Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
on tots som iguals i alhora diferents.
Molt bon dia, què tal? Benvinguts, benvingudes,
una setmana més a l'Espai Tothom de Tarragona Ràdio,
edició ja número 96 d'aquest temps de ràdio
on intentem normalitzar el món de les persones amb discapacitat.
Benvinguts a aquells que ens esteu escoltant
a través de la 96.7 de la freqüència modulada
i els que ens esteu escoltant des d'arreu de Catalunya,
d'Espanya, d'Europa, vaja, arreu del món,
a través de www.tarragonaradio.cat,
ja sigui en directe o ja sigui també perquè us descarregueu
els programes enregistrats que, com sabeu,
us els podeu baixar també de www.tarragonaradio.cat.
Sigui quin sigui el cas i sigui quina sigui la vostra situació,
doneu-vos a tots per saludar-vos i benvinguts a l'Espai Tothom.
Us recordo, avui comencem recordant-vos ràpidament
perquè tenim avui força material
les vies de participació i de comunicació que tenim amb nosaltres,
el correu electrònic a l'adreça tothom.arroba.tarragonaradio.cat.
També hi som presents al Facebook, a facebook.com.tothom,
i al Twitter, al nostre apartat de xarxes socials,
a twitter.com.tothom.tr.
Avui ens acompanyaran dos convidats,
parlarem d'integració laboral,
de formació a les persones amb discapacitat i també de l'ONCE.
Per aquest segon tema comencem.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio
perquè les diferències són d'allò més normals.
I amb les precies m'he deixat de dir allò
que a la part tècnica ens acompanya el Joan Maria Bertrani
i que us parla el Miguel González,
o sigui que doneu-vos ja a fer saludats.
Des de primers d'anys,
l'Organització Nacional de Sex, l'ONCE,
ha repartit més de 2 milions d'euros a Catalunya
amb premis de les diverses modalitats de cupó
i productes que ofereixen,
la compra dels quals es devenen aquesta tasca social
envers l'organització.
Avui volem parlar amb la reugenca,
Maria Antoni Andreu,
perquè ha estat designada per l'ONCE
com a la millor venedora de Catalunya de l'any 2011
i un dels 17 venedors de l'ONCE a tot l'estat.
Un per a cadascuna de les seves 17 delegacions territorials.
Maria Antoni Andreu,
Maria Antoni, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
L'ONCE et designa com a la millor venedora de Catalunya?
No sé com valores aquest...
No sé si dir-li guardó, aquest mèrit, no?
No sé, no sé com ho han fet per valorar-ho.
La veritat és que no en tinc ni idea.
Com ho valores tu?
Content-te, sorprèn?
Jo estic molt contenta i estic molt sorpresa,
però penso que era una cosa que...
hi ha molts companys que també s'ho mereixen.
Aquesta és una distinció
amb la qual l'ONCE homenatja els venedons
que més han destacat al llarg de l'any
en un mateix àmbit d'actuació.
Amb què creus tu que has pogut destacar?
Quines són les qüestions
que fan que l'ONCE t'hagi pogut condecorar
o guardar amb aquest premi?
Doncs no sé, com no sigui la manera de treballar,
d'atendre el client
o de, no sé, d'ajudar els companys.
A vegades un company et demana ajuda
i intentes ajudar-lo.
Suposo que és una mica tot.
Perquè la teva feina, Maria Antònia,
en què consisteix?
La meva feina és vendre cupó.
Totes les modalitats que ofereixen...
Sí, tots els productes que té l'ONCE al carrer
són els que tinc jo a la venda.
Quan se refereixen, potser algun dels nostres clients
ha llegit allò de venda a través de TPV,
del terminal punt de venda.
Explica'ns una mica com funciona això,
perquè sovint vèiem aquestes sigles,
el TPV, el TPV, i no sabem a què ens referim.
El TPV és on portem tots els venedors
perquè diferents productes els podem vendre
a través del TPV.
És un aparell que...
Bé, pots triar un número,
tu tries el número que tu desitges,
perquè, evidentment,
no podem portar tots els números que sortegen.
I llavors, d'aquesta manera,
al tindre aquest aparell,
podem treure el cupó que el client desitja.
O sigui que nosaltres, com a clients,
podem demanar-te qualsevol número...
Exacte.
No?
I tu, a través del TPV,
ens el podries facilitar.
Exacte.
És així, no?
Sí.
La Maria Antònia Andreu és discapacitada visual,
és afiliada a l'ONCE al 1994,
i, si no anem equivocats,
doncs comença com a venedora l'any 2004
al quiost de Via Roma 10,
a la porta del Mercat Municipal de Salou.
Sí.
Fa, si no em falla els càlculs,
vuit anys que ets venedora del cupó,
des del 2004?
Sí, exacte, sí.
I com valores aquests vuit anys?
Bé, bé, la veritat és que el començament és difícil,
és dur i jo,
el començament és complicat.
Amb quins problemes et trobes al principi?
I que també serviran de referència
per a aquelles persones que comencin a vendre avui dia,
també, suposo.
A veure, al principi és que és un producte
que és el que et comandava abans,
que és que la gent a vegades sembla que no et vegi,
i és una mica la timidesa,
et fa com a vergonya i a mala atenció de la gent
perquè et vinguin a comprar.
Clar, perquè sí que és veritat que no vas a buscar el client,
sinó que és el client qui et ve a buscar tu.
Exacte, i si tu no et fas veure el client, no et veu.
I llavors, el començament és una mica de timidesa.
Després ja amb el temps vas agafant confiança,
vas fent uns clients, una clientela,
i llavors és més fàcil.
Però el començament és bastant dur i jo.
I des de fa quasi tres anys ja tens el punt de venda
al carrer Barcelona, número 41,
amb la cantona de Via Roma, Salau,
on vens el cupó i la resta de productes,
que comercialitza l'11,
cada dia, vaja.
Avui t'hem tret una mica de la feina.
No, està més de vacances, no?
No, que està més de vacances.
Avui està més de vacances, o sigui que...
Deies que al principi que et mostres sorpresa
quan l'11 et comunica aquest premi
i que alguns dels seus companys
ja t'han felicitat.
No sé si això realment ha estat així,
els teus companys estan contents.
Home, n'hi ha molts que sí,
que estan molt contents i m'han felicitat.
Sempre hi ha algun que està una mica geloset.
Això anava a dir, no hi ha una rivalitat, allò?
Jo també vull aquest premi, aquest venedor de l'any, no?
Sí, sempre hi ha el que et diu,
jo no ho entenc perquè te l'han donat,
i sempre hi ha el que diu,
i també me'l podrien donar a mi.
Per això he dit en un començament
que hi ha molts companys que se'l mereixen, molts.
Maria Antonia, dèiem que ets discapacitat visual,
tens una petita resta visual,
ets casada, mare de tres fills,
i aquí et defineixen com una persona alegre,
molt comunicativa i amb moltes ganes de treballar,
segons paraules teves, també.
Pot ser això és el que també ha fet
que des de l'11 et donessin el premi, no?
Aquestes aptituds a l'hora de vendre cupó
i de comunicar-te amb la gent.
Possiblement, sí.
Possiblement, sí.
I el fet de la teva discapacitat visual
a la vida en general,
com ho has viscut?
Home, ara ho porto bé.
Ho porto bastant bé.
Ha estat una cosa sobrevinguda?
Ha sigut una cosa, no,
que va anat venint a poc a poc,
però la tecada forta me la va pagar l'any 94.
Va ser uns anys difícils,
però, bueno, ho he anat superant.
I ara estic bé.
Maria Antonia, el teu desig de cara al futur?
El meu desig de cara al futur?
Ostres, m'has agafat desprevenida.
No ho sé, doncs no ho sé.
Jo en tinc aquí un que sembla que vas dir.
Diu, el seu desig és jubilar-se
per poder realitzar un dels seus somnis,
viatjar i tenir més temps
per la seva altra gran passió,
la lectura.
Sí, sí senyor.
Seria aquest.
Seria.
I vols aprendre a navegar per internet?
Sí.
Per què?
Perquè, sí,
perquè ara sempre estic demanant als meus fills,
busca'm això, mira-me allà.
I m'hi he de posar jo.
T'hi has de posar tu.
M'hi he de posar jo per força,
per dir, bueno, a veure si tothom ho fa,
perquè no ho puc fer jo.
O sigui que ho tinc claríssim.
Doncs és veritat.
És veritat, és veritat.
La veritat és que sí,
és que això d'internet està molt bé.
Mentre no ens treguin aquestes lleis
que hi ha ara amb el tema pirateria
i aquestes coses...
Ah, però jo no vull piratitzar res.
No, tu vols anar a internet allò
per buscar informació, eh?
Exacte.
Fantàstic.
Doncs aquí ja havia pressuposat jo coses
que no eren.
Marian, Teoria, Andreu,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos aquest matí,
que vagi molt bé.
I escolta'm,
aviam si podem agafar-ne
algun cupó acabat amb 96,7,
que és la freqüència de l'emissora.
Molt bé, jo se ho feia arribar.
Aviam si ens ho podem muntar.
Jo se ho feia arribar per dir-te'n.
D'acord, moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Gràcies, bon dia.
Bé, adéu.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio
normalitzant la discapacitat.
Parlem amb la Maria Antonia Andreu,
realment sí que és una persona alegre
i comunicativa
i ens explicava la seva experiència.
Volem parlar ara de la Fundació ADECO
perquè presentava el primer estudi
discapacitat i formació
en temps de crisi.
Per analitzar aquestes conclusions
hem convidat el David Romero,
que és consultor de la Fundació ADECO
i també podem dir-ho especialitzat
en aquesta formació d'integració laboral
de persones amb discapacitat.
David, molt bon dia.
Bon dia, Miguel.
Seria un exemple, no?
La Maria Antonia pot ser d'integració laboral també?
Per digue'ls dos temes.
I aprofito per felicitar-la.
A vegades no és fàcil
que una empresa reconeixi,
o sigui, destaqui el positiu,
moltes vegades sempre tenim...
Tenim en aquesta calla més negatiu.
I felicitar-la per la seva tasca.
Parlant d'aquest estudi,
no sé si ens pots fer cinc cèntims,
de quines serien les principals conclusions
a les quals s'ha arribat amb aquest estudi
de... parlen de més de mil enquestes, no?
Sí, més de mil enquestes a nivell estatal,
300 són aquí a Catalunya.
I jo crec que la data més significativa
és que el 72% de la gent,
dels treballadors que estan buscant feina
amb discapacitat,
aposten per la formació, no?
I una de les dades relevants
és que l'any 2011,
62.000 persones amb discapacitat
van trobar feina.
Això és molt o és poc, David?
Això tenint...
Home, sempre és poc, no?
No, però vull dir,
tenint en compte altres xifres d'anys anteriors.
Diguéssim que ha sigut l'any rècord
en la seva contractació.
Vull dir, que és una notícia molt positiva
i més tenint en compte el panorama actual
a nivell socioeconòmic.
Per què és cert que tenint en compte aquest panorama
que tenim, aquest context actual
que estem vivint de crisi,
on tothom té problemes per trobar feina,
és verídic allò que sovint tots diem
i defensem que les persones amb discapacitat
ho tenen encara més difícil per trobar feina?
Ho tenen més difícil
perquè a la situació actual
de l'escassetat d'ofertes de feina existent,
també s'ajunta que avui en dia
encara hi ha una certa discriminació
per una sèrie de prejudicis falses i estereotips.
Estic parlant especialment de l'empresa ordinària.
Això encara està vigent, eh?
Sí, per desgràcia, sí.
I què hem de fer, llavors?
Quin ha de ser el canvi
que ha de fer l'empresa ordinària, com tu deies?
Jo crec que passa per dos vies.
Per una banda,
que l'empresa ordinària sigui capaç
d'obrir les seves portes a la diversitat,
sàpiga gestionar la diversitat.
I, per altra banda,
també, que jo crec que ja ho està fent,
que el col·lectiu de persones amb discapacitat
tampoc tingui por d'apropar-se a l'empresa ordinària.
És allò que diem,
que la gent ha de sortir de casa,
ha de sortir a buscar feina,
i en aquest sentit també llegíem,
en aquest estudi,
que sembla que les persones amb discapacitat
aquest punt de sortir,
de posar-li ganes,
el tenen bastant assumit
i ho fan bastant bé.
Sí, i és que precisament
el fet que el 72% s'estigui formant,
moltes vegades no és només bo
de cara a la formació,
que també,
sinó que també és bo
perquè entre aquestes persones
que s'estan formant
se crea com un vincle,
se creen com unes sinergies
en què entre ells mateixos
fan com una miqueta de club de feina,
s'enteren de les ofertes existents,
estan en contacte amb la feina
que hi ha a la societat.
I això és la part més positiva,
que la persona no es quedi tancada
en si mateixa.
I amb quins àmbits
són els que més els interessen?
O amb quins àmbits
hi ha un major nombre
de persones que busca feina
o que pot trobar feina?
O no hi ha unes categories definides?
A veure, sobretot
a la zona que jo gestiono,
que és la província de Tarragona
i Lleida,
doncs sobretot diria
que hi ha dos pilars bàsics,
que és per una banda
tot el sector industrial
i el sector logístic,
que té molta importància
en la nostra zona.
i després aquell perfil
que també més de caire administratiu,
que aquí engloba
doncs molts tipus diferents.
Però tampoc hauríem de generalitzar,
tampoc hauríem d'estereotipar,
és a dir,
que les persones amb discapacitat
només poden fer aquestes feines.
No, no, no.
Suposo que això dependrà
de cada discapacitat,
de cada grau
i de cada feina
i del que li agradi a algú.
Per suposat.
que nosaltres entenem
que hi ha multitud de perfils
i multitud de diferents formacions,
experiències.
El que sí que és veritat
és que sempre hem de mirar allò
on aquella persona
pot aportar més valor afegit
en una oferta.
Està clar que avui en dia
qui no treballa
no vol treballar de qualsevol cosa.
Però sí que és veritat
que hem de mirar allò
on aquella persona
té un perfil més específic
perquè és allà on té més possibilitats.
Perquè, David,
la persona amb discapacitat
ha de presentar
una carta de valor afegit?
És a dir,
ha d'anar per davant
promocionant un valor afegit
que potser
amb una persona
sense cap discapacitat
no li caldria a la feina?
No sé si m'explico.
Sí, sí.
Jo vull pensar que no.
Jo vull pensar que no.
I que en els processos de selecció
se té en compte
estrictament el que és
el perfil professional.
Si bé és cert,
doncs que,
ho hem dit abans,
per desgràcia
encara existeix
una discriminació negativa.
Que, per altra banda,
també,
des de...
a nivell
del que és
el Departament de Treball,
es mira de pal·liar
a través del que és
la discriminació positiva
en tant en quant
a la contractació laboral
de persones amb discapacitat.
Pot triar una persona
amb discapacitat
de què vol treballar?
Aquesta pregunta,
avui en dia,
doncs,
per desgràcia,
és complicada.
No.
Moltes vegades,
doncs...
Ha de señir-se
amb allò que...
Les feines que hi ha disponibles.
Que hi ha disponible,
però bé,
en certa manera
com molta gent
d'altra de la població,
vull dir,
potser és aquella cosa
tan tòpica, no?,
que moltes vegades
estudies d'una cosa
o et formes d'una cosa
que finalment
no pots acabar treballant
i has d'acabar treballant
d'una altra feina.
No hi ha cap mena de diferència.
El que sí que hi ha una dada
que destaca molt
les ganes
de les persones
amb discapacitat
de treballar
que és que
el que és l'atur col·lectiu
de la població en general
és d'un 20%
i del col·lectiu
de persones
amb discapacitat
és d'un 23%.
Però la tassa d'activitat
canvia molt.
Si en la població general
tenim un 75%
de la població
que està activa,
que està buscant feina
o apuntada a l'INEM,
amb les persones
amb discapacitat
només és un 36%.
Això vol dir
que les persones
amb discapacitat
que estan buscant feina
la busquen
i l'aconsegueixen.
O sigui,
hi posen més ganes
per dir-ho d'alguna manera,
no?
I l'acaben aconseguint?
Doncs,
a través d'aquestes ganes,
aquesta voluntat
i aquesta persistència
tenim casos que sí.
Però tampoc no podem dir
que sigui més fàcil
trobar feina
per una persona
amb discapacitat.
No, no, no.
No confotem,
perquè potser algú
està pensant només
si tan fàcil és,
doncs mira,
potser ho tenen
fins i tot més fàcil.
Per desgràcia no,
però jo sí que vull
llançar aquest missatge positiu
que moltes vegades
doncs per la meva feina
te trobes amb gent
en situacions difícils,
amb gent doncs
que li han tancat
moltes vegades
les portes
davant mateix
i
entren com una miqueta
en una espiral negativa.
Jo
els animo
a que no
desisteixin,
a que segueixin endavant
i que
pensaments positius
porten
conductes positives.
van perdent
les ganes
i llavors
ja es fa tot
com un forat negre
que no sabem
d'on sortir.
Si nosaltres
anem a buscar feina,
parlo de
de la ciutadania
en general,
podem estar al mateix nivell,
a la mateixa altura
de competència
amb una persona
que tingui discapacitat?
És a dir,
les persones amb discapacitat
són competència
per a l'hora de buscar feina?
De trobar feina,
vaja?
És que jo diria
que no
és competència.
Som competència
entre nosaltres
ja per a si
de candidats.
Un procés de selecció
és discriminatiu
perquè tu busques
el millor candidat.
Llavors,
realment competències
som
la gent
que està buscant feina.
Jo no
ho veuria així.
O sigui,
clar,
la visió
és diferent.
No sé si tenim
més dades
que podem
extreure
d'aquest estudi.
Parlàves
de la formació,
també d'aquest
rècord
de contractació.
sí que el 2011
ha estat un bon any
en quant a contractació
amb persones
amb discapacitat.
Parlem
sobre unes 62.000,
deies?
Sí,
a nivell estatal,
62.000 persones.
La taxa d'activitat
també,
la comentàvem abans.
No sé si
l'estudi
desprèn alguna dada
més
que sigui significativa.
Potser una dada
també significativa
és a nivell
de formació
que històricament
el col·lectiu
de persones
amb discapacitat
no han tingut
accés
a estudis superiors
i ara aquesta tònic
està canviant.
sí que ens estem adonant
que cada cop més
tenim més persones
amb estudis superiors
que tenen
algun tipus
de discapacitat
mentre que
fa uns anys
per desgràcia
no és així.
després de l'estudi
també hem fet
una miqueta
quin és el rànquing
de les formacions
més habituals.
Quines serien?
El primer lloc
seria la de carretoner.
Diguéssim que
és una formació
que permet
l'ús
tant a nivell
de l'ús en si
com a nivell
de riscos laborals
de
el que és
la carretilla
elevadora.
Després
un altre curs
que també
estem fent molt
és el d'habilitats
en busca
de feina
el que se'n diu
orientació laboral
perquè
fins fa poc
hi havia molta gent
que realment
necessitava
aquesta orientació
perquè no havia fet mai
un currículum
perquè no sabia
com moure's
a l'hora de buscar feina.
Un altre dels cursos
que estem fent molt
és el d'atenció al client
perquè és un altre
tipus de feina
que és
força transversal
des del que és
la recepció
en una empresa
fins al telemàrqueting
un altre dels cursos
és els d'ofimàtica
i formació administrativa
i també
el tema
d'idiomes
en un últim terme.
També les noves tecnologies
amb aquest vessant
que comentaves tu
de l'ofimàtica
la informàtica
suposo que hauran
obert també
nous horitzons
a l'hora de cercar
i fer feina
i trobar-la
però les persones
amb discapacitat.
Sí
i aquest sí que és
un aspecte important
que no només
amb les persones
amb discapacitat
sinó que hi ha
una part de la població
que no té accés
a les noves tecnologies
a la red
i això
també hem de procurar
que no
acabi
sent una
una
una
una
una escletxa
l'escletxa digital
que se diu
aquest forat digital
que encara hi ha gent
que no
que no hi pot accedir
per diversos
per diversos motius.
Parlarem de formació
laboral
però el tema
de la integració
pot ser tan important
perquè
sovint potser
hi ha gent
que encara pensa
que les persones
amb discapacitat
doncs treballen
en centres especials
de treball
que lògicament
estan força bé
però
David
sempre que es pugui
s'ha d'integrar
a la persona
amb discapacitat
al món laboral
entre cometes
general
Sí
sí sí
jo crec que sí
sense cap mena de dubte
si la persona
pot estar
en un ambient
normalitzat
perquè igualment
està en un ambient
normalitzat
en la seva vida diària
doncs la persona
té que estar
integrada
a l'empresa
ordinària
Però aquí hi ha
molt per fer
hi ha molt per fer
començant per les pròpies
persones amb discapacitat
passant també
per aquests
en certa manera
per intermediaris
com vosaltres
per definir-vos així
i també després de cara
l'empresa final
i l'empresa ordinària
és un dels grans reptes
que té la societat
del segle XXI
la integració
de les persones
amb discapacitat
a nivell laboral
a nivell social
i a nivell formatiu
com comentàvem
que cada cop
estan més presents
en estudis superiors
i és possible
i és possible
i tenim casos
que cada cop
la tònica
és que s'anem apropant
més cap a aquest fi
i aquí és on es fa palesa
la feina
de fundacions
com la d'ADECO
o diverses associacions
de Tarragona
de les quals
també n'hem parlat aquí
aquest ampli
teixit associatiu
que té la ciutat de Tarragona
i que també ens costa
que treballen
per la integració
i la formació laboral
David
jo crec que
hauríem d'acabar
repetint aquest missatge positiu
que comentaves abans
que en aquest estudi
es desprenen dades
que són positives
a banda d'aquestes ganes
que té la gent
les persones amb discapacitat
de trobar feina
doncs jo crec que
hauríem d'acabar
amb aquest missatge
perquè la tònica
sigui aquesta
sigui ascendent
sí
doncs jo crec que
en aquest estudi
el que es ve a demostrar
és que
trobar feina és difícil
això doncs
és un fet objectiu
però
aquelles persones
que hi posen més ganes
aquelles persones
que s'estan formant
aquelles persones
que no esperen
que la feina els hi vingui
al final
acaben
per persistència
per ganes
per motivació
acaben
incorporant-se
al mercat laboral
doncs amb aquesta
tònica positiva
acabem aquest moment
de conversa
amb el David Romero
consultor de la Fundació
Aneco
que ens ha vingut a parlar
d'aquest primer estudi
sobre formació
i orientació laboral
en temps de crisi
David
moltíssimes gràcies
segur que ens tornem a trobar
en aquesta mateixa taula
perquè
és interessant
també tenir
una visió
com la teva
del món laboral
de les persones
amb discapacitat
a la vostra disposició
bon dia
tothom
un programa
de Tarragona Ràdio
on tots som iguals
i a l'hora diferent
i acabarem com sempre
amb dos apunts d'agenda
des de l'associació Aurora
ens informen
que el proper dissabte
3 de març
l'associació Aurora
juntament amb la Fundació Repsol
i amb el suport
de l'Ajuntament de Tarragona
organitzaran una nova plantada
d'arbres
al riu Francolí
davant
el parc del Francolí
el programa de la jornada
començarà a dos quarts
d'onze del matí
amb la formalització
de les inscripcions
i el repartiment
del material
a les onze
es presentarà l'activitat
i a un quart de dotze
i fins a un quart de dues
de la tarda
és dur a terme
aquesta plantada d'arbres
se'ns oferiran
si hi anem
un obsequi
i un refrigeri
a tots els participants
les persones que vulgueu
formar part d'aquesta plantada
que vulgueu ajudar
i participar
us podeu apuntar
enviant un missatge
amb les vostres dades
a l'adreça
electrònica
administració
arroba
associació Aurora
punt org
administració
arroba
associació Aurora
punt org
o trucant al
977
520
205
977
520
205
de dilluns a divendres
de 9 del matí
a 2 del migdia
o de 3 a 5 de la tarda
i d'altra banda
l'associació provincial
de paràlisi cerebral
la muntanyeta
convoca un concurs
per desenvolupar
el logotip
al propòsit
de seleccionar-ne un
que pugui ser utilitzat
en la celebració
del seu 35è aniversari
d'aquesta associació
fins i tot
si ho creuen convenient
ser utilitzat
com a futura imatge
de l'entitat
la convocatòria
està oberta
a tothom
sense cap mena
de restricció
el termini
d'admissió
d'originals
es tancarà
el dia 16 de març
del 2012
el patrocinador
del concurs
lliurarà
un premi
en metàl·lic
de 500 euros
i podeu trobar
més informació
a
www.appc.org
tarragona.org
3bw.appc
tarragona.org
fets aquests apunts
d'agenda
nosaltres
anem posant
el punt
i final
al tothom
d'avui
i amb aquest
ja en són
96
de Tancats
edicions
de l'Espai
Tothom
agrair
la col·laboració
avui
del David Romero
i de la Maria Antonia Andreu
també del nostre tècnic
el Joan Maria Bertran
que té cura
que tot soni
com ha de sonar
i també us saluda
un servidor
Miguel González
i tornem
dilluns vinent
ja ho sabeu
que podeu recuperar
els espais
que hem de més
fins ara
a
www.tarragoneradio.cat
dilluns vinent
i tornarem
perquè com diu
l'EMA
el nostre eslogan
tots som iguals
i alhora diferents
fins dilluns