Fins demà!
Cada dilluns a aquesta hora obrim l'espai al carrer amb aquesta alegria, amb aquesta sintonia que ens acompanya ja des de fa setmanes, des de fa temporades, un espai que fem amb la Fundació Casal Amic i que com cada dilluns també es porta a temàtiques molt diferents.
Avui ens centrarem en un cicle de xerrades, de tallers que s'han fet a les escoles i que estan relacionades amb la higiene bucodental.
De seguida en parlarem, ens acompanya com cada dilluns el Xavi Saragossa, que és el cap de l'àrea de comunicació de la Fundació Casal Amic.
Xavi, molt bon dia.
Molt bon dia.
I també ens acompanya Laura Tellez, ella és infermera de professió i és tècnica de l'equip de salut escolar de l'Ajuntament de Tarragona.
Laura, molt bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya Natàlia Avilés, que és una de les responsables, una de les que ha fet aquests tallers, aquestes xerrades a les escoles.
Natàlia, també, bon dia.
Bon dia.
Xavi, fes-nos la introducció del tema que abordarem en els propers minuts.
Doncs, dintre de la Fundació Casal Amic, un dels projectes que fem és el PAC Escoles.
Dintre del PAC Escoles fem principalment xerrades a diferents centres, de primària, secundària, de diferents temàtiques.
I enguany hem començat a fer-les amb salut escolar de l'Ajuntament de Tarragona i van sobre fer salut.
Fer salut mola, es diu el programa principal, i al mes d'octubre i novembre les hem estat fent a 26 centres de la ciutat de Tarragona, en primer.
I anava, sobretot, de cuidar-se les dents.
Un taller, cuida't les dents.
I aquí hi ha les dues persones que ens ho poden explicar molt millor, perquè una ha estat davant dels infants fent les sessions i l'altra les han programat.
Cal dir que l'equip estava format per dues persones més, que no hi són.
Una era la Mireia Oguet, que era tallerista, i la Francis Casado, que és metgessa, companya de la Laura.
Molt bé, doncs amb la Laura, primer explicarem una mica el programa en general, marcarem una mica aquestes activitats, aquestes xerrades i talles que dèiem,
perquè ens expliquis primer, Laura, exactament aquest fer salut mola, en què consisteix.
És un programa general, doncs, de salut escolar?
Doncs, mira, el programa fer salut mola fa dos anys que va començar, i ho vam fer dirigit a tota l'educació primària,
pensant que és una etapa molt important en què els nens poden assolir hàbits i millorar els que ja tenen i adquirir de nous.
Llavors, és molt important que ho facin a poc a poc i de manera gradual.
Llavors, sí que un dels moments principals, vam considerar que era, a primer de primària,
incidir sobretot en el tema de l'higiene dental.
Tot aquest programa de fer salut mola, més que res, és alimentació i activitat física,
perquè són els dos objectius principals que ens hem programat, no?
Però, en primer, vam pensar que era molt important reforçar els hàbits bucodentals.
Llavors, es van programar uns tallers, que són aquests tallers que s'han fet als 26 centres educatius,
en què els nens aprenien com s'havien de respallar les dents,
aprenien a fer el fluor, que es fa també a les escoles,
i aprenien la importància dels aliments més saludables i menys saludables per la seva dents.
Parlem de nens i nenes, de quines edats?
De primer de primària, de 6 a 7 anys.
De 6 a 7 anys.
Considereu que aquesta edat ja és molt adequat que aprenguin aquests conceptes bàsics, no?
Sí, de fet, està indicat que els nens, a partir dels 4 anys, s'han de respallar les dents,
amb ajuda dels pares, evidentment,
però als 6 anys és una edat en què ho podem fer de manera autònoma
i si adquireixen els hàbits adequadament i saben la tècnica correcta,
que després ens explicarà la companya, que ho han explicat molt bé,
si els nens ho fan de manera correcta, això queda per tota la vida.
O sigui, és com el que apren a anar en bicicleta i se'n recorda sempre,
doncs els nens se'n respallaran les dents sempre.
I com més aviat s'aprengui, millor, perquè segur que després no se li oblidarà.
En qualsevol cas, sí que aquests tallers són els primers, d'alguna manera, de tot el curs?
Sí, sí, aquest programa comença al setembre,
però entre que els nens se posen al dia,
se li dona un dossier que van treballant
i dintre d'aquest dossier hi ha l'apartat aquest de Bocodental.
Llavors, s'ha volgut començar el curs perquè comencin a fer el flúor,
aquests nens de primer no l'han fet mai, el flúor a l'escola,
el comencen a fer i llavors mitjançant aquest taller entenen el sentit de fer el flúor,
la importància que té i aprenen, tal com t'he dit, que a respirar-se les dents.
És el primer que es fa al curs.
Molt bé, una mica hem explicat ja les característiques generals.
Ara la Natalia ens ho explicarà una mica en cito la realitat.
Allò, anar-hi a l'escola, anar-hi a una aula,
amb nens i nenes de 6-7 anys, què feu? Vinga.
Bé, doncs la veritat és que no ha resultat difícil
perquè portàvem un suport d'un material que, la veritat, molt bo i molt didàctic,
que era una boca gegant amb un raspall de dents també gegant i un queixal gegant.
Llavors, clar, això realment crida molt l'atenció als infants.
I llavors, bueno, consisteix primer en conèixer una mica la boca
i una mica les dents que hi ha a la boca, però res, molt per sobre,
perquè tampoc no calen tant detalls de quantes dents i el nom exacte de les dents i tot.
I a partir d'aquí ells mateixos et van conduint a la sessió, doncs,
com t'has de raspallar les dents, quanta estona hi hem d'estar...
Tot seguit, després expliquem la importància del fluor.
I, bueno, i a partir d'aquí et permet també incidir en el tema de les càries,
que per això hem de tenir les dents ben netes, la boca i tot plegat,
doncs, que també ajuda a una molt bona alimentació
per acabar, doncs, bueno, ensenyant realment com es produeix una cària
si no fem bé allò del raspall de dents
i quants cops al dia ens hem de rentar les dents
i si no fem-ho del fluor a l'escola.
I, bueno, i acabem fent la sessió, doncs, un petit resum a partir d'uns trencaclosques
que els nens fan, que serveix com a recordatori
de tot el que se'ls ha explicat durant aquesta hora.
Tot això ho feu, ho podeu fer en una sessió,
ho cobriu amb una sessió d'una hora per classe?
Sí, d'una hora per classe, exacte, de 60 minuts.
I els nens, què diuen?
Uf, moltes coses, et diuen moltes coses.
Només començant de veure la boca de Gerard, m'imagino que ja...
Sí, sí, al·lucinen molt, a més, clar, perquè els hi presentes
que jo no vinc sola, vinc amb una amiga i que no sé si la coneixen
i els hi deus la boca i realment al·lucinen
perquè és una boca gran, gran, gran, molt gran.
I quina tipus de preguntes o de coses us diuen?
Bueno, el tipus de preguntes, el que els es confonen molt...
O no pregunten, eh, que no ho sé.
No, sí, sí que pregunten, sí.
Amb el tema del fluor, vull dir, ells ja pensen que el que tenen a casa,
que fan servir els pares, que és això, l'oraldina, l'histerina,
coses d'aquestes, també és fluor i realment no és fluor, no?
I, bueno, se'ls explica, doncs, que, bueno, que l'histerina aquest està bé
però que és més aviat un antisèptic, que no és el mateix que el fluor,
que no fa la mateixa funció que el fluor.
I preguntes, doncs, si es poden rentar les dents més cops del dia,
més de les vegades que se'ls hi diu i quanta estona han d'estar
o, sí, cosetes així.
Els hi pregunteu prèviament, feu una mena d'enquesta, eh,
encara que sigui molt allò a l'entrada de classe,
a l'inici del taller, de si habitualment segueixen aquestes pautes?
Sí, prèviament, abans de les sessions,
les escoles reben una enquesta per part dels tècnics de salut escolar
on se'ls fa unes breus preguntes, doncs,
si els nens es renten les dents a casa,
si mengen moltes gominoles, si fan una bona dieta...
llavors ja anem preparades una mica també per incidir més
en aquells punts que potser en aquella aula en concret van més coixos.
I amb aquestes enquesses, Laura,
què us diuen?
Que la majoria de nens sí que segueixen conductes correctes
en el tema de l'higiene bucodental
o us trobeu amb alguna sorpresa negativa?
No, la gran majoria de nens estan seguint ja uns hàbits,
en principi, podríem dir que saludables.
Hem de pensar que els professors ja ho tenen programat també
dintre del seu currículum escolar,
el que és treballar la higiene bucodental dels alumnes.
Per tant, els nens, quan arribem a la classe,
ja estan sensibilitzats.
Podríem dir que ells ja estan esperant que arribem,
el professor ho ha parlat,
i estan, la veritat, contentíssims,
amb moltes ganes de participar,
que jo crec que una hora sí que queda curta, no?
Sí, la veritat és que sí, sí, sí,
que donaria per més estona, donaria per més estona.
I vosaltres noteu, Natàlia, això,
el que diu la Laura,
que els nens sí que realment segueixen les pautes...
Sí, sí, sí, sí, ho tenen bastant assumit.
El que passa, vull dir, no està de més
fer tots aquests recordatoris
i realment explicar la formació d'una càries
amb un queixal gegant
i que a poc a poc vam veient com es va fent la càries,
vull dir, els hi sopta molt,
perquè comencen amb un foradet molt petitet
i acaba sent un forat bastant gran impacte.
Perquè si parlem de consells pràctics,
de recomanacions, les quatre, les cinc que feu als nens,
quines són?
Que, a més clar, són extensibles, m'imagino,
a tota la població en general,
amb tota l'audiència,
però, en fi, ja val la pena recordar-les.
Bé, bàsicament, fer un bon raspallat a les dents,
a raspallar-los quatre cops al dia
i que, bueno, que d'agominoles se'n poden menjar,
però que tampoc no cal abusar d'elles
i que si es mengen agominoles,
actes seguits es vagin a rentar les dents,
que tinguin una bona dieta a l'hora de menjar,
que facin esport...
Vull dir, és...
Sí, tota una sèrie de recomanacions.
Sí, exacte.
Realment és un taller molt visual, eh?
Vull dir, quan les veus arribar,
arriben amb una maleta grossa.
No, dues.
Amb dues maletes grosses.
Amb dues.
Amb dues maletes grosses i, clar,
només treure els materials realment és molt vistós
i entra per la vista
i és la manera que l'adquireixin millor la informació,
no?, realment.
Fins a quin punt, pel que deies, Natàlia,
doncs, menjar moltes gominoles
perjudica la higiene de bucodental?
Bueno, les gominoles porten molt de sucre.
I això és tan...
És a dir, menjar-ne moltes pot...
En fi, pot provocar un problema...
Sí, sí, perquè realment el sucre,
vull dir, si es va quedant a les dents
i llavors, bueno, dins la boqueta tenim,
com els dèiem amb ells, els bacteris,
que aquests bacteris es van menjant el sucre
però no se'n donen compte
que en un moment que també es mengen la placa de l'adent
i això és el que va produint les càries, eh?
Vull dir, això ha explicat així molt de manera,
doncs, com els explicàvem als infants.
De fet, un dels factors que ha fet
que ha tornat a augmentar l'índex de càries
en la població infantil
ha sigut l'augment de productes d'aquests ensucrats
i de menjar ràpid i pocs menjars naturals.
Això ho ha fet augmentar una altra vegada la càries, eh?
Que havia disminuït.
Home, això és curiós.
És interessant que ho expliquem
perquè aleshores, clar,
el tipus de menjar condiciona la nostra salut.
És a dir, clar, segons el que mengem
podem tenir unes dents en millor estat
que no pas en unes altres.
Sí, sí, és així.
Què és recomanable, doncs, de menjar?
Bueno, doncs...
Ja sé que de tot, eh?
Però des del punt de vista, o al revés,
o què és recomanable no menjar gaire
perquè tenir una salut bogodental el millor possible?
Tots aquests productes, com deia la Laura,
de gominoles o productes ensucrats.
I sobretot l'esmorzar, eh?
L'esmorzar també hi ha dintre del dossier
que els donem als nens per treballar.
Hi ha una activitat que és l'esmorzar.
És molt important que els nens no esmorsin
productes bolleria, briocheria, tot això elaborat,
sinó que s'aportin el típic entrepà,
la peça de fruita,
o hi ha alguns nens que porten, doncs,
inclús un suc natural que li s'ha envasat la mare
en una botelleta, vull dir que hi ha uns fruits secs.
Hi ha moltes alternatives perquè els nens no mengin bolleria,
que això és superdolent per les nens.
El típic bollicau que dèiem que abans era fàcil,
compraves i li donaves el bollicau,
avui en dia intentem que no es faci això.
I quan els hi dieu això, què diuen els nens?
Això de no mengis bollicau, entre cometes,
o no mengeu...
Perquè teniu la sensació que sí que es menja?
Sí, sí, el que passa, vull dir,
clar, en el moment d'estar dins de la sessió
els nens et diuen que no, que realment...
Que ho fan bé, no?
Que allò que et veus al mestre que se'ls mira
i dius, ho vols dir?
Però, bueno, doncs, és anar insistint
i que vagin també entrant en la dinàmica aquesta
de com menys vegades menjar...
Vull dir, no diem que no en mengin,
això també que quedi clar, que en poden menjar...
A moderació, no?
Exacte, però amb moderació.
Clar, és que aleshores estem lligant
el tema de la higiene bucodental,
que segurament molta gent pot pensar
que no té res a veure amb una alimentació saludable.
Són dos conceptes molt lligats, no?
Molt relacionats.
En qualsevol cas, teniu la sensació,
en fi, tant la Natàlia,
que ja ha estat in situ a les aules,
com els tècnics de salut escolar de l'Ajuntament,
que els nens, en general,
mengen prou bé?
Podríem dir que no es menja tan bé com abans.
A veure, que es mengi malament, en general,
tampoc no ho podem dir,
però sí que s'ha vist que la dieta mediterrània
s'ha anat abandonant, a poc a poc.
Llavors, les poblacions més joves
són les que menys fan servir la dieta mediterrània,
que és tan important i tan necessària.
Sobretot, s'està veient que mengen poc peix,
massacar, poca verdura, poca fruita...
Llavors, els trencaclosques també es treballen,
això, com aquestes claus bàsiques de l'alimentació,
cinc peces de fruita al dia.
Important menjar peix, no?
A lo millor alguns te diuen,
ah, quin fàstic, no?
Però són així com missatges importants
que ells s'han de tornar a recordar.
No podem dir que es mengi malament,
però sí que és necessari millorar.
Natàlia, tu també ho veus?
Sí, sí, estic d'acord amb el que diu...
Hem de millorar molt amb els nens,
Sí, sí, s'ha de millorar bastant.
I que continua predominant molt això,
els productes industrials...
Clar, perquè és un pràctic i un còmode,
al matí a una hora,
vull dir que ja vas així prou ràpid i prou de cul,
doncs és el millor, doncs,
a patè, nent, i la gosseta amb el bullicar o alguna cosa així,
i potser val la pena perdre una mica més el temps
en fer un bon entlepà o una peça de fruita.
No sé si és exagerat,
però estem perdent aquesta generació
des d'aquest punt de vista alimentari,
perquè, clar, després tenim dades,
no cal posar-se molt transcendentals,
però les dades sobre obesitat infantil,
en aquest país i en el món occidental en general,
són esfreïdores.
Vull dir que vosaltres,
que tracteu molt aquesta qüestió en el dia a dia,
us fa la sensació que...
potser ara esteu fent una feina
amb nens de 6 i 7 anys,
però aquests nens,
quan siguin una mica més grans i siguin adolescents,
perdran aquests bons hàbits?
Bueno, per això és important
anar fent tots aquests tipus de tallers,
assiduament, durant tot el cicle escolar,
vull dir, no només quedar-nos ara això aprimer,
amb el taller de dents o d'altres coses,
sinó que seria important que això,
com tota la primària,
poder anar incidint en tots aquests aspectes.
Sí, de fet, en diferents etapes,
el programa que et deia de fer-se-ho molt,
que és el que fem,
es treballa en diferents aspectes.
Al cicle mitjà es treballa més en concret
l'alimentació i al cicle superior
es treballa també més l'activitat física
i els canvis poberals que els nens els tenen
i els han d'acceptar
i han de saber com cuidar-se
i com millorar el seu estat de salut
i la seva imatge, per què no?
Perquè és important també,
però amb una bona salut.
M'imagino que amb nens de 6 i 7 anys
és important fer el taller,
però també és important l'educació
o el canvi a casa.
Sí.
Amb els pares, no?
Sí, sí, sí.
Amb els germans grans...
Això és bàsic que també a casa
es faci aquest reforç,
vull dir, a més, no el reforç,
vull dir, realment,
qui ha d'insistir
en perquè els seus fills
rentin les dents
i que tinguin una nova alimentació
i tot plegat
és la família.
Per tant, també és important
a vegades poder fer tallers
i coses d'aquestes
amb les famílies dels nens.
Sí, dintre d'aquest programa
també es fan,
bé, dintre les fitxes
que t'he comentat del dossier,
es treballa també amb els pares,
o sigui, els nens han de treballar,
tenen activitats concretes
que han de treballar a casa
i llavors les retornen
i es fa l'aposta en comú,
l'aposta en comú,
es plantegen més problemes
que han sorgit
i per millorar també
i perquè la família s'impliqui.
El que passa és que costa,
el que deia la Natàlia
és la part potser que s'hi queda més,
que costa més, no?
Els pares tots tenim molta feina,
tots treballem
i avui en dia
és una societat difícil
per participar.
El taller s'arriba per fins i tot,
no sé, de tipus de raspalls
de la manera exacta
i recomanable
amb el que t'has de raspallar les dents.
Sí, sí, sí, realment és així,
vull dir, se'ls aconsella
que tinguin un raspall
adient ni de tamany
adient a la seva boca,
que no cal que tinguin
un raspall de dents gran.
De fet, se'ls dona també
un raspall de dents
i pasta de dents.
Després s'explica
com s'han de rentar les dents,
quantes estones
se l'han de rentar,
la importància
que té el raspallat de dents
a les nits
abans d'anar a dormir,
sí, sí, tot això s'explica.
De no compartir
un raspall de dents.
Sí, de no compartir
un raspall de dents.
Clar, perquè pot ser
que hi hagi...
Sí, sí, no,
que a vegades ens hem trobat
o que ho veuen normal,
vull dir,
doncs no,
se'ls ha d'explicar
que no,
que cadascú
ha de tenir el seu raspall
de dents,
que està molt bé
compartir les coses,
però tot just
el raspall de dents,
no.
I pasta de dents diferents,
n'hi ha?
Moltes?
I de molt variades
i són recomanables?
O per nens
i nenes de 6 o 7 anys
això no té importància?
En principi,
per nens petits
ja hi ha les pastes
dentrífiques
que tenen una mica
menys concentració
de flúor
i ja ho posa
que són pastes infantils,
que és la que
tenen sabor
de maduixa,
que és la que
normalment les mames
compren
perquè al nen
li agrada
aquella pasta.
I després,
quan un ja és
una miqueta més gran
pot fer servir
la pasta normal.
No és necessari
fer servir
pastes blanquejadores
ni tot allò.
Per un nen
una pasta normal,
a més tal com
l'he explicat la Natàlia,
un passolet,
una miqueta només
de pasta
és suficient.
Sí, perquè algun nen
et diu,
Natàlia,
és que no m'agrada
el sabor
que deixa a la boca
la pasta.
Sí, sí,
a vegades passa
que no els agrada
o la textura aquesta
no els agrada
però bé,
realment els dius
és que amb molt poqueta
de pasta de dents
que posis
ja n'hi ha més
que suficient.
Neu visitat
26 escoles.
Això vol dir
26 classes
o diferents classes
per escola?
Diferents classes
per escola.
Clar, perquè
amb alumnes
no sé quants...
1.150
aproximadament.
1.150.
1.250.
1.250 alumnes.
Sí, sí.
Amb quina sorpresa
t'has trobat?
Digue'ns alguna anècdota...
Bueno,
una anècdota divertida
va ser que quan fèiem
el fluor i tot plegat
un nen em va dir
que de l'aixeta
de casa seva
sortia fluor.
I dius
no està bé.
Sí, no,
anècdotes n'hi ha.
Sí, sí,
n'hi ha.
Doncs aquesta
o...
no sé,
ara no se me n'ha acut cap
però vull dir,
sí.
O en qualsevol cas
els nens
sí que són molt receptius.
Sí, sí, sí,
completament.
Completament receptius.
I en algun cas
estàs anat preocupada
en el sentit de dir
aquesta classe
o un grupet de nens
d'aquesta classe
en fi,
pels inputs
que m'ha arribat
tenen una deficient
higiene bucodental.
Realment
aquests han estat
casos molt puntuals
i no d'un centre
en concret
ni d'una aula
en concreta,
vull dir,
ha sigut potser
casos molt puntuals
d'un nen
en una escola
però realment
han estat pocs.
No,
allò de sortir
és que aquests nens
no saben
el que és un raspall
de dents
o rentar-se les dents,
no, no, no.
Vull dir,
tots tenen l'hàbit.
L'altra cosa
és que,
bueno,
tots ho saben,
altres coses
que tinguin l'hàbit
de fer-ho
els cops que toca el dia
i tot plegat.
Algún nen per o t'ha reconegut
amb la seva innocència
de sis anys
que no renta les dents,
sí, sí, sí,
i tant.
O que no té raspalladents
a casa.
Sí, sí, sí.
Són pocs, eh?
Vull dir,
tots s'ha dit
que són molt pocs.
Encara que siguin pocs,
cal tenir-los en compte.
Sí, sí, sí.
I què fas
davant d'una situació
com aquesta?
Bueno,
doncs els dius
que si és pel raspalladents
que no es preocupi
que jo n'hi portava un
i que li donava
i així era
i per l'altre cas
i si no també
es diu, bueno,
doncs parla amb els pares
i insisteixen
que et comprin
un raspalladents
i que estiguin
amb torrentat de les dents.
Sí, sí.
Quan hi ha un cas així
li comuniqueu,
per exemple,
a la Laura,
als tècnics
de Salut Escolar
de l'Ajuntament
de dir,
ei,
m'he trobat amb aquest cas,
que el nen ha fet l'escola
surt,
vull dir,
s'ho reflectit.
Perquè aleshores
els tècnics
de Salut Escolar
de l'Ajuntament,
home,
mireu especialment
aquell cas
o procureu
que potser
algun nen
que no segueix
uns hàbits saludables,
doncs...
Sí,
incidi més.
Si nosaltres tenim
una coordinació
amb les escoles,
llavors és
la relació
amb els professors
que estan fent
aquest programa,
que ho porten a terme,
és contínua
durant tot el curs.
Ens fan també
una valoració final
i per tant
nosaltres podem veure
quins problemes
s'ha trobat a la classe
i quins no
i la relació
que hi ha
amb els pares
també dels alumnes.
Si hi ha algun cas
en concret
que s'ha de fer
alguna intervenció més,
es fa,
sense cap tipus
de problema,
però sí que,
tal com diu Natàlia,
que la majoria
dels pares
estan també
implicats
en la seva educació.
Una altra cosa
és que,
clar,
la feina diària
fa que a vegades
no puguis estar
tot el que vols,
però són casos puntuals.
Xavi,
aquest és el primer
en què la Fundació
ha fet aquests tallers?
Sí,
i esperem que no sigui
l'última col·laboració.
Això ho vau fer
durant l'octubre
i el novembre
dins d'aquest programa
que dèiem
Fer Salut Mola
que explicàvem al principi
i que, per tant,
el programa continua
al llarg de l'any
i aneu fent altres coses.
Sí, sí, sí.
Però tot centrat,
clar, sobretot
en el tema de l'alimentació
i activitat física.
I activitat física.
Sí,
dintre de l'alimentació
es toquen diferents aspectes
com són la dieta mediterrània,
la piràmide de l'alimentació,
la salut bucodental
i això es va treballant
en diferents objectius
al llarg de primària.
O sigui,
no es treballa el mateix
primer que a CICER.
Feu un balanç satisfactori
de l'experiència.
Sí,
amb ganes de continuar
la col·laboració.
Ara estem parlant
de què fem durant el curs
que queda
i potser s'està plantejant
fer un estudi
també aprofitant
ja que anem a totes les aules
poder fer un estudi
per també tenir dades
i veure com està la situació
i poder treure
altres línies d'intervenció.
I les 26 escoles
de la ciutat
de repartides
per tota la ciutat?
Per totes,
realment.
Mira,
aquí tinc la relació
i des de Ponent,
Llevant,
vull dir totes,
realment,
jo diria
que
estan totes les escoles
de Tarragona
públiques,
concertades,
menys un parell,
realment.
Sí,
en poquíssimes.
Vull dir que
realment és una proposta
que està molt acceptada.
en total s'han fet 51 sessions.
Vull dir que realment
ha estat bastant repartit.
Molt bé.
La boca ha triomfat, veig.
Bastant.
Té un nom.
La boca neta ha triomfat.
Sí.
Té un nom, la boca?
Doncs no.
Li podreu posar neta.
Sí, sí, potser sí.
Això estaria bé.
O una paraula similar, no?
Exacte.
Per posar-li un nom al personatge principal
de la sessió.
En fi,
Natàlia Vilés,
tallerista,
responsable,
una de les responsables
d'aquests tallers
que heu fet
des de la Fundació Casa l'Amic
amb l'equip de Salut Escolar
de l'Ajuntament.
Moltes gràcies.
Sí, que vagi molt bé.
Merci.
Amb la boca.
I amb la Laura Tellez,
infermera de professió
i, com deia,
una de les responsables tècniques
de l'equip de Salut Escolar
de l'Ajuntament de Tarrona.
Felicitats per la feina,
per fer salut molt,
perquè és important
portar aquestes qüestions,
aquests detalls
a l'educació infantil.
Que vagi molt bé.
Gràcies.
Molt bé, gràcies a tu.
Avui hem parlat d'això
en aquest espai al carrer
amb la Fundació Casa l'Amic.
Xavi, fins el proper dilluns.
Fins el proper dilluns.
Que vagi bé.
Adéu.
Adéu.
Fins el proper dilluns.