logo

Arxiu/ARXIU 2012/MATI DE T.R. 2012/


Transcribed podcasts: 805
Time transcribed: 14d 23h 14m 32s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

El matí de Tarragona Ràdio ens curem en salut cada setmana
amb la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Santa Tegla,
un espai amb objectius de divulgació,
precisament en l'àmbit de la salut,
i avui especialment ho farem, cada dimecres ho fem,
però segurament que aquesta setmana encara ho farem amb més força.
Avui ens acompanya, com és habitual, cada setmana el doctor Javier Uliac,
el director de l'Hospital de la Santa Tegla.
Doctor Uliac, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya el doctor Carles Creus, torna,
ell va estar fa poques setmanes amb nosaltres,
ell és metge adjunt del Servei de Medicina Interna de l'Hospital,
de la xarxa Santa Tegla.
Doctor Creus, molt bon dia.
Molt bon dia, gràcies.
Jo deia que aquest és un espai de divulgació,
amb missatges moltes vegades de prevenció,
i avui especialment farem això.
Moltes vegades parlem també dels tractaments,
que qualsevol patologia ha de seguir,
però avui especialment parlarem de prevenció,
doctor Uliac,
davant del risc de tenir alguna malaltia cardiovascular,
especialment.
Doncs sí, avui parlarem d'aquest aspecte.
De fet, és d'aquells temes
que hem anat traient de manera recurrent,
i que, a més a més, parlant de moltes malalties,
acabem parlant d'això,
de prevenció de riscos,
i en aquest cas parlem de prevenció de riscos cardioescolars.
I pensàvem, ja ho hem fet alguna altra vegada,
pensàvem que aquest missatge,
que és un missatge que a poc a poc va calant en la població,
però que, de tant en tant,
tornem a fer-lo,
tornem a fer-lo d'una manera més o menys,
intentarem fer-lo d'una manera més o menys ordenada,
de la importància que té tots aquests aspectes,
i de l'econòmic que són,
l'econòmic és el barat,
i ara que estem en aquests moments de crisi,
de l'econòmic que són aquests d'això,
aquests estils de vida
que ens donaran segur millors nivells de salut.
Aquest concepte de gastar menys diners,
és a dir, en aquest context de crisi,
de dir que barat que ens pot sortir fer la prevenció,
què vol dir perquè la gent ens entengui?
Que, clar, amb això estem evitant
tractaments farmacològics,
tractaments hospitalaris...
Estem evitant malaltia,
i la malaltia, el poder-la afrontar,
doncs té uns costos,
té uns costos directes,
els fàrmacs directes a la població,
té uns costos d'estructura,
els costos hospitalaris,
és a dir, que, en definitiva,
bueno, doncs això vol dir
estalviar-nos al llarg plaç,
i a més a més,
una altra cosa importantíssima,
que és una cosa que és,
diguem-ne, més intangible,
que és la qualitat de vida,
és a dir, viure amb cost,
si anem amb aspectes més econòmics,
més barato,
però sobretot, a més a més,
viure amb més qualitat de vida,
que això no té preu,
com diu aquell.
Doctor Creus, doncs,
millorem la qualitat de vida,
busquem un nou estil de vida,
prevenim les malalties cardiovasculars,
i a més,
deia el doctor Uriac,
avui ho farem de manera ordenada,
així que,
per on comencem,
si hem de fer-ho de manera ordenada?
Jo seguiria el que ha dit ell,
breument,
perquè jo aporto unes xifres
sobre el cost real
que això li costa a la societat.
A Europa,
això,
sobre l'any 2000,
les últimes estadístiques que tinc,
va costar a l'Europa
1,9 milions de morts
a la Unió Europea,
les malalties cardiovasculars.
El 43% eren homes,
i el 55% van ser dones.
I va costar uns 2.500 ingressos hospitalaris
per cada 100.000 habitants.
Això és moltíssim.
Si parlem d'euros,
això va costar l'any 2003
168.700 milions d'euros.
168.700 milions d'euros.
Europa.
Europa.
Amb una societat en la que ara
estem en plena crisi,
és clar,
evidentment,
el cost és tremendo.
El cost és tremendo.
Vostè em pregunta
què podem fer per prevenir
les malalties cardiovasculars.
Hi ha dues maneres de prevenir-les.
Hi ha la prevenció primària
que ens dediquem
a aquest tipus de malalties,
que és aquelles mesures
que hauríem d'adoptar
a aquella persona
que mai ha tingut
cap problema cardiovascular.
Molt bé.
Doncs quines serien
aquestes mesures?
Bé,
les hem repetit
fins a la societat.
Potser no és suficient,
s'ho haurem de dir més vegades.
La més important
en aquest moment
és l'abstenció del tabac.
El tabac té
uns costos econòmics
i en matèria de salut
i en matèria de malalties
que causa
i tinguéss hospitalaris
enormes.
Enormes.
L'altre seria
l'activitat física
rutinària,
acostumar ja els nens.
És que jo penso
que s'hauria de començar
ja a l'escola.
Acostumar ja els nens,
no només que el tabac
és un verí,
sinó que cada dia
haurien de fer
com a mínim els nens
uns 30 minuts
d'activitat física
diària.
Ensenyar-los
ja com una assignatura.
Aquesta seria
la segona cosa.
La tercera cosa
seria la dieta.
La dieta
que ha demostrat
més eficàcia
prevenint
els accidents
cardiovasculars,
que després ja
els nombraré,
és la dieta
mediterrània.
És a dir,
és una dieta
rica en verdures,
en fruites,
en oli d'oliva
i en peix
i si pot ser
en peix blau,
evitant
al màxim
les carns vermelles
o el que en diem
els greixos saturats
que ja explicaré
després si vol
o m'ho pregunta,
d'aquest tracte.
La quarta cosa
que s'ha d'evitar
és el sobrepès.
El sobrepès
no és que sigui
un factor
que directament
provoqui
malaltia cardiovascular,
però sí que fa
o facilita
els altres factors
que te la provoquen.
Per exemple,
el sobrepès
augmenta
els nivells
de colesterol,
augmenta
la hipertensió arterial,
el sobrepès,
i a més a més
augmenta
la diabetes
tipus 2.
I totes
aquestes malalties
sí que en si mateixes
provoquen
malaltia cardiovascular.
l'altra cosa
que s'ha d'evitar
són tensions arterials
per damunt
és una xifra
una xifra així
agafada
per un gran grup
de població
en general,
però li diria
que per damunt
de 14 a 9
estem en zona de perill.
S'ha de procurar
les últimes recomanacions
estan per sota
de 14 a 9
i si és possible
12 a 8
com a xifra tensional
màxima.
I això
per donar una cosa,
com s'evita
la tensió arterial?
Doncs miri,
la manera més important
són les revisions
periòdiques
ja des de l'edat
més jove possible,
la dieta sense sal,
l'exercici físic,
estan prim
i si no hi ha més remei
llavors el tractament
farmacològic.
I l'última cosa
que s'hauria
de tenir
per reduir
la incidència
de malalties
cardiovascular
és procurar
que les xifres
de colesterol
nostres
no supereixin
els 200 mil·lígrams,
un colesterol total
per sota
de 200.
Aquestes mesures
si s'apliquessin
regularment i ben aplicades
conduirien molt probablement
a una reducció
importantíssima
dels accidents
vesclos cerebrals,
de l'angina de pit,
de l'infarabut
de miocardi,
de l'anorisme
d'horta
i especialment
en fumadors
de lo que en diem
clodicació intermitent.
És a dir,
és la falta
de riego
sanguini
a les cames.
On més mal
fa el tabac
que fa mal
a tota la circulació,
però on és més evident
és en les artèries
de les cames.
Deixi'm apuntar
això últim
del tabac
que era el primer
que ens deia
quan feia la llista
perquè aleshores
potser hi ha molta gent
que no relaciona
el consum de tabac
amb la malaltia cardiovascular.
Ho pot relacionar
amb altres efectes
en la salut
però no tant
en la malaltia cardiovascular
i per tant
ara mateix
ens acaba de dir
que té una incidència
en directe.
Tremenda.
Tremenda.
És més,
fins al punt
que la mesura
més eficaç
que existeix
després d'un infart
agut de miocardi
en un malalt
que fuma
les mesures
més importants
perquè no torni
a tenir un infart
no són els medicaments
que el metge
li donarà
sinó l'abandó
del tabac.
La majoria
de la població
relaciona
bronquitis crònica
càncer de pulmó
amb tabac
però potser
encara no relaciona
prou malaltia cardiovascular
amb tabac
quan l'evidència
és abrumadora.
Tabac,
fer exercici físic,
seguir una dieta mediterrània,
evitar el sobrepes,
evitar les tensions arterials,
clar,
tot això
recomanen,
m'imagino,
els metges
començar a fer-ho
el més aviat possible
i si és amb edat infantil
millor.
Bé,
és que jo penso que
jo hem dit
un munt de vegades
que a l'escola,
a l'escola ja
a la infància més tendra
hi hauria d'haver
una assignatura
per la salut.
Sí, sí.
s'hauria de començar
des de l'escola
amb els hàbits higiènico-dietètics,
qualsevol assignatura
dedicada ja
a el que és
la prevenció
de les malalties,
no únicament
de la malalties
cardiovascular,
sinó de la prevenció
de les malalties
que es podrien prevenir.
Sí,
perquè algunes
d'aquestes coses
o el seguiment
d'alguns,
o el no seguiment
millor dit
d'alguns d'aquests consells
es fa sobretot
a partir de l'edat adolescent
i estic pensant
en el tabac
o deixar de fer exercici físic
perquè molts experts
ho diuen,
molta gent del món educatiu
diu que el nen potser sí
que fa exercici físic
durant una edat
quan és un nen
però després
per altres circumstàncies
deixa de fer-ho,
abandona l'exercici físic
i per tant
aquí també estem
en una franja d'edat
especialment important.
Clar,
si prèviament ha tingut
aquesta educació
a l'escola,
a l'escola primària...
És més difícil
que després
faci una conducta incorrecta.
Per això
li insisteixo
i ho hem dit ja repetitament,
ho he dit
en aquest mateix programa
que la prevenció cardiovascular
hauria de començar
a l'escola primària.
allà hauria de començar.
Clar,
és que és el tema,
el concepte
del que és estils de vida,
no?
És a dir,
d'entendre
que és una manera
de vida
més que no pas
una actitud
en la qual
diem-ne que el responsable
és el sistema sanitari,
no?
És a dir,
el sistema sanitari
diríem que hauria d'entrar
en una altra etapa
a actuar,
però els estils de vida
diem-ne que
ja una mica
en aquest sentit
jo penso que
anaven les paraules
del doctor Creus,
no?
És a dir,
que això,
la prevenció primària
va més
lligat
amb els estils de vida,
amb com estem,
amb com
anem afrontant
les diferents situacions
a la vida
sense que hagi
aparegut la malaltia.
I aquí,
una vegada
aparegut la malaltia,
ja entraria
en allò altre
que dèiem
que són
la prevenció secundària,
que,
diem-ne que
moltes de les coses
que hem dit,
o gairebé totes,
les que hem dit
per la primària
serveixen per la secundària,
però diem-ne que
en la secundària
sí que hi ha
una intervenció
més directa
del que seria
el sistema sanitari
i el sistema de salut.
Ara hem parlat
de la prevenció secundària,
però aleshores,
en el dia a dia,
doctor Creus,
vostès noten unes millores
en els comportaments,
en els estils de vida
dels pacients
o
per molta llei
anti-tabac
i per moltes campanyes
de dieta mediterrània
i per moltes campanyes
a favor de l'exercici físic
encara hi ha una part
important de la població
que no segueix
aquestes recomanacions?
Sí,
hi ha una part important
i el que és més alarmant
és que aquesta part important
és la infantil.
És a dir,
ens estem trobant
en un increment
terrible,
una epidèmica,
que ja ens han perseguit
abans als Estats Units
i a Inglaterra,
d'obesitat infantil.
És a dir,
els nens no només
no fan prou exercici físic
sinó que mengen fatal.
I quan dic fatal
vol dir que no mengen verdura
o mengen molt poca verdura,
mengen poc peix,
mengen poca fruita
i aquí li entren moltes coses,
per exemple,
a part d'això,
hi ha molts nens
que menjaran càtering,
per exemple,
el meu fill no té més raó
que menjar un càtering
escolar,
on si t'ho mires bé
veuràs que hi ha
un increment
no desitjable
d'alimentació
rica en greixos.
I d'altra banda
hi ha
tota la publicitat
de tota la indústria alimentària,
ja tornem amb el tema,
que se'ls indueix
a través dels mitjans
de comunicació,
sobretot de la televisió,
a un tipus de baranàs,
a un tipus de postres,
a un tipus de complements alimentaris.
No li diré marques
perquè
no val la pena,
però tots sabem
el que em refereixo,
em refereixo a la bulleria industrial.
La bulleria industrial
està feta
amb uns greixos
que en diem greixos trans
o greixos hidrogenats,
que són uns greixos
que són molt barats.
Oli de palma,
em sembla que també hi ha
l'oli de coco, etcètera,
però en estat natural
són líquids.
Com que són líquids,
no serveixen
per fer-ne productes
apatensibles pel nen,
que al nen li faci goig
de comprar-se aquella cosa
perquè veuria
que dintre de la bossa
xurreja per sota un líquid.
Bé, què fan?
Els converteixen en greixos sòlids.
Com ho fan?
Hidrogenant-los artificialment.
Els inyecten hidrogen.
Bé,
això fa que aquest greix
que és líquid
es transformi en sòlid,
per tant,
el puc fer servir
en indústria alimentària,
però s'ha demostrat
que aquests greixos
la seva heterogenicitat,
és a dir,
la seva capacitat
de fer-te mal,
però molt de mal
a les artèries,
és molt intensa.
Inclús,
és intensa
inclús menjant-ne
en poques quantitats.
És a dir,
la frase
que un a la setmana
no et farà cap mal.
Doncs no és certa.
I si inclús
en poca quantitat
aquest tipus d'alimentació
amb greixos transhidrogenats
o grasses vegetales
en general,
que no saps mai
quines són
quan milles el producte,
és perjudicial,
inclús,
i això m'interessa molt
que ho sentin
qui estigui escoltant això,
inclús en poques quantitats.
Jo recomanaria
a totes les persones
que ara escoltin aquest programa
que no donin
als seus fills
aquest tipus de producte.
Queda clar.
Aleshores,
l'obesitat infantil
és un problema
que ha arribat fins a
qualificar-se d'epidèmia.
I a més a més
està en creixement.
Digui'm una diferència
a l'ús de les paraules,
sobrepès i obesitat.
Sí.
Quina diferència n'hi ha?
O és el mateix,
pràcticament?
Bé,
diguem-ne que l'obesitat
és el sobrepès exagerat.
El sobrepès és la prèvia
a un problema d'obesitat.
Sí,
ens guiem per un índex
que en diem índex de massa corporal
que divideix
o relaciona
l'alçada amb el pes.
Els valors normals
són entre 20 i 25.
És a dir,
per sota de 20
podem afirmar que estàs prim
i per damunt de 25
que et comença a sobrepès.
Bé,
si passes de 30
en diem obesitat.
Si passes de 40
obesitat mòrbida.
Aquest tipus d'obesitat,
la mòrbida,
que cada dia
en veiem més,
està associada clarament
a hipertensió,
a diabetis tipus 2,
a malalties coronàries.
Sabem segur
que es cursa la vida
i a més a més
aquestes persones,
a part que viuen menys anys,
els viuen sofrint.
no poden caminar,
es cansen al pujascal,
es tenen artrosi,
els fa mal a l'esquena,
etcètera, etcètera.
O sigui,
quina és la diferència?
La diferència és
de volum.
L'obesitat és més
que el sobrepès
i l'obesitat mòrbida
és l'exageració
de l'obesitat.
Hem parlat
i hem fet una mena
de llista
en matèria
de prevenció primària.
I la prevenció secundària,
en què consisteix,
doncs?
Exactament igual
que la primària,
insistint-hi molt més,
és a dir,
la persona
que surt de l'hospital
ha de deixar de fumar...
És a dir,
perdoni,
la prevenció secundària,
per dir-ho d'alguna manera,
seria...
Seria la primària
a partir que ja
el pacient...
Ha tingut un episodi.
Ha tingut un episodi.
Queda clar.
Quan ja has tingut
una feridura,
una gena de pit,
un infarregut de miocàrdia,
ja t'han diagnosticat
que tens problemes
circuitòries a les cames
i que et costa caminar.
Quan ja estàs diagnosticat
de malaltia coronària
o cardiovascular
o cerebrovascular en general,
en diem prevenció secundària.
I aquí què hi hauria,
doncs?
Les mateixes mesures
que he anomenat
per la prevenció primària,
més els fàrmacs
que se li puguin donar.
Habitualment,
els fàrmacs més eficients
que hi ha
per evitar nous processos
és els antigregants,
que en diem,
que fluidifiquen,
per parlar d'una manera,
poc tècnica,
que fluidifiquen
la circulació de la sang
i el més eficient
en aquests moments
i barat
és l'aspirina infantil.
L'aspirina ha demostrat
una eficàcia,
igual que altres fàrmacs,
en prevenció
de nous episodis
d'events cardiovasculars.
sempre i quan, evidentment,
hagis fet una bona prevenció
de base.
És a dir,
si vostès pren
tota la medicació
que li dóna el metge
però segueix fumant,
segueix obers,
segueix sense fer exercici,
segueix menjant el que vol,
aquest espirina
li farà molt poca cosa.
I per tant,
aquests medicaments,
per dir-ho d'una manera clara,
és perquè facilitin
el pas de la sang,
el rec de la sang
per tot el cos.
És una manera de parlar
molt poc tècnica,
molt planera,
però és així.
Aleshores,
m'imagino que tot això
de deixar de fumar,
fer exercici físic,
ja no és una recomanació
per a una persona
que té un episodi,
sigui el que sigui,
una malaltia cardiovascular,
sigui el que sigui,
sinó que és ja una obligació.
Bé, nosaltres no el podem obligar.
però sí que li podem...
No li enviaran un policia
al pacient, però...
Evidentment,
però sí que li hem d'insistir
i li hem d'explicar
la veritat
del que s'està exposant.
S'està exposant
a tenir una mort sobtada.
Una de les manifestacions
de la malaltia cardiovascular,
una de les manifestacions,
n'hi ha moltes,
hi ha l'angina de pit,
hi ha l'infarregut de miocardi,
hi ha la clodicació intermitent
que no pots caminar,
hi ha la trombosi cerebral,
però una de les manifestacions
és la mort sobtada.
És a dir,
és aquella persona
que es mor de repent.
Aleshores, una pregunta.
Si els arriba una persona
amb un episodi,
el que sigui,
per dir-ho d'alguna manera,
que no ha seguit
res mai en la seva vida,
que ha tingut, per tant,
una vida sedentària,
que és fumador,
que menja malament...
Tot això,
un cop ha tingut
aquell episodi,
més o menys greu,
que se suposa que greu,
ho ha de començar a fer
ja de manera immediata
i d'una manera taxativa,
o ho ha de fer
de manera progressiva
perquè d'alguna manera
s'adapti millor...
Estem parlant d'una persona
que ha tingut ja un episodi,
però ha de fer-ho
tot de manera immediata
i taxativa,
sense cap dubte.
En altra cosa,
la persona que té factors de risc
però no ha tingut mai un episodi,
el seu cap s'alera
ja l'encaminarà.
Per exemple,
ara a Santa Tecla
tenim una unitat
que es dedica
a la prevenció
del risc cardiovascular.
Seria un bon lloc
per enviar un malalt
que té factors de risc
i encara no ha tingut un episodi.
Però si ja has tingut un episodi,
el tractament ha de ser radical.
radical perquè és molt fàcil
que en tinguis una altra
si no prens mesures
i tu prens molt, molt sèriament.
Persones que, per tant,
haurien d'anar a aquesta unitat
serien persones que fumen,
persones que ja poden tenir
potser un cert...
Nivells alts de colesterol,
sobrepes,
de sobrepes,
o i tant...
Perquè, clar,
ja sap el metge
que no fa exercici
perquè reconeix
que aquella persona
no fa res.
Per tant,
ja se les deriven
a aquesta...
Jo ho recomanaria
als metges de cap sèl·la
que ens estigui escoltant
que sàpien
que a Santa Tecla
tenim una unitat
de prevenció
de risc cardiovascular
que ja està en marxa
i que, per tant,
podem fer una bona feina
perquè podem evitar
ja un primer episodi.
Hem de tenir en compte
més coses
a l'hora de prevenir
o amb les que hem dit,
amb les que ha explicat
al principi del programa
que deia tot
en un pack conjunt?
Bé, sí.
Hi hauríem de pensar
també en altres coses.
Bàsicament,
bàsicament,
el que he dit és tot.
És a dir,
la prevenció és això.
però actualment
també s'estan descobrint
que hi ha factors
psicosocials
que dificulten molt
la prevenció cardiovascular
i que, per tant,
per tant,
augmenta la incidència
de malaltia cardiovascular
en uns certs grups
de població
que ara li anomenaré.
Què vol dir,
perdoni,
un factor de risc
psicosocial?
Psicosocial vol dir
que no és un factor
de risc físic,
orgànic,
sinó psicològic
o social.
Per exemple,
miri,
la gent que tenen
emocions negatives,
ja sigui depressions
o ansietat,
no sé exactament
per què,
no se sap exactament
per què,
probablement perquè
és més difícil
que segueixin
programes de prevenció
perquè tenen
una tendència
a l'autoabandó,
tenen més incidència
de malaltia cardiovascular.
La gent amb sentiments
de negativitat,
depressió,
hostilitat,
etcètera.
La gent amb un nivell
socioeconòmic baix,
possiblement
per idèntiques raons,
es veuen obligats
a comprar manja barata,
o a la millor,
molts d'ells
rics en greixos,
a l'estats units,
la població més pobra
d'estats units
és la que té
més obesitat
i més malaltia cardiovascular.
L'aïllament social,
també,
per idèntiques raons,
les persones socialment aïllades
que viuen sols,
etcètera,
és molt més difícil,
també,
que segueixin
programes de prevenció,
això és de pura lògica.
I després,
la manca de recolzament.
Si tu estàs sol
i no tens cap persona
que et recolzi,
és molt difícil
que puguis fer un esforç
per abandonar el tabac,
per exemple,
per fer exercici físic,
per prendre una medicació
determinada.
O sigui,
la soledat és determinant,
també,
en aquest sentit,
i té una repercussió
molt negativa.
Aquest aspecte
no l'havíem tocat mai,
aprofito avui,
perquè sí que ja s'està
determinant
i comencem a saber
amb certa certesa
o amb certesa
que aquests factors
que li acabo de dir
també provoquen
malaltia cardiovascular.
I aquí m'imagino
que sí que és més difícil
que hi arribin vostès,
no?
Bé,
nosaltres arribem
els metges
que es dediquem
a la medicina interna
i a la maldia
a carguescola
arribem a aquests casos
quan el mal està fet.
És a dir,
quan nosaltres veiem
un infart
o una feridura,
el que estem veient
és un mal
que va començar
a produir-se
fa 20 o 30 anys
que s'hauria hagut
de començar
unes mesures
de prevenció,
llavors,
aquest grup de població
el veus ja
amb el mal fet
i a més a més,
un cop el dones d'altre
és més difícil
que segueixi
un tractament correcte.
Per tant,
és més probable
que et reingresi
al cap d'un mes
o al cap d'un any
amb un altre episodi.
En qualsevol cas
també recomanarien
11 persones
que poden tenir
aquests episodis
d'estrès,
d'ansietat
o de depressió
o que viuen
en unes característiques
com les que comentàvem.
L'aïllament social
és tremendo.
La soledat
és tremenda
en aquest sentit.
Home,
jo crec que això
és feina del metge
de capçalera.
El capçalera
hauria de detectar
aquest tipus
de població
i tenir cura
i considerar-los,
mirar-se'ls,
potser des de l'òptica
que no únicament
és un indigent
que pot tenir
malalties infeccioses
o tuberculosis
o malalties parasitàries,
etcètera,
sinó que a més a més
pot tenir també
un risc més elevat
de malaltia cardiovascular.
A més a més,
molts d'ells fumen
i no poden deixar de fumar
perquè no tenen
prou recolzament psicològic.
Clar,
han de detectar
aquests casos
perquè també segueixin
aquesta prevenció primària
que dèiem,
si no han tingut mai cap problema
perquè segueixin
aquests consells
que comentàvem
al principi del programa.
Alguna cosa més,
doctor Creus?
Si el doctor
Javier Oliac
no vol dir res.
Fora bolleria industrial.
Quatre paraules sobre...
Dieta mediterrània,
peix blau,
de Tarragona més,
si és de Tarragona
encara millor.
Peix blau,
verdures,
fruites...
Activitat física,
molta educació a les escoles
i després sí que voldria
responsabilitzar
a tothom,
és a dir,
qui és responsabilitat
no únicament dels pacients
sinó dels pares dels pacients,
que estem parlant de nens,
però també dels professors,
però també dels alcaldes,
del poder polític,
de tota l'administració
i de la indústria,
que han de ser molt responsables
del que estan anunciant
en un sentit
quan realment
no és exactament
el que ens estan dient.
I sobre l'exercici,
resumidament,
el que recomanaria
és mínim 30 minuts al dia
i si algú que ens escolta
vol saber
i com han de ser
aquests 30 minuts
al dia d'exercici,
doncs miri,
hi ha quatre formes
a la medalla
que són les millors.
el caminar,
el córrer,
el nedar
i si molt m'apareta
la bicicleta,
les millors.
I em diran,
i quina intensitat?
Doncs miri,
senyora que està a casa
o el senyor que està gran
que acaba escoltant,
doncs agafin 220,
el número,
220 menys la seva edat.
els donarà un número.
Sí.
Doncs si treballen
entre el 60
i el 70%
d'aquest número
que els hi hagi donat,
si treballen
a aquesta intensitat,
aconseguiran
baixar tensió arterial,
baixar pes,
baixar els nivells de sucre,
baixar el colesterol,
disminuir
la probabilitat
d'accidents cardiovasculars,
viuran més anys,
els viuran més feliços
i a més a més
se sentiran molt millor
en general.
És a dir,
220,
menys la seva edat
i treballi aquí
entre el 60
i el 70%
de la xifra
que li hagi donat
30 minuts cada dia.
Parlem de freqüència cardíaca.
De freqüència cardíaca.
Sí, no ho he dit.
Freqüència cardíaca.
Per tant,
es compren un pulsòmetre
i treballen
en aquest marge
de freqüència
i notaran
una millora
molt barata,
no hauran pres
cap fàrmac,
una millora
en tots,
segurament,
en tots els aspectes
de la seva vida.
No únicament física,
sinó segurament
també inclús emocional.
amb aquests consells
ens quedem.
Doctor Carles Creus,
metge adjunt
del Servei de Medicina Interna,
gràcies per totes aquestes
recomanacions
per prevenir malalties
cardiovasculars
i fins al proper programa.
Gràcies a vostè.
Gràcies al doctor Creus
i gràcies també
al doctor Javier Oleac,
director de l'Hospital Santa Tecla.
Ens retrobem la setmana vinent.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Adéu-sia, bon dia.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!