Fins demà!
Fins demà!
No paren de dilluns a dijous, cada dia tenen activitat amb els infants i programen molta cosa realment.
Doncs ara presentem els convidats perquè com sempre l'espai al carrer ve amb un munt de gent, no veniu mai vosaltres sols de la Fundació Casant l'Amic sinó que porteu molta gent.
Mireu, us presentem el Jesús Frailes, educador del Centre Obert. Jesús, bon dia.
Hola, bons dies.
La Adela Peña és practicant de monitora de lleure.
Bon dia.
Bon dia. La Montse Ros també és practicant, en aquest cas, de directora de lleure. Montse, bon dia.
Hola, bon dia.
Microobert, interveniu quan vulgueu.
Jo començo demanant-li a la Javi un dia més que ens expliqui què és el Centre Obert, per si algú s'ha perdut algun programa.
Em sembla que surten tots els programes, eh?
El Centre Obert podríem dir que és el projecte més històric de la Fundació, és on neix l'activitat, va començar a ser com una espècie d'esplai i amb els anys ha evolucionat com a Centre Obert, on se fan activitats amb infants, es fa reforç escolar, es varena i després també es fa un acompanyament amb famílies.
On això? On teniu la seu física?
La seu, la tenim on tenim la Fundació Casalamic, on hi ha la seu de l'entitat, que està al carrer Riu Llobregat, on hi ha els edificis de color verd. Allí tenim la seu, hi ha un parell de locals on es fan les activitats que es divideixen en tres grups.
Jesús, en quatre grups, em dius.
En quatre grups.
I Jesús és un dels educadors, perquè hi ha tres educadors, la Txell, Domènec, la Natàlia Avilés i el Jesús, que són els que...
Crec que han anat passant tots per aquí, eh?
Sí, sí.
Ja els coneixem a tots.
Molt bé.
Han passat.
Quatre educadors només per fer totes les activitats?
Tres educadors.
Tres educadors per a quatre grups.
Sí.
Per fer totes les activitats del Centre Obert?
Sí.
Sí, sí.
I amb la de coses que feu?
Los grups los tenemos divididos por edades, por cursos.
Sí.
El grupo más pequeño, que es P4, P5, que es el que lleva Natàlia, vienen los lunes y jueves.
El grupo dos, que es el que llevo yo, que cursa en primero y segundo, vienen de lunes a jueves, todos los días.
Y luego el grupo tres, que es el que lleva Maritxer, suele ser el tercero y cuarto, también vienen de lunes a jueves.
Y el último grupo, que lo vuelve a llevar a Natàlia, que son los dos días libres que le quedan, martes y jueves.
Entonces, lo combinamos así.
Estem parlant dels nens i nenes, no?, que fan aquestes activitats extraescolars, de reforç i tot això.
Sí, sí.
L'última que vau muntar, em sembla que tenia a veure, implicava totes les famílies, no?, l'últim que vau esplegar al Centre Obert, tenia a veure amb el Carnaval?
Sí, vam fer una activitat sobre el Carnaval, que, bueno, van participar infants amb les seves famílies a la Rua de Ponent de Carnaval.
Sí, com va anar?
Molt bé.
Estava molt il·lusionat, eh, com van venir aquí.
Més que participar en el Carnaval era el tema que les famílies també vinguessin a ajudar els nanos a fer la...
A fer la disfressa, no?
De què van anar al final?
Perquè no m'ho va voler dir, vaig l'entrevista abans, i no m'ho va voler dir, però hi havia un paraigües implicat, crec.
Sí, sí, sí.
Anaven de meduses, anaven molt macos, eh, realment, sí.
Sí, sí, feien paixoca, vull dir que els veies...
De meduses, i això com era, a veure?
Bueno, això, explica, explica, explica, explica, explica, que també hi devíeu ser, no?
Era el parauas, forrado con bolsas de plástico i tal, i con papel d'este de matxer, que caía como si fueran las piernas de meduses.
Sí, sí, sí, sí.
Els tentacles, aquests.
Molt bé.
Està molt bé.
I ells anaven vestits d'alguna manera, o...?
No, no, perquè ja ho tapava tot, quasi.
Ah, vale.
Sí.
Déu-n'hi-do.
Digues, digues, Adela, digues.
Pots parlar, que no passa res.
No, i van tot de negro.
Sí.
Vale.
Vale, perquè fos una mica més uniforme tot plegat, no?
Sí, anavíem tot de negro.
Ah, d'escura, és veritat, sí.
Molta gent va participar?
Sí.
Bastant, sí.
La foto que hi he penjada al Facebook, jo diria que una quarantena bones segur que hi eren.
Els pares també participaven.
Sí, sí, sí.
O sigui que els pares també es disfressaven conjuntament amb els infants.
No, és una activitat que agrada, jo crec.
Quanta gent actualment, ja no us pregunto l'històric de tots aquests anys que porto el Centre Obert en funcionament,
però actualment en guany, quanta gent es beneficia de les activitats que feu al Centre Obert?
Que heu calculat.
Niño se habla cerca de 50, y familias, porque hay muchos hermanos igual a las 30 y poco, creo que hay familias.
Sí, són al voltant de 30 famílies, i sí, clar, podem comptar 150 persones realment.
120, 150, més o menys així, perquè es treballa amb els infants però després també amb les famílies.
Qui pot formar pare o qui pot participar de les activitats del Centre Obert?
Està obert a tothom o hi ha un procés de selecció?
Perquè clar, també les places deuen ser limitades.
El principio está abierto, lo que pasa que nos gusta llevar una continuidad.
Porque si es un niño empezado y lo dejamos, no tenemos un trabajo continuo con él.
Preferimos que si ya empieza, acabemos esto, si la familia ya desea continuar.
y hasta la selección de los que han estado anteriormente, los que lo vienen derivados igual de servicios sociales o de alguna entidad así.
De fet, l'Adela és un dels casos, i no és el primer que veiem aquí, que va començar de petit al Centre Obert.
I que ara estàs a l'altre costat, Adela.
Ara estàs a l'altre costat.
D'això venim a parlar de la gent que us esteu formant per fer de monitors en el Centre Obert.
Explica'm el teu cas.
No sé, des de quan vas entrar i com és que ara vols ser monitora.
No, lo decidí perquè jo deixé de estudiar,
i jo de pequeña, mi mani va sempre al casal.
Era el casal.
I jo a les colònies me les he passat pipas, però pipas.
I quan me dijeron, però perquè si que te gustan los niños, por qué no haces el curso, no sé què.
I lo hice.
I fui a operar las prácticas donde yo estuve, pequeña.
Fui a operar las prácticas donde yo estuve.
Clar, quin curs, en què consisteix aquest curs?
Yo estoy colombiano, ¿no?
No, en qué curso de monitora sí.
El curso de monitora en què consisteix.
Ah, en l'Escola de l'Esplai.
Sí, el curso de monitora és el curs per fer de monitor de lleure.
I, bueno, fas tot tipus de dinàmiques, activitats...
Però que el feu vosaltres.
No, el va fer l'Escola de l'Esplai i ha vingut a fer les pràctiques.
Hi ha 150 hores que s'han de fer de pràctiques
com a monitora amb una entitat o amb un casal d'estiu o amb unes colònies
i ella va escollir anar on ella havia participat com a nena.
Lo ha de realizar también una memoria sobre el trabajo que ha realizado, sobre las prácticas.
Quines pràctiques fas? En què consisteixen?
Perquè hi ha un treball de final, diguéssim, no?
Sí, yo voy a realizar una obra de teatro.
Sí? Quina, quina? Tenim per aquí el títol.
La del Yopi Lasercabretes.
Val, o sigui, en les teves pràctiques, el treball final consisteix en això,
en com muntaries una obra de teatre amb nens de quines edats?
6, 7 i 8, alguno tiene 8.
I ho has de planificar tot, des de com han d'anar vestits i ja has d'arribar a fer l'obra?
Sí, sí, de momento va funcionar bien.
Quan la feu, Adela? La feu aquest dimecres?
El fin de trimestre. El dimecres.
28.
Escolta, i és molt diferent estar amb un costat o a l'altre?
Ara que tu mires com a monitora...
Bé.
Sí, no? Hi ha una responsabilitat.
Sí, sí.
No lo vimos.
Pero bien, bien. Yo estoy muy bien.
I suposo que també te'n dones compte també de la tasca que fan,
que van fer, no? Els monitors.
Sí, sí, sí.
Quan te portaven a tu.
Molt bé.
Montse, quin és el teu cas?
La Montse Ros també està fent pràctiques en aquest sentit?
Sí. Bé, jo estic fent les pràctiques de directora.
No he estat de petita mai al casal, ni al centre obert, ni res,
però bé, sí que quan al meu poble, de petita vaig estar anant a esplais
i en aquestes coses, també he estat de monitora.
I bé, no sé, el curs de directora el vaig voler fer també una mica per formar-me.
Quina diferència hi ha entre curs de monitora i curs de directora?
El director o directora és la persona que coordina les activitats.
i després els monitors són els que la planifiquen, l'executen també.
El director també està en tot moment amb el grup, però ja és el coordinador de l'activitat,
principalment.
En un casal d'estiu, per exemple, si supera les 25 persones,
hi ha d'haver per llei sempre un director del lleure i després monitors.
Tot això ara està arreglat, que abans no hi estava?
Pot ser? Des de quan que està arreglat?
Ja fa uns anys, eh?
Aquí a Catalunya, el món del lleure, dels esplais, escoltes i tot...
És que hi ha molta tradició.
Sí, porta anys ja bastant arreglat.
Jo recordo que vaig fer el títol de monitor fa potser quasi 10 anys i ja estava arreglat.
Vull dir que sí, que més de 10 anys deu portar ja això.
Adela i Montse, on ho estudieu això? On se fa aquest curs?
Jo el curs de directora el vaig fer a l'escola de l'Esplai de Lleida.
Val, per tant, hi ha...
Hi ha escoles...
Hi ha escoles.
Sí, hi ha l'escola del Sol, l'escola de l'Esplai...
Depèn de quin àmbit vingui.
Si vens d'escoltes dels minyons i tenen la seva pròpia escola de formació.
Escoltes Catalans, tenen la seva pròpia escola de formació.
Vull dir que n'hi ha moltes escoles de formació aquí a Tarragona també.
Inclús la Fundació Enxarxa també fan cursos d'aquest tipus.
Són cursos, en certa manera, homologats, no?
Que us donen després a certa garantia de què...
Et donen un carnet.
Sí.
I tens el teu número com si fos col·legiat,
però tens el teu número de carnet.
Per l'experiència que teniu amb aquests cursos,
us heu trobat qui fa aquesta mena de cursos.
Gent que, com el vostre cas, ja ha passat per un Esplai?
Sí, generalment sí.
Són gent que ja tenen una tradició d'haver estat com a nens a Esplai,
després de monitors i després es formen com a directors.
Vull dir que ja tenen molt rodatge.
O, si no, inquietud, jo crec.
Alguna persona que tingui inquietud en el món del lliure,
en el món d'estar envoltada amb infants...
Sí, de fet, l'Adela ho deia.
A mi em van dir, a tu que t'agraven els nens?
Seria el bàsic, no? T'han d'agradar els nens, això està clar.
Hombre, sí.
Has de tenir mà, perquè no són fàcils, no?
No.
Ay, como todo, pero te tiene que gustar.
Sí, i has de portar ja...
Has de tenir el caràcter ja de casa, no?
Després, això no t'ho ensenyen, t'ha d'agradar.
No, te tiene que gustar.
Si no te gusta, es como va, haces una cosa un poco obligada.
Y esto no te obliga a nadie, si no quiere no lo hace.
Hi havia molta gent al teu curs, Adela, també?
Sí.
I tot eren gent que havien passat per esplais, també, que havien...
La majoria.
Sí.
La majoria, sí.
Montse, que ens hem quedat, ens falta saber quin és el teu projecte, el treball final.
Ui, i ara que et faig parlar t'estem canviant el micròfon perquè teníem un petit problema de so.
Bé, doncs el projecte que jo estic fent és un treball...
Espera, espera, espera un momentet, Montse, perquè el Lluís va de bòlit entrant i traient micròfons.
Vinga, som-hi, ja ho tenim, això.
Doncs el treball que jo estic fent és una mica el treball de l'autoestima dels nens del grup amb el que estem.
Llavors fem una sèrie de dinàmiques per conèixer-se entre ells i un mateix i després al final es fa una escultura que acabarà amb una exposició.
Una escultura?
Una escultura de cadascú d'ells mateixos.
Però amb quin material?
Es farà amb la tècnica de paper.
De paper matxer?
De paper matxer, sí.
Em pensava en paper o flex i dic no, no puc, jo no puc.
De paper matxer.
Ah, que xulo, molt bé.
Sobre ells mateixos.
Sí, sí, sí.
Quan la feu?
Començarem aquesta setmana i el que ens queda de trimestre l'acabarem i si dona temps per exposar-la al dia de la festa de final de curs.
Expliqueu-li, no sé a què preguntar-li, eh?
Qui vulgui.
Expliqueu-li a mon pare, a una mare, quina és l'avantatge, perquè vosaltres, clar, treballeu d'això, eh?
O voleu treballar d'això, quina és, què aporta el fet de portar una criatura amb un esplai?
Vinga.
Què dona d'extra?
Què hi guanyen, per exemple, fent una escultura o fent una obra de teatre?
Bueno, la relación con los demás, el aprender hábitos también.
Normas.
Conductas, bueno.
Yo creo que lo que más puede aportar es la relación con los demás, ¿no?
El aprender a compartir.
Lo que yo creo que es...
Y respetarse, que cada uno tiene unas costumbres.
Y que se respeten entre ellos, que uno porque sea musulmán o porque sea catalán o porque tenga...
Cada uno tiene sus costumbres, pero cuando están todos juntos, todos nos somos iguales.
I també jo diria que s'aprèn mitjançant el joc, mitjançant passar-se'ho bé, que és l'important, ¿no?
També, poder adquirir coneixements d'una manera entretinguda i divertida.
Sí, que és l'important, també.
Estupet, de la vostè.
Pues sí, pues sí.
Es treballa pel que he anat intuint, però projectes, no?
Ara deia la Montse, diu, l'autoestima.
Doncs, si volem potenciar això, a veure què ens empesquem al voltant de tot plegat.
Sí, s'estila molt. I això és d'animació, també.
Poder fer...
Aquest trimestre treballarem l'autoestima.
Aquest trimestre treballarem el companyerisme i anar fent diferents temàtiques.
Ja sorti de laboral, després?
Perquè suposo que vosaltres feu el curs una mica encarant-ho professionalment, no?
Trobareu un lloc per treballar d'això?
Com ho veieu?
Esperem que sí.
Bueno, yo no lo he hecho por salir a laborar.
Vale.
Yo lo he hecho porque, bueno, no hacía nada.
Y, bueno, y pues sacarme algo que a mí me gusta.
T'agradaria, però, Adela, treballar d'això.
Jo m'aventuro de dir que sí que hi ha feines.
A vegades poder és temporal.
Vull dir, a l'estiu hi ha una punta elevada
on se contracten monitors o directors al lleure.
Durant el curs també hi ha moltes feines,
però, clar, sovint són parcials.
Vull dir que de monitor del menjador,
d'activitats extraescolars,
el gran volum de feines que hi ha, eh?
Vull dir que és també molt típic de...
Estic estudiant a la universitat
i faig unes hores de monitor, per exemple.
És l'estiu, la força.
Jo també diria que sí.
Jo comencé com...
En el meu cas, jo comencé com monitor de comedor.
El monitor, bueno, aparte de fer més voluntariats
en els plais i tal, de molts anys i tal.
Luego he fet casas de verano
en la Fundación Gasalami
i ara he terminado como educador de Centro Verde.
O sea, en mi caso particular he tenido esa vida laboral.
És una evolución...
Bueno, la meva també és bastant compartida com tu, eh?
Realment, perquè jo també vaig començar
amb un casal d'estiu,
amb menjadors i acabes fent, clar...
És una trajectòria, jo crec, però sí, sí, jo crec que...
Que ja va bé per veure si t'agrada o no t'agrada.
Correcte.
Si ho suportes.
que els nens...
Vas fent pinzellades
i després t'hi acabes dedicant jornada completa.
Jesús, què li diries tu que treballes, doncs, això, no?
Com a educador del Centre Obert,
què diries a tota aquesta gent
que teniu de pràctiques,
com ara és el cas de la Dela, de la Montse,
tota la gent que diuen
vinga, va, que jo em vull introduir en aquest món,
jo vull ajudar els nens des d'aquesta vessant.
Quin consell els donem?
Que siguin com estan,
jo les encuentro motivades,
les encuentro con il·lusión y con ganas
i que, bueno, que continuen.
Si, cuando terminen las plàcticas,
pues, que hagan voluntari de algún lado de momento,
si no encuentran nada,
i a partir d'allà, que, bueno,
que vayan, entiendan-se cada vez más
en el mundo del jubile
y en el mundo de la educación.
Realment és una de les coses essencials, jo crec.
La il·lusió, la motivació, no?
Sí, si no estàs motivat per fer de monitor,
no hi vagis,
perquè ho has de transmetre als infants i als joves.
Vull dir que si no...
Si no ho vius, malament rai.
Els pares que porten els nens als esplais,
m'estic imaginant el tema de l'esplai d'estiu, eh?
El casal d'estiu.
El casal d'estiu.
Saben ben bé tot el que hi ha darrere
o se sorprenen, no?
Perquè a vegades m'imagino que deixes el nen en plan de
vinga, perquè passis una setmana fora de casa.
I a vegades no saben tota la tasca que hi ha al darrere.
Tota la planificació.
Jo crec que se'ls escapa, eh?
La Monse està a punt de parlar.
La Monse, digues.
Parla, parla.
No anava a dir res.
Digues, digues.
Que suposo que hi haurà de tot,
que hi haurà famílies que potser aporten un rodatge
i sí que sabran el que es troben,
però després n'hi ha d'altres
que a mesura que passa el curs
se sorprenen, no?
També una mica de la feina que estan fent els educadors,
monitors i directors i tot.
No sé, una mica de tot.
No sé.
Sí.
Nosaltres al casal d'estiu,
una de les coses que fem és també
dir-los a la primera reunió amb famílies
que si volen mirar la programació,
perquè hi ha una programació,
hi ha un treball previ abans de començar.
I clar, n'hi ha que la follegen i n'hi ha que no,
però sí que els hi donem, no?
la informació perquè sàpiguen tot el treball,
el treball d'objectius que hi ha,
tot plegat.
Sí, bueno,
el centro abierto es diferente,
que no nos esplaza y nunca salta de verano,
ya que la relación con la familia es más continua.
Es el día a día también,
l'entrada y las salidas...
Els introduïu a dins i a la família,
vull dir que és una vinculació directa.
Sí,
bastant informal en sí,
però yo creo que bastante fuerte.
Adela,
tot preparat per l'obra de teatre?
Tot preparat.
Sí?
Sí.
Molt bé.
Que fas d'algú tu, Adela,
a l'obra de teatre.
No, no.
Pobre diacraqueta per feina, no?
Bueno, sí.
Algo, algo, eh?
Sí, sí.
Però yo quiero que lo hagan ellos.
Quants nens coordines per l'obra de teatre?
Quants són?
Doce.
Ostras.
Muchas cabritas, no?
Moltes cabretes, i aquí.
Siete, siete.
Siete, que és això.
Vull dir la mama ocho.
Siete y la mama ocho.
Vale.
Molt bé.
Noi, se'ns ha acabat el temps.
Avui hem conegut una altra
de les activitats del Centre Obert.
Bé, a través de l'Adela Peña,
de la Montse Ros,
que estan fent pràctiques
com a monitora i com a directora
en les mil activitats del Centre Obert.
Ens ha acompanyat també
l'educador del Centre Obert,
el Jesús Fraile.
Gràcies.
Adela, Jesús, Montse, moltes gràcies.
Gràcies.
I ja ens trobem dilluns que ve.
I tant, aquí estarem.
Que vagi molt bé.
Gràcies.