Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Les 12 i mig dia i gairebé 10 minuts.
Seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio,
com cada dimecres, un quart de català
a la sintonia de la ràdio de la ciutat.
Ja ho sabeu per analitzar, per parlar,
de l'actualitat de la nostra llengua,
amb Enric Garriga, del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Enric, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Què tal, tot bé?
Jo bé, i tu, com tens les boles?
Jo bé, mira, aquí, preparades.
Avui tu les remenes, jo te les trec,
o les remenes jo i me les treus tu?
Sí.
Potser les remenes tu i jo ja les trec, no?
O al revés.
Sí, l'última vegada te les vaig remener jo
i les vaig treure tu, avui fem al revés.
Vinga, ho farem al revés.
Va, va.
Vinga, va, això serà la part final,
o sí, a la part final sortegirem al concurs del Facebook
d'aquest mes del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Abans, però, com sempre, comencem amb un protagonista musical, eh?
Sí.
Vinga, va, escoltem-ho.
Vinga, va, escoltem-ho.
I és la música de Joan Colomo.
Joan Colomo.
Em dic que aquest cap de setmana ho tindrem a Tarragona.
Sí, com a mínim dissabte,
perquè hi ha el segon festival minipop
que en guany, com que és el segon, doncs dura dos dies.
El tercer durarà tres dies.
El tercer festival que durarà deu dies.
No ho crec, perquè la crisi no ho permet aquestes coses.
I això qui ho paga?
Dixem-ho la pregunta a l'aire.
Festival minipop, segona edició de Tarragona,
primer cap de setmana de juny.
Igual que l'any passat també va ser així.
En guany, la novetat és que,
a part de ser la sessió de dissabte
des de primera novetada fins a la nit una mica tard,
no massa, perquè la canalla...
Això és un festival plantejat
per anar amb la canalla amb els fills petits.
T'hauria de posar amb els fills grans
i t'hauria de posar sense fills, eh?
També.
Però aquí és un lloc que està pensat.
És un festival pensat per anar amb família,
i, per tant, els gamberros de festivaleros aquests
que els agraden als festivals a partir de les 11 de nit
i s'emborratxen molt,
que no vagin a donar la nota.
No, perquè no serà el lloc adequat.
No és el lloc adequat per anar a donar la nota
i tampoc és el lloc adequat per queixar-se
si la canalla fa molt d'escàndol,
perquè justament per això fan aquest festival,
perquè la canalla xiscli, faci xivarri
i s'entrenin perquè quan siguin més grans
puguin emborratxar-se els concerts de gent gran.
Però aquí no es poden queixar si la canalla emprenya,
perquè és un festival pensat perquè la canalla
es desfogui emprenyant a tothom.
A part d'això, hi ha més coses.
Tenim músics, no?
Hi ha música, hi ha tallers per la canalla
i aquestes coses que es fan tot per la canalla,
tot per la canalla, tot per la canalla,
com si no n'hi hagués hagut tota la vida de canalla.
Però bé, això és un festival per a la canalla.
La part que ens interessa aquí, com a cosa lingüística,
és la cosa dels concerts,
que tenim la sort que els quatre grups que hi ha,
com a mínim tres, canten en català
o mig en català, el Ronaldo i Clara,
la veritat, Reinaldo i Clara,
la veritat és que jo no sé en quin idioma canten.
Sospito que canten en català, però no n'estic segur.
Em sembla que van estar, també ara fa poc, a la Vilaseca.
Aquests van estar a Vilaseca.
El festival de música al carrer,
la fira de música al carrer.
Sí, però no estaven allí en un escenari,
sinó que estaven amb aquella minifira de discogràfiques rares
que hi havia per allí,
com hi havia els altres i tots aquells, saps?
Sí.
Tots aquells.
Tots aquells.
Doncs els Reinaldo i Clara estaven per allí a la minifira,
que no, era una fira de discogràfiques,
i que hi havia, per exemple,
el Semitier i grups i així,
jo vaig veure el Semitier,
que feien allò, els grupets d'aquestes discogràfiques,
tocaven dues cançons,
això en plan mínim, allò amb la guitarreta...
Per donar a conèixer,
o per donar a conèixer la discogràfica.
Allò en plan cosa mínima,
guitarra i algun pedal o algun teclat,
per donar a conèixer,
i tocaven un parell de cançons.
Aquests eren d'aquests.
I no sé en quin idioma van cantar,
em sembla que canten en català.
Però també hi ha el Joan Colomo,
que és aquest paio que sentíem ara,
que és tot una rara ha vist.
quan començava les dues edicions anteriors,
fa dos anys,
no l'any passat, sinó l'anterior, a Vilaseca,
que era quan començava
amb el seu primer disc en solitari.
Joan Colomo és un pàcaro
que des dels 11 anys,
des dels 12, que està a dalt dels escenaris,
tocant,
ell va néixer el 88
i amb 11 anys va començar ja a fer grups,
ja era punky,
ja tocava amb els amics del col·le i tot això.
Als 12 anys ja feia concerts
amb un grup que es deia Siga Buscando.
Diguem que amb el seu grup,
amb qui més temps va ser la fèl·lula d'Urbiente,
que era un altre grup així bastant
intel·lectualment violent,
d'allò que en diuen grup,
intel·lectualment violent,
com els van dir els del Tó,
no és un jutge,
fa molts anys,
els van censurar durant 10 anys.
Bé, doncs aquest era un grup
intel·lectualment violent també.
I on va saltar
una mica més endavant
va ser amb l'últim disc
dels Unfinishet Simpati,
el 2007 va fer l'últim disc,
va fer la gira
que van anar per Europa
i per Amèrica i tot això
i es van fer punyetes al grup.
No crec que sigui,
no era per culpa seva,
que aquest és tot un elemento.
El Joan Colomo ara
ja ha fet 3 discos en solitari,
el primer és aquell que presentava
que es deia
Contra todo pronóstico
i ja era un disc
en què barrejava català i castellà,
el 2009
i després el 2011
em va treure
un nou disc
que es deia
Producte Interior Bruto
Volumen 1
titulat en castellà
però la meitat d'aquests
són en català
i la meitat són en castellà.
Les que sentim avui
són d'aquest disc
perquè el volum 2
també ja va sortir,
va sortir a finals de l'any passat
però no el teníem a mà
i és igual
com que és un dúplex
doncs qualsevol producte
d'Interior Brut
s'hauria.
Hem agafat un producte
que és
Els Destil·lats
i la Constitució.
M'ha costat entendre la lletra
així que si algú vol saber de què va
que s'esforci
i que l'escolti.
I després
al final
sentirem una altra
cançoneta d'aquest grup
d'aquest cantant
així tan rar a avis
perquè a més en directe
és tot un personatge
és molt
escènicament
és molt
s'ha de veure
s'ha de veure
perquè és molt divertit.
Concerts principals
aquí
hi ha DJs i tal
però els 4 grups principals
que són el Renaldo i Clara
que actuaran a les 7
perdó
comença la cosa amb Beth
que és aquella xica
que va estar en Operació Triunfo
però que de mica en mica
s'ha anat
mirant cap a dintre
és catalana
i al final ja grava discos en català
l'últim disc
va tenir molt bones crítiques
tot això
em sembla que el va venir
a presentar aquí a Tarragona
amb alguna sala
o metropol
i ara
metropol
doncs ara
la tindrem més accessible
més a mà
a les 6 de la tarda
per a públic familiar
al Passeig de les Palmeres
que és on es fa el festival
a les 6 de la tarda
a l'Apèz
a les 7
els Renaldo i Clara
un quart de 10
i a una hora així
per després de sopar
si vas amb canalla
els quart primera
estan molt bé
els quart primera
que no he tingut ocasió
de posar-los aquí
durant aquesta temporada
però com que tampoc els tenia a mà
i el Joan Colomo sí
doncs posem el Joan Colomo
que el Joan Colomo
actuarà després d'aquest
el quart primera
després vindrà el Joan Colomo
a dos quarts d'onze
i això són
diguem
els quatre grans grups
que fan concert
entre mig hi ha
dixells com el Guillemil
a les 8 de la tarda
entre abans dels quart primera
hi ha el Guillemil Covell
per escalfar l'ambient
i aquest tipus de cosetes
tot això
el dissabte
i el diumenge al matí
també hi haurà
l'extensió del festival
que enguany arribarà
al Serrallo
el diumenge al matí
en forma de concert
amb el Xevi Pijem
i els DJ Superpandas
i el DJ Ramam
que de dos quarts de dues
a dos quarts de una
a dos quarts de tres
aniran ambientant
el vermut serrallenc
molt bé
tot això
minipop
a Tarragona
aquest cap de setmana
segona edició
en parlarem
aquests dies
presenta també als mitjans
per tant
ja tindrem temps
de parlar-ne
a banda d'això
a banda de l'actualitat
d'aquest cap de setmana
a la ciutat de Tarragona
també tenim actualitat
del Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
amb la setena sessió
ja inicial
de català
d'aquelles sessions
que anem fent
quasi cada setmana
doncs avui ja la penúltima
ara mateix s'està fent
s'està fent ara mateix
que avui ja es dediquen
a parlar dels serveis
la ciutat i els transports
i ja només en queda una
que serà
el dia 6 de juny
per tant la setmana que ve
aquella serà la tarda
a les 4
i serà la salut
i el lleure
dit això
també recordem
la setmana passada
hi van anar
uns quants alumnes nostres
van anar al programa
de Gran Dictat
la setmana que ve
dilluns
i n'hi van anar
i n'hi van els de Calafell
aquests dies també
s'han fet una sessió
de lectura
amb l'autor
a Vilaseques
lectura fàcil
i coses d'aquestes
s'estan fent coses d'aquestes
i ja aquest divendres mateix
ja comencen els actes
de fi de curs
que ja diguem
durant tot el mes de juny
hi haurà
com que tenim 11 serveis
i oficines
o entre oficines
de català
serveis locals
i tot això
a cada lloc es va fent
finals de curs
de cada lloc
en alguns casos
alumnes i voluntariat
en algun cas
només voluntariat
i en alguns casos
doncs
només alumnes
comença aquest divendres
amb el CUB
un curs de català
del CUB
el dia 1 de juny
aquest divendres
és el primer
i després doncs
ja cada setmana
n'hi haurà
n'hi haurà
el dia 8 de juny
n'hi haurà
n'hi haurà
mira
n'hi haurà
a Cunit
a Vilallonga del Camp
en aquest cas
aquests dos llocs
són voluntariat
n'hi haurà
a Calafell
a Constantí
a Valls
a Tarragona
a Tarragona
diguem que és el 22 de juny
i aquella setmana
justament serà
l'últim programa
de la temporada
ja ho explicarem
ho explicaré
una mica més a detall
què farem aquell divendres
i després encara
a finals de mes
encara Salou
Vendrell
i Vilaseca
tot això
durant aquest mes
i segurament
encara n'hi ha algun
que jo
aquí ja no tinc la data
però doncs
encara en deu faltar
algun
de final d'aquests
perquè aquí
no hi són
tots els serveis
però
hi ha més
poblacions
on fem cursos
que no pas serveis
i per tant
segurament
n'hi pot faltar
algun aquí
ens preparem
doncs ja pel final
de curs
i també tenim
dos apunts
al Mural Mob
Enric
de la Plataforma per la Llengua
que ja es pot trobar
a la xarxa
sí
la novetat és aquesta
ja el vam explicar
que era allò
l'acte que vam fer
enguany per Sant Jordi
va ser una cosa d'aquestes
mira t'he portat la foto
perquè la veigis
veus
la foto està a la web
la web de la plataforma
de l'estranger de les punt
plataforma-llengua.cat
i aquí
una de les primeres notícies
com que el vídeo
es va penjar
el dia 25
que era el divendres passat
em sembla
divendres o una cosa així
es va penjar al web
al YouTube
el canal
del YouTube
el canal YouTube
del Plataforma per la Llengua
però vaja
només es cal anar a YouTube
poses
Mural Mob
per la Llengua
i ho trobes de seguida
el vídeo
és un vídeo que es va fer
i allò que fan
caranyels del Plataforma
per Sant Jordi
es posen en contacte
i en relació
amb les 23 associacions
de persones i mirades
que tenen a mà
per allà a Barcelona
és una cosa molt barcelonina
això eh
llavors van fer
la cosa és que van fer
un vídeo
de l'acció que van fer
van fer una acció
de sensibilització
en què van inflar
un miler de globus
amb Eli
això Eli
és un gas
que demet que el globus
se'n vagi cap al cel
i és aquell que si
el xucues
et canvia la veu
sí
aparta'l Eli
aparta'l
tanca'l Eli
la llengua
el català
llengua comuna
mil globus
inflats
d'aquesta manera
i a dintre
hi van posar missatgets
llavors
amb aquests globus
van fer allò
que es fa
de posar
la gent
aguantar els globus
formant la paraula
aquesta
el català
llengua comuna
i quan això
ja va estar format
els van enlair
i ja està
i allí
deuen estar
per l'atroposfera
deuen estar
més enllà
de l'atroposfera
volant
a dintre de cada globus
hi havia missatges
i desitjos
que com ja ho diu
les paraules
se les endú el vent
i qui dies passa
ens empeny
ho dic perquè com que avui
a Nyiguinyogui
ens fem una bonica frase
això ja està
això ja està al web
ja ho podeu veure
i també un altre punt
de Pere Navarro
professor de la universitat
que presenta
aquest divendres
el Parlar de Cambrius
sí
no tinc més dades
però com que és una cosa
important
des del punt de vista
de la dialectologia
com que el Pere Navarro
és un dels millors experts
que tenim aquí
i arreu del món
sobre els dialectes catalans
i és professor d'aquí
ell és de Cambrius
i és professor de la universitat
i el llibre aquest
del Parlar de Cambrius
és això
sobre com parlen a Cambrius
tots els aspectes
lingüístics
dialectals
fonètics
semàntics
etc
que és una obra
que ha estat uns quants anys
fent-la
i que sens dubte
serà una obra
inapel·lable
imprescindible
etc
per entendre
i per saber
com està encara avui dia
el català de Cambrius
que diuen
Dimuenge
en lloc de dir
diumenge
diuen
Dimuenge
Dimuenge
sí
en lloc de dir
diumenge
dimuenge
això segur que
sota llibre
hi ha més cosetes
que no sé
això es presenta
aquest divendres
1 de juny
evidentment
es presenta a Cambrius
al centre cultural
de Cambrius
que està a la plaça
Sant Plàcid
a les 8 del vespre
una hora normal
per fer aquests actes
perquè hi vagi
la gent del poble
que té ganes
de saber tot això
i ho presentarà
per la part
protocolària
l'alcaldessa
la Mercè del Mau
i per la part acadèmica
Jordi Ginebre
i el Pere Navarro
que és l'autor del llibre
i parlaran
de totes aquestes coses
més endavant
si el tenim a mà
doncs ja
podem parlar
o si no
ja serà una cosa
per a la pròxima temporada
tot això
doncs molt bé
fem una petita pausa
i de seguida
orostim tòpics
avui de Nyiguinyogui
sí
atenció
si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria
ajudar una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntariat per la Llengua
un projecte
de participació
lingüística
truquen sense compromís
i t'informarem
al 977
24
35
27
Voluntaris per la Llengua
ajuda'ns
i avui tenim Nyiguinyogui
aquesta sintonia
ja característica
de què parlem avui
enric
avui he fet una barreja
com que a més hem de parlar
de salses
he fet una barreja
de Nyiguinyogui
i rostim tòpics
per què?
perquè és final de mes
i toca Nyiguinyogui
perquè toca rostim tòpics
i perquè el que farem avui
és rostitòpics
i gastronòmics
parlant sobre plats nacionals
sobre la tortilla espanyola
la paella valenciana
la llioli
i la roqueria nacional
tot això
en breus instants
però
abans
cal fer
ah i també
com que després
hem de fer el sorteig
i això necessitem
un cert temps
doncs per això
dic calla
o concentrem tot
o suprimim seccions
i ja n'hem sobrevit una
novetats editorials
i bibliográfices
informàtiques
hem citat el tema
del Pere Navarro
i ja és un llibre
ho hem hagut de resumir
perquè ens hi càpiga
llavors dic calla
que podem ajuntar
el Nyiguinyogui
amb els rostim tòpics
i que tindrà la seva gràcia
vull fer un apunt
abans de parlar
dels plats nacionals d'aquí
saps que l'últim dia
que vam parlar
d'això vam parlar
de la cuina occitana
i com els francesos
se la volien apropiar
vull remarcar
un plat
que havíem de comentar
i que se'ns va quedar
el timté
i com que és un plat famós
vull que quedi clar
que no és francès
el ratatouille
ah sí
tothom recordarà
la pel·lícula
de la pel·lícula
doncs mira
Disney sense saber
ens va fer un homenatge
a la cultura occitana
i a la catalana
gastronòmicament parlant
perquè
la ratatouille francesa
amb aquesta grafia francesa
de ratatouille
no és altra cosa
que la
fagocitació
parlant de menjar
és fagocitar
la fagocitació
cultural francesa
d'una recepta tradicional
occitana
que és la ratatouille
que no és altra cosa
que la sanfaina
en català
sanfaina
en francès
amb occitar
perdó
ratatouille
i això és
el ratatouille
el ratatouille
que francesos
diuen
qui es diu
doncs no
és occitar
i és la ratatouille
aquesta barreja
de verduretas
i tal
per sucar pa
a la merdaó
la sanfaina
la sanfaina catalana
de tota la vida
per cert
els espanyols
tenen una cosa
com diuen pisto
però d'això no donaré pistes
avui
avui parlarem
d'altres plats nacionals
expliquem
anem als plats nacionals
va per aquí la cosa
l'anècdota
aquesta secció
la fem a partir
del nostre venerat
del nostre venerat
Jaume Fàbrega
entre els seus articles
de la Vista del Temps
i el seu blog
de la Bona Vida
avui he anat a parar
amb aquests dos temes
que a més són recentíssims
són de
mira
un article d'aquest dilluns
i l'altre del diumenge
els dos articles
seguits
d'aquesta mateixa setmana
en l'article del diumenge
es parlava de
la truita de patates
de la truita de patates
a la Llioli
la truita de patates
plat nacional espanyol
i llavors explicaran
que aquell va anar
amb un viatge
per allà a l'Egipte
es troba amb un grup
d'espanyols
i arriba un moment
que els espanyols
a l'hotel
els donen per sopar
truita amb patates
i els madrilenyos
que eren madrilenyos aquests
esclaten amb crits
de viva Espanya
viva Espanya
amb exaltació
no nacionalista
que els caracteritza
amb l'exaltació
no nacionalista
que caracteritza
els que són
no nacionalistes
llavors
el Jaume Fàbrega
que ja havien fet
bones relacions
i tal
i que a més a més
feia d'interès
perquè el Jaume Fàbrega
es parla idiomes
i els madrilenyos
només parlaven espanyol
i anaven feliços
pensant que amb l'espanyol
s'entendrien de tot arreu
i van trobar que a Egipte
ningú els entenia
en canvi
el Fàbrega
entre el català
entre el català
del Barça
l'anglès
paraules d'àrab
perquè aquest senyor
investiga cuina
investiga cuina
i hem parlat aquí
a vegades
de les reptes
de l'ol
de tot arreu
ell sap una mica
de llengües
diguem nord-africanes
d'àrab i tal
amb això es defensava
i ja feia d'intèrpret
total
que els diu
no és per aigualir
la festa
però això
de la truita
amb patates
no és que ho facin
en un urbostre
és que és un plat típic
a Egipte
una cosa que fan
segles que la practiquen
i que la fan
llavors aquí ja ve
les explicacions
és un plat típic
tant d'Egipte
com del Magrib
des de fa dècades
o segles
i especialment
a Algèria
on són famoses
les patates
que produeixen
a Algèria
per tant
primera cosa
això de la truita
amb patates
no és només espanyola
ni mucho menos
sinó que
és típica
també
en aquests països
i ara veurem
una miqueta més de cosa
mira això
es diu
batata magli
by el haida
truita amb patates
dit en àrab
en àrab
d'Algèria
és com es diu
és un plat típic
i tradicionalíssim allà
bé
llavors
diu
bé
això de les truita de barades
doncs d'on és
d'on és
per exemple
a la península ibèrica
ja hi ha tradició documentada
de la truita de barades
des del segle XIX
però
les primeres cites
i les més antigues
del 1875
són d'Euskal Herria
que a l'època
de les guerres carlines
hi era l'aliment habitual
de les tropes
euskaldunes
ja menjaven ells
truita amb patates
també
hi ha altres cites
també del segle
a veure
quan ho diu per aquí
bé
això
mitjans del segle XIX
hi ha una
sí fins i tot
amb un document
el document més antic
és un del 1817
en què ja apareix
en cuina basca
la truita amb patates
per tant
els bascos ja en feien
a principis del segle XIX
ja era una cosa tradicional
per ells
d'aquí
sabem que la patata
ve d'Amèrica
i per tant
abans del segle XV
no n'hi ha
res
però
ja fa cinc segles
llargs
que hi ha patata
a l'antic continent
no només a Europa
sinó també
a Nord-Àfrica
i a tot arreu del món
per tant
la truita amb patates
vés a saber
quants segles fa
que es practica
els bascos
la tenen
des de principis del XIX
documentada
i per tant
vol dir que ja els venia
d'antic
els gallecs també
els gallecs també
reclamen la paternitat
de la truita de patates
perquè
les patates gallegues
són famosíssimes
i molt reputades
i és cert
i
a Betanzos
per exemple
fa cada any
una fiesta
de la tortilla
de Betanzos
famosa
a tot Galícia
i part de l'estranger
que a més a més
ell l'acompanyen
amb pobrots freixits
és una cosa
que té
llarga tradició
i
no només això
sinó que
a més a més
podria ser
que la truita
amb patates
fos mallorquina
perquè
resulta que a Mallorca
també
també tenen
una llarga tradició
de truites documentades
mira
diu
la primera truita
documentada
és amb ceba
cosa que aquí
també fem molt
i
amb un manual
d'un convent
que està escrit
en català
del segle XVIII
per tant
durant el segle XVIII
1700 i pico
a la Mallorca
la truita amb patata
i ceba
ja és una cosa
que es fa
ja deu tenir
llarga tradició
com perquè aparegui
amb un manual
de cuina
els manuals
de cuina
tradicional
i tot això
i més
en èpoques
pretèrites
segle XIX
i tal
no sortien
plats acabats
d'inventar
sortien els plats
que tothom
coneixia
etcètera
per tant
el segle XVIII
a Mallorca
ja era tradicional
des de temps enrere
la truita amb patates
i també
el fàbre
que recordo
ja la fàbre que és
valencià
per tant
però ell quan fa
coses d'aquestes
no mira cap
no es mira el malic
mira a tot arreu
mira a tot arreu
i compara coses
i busca
busca això
ja ho veiem
per tota la Mediterrània
ens troba referències
de tot això
i a Catalunya
també hi ha la versió
pròpia de truita
que no té res a veure
amb la que en diuen
tot dia espanyola
perquè aquí la fem primeta
d'això
amb molt d'ou
i patata tallada
rodentxetes
no adaus ni això
sinó rodentxetes planes
i tal
per tant
ja tenim aquí
tota aquesta varietat
de llocs
des d'on
la truita
amb patates
s'ha fet
i es fa
i tal
i llavors
ell ja porta
ja anem cap a la Llioli
ja anem a la Llioli
que ara ve la collonada
que diria Josep Pla
ho dic perquè
ho diu Josep Pla
i ell ho cita
diu
bé
diu
acaba
en aquest article
sobre els plats nacionals
acaba dient
perdó
havíem dit
n'hi havia dos
de plats nacionals espanyols
que tenen problemes
d'identitat
un és la tortilla espanyola
que hi ha una altra
l'altre no
l'altre la paella
que la paella
ja diu la paella
ja ho vam explicar
i a més
diu
clar
ja
sense anar més lluny
paella
és una paella catalana
si fos espanyola
cediria sartén
etc
bé
això ja ho vam explicar
un altre dia
avui hem parlat
de les patates
i acaba dient
de totes maneres
encara
en aquest cas
almenys
els espanyols
els espanyols
no han arribat
a la bajanada
de demanar al parlament
del seu país
que declari
la tortilla de patates
com a plat nacional espanyol
que és el que acaben de fer
uns elements
de l'Empordà
d'un poble que es diu
Creixell
però de l'Empordà
jo primer he vist Creixell
i dic Creixell
d'aquí al costat
estan així dessonats
no
és més amunt
la tramuntana
els afecta
els de l'Empordà
el Creixell de l'Empordà
una tropa
o trepa
d'il·luminats
que fan cada any
un concurs de Llioli
han tingut la santa pensada
de dir
oh
això és l'hòstia
això és l'essència
de l'essència
de la catalanitat
hem de fer
que això sigui
la salsa nacional
que el nostre parlament
proclami la Llioli
la salsa nacional
catalana
i llavors hi ha qui a haver
el jama farà
que diu
il·lusos
pellussos
etc.
i unes quantes coses més
que els hi deixen anar
Quim Mongeó ja va
quan això
ha sortit per la premsa
aquests dies
que des d'aquests demanen
que la Llioli
sigui proclamada
salsa nacional
i diu
home
perdonin però
d'això
de nacional
res de res
perquè la Llioli
és una salsa
de llarga tradició
no només
a l'Empordà
a més a més
és que aquests
de creixell de l'Empordà
fan allò típic
que fan els empordanesos
que és català
el que es fa a l'Empordà
la sardana
la sardana
les anxoves
de l'escala
les sabaneres
tot això és català
la resta
és estrany
és estrany
no és prou català
per això ells
la Llioli de l'Empordà
deuen
com que ho fan allí
dius
això és nacional
i diu
llavors
doncs el Quim Monzó
ja els va fer un article
que els va deixar pentinats
no en tinc estes actes
però el sí
del Jaume Fàbrega
i diu
Josep Pla
sens dubte
que
que
que
que
que
s'empordanés
els hi hagués dit
que això era
una immensa collonada
per què?
doncs per les següents coses
primer
perquè
la Llioli
és una de les salses
el Jaume Fàbrega
ja fa anys
va fer un llibre
es deia
el plats més famosos
de la cuina catalana
i ell ja escrivia ell
que la Llioli
és una de les salses
més antigues
i clàssiques
que es fan a Catalunya
a les Illes Balears
al País Valencià
a tota la Provença
i
continua dient
que no només
en tot aquell lloc
sinó a Grècia
i altres països
de la Mediterrània
també
s'ha fet salses
a base d'all
de tota la història
i per tant
per això
diu que
Josep Pla
ja ho deia
diu
la Llioli
és la salsa antiquíssima
popular
marinera i pagesa
típicament mediterrània
això ja ho deia
el Josep Pla
que també era de l'Empordà
però no es mirava
tant al malic
com aquells
mirava més enllà
i a més explica
que aquí hi ha una sèrie
i no només
l'all i oli típic
sinó que a més
hi ha moltes variants
com per exemple
l'all i oli de codonyat
que fan pel Pirineu
l'all i oli
amb fruites seques
o fruites dolces
l'all i oli
això
fruites seques
per exemple
els ripollars
el fan amb fruit secs
també hi posen
també hi ha
lliolis amb ou
amb bitxo
amb rim de peix
amb mel
vull dir
hi ha variants
d'all i oli
per tots els països catalans
i per tota la Mediterrània
per això
diu que
aquesta gent
de l'Empordà
que es tregui
la vena dels ulls
que deixin de mirar-se
el melic
i de collonades
en paraules de Josep Pla
perquè
demanar
que una salsa
que és tan internacional
sigui la salsa nacional
i que ho hagi
de proclamar en Parlament
és això
una
si fos el pan tomàquet
potser
o no
el pan tomàquet
ho investigarem
ja ho investigarem
perquè ja
veient el que veiem
que diu el Jamafarga
potser també
jo no m'atreveixo
a dir que el pan tomàquet
sigui un invent català
perquè el tomàquet
d'on ve?
és català el tomàquet?
no
ve d'un altre lloc
ve d'un altre continent
i si ve d'un altre continent
qui et diu que allà
abans que li vés el tomàquet
aquí ja no
no s'havia inventat
això del pan tomàquet
a lo millor
ho feien amb una altra cosa
en fi
ja ho investigarem
molt bé
doncs avui
el nyigui-nyogui
i rostim tòpics
tot barrejat
i ara
arriba el moment
del sorteig
i és que ja ho sabeu
que cada mes
al centre
normalització lingüística
de Tarragona
a través del Facebook
a través de les seves
de Facebook
del voluntariat
per la llengua
i també del centre
sorteja diverses coses
per Sant Jordi
llibres
vam començar
amb discos de música
i ara anem
als DVDs
el DVD perquè ja s'acosta
a l'època estival
en què la gent
té més temps
per vedar davant de la pantalla
o fer la migdia
davant de la pantalla
i que menys
que mirar-te una sèrie completa
a més avui en dia
és una moda
això de mirar-se
les sèries ja completes
la gent se les compra
perquè la gent ja no suporta
que una sèrie
duri més temps
els anuncis
que el capítol
o que t'has d'esperar
una setmana
a veure el segon capítol
exacte
i com que vivim
en l'època de l'ansietat
i que no podem esperar
no podem esperar
ni cinc minuts
per a fer el que volem
doncs imagina't
haver-te d'esperar
una setmana
a veure el segon capítol
imagina't
quan vas a qualsevol superfície
la compres la sèrie completa
i si és una sèrie
que té moltes temporades
te les compres totes
i pots estar una setmana
a seguida
sense moure el cul
del sofà
i els ulls de la pantalla
fins que et caiguin
de les òrbites
veient tots els capítols
els 300 capítols
de la sèrie de turno
aquesta no és tan llarga
no és tan llarga
aquesta només té 4 DVDs
només són
em sembla que 13 capítols
13 capítols
de primera temporada
no sé si n'hi haurà una altra
em sembla que sí
crec que sí
em sembla que està programada
una setmana temporada
i també la primera temporada
Made in Spielberg
per això ja s'ho faran els yanquis
aquí anem a la nostra
sortegem la sèrie
de Pulsenes Vermelles
hem estat tot el mes
amb el Facebook obert
al cap de llet de la sèrie
perquè la gent hi fes
els seus comentaris
i la condició era dir
quina és l'última pel·lícula
que es visia en català
al cinema
perquè a TV3
en fan cada dos per tres
al cinema
al cinema
pagant entrada
o si t'han convidat
millor per tu
perquè el preu que van
millor que et convidin
tenim aquí les boles
sí
aquí remenes tu doncs
avui te les remeno jo
i tu m'ho les treus
avui només en treiem una
sí
només una
fins ara
que a TV3 han sigut dos discos
dos llibres
amb dues roses
avui
com que són quatre DVDs
però van tots junts
seria una
deixem-ho així
una
tip
regalant-ne la meitat amunt
i la meitat a un altre
s'haurien de fer amics
potser a través del Facebook
s'haurien amics a través del Facebook
amb una parella de voluntariat
per la llengua
podríem haver fet
sí
o que es fessin amics
del Facebook
també
sí
que si t'han canviat
pel Facebook
la sèrie
però vaja no
fem-ho fàcil
li donem a una sola persona
tota la sèrie
i si la vol deixar als veïns
que els hi deixi
vinga
jo te les remenem
remeno
treu
agafo la boeta
ai
mira
un número 11
número 11
número 11
número 11
a correspost
a una
senyoreta
o senyora
no ho sé
de sexe femení
probablement
perquè es diu
Ailatantati
a veure
sí
no
Ailatantali
per la foto
no sé si és ella
o és ell
Ailatantali
jo crec que és una xica
però no ho sé
i diu que la pel·lícula
que va veure
fa temps
és pa negre
pa negre
doncs ara
a part de pa negre
aquesta li agraden
les sèries en colors
les coses en colors
pa negre
polseres vermelles
i després
ja veurem
després no sé
quina altra li tocarà
aquella dels tres colors
del Kielowski
quan la facin en català
també l'hi adjudicarem
de moment
es queda
amb el pa negre
que ja l'ha vist
i ara podrà veure
les polseres vermelles
quan passi
pel centre
d'analització lingüística
si ens està sentint
ja pot venir
no cal que corri
que jo encara sóc aquí
però ja pot venir
o la trucarem
de seguida
que jo arribi allà
a l'oficina
ho posarem al Twitter
i la trucarem
per dir-li
pa negre
amb polseres vermelles
ja tens per anar
doncs ja ho veus
Ailatantali
és els discos
els DVDs
de polseres vermelles
que s'emporten
aquest mes
una de les participants
doncs això
en els sorteig
del Facebook
fins aquí
doncs no Enric
sí
deixem-ho aquí
no
la setmana que ve més
no vull anunciar
encara el pròxim mes
però
el pròxim mes serà
ja al setembre
sí
no el pròxim mes
serà al juny
el juny
encara tindrem
acabarem
l'últim dia
de la temporada
el sortejarem
ho anunciarem
perquè ja serà juny
ja podem dir què és
perfecte
serà encara millor
des del principi
hem anat pujant
el preu
hem pujat el preu
serà una cosa
digital
digital
digital
molt bé
ho deixem aquí
serà una cosa digital
i les ho deixarem
a l'últim programa
de la temporada
que serà el número 400
i que serà el dia 20
i l'entrega oficial
i física
de l'assumpte
el farem
durant l'acte
de final de curs
molt bé
doncs ja
no puc llegir més
la setmana que ve
ho expliquem
Enric
que vagi bé
bona setmana
bona setmana
i ja contrapèl
i acabem amb això
amb una nova cançó
del Joan Colomo
com dèiem
aquest cap de setmana
a Tarragona
al Festival Minipop
adeu
adeu
Tant, tant, tant, tant, tant, tant, tant
Normes i valors en tany
ens fan caure en el barany
Un llenguatge pobre i buit
ens fa caure a l'oblit
Els costums d'un animal
que està mig mort de por
Una llum crepuscular
enmig de la foscor
En l'eterna tardor
Començar
a arremar
un altre cop
contra el mar
Escopir
cap al cel
Resistir
a contrapèl
Saber d'on
bufar el vent
Anar contra
corrent
Mentre i tallar
el veu
Resistir
a contrapèl
Tant, tant, tant…
Tant, tant, tant…
L'helenis de foscor formen el nostre subconscient
Un pacte social ens impedeix obrir la ment
Com jutjar sense dubte el que és o no és decent
Una conducta ancestra fa sentir malament
Em sento malament
Començar a remar altre cop contra el mar
Escopir cap al cel
Resistir a contrapèl
Saber d'on bufar vent
Anar contra corrent
Canta i callar d'arrel
Resistir a contrapèl
Canta i callar d'arrel
Canta i callar d'arrel
Canta i callar d'arrel
Canta i callar d'arrel
Canta i callar d'arrel
Canta i callar d'arrel
Canta i callar d'arrel