La sintonia de l'espai de salut, el curar-se en salut,
que fem cada dimecres amb la xarxa social i sanitària
de Sant Pau i Santa Tecla, aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Avui tractarem els trastorns de la son.
D'alguna manera serà la segona part d'un espai
que ja us vam oferir ara fa unes quantes setmanes,
abans de Nadal, i que compartirem amb el doctor Javier Uliac,
que és el director de l'Hospital Santa Tecla.
Doctor Uliac, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I amb l'expert del tema de la son, el doctor Antoni Bové,
meig internista de la xarxa, doctor Bové, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Doctor Uliac, com que ja vam dir l'últim dia que va venir el doctor Bové
que havíem de fer una segona part,
doncs avui la farem la segona i potser obrirem les portes
a una tercera i una quarta part,
perquè em sembla que de trastorns de la son en tenim de molt variats.
És molt variat, i el doctor Bové va tenir l'habilitat
de deixar moltes portes obertes
amb coses molt interessants a tractar.
I bé, de fet, avui una mica és anar obrint
o anar tancant algunes d'aquestes portes que es van obrir
i anar explicant les múltiples o les multiplicites
que hi ha dels problemes i trastorns en relació amb la son.
Sí, perquè el doctor Bové va parlar de 89,
si no me'n recordo, va dir, 89, no?
Tenen comptats 89 tipus de trastorns de son.
Sí, sí, uns més importants que altres,
però si l'última classificació de trastorns de son,
doncs hi ha uns 89 trastorns de son.
En el primer programa vam parlar segurament
d'alguns dels casos més habituals.
Jo li proposaré avui uns quants,
que n'hem comentat precisament abans d'iniciar el programa,
perquè un pot ser el que la gent tingui,
el cas de persones que tenen son molt habitualment,
en hores diurnes,
i allò que popularment van dient
és que m'adormo en qualsevol lloc,
en qualsevol circumstància i de manera molt sovint.
Això m'imagino, doctor, que és un trastorn, no?
Això és un símptoma.
El fet no és que sigui un trastorn únic,
sinó que és un símptoma.
De la mateixa manera que el dolor
pot ser símptoma de diverses malalties,
el fet que una persona manifesti
el que nosaltres anomenem excessiva subnolència diurna,
normalment és diurna,
després hi ha casos extraordinaris
en què hi ha persones que han de dormir de dia
perquè han de treballar a la nit.
Llavors, això seria una cosa
que ja podríem parlar després.
El fet és que habitualment
hi ha moltes persones que tenen
el que anomenem excessiva subnolència diurna,
que es caracteritzen que en els seus moments
de suposada vigília
aquestes persones tenen una facilitat de dormir-se.
Clar, cal pensar que moltes persones
que tenen aquests problemes
són conductors.
Això és el més problemàtic,
el fet que puguin tindre accidents,
actualment accidents de trànsit.
La malaltia que probablement
tothom ja coneix més,
que pot provocar això,
i no fa gaire que es coneix a nivell popular,
jo recordo quan vam començar
a parlar d'aquesta malaltia,
inclús ens van dir
que si això era la cosa més rara del món.
Actualment sabem que ocupa
com a mínim un 6% de la població.
És la malaltia que s'anomena
el síndrome d'amnea de son.
Bàsicament consisteix en que
les persones que pateixen aquest problema
ronquen moltíssim a la nit,
la parella que dorm al seu costat
se'n dona compte
que de tant en tant
deixa de respirar,
i a l'endemà
aquesta persona,
que no se n'ha adonat que roncava,
perquè clar,
ningú se sent roncar,
salvo molt excepcionals ocasions,
l'endemà, doncs,
aquesta persona que pateix això,
que per cert acostuma a ser bastant obesa,
no tots, però quasi tots
tenen un excés de pes,
doncs, manifesta una subnolència excessiva,
llavors es pot adormir
en situacions perilloses,
i això ara ja ho saben molt bé,
o comencen a saber
els llocs on donen
els permisos mèdics
per la conducció.
Aleshores, perdoni,
ronquen excés aquesta persona?
Sí.
Fins i tot sembla que deixi de respirar
o deixa de respirar
durant un temps...
Deixa, deixa de respirar.
Deixa de respirar
durant un temps excessiu,
a les nits, o...?
Bé, a veure,
temps excessiu,
si supera 10 segons,
ja és excessiu.
Déu-n'hi-do.
I pot passar.
Sí, sí.
En casos així, passa.
Passa, passa.
Passa, passa.
Nosaltres tenim registrats
persones que deixen de respirar
fins a 90 segons.
Això és molt difícil
de fer-ho amb vigília,
però si hi ha registres de son
en el qual s'observa
aturades respiratòries
que fins i tot
han arribat als 90 segons.
I després aquesta persona
s'ecopera sense cap problema?
Aquesta persona
continua dormint.
El que passa és que mal dorm.
Les fases de la son
en la qual nosaltres
hem de passar al llarg de tota la nit,
són unes fases
molt ben definides,
aquesta persona,
com que està tenint
aquests problemes respiratoris,
doncs no les pot fer.
Com que no les pot fer,
l'endemà el cervell demana fer-ho
i l'única forma que té
de demanar-ho
és manifestant subnolència.
Amb la qual cosa,
si tenim una persona
que potser està conduint
en una situació monòtona
de la conducció,
potser està conduint
d'aquí a Barcelona,
o fins i tot d'aquí a Reus,
i no estic dient cap bestiesa
perquè hi ha persones
que ens han vingut a veure
perquè s'adormien
anant de Tarragona a Reus.
Doncs clar,
es poden adormir
i això és causa
de molts accidents de trànsit.
I quin tractament té
aquesta problemàtica?
Depèn de la causa,
perquè normalment,
com he dit que va...
I quina pot ser
la causa original?
La causa original,
en la gran majoria de casos,
és un excés de pes.
La gran majoria de casos...
És a dir,
l'obositat,
l'excés de pes...
Sense cap dubte.
És un factor primordial.
Primordial.
Aleshores,
hem de combatre aquest excés de pes?
Sense cap dubte.
I per n'hi ha
algun altre tipus de tractament,
aleshores?
Depèn,
perquè hi ha persones
que poden tindre
malalties tiroides,
que siguin els responsables
d'aquesta obesitat
o d'aquest excés de pes.
Llavors,
el que s'ha de fer
és donar-li el tractament
pel tiroides
i estudiar-lo,
lògicament.
Sempre s'ha de mirar
ben bé
i s'ha d'estudiar
cada persona.
Recordo un cas
d'un pacient
que ens va vindre a veure
per aquesta mateixa problemàtica.
Curiosament,
aquest senyor
no era obert.
Llavors,
la sorpresa era
que era una persona prima
que tenia aquesta problemàtica.
En el moment
que ho vam explorar,
vam veure
que li penjava literalment
un tumor,
un tumor
de la campaneta,
el que nosaltres
en diem úgula,
que no se n'havia donat compte.
Déu n'hi doble.
Amb la qual cosa,
doncs clar,
tenim aquí un càncer.
Però això és raríssim,
eh?
El càncer no és la causa.
Això és raríssim.
La causa fonamental
en el 90%
de casos primordial d'això
és l'obesitat,
l'excés de pes.
Aleshores, doctor,
és bo, clar,
combatre l'obesitat,
és a dir,
que aquesta persona
perdi pes,
però mentrestant
necessita alguna,
hi ha alguna possibilitat
de tractament
que combati
aquest excés
de ronc?
Sí, sí, sí.
N'hi ha diversos tractaments.
El primer que hem de fer
és estudiar-lo.
El primer que hem de fer
és diagnosticar-lo.
El diagnòstic passa
per un estudi de son.
Els estudis de son
són els que ens diuen
si aquesta persona
té el problema
i quina magnitud
té de problema,
perquè ara que ningú
s'espanti
pel fet que sigui roncador.
No tothom té això,
roncadors n'hi ha moltíssims.
El primer que s'ha de fer
és diagnosticar-lo
mitjançant un estudi de son
el més ben fet possible.
Una vegada diagnosticat això,
s'han de fer
uns intents de tractament
amb unes màquines
que es col·loquen
damunt del nas,
normalment,
que es diuen
CEPAP,
que això
ho veig
a les sigles angleses
Continuous Positive Airway Pressure,
que traduït vol dir
pressió contínua
d'aire
sobre les vies aèries.
Són màquines
que es col·loquen
damunt del nas
i reben
una pressió d'aire
que fa
que es creï
un cuixinet
a darrere
de la boca,
la gola,
que impedeix
que els teixits
es col·lapsin,
que són la causa
d'aquests roncs
i aquestes aturades respiratòries.
És un problema
bàsicament
otorrinolaringològic,
els otorrinos
tenen molt a dir amb això.
Ells disposen
d'altres tractaments quirúrgics
i els dentistes
també disposen
de tractaments
que es poden aplicar.
Però tot això
depèn de la magnitud
de la problemàtica.
Llavors és important
que hi hagi
per dir una forma
un director d'orquestra
que vagi anant
avaluant
amb el pacient
i digui
doncs a vostè
li convé més la màquina,
li convé
sempre primar-se,
això està clar
en el cas
que sigui obert
i després dirigir-lo
cap al dentista,
cap a l'otorrinol,
cap a l'especialista
que calgui.
Aleshores,
l'acnia de son
és una de les causes
o pot ser una de les raons
que ens porti
a aquesta excessiva
subnolència diurna.
Però n'hi ha
d'altres factors
que fan
que hi hagi persones...
Clar,
el que popularment
moltes vegades
parles amb una persona
que moltes vegades
de forma molt sovint
diu
Ai, tinc son.
Bueno,
ja sé que és una expressió
molt popular
però és que a vegades
realment hi ha moltes persones
que en una hora
teòricament diurna
i d'activitat laboral
doncs t'expliquen
i a més
s'adormen
amb molta facilitat.
Pot haver-hi altres motius
a banda d'aquest
que ha comentat?
N'hi ha, n'hi ha, n'hi ha.
La malaltia
prínceps de son
la més espectacular
per sort
és de les menys freqüents.
Ocupa
un 0,02
0,04%
aproximadament
de la població.
L'hi ha dit prínceps de son?
Sí, prínceps vol dir
que és la que
nosaltres
cataloguem
com la més bonica.
Malalties boniques
a nivell...
No es pot dir
que hi ha malalties boniques
però són les més
diguéssim
més clares.
Curiosament
també és una
de les millors estudiades.
És una malaltia
que se'n diu
narcolepsia.
Actualment
aquesta malaltia
està molt ben estudiada
donat
que a la Universitat
d'Stanford
de Califòrnia
hi ha una camada
de gossos
narcoleptics.
Carai.
Què és això?
Ens ho pot traduir?
Tradueixo.
Gossos
que tenen
aquesta malaltia.
Narcoleptics.
Sí senyor.
gossos que tenen
aquesta malaltia
amb el qual
es pot estudiar
aquesta problemàtica
de son
amb un model animal.
Això fa que
d'aquesta malaltia
se sàpiga
pràcticament tot.
Ja sabem
per què es produeix,
ja sabem
quins són els mecanismes,
etcètera.
perquè tenim
aquests models animals.
La malaltia
té un component
hereditari
molt important
i bàsicament
consisteix
en que són persones
en què
de forma involuntària
tenen molta son
d'una forma
bastant sobtada
després es desperten
com si res
hagués passat
i a la nit
acostumen a dormir
bastant malament
i després
tenen fenòmens
molt curiosos
que moltes vegades
fa que
en vez d'anar
amb una persona
que tracti
problemes
de son
siguin dirigits
cap a
sense saber-ho ben bé
cap a psiquiatres
pensant que té
una malaltia mental.
No vol dir
que els psiquiatres
no sàpiguen
malalties de son
saben molt,
però
serien dirigits
d'una forma errònia
cap a buscar
un diagnòstic psiquiàtric
quan tenim un diagnòstic
que ha de ser neurològic.
Aquestes persones
moltes vegades
tenen
unes sensacions
molt estranyes
en anar-se'n a dormir
que
senten
veuen
o noten
que els estan tocant
sabent
que allò
és
fals.
A diferència
del malalt psiquiàtric.
El malalt psiquiàtric
pot veure
algú,
pot sentir sorolls
i allò
per ell
és cert.
Mentre que
aquestes persones
noten que
potser a l'habitació
hi ha una persona
o senten sorolls
quan no hi són.
Això és el que
s'anomenen
al·lucinacions
hipnagògiques.
després tenen
un fenomen
molt
freqüent
que és el que
nosaltres
anomenem
la paràlisi
de son.
Quan es desperten
sobretot
quan es desperten
la seva ment
està
desperta
però el seu cos
està adormit
amb el qual
estan paralitzats.
És una situació
extraordinàriament
angoixant.
Imaginem-se
el fet
que estem
desperts
però que no
ens puguem
moure.
Carai,
per això és molt estrany
és molt poc habitual.
És poc habitual
però passa.
I durant quant de temps
s'esperen amb això?
Bé, jo tinc...
És molt difícil.
Segons?
No, no, no.
El cas més clar
que jo he tingut
a la consulta
era un senyor
que va estar
fins a 20 minuts
en aquesta situació
i ho sabem ben bé
perquè quan ell
es va despertar
algú de la família
va dir quina hora era
i quan ell finalment
va poder moure el cos
doncs havien passat 20 minuts.
I això com es tracta?
Bé,
si només tenim aquest fenomen
del que és
la paràlisi de son
en principi
que ningú es preocupi
per això és un fenomen
bastant més freqüent
que no pas
el que és la pròpia malaltia.
El fenomen
de paràlisi de son
no implica
malaltia narcolèptica.
El que passa
és que moltes vegades
la narcolèpsia
va associada també
amb això.
Bé,
doncs es tracta
amb uns medicaments
que curiosament
són medicaments
antidepressius
però que s'utilitza
el fenomen regulador
que tenen sobre la son.
Doctor,
al principi
ha citat
el tema
dels torns de feina.
M'interessa això
perquè una persona
que canvia
contínuament
el seu torn laboral
que una setmana
treballa de matí
una de tarda
una de nit
una altra setmana
o uns quants dies
fa festa
li pot provocar
realment
trastorns de son?
No solament
li pot provocar
trastorns de son
sinó que també
li pot provocar
trastorns socials
i entre ells
hi ha un increment
de separacions
i divorcis
en aquestes persones
per exemple
i a part
també poden provocar
alguns problemes físics
sobretot
problemes gastrointestinals
a nivell digestiu
els trastorns
laborals
els trastorns
són degut
a canvis
de torns
és un problema
extraordinàriament
difícil de resoldre
quan alguna persona
ens arriba
a la consulta
patint aquestes problemàtiques
és que el primer
que li has de dir
és una pero grullada
vostè ha de deixar
de treballar a torns
és que a torns
no hi hauria
de treballar ningú
nosaltres
no estem fets
per treballar a torns
nosaltres tenim
un rellotge
biològic
intern
a dins del cervell
que ens diu
en quina hora aproximada
ens hem de despertar
i en quina hora aproximada
ens hem d'anar a dormir
tot això
queda regulat
i condicionat
per la llum del sol
com que
hi va haver un senyor
que es deia
Thomas Alva Edison
que no se li va ocórrer
altra cosa
que inventar
la bombilla elèctrica
i amb això
doncs
hi ha totes les avantatges
que hem tingut
també és el causant
de tants trastorns
de son
perquè clar
pensem que el 20%
de la població
laboral activa
està treballant
a torns
moltes persones
tindran
trastorns de son
degut a això
i al final
es pot crear un insomni
inclús
havent deixat
ja de treballar
i pràcticament
de difícil
el tractament
amb molts problemes
segurament
fins i tot
amb el caràcter
que pot ser
més agressiu
més irascible
de la persona
i és un problema
que a més
es manté
de manera permanent
perquè clar
no se soluciona
perquè una setmana
sí que
puguis dormir de nit
i treballar
de dia
demà
no es resolt
no es resolt
hi ha gent
que s'adapta
més bé
està clar
hi ha gent
que s'adapta
i no tothom
té problemes
és qüestió
de poder-se adaptar
però
però
vaja
és una problemàtica
que cada vegada
serà més important
jo recordo un altre cas
amb el qual
vam haver de fer
uns informes
demanant
que a aquesta persona
se li tragués
el torn nocturn
ja n'hem hagut de fer
diversos informes
han hagut de problemàtiques
però s'han de poder demostrar
que aquesta persona
el que tenia
era el que nosaltres
en diem
rectorràgies
què és això?
és sortida de sang
pel canal anal
i això té a veure
amb el tema laboral
dels horaris
ja he comentat abans
que una de les problemàtiques
que es podria donar
amb el trastorn de son
per treballar a torns
i que és molt freqüent
són els problemes
gastrointestinals
problemes gàstrics
i problemes digestius
és un cas
extraordinàriament raro
aquest que estic explicant
però és bastant il·lustratiu
el que és més freqüent
és que moltes persones
puguin tindre trastorns
a nivell de diarrees
o de canvis
en els ritmes
que tenen habitualment
o que tindrien habitualment
clar, perquè els canvis laborals
de torn laboral
també signifiquen
canvis en la manera de menjar
no?
digestivament pot suposar
on s'ha de posar
la pell de la persona
que està fent el treball a torns
jo mateix
que he tingut que treballar
i molts metges
doncs treballem guàrdies
això no són canvis
això no són torns
torns de treball
és el que fins ara
o està fent
per exemple
a nivell hospitalari
doncs les infermeres
el personal d'enfermeria
treballen matí
tarda
i vespre
en el cas dels metges
dic metges
com poden ser també
altres professionals
normalment
el que han fet
són el que s'anomenen
les guàrdies
el que tenen
són períodes
de no poder dormir
però després
continuen
amb el seu ritme
diguéssim normal
però hi ha molta gent
a la indústria
que clar
doncs ja són
10 dies
15 dies de matí
després a la tarda
després al vespre
a vegades
ho fan al revés
matí
vespre
tarda
llavors
a l'horari europeu
i tal
el fet és que no n'hi ha cap de bo
el que és bo
és dormir a la nit
i treballar
o gaudir del dia
i tothom
qui pot
ho fa
i recordant una cosa
que ens va dir
en l'altre programa
dormir de nit
i fins i tot
molt recomanable
aixecar-se sempre
si pot ser a la mateixa hora
o amb una hora molt
encara que sigui cap de setmana
sí, sí
això és una norma
d'higiene de son
i qui fa això
acostuma a estar bastant tranquil
i va molt bé
sí, sí
després hi ha una cosa
interessant a nivell
del sort de treball
que possiblement
els empresaris
ho tindrien que tindre en compte
que no és molt gran
el grup
es calcula
que és un 10
potser 15%
de la població
que fa tors de treball
que aquestes persones
són nocturnes
és a dir
estan encantades
de la vida
de treballar de nit
i aquestes persones
tindrien que trobar
torno a recordar
i això un metge
un especialista
com vostè
sap detectar-ho
les persones
sí, clar
sí, sí
i aquestes persones
són ideals
per treballar de nit
i dormir de dia
efectivament
totes les persones
que disposin
que tinguin una empresa
i tal
tindrien que saber
buscar
els treballadors
que estan perfectes
treballant de nit
jo recordo
casos de persones
que són conegudes
i últimament
vaig haver de visitar
també una senyora
que arrel de canvis
de l'empresa
se la va fer treballar
de dia
quan ella ja treballava
sempre de nit
li vam haver de fer
un informe
perquè el fet
de tornar
a fer el torn de dia
matí i tarda
li provocava
tants trastorns
com el torn total
de treball
matí, tarda i vespre
de tal forma
que vam haver de demanar
que sisplau
la posessin
a treballar
a la nit
fet això
problema resolt
però clar
és un percentatge petit
però és un percentatge
que ens pot ajudar
que les empreses
puguin tindre persones
que estiguin treballant
quan el seu ritme
els hi marca
perquè vostè com a metge
en aquests casos
per exemple
de les indústries
on canvien contínuament
de torns
recomanaria
a les empreses
que sempre
les mateixes persones
fessin els mateixos torns
encara que clar
hi hauria una part
de la població
que clar
sempre treballarà de nit
i això m'imagino
clar això
jo no puc recomanar
com a metge
jo com a metge
haig de dir
que la gent
ha de dormir a la nit
i el de dia
fer les seves activitats
que convinguin
una altra cosa
que ens havia quedat pendent
del primer programa
que vam fer
sobre trastorns de la son
això que anomenem
que coneixem
el sonambulisme
el sonàmbul
això què és exactament?
això és un fenomen
que tothom
pràcticament tothom
ha sentit parlar
que existeixen
persones que són sonàmbules
són aquelles persones
i sembla molt de pel·lícula
però això passa
a la vida real
sí, sí
i tant
i tant
la població infantil
els nens
hi ha una gran quantitat
de nens que són sonàmbuls
i no han de tindre
cap problemàtica
o sigui
els pares
que no s'espantin
el que passa
que clar
han d'anar al tanto
que no es facin mal
i protegir'ls
i tot això
però
la població infantil
el percentatge
de sonambulisme
és bastant elevat
cosa que no passa
amb la població adulta
és inferior a l'1%
de la població
sonàmbula
amb l'adult
quan trobem un sonàmbul adult
l'hem d'estudiar ben bé
no és que hi hagi
una malaltia
que estigui manifestant-se
en forma de sonambulisme
sobretot si abans
no era sonàmbul
per què passa més
doncs
amb els nens?
és una
problemàtica
de son
no diré malaltia
diré trastorn
això no es pot considerar
en si una malaltia
això que és un trastorn
que es creu
que és degut
que el cervell
totes les vies neuronals
encara estan madurant
igual que passa
quan un nen
s'obri al llit
ha de deixar passar el temps
això es pot incrementar
es pot intensificar
si
a la joventut
doncs
aquella persona
està estressada
ha tingut alguna emoció
sobretot negativa
es pot tornar
a manifestar
en forma de sonambulisme
jo al llarg
d'aquesta última setmana
he vist 3 o 4 casos
doncs
que la cosa era així
i estàvem parlant
de persones
de 16
17 anys
14
que encara manifestaven
aquest sonambulisme
i quan tenim un adult
un adult ja
això
una persona
un home
una dona
bueno
aleshores
és un problema
s'ha d'estudiar
s'ha d'estudiar
perquè una de les coses
que podria passar
per sort
és altament infrequent
però una de les coses
que podria passar
és que hi hagués
alguna problemàtica
dins del cervell
que
en forma de tumor
per exemple
que fos el causant
d'això
això no vol dir
que el sonambul
sigui degut
a un tumor
ni molt menys
el sonambulisme
és una cosa
ja dic
altament freqüent
en la població infantil
i que en principi
només s'ha de protegir
que no es faci mal
i aquestes coses
però si apareix
un sonambulisme
en una persona adulta
ens ho hem de mirar
molt bé
per anar acabant
doctor Bové
un altre fenomen
fenomen de violència
mentre es dorm
una persona pot ser violenta
pot tenir una actitud violenta
una persona pot ser altament violenta
mentre es dorm
i això també
acostuma
a veure's
no molt freqüentment
és molt difícil
donar
els percentatges
perquè
com es pot entendre
no es pot estudiar
això és molt difícil
anar veient què passa
però sí
tenim bastants pacients
que
sense ser violents
de dia
sense ser
és més
acostumen a ser
les persones
molt tranquil·les
més pacífiques del món
quan se'n van a dormir
noten
això acostumen a ser
hi ha persones adultes
són persones adultes
de més de 60 anys
acostumen
a tindre aquesta problemàtica
alguns d'ells
doncs bé
quan somien
quan somien
tots somiem
aquestes persones
acostumen a tindre
somnis
desagradables
somnis
violents
i són capaces
d'interpretar
el que estan somiant
de tal forma
que
cal dir que
fisiològicament
nosaltres
quan somiem
estem paralitzats
és així
els registres
que fem
mentre una persona
hi sabem perfectament
quan està somiant
quan estem somiant
estem paralitzats
el nostre cos
no es pot moure
això
s'ha estudiat molt bé
aquestes persones
no estan paralitzades
per una problemàtica
neurològica
bastant ben definida
doncs
aquesta paràlisi
no es produeix
amb la qual cosa
és lògic
i fàcil d'entendre
que puguin interpretar
allò que estan somiant
un exemple
que
que li va passar
a un dels meus professors
un pacient que tenia
era que
el senyor
estava somiant
doncs que era atacat
per un cocodril
i llavors
es va despertar
degut als crits
de la seva dona
perquè l'estava
escanyant
perquè s'estava
intentant defensar
del cocodril
en aquest cas
doncs era la dona
no?
altres pacients
fa poc
doncs vaig veure
un pacient
que arrel
d'aquesta problemàtica
es va arribar
a fracturar el braç
Déu-n'hi-do
Sí
el cop que va donar
va ser tan fort
que es va fracturar el braç
en un altre pacient
doncs va arribar
a saltar
literalment
per damunt
de la seva
acompanyant
la seva acompanyant
estava al llit
i va veure
com una cosa immensa
que era el seu home
doncs
saltava
per damunt d'ella
per sort
i en aquests casos
quin tractament es pot fer?
Bueno
s'ha d'estudiar
el tractament
existeix
és una malaltia
neurològica
que se'n diu
trastorn del comportament
del son REM
és així
una vegada descartat
que no hi hagi
processos tumorals
vasculars
etc.
dins del cervell
llavors hi ha
tractaments
farmacològics
que es poden donar
amb pastilles
amb comprimits
amb gotes
també
i acostumen a anar
bastant bé
per no dir molt bé
perquè aleshores
aquestes persones
tenen aquests comportaments
pràcticament
de manera permanent
si no es tractat
representen el somni
sigui el somni que sigui
sigui el que sigui
acostumen a ser sempre somnis
desagradables i violents
i el company
d'habitació
és que això
doncs
dels moviments que fa
de crits
de moviments
amb els braços
amb les cames
etc.
de tal forma
que es poden
es poden
i poden fer mal
es poden i poden fer mal
per sort
hi ha medicaments
que poden controlar
bastant bé
aquesta problemàtica
però clar
si el deixen de prendre
torna a tirar el problema
i
per tant
han de tenir
un tractament
permanent
o gairebé
crònic
és molt difícil
arribar a deixar
el tractament
n'hi ha més
de malalties
però ara sí
clar
ja sé
ja haurem de fer
un tercer espai
ja li dic doctor
haurem de convidar-lo
d'aquí un parell de mesos
un altre cop
el doctor Bové
una pregunta
que m'ha quedat en l'aire
perquè clar
parlant d'això
de la violència
o de les actituds
està estudiat
quin tipus de somnis
tenim majoritàriament
els humans
no
a veure
és que això
a veure
sí que s'ha
escrit molt sobre somnis
acostumem a somiar
coses violentes
o això és impossible
és que això
depèn de la vida
que tingui cada persona
el que no somiarem mai
és alguna cosa
que no hagin vist
per exemple
una pregunta clàssica
és què somia
el sec de naixement
el sec de naixement
no pot somiar imatges
perquè no les ha vist mai
nosaltres no somiem res
que no hagin experimentat
prèviament
amb els nostres sentits
el que passa
és que es produeix
una barreja
que ja sabem
tot el que és un somni
i que és
la gran intriga
que en aquest moment
tenim amb el món del son
hem pogut saber
moltíssimes coses
del que passa
mentre una persona dorm
però en canvi
no hem arribat
a poder estudiar
correctament
els somnis
es pot parlar
que Freud
va parlar dels somnis
i va ser un innovador
però
tot el que es va dir
no s'ha pogut arribar
a demostrar
d'una forma palpable
és a dir
el que digui
que un somni
vol dir tal cosa
que vol dir tal altra
doncs bueno
si tu vols creure
tu creus
i si no tu vols creure
no tu creus
ens queden preguntes
per fer
en una tercera part
sobre trastorns
de la som
que esperem compartir
amb el doctor
Antoni Bové
metge internista
de la xarxa
de Santa Tècnica
doctor Oliac
no sé
avui no ha dit
gairebé res
vol afegir alguna cosa
aprenent molt
no s'ha dormit
el doctor Oliac
confirmo que ha estat
aquí present
tota l'estona
aprenent molt
perquè són temes
que realment
no estan
diguem-ne
molts d'ells
la majoria d'ells
no estan en la pràctica
en la nostra pràctica habitual
i per tant
molts de nosaltres
som molt desconeguts
i són
òbviament molt interessants
i és un plaer comptar amb el doctor
Antoni Bové
que és un expert
a nivell internacional
i val la pena
això destacar-ho
que el podem tenir aquí
a Terraona
doctor Bové
fins al proper programa
quan vosaltres vulgueu
gràcies a dormir bé
sobretot
a tothom que dormi bé
doctor Oliac
fins la setmana vinent
en aquest espai de salut
a Terraona Ràdio
que vagi bé
moltes gràcies
bon dia
adeu