Passem 10 minuts de les 11.
Francesc Lledó del Quimi Quima, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
És el nostre restaurador particular.
Mira si la teva secció arriba al cor,
que el nostre company, el tècnic, el Lluís Comas,
està esmorzant.
T'ha vist entrar i dir, vostres, m'ha agafat gana.
El Francesc té això, com tot bon restaurador,
fa venir gana i ganes de cuinar.
Dona, sí, ho intentem, ho intentem.
Tot el que es fa amb carinyo jo crec que es transmet.
Arriba més, clar.
Aquesta setmana crec que no has tingut gaire problema
per triar el tema que tractaríem a l'espai cuina, no?
T'has aixecat aquest matí i has dit...
Bueno, ahir a la nit ja, veient el Barça,
i abans del Barça, bueno, és que jo, clar,
vaig treballar i vaig veure el temps de TV3
i després vaig veure la segona part.
I el temps, clar, ens ho van posar tan saber,
la paraula era saber, un fred saber,
que dic, bueno, demà sopa tu.
Sopa.
Sopa.
Sí, sopa, sopa, perquè, doncs, és el que ve més de gust.
Són saludables, són barates i reconforten, no?
Segons com, és cuina de l'aprofitament, també, és veritat.
Sí, sí, sí, sí, i tant, i tant, i tant.
També no voldria passar el programa d'avui
sense fer un petit comentari sobre...
Perquè hem entrat en una nova activitat,
com que no fem res en antros,
doncs n'en fem una altra.
Ah, val.
Mira, cada setmana t'ho pregunto
i aquesta setmana no hi comptava.
Clar, el tapa alta, no?
El tapa alta.
M'han entrat nous, avui serà la primera vegada que ho fem,
vull dir, és una activitat que es fa a la part alta,
que són 20 escats restaurants,
i el que fan és, avui, els dijous, de 8 a 10,
doncs fan dos tapes, cada restaurant o cada bar,
ja som un grup de gent,
i per dos euros i mig teniu la tapeta i una beguda.
O sigui que jo crec que és una cosa molt interessant
i per això ens hi hem apuntat.
Es tracta que aneu fent ronda per la part alta,
doncs mira, de 8 a 10,
ja o bé sopeu o fareu a la prèvia del sopar, no?
Sí, un pica-pica o un sopar.
Home, amb el fred que fa avui,
jo crec que va molt de gust d'anar-hi a viadet, no?
Allò a les 8, i vinga, feu una miqueta i cap a casa, no?
I, bueno, en el programa que ve,
intentaré que vingui alguna gent que ho està fent,
perquè hem parlat una miqueta més
i que ens expliquin una miqueta l'experiència que tenen ells,
que en tenen molta més que jo, clar, jo començo avui.
Però, doncs, avui us puc parlar del que jo faig avui,
que la primera vegada...
Mira, el que estic oferint avui és...
Faig una quix, que és aquella espècie de flam pastís,
que la faig amb calçots, perquè és l'època,
amb calçots, una miqueta de perniglet,
i al damunt hi poso un romesquet.
Serà una quix petitona amb romesquet, amb la beguda.
I després també l'altra etapa que faig
és, doncs, com unes mínim borgesetes
fetes amb patata i botifarra negra,
que seria una patata enmascarada,
i al damunt hi posem una miqueta de brandada de bacallà.
Això ho vam fer per les jornades del bacallà
que es van fer al novembre, em sembla,
en pla plat, i va agradar moltíssim.
Per començar, avui, com que crec que el bacallà
és un plat força d'hivern, força d'aquesta època,
i el botifarra negra també és una cosa
molt d'hivern, doncs, jo crec que
era molt adient, doncs, per començar
la nostra singladura, per aquest tapa alta,
amb aquesta etapa, doncs, jo crec que
hi quadrava molt bé, i per això la fem.
Doncs farem una mínim borgeseta de patata
enmascarada amb una miqueta de brandada de bacallà.
Cada dijous, aquestes durant el mes de febrer,
són les tapes que trobareu al restaurant.
Exacte, cada mes van canviant,
i nosaltres, doncs, comencem amb aquestes dues apostes.
Molt bé, a més, el francès deia
m'agrada fer tapes, perquè és allò...
Sí, sí, sí, home, és divertit.
O ho pots complicar molt, eh?
Sí, i tant, i tant, i tant, i de fet,
mira que anem agafant rodatge,
doncs, anirem fent més coses, no?,
moltes més coses, però sí que és divertit,
perquè, primera, que és econòmic,
que dóna rotació, eh?, i fa, doncs,
que et puguis lluir amb una coseta petitona,
eh?, i que la pugui tastar molta gent,
i això sempre és agradable.
Doncs, mira, ja seguirem parlant
d'aquesta tapa alta en què participeu.
Anem pel les sopetes?
Els ixous de 8 a 10.
Sí, sopetes, a veure, hi ha normes generals
al respecte a les sopes, allò que diuen
tirar-ho tot en fred, tirar-ho tot en calent,
un ingredient que no pot faltar?
Sí.
Què diríem, en general, de les sopes?
De les sopes, mira, si, com que en el cas
de les sopes el que aprofitem sempre és el caldo,
eh?, doncs sempre s'ha d'actirar tot en fred,
tot, tot el que és l'ingredient,
totes les coses que posem per fer el caldo
s'ha de tirar en fred.
Per què? Doncs perquè si ho tirem en calent,
l'aigua el bullir i tirar-hi, doncs,
a dintre un tros de carn o el que sigui,
com que l'aigua està bullint, escalda el producte
i li tanca el poro.
I llavors li costa més de deixar anar els gustos
i de transmetre'ls a l'aroma.
Tirant calent és quan vols cobre el producte.
Exacte, però quan el que vols aprofitar és el producte,
el que has de fer és tirar l'aigua ben bullint
i tirar el producte en calent,
perquè allò es tapa el poro, precisament,
i es queda tot l'aroma i tots els gustos a dintre.
Però si el que vols és aprofitar el caldo,
en aquest cas, doncs, ho has de tirar tot en fred,
perquè a mesura que es va calentant,
doncs, vagi obrint els poros
i vagi deixant anar tot el seu gustet al caldo,
que és el que aprofitarem, en definitiva,
encara que l'has corregut, evidentment,
doncs, també tenim tradició de menjar-nos-lo, evidentment.
Però, doncs, en aquest cas,
el que volem és un bon gust de caldo
per després fer el que vulguem amb ell.
Ingredient que no pot faltar,
ni algun de sagrat del caldo o no?
Home, jo, per mi, la verdura en general,
o sigui, un caldo només de carn o de peix no m'agradaria,
la ceba, per mi és imprescindible,
i, bueno, llavors, la pastanaga,
jo crec que també és un ingredient bàsic
i a mi m'agrada molt la xerivia,
o sigui, jo crec que un caldo sense xerivia
ja coixeja, o sigui...
Home, té un altre gust, eh?
Sí.
Es nota molt el gust del xerivia.
Pastanaga, ceba i xerivia, per mi són bàsics,
i llavors, a partir d'aquí,
la verdura, doncs, a mi m'agrada molt l'àpid,
per exemple,
i queden molt bé els naps,
però si posem la xerivia també ja ens el podem estalviar,
però, bàsicament,
i a mi m'agrada molt també l'all,
que hi hagi una miqueta d'all,
que es fa amb llorer, julivert i farigola,
jo crec que també li acaba de donar
una miqueta de trempera,
aquella cosa que dius, ostres,
que bo que està això, no?,
i no sé què té.
Doncs jo crec que són coses bàsiques.
Després, una cosa que es nota molt,
també, i no ho sembla,
sobretot si hem de coure després,
doncs, arròs,
o hi hem de coure llegums,
o inclús patates,
si l'aigua és descalcificada,
o sigui, és de garrafa,
millor que millor.
vull dir, veureu que milloren molt les coccions,
són més ràpides,
i, bueno, queda molt millor tot el caldo en si,
i és una tonteria,
però és que la calç és un producte
que fa que l'aigua sigui dura,
i llavors ens costa molt més de coure les coses,
o sigui, si ho feu amb aigua de garrafa,
us quedarà sempre millor,
o aigua descalcificada,
si tenim alguna manera de descalcificar-la,
nosaltres al restaurant, per exemple,
tenim un circuit d'aigua descalcificada,
i fem servir aquella.
Es nota, la veritat és que es nota
a l'hora de coure el caldo.
Doncs, escolta, si vols,
entrem en receptes concretes
que has portat,
i jo aniré fent preguntes.
Molt bé.
I una de les coses que volia dir, també,
és que últimament al mercat
ens ha invadit els caldos preparats.
És veritat.
Jo crec que...
Tens i tot líquids, eh?
Sí, sí, jo crec que no és una mala opció,
jo crec que, doncs, bueno,
s'estan fent productes de qualitat,
però jo sempre treballaria amb caldos bàsics,
o sigui, no massa elaborats,
o sigui, caldo de gallina, per exemple,
o caldo de...
No ho sé, és que jo no els conec,
no els faig servir,
però no buscar...
sopes acabades,
sinó comprar caldos bàsics,
buscar qualitat,
i després acabar-les tu,
donar-li el teu toc.
Millor amb líquid o amb pols?
Perquè saps que hi ha les famoses pastilles,
hi ha els pols...
Sí, per mi millor amb líquid.
Molt millor amb líquid.
Sí, molt millor.
Per mi, eh?
Bueno, les pastilles a casa,
jo crec que és un gran error
fer-la servir a nivell professional,
però, doncs, a casa ens poden ajudar.
Vull dir, ens hem de fer servir
tot el que tenim per aconseguir,
no com a base d'una sopa,
jo no faria mai un caldo
amb una pastilla sola,
però, doncs, sí,
per donar un toc,
per ajudar, doncs,
amb una pasta
o amb un estofat,
allò,
el típic que es feien
als anuncis dels anys 60 i 70,
no?,
aquella del toque,
doncs, jo crec que sí que és correcte,
sobretot a casa, no?,
a nivell professional,
jo ja et dic,
jo prefereixo que les coses
siguin des del començament
fins al final
fetes per nosaltres, no?,
que per això
som professionals, no?
Molt bé,
a veure,
jo el que us volia parlar
és les...
Tinc una sopa a mi
que m'encanta,
que potser començaré
per aquesta,
a mi la que més m'agrada
de totes
és la que menys se menja
i aquí n'hem parlat
alguna vegada
és la sopa de farigola,
jo em té enamorat
a mi la sopa de farigola.
Mira, que senzilla,
no?, em sembla.
És senzilla,
és super saludable,
però molt saludable.
Però és que té un gust
molt particular.
Molt particular,
però boníssim.
Com la faríem,
com la faríem.
El primer,
el més important
és la farigola,
evidentment.
que collida,
vull dir,
ja ve per nosaltres
que seria l'ideal
o doncs buscar algú
que l'hagi collit
i l'hagi secat.
Però doncs ha de ser,
per anar bé,
ha d'estar collida
i la millor època
és el divendres sant,
perquè és la d'estar florida
i llavors no perd la flor
en aquella època
i se t'aguanta la flor
tot l'any.
I clar,
fer una sopa amb això
doncs té un altre gust
que si fas una sopa
amb farigola fresca
no queda gaire bona
perquè amarga una miqueta,
ha d'estar seca
i amb farigola
esmicolada
o amb pols
no té sentit,
vull dir,
no queda bé.
Ha de ser tota...
Sí,
el millor és una farigola
amb rama seca,
llavors senzillament
trencas una rama
i la infusiones.
El que fem és,
a veure,
jo la faig molt,
molt senzilla
perquè és la que he menjat
tota la vida
i és que és la camarada,
agafem un pa sec
del dia d'abans,
que no estigui allò sec del tot
perquè si no,
no es pot treballar,
sinó que ha d'estar
en aquell punt
que està sec
que no es pot menjar
però encara es pot tallar
i el tallaria amb finet,
amb el ganivet del pa,
fer el tallaria amb finet,
llavors sí que ja el podem deixar secar,
no hi ha problema.
O sigui,
si us agrada menjar aquest tipus de sopes,
perquè aquest pa el podem fer servir,
després estem en la sopa de ceba,
en la sopa d'all,
doncs no costa res,
aquell pa vell,
abans que estigui sec
i allò que et dones un cop al càpix
fer un xixitxon,
doncs tallar-lo
i guardar-lo tallat.
És una manera d'estapar
perquè no es floreixi,
si el poseu dintre d'una llauna
o això
i encara està humit
s'aflorirà,
el millor és deixar-lo destapar
al rebost
i que s'assequi ben sec.
Llavors,
si un pic està sec
el podeu guardar
amb una capsa
o amb una llauna
o no,
o deixar-lo senzillament
amb un tros de roba al damunt
o amb un drapet al damunt
o amb un tàper sense tapar.
Jo crec que és la millor manera
de conservar-lo
amb una fresquera.
Llavors,
jo el que faig
és amb un plat fondu
hi poso aquesta base de pa
i senzillament
al damunt
hi tirem les sopes escaldades.
Com les fem?
Doncs agafem aigua.
En aquest cas
jo també agafo aigua de garrafa
perquè sigui més lleugera,
no sigui tan pesada,
tan dura
i li arrenquem el bull a l'aigua.
Jo m'agrada posar-hi
un dent d'all,
una miqueta de sal,
una miqueta de pebre
i un bon raig
d'oli d'oliva verge.
Un oli ben bo.
I que arrenqui el bull.
Pebre molt.
Sí,
pebre molt.
Sí,
una miqueta de pebre molt.
Si vols,
si no,
no n'hi posis.
I l'all peles.
L'all pelat
i laminat,
perquè faci via
a deixar d'anar l'aroma.
Inclús picat,
inclús el podem picar.
Tot això
li fem arrencar el bull?
Tot això
li fem arrencar el bull.
Si hem posat tot això
que bulli dos o tres minutets
perquè la llet
ens doni el gustet
i això
i un cop tinguem això
apaguem el foc,
que és molt important
i un cop pari de bullir
i tirem la farigola dins.
La farigola,
per exemple,
si estem fent per quatre persones,
quatre o cinc,
serà un litre d'aigua
i llavors
de farigola
serà un manedet.
El que seria l'equivalent,
com ho explicaré,
és que això,
dels manats,
un manedet,
un trosset,
una rama,
com ho explicarem això?
Doncs que faci
com un pinzell,
un pinzell de...
A veure,
és que clar,
perdonar les mides
del manedet.
A veure,
quan pleguem la farigola del bosc,
més o menys,
fa uns manats
de la mateixa mida tots,
d'acord?
Doncs d'aquell manat
podem treure,
per fer sopes de farigola,
unes 6-8 porcions,
l'equivalent a 6-8 porcions
d'això que us estic dient.
O sigui,
aquell manat,
tallar-lo amb 6 trossos o 8
i posar-lo dintre.
No passa res,
que n'hi posem més
o n'hi posem menys.
Home,
si n'hi posem menys
no quedarà tan aromàtic,
però un palet més tampoc.
El temps que ha d'estar dintre
són uns dos minutets,
dos-tres minutets.
Això amb el foc ja apagat.
Amb el foc ja apagat,
que s'infusioni,
no deixe de ser una infusió,
com el te o com el cafè.
I un cop infusionat,
amb un colador,
perquè no ens caiguin brosses,
doncs ho tirem directament
damunt del plat,
damunt del pa.
Si voleu també,
en aquest pa,
hi ha qui ho fa
també de fregar-li una llet
o de tirar-hi
un bon raig d'oli d'oliva
al mateix pa.
A mi també m'hi agrada molt.
Inclús,
doncs ja,
si voleu fer una coseta
més divertida,
més diferent,
doncs damunt d'aquest pa
hi podem trencar
uns hoets de guatlla,
el damunt així trencadets,
i després els escaldaríem
amb la mateixa sopa de farigola,
amb la mateixa igueta
aromatitzada
amb la farigola.
És un plat molt lleuger,
ja ho veieu.
Ha de quedar
molt aigualit
el plat,
o només el líquid
perquè xupi...
No, queda aigualit.
És sopa,
és sopa.
Queda aigualit,
és de cullera.
Si és a més el pa
que xupa l'aigua,
no ho he provat mai,
no sé com queda,
però no m'ho acabo d'imaginar,
és sopa, sopa.
Llavors,
aquí damunt,
a partir d'aquí,
el que vulgueu.
A mi m'agraden molt així,
ben senzilletes,
però doncs hi ha qui
fa una miqueta de picadeta,
d'all i julivert,
en cru,
el plat,
i després l'escalda
amb la sopa.
Déu-n'hi-do.
Hi ha qui,
doncs hi tira una miqueta
de julivert sol pel damunt.
No ho sé,
es pot jugar amb diverses herbes també,
a vegades que queda bo
amb una miqueta de romaní,
farigoli romaní barrejat,
no ho sé,
hi ha mil maneres
de fer-ho.
Jo inclús he vist
tomàquets tallats petitons,
molt petitons,
allò picat,
o ratllat inclús,
amb cru,
i he posat una miqueta
al cul del plat
i l'acabat d'escaldar
acaba de donar
una coseta.
És que hi ha sopes,
especialment cap a països
molt, molt freds,
que el tomàquet
l'utilitzen més que nosaltres
aquí per fer sopa,
que sí.
Sí,
és que el tomàquet
porta molta vitamina C
i ara amb el fred
va molt bé,
a més refresca,
dona una sensació
molt agradable en boca
i el tomàquet cru,
nosaltres estem molt acostumats
a menjar-lo amb el pan tomàquet
i això vull dir que
imaginació al poder,
jo sempre ho dic,
amb aquest tipus de sopes,
doncs jugar una miqueta,
però és una sopa
que jo no la veig tan rara
de gust,
a mi és que no ho sé,
m'agrada molt,
el que passa és que s'ha perdut,
és una sopa que...
Home, fa molt de gust a farigola,
això és veritat.
A farigola, sí,
si no us agrada,
a farigola,
evidentment serà una sopa
que us costarà de menjar.
I deies tu però
que és molt saludable
perquè diuen que té unes propietats
antissèptiques boníssimes
la farigola.
Sí, per exemple,
amb infeccions d'ull
i coses així,
el que es fa és una infusió de farigola
i netejar l'ull
amb la farigola.
Per la gola,
per infeccions de gola
va molt bé.
Per infeccions de gola,
o sigui,
tot el que sigui
l'aparell digestiu,
doncs,
bé,
fins a l'estómac,
a partir de l'estómac
ja no passa,
doncs,
per desinfectar,
per netejar,
és un gran desinfectant
i, a més,
doncs,
no ho sé,
porta moltes coses,
moltes propietats medicinals,
no deixe de ser,
doncs,
una herba medicinal,
el que passa és que
l'estem tan acostumats
a fer-la servir,
doncs,
que no,
com tot,
no,
el que tenim a prop
a vegades no ho valorem.
Però, doncs,
és molt aconsellable,
és molt calenteta,
l'oli d'oliva,
en aquest cas,
hi va de meravella
i, bueno,
hi ha,
per exemple,
en aquesta sopa també,
amb aquest de tomàquet ratllat,
això se m'acaba de cuidar,
el pa i ratllem un tomàquet.
Una miqueta de tomàquet
i també hi podeu posar
unes olivetes,
unes olives negres,
per exemple,
o allò,
una olivada,
que seria l'equivalent
a l'oli d'oliva,
vull dir,
heu de jugar una miqueta
amb els ingredients
que porta la sopa
i buscar-li una miqueta
a la volta,
no?
I veureu que,
ostres,
té molts recursos
i és una manera,
doncs,
de disfressar-la,
que no li acabi
d'agradar allò tan sol,
perquè jo crec que,
almenys a casa em passa,
que els nens
han perdut una miqueta
l'acostom de la cullera.
Els hi dà de la sopa,
però espessa,
o sigui,
l'arròs espès,
el caldo d'enfideus espès,
la cullera,
cullera,
no acaba de...
I això és cullera,
cullera,
la sopa de farigola.
Home,
i l'avantatge d'aquestes sopes
és que són molt ràpids,
perquè la resta de sopes
has de deixar cabull i tal,
i aquesta és un infusionat
i ja està.
I no necessites res,
vull dir que amb aigua,
pa i farigola
fas una sopa,
vull dir que barata
i molt,
molt saludable.
Això sí,
calories també zero,
que això també és molt bo.
Bueno, zero.
A veure,
el pa,
el pa,
calories,
però vull dir...
O sigui,
afegim els ous.
No em porta molt de pa,
bueno,
clar,
si afegim els ous i això,
però no és una cosa pesada,
va molt bé per sopar,
es digereix molt bé a la nit,
i bueno,
ho té tot,
ho té tot,
i jo crec que val la pena
que ho proveu.
Fans de la sopa de farigola.
Si no l'heu fet mai
i ho voleu començar allò,
a veure què passa,
doncs amb una tasseta de cafè amb llet,
en vés d'en un plat,
doncs feu un aperitiu,
que també queda molt bo.
Doncs vinga,
ja hem fet la sopa de farigola.
Una que a mi m'agrada
i que em sembla
que també neteja bastant
és la sopa de ceba,
perquè per les vies respiratòries
va fantàstic la ceba.
Sí, sí,
la ceba és molt bona
quan hi ha tos i això.
Jo ho he provat
i funciona
d'agafar una ceba a partida
i posar-la al costat del llit
i funciona.
Aquella tos seca
que no pots parar, no?
Sí, sí,
la gent,
els nens almenys
taren de tossir.
endemàs de ventilar,
però bueno...
Sí, sí, sí,
però bueno,
vull dir que va molt bé
i tot això,
tant la ceba,
l'all,
la farigola,
això són coses
que van molt bé pel cos
i que no hauríem de menjar
més sovint,
a més són barates,
vull dir,
és que clar,
si fossin cares diríem
oi, ja m'agradaria ja,
però doncs les tenim a l'abast
i ho hem de tocar.
Potser estem acostumats
a utilitzar-les,
a cuinar-les d'una manera
molt concreta,
perquè a veure,
la ceba la tenim molt introduïda
per fer sofregits,
però en canvi,
amb sop no és tan habitual,
no estem tan acostumats.
Mireu,
és molt fàcil,
la sopa de ceba,
jo és una recepta
que he trobat diferent
de la que jo havia explicat
alguna vegada,
per això l'he portat avui,
aquesta,
perquè la conegueu.
Tallarem la ceba amb juliana
o a rodanxes,
amb anelles,
com vulgueu,
més doble o més fina,
també com vulgueu,
això depèn de com us agrada
trobar la ceba,
si us agrada allò
mastegar-la amb la sopa
o us agrada que quedi
més sutil,
més com a fideus.
Això és el gust de cadascú.
La cocció serà la mateixa,
l'únic que,
després al menjar-la,
doncs l'haurem de mastegar més
o serà una cosa
més afideuada,
més sutil.
A mi,
en aquest cas,
amb la sopa de ceba
m'agrada trobar-la una miqueta,
llavors jo tallo les rodanxes
del gruix del dit petit
una miqueta menys,
però ja veieu
que són d'una mida
bastant considerable.
Llavors,
una variant,
aquesta variant que he trobat
que jo no havia vist mai,
però que sí que recordo
de l'àvia
i això que s'havia fet,
era enfarinar-la.
Aquesta ceba l'enfarinarem,
la passarem per farinar
i l'enfarinarem.
I llavors,
amb una cassola de test
seria l'ideal,
el que passa és que això s'ha perdut,
llavors,
llavors,
cassoles dobles
de fer l'oculat
i si no,
doncs mira,
si no ho teniu,
doncs amb una cassola
normal i corrent,
que vols que us ho digui,
però amb el foc baixet,
i tirarem una nou de mantega,
una miqueta de mantega
i sofregirem aquesta ceba
amb la nou de mantega.
Si voleu,
hi podeu afegir una miqueta
d'alui d'oliva
i fer una barreja de mantega
i oli d'oliva,
d'acord?
I l'anirem,
deixar que rossegi,
que agafi color,
que agafi una miqueta de col·let.
Poc a poc,
sense presses,
penseu que la recepta original
es fa amb cassola de test,
o sigui,
que el cassola de test
no vol pressa,
vol temps
i seria la gràcia,
doncs,
d'aquesta sopa.
Deixar que agafi color.
Quan ja tingui color,
agafarem una miqueta de brandy
i flambejarem.
Seria el conyac,
que n'hi diem dit tota la vida,
però,
doncs,
a casa nostra,
el mateix foc del gas
que s'encengui
per flambejar-lo.
Ah, l'hem d'encendre, eh?
Sí, sí,
perquè així es crema l'alcohol
més ràpid
i li dona un gust diferent,
li dona una cosa diferent.
Quan de què?
Metja copeta?
Sí,
metja copeta de brandy
flambejat
i un cop el tinguem flambejat
el que farem
és tirar-hi l'aigua.
No cal un caldo,
si voleu,
un caldo,
però doncs no cal.
Amb aigua queda molt bona.
Anem més al gust original,
a la ceba,
si tirem aigua,
que amb un caldo
ho disfressem amb el caldo,
ja no sabem...
Quina quantitat d'aigua
i quantes cebes?
Bé,
més o menys
el que es pot fer
és una ceba per barba,
per cap,
i llavors d'aigua
més o menys
un quart de litre
per barba també.
O sigui,
penseu que d'un litre
serien quatre persones,
doncs per aquí van
les proporcions.
Un cop ho tinguem cobert d'aigua
li arrenquem el bull
i ho deixem coure
uns 20 minutets.
Allò xup-xup,
xup-xup,
que vagi coient.
Un cop estigui cuit,
agafarem pa.
Aquí sí que el pa
és important
que sigui un pa atapeït,
un pa espès,
no aquest típic pa de paquet
o pa que estem acostumats.
Si no,
l'ideal seria
un pa de pagès
o un pa d'aquests
amb molla espessa
i sec.
Aquest pa el trencarem
a trossos grossers
i un cop cuit
i amb el foc ja apagat
el tirarem a dintre
de la sopa.
El pa el podem torrar
abans,
si voleu.
Queda molt bo
amb el pa torrat.
Inclús hi ha gent
que el fregeix.
Com vulgueu.
Jo prefereixo torrat
a nivell de salut,
però fregit
que boníssim.
És un d'aquells pecats
que podem fer.
Ja que la ceba és tan bona,
mira que el pa no sigui tant.
Doncs podeu fer el que vulgueu.
O torrat,
o fregit,
o sense res.
Hi ha qui el tira
tal qual també.
Això,
el gust de cadascú
us canviarà el gust.
Això ja ha bullit
una estoneta a l'aigua.
L'aigua està,
ja ha bullit 20 minuts,
ja està cuit a la sopa
i el pa el tirarem
ja un cop cuit,
seria una infusió també ja.
el formatge,
un formatge ratllat,
que pot ser de molts tipus,
pot ser, doncs,
apèn del gust,
si us agrada
amb més gust,
doncs pot ser
un gruier
o un emmental,
si us agrada
menys gust una mozzarella,
i llavors,
senzillament així,
i a menjar ja,
o bé,
ho podeu gratinar també.
Si poseu formatge,
li podeu donar
un cop de gratinador
de forn,
com vulgueu.
És una sopa
que s'ha de menjar
calenteta,
ben calenteta,
i que,
bueno,
que, ostres,
la conforta molt jo.
a mi m'agrada també,
abans de servir-lo,
o sigui,
un cop servit el plat,
quan ja el tinguem,
això seria la cassola,
tot això que he explicat,
doncs agafem amb el cotxolet
i ens ho servim,
i un cop...
Ah, tot això,
fins i tot el formatge,
cal barrejar-lo.
Sí, sí, sí,
tota la cassola,
sí, sí, sí,
però sense barrejar,
o sigui,
el que farem és,
la sopa està acabada,
ja vull dir-te'ls 20 minuts,
agafem els crostons de pa
fregit, torrat o res,
i ho tirarem a dintre,
i tirarem el formatge
i ho deixem reposar
una miqueta 5 minutets
i ja està,
però ja fora del foc.
Si voleu,
podeu gratinar,
com he dit.
Llavors,
ens ho servim al plat,
i un cop estigui el plat,
a mi m'agrada donar-li
un xurret d'oli d'oliva verge extra,
d'aquest bo,
ara que hi ha la collita,
i ja pogués ser del raig,
que ja comença a ser una mica tard
pel raig,
però doncs encara n'hi ha,
encara n'hi ha,
i ens acabarà de donar
aquell toc mediterrani
i aquell toc que ens agrada,
i jo,
és que sóc un incondicional
de l'oli d'oliva
després una sopa d'all
també tan senzilleta
com aquesta,
boníssima.
Mireu...
I no queda forta, eh?
No, no, no queda forta.
No, perquè l'all està cuit
i llavors no,
senzillament és aquell aroma
tan agradable de l'all cuit.
Mireu,
agafarem uns 5 dents d'all per cap,
si en fem 4,
serien dos cabosses,
més o menys.
El que farem és...
Us explicaré una manera fàcil
de fer-la,
n'hi ha mils de maneres,
com la sopa de ceba.
El que jo faria és
agafar aquests alls
pelats,
els posaria
amb un got d'aquests de túrmics,
amb una miqueta d'aigua
i els trituraria,
ben triturats.
Llavors els colaria,
per treure l'excés d'aigua
i llavors aquests alls
els sofregiria
amb una cassola de test,
a poder ser,
i si no,
doncs amb una cassola,
ja ho hem dit abans,
amb oli d'oliva verge,
sense molta temperatura
i sense parar de remenar.
Allò amb el foc suau,
molt suau,
que es vagi sofregint la llet,
però que no es cremi,
perquè l'all si es crema malament.
Un cop tinguem l'all
així ja sofregidet,
i podem,
a veure,
hi ha moltes maneres
de fer-lo també,
no?
Però doncs,
el que podem fer és,
hi afegim el pa,
un pa tallat,
doncs,
o bé finet,
o bé més doble,
el gust de cadascú.
aquest pa,
el podem sofregir una miqueta
amb l'oliet,
si voleu sofregir una miqueta,
el que hauríem de fer
és retirar l'all,
perquè no se'ns acabi de cremar,
i deixar només l'oli,
o sigui,
colar aquest oli,
guardant l'all,
no el llancem,
i amb aquest oli
fregim el pa,
una miqueta,
d'acord?
Li donem dos tons al pa.
Un cop el tinguem sofregidet,
i afegim una miqueta
de pebre vermell,
i el caldo,
aquí sí que una miqueta
de caldo,
amb aigua queda boníssima,
també,
però doncs,
amb un caldet suau,
de gallina,
o així bastant suau,
queda molt bo també.
I arrenquem el bull,
també a caure uns 20 minutets,
el pa,
amb els allets,
el pebre vermell,
que faci tot un xup-xup
ben suau,
durant uns 20 minutets,
perquè el pa es desfaci,
i quedi com una cosa
molt especial.
A mi m'agrada també,
un cop està cuit ja,
ho traiem del foc
i immediatament
hi tirem un ou o dos,
o un ou per barba,
i remenem,
remenem l'ou un cop tirat,
i veure que fa com uns fils,
que es desfà l'ou per allà dintre,
i l'acaba de vestir
aquesta sopa d'all.
Com sempre,
el plat i un raigolet de la oliva,
que a mi m'agrada
aquell toc al final.
També, ja està,
una sopa ben senzilla,
una sopa ben reconfortant.
Déu-n'hi-do.
Hi ha més sopes.
M'estic apuntant tot jo, eh?
sopa de ceba,
sopa d'all.
N'hi-do una que avui anem
una miqueta justos de temps,
que m'agradaria no acabar
sense explicar-la,
que seria partint d'un caldo,
aquí sí,
del caldo que vulgueu,
més igual,
agafarem totes les verdures
que trobem a la nevera,
i les tallarem
tan petites com puguem,
inclús amb aquelles màquines
que roden,
que són un disc
que tu hi poses
i et queda tot ratllat,
doncs inclús amb allò,
amb allò queda molt bé,
agafar bejoques,
pastanagues,
naps,
àpid,
el que vulgueu,
col boníssima,
ceba,
el que vulgueu,
tot tallat molt petitó,
molt petitó,
i agafem el caldo,
el posem al foc,
li arrenquem el bull,
i en pic bullir,
tirem totes aquestes verdures,
ho deixem bullir 3-4 minuts,
apaguem el foc,
ens esperem 5 minuts,
i a menjar.
Està espectacular.
Té uns gustets
de mil verdures,
a més,
fan com si fessin uns fireus,
aquestes verdures,
o sigui,
li donen substància,
li donen cos a la sopa,
i està espectacular.
Ja no cal posar-hi sopa,
amb la pasta de sopa,
vull dir que així és super saludable.
Això la feien molt a Alemanya,
i a Holanda,
són sopes molt del nord,
inclús venen copos de verdures deshidratats,
per posar.
Jo ho he provat.
Però on hi hagi una bona verdura fresca...
No, és el mateix,
no,
no és el mateix.
Jo, a més,
amb aquest plant,
amb aquest tipus de sopa concretament,
el que he vist,
que jo ho faig amb totes,
però vaja,
jo ho he vist amb aquesta,
és que quan el tens calentet al plat,
t'hi tires pebre negre,
que la molts a l'instant.
I clar,
tot l'aroma,
allò de l'escalfor,
puja tot l'aroma del pebre negre.
I a més,
com que ha bullit molt poquet la verdura,
notes que el nostre de cada verdura,
saps?
I està boníssima.
Espectacular.
Està boníssima,
a més,
molt,
molt saludable.
Escolta,
ràpidament,
podem acabar amb una sopa de peix?
Sí, home, sí.
A veure,
jo la sopa de peix,
també n'hi ha mils,
com tot,
jo ens en vaig explicar una de fàcil,
molt fàcil i ràpida.
partim d'un caldo de peix,
que ja el tenim fet.
Jo,
si és per fer sopa de peix,
m'agrada que hi hagi una miqueta de crosta,
una miqueta de cranc o galera o alguna cosa.
També hi pot haver alguna cosa de lligacama,
alguna cosa de pelut,
però una miqueta de crosta.
Pensem que el fomet ja el tenim fet,
perquè si no,
s'allargaria molt.
Llavors,
a mi m'agrada fer una picadeta,
all,
juliver,
ametlles i avellanes.
Aquesta picadeta la sofregim amb una cassola,
dos tomets amb oli d'oliva,
i llavors hi tirarem
una cullereta de sofregit de tomàquet
i una miqueta de pebre vermell dolç.
Donem dos tomets
i ahir afegim el caldo,
el caldo de peix que ja tenim fet,
que arrenqui el bull,
i amb pic arrencat el bull
i tirem per ratllat.
Doncs més o menys,
per cada litre,
ai,
per cada persona,
igual que abans,
250 per persona,
més o menys,
i llavors per cada persona,
doncs una cullerada superament plena
de per ratllat.
Ho deixem coure tot uns 10 minutets
i ja està,
ja tenim una sopa de peix.
Això és com una bullavesa.
Sí,
és com una bullavesa.
A mi m'agrada,
abans de servir-la,
tirar un xurret de nis.
Llavors acaba de ser bullavesa.
Li dona un toc espectacular
i que fa que sigui una miqueta diferent.
Evidentment,
es pot acompanyar amb el ruïl,
aquelles torradetes,
amb aquella espècie de mayonès,
amb pebre vermell,
all,
per acompanyar-ho amb tropezones de peix,
amb el que vulgueu,
amb unes gambetes,
ara que és època d'escamarlar
i gamba petitó,
que està bé de preu,
la gamba està molt bé de preu ara,
doncs podem agafar la gamba,
el cap el trenquem
i posem els caps al plat
i al mateix posar la sopa de peix
se'ns escaldaran els caps
i els podrem xuclar ja.
I les cues pelades,
crues completament,
també i que se'ns escaldin
amb la mateixa sopa.
No cal coure-la,
ja són tan petitones,
estic parlant de gamba petita,
doncs se'ns acabarà de coure
i ja veureu que també està espectacular.
Oi, Francesc,
quina gana,
per la meva hora de Déu.
Molt bé.
I amb això podem passar
aquest cap de setmana de fred, no?
Home, jo crec que sí,
jo crec que el superarem,
jo crec que sí.
Si no, cremetes,
sempre hi ha cremes de verdures,
estan boníssimes.
Mira, també,
això seria la segona part.
Jo crec que el superarem,
jo crec que sí.
Avui hem parlat de sopes de caldos
amb el francès
i a tot el restaurant Quim i Quima.
Un plaer, com sempre,
moltes gràcies.
Molt bé, fins la setmana que ve.