Doncs una temporada més, comencem l'espai de cuina.
No us pensàveu que marxàvem del restaurant Quim Quima
i tornem a ser, per sort, una nova temporada amb el Francesc Lledó.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia a tothom de nou.
Francesc, ja sabeu, és el nostre cuiner de referència, de capçalera.
Ella s'encarrega del restaurant Quim Quima
i jo encara m'ho pregunto com és que tens temps de venir a la ràdio un cop per setmana.
Això serà cada dijous a les 12. Hem canviat una mica l'horari, eh?
Digueu-ho en compte.
Però sí que feu un munt de coses del Quim Quima.
Bé, no parem, fem coses.
També és una manera d'estar al dia, és una manera d'aprendre's,
una manera de forçar-te a estar al candelero
i poder apujar la pressió cada dia, no?
Que això és el que lluitem tots avui en dia, doncs, de poder estar al davant.
I per estar al davant, jo crec que tots aquests esforços que fem,
doncs, ara en programa de ràdio, ara en col·laboració amb revistes,
donar classes, fer coses d'aquestes, fan que estiguis al dia
i que, bueno, t'adonen més possibilitats, doncs, d'actualitzar-te
i d'estar amb les portes obertes i poder-vos servir, doncs, els menjars cada dia com estem fent.
A nivell de fogons, a part, a part de trobar-los, doncs, al carrer de les coques, no?
Al Quim Quima, aquests dies us hem vist col·laborant amb les visites guiades a la catedral.
Sí, vam fer unes jornades de cuina medieval, basades en el Sant Sobí, sí.
Després heu estat a la plaça d'Abraus donant suport i cuinant per al concurs de castells.
Sí, bueno, allà va ser més bocates, més carrer el servei de cerveses, de bar i tot això,
doncs, també hem sigut junts amb l'ARPA, amb l'Associació de Restaurants,
vam estar amb l'Espireta, amb Caragols, també ara per Santa Tecla,
vam estar amb els arrossos i els ideus de la catedral.
És que a Santa Tecla hi ha molta feina a cuinar i a menjar.
Ara estem amb el romesco, que és el que parlarem avui.
Serà el tema que parlarem avui, deixeu-nos fer un apunt d'actualitat de futur, eh?
Ara entrem amb el tema del romesco, les jornades del romesco que tenim encetades aquí a la ciutat
amb participació del Tarragona Gastronòmica, ara en parlem,
però el Quim Quima, ell, sol, com a restaurant,
us heu ajuntat a la campanya de micromecenatge del Festival Rec.
Sí.
Què és això?
Bueno, el Festival Rec està buscant una forma d'autofinanciar-se,
d'aconseguir fons, que és del que es tracta avui en dia,
tal com estan les coses, que jo ho trobo bé, ho trobo lògic,
i, doncs, els hi hem donat un copet, un copet molt petitó, de mà,
però, doncs, jo crec que si tothom ho fes, doncs, tot això aniria bé
dintre les nostres possibilitats, i el que hem fet ha sigut oferir uns menús
que van junt amb les entrades del festival.
Llavors, la gent pot anar, doncs, al festival, a veure dos pel·lícules,
no sembla que són, i venir a fer un dinar per dues persones al restaurant,
tot amb un preu conjunt molt econòmic.
De 25 euros.
25 euros.
Ja t'ho dic jo, ara.
I amb això tenim dues pel·lícules del Rec i menú per dues persones a casa vostra.
A casa vostra? A casa nostra, a dinar, sí.
A dinar, això sí.
A dinar, sí, sí.
Oh, està bé, no?
Està molt bé, jo crec que està molt bé.
Farem un menú Rec, eh?
Ah, sí? De pel·lícula.
Encara no el tinc exactament concretat,
però serà dintre de la nostra línia actual, no?,
d'aquestes tapes montaditos i picar amb producte molt de...
Jo sempre ara, tal com estan les coses,
estic buscant productes de molta, molta qualitat,
de proximitat, eh?, producte, doncs, que tinguem aquí,
però que sigui barat, o sigui, doncs, treballar, doncs, jo què sé,
per exemple, el pe de porc, les verdures...
I que el punt afegit li doni l'elaboració, que és el que s'ha de fer.
L'elaboració i la proximitat, el producte de qualitat,
o sigui, a popets, doncs, quan hi ha de preu,
doncs treballem el popet, quan hi ha una cosa,
doncs a la galera, ara, per exemple, ara poso un plat nou amb galeres.
Què saps de galeres, ara?
O sigui, moltes vegades la gent se pensa que el car és el bo,
i no, vull dir...
Depèn del mercat, no?, de com estic.
Depèn del mercat, ara, per exemple, les galeres.
Sí, ara és l'època de les galeres, doncs, galeres,
treballarem les galeres, farem una crema de galeres,
estic preparant un nou plat, que serà un ànec amb galeres,
estic fent, doncs, coses que fan que tu puguis oferir un bon preu,
que és el que estem lluitant ara, amb preus molt, molt assequibles,
i que la qualitat sigui la màxima,
perquè és un producte de proximitat, un producte fresc,
i un producte de qualitat.
Però, per el que dius, això és no només tenir un ull al fogon,
sinó dos ulls al mercat, eh?
Sí, sí, sí, anar cada dia al mercat i saber el què.
Bé, cada dia, però no cada dia,
però comprar cada dia sí, moltes vegades per telèfon,
perquè no ens inventem les coses,
però, doncs, jo vaig al mercat del camp un o dos cops per setmana,
passo per la peixateria, doncs, dos o tres cops per setmana,
estàs veient sempre, parles amb els pescadors,
parles amb els coneguts, i, bueno,
i després l'experiència també et marca una miqueta les temporades, no?
Doncs, així estan les coses del Quim Quima,
i, a més, us heu...
col·lubareu, vaja, amb aquesta novetat d'enguany,
que és que les jornades de romesco
no es queden només al serrallo,
sinó que, doncs, les feu vostres també a la part alta.
Amb el que és el Tarragona Gastronòmica,
s'ha aconseguit, doncs, ampliar l'amplitud d'aquestes jornades,
tant de les del romesco com d'altres que es feien,
a més, doncs, per exemple, a nivell de barri,
del casc antic, de l'ARPA,
doncs, el que hem fet ha sigut ajuntar esforços,
i, doncs, a partir d'avui, del passat dia 11,
fins a 28, o així no recordo ara exactament d'octubre.
Ah, t'ho diré jo, no sé si és 24.
O 24, no ho sé, a finals d'octubre,
ja aquestes són quasi tres setmanes d'aquestes jornades del romesco.
I nosaltres també, com no, ens hi hem apuntat amb moltes ganes.
Fèieu, fèieu ja romesco? Vosaltres teniu algun plat?
Sempre he tingut algun romesco, sempre, sempre la carta,
sempre d'alguna manera o altra,
encara que jo soc més de salseta que de suquet.
Sí, ets més del romesco dels calçots.
Sí, jo soc més de calçot, o de salsa de romesco,
o d'amanida, de vinagreta,
però també amb el suquet també el treballo de tant en tant.
No en tanco a res perquè m'apassiona.
Jo crec que si el romesco fos d'un altre lloc,
ja faria temps que fos molt famós.
Bé, clar.
Ara, a poc a poc, l'altre dia,
curiosament el diari de Tarragona portava un reportatge sobre el Jordi,
un company de tenir un restaurant aquí de la Paralta,
que està a Londres,
i que està triomfant amb el romesco a Londres.
Ah, sí?
Sí, sí, la contraportada del diari de Tarragona
parlaven d'això fa dues o tres setmanes.
Molt bé.
I curiós, sí, sí, sí.
És que és una salsa que apassiona,
que agrada molt que la tasta,
molt diferent, amb molta personalitat.
Doncs com la fareu tastar, el Quim Quim, aquests dies?
Què heu preparat?
Bé, nosaltres al Quim Quim fem una degustació de 20 euros,
en què es poden menjar, doncs,
bàsicament són cinc plats,
quatre d'ells amb romesco.
Primer farem una quiche,
feta amb bacallà i romesco,
que és la típica quiche aquesta que es feia,
la Quiche Loren, famosa, d'origen,
que es feia amb porros,
però nosaltres ho donem al tom
i la fem amb bacallà i romesco.
És una nova experiència,
que també l'estem servint de tapa,
que també fem les tapes de romesco.
Llavors, després,
seguirà una crema de galeres,
per el que et deia, de la temporada,
farem una crema de galeres,
que l'acompanyarem amb uns crostons de pa enromescats
i unes papes enromescades.
Seria com la papa rugada canària,
però allà es fa amb sal i tal,
jo li he donat la volta en aquest procés
i li afegeixo tota una picada de romesco
a l'aigua i a la sal.
Llavors, quan redueix aquesta picada,
es queda enganxada a la pell de la patata
i li dona un color i un sabor molt especial
i molt agradable.
Llavors, serà aquestes patates amb els crostons
i la crema de galeres.
Seria el segon plat.
Després, tenim un plat de mar,
pròpiament dit, i un de muntanya.
El de mar seria el típic suquet de romesco
amb cluisses i moixina.
O sigui, la moixina també és un peix
molt econòmic, d'aquí de Tarragona,
molt típic de casa nostra,
molt desconegut.
La moixina és un peix de la família del Tauró,
que són petitons i que els venen pelats.
Sempre els trobareu a la peixateria
amb un color com a rosa,
entre blanc i rosa,
així pelats,
amb els ulls que els surten per dalt
perquè li han pelat el cap i li han pelat tot.
I és rodó, és un peix rodó,
no té espines,
té un cartíl·la,
que és un peix cartíl·la ginós,
i que té un gust boníssim.
És de la família del Cazón,
saps allò que fan el Cazón a Nadob,
a baix del sud,
i aquestes coses, la rejada.
Però no és peix blau, eh?
No, no és peix blau.
És de la família de la rejada,
el Cazón, el Tauró.
Vé a ser un Tauró petit.
I és molt, molt, molt fàcil de menjar
perquè té una textura com el rap,
o sigui, una textura d'aquestes molt agradables
i que té, bueno,
el ser d'aquí és molt fresc.
I és salvatge, avui dia, es pesca.
Sí, sí, es pesca cada dia,
se'n surt molt cada dia aquí a Tarragona.
i un romesquet, un romesquet de peix,
doncs amb això.
I després, com que s'ha de notar
que sóc jo de Reus,
que estem al costat, però som de muntanya,
que és curiós, eh?
Oh, no, no, jo quan has dit
allò del romesco en salsa,
dic que està, que aquí se li nota.
Doncs farem uns peus de porc amb romesco,
l'últim plat.
Bueno, és un plat que he menjat
a casa dels sogres
i que m'agrada molt
i doncs l'incorporaré en aquest menú.
Seran, com evidentment, seran tastets
perquè són quatre plats,
i doncs farem mitges racions
perquè en total sigui un sopar normal.
I llavors també, amb tant de romesco,
tant de romesco,
doncs he pensat que potser
per acabar l'àpat
era un sorbet de llimona amb menta.
Aquí deixem les ametlles, eh?
Aquí a fora.
Per netejar, tirar ball i tot això.
I evidentment, com que és el nostre patrocinador,
ho acompanyarem tot
amb una botella d'inèdit
de l'Estrella d'Am.
Val.
La beguda ha de ser inèdit
o si demanem alguna altra cosa...
La beguda, l'inèdit va incluïda,
llavors podeu demanar el que vulguem.
Podem demanar el que vulguem
i si no ens en portem l'inèdit a casa...
Exacte.
Que a lo millor...
Què hi casa, la cervesa?
Ja sé que l'inèdit és molt bona, eh?
Sí, molt.
Però hi casa?
I et vaig dir per què.
Però és que casa amb tot?
Perquè m'ho dieu per tot, això?
No, jo no ho sé,
però jo en aquest cas sí
perquè porta vinagre.
Molts romescos porten vinagre.
I el vinagre amb el vi estan molt barallats.
És el que passava amb el peix blau,
que recordo que amb les jornades de peix blau
també m'ho deieu,
l'inèdit va molt bé.
Perquè també amb el peix blau,
per exemple, amb els escabetxos
i totes les coses que portin vinagre,
el vi s'hi baralla.
Perquè el vinagre és un defecte del vi,
en teoria.
O una virtut,
si te lo consumeixes com a vinagre.
Però no deixa de ser un defecte,
li diuen els entesos la volàtil del vi,
i llavors no hi casa gens bé.
Llavors amb la cervesa,
entre el carbònic i tots aquests cereals
que porten,
ajuden molt bé a netejar la boca
i a assumir aquest vinagre
dels romescos en general,
encara que n'hi ha alguns
que no em porten de vinagre.
Perquè això és una miqueta
del que us vull parlar avui,
dels romescos.
Va, que farem un romesco?
Sí, us vull parlar una miqueta
de tres generals.
Ja sé que has atrevit...
No és tan recepte, però...
Sé que has atrevit parlar del romesco,
perquè és una cosa que sempre dic
que és molt popular
i que cadascú la fa a la seva manera,
però primer m'agradaria dir
que per mi el romesco
és una picada, bàsicament.
Per mi la definició del romesco
seria una picada,
és una picada.
I és una picada...
He intentat simplificar el romesco
al màxim i m'he quedat
amb quatre ingredients, d'acord?
M'he quedat amb els fruits secs,
m'he quedat amb les nyores
al favor de fer romesco,
m'he quedat amb els alls
i m'he quedat amb el pa,
que el pa pot ser un espessant,
pot ser un altre tipus d'espessant,
però per mi serien
els quatre ingredients bàsics
del romesco.
I fixa't que jo no hi poso
ni el vinagre ni l'oli d'oliva,
perquè moltes vegades,
per fer un suquet,
fas aquesta picada amb sec,
la barreixes amb el suquet
i ja fas...
O sigui, per mi l'abast del romesco
seria això, aquesta picada.
Llavors, aquesta picada
té moltíssimes sortides.
Evidentment,
na podem fer una salsa,
com la dels calçots,
que llavors hi afegirien
altres ingredients,
na podem fer una vinagreta,
com la del xató,
na podem fer un suquet,
com el de peix,
que n'hem parlat moltes vegades,
na podem fer un suc,
com el de carn,
per els peus de porc
o per uns caragols,
on podem fer una sopa també,
una sopa de peix,
enriquida amb una picada de romesco,
una sopa enromescada de peix
que estan espectaculars,
amb unes almejas,
amb uns musclos,
amb unes cosetes així.
O sigui que la base,
per mi,
seria aquesta del romesco.
Escolta,
potser el que dona el gust
aquest tan característic
i que és superespecial
és l'enyora?
No en serveix qualsevol altre...
El pebrot de fer romesco.
El pebrot de fer romesco,
jo crec que també...
Jo aquí,
jo per exemple,
ara amb els plats
treballo amb els dos.
hi ha romesco
que se'ls faig amb un
i hi ha romesco
que se'ls faig amb un altre.
Ah, amb nyora
o amb pebrot?
O amb pebrot de fer romesco, sí.
Ah, perdona,
és que em pensava que era el mateix.
No, no, no.
No és el mateix.
Vale, vale.
És diferent.
La nyora
és com un pebrot de fer romesco
però a rodó.
Sí.
I el pebrot de fer romesco
és com un pebrot
però sec,
o sigui, és allargat.
I cap dels dos pica?
No, cap dels dos pica.
No, no, no, no.
O sigui, són diferents, eh?
A la botiga ho veureu
uns de rodonets
i uns de penjat secs.
I es treballen diferents?
Tenen gusts diferents, sí.
Però de treball.
El romesco és més,
jo per mi,
és una miqueta més dolç i elegant,
el pebrot,
i l'enyora
és una miqueta més amarga
i intensa.
Llavors, a mi m'agraden els dos
perquè la intensitat aquesta
de l'enyora m'encanta,
però doncs aquesta elegància
del pebrot també.
Llavors és jugar una miqueta
doncs o amb els dos
o amb un.
Bueno, el pebrot de romesco
és el que veureu en els cartells
que de fet el lema relacionat
és amb dos pebrots.
Aquell és el pebrot.
És aquella pebrot.
Allò no és l'enyora,
allò és el pebrot de fer-ho.
I quan dius fruits secs,
aquí també hi entrem
entre avellanes, ametlles,
no tot val o sí?
No, tot no.
Jo crec que hem de partir
d'on som,
els romescos de Tarragona
i hem de partir
del que tenim aquí.
Ara volia entrar
en això precisament
amb les variacions,
perquè això és la base,
però espereu-se,
perquè, per exemple,
entrem aquí,
el que deies tu,
fruits secs,
què hi posem de fruits secs?
Doncs ja tenim les avellanes
que poden ser torrades
o crues o fregides.
Llavors tenim les ametlles,
també,
que tenim diverses varietats
i a més també poden ser
torrades, crues o fregides.
Amb tot això
aconseguim unes variacions
de romesco brutals.
Sí, només que ho fregeixis o no
i possiblement adequades
per si fas un soquet
o si fas una salsa,
vull dir,
podem anar canviant,
no que és sempre el mateix romesco.
Buscant aquell punt que busques
i a més jugar és apassionant.
O sigui, un dia ho fas d'una manera,
un altre i d'una altra
i busques les variacions
i és apassionant.
També podem jugar
amb els pinyons,
que és un altre dels productes
que tenim aquí.
Jo a partir d'aquí
ja els trobo una miqueta...
Agosarats, no?
Sí,
que no passa res.
S'hi podrien fer amb nous,
s'hi podrien fer amb pastucs,
amb el que vulgueu.
Però per mi ja surt,
ja és un romesco
de nova creació.
Què més?
Els alls.
Els alls també és un ingredient bàsic,
però també els podem incorporar
de moltes maneres.
Els podem incorporar cruus,
els podem incorporar escalivats
i els podem incorporar també fregits.
també ens variarà moltíssim el gust.
Jo soc molt partidari
d'escalivar-los
o fregir-los,
sobretot d'escalivar-los
perquè per mi és més sa,
no hi ha tant d'oli fregit,
i donar-li un toc
amb un all cru
o amb mig all cru.
Es poden combinar
diverses maneres
com amb les amelles,
com en el cas dels fruitsecs
i tot.
Una altra manera també...
Ah, i una altra cosa
són les nyores
o el pebrot de fer romesco
que també es pot incorporar
de dues maneres diferents.
o bé l'escaldem
aquest anyore o pebrot
i llavors rasquem la carn
i l'incorporem,
o bé també es pot incorporar
amb el pebrot sec triturat,
ben triturat,
amb pell i tot.
Com si fos pols.
Com si fos pols.
També ens donen uns resultats
completament diferents.
Després també tenim
la part de l'espassant,
el pa.
El pa, evidentment,
podem fer,
a part dels diversos tipus de pa,
que pot ser un pa integral...
Hem de tenir aquest espessant
perquè els fruits secs
no ens fan d'espassant.
És millor sempre
perquè ens lligarà el suquet,
ens lligarà la salsa,
ens ajudarà.
Pot ser un romesco
sense res, de pa,
però jo l'he posat,
fixeu-vos que era
un dels quatre ingredients bàsics,
perquè crec que és bàsic
en totes les preparacions.
O i el pa pot ser fregit, també.
El pa pot ser fregit,
pot ser torrat,
o pot ser també
substituït per altres coses,
com els carquinyolis,
que és molt típic.
Ah, sí?
El meu toquet dolç.
I li dona un toc dolç,
el romesco dels calçots
moltes vegades s'hi posa carquinyolis,
les galetes maria,
i a mi m'agrada molt
posar-hi un toc de galetes maria,
li dona una punta dolça,
que amb l'agre dolç,
amb el vinagre,
va molt bé.
Vull dir que aquí
el que estem buscant
és una farina composta,
una farina elaborada,
que o bé fregida o bé torrada,
doncs ens espasseixi
aquest producte.
I ja no anem a farines
molt complexes
perquè estem parlant
de la tradició.
Llavors parlem de pa,
parlem de carquinyolis
o parlem de galetes.
Què més?
Més coses que part el romesco.
Verdures, evidentment.
no n'hem parlat
de les verdures,
a més n'hem parlat
dels alls,
però el romesco,
jo moltes vegades
hi poso tomàquets,
hi poso pebrots,
hi poso ceba,
i hi puc posar
inclús bitxo.
Aquesta ceba
la puc substituir
per porros
o per calçots.
Com l'incorpores, això?
Doncs mireu,
es pot fer o bé fregit
o bé escalivat,
una altra vegada.
I ben petitet,
també,
perquè tot això
jo sempre ho faig escalivat,
llavors jo el que faig
és unto les tomàques
amb oli per fora
i les poso al forn
i les escalivo.
Els pebrots igual
i la ceba,
sense pelar sencera,
també al forn.
I si voler posar un bitxo,
també l'untem amb oli
i al forn l'escalibem
i quan ja està escalivat
ho pelem
i aquesta escalibadura
la barregem
amb la picada
del romesco
i ja està.
Perquè aquí estem parlant
tota l'estona de picada,
res de...
Però és que la picada
serà la base
de fer-nos-ho tot.
Si després en aquesta picada
hem de fer una salsa,
posem la picada
en un tub d'aquests
en un bol
de fer el tórmics
i hi posem
una miqueta de vinagre
i anem tirant l'oli
i muntem
i fem com una maionesa
i seria la salsa
del romesco
dels calçons,
per exemple.
O,
depèn del cantit
de vinagre,
podríem arribar
al xató,
també.
O si aquesta picada
la posem en sec
en un suquet,
doncs faríem
el suquet de peix.
Comencem amb picada
i a partir d'aquí
podem utilitzar el romesco.
Exacte, bàsicament
la romesco és aquesta picada
que després se pot lligar
o bé amb aigua
o bé amb caldo
o bé amb oli,
es pot anar complicant
tant com vulguem.
Aquí està la riquesa
i la grandesa
d'aquesta salsa picada,
suquet,
que és el que intento
explicar-vos,
tot això.
Després els aromes,
encara hi podem afegir
més aromes.
Més?
Sí.
Jo amb les verdures
ja m'has deixat de pedra.
Jo amb el xató,
per exemple,
a mi m'agrada
posar-hi una miqueta de menta,
posar-hi un toc de menta
i amb algunes altres salses
també.
També a vegades
un toc de brandi
i queda molt bé.
En el cas
que el romesco
vagi amb bacallà,
a mi m'agrada
posar-hi un palet
de julivert,
una miqueta de julivert
al mateix romesco.
I per què no,
també pebre,
si pot posar pebre negre,
pebre blanc,
pebre verd,
pebre vermell,
pebre el que vulgueu,
de xatxuant,
o sigui que mireu
si se n'hi poden
anar posant
de coses.
I a més,
per últim,
a l'hora de lligar-lo
i a l'hora d'acabar-lo,
jo
hi hem de posar
a vegades
aquest vinagre
que parlàvem,
que pot ser un vinagre de vi,
pot ser un vinagre de jerez,
jo aquí no entraria
amb els balsàmics,
mai,
no,
perquè aquest toc d'olz
ja l'hi portarem
amb la galeta
o amb el carquinyol
i trobo que és millor
treballar amb els vinagres bàsics.
I després,
oli d'oliva verge extra,
que sempre
en tots els plats
que portin un romesco
n'hi haurà,
o bé pel sofregit
o bé pel que sigui,
però amb tots els plats
hem de casar-lo
amb aquest producte
tan nostre
i tan de temporada
que ja estem,
els moïns ja estan treballant
i ja estan traient oli,
ja estan...
Sí, sí, ja estan.
Sí, sí, ja podem tastar oli nou,
encara que la festa
de l'oli nou
acostuma a ser més tard,
cap a principis de novembre,
a finals d'octubre,
però doncs ja estan
els moïns treballant
i fent oli a casa nostra.
Se m'acut que com que és tan versàtil
això del romesco
com a picada bàsica,
el que dius tu,
després ho barreges
de mil maneres
i li fas mil coses,
és tan versàtil
que ens va bé amb tot?
Sí.
L'únic que no puc pensar
és un postre amb romescos,
l'únic que no em ve al cap.
A mi tampoc.
Pel tema dels anys.
A mi tampoc,
però jo no m'atreveixo a dir-ho.
Gelat de romesco,
em sembla que algú
es va atrever a fer-ne.
És possible, sí,
perquè es fa de tot.
Sembla que sí.
Però estàs parlant de postre.
Moltes vegades els gelats
no tenen per què ser un postre.
És veritat.
Poden ser una guarnició.
Sí.
Llavors hi ha un gelat de romesco,
no me l'imagino com a postre,
però sí com a guarnició
d'un plat,
un plat d'estiu, fresc.
Però, no ho sé,
jo què sé,
per exemple,
una marmelada de calçots
amb romesco
no podria quedar dolenta.
No podria quedar dolenta.
No ho sé,
és que això és qüestió d'imaginació,
i a mi precisament
no me la tallareu.
O sigui que mai diguis que no,
jo digues que no és normal,
no és tradicional,
però,
és possible,
i és bo, segur.
Ara,
també no cal forçar la màquina,
a vegades.
Vull dir,
doncs jo crec que una cosa
quan és bona és molt bé,
però no cal forçar la màquina.
Això és el menú aquest
de les jornades de romesco
que trobareu al Quim Quima,
a 20 euros,
aquests a 4 plats,
més el 5e,
que és el sorbet.
Més el postre.
Dinar i sopar,
Francesc.
Sí,
a dinar i a sopar,
i aquesta cerveseta
que és de 3 quarts,
que s'inclou amb el menú,
i a part qui vulgui,
evidentment podem triar la nostra carta de vins.
Montaditos que continueu fent igualment,
no?
I les tapes i tot això.
Hores d'ara?
Perquè ara fa temps que estàs ja
amb el tema aquest dels Montaditos
i els pinxos i les tapes.
Quin és el Montadito
que té més èxit,
Francesc?
Del Quim Quima?
Per el que el porteu...
El Montadito,
estàs parlant de Montadito?
Home,
hi ha un llumet de porc
amb formatge blau,
o sigui,
un llumet de porc
amb cebes dolces
i formatge blau
que està tenint molt d'èxit,
moltíssim,
i després hi ha un esmigat d'ànec
amb el Varginyes
que també ha triomfat aquest estiu,
perquè doncs
és temporada,
ha sigut temporada del Varginyes,
i potser així
a nivell de...
També hi ha
un tataki de tonyina,
que és una cosa molt nostra també,
amb verduretes i soja
que també està molt i molt bo.
Això en quant a Montaditos,
i en quant a tapetes,
home,
la gent els hi encanta
el cruixent de peus de porc,
és un peu de porc molt senzill,
però cruixent,
que està boníssim,
i una papada de porc
cuit al buit,
allò amb 12 hores i tal,
que està supertendra,
amb un marinat,
és una papada molt complicada de fer,
però és allò que dèiem,
matèria prima econòmica,
molta qualitat,
buscant una papada molt bona,
molta qualitat,
i una molt bona elaboració.
I després les hores ja els hi posarem vosaltres.
Vull dir,
primer hi té un marinat,
després té una cocció al buit
i per últim una cocció a la planxa,
és a dir,
tres coccions diferents
en un plat tan senzill,
però això ens permet
donar aquests plats a dos euros,
dos euros i mig,
i les Montaditos,
doncs això,
dos euros,
i això fa que puguis menjar
amb uns preus molt i molt econòmics
ara mateix el Quim Quima,
i que fa que estiguem treballant molt,
i jo estic molt content,
la veritat.
Al carrer Les Coques,
si encara no ho heu descobert,
us ho recomanem.
Mira,
Jornades de Romesco ho estic veient,
si no m'equivoco,
fins al 28 d'octubre.
Fins al 21 d'octubre.
Servint menús de Romesco,
o sigui,
enganxem ja amb tots sants,
panellets,
castanyes,
no sé què,
i després ja,
els bolets ja ho veurem aquest any,
perquè jo fa 15 anys
que faig les jornades dels bolets,
alguna cosa hauré de fer,
però...
Tampoc no és bona temporada,
però si ho hauré de fer...
És que ha plogut,
l'agost no ha plogut,
que és quan ha de ploure,
ara està bé que plogui,
alguna cosa sortirà,
alguna cosa farem,
millor que l'any passat,
jo crec que segur,
però la cosa no està...
No està fent.
Dones el telèfon del Quim Quima,
perquè sí que serà interessant reservar,
no?
Sí, millor,
per això el Romesco,
millor reservar,
és el 977 25 21 21,
és fàcil,
25 21 21.
Molt bé.
Francesc Lledó,
del Quim Quima,
moltes gràcies,
i tornem a parlar la setmana vinent.
Molt bé,
fins la setmana que ve.