El barri del Serrallo
El barri del Serrallo
El barri del Serrallo
El barri del Serrallo
El barri del Serrallo
El barri del Serrallo
El barri del Serrallo
El barri del Serrallo
El barri del Serrallo
El barri del Serrallo
El barri del Serrallo
El barri del Serrallo
El barri del Serrallo
El barri del Serrallo
El barri del Serrallo
El barri del Serrallo
El barri del Serrallo
El barri del Serrallo
El barri del Serrallo
El barri del Serrallo
El barri del Serrallo
El barri del Serrallo
El barri del Serrallo
El barri del Serrallo
El barri del Serrallo
El barri del Serrallo
El barri del Serrallo
El barri del Serrallo
El barri del Serrallo
tots els convidats que han vingut
sense cap problema.
Si fem una mica de presentació de cadascú
o explicar una mica el seu ofici,
Paquita, vostè és remandadora.
Com ho expliquem, això, per aquells que no ho coneguin?
Bueno, arreglar les xarxes
quan els pescadors les vaixen trencades.
I llavors és la feia que fèiem naltros.
Normalment, quan te casaves
amb una que te casaves,
si hi havia barca a la casa,
quasi tothom sabia remandar,
les dones que entraven a la casa.
I si no en sabien, te n'ensenyaven.
Això rai, no? Ràpid.
I això tota la vida, m'imagino.
Sí, jo durant 30 i escaig d'anys.
Déu-n'hi-do.
Ara els anirem presentant a tots.
La malaneta peixatera jubilada.
50 anys darrere del taulell.
50 anys.
L'any 1947
a l'any 1997.
I ho troba a faltar?
Els primers dies, quan entrava al mercat,
les senyores me cridaven
que la trobem en falta
i a plorar bé.
La veritat.
Me tenia d'anar cap al carrer i plorar.
Però llavors,
ara ja m'he anat acostumant.
Ara ja s'està molt bé.
Ara ja s'està acostumada.
Sí?
Ara ja s'està bé.
Ara ja s'està bé.
També ens acompanya, com dèiem,
el Joan Antoni,
ell és subhastador de peix.
Com expliquem aquesta processió
o les característiques d'aquest ofici,
d'aquesta feina?
Home,
això és una feina
que ha variat molt.
En aquest poc temps ha variat molt
perquè han passat des de subhastar
a veu
a pessetes quilos,
després van passar
a dur-los la roba,
després han passat
ara ja electrònicament,
ara amb l'euro,
i ha variat molt.
Vull dir, ara la veu,
ja no se subhasta a veu
des de fa bastants anys,
alguna cosa s'ha de fer,
però ja no
i ha variat moltíssim.
Jo crec que és la feina
que ha evolucionat més.
Com això, sobretot,
m'imagino que al llarg dels anys,
i això també ho podrà explicar,
els oficis han canviat moltíssim, oi?
Sí, amb el tema del Joan Anton,
precisament,
l'última vegada,
així,
tall d'anècdota,
que s'ha cantat
la subhasta del peix
és quan vam fer
una setmana
a la Costa del Serrall
amb la biblioteca pública
que vam portar a terme
una sèrie d'oficis antics
i es va fer
una subhasta cantada
perquè, clar,
abans es cantava el peix
però és el que diu
ara amb la subhasta electrònica
això ja no es fa
i van tot amb uns comandaments
i ell estava a les dues subhastes abans
ara només està
a la subhasta de la llum
que tampoc no és que es faci
perquè ja està preparat
però participa
en tot el tema
que és de fer
d'encaixar
i de tot el tema
que està vinculat
amb la subhasta
però jo crec que potser
el de la subhasta del peix
és el que més ha canviat
el que més ha canviat potser
de tots els oficis
que avui veiem
per exemple
el de la remendadora
la feina
és la mateixa
ha canviat
el tipus
ara ja no em queden
ara ho fan els homes
a veure, jo si vaig a la barca de casa
encara hi vaig
encara hi vaig
alguna vegada?
per mi sí
encara hi vaig
i ara al museu també
home, la Mercè ja els deu tenir fitxats a tothom
el Lluís Pau era pescador
eix pescador reciclat
explica'm això de pescador reciclat
Lluís
pescador reciclat vol dir
bueno
jo 22 anys he sigut pescador
he tingut barca a casa
i ara tenim un vaixell
golondrina
on t'ensenyem el món de la pesca
i els infants
en el mateix col·legis
d'aquí del territori
i fora del territori
i en col·laboració
el Museu del Port
i l'Octubre Portugués de Tarragona
també fent sortides
pel Port de Tarragona
i d'aquí el terme reciclat
que t'ha reciclat una miqueta
o què?
això m'ho han dit
ara diverses vegades
però vull dir
anem a la mar
de diferent forma
vas a la mar
no pateixes massa
l'únic que pateixes
a vegades
si fa bon temps
o mal temps
perquè més
tractant-se de canalla
però bueno
és totalment
la nit i el dia
de fet
abans
ell anava a la mar
per anar a pescar
i ara va a la mar
per ensenyar-li als nens
una pesca tradicional
no?
clar
per tant
hi ha aquest canvi
una miqueta
hi ha aquest canvi
de nomenclatura
de nomenclatura
podríem dir
i l'Albert Pedrol
pescador de l'arrossogament jubilat
de l'Arrastro
què és el que més
troba a faltar
de la feina
o què és el més apassionant
creu
d'aquesta feina
d'aquest ofici?
home
jo
els primers dies
sí que trobava a faltar
però ara ja m'hi he acostumat
vull dir que
tota la vida
hem estat
de veritat
els primers dies
que
ho trobes a faltar
això
t'ha aixecat el dematí
el peix
però
doncs bueno
on s'acostuma a tot
arriba
ja un temps per tot
en aquesta vida
encara que
ho porto dins
i cada dia
cada dia que puc
vaig quan baixen
les barques
perquè doncs
els amics
són els fills
dels amics
els fills
dels germans
i així ho porto
i si parlem
de la seva feina
de l'ofici
de quan ho feia
què era el més apassionant
i d'altra banda
què era el més complicat
o el més difícil
el més dur
el més dur
generalment
són els hiverns
però ara
ha canviat molt
també
encara que són durs
però abans
s'atreveixava
d'una manera
doncs més
no ho sé
d'una altra forma
s'apetia molt
no estaven preparats
totes les barques
avui en dia
estan molt ben preparades
i doncs
bueno
ha canviat com tot
m'imagino que al barri
us coneixeu tots
per tant sou tots
una gran família
cadascuna
al seu sector
però vaja
tots una gran família
m'imagino
sí oi?
sí
ens coneixem de veritat
sí
això és important
sí tant i tant
entre ells
i a més
ara que parlava
l'Albert
i jo
personalment
també he de dir
avui ha vingut l'Albert
aquí amb nosaltres
a parlar de la pesca
però així com dèiem
amb la Paquita
o amb altres
que col·laboren
amb el museu
tant l'Albert
com el Jordi
com l'Andreu
són el que nosaltres
diem
els nostres tres pescadors
de capçalera
que sempre que fem
activitats al museu
sempre estan allí
no?
també hauria pogut
vindre alguna altra persona
més vinculada
al tema
de la pesca
de la llum
no?
però precisament
fa dos dies
que han acabat
la veda
els del llum
els llumnaires
i clar
tenen activitat
i llavors
ha estat una mica
més difícil
de poder aconseguir
però vull dir que
ells com a barri
tots participen
en les activitats
però nosaltres
des del museu
també estem contents
perquè
amb activitats
que portem a terme
doncs
i aquesta implica
o sigui
el museu
fa 12 anys
que hi és
i ells
cada vegada més
participen
amb nosaltres
i això crec
que és positiu
perquè també
és posar en valor
totes aquestes activitats
que s'han portat a terme
doncs
com per exemple
ara
amb aquest projecte
del Serrallo
ahir avui
que l'objectiu
és fer
l'exposició
i fer el llibre
doncs
és una mica
poder treure
tota aquesta memòria
i donar-la
a l'abast
de la gent
evidentment
ells la saben
però d'aquesta manera
ho podem ampliar
i tant la gent
de Tarragona
com qui vulgui
podrà conèixer
totes aquestes vivències
que doncs
que ara aquí
les podem anar
explicant poquet a poquet
doncs
l'Albert
que deia
doncs
anar a la mar
ell
en el seu cas
la seva família
no ha continuat
tenint barca
molta gent
dels que tenen aquí
tenen barca a casa
i els fills
han continuat
en el seu cas
potser ell
ho viu d'una manera diferent
a com ho poden veure
els altres
per exemple
la malaneta
que deia
quan havia acabat
de treballar
tants anys
al peix
llavors
és allò
hi ha aquestes dos vessants
els que continuen
i els que no
això és viu
d'una manera diferent
els que a casa
encara continuen
amb la tradició
amb ofici
i els que no
com apuntava la Mercè
sí
que és una diferència
perquè mira
jo visco davant mateix
de la mar
diguem
i el meu home
que és l'Andreu
que ha dit ella
quan s'aixeca al dematí
i veu que fa mal temps
i veu que estan amarrats
les barques
no ho entenc això jo
jo no ho entenc
perquè no es va a la mar
i jo me sap greu
perquè el meu xiquet
és el que mana ara la barca
i li fa
i tu aquell dit
no en tens de mal temps
ell sí que tenen mal temps
i clar
el que no té ningú a la mar
no pensa igual
clar
és molt diferent
la forma de pensar
que tenia el meu home d'abans
a la forma que tenen ara
la gent jove
perquè
és molt diferent
clar
canvia
i les mares
doncs estem
sempre
allà atentes
atentes
atentes
però sempre a favor del fill
sí
es veu diferent
com deia la Mercè
home sí
sí que es veu diferent
clar
perquè doncs
el que té
una barca
i té generalment
les barques
o sigui la pesca
són comerços
familiars
és a dir
que passa de pares a fills
i si no passa de pares a fills
passarà com ara m'ha passat a mi
s'ha de vendre
no ho pots donar
a manar
que no
no rendeix
clar
llavors doncs ara
els que tenen els fills
que treballen
doncs sempre
sempre hi ha preocupacions
si fa mal temps
si el petroli
si
si el peix manca
que ha mancat molt
i clar
aquests maldecaps
jo ja no els tinc
ja és diferent
és diferent
però
ella diu
del temps
jo també vic al davant
del mar
i
el primer que faig
quan m'aixeco
miro la finestra
miro el vent
si tenen mal temps
no tinc
ningú
sí que tinc
tinc
nè
i nebots
i així
però doncs
tinc allò
sempre aquell pensament
de
si tenen bon temps
avui patiran una mica
i així
és que tot i que estiguis jugant
pescadors
ho has tota la vida
m'imagino això
no es pot
o peixatera
tota la vida
això no es pot treure
oi?
es pot evitar
no es pot evitar
perquè
perquè
tinc de preguntar
que hi ha hagut bona
bona venda a la plaça
que s'ha vist molta gent
a comprar
encara ho fa
encara no tira
a preguntar
que l'ha tingut molta gent
a l'olga
mira'm no gaire
malaneta
que hi ha hagut molta gent
que s'ha vist
encara em tira
a vostè què és el que més
li agradava
de ser peixatera?
què és el que més
li agradava
a vostè
de ser peixatera?
netejar peix
tallar
els hi donava
ja preparadet tot
la veritat
i no és per l'abam
era una de les peixateres
que pot dir Joan Anton
que comprava
una de les peixateres
que comprava l'humor
i tenia
no és per l'abam
a les 6 de l'etat
a les 6 del matí
ja tenien senyors
no jovens
que em feien cua
esperant-se
el peix meu
a les 6 del matí?
que encara no estivava
i em deia
no es preocupi
malaneta
ja s'esperarem
i tenia gent
tenia la clientela
que em dóna gana
més bona de Tarragona
perquè li puc no ganar
totes les senyores
que tenia bones
això és important
també per tota la cadena
que la peixatera
al final
acabi venent bé
el peix
oi?
també
per tota la cadena
o no?
evidentment
parlo des de l'àmbit
de comercialització
des de l'àmbit
de la subhasta
el peix
se regim
per la
per l'oferta
i la demanda
llavors
és el que hi ha
com més oferta hi ha
i més demanda hi ha
millor
llavors
si hi ha
molt oferta
i hi ha poca demanda
és quan baixa de preu
i això és la subhasta
per això se subhastava
llavors
què és el que interessa?
que es vengui
i si es ven
demà es vendrà més car
i l'altre més car
és així
per això es va muntar la subhasta
i per això són les subhastes
llavors
que gent com la Madaleta
ho venguessi
i venguessi molt
millor
i si vengués més car
millor
perquè si venia car
llavors això repercuteix
sobre el pescador
és tot l'entorn
o al revés
quan ja
ni no
es va barat
és que
començant
el peixatè
no ho ven
el pescador
el pescador
se li paga menys
és tot
és tot
és tot
una cadena
tot una cadena
parlant d'això
de la subhasta
evidentment la gent
que està al món de la mar
ho sap
però abans
les subhastes
se feien
de dalt cap baix
explica'ls una mica
Joan Anton
què vols dir
de dalt cap baix
sí
sempre
les subhastes
la gent que no és de la mar
potser no
no ho sap
sí
les subhastes
quan parles de subhastes
és una subhasta
una miqueta especial
a la baixa
sempre
és a la baixa
no és a l'alta
no són com la gent
quan pensa en la subhasta
pensa en les obres d'art
no és el clàssic
no no no
és de més a menys
i llavors
clar
què és el que et passa
per això
és que quan havíem
en aquest cas
teníem hasta 70 peixaters
com la magdaleta
s'han arribat a tindre
a Nogués em parlàvem ara
pujant em parlàvem
de què era jo
com és ara
i
doncs clar
què és el que passa
que si en una caixa
de peix
ara anem a suposar
què és el que t'interessa
interessa que
com més gent
estigués interessada
en aquella caixa de peix
no en aquella caixa
parlem
allò de l'Albert
amb la panera de peix
abans eren paneres
no eren caixes
eren paneres
les paneres
les superarreglaven
perquè ficaven
que fessin bonic
de la vista
que entréssim per la vista
a part
un llus
amb quatre molls
molt de colorido
doncs clar
que és el que
si aquella panera
interessava
a tres peixaters
millor que només
interessés en un
llavors clar
si m'interessava
anem a suposar
la maneleta
i dos més
que és
a la subasta
al anar a la baixa
tenia que pujar
primer
perquè no li prenguessin
els altres
m'entens?
per impedir que baixés el 3
no és a l'alça
perquè si baixava el preu
també després
m'havia de vendre
més més barat
no és a l'alça
a l'alça
un podria ficar
d'acord
a 5
i a 5
se quedava
aquí estava el joc
aquí està el joc
vull dir
és a la baixa
la subasta
llavors és per això
que és una subasta
una miqueta especial
havies d'anar viu
molt
i després
la maneleta
com era això
de la subasta
m'havia de enfadar
per què?
per què?
perquè
jo li deia
i jo al llit
primer que aquella
i tu no m'ho has donat
a mi
que si
la maneleta dona
que no ho eres tu
que no
Joan Antone
que era jo
que jo
som molt ploron
se me ficava a plorar
ja se me ficava a plorar
et tenia dull
ja hi era plorar jo
l'agafava
l'abrasava
i feia dos petons
amb que teus petons
ja m'havia passat
però gràcies a Déu
hem estat molt bé
sí no?
home és que si
hi havien dit
molt bé
Joan Antone
t'han acabat
a donar un petó
t'hi donaves una abraçada
i ja estava solucionat
ja passava tot
una sort que Pepito
no hi era per allà
eh?
això
Pepito no
se posava més nerviós
jo sóc més pacífica
més pacífica vostè
jo era més pacífica
Joan Antone
quants paixetes queden ara?
home
és que
ara les subastres
és molt diferent
perquè ara l'estat electrònica
llavors
què és el que passa?
ara un paixeter
com estàs dient tu
un paixeter
com ara això està centralitzat
diferent
un paixeter
pot comprar
en 5 o 6 noms
i només és un paixeter
abans quan se feia veu
això no passava
cada un era un
en els telèfonos
cada un era un
ara això ja és molt diferent
que ha mancat moltíssim
no hi ha
abans de fer veu
si veieu les fotografies
les seves fotografies
aquelles d'aquell cercle
de les paneres
és el que diu la maloneta
alguna vegada
poder tenir raó
però ho feia sense voler
perquè és
si tu
jo ho he dit
i em deia que no
si tens 80 persones
digui'm un cercle
automàticament tu ja calcules
més o menys
aquell peix
en quina
persones
t'apacarèes
tu
si podies interessar
llavors
calculaves
aquelles
controlaves
aquelles 3 o 4 persones
perquè
ojo
no es cridava ni res
un simple gesto
ja valia
perquè eren sempre
la mateixa
i et coneixies
no caldia el dir
si he cridat ni res
que a vegades
en aquest cas malaneta
podia pensar que no
hi era un
que m'havia mogut una cella
o m'havia mogut al cap
i jo deia
i era abans que ella
i era abans que ella
que ella feia el cap
i llavors clar
això ho controlaves una mica
i sobre aquí anaves
però
però era molt bonic
venia molta gent
i els turistes
venien a veure-ho
a veure-ho
sí
sí
sí
i llavors se parlava
molt diferent
que el que deia
la gent no l'entenia
que va bé
clar
no ho enteníem
molt raro
molt del serrallo
ja ho deien
no ho deien
no l'entenc
aquest home
no ho entenc mai
no ho entenc
aquest home
amb quines paraules
per exemple
creieu que
és més difícil
entendre'ls
no bueno
era per números
per números
però
encara era molt de pressa
perquè
la subhasta
se començava
a quarts de quatre
i llavors
s'agafava molt de pressa
a quarts de quatre de
quarts de la tarda
que és la subhasta
de l'arrastro
de l'arrastro
d'acord
i llavors
s'acabava
a les 6
a les 6
o a les 7
i havia d'anar de pressa
i per anar de pressa
doncs venia
90
80
bueno
el que venia de fora
no sabia res
dic bueno
nosaltres ja
on tenim
els pescadors
i els peixaters
ja
també
no cal dir
que ja ens està bé
ja ens està bé
si no
es farien les 10
si n'és
si no
a mi em deien
bueno
quan m'hi veia
aquest senyor
és aquell que parla
tan raro
que parlo bastant normal
aquest senyor
és aquell que parla
tan raro
dic
per això
de la subhasta
de les 4 de la tarda
de l'arrassecament
de l'arrastro
el serrallo
té dos vides
té la pesca
del de dia
de l'arrastro
i després també té
la de llum
que és a la nit
el lluís
també
crec que ell
també ha anat
a la pesca
del llum
sí
ha anat dos anys
a l'Agostinet
és una altra manera
també
de veure
però perquè tinguis
una idea
fa 25 anys
hi havia 30 embarcacions
de llum
a Tarragona
33
i ara
n'enqueden només 9
hòstia
vull dir
i en cada embarcació
anaven 14
13
12 persones
més
més
abans més
ara
abans més
la tecnologia
també
les tripulacions
no hagin de ser
no hagi d'haver tanta gent
i estiràvem les peces
a mans
i les cobraven a mans
ara tot ho fa el maquinari
i ara el problema és que la joventut no puja per anar a la mar
vull dir abans
els fills
dels
de mariners
o de patrons
i així
si no et quedava estudiat
tenies una altra sortida
és el que deia
és el que deia
l'Albert
l'Albert
el tema de l'Albert
i quina particularitat té aquesta pesca
a la llum
aquests
bueno
els que van a la sardina
surten a la nit
a les 12 de la nit
i es pesca
com
a l'encesa
o a la llum
com bé se diu
porten un bot
arrossegant
llavors quan troben el banc de peix
encenen les llums
i si el peix vol llum
se va posant a poc a poc
però avui en dia
amb els aparells que hi ha
doncs bueno
se l'empaita bastant el peix
abans
si bufava una miqueta el vent
i el peix no volia llum
mitja volta i pega a casa
com aquell que diu
i avui en dia no
i si parlem de les particularitats
de la pesca
de l'arrossegament
de l'arrastro
com ho expliquem?
les característiques
les característiques
ja ho diu la paraula
s'necessita una barca
i amb tots els aparells
porta una sàrcia
que aquesta sàrcia
ha d'arrossegar
per baix al fons
llavors
hi ha una sèrie
de parejos
de cordes
i les portes
i més el cable
i això
doncs arrossegues
i ja està que ho treus
i llavors
quan ho treus
hi ha l'alegria
o la decepció
era més alegria
que decepció
era més alegria
que decepció
o hi havia una mica de tot?
home hi ha de tot
hi ha de tot
hi ha de tot
l'alegria del pescador
és que veure
que tires la sàrcia
i hi ha bona pesca
sigui del que sigui
sigui de maire
sigui de llust
sigui de gamba
si parlem de la vida
al barri
al barri del Serrallo
vinculats de tota la vida
vinculats a la mar
als oficis tradicionals
relacionats amb la mar
amb la pesca
què és el que més us agrada
o del que us sentiu més orgullosos
d'això
de formar del Serrallo
de ser part del Serrallo
i de formar part
una mica de la història
del barri
remandadora
peixatera
l'altre dels ofis
què hem dit?
a veure
jo no sóc del Serrallo
però fa 44 anys
que estic casada al Serrallo
home doncs ja podríem dir
que és del Serrallo
però sóc del Serrallo
43 anys
vaja
però jo
no puc sentir
que diuen mal del Serrallo
allà on vaig
i allò que diuen
ah és que mira
és que som els del Serrallo
perquè això se sol dir
perquè nosaltres
tenim un parlar
que cridem
o som
eh escolta
cridem molt
i hi ha gent
que vas a un post
i et fan
ah
parla com si fos del Serrallo
i això t'assenta malament
però el Serrallo
no es podem
a veure
entrenantros
per exemple
que no diguin mal
per exemple
o de l'Albert
o del Lluís
no pots
jo per almenys
jo no ho suporto
ara hi ha persones
que potser sí
entrenantros
i ajudem
això no vol dir
que després hi hagi
les rabietes
que hi ha
però després ja la rabieta
això mateix
però vaja
després s'ha solucionat
que s'enfadava
ella
això
però veus què t'ha dit
li feia dos petons
i ella no li guardava
res
això és un barri
que té una estructura
molt tancada
i que entre ells
han fet
com a molts llocs
passa això
tens una convivència
molt directa
que evidentment
pots tindre algun moment
d'això
com a tot arreu
però és això
és pujar a Tarragona
pugem a Tarragona
pugem a Tarragona
és això
és una manera de pensar
és una manera de viure
perquè tens una estructura
tan familiar
com econòmica
com professional
que això et fa
et fa tindre aquests valors
i és el que
s'ha desenvolupat
tot i que ara
també hi ha gent
que és del Serrallo
que no viu al Serrallo
i que això ja
sobretot el jovent
clar
però potser
torna una mica
ara el jovent
al Serrallo
ara que està més arregladet
potser
això ho comentàvem
l'altre dia
que ara pot ser
una mica
jo crec que el Serrallo
ha hagut
el que va marcar molt
el Serrallo
va ser
que no estic en contra
ni molt menys
quan se van fer
les vivendes aquestes
del carnet
d'aquí dalt
les pescadors
les vivendes
que hi ha a prop del riu
correcte
allò va ser
perquè clar
al Serrallo
no hi havia
totes les cases
eren velles
totes molt ruïnoses
si treus
els que realment
els que teníeu casa
la gent
els fills
llavors se van fer
unes vivendes
protegides
pels pescadors
que van ser aquestes
i allò
tota la gent
un 80%
la gent
va anar a viure allí
llavors
això va desvirtuar
bastant
entre cometes
és que el Serrallo
no pot créixer
no pot créixer
ha de créixer fora
tot això
tot això
acondicionat també
perquè hi havia un senyor
que ho comprava tot
comprava totes les cases
i no les construïa
és que és així
és que és així
tot això
va portar
al que va portar
que el barri
i la gent se n'anés
llavors les cases
van quedant molt antigues
la gent jove
en una casa antiga
no s'hi ficava
que es ficava
o que es posa
però la gent més necessitada
entre cometes
emigració tal i qual
i tot això
el barri
l'ha afectat bastant
ara sembla
ara que comencen
a fer cases noves
t'estic parlant
en aquesta última dècada
que comencen a fer cases
més noves
i sembla que es torni
una altra vegada
però el barri
s'han fet cases noves
després també
el pont mòbil
que s'ha construït
el port
ha fet que no hi passés
el trànsit portuari
llavors
la façana portuària
tot això ho guanya molt
això ha fet
que la llotja nova
ha fet també
que l'altre dia
no sé qui comentava
amb el tema
dels restaurants
a la zona
que els cambrers
eren dels millors toreros
deien
perquè clar
esquivaven
el passar per la carretera
i són tota una sèrie
d'anècdotes
una sèrie de vivències
que estan implicades
en l'evolució
del barri
i doncs que
evidentment
al llarg dels anys
tot això ha permès
que el barri tingui
dintre del seu espai
perquè és l'espai
que té
una nova fisonomia
però a més a més
que tingui també
una millor qualitat
de vida
i això
que es vagin
arrenjant
tots els edificis
i que hi vingui
la gent
a més
també es pot veure
que el barri
avui estem parlant
d'oficis
però també
té un munt
d'entitats
al barri
que és veritat
que molta gent
està en més
d'una
de les entitats
però
en aquestes entitats
hi ha gent jove
i hi ha gent
de Tarragona
que també
estan en aquestes entitats
això vol dir
que el moviment
jove
està en marxa
i que volen
fer coses
una altra cosa
doncs és que
la complexitat
o el que sigui
costi més
però doncs sí que
jo crec que
el serratllo
té vida
i que la gent jove
hi torna a anar
i que tornarà
a impulsar coses
com ells
a la seva joventut
tots formen part
de totes aquestes fotografies
que ens passen
doncs un està
fent un acte
un està fent
amb una professor
amb una romescada
a la barca
totes aquestes sèries
d'activitats
remendant
vull dir
amb el peix
tots estan
tots els vas anar
veia jo
que ho miro
del passant
i a més
amb el coneixement visual
no d'haver-ho viscut
que participen tots
de totes les coses
i que això
es reflecteix
en una unitat
estaríem hores i hores parlant
perquè a més
estem tots molt animats
però clar
ja se'ns acaba el temps
per tant us he d'acomiadar
moltes gràcies
per haver-nos acompanyat
a la Paquita
al Lluís Paval
a la Malaneta
a l'Albert Padrou
al Joan Anton
i també la Mercè
com cada setmana
que vagi molt bé
gràcies
bon dia
bon dia
adéu-s'hi veu
bon dia
adéu-s'hi veu
adéu-s'hi veu
adéu-s'hi veu
adéu-s'hi veu
adéu-s'hi veu
adéu-s'hi veu
adéu-s'hi veu
adéu-s'hi veu
adéu-s'hi veu