És dijous, passen uns minuts de les 11,
per tant, ens acompanya Francesc Lledó, del Quim Quima,
cada dijous a l'Espai de Cuina,
al matí de Tarragona Ràdio.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
No fem vacances, el Quim Quima està obert,
per tant, el Francesc ve a la ràdio a explicar-nos moltes coses.
Avui fem la segona part,
i és que la setmana passada vam parlar de whiskeys,
i avui reprenem el tema parlant d'altres vessants.
del whisky.
Sí, la setmana passada vam veure així pel damunt,
molt pel damunt, com se feia un whisky,
el procés d'elaboració,
que podem recordar així a grans trets els passos més importants,
que seria la germinació de l'ordi.
Primer, que estàvem parlant de maltes,
les maltes vol dir que només estan fets d'ordi,
el que és la cebada en castellà,
que no és la cebada en català,
que és diferent.
No és el mateix, eh?
No és el mateix.
En català és ordi, en castellà cebada.
Doncs a partir d'aquí, d'aquest ordi es feia germinar,
es mullava i es feia germinar,
esperava la germinació amb una espècie de cocció,
que aquesta cocció, si es feia amb torba d'origen escocès,
doncs li donava aquelles notes de fum,
i si es feia amb productes inerts,
doncs no donava notes de fum.
Després això es feia una farina, es molia,
es feia el wash,
que era barrejar aquesta farina amb aigua,
aquesta farina amb aigua, doncs,
fermentava i feia la cervesa.
Feia una cervesa senzilla,
aquestes cerveses d'estil·la,
i d'aquí surt el whisky, d'acord?
Bàsicament, se n'hi ha els trets bàsics
de l'elaboració del whisky,
i també parlant dels maltes, doncs, que són aquests,
i els blends, que són els que portaven
diferents tipus de gran,
no només ordi, sinó moresc, cibada,
altres tipus,
i després els bourbons,
que són els whiskys americans,
de Kentucky, n'hi ha diverses zones,
que estan fets bàsicament de blat de moro,
el que és el moresc.
I el whisky irlandès, que porten moresc,
i ordi, és una barreja dos.
Una barreja dos, dos.
Els bourbons n'hi ha de molt bons, també,
evidentment,
però són completament diferents de gust
per aquest origen del gran.
El bourbon també té un procés de maduració,
doncs,
diferent, amb unes lleis diferents,
i li donen notes, també,
en aquest cas,
li posen també notes fumades,
un fumat mig,
en general, tots els bourbons
porten un fumat mig baix,
i podeu trobar, evidentment,
bourbons de totes les edats.
A les edats mínimes del bourbon,
si no m'equivoco,
són 5 anys,
o sigui,
el mínim que pot quedar tenint bourbon,
perquè estigui etiquetat com a bourbon,
són 5 anys.
5 anys de?
De maduració.
De maduració, eh?
De maduració, en pot.
Perfecte.
En barrica de roure,
de roure, en aquest cas,
de roure americà,
que també li donen unes notes especials.
Diferents.
El roure americà,
el que fa,
és donant més notes especials,
de cocos,
de notes així,
més tropicals,
de llimes,
i, bueno,
bàsicament,
això,
hi ha grans,
grans,
grans produccions,
el bourbon se produeix
en cantitats molt grans,
són indústries molt grans,
així com les estileries
escoceses acostumen a ser petites,
i, bueno,
el podeu disfrutar molt,
un bourbon,
no hi ha més problema,
vull dir,
és un whisky més,
és una opció més
a disfrutar.
Després hi ha els irlandesos,
que, doncs,
a mi jo trobo que és el millor cafè,
ja,
inclús,
ja si mirem pel nom,
el cafè irlandès,
no?,
el cafè irlandès sona a postres,
sona aquell cafè amb nata i tal,
que si voleu us explico l'anècdota,
una miqueta de l'origen
d'aquesta paraula
del cafè irlandès,
bueno,
primer dir-vos que,
per mi,
és el millor whisky
que marida amb cafè,
o sigui,
si tu et prens un cafè,
el millor whisky per acompanyar
és un whisky irlandès,
com un jemmysons 12,
per exemple,
que és un gran whisky,
perquè té unes notes més dolcenques,
aquest moresc
li dona unes notes més dolcenques,
més acaramelades,
que amb el cafè,
amb el fortor del cafè,
ja lliga,
i van de meravella.
El cafè irlandès,
l'origen del cafè irlandès
no són tres colors,
sinó que són dos,
el del tres ha vingut ja
de les virgueries
que acostumem a fer
els professionals,
que ens agrada rizar el rizo,
que diuen els castellans,
però l'origen és que,
sempre ve d'una societat
una miqueta masclista,
que a Irlanda
les dones
estàvem mal vistes
que beguessin whisky,
només podíem veure
com a molt cervesa,
sabeu tots que la cervesa
d'allà és la Guinness,
que és una cervesa negra,
molt fosca,
amb una escuma clara,
no?
Llavors què feien les senyores?
Doncs per amagar
que bevien whisky
el que es feien
és un cafè irlandès,
llavors posaven cafè
amb whisky,
amb Jameson's
amb un whisky irlandès,
i a dalt hi posaven
una crema batuda,
però no nata muntada,
sinó crema batuda.
La gràcia de l'irlandès
és que la crema estigui batuda.
La millor manera de fer-ho
és amb una coctelera,
agafes una coctelera
i poses tres o quatre xapetes
de Coca-Cola dintre
o de qualsevol botella,
hi poses la nata
i s'acces, d'acord?
I així ja està.
Així se't munta la nata
però només se't queda
en aquell punt.
Home, si et passes
també s'arribaria a muntar del tot.
Exacte.
Però t'agafa aquell punt
de cremositat
que t'ha d'agafar
amb una certa densitat
però que no dibuixi,
o sigui, tu passes el dit
i no queda la marca.
I això dona aquell aspecte
de l'espuma.
Llavors les senyores
el que feien era
fer-se el cafè irlandès
perquè de lluny
semblava que s'estiguéssim
prenent una Guinness.
Era una manera d'amagar
el consum de whisky,
t'estem parlant d'històricament
de fa molts anys.
Però doncs que sapigueu
que l'origen
del cafè irlandès
és aquest.
Després els tres colors
doncs ja són envergueries.
A mi m'agrada més en dos
per un motiu
perquè si fas tres colors
al cafè irlandès
se li ha de carregar
bastant de sucre
al whisky
perquè per augmentar
la seva densitat
i que no se'ns barregi
amb el cafè.
El que fem
quan fem un cafè irlandès
en aquell colet de whisky
s'hi posen fins a tres
sobrets de sucre.
S'acalenta
perquè no es barregin
i llavors
que no es barregin.
quan tiris el cafè al damunt
no se't barreja.
I per últim
al damunt de tot
s'hi tira la nata
aquesta batuda.
Però això fa
que sigui molt dolç.
Llavors si fas un whisky
un cafè irlandès
amb dos colors
no cal que tiris
tant de sucre
o gens
això ja depèn de cadascú
i et dona unes notes
menys dolces.
Però contra gustos
no hi ha res.
Exacte, això cadascú.
Cadascú.
Jo perquè sóc poc dolç
diguem-ne
amb aquests temes
i prefereixo les coses
una mica menys dolces
però doncs
és qüestió de gustos
però que sapigueu
que per aquí van els tiros
de la llegenda
del cafè irlandès
que és un postre deliciós
vull dir que
trobo que està molt bé
un postre
o ho dieu com vulgueu
un cafè
o una manera de consumir
el cafè amb el whisky.
I dit això
tornarem a l'origen
de la cuna del whisky
per parlar una miqueta
de les zones
de les zones de producció
d'Escòcia
de whisky
que són bàsicament sis
sis zones de producció
que ens donaran notes diferents
segons l'origen
del whisky.
Com tots sabeu
Escòcia és una isla
és part de la illa
de Gran Bretanya
la part nord
i com a tal
té una illa
atlàntica
amb la qual cosa
la costa
és molt accidentada
i ha produït
que hi hagi
moltes isles
petitones
al voltant
de la illa mare
diguem-ne
la illa de Gran Bretanya
hi ha moltes illes
petitones
i en aquestes illes
també s'està produint
whisky.
Llavors en general
així per donar
un tret de general
direm que
tots els whisky
que es fan
amb illes
són més iudats
i més salats
tenen notes salines
i notes iudades
del mar
aprovotades per al mar
inclús
si mireu per internet
si sou una miqueta curiosos
veureu fotos
de destilleries
per exemple
de Talisker
que està a l'isla d'Escai
que l'aigua entra
fins a dintre les botes
vull dir
quan hi ha a la mar
la destilleria
el parc de botes
està molt molt
arran de mar
i quan hi ha a la mar
entre l'aigua
s'amullen
diguem-ne
l'albero
la zona del terra
de sota
de les botes
s'amullen
amb aigua salada
això dona aportacions
de iodo
i notes salines
al whisky
que són superinteressants
i superagradables
vull dir que
els whisky
per exemple
de Talisker
o de la illa
de Mull
com pot ser
el Ledaig
donen unes notes
salines
i iodades
molt interessants
després hi ha
una altra isla
que vam parlar
l'altre dia
una miqueta
per parlar de fumats
que és la isla
d'Islei
que és una illa
que
doncs
hi ha
molt poques
destilleries
de fet
hi ha
Caolila
hi ha
la Gabolin
que és una de les
que aquí
es coneixen més
hi ha
Arbeck
hi ha
Baumor
Bruitsland
hi ha
diverses destilleries
potser són
8 o 9
destilleries
i aquestes destilleries
es caracteritzen
perquè és una illa
que està molt carregada
de turba
hi ha molta turba
natural
i tradicionalment
s'havia matat
la cibada
amb fum
de turba
hi ha unes
pagades precioses
sembla que estiguis
a la Xina
perquè tenen
les torres
aquestes
per fer
el whisky
tenen una forma
molt bonica
i molt antigues
són fetes
de pissarra
són precioses
i tot això
fa que
els whisky
siguin
superfumats
els whisky
procedents
de Islay
es caracteritzen
per aquestes
notes fumades
dintre de les notes
fumades
ens podem trobar
amb whisky
més potents
de fum
com pot ser
la Gabolin
per exemple
la Gabolin
és un whisky
que es caracteritza
molt pel fum
i pràcticament
res més
molt pel fum
que fins i tot
obres l'ampolla
o vores
i ja sents
aquest fum
o whisky
més sotils
com pot ser
per exemple
la Caulila
a mi és el que més m'agrada
d'aquesta zona
que donen aquestes notes
el Bumor
seria el mig
estaria entre
la Gabolin
i el Caulila
però doncs
el Caulila
dona aquestes notes
de fum
també intenses
però
amb moltes més coses
al darrere
o sigui
li pots trobar
cereals
li pots trobar
notes ajudades
inclús
li pots trobar
moltes coses
un whisky
molt ric
d'aromes
al darrere
a part
d'aquests
fums
tan intensos
que també els hi trobes
tot això també ve
a raó
a part
d'aquest turbat
com vam explicar
l'altre dia
amb els alambics
la forma de l'alambic
també marca
el caràcter del whisky
si l'alambic
té el braç
molt vertical
els whisky
són més sutils
i si l'alambic
té el braç
tirat cap baix
diguem-ne
els whisky
són molt més potents
perquè ja
de la primera destil·lada
se'n va
tot el que destila
se'n va
el whisky
i no es torna
a destilar
les parts més pesades
més potents
del qual
podríem dir
del qual més o menys
és el mateix
més potent
d'aromes
d'aromes
i de cos
del propi whisky
després
això seria
la zona d'Isley
just al costadet
hi ha l'illa
de Jura
tot això
aquestes illes
Isley
és una denominació
d'origen pròpia
diguem-ne
després hi ha Islands
Islands
són totes les altres illes
que són
com hem parlat
doncs
l'isla d'Escai
l'isla de Mool
la isla de Jura
Arran
que és l'última
denominació d'origen
incorporada
els whisky
és una illa
que està
al sud
la que està més
al sud
de totes
es diu Arran
i doncs
totes aquestes
aquestes illes
són petitones
i n'hi ha algunes
que no es tenen
per exemple
l'illa de Mool
que jo sàpiga
només té
ah no
la illa de Jura
només té un whisky
que és Jura
doncs hi ha illes
que hi ha dos destileries
ha de ser apassionant
fer un viatge
per veure tot això
jo no ho he fet
un recorregut
per la zona dels whisky
sí
seria molt bonic
després
tenim la zona
dels Lowlands
que seria
tota la part d'Escòcia
que toca
amb Gran Bretanya
que seria la part sud
seria la part
que hi ha menys destileries
seria la que
tradicionalment
en orígens
n'hi havia moltes
però han anat desapareixent
i les destileries
han anat pujant cap dalt
a les Lowlands
actualment
doncs
no ho sé
però n'hi ha molt poques
de destileries
i les que hi ha
doncs
per exemple
com Inverliben
o hi ha algunes destileries
d'aquestes
que van obrint i tancant
o sigui
el que fan és
obren un any
que hi ha hagut una bona collita
per exemple
destilen
i tanquen
i van venent el seu producte
fins que el tenen tot venut
quan el tenen tot venut
tornen a obrir
però això poden passar
un, dos, tres, quatre, cinc anys
vull dir
hi ha destileries
que només obren cada cinc anys
també és una miqueta
per fer pujar els preus
vull dir
si tu només destiles
cada cinc anys
doncs aquell whisky
no es troba
i puja una miqueta de preu
els Lowlands
a mi m'apassionen
sobretot en aquesta època de l'any
a l'estiu
perquè són whisky
molt suaus
molt florals
en general sense gens de fum
amb moltes notes
de fruita
de blat
d'herba
de jasmí
de flors
són whisky
per disfrutar-los
a la fresca
amb una temperatura
adequada
whisky
com tots
que s'han de consumir
al voltant dels 15 graus
i poder disfrutar
sense gel
amb una bona copa
de tots els aromes
d'aquest producte
dels Lowlands
amb tota aquesta sutilesa
a més
suposo que
depenent del palada
imagino que aquests
més fumats
aquests que tenen
els no de més el fum
llavors hi ha palades
més exigents
o hi ha més experimentats
en el món del whisky
o no francès?
jo crec que és per moments
jo crec que és per moments
per moments
sí
a mi m'agrada molt el whisky
per exemple
i m'agraden tots
vull dir
ara per exemple
no ho sé
al vespre
o a la tarda
abans de sopar
allò
una copeta tranquil
amb els amics
doncs jo em prendria
un Lowland
en canvi
aquest que em dit
ara més aromatitzat
sí
un Inverlieben
per exemple
o dels Lowland
doncs
no ho sé
no n'hi ha
gaires
el Black Nock
per exemple
que seria un Lowland
també
que està espectacular
vull dir
un d'aquests
t'invita
a fer copa fresca
a la tarda
a xerrar
en canvi
per exemple
després d'un bon àpat
doncs m'aprendria
potser un Islay
depèn de l'àpat
si fos amb peix
per exemple
estem al port
i tal
doncs m'agafaria
un Islay
o inclús un Jura
o una
un Talisker
de l'isla d'Escai
per en aquestes notes
ajudades
acompanyar
aquest record
del peix
de l'àpat
si estem
més a l'hivern
que fa fred
i tal
i estem
per exemple
a la muntanya
o amb els amics
i tal
aquí
a mi
em vindria
de gust
una cosa
més fumada
un Caulila
per exemple
és que cada
whisky
té el seu moment
té el seu moment
jo crec que sí
jo crec que si el saps
disfrutar
així també t'enriqueixes
més
perquè
disfrutes més
de cada característica
de cada cosa
saps?
perquè si
sempre et classifiques
amb un sol whisky
doncs bueno
te limites
te limites
el teu paladar
que doncs
és com amb els formatges
o amb els vins
no?
quin t'agrada més
doncs ostres
depèn del moment
exacte
després també dir
bueno
que això
entrava dintre
el procés d'elaboració
saber que el whisky
quan surt
de l'alambic
no té 40 graus
com el comercialitzen
sinó que està
a partir de 56
57
fins a 65
això seria el whisky
tal com surt
de l'alambic
i tal com s'envalleix
a les barriques
llavors a l'hora
d'embotellar
el que es fa
és afegir-hi aigua
per rebaixar l'alcohol
fins als 40 graus
o sigui
el que s'està fent
és barrejar aigua
amb whisky
per baixar
la graduació alcohòlica
fins als 40 graus
que es comercialitza
llavors també es veu de saber
que també hi ha whisky
al mercat
que van sense diluir
que es diuen
casc estrenc
els casc estrenc
vol dir
tal com surt
del casc
de la bota
directament com surt
embotellat
aquests whisky
si són bons
són espectacularment bons
el que passa
és que són molt potents
i aquests
m'encanten
m'apassionen
quan te fumes
un bon cigarro
un bon habano
un coiba
un monte cristo
un bon habano
doncs
acompanyat amb un casc
aquelles notes de tabac a la boca
amb aquella intensitat
del whisky
del casc estrenc
jo crec que és ideal
i també podem anar
casc estrencs
d'isla
amb notes fumades
com un caul i la casc
per exemple
que llavors ja és espectacular
amb un bon habano
podem trobar-te'n'hi
podem trobar alguns mateixos whisky
amb aquesta disolació
amb aigua
o sense
igual com parlàvem
la setmana passada
que podíem trobar
el mateix whisky
de destilleria
o d'embotelladora
que doncs
un
l'envelleix
a la pròpia destilleria
i l'altre
l'embotelladora
el que fa és comprar
el whisky a la destilleria
i l'envelleix ell
i després el comercialitza ell
doncs també podem trobar
whisky
tant de destilleria
com d'embotelladora
amb casc
casc estrenc
o sigui que siguin
sense diluir
això encara ens amplia més
la gamma de whisky
dintre de les zones
de cada zona
perquè no depèn de la zona
sinó que és una manera
d'elaborar
bé
passats als lowlands
podíem anar
als highlands
lowlands vol dir
terres baixes
highlands vol dir
terres altes
les terres altes
serien
la cuna dels grans whisky
inclús té un nucli
que és space site
que està dintre dels highlands
però que es té
d'una missió d'origen pròpia
l'space site
seria el cor
dels whiskys
de Malta
i els highlands
seria la resta
tota la part nord
de l'illa
serien highlands
i en general
són whiskys
que estan equilibrats
a nivell de tot
o sigui
no són ni molt fumats
ni poc fumats
estan just al mig
és aquell que estaven
al mig
exacte
i són en general
els whiskys més apreciats
i sobretot
la zona space site
que li dona el nom
al riu
que passa per allí
que d'aquest riu
es treu l'aigua
per fer la barreja
amb el whisky
o sigui
tot va lligat
com sempre
amb aquestes coses
és molt bonic
és tot un romanticisme
de la zona
de riu
d'aigua
inclús es comercialitzen
aigües d'aquest riu
per després
fer-te tu els glaçons
o fer-te tu la dissolució
a casa
perquè
també hi ha gent
que es compra casques trencs
i després se fa la dissolució
al seu gust
en vez de 40 graus
es pot diluir a 50
o a 45
el gust de cadascú
comprant
botelles d'aigua
d'aquest propi riu
que és amb el que es fa
la barreja original
del whisky
tot un món
també
tot un món
tot un món
doncs aquí
els space sites
aquí entrarien
els Macallan
els Cardús
tots aquests whisky
hi ha a toros
la majoria de blends
a Berlour
vull dir
és que n'hi ha
n'hi ha moltíssims
és la zona que n'hi ha més
doncs aquests whisky
predominen molt els cereals
molt de cereal
molt de cereal
galetes
sembla que et mengis galetes
galetes maries
i unes notes lleugerament fumades
o sigui presents
el fum el trobes present
però equilibrat
en quant a que et deix
tastar tota la resta
d'aromes
després
hi ha
una península
que és Campbelltown
que està al costat d'Isla
i baix al sud
està entre Isla
i els Lowlands
és una península
que també té
d'una universitat
de dirigeixant pròpia
que fa uns whisky
a Campbelltown
que són
bastant iudats
perquè
les destileries
allà en aquesta zona
doncs
tenen molta aportació
de sal
i de notes marines
és una zona petita
no hi ha masses
destileries
però doncs
és una zona
molt interessant
també
per tastar
els whiskeys
i
bueno
una miqueta
seria això
de les illes
ho dir-vos que hi ha
Sky
Mul
Jura
Orny
i Arran
Orny seria
l'illa del nord de tot
l'illa més
més
al nord d'Escòcia
a mi
hi ha una destileria
en aquesta illa
que és la meva passió
que és Escapa
aquesta illa
té una forma de cranc
és una illa
que té una badia enorme
natural
que era on tradicionalment
s'aguaria
l'armada escocesa
allí era com que fa
un port natural
molt gran
doncs l'armada escocesa
tradicionalment
amarrava la seva flota allí
i lògicament
mentre estaven allí
es bevien el whisky d'allí
que era aquest
que era l'Escapa
i és un whisky
jo el trobo
és dels més sutils
és un whisky
amb poc fum
encara que té notes lleugeres
però és un whisky
que està
molt ben equilibrat
de lleugeresa
de complexitat
és un whisky
per mi
és el
perquè
segons com
el consideren
SpaceSite
inclús
perquè s'envelleix
segons com
a les zones
d'SpaceSite
però doncs
és un whisky
que t'ho explica tot
jo crec dels whisky
sobretot dels whisky
dels Highlands
de la zona d'SpaceSite
i tot això
és un resum
de complexitat
d'aromes
de tot
aquest whisky
el podem trobar
amb destilleria
i amb botellador
les diferències
són molt notables
amb destilleria
doncs
té unes notes
més
una miqueta
més alcohòliques
més punxants
i els de
el de Gordon & Mac Files
en concret
l'escapa de Gordon & Mac Files
doncs té
molt més sutilesa
molt més suau
i molta més complexitat
aromàtica
els preus també són molt diferents
estem parlant
pràcticament del doble de preu
però doncs
avui en dia
jo crec que el bo
és consumir poc i bo
exacte
una copeta
ben servida
i disfrutar-la
cada glob
plenament
i llavors
aquí podem estirar
una miqueta més
la màniga
i pagar
una miqueta més
de preu
per disfrutar
d'aquest whisky
perquè tots aquests whisky
els podem trobar aquí
per exemple
la majoria
sí
sí
home
és qüestió d'espavilar-se una miqueta
per exemple
les d'embotelladora
fins a fa uns anys
eren molt desconeguts
però doncs
la veritat és que
estan arribant
i si no
les botigues de vins
en podeu demanar
i us els aconseguiran
perquè doncs
hi ha proveedors
que els porten
però doncs
potser a l'estanteria
directament
no hi seran
molts d'ells
però doncs
jo crec que
val més fixar-se
en la qualitat
del whisky
que no en els anys
un whisky
perquè sigui bo
a partir dels 8-10 anys
ja és excel·lent
i sobretot
si és un vintage
si és d'una solanyada
llavors ja
doncs
podem disfrutar
moltíssim
d'aquell whisky
llavors és qüestió
d'anar tastant
coses diferents
no és qüestió
de comprar un whisky
de per mi
de 35-40 anys
o 50 anys
que serà més bo
que un de 12
no
no ho crec
sí que tindrà
unes notes
més evolucionades
però també
ens haurà agafat
més notes
de criança
del barril
i tota aquella
joventut
aquella fruitositat
aquelles expressions
de l'origen
del whisky
ho haurà perdut
llavors
tots són gustos
tots són moments
també
també hi ha
un gran moment
per veure-vos
un gran whisky
d'aquests vells
que també és molt interessant
però doncs
no ens hem de dir
com més vell
més bo
no
és com el vi
el vi passa el mateix
vull dir
hi ha vins
que tenen
una edat de consum
com els bons priorats
jo crec que
una edat ideal de consum
és a partir dels 12-14 anys
un bon priorat
estic parlant
d'un molt bon priorat
està excel·lent
excel·lent
i un priorat
doncs
i n'hi ha molts
que a partir dels 6-7-8 anys
ja es poden consumir
molt bé
també
no perquè tinguin
després 25 anys
seran millor
sinó a vegades
doncs hauran perdut
moltes de les característiques
que en el seu punt àlgid
doncs et podrien donar
per disfrutar
amb els estil·lats
passa el mateix
després també dic
que quan
perquè moltes vegades
diem
tinc
un jo què sé
un Macallan
12 anys
a casa
i a més fa 10 anys
que el vaig comprar
o sigui
ara ja són 24 anys
és veritat
que té 24 anys
aquell Macallan
però a nivell
organolèptic
o sigui
a nivell de degustació
aquell whisky
no ha passat dels 12 anys
perquè l'evolució
en botella
és zero
per bo i per dolent
o sigui
això vol dir
que encara que tinguem
la botella oberta
sempre que n'hi hagi
una quantitat endreçada
doncs
se'ns mantindrà
en perfectes condicions
sempre que no ens toqui
la llum
per exemple
directament
o es passi de calor
no cal tenir-lo al celler
millor
però no cal tenir-lo
però tampoc
que li toqui
la llum del sol direct
ni coses d'aquestes
mantindrà
però no ens evolucionarà
com faria en una barrica
en una barrica
en una barrica
hi ha una microoxigenació
un contacte
doncs amb aquest oxigen
i fa que aquest whisky
vagi envellint
i vagi evolucionant
per això també
per exemple
el Gordon Macfiles
el que fan és
quan destilen
ai quan embotellen
te posen la data
de destil·lació
i la data d'embotellament
o sigui
els anys
ell no et diu
un whisky de 12 anys
sinó que et diu
doncs mira
aquest es va destilar
l'any 98
per exemple
i es va embotellar
el 2005
doncs mira
98
el 2005
ara me quedo així
són 7 anys
7 anys
doncs aquest whisky
té 7 anys
no és normal
que siguin
perquè
s'embotellaria normalment
o sigui
serien whisky més vells
7 anys que ha estat
dins la barrica
des que ho van destilar
fins que ho posen
a l'ampolla
exacte
i això seria
l'edat del whisky
l'edat real del whisky
i en aquest cas
com que té una data
de destil·lació
de tot el whisky
no és un copatge
com hem parlat
en el cas
de molts whisky
de destil·leries
que també hi ha destil·leries
que embotellen
en banyada
dintre per exemple
de McAllen
doncs pots trobar
McAllens danyada
de la pròpia destil·leria
que són molt interessants
sempre els whisky's danyada
els vintage
sempre són per mi
molt més interessants
que les barreges
de diferents anys
les barreges de diferents anys
el que permet
és
abaratir
el cost
perquè
doncs clar
si hem d'esperar
12 anys
per embotellar
una botella
doncs són 12 anys
que tenim immobilitzat
un producte
en canvi
doncs
si d'aquests 12 anys
hi podem posar
doncs un 30%
de 6 anys
un 20%
de 7 o 8 anys
i més
un tant percent
de 12
això fa abaratir
el producte
i també
que el puguem consumir
amb un preu més assequible
també és així
Francesc
quina podríem dir
que és la manera
la millor manera
de veure un whisky
és a dir
suposo que
assaborint
cada un dels globs
no veure-se'l ràpid
imagino
sense gel
això està
gairebé prohibit
o què?
sí, sí, sí
a veure
el primer
jo sempre dic el mateix
el primer
s'ha de disfrutar
de les coses
i com a tu t'agradin
són les millors
això sempre és així
però jo crec
que també ens podem anar aprenent
i podem anar educant
i també podem provar
sobretot
provar coses noves
i si ens agrada
ens hi apuntem
i si no ens agrada
seguim amb la nostra
també depèn del whisky
si és un whisky de qualitat
o és un whisky un blend
o és un whisky
depèn del whisky això
primer és molt important
molt important
la temperatura
en què tinguem el whisky
molt important
perquè el whisky
penseu que és un alcohol
de 40 graus
i aquests 40 graus
a 25 graus centígrads
de temperatura ambient
que podem tenir a casa
cremen el nas
dit ho cremen tot
llavors ja d'entrada
és un error
consumir-lo
en aquesta temperatura
si ja és així
hi hem de posar gel
és que pràcticament
no hi pots fer res més
és que si no
no te'l pots veure
primer la temperatura
prefereixo tenir-lo
a 6 graus
a la nevera
i després ja se calentarà
el traiem
una estona abans
10 minuts
un quart d'hora abans
i ja agafarà temperatura
inclús
el traiem al moment
ens el servim
i a la copa de seguit
ens agafarà la temperatura
que no pas
tenir-lo calent
això d'entrada
després
la copa
la copa
és importantíssima
això és important
molt important
a més és molt fàcil
de veure
jo amb els clients
els hi explico
i els hi faig
i la gent al·lucinen
perquè tothom ho nota
o sigui tu agafes
una copa balon
per exemple
que és la típica copa
doncs de brandies
i inclús de whiskeys
aquesta que t'hi poses
tota la mà
sí
doncs aquesta copa
jo ho faig amb els clients
els hi porto
la copa de degustació
de whiskeys
que és una copa
com us ho explicaria
és una copa
que té forma
de tulipa
com una tulipa
petitona
amb capacitat molt petita
una copa de whiskeys
hi caben 65 centímetres cúbics
que és el que capa
amb una balon
sembla que n'hi hagi menys
però hi ha el mateix
però doncs
el que fa
és tenir una superfície
d'evaporació molt petita
la part de dalt
la circunferència
que hi ha
contacte el whiskeys
amb l'aire és petita
amb la qual
l'evaporació del coal
és menor
i després la forma
que té la copa
accentua
la permanència
dels aromes propis
del whiskeys
i pots disfrutar
més d'aquests aromes
sense cremar-te el nas
amb els alcohols
si altres
no teniu aquest tipus
de copa
d'aquesta tulipa
que és una copa
relativament poc freqüent
la millor manera
d'eber un whisky
és un got de xupito
i si és alt i prim
millor
que no pas vagi gordo
a l'alt i prim
a escòcia
sempre es beu un got de xupito
és la millor manera
perquè té una superfície
molt semblant
a la copa de degustació
de destil·lats
i no ens crema el nas
i ens permet
disfrutar
d'aquest alcohol
tan generós
i tan espectacular
i si teniu
l'ocasió
de tenir una balón
a casa
i un got de xupito
proveu
poseu una miqueta
de whisky
els dos
i oloreu
sobretot
amb nas
amb boca
és el mateix
perquè al cap
l'atac
si us fixéssiu
amb l'atac
també canvia
però bueno
això ja és més
difícil de notar
però doncs
només amb nas
són dos whiskeys
completament diferents
quedareu parats
i ens dirà
hòstia
què diu ara
proveu
proveu
i quedareu parats
en la copa balón
només notes alcohol
o sigui
t'escalda el nas
i només notes alcohol
tota la nova
potser ja marxa
i hi ha tanta superfície
que s'acumula
tal quantitat d'alcohol
que quan intentes olorar
t'escaldes el nas
literalment
te'l cremes
en canvi amb l'altre
doncs veureu
que disfruteu més
dels aromes propis
d'aquest destil·lat
del whisky
dit això
la copa
és super super important
després
la manera de beure
sempre
com amb tots
les begudes
el que hem de fer
és fixar-nos
en el que fem
res més
només intentar
doncs
estar atents
el moment que ens posem
el whisky a la boca
estar atents
a el que passa
a la nostra boca
no cal res més
no cal ser cap expert
ni cal
fer res de res
només és estar atent
fixar-vos
per exemple
en l'atac
que és aquesta part
primer
la punta de la llengua
que és la que ens donarà
la sensació de dolç
i que l'alcohol
és dolç
llavors doncs fixar-nos
en aquest atac
perquè a més
és molt sutil
és només
el primer moment
durant el primer segon
dos segons
després s'ha diluat
ja molt
amb la resta
de sentits
de la boca
o sigui
estar primer atents
en aquesta punta
de la llengua
que ens dona
la concentració
màxima
de sensors
gustatius
referents
a la dolçor
i
tot seguit
doncs mirar
com
dintre de la boca
anar movent la llengua
com se'ns escampen
els aromes
al llarg
de la boca
i com
ens dona aquestes sensacions
de salat
als costats
de la boca
d'acidesa
als costats
de la boca
de salat
a la part central
i els amargors
a la part del darrere
de la llengua
inclús com
s'enfilen
els aromes
al voltant de la boca
perquè hi ha
whiskeys
que són
plans
que se'ns enganxen
a la llengua
i cap
a la
unió
de la mandíbula
diguem-ne
se'ns noten
aquí
com si ens fessin
pessigolletes
on se'n junten
les dues mandíboles
en canvi
hi ha whiskeys
que són molt
verticals
que els notem
molt
al nas
i al paladar
superior
i a tota la part
de sota
de la llengua
són whiskeys
molt verticals
això passa
amb el vi
amb el vi
també passa
hi ha whiskeys
que són molt més
envolvents
si estem atents
a això
al·lucinarem
tant ja
veurem
no ho sé
que
que ens afecta
tant els sentits
que amb això
sol n'hi ha prou
petits sorbets
primer olorar-lo
mirar-lo el color
preparar-se
i després
doncs disfrutar
d'aquesta degustació
a petits xorrupets
i movent bé
el whiskeys
per dintre de la boca
perquè
si ens crema
o ens desagrada
vull dir
que no és per nosaltres
no passa res
però doncs
jo crec que ha de ser
clar
si això ho fem
amb un JB
per exemple
no serà massa agradable
perquè el JB
està més pensat
per combinar
o per prendre amb gel
però si ho fem
amb una escapa
o ho fem
amb un caulila
o amb un bon talisker
o amb un bon whisky
en general
veureu que realment
ens explica moltes coses
i podem diferenciar
un whisky
de l'altre
tranquil·lament
el color
el color també
és diferent
el color
també
és important
és diferent
sí
el color
si és un color
diguem-ne
franc
és un color
que ve de la barrica
com més vell
més color
però en general
ens trobarem
que el color
ve marcat
pel caramel
afegit
o sigui
els whiskeys
quan ja els tenen acabats
el que fan és
com que
si el whisky és jove
si el whisky té
doncs 6 anys
quan te'l veus
rasca molt la gola
és un whisky
que punxa
que rasca
i llavors
el que se li fa
és afegir-hi un caramel
se fa amb sucre
es fa un caramel
i s'hi afegeix el whisky
i això què fa?
això ens dona color
amb aquest whisky jove
que no en té
i a més ens arredoneix
les puntes del whisky
i fa que ens entri
molt suaument
gola avall
i fa que ens el puguem beure
un whisky jove
ens el puguem beure tranquil·lament
i per
per mi
per desgràcia
però doncs
és qüestió de gustos
no hi ha
no hi ha
no hi ha regles
amb això
doncs
la majoria de whisky
i sobretot de destileria
porten caramel afegit
per equilibrar
aquestes anyades diferents
que porta
els whisky d'embotelladora
o els whisky vintages
els whisky d'anyada
en general
no n'hi ha cap
que porti
caramel afegit
i ens trobarem
a vegades
que doncs
whisky molt més vells
són més clars
que whisky
que en teoria
són més joves
doncs
el color
és d'això
perquè el destil·lat
penseu que quan surt
de l'alambic
és transparent
completament
completament sempre
tots els whisky
o sigui que de color zero
perdó
tota la resta de colors
són per pràctiques culturals
per històries afegides
durant el procés
de maduració
o d'embotellament
d'aquest producte
abans que ens arribi
a les nostres mans
no sé si ens hem deixat
alguna cosa
francès
jo en principi
home
sempre es pot parlar
de moltes més coses
sobretot amb una botella
aquí davant
i tastar-ho
jo crec que és una bona aproximació
al món del whisky
i des d'aquí
invitar-vos
a tastar-los
i a comparar-los
també és molt interessant
doncs
si sou quatre amics
que aneu a prendre un whisky
demaneu quatre whisky's
diferents
i doncs
passeu-se les copes
i testeu-los
demaneu copes bones
que es puguin tastar en condicions
demaneu temperatures bones
si no les tenen a temperatura
un consell també
que no costa res
i això ho podeu fer a qualsevol lloc
jo a vegades m'ha passa
per exemple amb les ginebres
jo les ginebres no les tinc a la nevera
perquè al moment se consumeixen amb gintònic
però sempre hi ha la persona
jo tinc ginebres molt bones
que li agrada consumir-les sola
llavors
aquella ginebra està a l'estanteria del restaurant
i estarà a 24-25 graus
impossible de consumir
llavors el que faig és
amb una glaçonera
hi poso aigua i gel
hi poso la ginebra
i li vas donant toms
la glaçonera amb la mà
vas girant-la, girant-la, girant-la
i en 5-10 minuts
aquella ha baixat
a temperatura ideal
per consumir
sobretot si la moveu
perquè llavors el que fa és
accelerar aquest procés de refredament
llavors amb el whisky el mateix
si l'esteu en un bar
i no el tenen en condicions
doncs demaneu una glaçonera
se li poseu
amb la botella sencera
després que us serveixin el whisky
prenguin la botella
perquè evidentment
no cal que us quedeu tota la botella
però doncs refredeu-lo
amb la botella
refredeu-lo
i veureu com és molt millor el whisky
disfrutareu molt més
dels aromes
però no us passeu
tampoc
a menys de 15 graus
si anem baixant
comencem a perdre també
matisos
i aromàtics
per estar a la temperatura adequada
de 15 a 18
seria ideal
per consumir
aquest whisky
fins a trobar
les seves màximes característiques
doncs molt bé
avui va ser magistral
interessant de whisky
Francesc
gràcies
farem una tercera part
o ja la setmana que ve
canviarem de tema
perfecte
la setmana que ve
sembla que es fa ja
davant del restaurant
el programa de ràdio
exacte
és veritat
dijous que ve
serem al restaurant
Quim i Quima
per tant
que serà
a més el meu últim programa
fins a les vacances
farem una mica de vacances
de ràdio
fins a Santa Tecla
i la setmana que ve
ens veurem allà al restaurant
aquells que vulguin venir a veure'ns
serem el Quim i Quima
Francesc
gràcies
que vagi bé
a vosaltres
fins a la setmana que ve
gràcies