Un dijous més i ara passen 12 minuts en punt, eh?
De les 11 del matí saludem el Francesc Lledó.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Del restaurant Quim i Quima.
Com us va aquesta nova etapa del Quim i Quima?
Que no podem obrir després de fer reformes
i de canviar una mica l'estil de la cuina.
Sí, el que és la carta de sempre la seguim fent.
El que passa és que hem fet aquesta nova oferta a l'entrada,
que és molt adient ara en aquest moment que comença avui,
del Terragona de Tapes,
que el que hem fet és muntar tot el que és l'entrada,
aquestes barres tan xules de fusta
per oferir aquestes tapes i aquests muntadits durant tot l'any.
És una oferta nova.
Aquí a la terrassa, de fet, oi, on vulguis, podràs menjar-te això,
però el lloc més adequat crec jo és amb una barra,
amb un tamboret i li posem una petita blonda,
ho vestim una miqueta,
però al cap i al final el que es tracta
és de poder-te prendre uns muntaditos o unes tapes
o uns muntadits calents o freds,
ve de preu, còmodo i dinàmic,
que sigui una cosa dinàmica,
que no sigui allà una taula o una cadira assentat,
sinó que sigui alguna cosa més dinàmica.
I de qualitat, eh?
I per això ha apostat el Quimi Quima,
és aquest gir que ha fet, no?,
de donar importància amb aquest plat ràpid,
per dir-ho així, a l'etapa,
però sempre molt a l'altre.
A veure, el que intentem és,
tots els que em coneixeu sabeu quina política tinc
de productes de proximitat, de qualitat,
i de cuina, sobretot,
de treballar les coses, cuinar,
i intentar que la gent,
per pocs diners,
pugui menjar una cosa ràpida,
que no faci contra el restaurant,
per una carta que ara està al voltant
dels 19 euros, de promig,
però, doncs, que inclús per molt menys,
doncs, bueno, jo ara tinc clients
que em vénen a esmorzar
i se fan dos, tres muntaditos,
i un zorito de cervesa,
i t'aixeques, doncs,
per no arribes als 4 euros i escat,
5 euros, vull dir,
i has esmorzat bé, no?,
has esmorzat bé,
seria entre sí, més o menys.
I, bueno, és aquesta política.
A l'hora de dinar, doncs,
també hi ha gent que m'està fent el menú
que ara que estic fent a base també de muntaditos,
són 12 euros amb tot inclòs,
amb un, tres muntaditos freds,
dos de calents,
el postre, el pa, el vi,
tot, per aquest preu, no?,
amb l'Iba i tot.
Vull dir, és una manera una miqueta diferent.
El que volem és buscar, doncs,
un sector de mercat que no hi era,
i amb això estem.
I la gent, de moment,
està repetint i està molt contenta.
Aquesta porta, doncs,
que ha fet el Quim i Quima
per les, el Francesc Adó,
per les tapes,
és una mica l'argument també
del programa d'avui.
Parlarem de tapes.
Sí, sí, sí.
De les tapes del Quim i Quima,
del Tarragona de Tapes.
Encara que abans m'has dit
que n'heu parlat ja,
doncs, jo no podia obviar
dintre d'un programa de cuina
com aquest
el que passa a partir d'avui
a Tarragona, no?
A més, el Francesc ens obrirà
les cuines, eh?
Jo diria del Tarragona de Tapes,
perquè ens explicarà receptes.
Sí, sí, sí, sí.
A veure, jo les receptes
del Tarragona de Tapes
us en puc explicar una,
perquè jo col·laboro
amb un dels establiments
i els hi preparo la tapa,
que en concret és el Candil
de la plaça La Font.
Clar, com se pregunta
què pot ser que el Candil,
que és un bar, bàsicament, no?
Sí, és un bar de copes.
Puguem fer tapes, doncs.
Exacte, llavors, doncs,
els hi fem des del Quim Quima.
Bueno, ells l'acaben d'elaborar,
jo els hi faig les bases, eh?
I, bueno, és una tapa
que és un tartar de salmó marinat, eh?
N'entos comprem el salmó fresc,
el marinem nosaltres, eh?
I un cop marinat, doncs,
el piquem i l'amanim, eh?
Amb cogombres, amb tapres,
amb...
Porta una miqueta de ciulet,
olives verdes,
una miqueta de juli verd,
és el mateix.
Ho vas dir un dia,
és com fer el tartar de carn?
Sí.
Igual.
És molt semblant,
però, doncs, amb salmó, eh?
Que també és el procés de marinat,
que també es fa amb sal i sucre, eh?
Jo, si voleu,
us explico com marinar el salmó a casa
i així...
Sí, sí.
Així tindrem una feina feta.
No sé si ho he explicat per antena,
és possible que alguna vegada
ho hagi explicat,
però, doncs,
us ho explico així ràpidament.
El que heu de fer
és comprar un salmó, eh?
I que estigui net d'espines, d'acord?
O sigui, a comprar-lo,
li dieu que us treguin les espines,
però totes.
Al mig, ja,
quan et treuen l'espina grossa,
la que va junt amb el cap,
diguem-ne,
encara en queden a dintre de la carn,
d'acord?
Aquelles, a la peixateria,
doncs, potser us les trauran,
potser no.
Si no, les traieu vosaltres a casa
amb unes pinces.
Agafeu unes pinces d'aquestes
de les celles,
les netegeu bé
i, doncs,
van estirant.
Hi ha, en concret,
hi ha 24 espines
que van des de la primera,
des del...
allà on tocava el cap,
el filet,
fins a la cua,
però no arriben a la cua,
fins a la meitat,
més o menys,
del filet.
Si la caricieu,
si passeu la mà
per damunt de la carn,
per la part central
del que és la Suprema
que us han donat net,
la caricieu,
per tant, una miqueta,
veureu que crac, crac, crac,
van sortint les espines,
es van aixecant.
Llavors, doncs,
amb unes pinces les traieu,
les traieu totes,
que quedi ben net.
Un cop fet això...
Francesc,
en aquest cas,
si el comprem sencer
i que ens el tallin,
però si comprem,
hi ha una peça,
diguem-ho així.
Un trosset de salmó.
Sí.
Bueno, si és el trosset de la cua
que no té espines,
doncs ja està,
i si és el trosset de dalt,
però és el salmó fresc,
estem parlant, eh?
Sí, però ens és igual quin tros, eh?
Sí, ens és igual.
Val, val, ja està.
Per fer això, ens és igual.
Home...
És com el bacallà
que té diferents parts...
El morro,
Bueno, és clar,
és un peix
i té diferents parts,
però a l'hora de marinar-lo
i a l'hora de treballar-lo
no té gaire importància.
Totes...
La qualitat,
en aquest cas,
surt igual
del comencement
fins al final.
Val.
Llavors,
un cop el tenim net ja,
el que fem és
buscar un recipient
que ens hi càpiga ben justet,
eh?
Per no gastar gaire sucre
i gaire sal,
sinó,
doncs amb la forma del salmó
pugui ser,
i si no,
si el tenim més quadrat,
doncs podem tallar el salmó
per la meitat
o si fem els dos,
o sigui,
a quadros,
doncs més o menys
de la meitat del filet
per poder-lo treballar millor.
Nosaltres ho fem en peça gran,
però doncs a casa,
si voleu tallar-lo per la meitat
i teniu un recipient
més adequat,
millor.
Llavors,
ens barrejarem.
Per anar bé,
quan se poseu en una cosa així,
jo faria un salmó sencer,
eh?
Un d'aquest,
un 3-4,
eh?
Home,
és bastant de salmó,
però això aguanta bé,
eh?
Inclús a casa,
jo al restaurant no,
però a casa,
inclús podeu congelar
el curs sobri
perquè no teniu envasador,
eh?
en un altre moment.
Ara us ho explicaré.
D'acord.
Llavors,
el que farem és,
un cop tallats,
barrejarem.
La proporció són 3 quilos de sal
per 5 quilos de sucre,
d'acord?
Si el salmó,
això per un salmó sencer
és una miqueta massa,
eh?
Doncs aneu reduint,
seguint la mateixa proporció,
d'acord?
Serien, doncs,
300 grams de sal
per 500 grams de sucre
per un trosset de salmó petit,
d'acord?
D'aquí anar pujant,
indepenent del salmó
que vulgueu fer.
Llavors,
l'interessant
no és la quantitat
que hi poseu,
ni podeu posar molt,
però l'interessant
és que
quan posem el salmó marinar,
toqui,
primer,
a baix del cul
del recipient
que fem servir
aquesta fiembrera
o aquest recipient
que fem servir
estigui cobert
de sal i sucre barrejada,
posem el salmó
amb la pell a dalt,
amb la carn
que toqui a baix
en aquest marinat
i anem fent capes,
tornem a posar una capa
d'aquesta barreja
de sal i sucre,
anem fent salmó al damunt
i així anem fent capes.
També es poden capicular
els salmons
per ocupar tot el recipient,
però mai ha de tocar
carn amb carn
o carn amb pell
de salmó,
sinó que sempre hi ha d'haver
una capeta de sucre,
entre mig
de sal i sucre.
La sal normal.
Sal normal,
millor que fina
que sigui sal de cuina
o sal grossera,
o si és sal grossa
tampoc passa res,
però la sal molt fina
té el problema
que plora molt
i no deixa circular bé
els líquids
i els aromes,
és millor que sigui sal
una miqueta grossera.
El que li diuen sal natural
o sal de cuina
o si no,
doncs sal grossa
també va bé.
Un cop tinguem
la barreja feta
de sal i de sucre
hi afegirem
unes boletes de ginebró
si voleu
i jo hi poso
ginebró
i anet.
L'anet
el compro sec,
també pot ser en fresc,
però pel marinat
va molt bé en sec
i ho barregem
aquestes...
res,
és una miqueta
com si tinguéssim
amb un plat
i tinguéssim sal o pebre,
uns granets de ginebró
i una miqueta de anet.
Ho barregem bé
amb aquest preparat de sal i sucre
i llavors anem fent aquestes capes
que dèiem
de posar-lo a marinar.
Llavors,
depenent una miqueta del gruix,
si estem parlant de salmó 3-4,
3-4 és la mida del salmó,
vol dir que està entre 3 i 4 quilos
quan el salmó està gros,
està sencer.
Llavors,
no són massa dobles
i amb un marinat
de 3 dies i mig
aproximadament n'hi ha prou.
Això què vol dir?
Doncs que un cop
tinguem muntat tot això,
acabem l'última capa de dalt
amb la barreja de sal i sucre,
que ho cobreixi tot
i posem un drap net al damunt.
Aquest drap el que fa és absorbir,
ja veureu que això comença a plorar,
deixarà anar molt de greix
del salmó
i molta aigua,
deshidratarà aquest salmó,
l'assecarà
i el curarà.
Llavors,
el drap el que fa és
conservar aquesta humitat
i distribuir-la bé.
Llavors,
això ho posem a la nevera
i ho deixem aquests 3 o 4 dies
dintre de la nevera.
O sigui,
necessitem un lloc especial
per deixar reposar això.
Un cop passats
aquests 3 o 4 dies,
ja el tenim.
el que faig jo al restaurant
és netejar-lo
al trec d'aquest marinat,
miro que estigui ben curtit,
ja veureu que queda
una miqueta sec per fora.
Llavors,
el netejo
al garraig de la ixeta
ben net
per treure la sal i la sucre
i llavors jo el que faig
és envasar-lo al buit
amb una miqueta d'oli d'oliva,
per conservar-lo.
Llavors, així se't conserva
molt de temps.
A casa,
com que no el podreu envasar,
el que podeu fer
és un cop ja net,
el talleu ben finet,
el piqueu
i ja podeu fer el tartar,
o el talleu finet
i si el mengeu amb amanida
o el que vulgueu
perquè ja està per menjar
i la resta,
el que us s'obri,
una mica el podeu posar
a la nevera
amuntat amb oli
i filmat amb paper film
que toqui el mateix salmó
a pell
i aquest us ho aguantarà
a la nevera ben bé
doncs de 8 a 10 dies
i la resta
el podeu congelar
ben embolicat
i el neu traient,
el neu traient
a més que el neu necessitant.
Escolta,
llavors si el congelem
en bloc també
és quan podem després tallar-lo
com si fos un carpatxo.
Exacte.
També, no?
Sí, sí, sí, sí, sí.
O sigui,
té moltes maneres.
Jo no el congelo mai
perquè tinc l'envasadora
i a l'hora d'envasar
doncs l'està envasat
doncs s'acaba de curtir
i va molt bé.
Però a casa
com quan hi ha envasadora
doncs la solució seria,
l'alternativa seria
aquesta congelació.
A l'hora de menjar-se'l
doncs, bueno,
com us he explicat aquest tàrtar,
que us he explicat,
com deies tu,
tallat finet,
està boníssim,
amanit amb oli d'oliva
o també amb un suquet de llimona,
un miqueta de suc de llimona.
és que hi ha mil maneres
de menjar-se el salmó marinat bones.
És com si compréssiu
el salmó fumat
o el salmó marinat comprat
però fet vostro
i aquí podeu jugar amb els aromes.
Jo hi dic que posava net
i ginebró
però hi podeu posar
el que vulgueu,
vull dir,
els aromes que us vinguin de gust,
feu proves
i veureu que surten
resultats sorprenents
amb els aromes que més...
Ai, a mi m'agrada
una miqueta de llimona
o a mi m'agrada
doncs en vez de net
doncs posar-hi,
no ho sé,
cibolet
o jugar amb aromes més mediterranis
com la farigola,
l'orenga,
és anar provant
i mirar què us ho agrada
i jugar amb això
sapient com s'ha marina
doncs és la manera
de poder fer-ho a casa
a la vostra manera.
Aquesta és l'etapa
que ens oferiran al Candil
en aquest tarragó d'etapes
que va elaborar
al restaurant Quim i Quima
aquest tàrter de salmó.
Sí.
Molt bé.
Llavors,
jo hi he estat donant un vistasso,
nantes no hi som
dintre del circuit
del tarragó d'etapes,
el Quim i Quima no hi és enguany
perquè aquest projecte
de les tapes
que estic fent jo ara
ha sigut nou,
no estava previst
i això doncs
vol una previsió
per apuntar-se
i tot això
i no hi soc.
Jo espero l'any que ve
poder-hi ser
però aquest any
no hi soc dintre del circuit.
El que sí que fem
és el nostre,
seguim fent
les nostres tapetes
que estan...
el preu
és pràcticament el mateix
però no estem dintre
del circuit oficial.
El que sí que hi estan
són altres establiments
que he mirat
per la web.
He mirat el que t'ha fet gràcia, no?
Sí, he mirat els que m'han fet gràcia.
No podia obviar el llegut
que és el que va guanyar l'any passat.
El Ramon del Lleugut
aquest any
ens ha preparat
un plat molt mediterrani.
Un plat que a mi m'agrada molt
perquè jo em faig.
Jo faig coca en recapta
de sempre.
És un plat que a mi m'apassiona.
Jo sempre els dic
que quan ve un estranger
i li has d'explicar
què és una coca en recapta
perquè no és fàcil, no?
Com expliques
què és una coca en recapta?
Amb un estranger,
amb un francès
o amb un...
inclús amb una persona
de Madrid, no?
Que no hagi estat mai aquí
i no l'hagi vist mai.
Jo sempre dic
que és la pizza catalana.
amb noms i variants
però molt semblant.
I llavors,
si s'hi fixeu,
tots els països mediterranis
tenen la seva versió
de la pizza originària.
El que passa
és que em presentava
de diferents maneres.
Jo per mi...
És el bocata,
és el pa amb algú.
Exacte,
la típica pita
que es fa
a la part marroquí
també no deixa de ser
una espècie de pizza
perquè el que passa
és que allí va farcida
per dintre
que seria el calzone, no?
Seria el calzone
que és tancat.
Doncs tothom tenim
aquell pa que ha sobrat
perquè l'origen és aquest,
és el pa que ha sobrat,
la massa de pa que va sobrar
de fer la pastera
de quan se pastava el pa a casa
amb el que hi havia
que sobrava també
del menjar,
es posava tot al damunt
i es posava tot al forn.
Aquest és l'origen
de tots aquests plats.
En el cas de la pizza
doncs hi posaven
tomàquet i formatge ratllat,
en el cas de la que en recapta
no hi posàvem res més.
O sigui,
no es agafàvem
el pa que havia sobrat,
les verdures que havien sobrat
i al damunt
alguna cosa de xitxa
per donar-li una miqueta de trempera.
Això jo crec que és modern
perquè originàriament
jo crec que amb el pa
i les verdures
anaven que tiraven,
no?
I, bueno,
dona un gust molt especial,
molt nostre
i que agrada molt
perquè no deixa de ser
una espècie de pizza,
no?
Doncs en aquest cas
el llagut,
el que ens ha preparat
és una coca en recapta
que ni diu,
com ni diu ell,
li diu
visca la terra,
li diu a la tapa,
visca la terra.
És una coca en recapta
amb pupets
fets amb birranci,
llangonissa i herbes,
o sigui que
té bona pinta.
T'ho idó, eh?
La barreja és curiosa.
Té bona pinta.
Després també
per allà al bar
hi ha la cucafera
que el tenim molt a prop,
que ens ha preparat,
com li diu?
Li diu
cucafera
o a cuca i fera
o alguna cosa així
diu a la tapa.
La cuca i la fera,
això,
la cuca i la fera
perquè
és un rossejat
d'arròs negre
i un allioli de remolatge
amb el pop.
Jo suposo que
allioli de remolatge
i pop.
O sigui,
suposo que
que la fera
deu ser el coc,
ai,
el pop,
i la cuca
deu ser l'arròs.
Vull dir que
van per aquí els tiros.
Després també hi ha,
home,
un clàssic de Tarragona
que jo hi he anat
tota la vida
i això que sóc de fora,
però fa molts anys
que estic aquí,
però sempre
el clàssic de tapes
per mi
d'aquí de Tarragona
és el Negresco,
que no està al barri
sinó que està aquí baix
a la Rambla.
Bé,
és que abans ho dèiem,
és que el Negresco
realment és un bar de tapes.
No és un restaurant
que a part del menú fan
ni un bar de copes,
no?
Exacte.
No, no,
és un bar de tapes
el Negresco.
I ens ha preparat
la boca del drac,
que és una delícia de carn,
diu ell,
ve a ser
una espècie de croqueta,
que a dintre
ells no sé com ho preparen,
però té una pinta
de bola de carn
amb ceba caramelitzada,
confitada i caramelitzada,
que també té
molt bona pinta.
que a més,
gent que fa coses,
el Bar House també,
ens ha preparat
uns canelons cruixents
de pollastre,
que ni diu
Caneló Cric Crac,
d'acord?
Els noms són xulos,
la gent s'hi ha matat
una miqueta
i comencen a haver-hi...
Faga més de menjar, eh?
Sí, sí, sí.
I després hi ha
el taller de cuina,
que també té un nom així
com a trevit,
que es diu
Montando el Pollo,
la tapa,
que és un tornador
de pollo
amb un alli
i oli de wasabi
i una ceba caramelitzada,
també, o sigui,
a veure,
el nivell de les tapes
té bona pinta
en guany també
i, bueno,
serà qüestió
de tombar una miqueta.
És que anem per la quarta edició, eh?
I conèixer-les, sí, sí, sí.
Anem per la quarta edició
i, clar,
els establiments
se superen els mateixos.
I jo us volia donar
també dos receptes
més de Montaditos
dels cafats nous,
que els vaig preparar ahir nous,
que, bueno,
anem canviant...
Quina varietat tens
de Montaditos diferents?
Home, ara mateix
n'estic uns 17 o 18 de freds,
allò a la vista,
damunt del taulell,
més uns 10 de calents,
tots els freds estan a 1,40,
1,40 euro cada un,
vull dir,
podeu agafar els que vulgueu,
a 1,40 a la peça
i els calents estan a 1,90
i també es poden agafar...
Aquests s'han d'encarregar
perquè els fem al moment,
o sigui,
no estan a la vista
però tenim unes pissarres
que han posat noves
i una carta de fixos
i una carta de Montaditos
que anem canviant,
doncs,
segons temporades,
segons el dia,
jo els vaig canviant sovint,
vull dir,
segons m'ha de gust,
a vegades compres un producte
quan se t'acaba...
En vez de comprar el mateix
i fer el mateix Montadito,
fas un altre...
M'agrada que sigui una cosa
molt dinàmica,
això del Montadito.
Doncs,
ahir em van posar dos de nous
i els he tastat
i m'han agradat molt
perquè primer te'ls inventes
i després dius,
a veure què ha passat...
Francesc,
el que dius tu Montaditos
és qualsevol cosa
sempre amb la llesca a sota.
Amb la llesca,
sí,
un Montadito per mi és això,
Montadito és damunt de pa,
per mi la diferència
entre la tapa i el Montadito
és que la tapa no té pa,
té més xitxa
i el Montadito té pa a sota
i el Montadito...
El que hi cap i cadascú.
Exacte.
Doncs mireu,
us vaig explicar aquests dos nous.
N'ha faig un
de cunyat i formatge de cabra,
que és ben senzill,
els dos són freds,
els que us ho explicaré avui.
Us anava a explicar un altre,
però no sé si tindrem temps,
ja en parlarem un altre dia.
Si ho voleu,
us ho explico un fred i un calent.
A veure,
aquest fred és...
El que fem és una llesca de pa,
una miqueta consistent,
llavors agafo un enciam
i preparo una vinagreta de mel,
que és molt senzilla.
L'únic que heu de fer,
en aquest cas la preparo amb fred,
no fem una gàstrica,
sinó que la preparem amb fred,
agafem un pot de mel
i necessitem un altre pot
que estigui buit.
Llavors tirem en aquest pot
amb buit
dues cullerades de mel,
d'aquestes soperes ben grosses,
i tirem un bon raig de vinagre,
acabem d'omplir el pot...
Estic parlant de pots de marmelada,
d'aquells petits.
Sí, sí.
Acabem d'omplir el pot
d'oli d'oliva,
verge extra,
ben bo,
i tirem sal,
i tirem pebre,
i sacsem el pot
allò com si fossin unes maraques,
ben sacsat.
Se'ns fondrà la mel
amb el vinagre i tot això,
i se'ns farà una vinagreta de mel,
agra dolça,
però amb cru,
en aquest cas.
Llavors el que farem és
agafar un bon enciam,
aquí va molt bé
que siguin una miqueta amargs,
que siguin enciams de color,
doncs ara que s'està acabant
i hi ha,
però doncs encara hi ha escarola,
o si no,
buscar fulles de roure,
o buscar enciams d'aquests
que ens donen una miqueta d'amargor.
I els untem amb aquesta vinagreta,
llavors agafem la llesca
i posem aquests enciams
untats amb aquesta vinagreta de mel,
llavors al damunt
hi posem una rodanxeta tallada ben fineta,
perquè no formatgeixi,
més o menys de mig dit,
inclús una miqueta menys,
si pot ser,
de formatge de cabra d'aquest amrulo,
d'aquest rodonet
que porta aquella espècie de fong
al voltant de color blanc,
i al damunt
hi posem un tros de codonyat,
nosaltres l'hem fet nosaltres,
ara com va ser l'època dels codons,
vam comprar codons,
exacte,
i els vam fer codonyat,
n'hi vaig fer bastant
i l'anirem traient
durant l'any,
que és el que s'ha de fer,
no?
I res més,
el menjar-t'ho
és increïble,
perquè se combina
el gust aquest de la mel,
l'amargor dels enciams,
la cremositat
del formatge de cabra
i aquesta dolçor del codonyat
i la combinació
és espectacular,
a mi em va sorprendre moltíssim.
A veure,
jo me l'imagino,
evidentment quan faig una etapa
ja tinc molta experiència
i quasi que me la menjo
ja sense fer-la,
però hi ha plats que sorprenen
i aquest és un dels
que m'ha sorprès
agradablement en boca.
Us anava a explicar
un altre fred,
però anem justos de temps,
us ho explico
un de calent
que estem fent,
que són uns peus de porc
amb poma
i vidols.
El que fem
és bullir els peus de porc,
bullir-los bé
perquè es puguin desossar,
d'acord?
Un cop desossats,
el que fem és
l'aigua de cocció
no la llancem,
la reduïm,
la concentrem una miqueta
i preparem també
un sofregit de ceba
a banda.
Llavors,
un cop desossats
els peus,
agafeu
motlles
tipus got,
que tinguin una forma de got,
els ompliu ben plens
del peu de porc desossat,
que no hi hagi ni un osset,
si pot ser,
i posem una miqueta
de ceba
barrejada,
d'aquest sofregit de ceba
i ho omplim tot
amb el líquid reduït
de cobre els peus,
que seria un caldo,
però molt reduït,
que queda,
quan se refreda,
queda una gelatina dura.
Ho deixem refredar
a la nevera
i ens quedarà un bloc.
Quan ho vulguem menjar,
l'únic que hem de fer
és agafar pomes
sense pelar,
només hi traiem el cor,
les posem al microones
durant 10 minuts,
3 o 4 trossos
tallades sense pelar,
i un cop
que hagin passat
aquests 10 minuts filmats,
perquè s'estobi,
i la triturem ben triturada,
amb pell i tot,
això ens aportarà vitamines,
i tindrem una compota de poma
ben senzilla.
I llavors,
senzillament,
el que faig
és posar una base
d'aquesta compota de poma,
agafo els peus de porc,
els marco a la planxa,
ben marcats,
que facin una crosta,
al tocar el calor s'afonen,
i deixen anar un suquillo,
que aquest suquillo
cremelitza damunt de la paella
i fa com una crosta,
i queda cruixentet de fora,
els gires,
l'altre cantó també
que quedi cruixentet,
i llavors el poses damunt
d'aquesta poma,
i al damunt
hi poses una salsa
que hem fet reduint vidols,
agafem un vidols,
el poses a la paella,
el deixes reduir,
llavors el tires pel damunt,
pot ser un pedro de Ximènes,
pot ser un vidols d'aquí,
pot ser el que vulguis,
a desossar i tot això,
però bueno.
Que els peus de porc
ja t'han quedat com amb un motllo,
diguéssim,
i llavors talles,
talles tu la rodanxa.
No, no, no,
li poso sencer,
perquè aquests motllos
són individuals,
els faig petitons jo,
ara si voleu
ho podeu fer amb gran
i anar tallant,
també és possible.
Que queda molt doble.
No,
no,
perquè al calentar-se es fon,
i llavors són motllos
com si fessin un got de cigaló,
el got de cigaló,
d'aquests de plàstic,
com si anéssiu
complir amb gots de cigaló
de plàstic,
i això ho poséssiu
després a la planxa
i féssiu aquest acrosti
i ho conlleixeu d'aquesta manera.
Molt interessant.
I què, boníssim, també.
Boníssim, boníssim.
La gent a aquests peus de porc
li encanten.
Amb aquest parc cruixent
li donen un toc
i és espectacular.
És una manera de menjar
peus de porc
sense embrutar-se,
que això és el gran.
Són dues de les propostes
de tapes
o de Montaditos
que deia el Francesc
que trobareu
al restaurant Quim i Quima
després d'aquesta remodelació.
Avui el Francesc
ha parlat d'etapes
aprofitant també
que comença
el Tarragona d'etapes.
Francesc Lledó,
escolta,
moltíssimes gràcies.
T'esperem la setmana que ve.
A vosaltres
i fins la setmana que ve.