...
Perigord és el nombre revolucionari de la regió de la Tordonya.
A França es divideix en quatre regions,
les més turístiques és el perigord negre,
conegut així pels boscos frondosos
i per la presència de trufes.
Avui parlem i viatgem a aquesta regió de França
amb Jordi Sorignac i Azara Palomares.
Jordi Sorignac, Azara, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Què tal? Bé?
Avui, per venir a explicar un viatge, ja us sabeu,
a la volta al món, cada dia viatgem arreu del món,
avui anem fins a França, a una regió coneguda amb dos noms.
Expliquem-ho això una miqueta per situar-nos ja.
Perigord, Dordonya... Com ho expliquem això, Azara?
La Dordonya és el nom administratiu
amb què actualment es coneix aquesta regió de França
i el perigord és el nom en què se'l coneixia
abans de la Revolució Francesa, com tu has comentat,
i, bueno, coses de la vida,
turísticament la regió encara fa servir el nom del perigord.
Llavors és una regió que està situada al sud-oest de França,
més o menys, a l'interior,
i té un gran avantatge, que és que és molt propera a Catalunya,
s'hi pot viatjar amb sis hores de cotxe.
És molt popular, especialment entre el turisme francès,
turisme interior,
però, bueno, és una opció, creiem que molt barata,
per viatjar, molt maca, moltes coses per aportar,
i, bueno, per això ens hem animat avui a suggerir aquest viatge a nosaltres.
Clar, suposo que, sobretot per això,
no per la proximitat, de poder-hi anar amb cotxe,
unes sis hores, com deia la Zara,
això sempre va bé tenint en compte el context econòmic, eh, Jordi?
Això sempre va bé, buscant destinacions barates.
Sí, nosaltres ja hi vam anar l'any passat,
que la cosa ja començava,
ja feia una temporada que flaquejava una mica,
i, vaja, això, amb sis, set hores de cotxe,
anant xinutxant-ho i pots anar,
t'estalvies la despesa de l'avió.
La veritat és que vam trobar uns allotjaments
molt dignes i a preus molt econòmics,
pel que acostuma a ser França,
i un viatge molt diferent,
perquè no és segurament la típica regió
que penses el primer...
On vaig a vacances?
Aquí no és el primer,
però, mira, al final per Caramboles
vam acabar anant-hi,
i la veritat és que ens ho vam passar molt bé,
una zona molt tranquil·la, molt agradable.
On comença la vostra ruta,
el vostre viatge per aquesta zona de França?
Nosaltres el que vam fer
va ser fer una base d'operacions
a la ciutat de Sarlat,
Sarlat-la-Caneda.
Sarlat és considerada
la capital del Perigord Negre,
i llavors té un gran avantatge,
que està al mig
de les dues regions turístiques
més importants del Perigord Negre,
que són dues valls de dos rius,
hi ha la vall de la Dordonya
i la vall del riu Bézerg.
Llavors, Sarlat està just al mig,
i és el lloc ideal per fer-ho servir
allò com a base d'allotjament.
A més, és una ciutat meravellosa,
és una ciutat medieval,
que es manté totes les muralles,
tot l'encant medieval,
fins i tot a les nits
no en senten llums elèctriques,
sinó que són llums de gas,
que tenen un encant molt especial.
És una de les primeres ciutats franceses
que ha estat protegida legalment
al seu patrimoni,
que estan tots els rànquings
de les ciutats més maques de França,
escenari de pel·lícules,
vull dir...
Llavors vam considerar
que era un lloc encantador
per estar cada dia,
per cada dia dormir,
cada dia sopar,
i a la base d'operacions ideal
perquè està a prop de tot.
I a partir d'allà anar tombant.
Sí, amb una hora,
hora i quart de cotxe,
més o menys,
amb un ràdio això
de 80-100 quilòmetres com a molt,
ho teníem enllestit.
I què podríeu destacar més
de la ciutat?
Què és el que més us va agradar?
A veure, la ciutat,
com a tal,
segurament no té allò que dius
d'un monument de referència,
té una església molt bonica,
de fet en té dues,
una que...
Vaja, l'església
encara sí celebra
en oficis religiosos,
i després n'hi ha una altra
que ja està en desús
i que ha estat rehabilitada
per l'arquitecte Genovell,
el de la Torre Agbar de Barcelona,
i en el qual a l'interior
hi ha un mercat.
La veritat és que és
una reforma molt bonica,
molt moderna,
però vaja,
és sobretot el casc antic
que és enorme,
vaja, no sé,
aproximadament potser
fer el doble
de la part alta de Tarragona
perquè ens situem,
estar en un estat
de neteja espectacular,
totes les façanes netes,
és, vaja,
la sensació de tranquil·litat,
de caminar pels carrers,
bons comerços,
bons restaurants,
un ambient molt bonic,
els cafès,
les placetes,
vaja,
és un bon lloc
per estar tranquil.
I com dèiem,
a partir d'aquí
va anar visitant
diverses zones
de la Dordonya,
cap a on va anar després?
Sí,
són dos,
això,
el que deia
la Zara dels Dos Valls,
podríem dir que
al Vall de la Veserre
és on s'hi concentren,
és una de les zones
de gestiments arqueològics
més importants,
no només de França,
sinó gairebé
de tot el món,
i a la Vall de la Dordonya
hi ha un seguit de castells
força espectaculars,
va ser una zona
de gran confrontació
durant la Guerra dels Cent anys,
i de fet és curiós
perquè si et situes
alt d'un d'aquests castells
o en un dels sorons,
veus com a cadascun
dels meandres del riu
se trobes fortificacions
a banda i banda,
que després expliques la història
i que, vaja,
gairebé cada 10 anys
canviaven de bàndol.
Per tant,
el paisatge també ha d'estacar,
espectacular de la zona.
No, no,
el paisatge és molt espectacular,
com hem dit,
el nom de Perigord negre
ve pels boscos frondosos,
són nogals,
la nou és un dels productes
típics del Perigord,
per tant,
són boscos molt foscos,
molt frondosos,
i a més,
clar,
els rius,
nosaltres que som mediterranis,
que estem més acostumats,
no?,
al francolí,
a rius rectes,
curts,
que s'assequen a l'estiu,
clar,
la Dordonya,
la Beser,
són rius grans,
que fan aquests meandres espectaculars,
que a cada meandre,
doncs,
hi ha un castell,
hi ha una fortificació,
i, bueno,
el paisatge és espectacular,
ara també molt el que és el patrimoni,
que és el que ens va cridar l'atenció
i el que ens va fer en aquesta destinació,
perquè, bueno,
nosaltres vam arribar a descobrir el Perigord
a través del que és la Vall de la Beser,
perquè, bueno,
a mi m'agrada molt el que és tot el tema
de l'art prehistòric,
l'art rupestre,
i llavors estàvem buscant una mica
un lloc on poder veure
alguna mostra de rupestre,
i així vam arribar a aquesta regió,
i, bueno,
la Vall de la Beser,
per a la gent que li interessin
aquests temes,
és un lloc riquíssim
de tot el que són jaciments prehistòrics,
la curiositat és que tots els termes
que fan servir els historiadors
per referir-se a períodes de la prehistòria,
no sé si hi ha algú que en sàpiga d'història,
doncs hi ha noms com l'època magdaleniense,
l'època solutrense,
que són els termes que científicament
fan servir els historiadors,
tots aquests noms venen de jaciments,
de jaciments que estan allà,
per exemple el magdaleniense,
que és l'època en què es va fer
tot l'art prehistòric bàsicament,
ve de la cova de la Madeleine,
que està allà,
que està a la Vall de la Beser,
és a dir,
és el lloc on va néix una mica
la ciència de la prehistòria,
i llavors, clar,
hi ha una varietat de coves prehistòriques,
de pintures rupestres per veure,
que hi pots dedicar setmana,
si vols,
només a aquest tema allà.
Nosaltres no hi podem fer tant,
unes quantes hores o algun dia.
De fet, vam assarir,
crec que sis dies,
aproximadament,
una setmaneta allí,
i per la part d'aquestes jaciments arqueològics
vam visitar dues d'aquestes coves
i després un museu de la prehistòria.
I us va agradar o què?
A Saras, eh?
Bé, la cova imprescindible de visitar allà
és l'Escó,
que l'Escó és a Maltamira,
la Maltamira Cantàbria,
són les dues coves prehistòriques
més importants del món,
es consideren la capella sextina
de l'art prehistòric.
Què passa?
Que igual que a Altamira
no es pot entrar a la cova original,
l'Escó és més dur,
està tancada des de fa dècades,
ja tenen problemes de fongs,
no pot entrar ningú.
Llavors es va fer una reproducció
i llavors el que visites
és la reproducció.
I vam anar perquè s'hi havia d'anar,
vull dir, no pots estar allà
i no anar a veure l'Escó.
El que sí que és una visita
molt massificada turísticament,
els grups són molt grans,
la visita no és gaire còmoda
perquè, clar,
reprodueixen la cova tal com és
i gaire ample no és la cova.
Ara, és bastant impressionant
i et pots fer una idea del que és.
què passa és que si algú s'anima
a viatjar allà,
sí que li animo que,
a banda de l'Escó,
que és important veure-ho com és,
perquè és espectacular,
també jo els recomano molt
que vagi en alguna cova de veritat,
o sigui, alguna de les que encara
es pot visitar in situ
i no ve d'anar a una còpia,
perquè tot i que les còpies
es fan molt bé,
la sensació d'estar en una cova de veritat
és molt especial
i jo crec que tenint aquesta oportunitat
és imprescindible viure-ho,
i nosaltres en aquest sentit
vam anar a una de les coves
que sí que es poden visitar,
que és la cova de Rufinyac,
que és una de les més grans,
crec que si no recordo malament
que són 8 quilòmetres de galeries,
o sigui, que és una cosa espectacular.
Les fas amb trenet, eh?
Amb un trenet per dins.
Sí, sí, tenen un sistema molt curiós
que és un trenet
que així tu no trepitges el terra de la cova
i per tant no fas malbé
les restes que hi pugui haver el terra,
les llums s'encenen només on tu hi ets,
per tal de no fer malbé les pintures,
i jo recordo que va ser una visita
molt espectacular, molt especial,
és una cova que està plena
de dibuixos de mamuts,
que és com un santuari dels mamuts,
i jo ho recordo com una experiència
molt maca i molt especial, la veritat.
Sí, la veritat, vaja,
la Zara ella, per això estudia història a l'art,
li agrava molt,
jo la veritat no tenia un interès especial
en aquesta matèria,
i tot i això la veritat és que et quedes bocadat,
sobretot si et poses en situació,
que et poses això milers d'anys enrere
i com era aquesta gent,
doncs pintava un seguit de formes
perquè les pintava amb una exactitud,
això en algunes formes
tenen una vivacitat
que sembla que els animals corrin,
i això era milers d'anys enrere,
a mi em sembla espectacular,
i també és divertida en alguns casos,
com les històries,
crec que és el cas de l'escola,
del descobriment de les coves,
que això a principis del segle XIX,
per casualitat allò que caus pel bosc un dia
i trobes la cova i dius
mare de Déu Senyor el que he trobat aquí,
són històries realment apassinants.
Molt explotat turísticament tota aquesta zona,
tot el tema de les restes arqueològiques.
Està explotat turísticament,
però tampoc no fins a un nivell allò massificat,
ja se sap que els francesos ho cuiden tot molt,
i que qualsevol cosa patrimonialment visitable,
doncs hi ha la taquilla,
hi ha l'entrada,
hi ha els cartells informatius...
Hi ha la carretera,
hi ha des de 50 quilòmetres avancen,
125 cartells,
i se van vendre's molt bé.
Des de l'autopista ho tens indicat,
però tampoc no és allò que diguis massificat.
Clar, nosaltres vam viatjar al juliol,
que encara no és temporada alta
per allò que fa a turisme francès,
però sí que a llocs com l'Escó,
a Sarlat hi ha molts turistes,
però no tens la impressió,
i amb tot el respecte d'estar al passeig marítim de Salou,
per exemple.
Exacte, és diferent la sensació.
És diferent.
Expliqueu també que és una zona
on hi ha els pobles més macos de França.
Sí, hi ha una associació francesa que es diu...
No ho diré en francès,
perquè tinc un francès de passo que t'emboli,
però això li diuen els pobles més bonics de França,
i a veure'ns en aquella regió
n'hi ha un parell o tres,
i n'hi ha un que és a Roca Madur,
especial...
Roca Madur no és del Perigord,
però està adjacent,
i és una localitat realment espectacular.
Podria ser, a més a més,
hi ha un santuari,
hi ha una verge negra,
és un lloc amb un valor simbòlic
molt important pels francesos,
de fet és el segon lloc de pelegrinatge
més important dels francesos,
darrere el món de Mont-Saint-Michel,
al nord de França.
Jo particularment li vaig trobar
certes similituds amb Montserrat,
com a mínim des de la nostra òptica,
no creient, a més a més en aquest cas,
i vaja,
això són gairebé com dos carrers,
d'acord?
Perquè és molt estret,
al costat d'una paret vertical,
doncs força impressionant,
i aleshores,
si vas pujant,
doncs et trobes diferents etapes,
a l'església,
hi ha fins i tot allà clavada
l'espasa de Roland,
és un heroi,
una mena de fit,
perquè ens entenguem.
És el millor fit de França.
Exacte,
el millor fit de França.
Això mateix,
llavors sents encara l'espasa clavada allà,
això,
a l'església,
llavors fins i tot encara tens
un camí que et puges més amunt,
que fins i tot reprodueix
les estacions del Via Crucis
amb un castell superior,
amb unes vistes espectaculars,
és un poble realment encantador.
Llavors ja,
el que és dins del perigò
hi ha també diferents pobles
que formen part d'aquesta associació
dels pobles més macos de França,
que per cert tenen web.
Tenen web i tot?
Tenen web,
allà els teniu tots,
vull dir,
si viatgeu a França
podeu mirar el llistat,
perquè no només n'hi ha a la Dordonya,
n'hi ha,
en tenen classificats per tot a França.
Sí,
crec que ahir vaig estar mirant
per recordar-ho,
perquè això eren,
deuen que en tenen 230 llascats,
suposo que els criteris
són subjectius,
òbviament.
Segurament,
però interessant això
del que dèiem abans
amb els pobles més bonics de França,
et fiquen aquest segell de qualitat
i dius,
ostres,
doncs,
crida l'atenció.
Sí,
dins del perigò
hi ha un poble molt maco,
a la vall de la Dordonya,
que es diu la Roc Gagiac,
en francès es deu dir diferent,
però ho direm així,
en francès de Tarragona,
diguem,
que és un poble,
que són dos carrers,
aquest poble,
és un poble construït
a la vora del riu Dordonya,
per darrere té un penyassegat,
vull dir,
hi ha allò,
dues fileres de casa
i és tot un poble
que sembla que estigui
tot abocat al riu,
vull dir,
és un poble preciós,
perquè està absolutament
construït a la vora del riu
i, sobretot,
el que és imprescindible
quan el visites
és veure'l des de l'aigua,
és a dir,
tu passeges pel poble
però no tens la vista,
el seu és agafar un vaixell
o llogar una piraua
i passejar pel riu Dordonya,
navegar pel riu Dordonya
i llavors veure el poble
des de l'aigua
i també, ja que estàs de pas,
anar baixant pel riu Dordonya
i anar veient fortaleses
a banda i banda
que és com s'han de veure,
que és com pel que es van construir,
perquè es vegin des del riu.
Ho vau fer això o què?
Sí, sí, bé, m'agafa una gavarra,
crec que tècnicament es diu,
no és l'Atletic Club,
però, vaja,
crec que tècnicament
aquestes embarcacions
se li diuen gavarra
i, sí, sí,
la veritat és això,
un passeig d'aquests tranquils,
no me'n recordo,
hauria de durar hora,
hora i mitja,
doncs fas un trajecte important
per la Dordonya,
veus aquestes fortificacions
al fons que realment impressionen,
no?, una mica
allò que et deia
que t'has d'intentar posar en situació
de quin era l'objectiu original
d'aquestes fortificacions,
doncs era que
quan els guerrers
o quan els veïns
anessin 300-400 anys enrere
per a aquella zona,
si fossin guerrers,
doncs diguéssiu,
ostres,
si jo he d'entrar aquí malament rai
i si fossis un subdit
amb ganes de rebel·lió,
doncs ho pensessis
dues vegades,
doncs perquè la força
de l'espasa
estava llidant.
I realment la roca,
com deia l'Azarés,
és espectacular
perquè ens hem d'imaginar això,
dos carrers,
no més,
dos carrers paral·lels
d'un al costat de l'altre,
entremig d'un riu
de grans dimensions,
perquè ens fem una idea
a l'Ebre,
aproximadament,
i amb una paret vertical
molt important.
De fet,
fins i tot,
malauradament,
es produeixen periòdicament
despreniments
d'aquesta paret vertical
i ens expliquen,
crec que no sé si fa
20 o 25 anys
l'última vegada,
fins i tot,
haveria algun accident mortal.
A la vista
és un poble espectacular.
Algun altre poble,
més,
d'aquests,
amb el segell
dels més bonics de França
que vau visitar?
Al vall del riu Beser
n'hi ha un altre
que es diu
Saint-Leon-sur-Beser
i aquest és un poble
encara molt més petit,
vull dir,
és un poble
que directament hi pares
perquè saps
que hi ha el segell
i és un poble
que són 4 o 5 casats
al voltant de la carretera
i llavors
una església romànica
molt petita,
molt maca,
just a la vora del riu,
que també,
bueno,
és unes vistes precioses,
anar-se'n al pont
sobre el riu
i mirar l'església
des de,
com s'aboca també
al riu,
el paisatge,
els boscos de l'entorn,
vull dir,
és també un poble encantador,
la veritat.
Sí,
la veritat és que
els atractius d'aquesta zona
és això,
és més el paisatge,
caminar tranquil·lament,
fins i tot,
vaja,
nosaltres no ho podem fer
però és el lloc ideal
per fer pícnica,
per anar en caravana
que als francesos
els encanta especialment
que a tot arreu hi ha pàrquings
per caravanes
i quan venen aquí
es queixen
perquè aquí no n'hi ha
o no n'hi ha tants,
vull dir que no és un lloc
que qui cerqui
grans emocions
no les trobarà,
qui cerqui
grans museus
tot i que n'hi ha,
de fet nosaltres
només vam visitar
un museu
de la prehistòria,
si no ho recordo malament,
però no és el lloc
de grans
centres culturals
però vaja,
a cada petita parada
això,
a una hora de distància
de tot arreu
et pots trobar
amb uns paisatges
realment molt interessants.
I un bon lloc també
per fer excursions,
agafar la motxilla,
anar a fer excursions a peu
i tombar i caminar
per la zona,
doncs,
és un bon lloc també
per fer això o què?
Pot ser,
no som gaire de senderisme,
no som gaire de senderisme,
no,
el que sí que es pot fer
i hi ha molta gent
que ho fa
és a tots dos rius,
al riu Beseg
i a la Dordonya,
és molt popular
llogar una piraua
i llavors anar riu avall
però durant hores
et donen com uns bidons,
la gent fica
les seves motxilles,
el seu menjar
dins dels bidons
i la gent es dedica
a baixar el riu,
parar a fer el pícnic
quan vulgui,
parar-se a veure no sé què,
banyar-se al riu,
això és una opció
que és molt popular,
no la vam fer
abans que ens preguntis,
mala experiència personal
amb el pirauisme,
llavors jo tinc
una certa resistència,
però...
No ho vam intentar
per si de cas.
No ho vam intentar
per si de cas
perquè probablement
encara hi seríem allà.
Vam agafar la gavarra
que no ho vam fer.
Que era més segur, eh?
Exacte, exacte.
Senderisme,
doncs segur que hi ha opcions.
A França,
a tot arreu,
on hi vagis,
segur que trobes opcions
d'aquest tipus.
Ara sí que
el que és una zona ideal
és per anar en cotxe
i desplaçar-se en cotxe
entre els poblets
al teu ritme.
i escolteu-me,
evidentment,
en tots aquests viatges,
quan vas a viatges
pel món,
vas arreu,
mires allò
de la gastronomia,
a veure què és
el típic de la zona,
com es menja,
què es menja,
què és el que vau tastar,
què és el més típic
d'aquesta zona de França?
Ànec, ànec i ànec.
I més ànec.
I més ànec.
Crec que ens vam menjar
una granja sencera
entre els dos.
Sí, sí,
realment és el plat,
el producte típic
de la zona,
el pots menjar
de totes formes
i colors,
parlant malament.
És un producte excel·lent
i hi ha moltes botigues
en què això
de botigues de foie
i tot plegat,
el que vulguis
i més.
De fet,
és un dels centres
productors
dels productes relacionats
amb l'ànec
més important
de tota França
i, com dèiem abans,
ho exploten
molt i molt bé.
Per tant,
l'ànec és...
L'ànec és imprescindible.
És imprescindible.
Que no es preocupi
ningú que hi vagi
perquè no em podrà fugir
de l'ànec.
No, eh?
A tot arreu hi serà.
A tot arreu hi serà.
A Cerlat hi ha
moltíssims restaurants,
vull dir,
és un poble,
potser n'hi ha
cent de restaurants,
vull dir,
és espectacular
la quantitat que n'hi ha.
A tot arreu hi ha
menús
bastant bé de preu
per sopar,
per dinar,
i a tot arreu
el plat estrella
és l'ànec
o l'oca,
si teniu ganes
de canviar,
i també de primer
evidentment
el foie,
el foie miguit,
el foie directament
en el pa,
evidentment
allò està ple
de granges,
d'oques,
d'ànecs,
i el foie d'allà
s'ha de tastar obligatòriament.
I de postres
també és obligatori,
també ho trobareu
a qualsevol menú,
el pastís de nous,
que el pastís de nous,
bueno,
jo aviso
que crea addicció.
Crec que recorda
que vaig fer
les sis nits
el pastís de nous.
Cada nit
vas menjar pastís de nous.
Doncs em van aquí
els pastís de nous,
déu-n'hi-do,
quina setmana, eh?
Sí,
jo crec que al final,
però com que jo agafava
una altra cosa a postres
de quan anàvem,
combina una miqueta
per canviar-vos.
Sí,
qui no vulgui
engreixar-se
que no hi vagi.
Exacte,
és un lloc per...
I escolta,
alguna de les receptes
a l'ànec
que us quedéssiu,
algun plat
que us quedéssiu,
o us sorprengués especialment
o què?
Algun que recordeu
o no?
O tots eren,
vaja,
totes les receptes...
No,
no les van dir,
les receptes.
No,
això,
el magret,
el micuit,
vaja...
El fuamicuit.
El fuamicuit,
vaja,
tot el que es pot fer
amb l'ànec,
més o menys.
Sí,
sí,
sí que,
bueno,
sí que podem...
Com a experiència de sopar
ens va agradar molt
un dia que vam anar
a un antic castell
reconvertit en restaurant,
que és un castell
que està a mig camí
entre Sarlat
i Montinyac,
ara no recordo
el nom exactament,
i va ser una recomanació
de la propietària de l'hotel,
que sí que és una
recomanació que fem,
que la majoria d'hotels
són molt petits
i hi ha un tracte
molt familiar,
parlar amb els propietaris
i que et recomanin,
perquè és que
la varietat de restaurants
i de llocs per visitar
que hi ha allà
és molt aclaparadora
i per això
està molt bé
deixar-se guiar
pels locals
i que ells et diguin
el que volen.
I llavors vam anar
a un castell
que estava reconvertit
en restaurant,
a França
hi ha molts castells
reconvertits
en temes turístics,
hi ha tota aquesta
associació del xató,
que són com
els nostres
paradors nacionals
d'aquí d'Espanya,
però aquest castell
sí que era un castell
més per pobres,
diguem,
que tenien un menú
més al nostre abans,
exacte,
exacte.
I sí que recordo
que ens ho vam passar
molt bé aquella nit,
perquè a més
ens ficaven els coberts
com si fos
les copes
com si fos
un castell medieval
i bueno,
ho vam passar molt bé
la veritat.
Sí, sí,
tu imagina't estar això,
en una sala
amb el menjador
d'un castell
que podria fer tranquil·lament
no sé,
400 metres quadrats,
a més a més
va donar la casualitat
que vam assar
gairebé sols
tota l'estona,
amb quadres,
amb armadures,
tot plegat,
amb el terra original
o imitació
de l'original,
amb això,
amb els coberts
i les copes
com deurien ser
300-400 anys
enjarrega,
la veritat
d'una experiència
bastant agradable
i gastronòmicament
també força interessant.
Ànec també o no?
Jo suposo
que algú
deuria caure.
Vam fer carn,
eh?
Perquè sí,
crec que hi havia algú
que estava saturat d'ànec.
I pastís de nous
també o no?
Deuria caure.
No,
vam menjar...
Aquell llibre
va canviar.
Perquè vam tenir un problema,
vull dir jo,
jo més o menys
m'ha defenso molt francès,
però no crec que la gent
ho està notant
que tampoc no,
no soc una experta
i sí que hi ha llocs
que hi ha gent
que parla anglès,
però bueno,
França generalment
la gent et parla en francès
i mira,
vas fent.
I me'n recordo
que ens van dir
el menú dels postres
en francès,
molt ràpid,
no vam entendre res.
Vam fer cara de...
Sí, sí, molt bé.
I vam fer...
Lo primer, lo primer.
I bueno,
érem pastissos de maduixes,
estava molt bon.
Vam tenir sort,
suposo que tots els productes
eren excel·lents,
però vam tenir sort,
va ser una elecció correcta.
Amb el tema aquest,
doncs vaja,
amb el tema de la llengua,
suposo que nosaltres això,
la Zara sí que és de fer-se
una miqueta,
jo la veritat,
hui i tot plegat
i quatre coses més,
però vaja,
sí que la dona
del lloc on ens ha lluitjant,
que com deia la Zara,
era un lloc,
això,
amb tres habitacions,
molt petit,
que ella només venia al matí
servir-te l'esmorzar
i et deixava sol
fins al vespre que tornava,
doncs sí que parlava
una miqueta d'anglès
i hi havia un tracte molt proper,
en molts llocs
sí que només parla en francès,
però vaja,
així com d'altres regions
de França,
diuen que a París
tenen una fama
la gent de ser més antipàtica,
que potser la veritat
no és tal,
però sí que hi ha aquesta fama,
doncs aquí la veritat
no era tant,
si tu hi fiques
una miqueta de predisposició
per part teva,
si entens una paraula
en francès,
parles una cosa en anglès,
doncs acabes fent-te escoltar,
vull dir que no és problemàtic,
no parlo francès,
no hi podré anar,
amb una miqueta de morro,
que això també és molt mediterrani.
Sí, la intuïció,
que és el llenguatge universal,
també.
Al final tots ens entenem
d'una manera o altra,
ens entenem.
Ens hem deixat alguna cosa
per explicar de la vostra visita,
algun racó o què?
Jardins.
Bé, clar,
d'avall de la Dordonya
gairebé no hem parlat,
hem explicat
què va ser allò
l'escenari
de les batalles
de la Guerra dels Cent Anys,
a banda i banda del riu
ens trobem un munt de castells,
són castells,
una banda era francesa,
una altra era anglesa,
que es vigilaven
mútuament entre ells,
no podem dir
que la banda X
era francesa
i l'altra anglesa,
perquè molts d'ells,
cada 10 anys allò,
canviaven de mans,
passaven dels francesos
a l'anglesos,
perquè l'altre traïcionava
els altres.
Bé,
la història de la Guerra dels Cent Anys
és com pitjor
que un càlcul Hebron
del migdia de TV3,
vull dir,
no,
amb mil capítols
no el faríem.
I llavors,
a banda de visitar
aquests castells,
que nosaltres vam visitar dos,
el de Castellnó,
que és el castell
més tradicional
de visitar
que hi ha
a la Dordonya
i vam anar també...
Que és el de Castellnó,
és on a l'interior hi ha
un museu de les armes, crec?
Sí,
Sí, sí.
I el de Veinac,
que és un castell
que està a dalt de tot
d'un panyassegat,
molt maco,
que per arribar,
Déu-n'hi-do,
la pujadeta que s'ha de fer...
Caminant?
Caminant cap dalt?
Bueno,
si vols aparcar gratis
has de caminar fins dalt,
si vols pagar el pàrquing
pots aparcar dalt.
Fins dalt.
Sí, sí, home,
i què millor,
que estalviar-se uns diners
i a més fer esport, no?
Home, i tant, escolta,
i tant.
Que és millor per la salut.
És el consol dels pobres.
Que el castell de Veinac
és on Luke Besson
va gravar la pel·lícula
de Joana d'Arc.
Sí.
Llavors,
qui l'hagi vist,
doncs,
si hi va a aquest castell,
veurà escenaris
que li sonaran molt.
Sí,
de fet,
a Sarlat,
que és el lloc
on vam dormir
totes les nits,
també les escenes
de ciutat,
suposo que imitant
Ruén,
doncs,
les escenes de ciutat
de Joana d'Arc,
de Luke Besson
i de la Mila Jojovic
es van rodar
en aquesta població,
com molts altres escenes.
Los Visitantes,
que és una pel·lícula
francesa més popular,
també es va rodar a Veinac
i a Sarlat.
És a dir,
que qui estigui
una mica aficionat
al cinema francès
reconeixerà
escenes allà.
I llavors,
a banda dels castells,
a la vall de la Dordonya
hi ha un altre lloc
molt popular,
que són els jardins
de Marquesac,
que són uns jardins
fets dalt també
d'un panyassegat,
amb unes vistes
espectaculars
al riu d'Ordonya
i als seus meandres.
Són uns jardins enormes,
ja...
Sí, enormes,
pot dir que per fer-los
de punta a punta
pots estar tranquil·lament
dues hores,
dues hores i mitja
caminant.
D'on i d'on.
I després,
una cosa és el llarg
i l'altra cosa
és l'ample,
vull dir que si vols
recórrer el tot sencer,
que nosaltres ho vam fer
gairebé tot i val la pena,
doncs t'hi has de dedicar
una tarda sencera
tranquil·lament,
cansat,
però val la pena.
Val la pena.
Jo sonia el millor mirador
per poder veure
la vall de la Dordonya,
perquè és el punt més alt
des d'on ho pots veure
i és on pots veure, doncs,
tens les vistes dels castells,
de la ronca Jack,
hem parlat abans
d'aquest poble,
veus tots els meandres
del riu,
vull dir,
és el lloc ideal
per fer-te la panoràmica
del que és el paisatge
d'aquesta vall.
Sí, a més,
jo no sóc un expert
en botànica
ni de bon tros,
però, vaja,
fan moltes figures
amb el boj,
li donen que se llac,
crec que en català
es diu el boj,
una mena d'arbustos
i aleshores
ho talen
amb molta traça
i imitant formes
de tot tipus de colors,
columnes,
amb espiral,
vaja,
fins i tot imitant
formes humanes,
formes animals,
té un puntet quich,
fins i tot si tu vols,
però, vaja,
com a mínim,
si vols fer un parell
de fotografies lluïdes,
doncs,
realment val la pena,
uns jardins
realment espectaculars.
Per tant,
no ens ho podem perdre,
això tampoc, eh?
Si anem fins allà,
no ens ho perdem.
No, no,
a més hi ha un bitllet combinat,
eh?
A més,
trucs per la crisi.
Si aneu al castell de Castelnoi
als jardins de Marquesac,
entrada combinada,
tota una setmana vàlid
i crec que t'estalviaves
3 o 4 euros.
Ah, escolta.
Escolta,
3 o 4 euros
són un cafè
després del dinar.
I tant, exacte,
exacte,
un cafè o dos
després del dinar
que sempre va bé, eh?
Per cert,
si anem des de Tarragona,
com hi arribem fins allà dalt?
Si anem amb cotxe,
quina és la millor ruta
per arribar a la Dordonya?
Nosaltres vam anar
travessant els...
bueno,
via el túnel del Cadí
i travessant els Pirineus
perquè també l'altra opció
és anar per l'autopista P7,
a la vegada és la Jonquera
i aleshores crec que
a l'alçada de Tolòs
agafes l'altra autopista
que et porta
més cap a l'interior,
però amb temps
és més o menys el mateix,
però en distància
i per tant
en quilometratge
és més gran
i a veurem,
sempre a travessar els Pirineus
té un cert encant.
Ja et dic,
crec que eren 6 hores i mitja,
7 hores en cotxe,
allò del centre de Tarragona
fins allà,
un viatge
que es pot fer
relativament còmode.
Sí, sí,
a més passes per la regió
de l'Ardeix,
als Pirineus,
que si algú hi va
per les coves prehistòriques
que sàpiga que de pas
anant pel túnel del Cadí
en té una altra regió,
la segona regió
més important de França.
Sí,
si ets amant del ciclisme
també pots veure allí
passes per Aix-les-terres,
passes per molts llocs
que són a inici o final
del Tour de França,
tens ports mítics
al costat,
vull dir que
també França
d'una mea o una altra
també forma part
molt propera
de les nostres vides
i també...
Llavors crec que
ens falta només per parlar,
crec que va ser
l'última parada
del nostre viatge,
que ja quan tornàvem
vam anar amb una menció
de J.T. Fort.
Sí, sí,
que és el Perigord Blanc,
que és un altre castell
que vam visitar.
Un si un es cansa
del Perigord Negre,
té el blanc,
té el porpre
i el vermell, diria.
bé, jo no sé,
jo ja em vaig muntar un lío
de tants colors.
Que hi ha molta varietat,
hi ha una zona vitivinícola,
si es vol visitar.
Nosaltres vam anar al Blanc,
que és la regió també
de castells,
vam anar al castell
de J.T. Fort,
que és un castell
més modern
que els medievals
del Perigord Negre.
No sé si recordo,
que era segle XVIII,
em sembla,
el castell.
I sobretot, bueno,
té uns jardins també
espectaculars,
un bosc,
vull dir,
va ser una altra visita
molt maca.
En sis dies n'hi ha prou,
doncs?
Una setmaneta
per tombar per allà,
són bons dies
per visitar-ho tot,
més o menys?
Pel que vam fer nosaltres
a Santamunt,
un únic lloc,
allò com a base d'operacions
i anar voltant,
jo crec que
era un timing
adequat,
clar,
a partir d'aquí,
doncs,
vaja,
si vols començar a tombar
pel centre de la França,
doncs,
no te l'acabaràs
ni en sis dies
ni en seixanta,
no?
Però, vaja,
pel que nosaltres vam fer,
ens ho vam passar molt bé.
Doncs ja sé,
ho recomanava,
a més a més,
crec que teniu un blog a Zara
que la gent pot buscar
tota la informació,
eh?
Exacte,
el blog,
em sembla que cada estiu
el recomanem,
es diu
dimartsalbuquerque.blogspot.com,
allà tenen explicat
aquest viatge
i, bueno,
i tots els altres
que hem fet
que ens són una bona colla.
Doncs ja ho sabeu,
podeu visitar
tota la informació
i aquí,
doncs,
si us decidiu
a anar a l'Arts d'Ordoña
francesa,
doncs, home,
aquí teniu molta informació.
Zara, Jordi,
moltes gràcies
i bon estiu.
Que vagi bé.
Fins demà!
El Matida Tarragona Ràdio