Torn a ser dijous. Tornem a parlar de cuina amb el Francesc Lledó.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
El Francesc que ve del restaurant Quim i Quima
i que ens porta a aquest espai en què parlem de temes diversos.
Avui què ens has portat, Francesc?
Avui iogurts.
Iogurts? Iogurts.
I això donarà per tot un programa.
Sí, dona, sí, i més, i més, i més.
Això és un d'aquells productes molt antics,
que ja es va descobrir a l'època dels romans
d'aquelles coses de casualitat, diguem-ne, de la vida,
com els formatges i com aquestes coses.
És llet podrida, d'una certa manera, no?
Més o menys, sí, sí, sí, sempre.
És una podridura noble, que es diu, perquè...
Perquè es la podem menjar.
Perquè es la podem menjar, però és com el vi,
no deixen de ser uns ferments, uns bacteris,
que actuen sobre aquest producte
i que li fan una sèrie de transformacions físiques i químiques, no?
Físiques en el tema del coallat,
perquè ens agafa cos, o sigui, passa de ser un líquid
a ser un semisòlid o sòlid.
I químiques, a nivell organolèptic,
hi ha uns canvis molt importants en l'estructura,
en els continguts de la llet.
Doncs li puja molt l'acidesa,
a nivell organolèptic, doncs el gust canvia completament
del que és la llet original
per efecte d'aquests bacteris
que el que fan és menjar lactosa
i transformar-la en altres productes
que fan que tingui com a resultat
tot aquest conegut iogurt.
Ens explicaràs com fer-lo a casa,
també recetes en què el podem aplicar,
però abans et puc preguntar sobre els iogurts
que trobem al mercat?
I tant.
Sí, però què me'n dius?
Perquè és que cada cop sembla que faltin neveres
als supermercats per posar la gran quantitat de iogurts.
No tots són iogurts, no?
N'hi ha que no.
Si no estan a la nevera, no són iogurts.
O també, a veure, poden estar fora de la nevera
i ser iogurts, però no són...
A veure, com us ho explico?
Una cosa és un iogur i l'altra és un postre làcti.
A vegades no.
Sí, és que hi ha dels dos.
O sigui, fora de la nevera n'hi ha dels dos.
O sigui, ens podem trobar fora de la nevera un postre làcti
que pot estar quallat amb moltes coses.
Sí.
Des de gelatines, amb altres coses.
I també pot ser un iogurt mort.
O sigui, penseu-se que el bacteri aquest que fa l'iogurt és viu.
Llavors, clar, si agafen a temperatura ambient,
aquest bacteri festa major i segueix fent festa
i llavors se'ns fa molt bé l'iogurt, se'ns passa.
Però doncs si aquest iogurt l'esterilitzem
per un procés d'UHT, que vam parlar l'altre dia,
o pasteurització, no és el cas.
Normalment són UHT, si estan fora de la nevera,
si no se'ns farien molt bé igualment.
Llavors queda estèril.
El que fan és matar aquest bacteri.
El deixen mort.
I llavors, clar, està la llet...
O sigui, el iogurt, perquè ja no és llet, sinó que és iogurt,
està en les seves plenes propietats,
però no té aquest bacteri actiu, està mort,
senzillament està mort.
Llavors pot estar fora de la nevera
perquè no passarà res, perquè allò és estèril.
Ens passarà comprar amb la llet.
Bé, tindrem un producte de llarga durada,
el que passa és que prendrem sabor segurament.
I propietats, en aquest cas és més important encara,
perquè això és com la cervesa de barril
o la cervesa de botella, no?
La cervesa de barril porta els bacteris vius
i la de botella els porta morts,
perquè si no faria una sola fermentació en botella
i petaria.
Llavors, per això, tenen gust diferent.
Són la mateixa cervesa, eh?
La de barril té gust diferent.
Ah, mira, m'acabes de desvetllar un secret
que jo sempre m'he preguntat.
Doncs té gust, per exemple, en el cas de l'estrella, no?
Tu, doncs l'estrella de botella
no és el mateix que l'estrella de tirador,
perquè una es vive i l'altra es morta.
Això, a part del gust,
que és lleugerament diferent,
és molt important a nivell de salut,
perquè aquests bacteris, en el cas del iogurt,
tornem a l'iogurt,
els bacteris, aquests vius,
el que fan és afavorir molt i molt i molt
la flora intestinal.
Tots aquests animalets
que ens eviten dintre del cos
i que ens ajuden a païr
tots els aliments que mengem,
doncs, amb això el que fem és afavorir
que criïn més
i, a més, n'hi aportem,
perquè estan vius
i els portem vius al sistema digestiu
i s'incorporen
en els que ja tenim el nostre sistema digestiu,
amb el qual passa a ser un producte
a part de dietèticament saludable,
també passa a ser un producte,
doncs, biològicament saludable, no?
O sigui, que el iogurt ho té tot,
ho té tot.
Si consumim un iogurt desnetat,
normalment,
no perdrem cap...
Aquesta propietat, diguem-ne,
biològica,
la seguim tenint igual.
L'únic que...
Perdem gràcies i gust, potser,
però, doncs, a nivell biològic
és el mateix.
O sigui, que aquesta part viva
i segueix sent,
no per ser desnetat,
doncs, no té aquests animalets,
diguem-ne,
i segueix sent molt bo pel cos,
d'acord?
O sigui, que els iogurts,
sobretot que estiguin a la nevera,
jo crec que és el millor consell,
eh?
I a mi, particularment,
naturals.
Per què?
Doncs perquè
jo prefereixo comprar
un iogurt natural sense sucre,
eh?
I després fer-li el que vulguis,
és que no costa res.
O sigui, tu vols un iogurt de maduixes?
Doncs,
agafeu, feu una marmelada de maduixa,
que un dia ja en parlarem,
i li afegiu
una cullerada de marmelada de maduixa.
Teniu la sucre
i teniu la maduixa,
d'acord?
Que el voleu de coco,
doncs,
hi pugiu una miqueta de sucre
i una miqueta de coco ratllat,
remeneu una miqueta,
queden boníssims,
o inclús una miqueta llet de coco,
eh?
Inclús quan els feu vosaltres
podeu jugar amb tot això.
Té un punt més saludable,
sembla,
perquè si tu ja hi afegeixes
trossets de fruita,
si els iogurts
que porten trossets de fruita,
allò ja ha d'estar tractat
d'alguna manera
per preservar la fruita,
us agraden cintrozos,
els iogurts,
un gusto de fresa,
eh?
Doncs agafeu maduixes,
eh?
Les poseu amb el iogurt natural
i les tritureu amb el túrmix.
Eh?
Passeu amb un bon túrmix
o amb una termomix,
amb alguna cosa que trituri
i teniu un iogurt de maduixa
espectacular,
perquè està recient fet,
amb totes les seves vitamines
i propietats
i boníssim.
I estàs molt fàcil afegir.
I és molt fàcil afegir coses
amb un iogurt,
no té més problemes.
Jo consideria això,
sí que som en una cultura
de poca feina
i molta via,
però tampoc porta tanta feina
i inclús un trosset de pom,
m'entens?
Vull dir que,
clar,
pots jugar amb el que vulguis
amb un iogurt natural.
A més,
aquell amargor,
aquell aroma que té
el iogurt natural,
a mi és que m'encanta,
no?
També hi ha iogurts naturals,
ja si anem amb aquestes,
això que s'ha posat ara
de moda dels griegos,
eh?
Que tenen aquesta estura
més espessa.
Sí,
que estan enriquits
amb nata en principi,
eh?
Estan enriquits
o no,
també és una manera
de quallar exactament
com els quallen,
no ho sé,
perquè no m'hi he posat a fons,
no ho sé exactament.
Jo crec que és una qüestió
de textura,
que això ho podem aconseguir
batent el iogurt.
Batent-lo el iogurt,
sí.
Passa que després
hi ha una qüestió també
d'espessor,
no?
Despassor.
A vegades sí que hi posen,
m'he fixat en l'etiqueta
i posen allò,
posnata,
no?
És la cosa que tenen
de més a més.
Oh,
la millor,
és que no ho sé,
no sé exactament
com hi arriben,
però sé que sí,
que també els fan naturals
amb el que vulgueu,
amb poma,
amb brunes,
és que el que vulgueu
i trobo que és molt més,
no el més xulo,
molt més agradable.
Jo inclús moltes vegades
ens fèiem o per esmorzar
amb els cereals,
barrejat amb els cereals
en vez de la llet
o fer una amanida
de fruites
i tirar-te l'iogurt
pel damunt
una miqueta abatut.
No ho sé,
és molt aconsellable.
Jo trobo que és una manera,
siguin desnetats o no,
molt interessant
de consumir iogurts.
Més encara si te'ls fas tu.
Sí,
per va,
com fem iogurts a casa?
És econòmic,
fàcil de fer,
molt fàcil de fer
i és allò
que l'has fet tu.
I el gust és diferent.
El gust és diferent.
Sí,
és diferent,
ho notareu moltíssim.
Escolta,
i no té riscos per la salut,
eh?
No,
clar,
i el porral de bitxets vius,
dius,
si el fem malament
ens podem intoxicar?
No,
no,
no,
no,
i a més aquí podem jugar
amb aquella vegada
que vam explicar
allò de les llets,
doncs hauríem de jugar
amb una llet fresca.
Ja que ens hi matem,
que el fem nosaltres,
busquem una llet fresca,
o una llet pasteuritzada
fresca
d'aquestes de nevera.
També
buscarem
un iogurt natural
bàsic,
sense res,
o sigui,
sense sucre ni res,
iogurt natural,
ni grec ni espanyol,
un iogurt natural
normal i corrent,
d'una bona marca,
això sí,
perquè estigui bé,
tingui tot el que ha de tenir,
jo agafaria una marca coneguda,
però amb un iogurt sol,
vulgueu fer les tonelades
de iogurt que vulgueu fer,
amb un iogurt sol
no tenim prou,
és igual fer-ne un litre
que fer-ne 10 litres,
amb un iogurt
farem la mateixa feina.
Necessitem la llet
i l'iogurt,
ja està,
no necessitem res més.
Ni iogurtera?
Ni iogurtera,
ni iogurtera,
amb iogurtera
molt millor,
molt més fàcil,
però sense iogurtera
també és igual de fàcil.
Si volem que ens surti
iogurt de maduixa,
per exemple,
batem primer la llet
triturant maduixes junt?
Es pot fer,
sí, sí, sí,
es pot fer.
O també posar els trossos
de la maduixa dintre el got
o la marmelada de maduixa
dintre el got
i després tirar-hi la base
de iogurt
i deixar que qualli.
Ah, molt fàcil m'ho poses.
A veure, va, doncs.
Sobretot,
si voleu que us quedi
molt professional,
el millor és marmelada de maduixa,
veig el cul,
i si voleu hi podeu tirar
uns trossets de maduixa crua,
en aquest cas,
si ara parlem de la maduixa,
i després cobert
una miqueta amb la marmelada.
Saps què passa?
que les fruites àcides,
com la maduixa,
se mengen la llet,
d'acord?
Llavors,
si aquest iogurt
el guardem a la nevera
doncs 4 o 5 dies,
veureu que a poc a poc
va quedant lleig.
Ah,
i aiguaixa de baix.
Aiguaixa de baix,
d'acord?
En canvi,
si cobrim aquestes maduixes fresques
amb marmelada,
llavors impedim
que entri en contacte directe
la maduixa fresca,
l'àcid,
amb la llet,
amb l'iogurt,
i se'ns aguantarà perfectament
molt de temps,
d'acord?
És el truquillo,
perquè també es pot fer
amb gelatines,
es tracta d'aïllar
el contacte directe
entre la maduixa
i el iogurt.
Doncs mira,
agafarem la llet
i la calentarem
lleugerament
fins a arribar,
l'ideal,
jo us ho explico
perquè surti
el millor iogurt del món,
d'acord?
Termòmetre humà,
en aquest cas sí,
pot servir un termòmetre humà,
ben netet,
perquè amb què m'arribi
a 37-38 graus
no tinc prou,
o 40,
però a més no
perquè si,
ens hem basquejat
de buscar una llet fresca
i passem de temperatura,
ja vam explicar un dia
doncs que no és el cas,
no?
O sigui que calentem
i quan arribi a aquesta temperatura,
pam,
apagues el foc,
d'acord?
Llavors,
amb aquesta llet,
amb aquesta temperatura,
d'acord?
hi afegim un iogurt,
d'acord?
I amb una batedora
batem bé,
o remenem bé,
vaja,
no cal batre,
no s'ha de muntar la llet,
eh?
Sinó,
batem,
el que es tracta
és de dissoldre
aquest iogurt
dintre de la llet.
Per exemple,
l'ideal,
home,
és fer-ne una miqueta,
ja que ho feu,
doncs fer-ne una miqueta,
almenys dos litres de llet,
no?
Com a mínim.
El que sí que hem de tenir precaució
és de tenir un recipient
adequat per després
fer l'iogurt,
això,
el que va molt bé
és una safata d'aquestes de form
però fonda,
eh?
Perquè tingui almenys
tres o quatre dits d'alçada,
la safata,
d'acord?
I que ens hi capien
tots els gots d'iogurt
que vulguem fer.
Aquests gots,
l'ideal és que siguin de vidre,
d'acord?
Pot ser plàstic també,
però no queda tan bé,
no és aconsellable
tenir el plàstic
en contacte amb aquest procés,
sempre és millor vidre,
eh?
I llavors posem els gots de vidre,
poden ser gots d'aigua mateix,
eh?
O inclús es pot fer
amb un bol,
eh?
Es pot fer un iogurt sencer,
o sigui,
amb un bol de dos litros,
eh?
Fer un iogurt de dos litros.
I després,
a cullerades.
Exacte,
a cullerades,
eh?
Es pot fer com vulgueu.
Però doncs amb els gotets
sempre queda més professional,
no?
Moltes vegades aquests gots...
Té la gràcia de l'individual,
que vas estirant.
Clar,
vas estirant i vas menjant
i no fas molt bé la resta.
Aquests gots de vidre
anaves a dir del mateix iogurt.
Del mateix iogurt,
exacte,
o de productes com la nocilla
o aquestes coses
que et queden en aquells gots,
doncs amb allò
queda molt i molt bé.
Doncs posarem els gots
amb aquesta safata fonda
i cobrirem la safata d'aigua
fins que ens quedi un dit
per arribar a dalt de tot del got.
O sigui que el got
quedi bastant enterrat amb l'aigua,
d'acord?
Amb compte que si movem la safata
no ens entri l'aigua dintre els gots.
O sigui,
mireu on està el límit,
eh?
Si en vez d'un dit són dos
no passarà res, eh?
Si el got és suficientment alt
no passa absolutament res.
Llavors,
aquesta safata
el que hem de fer
és acalentar l'aigua
d'aquesta safata,
tota la safata amb l'aigua.
O bé poseu la safata
directament damunt del foc
i l'acalentem fins a aquests
40 graus també,
eh?
Hem d'agafar que l'aigua
i els gots i la safata
estiguin en aquesta temperatura també,
al voltant dels 40 graus.
O bé acalentem l'aigua
una miqueta més a 50 graus,
eh?
I al tirar-ho la safata
se'ns baixarà aquests 10 graus
d'accés
agafant,
absorbint el calor dels gots
i de la safata.
Això és com el més fàcil.
És com el més fàcil.
Com vulgueu,
una de les dues maneres.
Llavors,
un cop tinguem ja la safata
calenteta,
amb els gots ja preparadet,
tot preparadet,
i tirem a dintre dels gots
aquesta barreja
que hem fet
amb aquesta temperatura
que tenim al voltant
dels 40 graus,
eh?
37, 38, 40,
eh?
Tot dintre dels gotets
ben posadet.
Un cop ho tenim,
emboliquem aquesta safata
amb diaris,
eh?
Ben,
amb papers de diari,
ben per aïllar-la
de la,
de la,
de la temperatura exterior.
El que vull és que es mantingui
en aquesta temperatura
almenys,
doncs,
4 horetes,
val?
La inèrcia de l'aigua
i de la safata
n'hi haurà prou.
I amb diaris ho aconseguim?
Sí,
emboliquem això ben embolicat
amb diaris,
i després...
Paper d'alumini?
No,
paper d'alumini no.
Val,
val,
val,
val.
A veure,
també es pot fer,
no queden tan quallats,
però,
però queden bé,
es pot filmar primer els gotets,
eh?
amb paper film,
una capeta de paper film,
i després els diaris.
Si respira més,
queda millor el iogurt,
val?
val,
val.
Llavors,
emboliquem bé amb els diaris
una manta,
una manta petitona,
d'aquestes de falda,
eh?
També ho emboliquem amb la manta
i ho posem damunt de la nevera,
val?
En la nevera de casa...
Ostres,
sembla com a màgia,
això que expliques.
Per què?
Aquesta és la nevera?
Doncs la nevera té la propietat
que al darrere té un compressor,
té un motoret,
eh?
Que sempre està funcionant,
perquè,
doncs,
està fent fred,
eh?
I llavors,
aquest escalfor puja,
eh?
Puja pel darrere de la nevera
i es trobarà amb els iogurts allí.
I no és una escalfa excessiva,
però fa que estigui
a aquell punt exacte
que va perfecte
pels iogurts.
O sigui,
agafem aquesta safata
embolicadeta,
eh?
Pum,
damunt de la nevera
i la deixem,
doncs,
entre 6 i 8 hores.
I deixar-ho dins del forn,
amb el forn molt petit,
molt poqueta?
No,
no,
perquè el mínim
de forn són els 50 graus
i ja és massa.
Se'ns morirà.
Penseu que és un bitxo viu,
eh?
I penseu que quan pasturitzem,
estem pasturitzant
al voltant dels 60 graus
i és molt delicat,
eh?
Llavors,
millor,
ells,
festa major,
el que volem és que facin
festa major,
no?
Que diguin,
bo,
aquí és el millor del món,
no?
I el millor del món
per ells són 36-37 graus.
Si pugem,
potser no els matem,
però no criaran
i llavors no se'ns farà
l'iogurt,
eh?
O sigui,
és ben fàcil
damunt de la nevera,
que és una cosa
que tenim tots a casa
i és un lloc
que normalment
tenim més o menys
despajat,
no?
Doncs allò al damunt.
Les deixem,
si voleu,
de la nit
per l'endemà al dematí
o del dematí
per la tarda,
eh?
Unes sis horetes,
d'acord?
Entre quatre i sis hores.
Un pic ho tingueu,
mireu,
que hagi quallat,
però estarà,
acabarà de quallar
a la nevera,
eh?
Un pic ho posem a la nevera,
és quan ens acabaran de quallar,
però ja estaran quallats,
eh?
Si no estan quallats
és que ha fracassat
alguna cosa, eh?
Ens han passat sobretot,
aquí l'únic que pot fallar
és la temperatura,
d'acord?
O massa fred
o massa calor,
d'acord?
No a l'hora d'embolicar,
perquè això no fallarà mai,
ja ho veureu,
aquí despreocupeu-se
que això funciona segur,
l'únic problema pot ser
que haguem tirat
el iogur
amb la llet massa calenta
i haguem matat el bitxo,
d'acord?
O que,
perquè clar,
a partir dels 45-50 graus
aquest bitxo
se'ns morirà,
d'acord?
Llavors,
per això us deia
que aquí és necessari
el termòmetre,
eh?
Doncs,
i com que el termòmetre
ho marri
fins als 40 graus,
ho podem fer perfectament
amb un d'aquests
i si no,
doncs home,
no el millor
amb un termòmetre
especial per això,
de cuina.
Però doncs,
no té més.
El que dèiem,
aquí dintre
hi podem posar
el que vulgueu,
al baix del culet
dels gots
abans de tirar l'iogurt,
doncs una miqueta
de marmelada
del que vulgueu,
de taronja amarga,
de maduixes,
de pressa,
del que vulgueu.
També fruita trossets,
però sempre,
a veure,
si la voleu consumir
de seguida,
podeu fer uns quants gots
amb fruita fresca
i ser els primers iogurts
que mengeu,
no hi haurà cap problema.
Ara,
si els voleu guardar
dos o tres dies,
veureu que es tornen lletjos,
d'acord?
Llavors,
és millor cobrir-los
d'alguna substància
que els separi,
en aquest cas,
una miqueta marmelada
de la mateixa fruita
o un colís
o alguna cosa
que faci que
no hi hagi aquest contacte
directe entre la fruita
i la llet.
O això,
si no volem trobar els trossos,
triturem maduixes
amb la llet.
Triturem amb la llet,
sí,
sí,
i llavors,
de totes maneres,
en aquest cas,
netegem bé la fruita
i ben neta
abans de pelar-la,
d'acord?
I tinguem compte
perquè aquí,
en aquest cas,
estem afegint
un element exterior
i pot estar contaminat,
d'acord?
Amb algun tipus d'animaló
i aquí sí que corres més risc
que se't faci molt bé
el iogurt,
d'acord?
Jo començaria
amb iogurts naturals,
que això no falla mai,
ja ho veureu,
és molt fàcil.
Si teniu iogurteres,
és el mateix,
però en vez de tot aquest xou
de la safata
i la manta i tot això,
posar-la a la iogurtera
i ja està.
El de les quantitats
us ho dic perquè,
com que és un element viu,
aquest element criarà
mentre es tingui menjar.
Llavors,
el que estem fent
és contaminant
una llet més o menys estèril
que la que hem comprat
amb uns bacteris
que hi ha dintre
del iogurt natural.
Per això us dic
que és igual
un iogurt per un litro
que un iogurt per 20 litres,
perquè aquests bacteris
en pic estiguin dintre
del seu ambient,
començaran a fer festa major,
començaran a criar
i, com que la cria
és exponencial,
en qüestió d'una hora
ja no hi ha diferència
entre un litre
o 50.
Vull dir que
el que estem fent
és sembrar,
com es diu això,
contaminant
la mostra de llet
amb un llevat conegut
i a partir d'aquí
doncs ens funcionarà.
Ja veureu,
té un gust,
sobretot si ho feu
amb llet fresca,
quedareu parats,
de veritat.
Sí, del gust
de veritat
de iogurt.
Però completament diferent,
o sigui, pensareu,
ostres,
és que no és ni iogurt,
això, és que té un altre gust.
Què és més àcid, no?
Estem tan acostumats...
No, l'acidesa
la podem controlar,
el que passa és que,
com us ho explicaria,
fent bullir la llet,
llavors ja
no cal anar amb llets fresques,
sinó
podem comprar llets
o aixetes tranquil·lament.
Com més bulli la llet,
més àcid
ens quedarà
l'iogurt,
d'acid?
bé,
llavors,
per exemple,
doncs,
en aquest cas,
que us he explicat,
ja us veus,
que queda poc àcid
i molt suau,
però si us queda més àcid,
fem bullir la llet,
res,
dos,
tres,
cinc minuts,
i després fem el iogurt amb això.
Hem de deixar refredar,
perquè si tirem el llevat
a 100 graus
se'ns morirà tot.
O sigui,
hem de deixar refredar
la llet que hem bullit
i llavors
contaminar-la
i fer l'iogurt,
no?
Però es pot controlar
una miqueta
per aquí l'acidesa,
però si ho feu així,
com us he dit,
amb la llet fresca
i tot això,
quedareu parats,
ja ho veuràs.
No voldreu tastar
cap més iogurt.
Aquest jo recomanaria
menjar-se'l amb fred,
fresquet i tal,
però quines receptes
ens portes de iogurt?
Home,
recient sortit de la iogurtera
està boníssim,
que l'entenc.
Clar.
Ah, sí?
Sí, sí, sí,
boníssim.
Té una textura més suau,
perquè no està tan quallat,
perquè li falta la nevera,
però ja té mil gustos.
Jo sempre,
jo recordo que ja des de petit,
els meus avis
sempre en feien de iogurt
que obrien la iogurtera,
l'avi el fèiem un bol,
fèiem un bol gran,
perquè allà menjàvem molt,
fèiem un bol de dos litres
d'iogurt,
i quan obria la iogurtera,
la iogurtera,
la safata aquesta,
tots allí ja ens barallàvem
per menjar-nos el calent,
perquè té,
no ho sé,
té un gust diferent
de després fred,
té un gust,
no ho sé,
ho heu de tastar,
ho heu de tastar.
Ja ho farem,
ja t'ho explicarem.
Molt bé,
doncs quines receptes
podem fer?
Home,
us porto bastantes receptes,
anem una miqueta justets de temps,
però mireu,
el típic coc fet amb iogurt,
que us ho dic molt ràpid,
seria,
agafem un got,
un got de mostra,
d'aquests de iogurt,
i doncs amb aquell got
el posem de iogurt,
tres ous,
dos gots de sucre,
tres gots de farina,
un got d'oli,
a mi m'agrada més
amb un oli una miqueta neutre,
però amb oli verge
també queda bo,
si no és massa fort,
un sobret d'aquests de royal,
i un aroma,
i a mi m'agrada posar-hi
una miqueta de pell,
de llimona,
però també hi queda molt bé
la pell de taronja,
o les dues,
també hi queda molt bé
la veïnilla,
una miqueta de veïnilla,
o també una miqueta de canyella,
vull dir,
això ja són gustets de cadascú.
Oi,
em sembla que fins i tot
un raig d'algun licor pot ser?
Sí,
també,
també hi pot anar
molt i molt bé
algun raig llunyat
d'alguna coseta.
De què?
Anís,
per exemple,
i agafa aquell gustet anissat.
Conyac?
No,
conyac no,
aquí no,
ha de ser alguna cosa
així una miqueta olçat
amb vidols també,
però sobretot l'anís,
o un coantró,
licors d'aquests aromàtics,
d'acord?
Una,
com se diu això?
Ara no sortirà.
Un kirsch.
El kirsch no ens donarà
tant d'aroma,
és més alcoolitzat.
Ron.
El ron també
hi pot anar bé,
però sobretot
licors d'aquests d'herbes,
que tinguin aromes molt accentuats.
Això senzillament
ho barregem tot,
ben batut,
ben batut,
ben batut,
amb una safata de forn
untada amb mantega
i amb una niqueta de farina
i el forn.
El forn
al voltant dels 200 graus
i ho deixem uns 3 quarts d'hora.
I veureu que puja el coc,
us queda el coc típic
de tota la vida,
fàcil,
ràpid
i sense més problemes.
I l'avantatge d'això
és que no necessitem
got mesurador
i que mires barrejant-ho tot
perquè és el got del iogurt,
no?
El mateix got del iogurt
i cap problema.
Més coses,
per exemple,
els records d'infantesa,
jo és un postre
que faia el restaurant,
el faia a èpoques,
que serien aquelles papilles
però que estan espectaculars.
O sigui,
és agafar amb un got
d'aquests de túrmics
i posem galetes maria,
3-4 galetes maria,
una miqueta de suc de taronja,
un plàtano tallat a trossets,
una miqueta de sucre
i si voleu dos maduixetes també.
I tireu el iogurt,
un parell d'iogurts
i amb el túrmics
ben triturat,
ben triturat,
ben triturat.
Però escolta,
no queda liquidós?
No, no, no,
perquè amb la galeta
ens espacirà.
La galeta,
el plàtano,
tot això ens espacirà.
de suc de taronja
només és un pessic,
és una miqueta.
I ens queda supercremós,
jo això ho acompanyo
amb dues galetes maria al damunt
i, bueno,
és allò
que t'arreveu
els records
de la teva infància.
Una altra cosa
que també es pot fer
així molt ràpid
és una espècie
de flam d'iogurt,
però sense sou.
El flam,
ho dic per la forma,
però sense sou.
Senzillament el que farem
és agafar una miqueta
de nata,
uns 50 centímetres
de nata,
la calentem,
no cal que arrenqui el gull,
que estigui ben calenteta.
nata líquida.
Nata líquida, sí.
I llavors hi afegim
per quatre iogurts
hi afegim
12 fulles de gelatina.
Comprem fulles de gelatina,
li afegim,
la gelatina és agar-agar,
generalment,
que és una alga,
o sigui,
que és proteïna pura
i és saludable.
Llavors,
dissolvem
aquesta gelatina
amb la nata calenta
ja fora del foc,
ben dissolta,
agafem els quatre iogurts,
els batem amb sucre
i afegim
aquesta nata
amb la gelatina
i amb molt lloc,
de flam
i posem a baix del cul
alguna cosa de fruita,
doncs unes pomes,
prunes,
maduixes,
el que vulgueu
i tirem aquesta barreja
pel damunt.
Ho deixem collar
i ja està,
a la nevera.
I tindrem com uns flams,
però crus
i de iogurt.
i sense sou,
de iogurt.
Molt bé,
home,
Déu-n'hi-do,
i a partir d'aquí
ja parlàvem de salses,
per exemple,
la palamanida,
per exemple,
si el volem en salat,
que també es pot consumir en salat.
Sí,
molt típic dels països de l'est.
N'hi ha una que es deia
Blancaneus,
que es fèiem iogurts,
per això són iogurts deshidratats,
lleugerament deshidratats,
el que fan és,
posen el iogurt dintre d'un drap
i el pengen a la nevera
durant un parell de dies
i llavors va perdent líquid
i es va concentrant en l'iogurt
i queda més espès
i llavors hi piquen ceba
i cogombres crus,
ben picat
i des barreja tot
i això,
bé,
és una manera de manir les manides
una miqueta de sal i pebre
espectacular.
Espectacular,
Déu-n'hi-do.
Espectacular.
Francesc Lledó,
molt interessant,
com sempre,
un plaer,
ho provarem
i t'explicarem què tal el iogurt,
d'acord?
Molt bé.
Gràcies.
A vosaltres.