Fins demà!
Fins demà!
Ens has regalat una oient
que tinc la boca plena d'Ubarcoc, que està boníssim,
per cert, està increïble.
Està bo, no? Boníssim, boníssim.
Ara ho dèiem, que la Dora ja ho podem dir,
perquè jo crec que la Dora ja forma part d'aquesta casa,
Dora Rioja, insigne oient de Tarragona Ràdio,
ens ha portat una capsa de l'Ubarcocs,
i el Francesc els ha provat i diu, ostres...
Molt bons, molt bons.
Ho dèiem, són madurats en arbre, no en càmera.
Sí, sí, sí. Val la pena tastar aquestes coses,
aquestes petites joies, no?
que no haurien de ser, no?
Que haurien de ser coses que haurien de tenir a l'abast,
però, doncs, està total industrialitzat.
Està canviant una miqueta, però, doncs,
és d'agrair sempre tastar un producte d'aquesta qualitat, no?
Saps que l'Ubarcoc és una d'aquelles tonalitats
que a vegades, especialment en algun vi blanc,
l'hi trobes, no?
Sí, sí, inclús amb vins una miqueta evolucionats,
amb vins, sobretot, que tinguin una miqueta una criança
amb les seves lies i tot això,
que ja ens evolucionen molt bé,
i tots tiren, tots els vins,
tots els vins blancs tiren cap al final, cap al Ubarcoc,
inclús tots els vins negres tiren cap al Ubarcoc al final, no?
Sempre hem dit que els vins blancs i els vins negres
a la seva sanitud es troben, no?
Doncs mira, Dora, ens ha anat perfecte,
el tema dels Ubarcocs, ni pintar.
Per cert, d'Ubarcocs, per fer coques
i per cuinar, és una passada.
I jo recordo a Mallorca
una de les meves ensaïmades preferides
és l'ensaïmada d'Ubarcocs,
que és espectacular.
Ah, mira, no sabia que existia.
Perquè aquesta acidesa que té l'Ubarcocs
te contrarresta amb la sucre de l'ensaïmada
i el greix, i t'ajuda a tirar avall l'ensaïmada,
i si l'ensaïmada ja és bona,
amb l'Ubarcocs és una cosa espectacular.
Ai, ja dedicarem, mira, tenim pendent un programa
amb els Ubarcocs i un programa amb la cirera,
que la vam deixar, pobreta, davant de la setmana passada.
La vam deixar una miqueta penjada la setmana passada, sí.
Però bueno, avui toca parlar de vins.
Mira, la cirera amb el vi també, eh?
També, sí, sí.
Tant a nivell de notes de color
com a nivell de gust,
vull dir, sobretot amb vins rosats,
que és un vi una miqueta més desconegut,
que ara jo cada vegada estic venent més.
Jo sempre m'he venut molt,
perquè jo crec que és un vi que m'arida molt bé
amb un dels meus plats preferits
que jo faig al restaurant, que és el bacallà.
Sempre que hi hagi tomàquet, amb el vi rosat
hi va molt, molt i molt bé.
I de cara a l'estiu, de cara al bon temps,
se'n ven moltíssim de vi rosat.
I cada vegada la gent l'aprecia més,
perquè també és veritat que cada vegada
té més qualitat el vi rosat.
Estan vins rosats fets, pensats ja des del seu començament,
concebuts per fer vi rosat,
i això es nota molt.
No és el típic de fa 20 anys, no?
Que era un subproducte, no?
Sí, era un subproducte.
Però doncs ara no, ara ja està...
Es pensen des del començament i es nota moltíssim.
i tenim una terra que fa uns vins rosats boníssims.
Per què dediquem avui àmpliament
un espai de cuina més llarg de l'habitual
a parlar del vi?
Doncs perquè aquest cap de setmana,
des de divendres, dissabte i diumenge,
a la Rambla Nova,
hi trobarem la 14a edició de la Fira del Vi
a Deo Tarragona.
Per tant, hem convidat també
la secretària del Consell Regulador
de la Deo Tarragona,
l'Àngels Collado.
Àngels, bon dia de nou.
Bon dia.
I ens acompanya un dels expositors,
el Josep Maria Llaurador.
Josep Maria, bon dia.
Bon dia.
Ell ve del celler Mas del Botó,
del Forja.
Sí.
Per tant, ets un dels productors
de Video Tarragona.
Sí, sí.
Molt bé.
Nois, no ho sé, però on comencem?
A veure, us faig preguntes jo d'entrada,
Francesc, tu també vés preguntant
i vés dient,
14a edició,
que Déu-n'hi-do 14 anys.
A mi, certament, m'ha sorprès.
Bueno, 14 anys, no, no.
Expliqueu bé.
Són 28,
perquè aquesta és una fira
que és via anual,
es fa cada dos anys.
Encara que he de dir que,
a veure,
tenim la intenció des del Consell,
i la veritat és que n'hi ha selles
que això ens ho demanen també
de fer-la anual, eh?
Però, bueno,
fins ara s'ha fet cada dos anys,
o sigui que fa 28 anys
que aquesta fira està en marxa.
Sempre a la Rambla?
Sempre.
Ha sigut a la Rambla?
No.
Un any baixant a la plaça del Mercat,
una època que no sé per què
no es podien fer coses a la Rambla,
i la veritat és que...
Ara és al revés.
Sí, ara.
Ara el mercat no podria fer res.
No, ara el mercat no res.
I la veritat és que la Rambla
és un lloc increïble
per fer la fira, eh?
Sí, sí, sí, normalment molt bé.
Àngels haurà canviat moltíssim, eh?
No sé si el Josep Maria
quant de temps fa,
quants anys fa que participes a la fira?
Bueno, aquesta serà
la segona edició que participem.
Per tant, sou joves en aquest sentit, no?
Potser l'Àngels sí que té
més memòria històrica
pel que fa a la fira.
Ha canviat moltíssim, segurament,
el panorama.
Bueno, jo crec que
una cosa que ha canviat molt a la fira
és el tipus de gent que va,
no només el tipus,
sinó la inquietud de la gent que va, no?
Que abans la gent potser la fira
se la trobava,
abans parlo ja de fa molts anys, eh?
La gent se la trobava
o la inquietud era
si t'estava vins
però parla d'una altra cosa.
I ara no, ara jo crec que la gent que va
és que tu veus
que s'està mirant el vi,
que li interessa el que li diu
l'enòleg que n'hi ha allà al Estat.
Ha canviat, ha canviat molt
el tipus de públic que va a les fires.
És que, en general,
la cultura del vi ha canviat.
Ha canviat, sí.
Jo recordo, doncs,
jo estic aquí a Tarragona
des del 94 amb el Merlot
i el vi,
o sigui, tu tres una carta
i el client te demanava un Rioja.
Vull dir, d'entrada ja, no?
I a tot això ha canviat molt,
gràcies a Déu,
i sobretot els últims 15 anys, potser.
Sí, sí.
Ha canviat molt
amb Priorats i Montsans
i en els últims 5-6 anys
ha canviat molt amb Tarragona,
amb la de Tarragona.
Cada...
Bueno, cada vegada esteu més presents, no?
A les cartes dels locals.
Jo crec que nosaltres,
des de la denominació d'origen,
fa uns 8 anys
que nosaltres vam fer
una mica un pla estratègic
on vam valorar
els nostres punts forts
i punts dèbils
i els vam identificar molt bé
i vam treballar directament sobre ells
i jo crec que els cellers
han fet un esforç,
bueno, però impressionant,
han millorat molt la qualitat,
la distribució, la imatge,
crec que s'ha millorat molt
i es nota,
es nota perquè els vins
estan als restaurants,
la gent els aprecia,
vaja,
nosaltres estem contents.
Anem a parlar diverses vegades,
però home,
ja que és la vostra fira,
és la vostra festa,
i anual, com dieu,
vinga, tornem a començar
en certa manera
i anem a parlar
de la de Tarragona,
dels vins que la conformen,
dels cellers que hi formen part
des de la base.
Josep Maria,
diries que el celler
més del botó,
el vostre,
el del forge,
seria una mica
l'estereotip
de, vull dir,
funcionen com el vostre
tots els cellers?
I pot ser que no,
ara també...
Sou peculiars.
Eh?
Sou peculiars.
Són peculiars,
una mica peculiars,
però també hi ha una onada
ara també
dins la de Tarragona,
que, bueno,
fa uns anys potser
el que dominaven
eren les cooperatives
i eren, bueno,
grans empreses
embotelladores
i ara està sorgint
una sèrie
de petits cellers
familiars
que li donen
un altre caràcter
també a la de Tarragona,
no?
I aquest seria el vostre...
Hi ha particularitats,
diguéssim,
del terrell.
Seria el vostre cas, eh?
Seria el vostre cas.
Seria el nostre cas.
Ceiller petit, familiar,
que fa petita producció,
però com a comidada.
Exacte, molt,
diguéssim,
amb vins que denoten,
diguéssim,
del poble d'on som
i llavors que tenen
aquesta,
diguem,
particularitat, no?
Parlem del forge,
però a quin àmbit geogràfic
agafa la de Tarragona?
Sí, bueno,
la de Tarragona
són les comarques
que estan al voltant
de Tarragona,
al camp,
baix camp tarragonès
i també una part
de la ribera d'Ebre.
Aquesta és una cosa
que a mi m'agradaria
ressaltar
que en els últims dos anys
s'han creat
quatre nou cellers
a la ribera d'Ebre.
Diu, bueno,
quatre igual pot semblar
poca cosa,
però és que no n'hi havia cap.
I a més amb la filosofia...
I a més són cellers petits,
efectivament amb la filosofia
que estava explicant ara
el Josep Maria.
Cellers petits,
que l'enòleg
està molt arrelat a la terra,
que ja són vinyes
que ja tenen plantades
molts anys,
que han optat
per elaborar el seu vi
en contra de vendre el raïm,
no?
Per aquest valor afegit
que et dona
tota aquesta història.
Això ha fet per
pestonar de les cooperatives,
el fet que llavors
cadascú fa explotació
del seu propi terreny?
O les cooperatives
també s'han posat al dia?
També,
també s'hi van ficant al dia.
Sí,
jo crec que són coses
complementàries
que tindrem la de Tarragona.
Jo crec que els hi dona,
aquests petits productors,
donen la nota de qualitat,
no perquè la cooperativa
no la pugui donar també,
sinó perquè dona
una miqueta
de,
el que deia ell,
d'arrelament,
una miqueta de personalitat,
que la cooperativa
pot fer un vi
de molta qualitat,
que de fet s'està fent,
però aquests donen
la nota diferencial,
d'autor,
és una miqueta
com el gran restaurant
que ho fa molt bé,
però també com el petit restaurant
que fa aquella cuina d'autor,
una miqueta,
a vegades estrambòtica,
si vols,
doncs amb els vins
passa una miqueta el mateix.
Es nota realment
la diferència
territorial,
allò que deia,
és el toc del forge,
que potser no és el toc
d'algun d'aquests
cellers de la Ribera d'Ebre.
A nivell de terreny,
Àngels,
si parlem de la terra,
què té de especial,
la terra del dió
de Tarragona?
És nota,
mira,
dins de la dió de Tarragona,
que té un territori ampli,
el que passa que
sí que és veritat
que bàsicament
els vins s'elaboren,
la majoria de cellers
estan a la zona
de l'Alcamp,
però la terra de l'Alcamp
és completament diferent
a la que tens tu
a l'Alforja,
i després
completament diferent
a la Ribera d'Ebre.
Mira,
i un exemple molt clar
és que els vins de licor
que necessiten
raïm de més graduació,
sempre s'elaboren
en raïm
de la Ribera d'Ebre,
perquè per les seves condicions
de microclima,
del terra,
aquest raïm
adquireix una graduació superior.
Són terrenys diferents,
jo crec que podem distinguir
la zona aquesta
de l'Alcamp,
la Ribera d'Ebre
i després
les zones més altes,
com pot ser
la zona del Forja
i tot això.
Són terrenys
que realment
són diferents
i això es nota
després als vins.
Volia fer-hi una cosa
que és una opinió pròpia,
que és una mica
la complicitat
que té la de Tarragona.
hi ha els prescriptors
que busquen
unes quantes paraules
o un parell de paraules
per definir
una de una innovació
d'origen
i jo crec que
afavoro
i a vegades per contra
la de Tarragona
s'ha d'explicar
molt més.
Amb dues paraules
no es pot explicar.
i és la complicitat
que té
i s'ha d'explicar
molt més
i això a vegades
és més complex
tant a nivell
de comunicació
com a nivell
del públic
perquè el públic
a vegades
si expliques
masses coses
s'avorreix
i llavors
s'ha de buscar
això.
és la complicació
que té
que és un territori
molt estens
i que té
moltes particularitats
i això també
per certa gent
pot ser un hàndicap
però jo crec que
s'ha de donar-li
la volta a la truita
i dir que
es pot acompanyar
tot un apa
només
vins de la de Tarragona
des d'un aperitiu
fins als postres
i hi ha poques
denominacions d'origen
hi ha poques denominacions
d'origen
que ho poden fer
realment.
Hi ha una
amplia varietat
de rims
que també
sí, a veure
varietats
varietats de rims
molt concretes
en cada zona
no són els mateixos
que treballeu vosaltres
per exemple
que les que treballen
cap aquí
a la zona de valls
o això d'aquí
a l'Alcamp
que a la Ribera d'Ebre
per exemple
que toquen més els garnatges
sí, sí
les varietats blanques
són
el macabeu
bàsicament
macabeu
i parellada
sobretot
en la zona
aquesta
de l'Alcamp
i a la Ribera d'Ebre
també
la garnatxa blanca
i després
les varietats negres
bàsicament
un de llebre
en aquesta zona
i si marxem
a la Ribera d'Ebre
entren les garnatges
i carinyenes
aquí garnatges
i carinyenes
n'hi ha molt menys
ells sí
en les zones més altes
de la seva zona
sí
jo de tota manera
volia apuntar una cosa
és que
com respecte a les varietats
el que
a vegades
observem
en aquestes celles
és que a vegades
es comencen
cada vegada
es fan servir
més les varietats
pròpies d'aquí
que igual
es comença
no sé
fem vins de Merlot
i Cabernet Sauvignon
però a poc a poc
es van introduint
les varietats
autòctones
de la zona
la majoria
de vins d'aquí
són
de llebre
sí que poden tenir
algú de Merlot
o algú del Cabernet
o els blancs
són
vaja
sí que n'hi ha
algun xardoner
però bàsicament
són macabeu
i parellada
cada vegada
millor treballades
xarelus
es pot treballar
bé amb aquestes varietats
perfectament
l'avantatge
de treballar
en aquestes varietats
és que estàs
personalitzant
la D.O
el problema
és que
quan tens de tot
no tens res
jo crec
això és una opinió
personal
evidentment
però jo crec
que el futur
passa per aquí
perquè no podem
competir
contra grans produccions
i contra grans D.O
sinó que
el que hem de buscar
és una personalitat
i donar un producte
amb un valor afegit
de regió
com es diu això
autòcton
que tingui personalitat
d'un lloc
i això es aconsegueix
a través de les varietats
i a través d'un conreu
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
a mi també
molt diferents
cada any
perquè reflexin
la diferència
d'un any a l'altre
perquè parlin
del que ha passat
i això m'agrada molt
a vegades
és com comparar
doncs en whiskeys
no?
un gran Malta
amb un JB
no?
JB
cada any
sempre té el mateix gust
perquè ja està pensat
per això
és un whisky
estàndard
i en canvi
els altres
doncs
expliquen molt
la
el que ha passat
aquell any
no?
Jo crec que hem de lluitar
una miqueta per aquí
en aquests vins
de petites produccions
no?
i crec que el futur
bueno vosaltres
esteu una miqueta
per aquí
no?
Sí
en altres
és la nostra filosofia
nosaltres diem
mira
tasta aquest vi
que és d'aquesta
estanyada
tasta aquest altre
aquest any
ha sigut més càlid
mira que té més frescor
menys frescor
tasta aquesta altra anyada
és que nosaltres
no busquem un producte
homogènic cada any
això ja
hi ha empreses
que ja es dediquen
no?
a fer
doncs
que sempre
el bis
sigui el mateix
cada any
i nosaltres busquem això
que es noti
diguéssim
les particularitats
de l'anyada
no?
és que a vegades
també
clar
venim d'uns
d'uns clitxers
molt
molt
posats
en el tema
de vins
no?
sobretot
una miqueta
per la ignorància
que tenim tots
o que teníem tots
en aquest món
que cada vegada
anem aprenent més
no?
i hi havia els clitxers
aquells
que l'anyada
excelente
l'anyada buena
muy buena
i mala
no?
jo crec que això
ha de desaparèixer
sí que és veritat
que hi ha anys dolents
perquè n'hi ha
però més que anys dolents
jo crec que hi ha
problemes
concrets
de
de vinyes
doncs que per
per la pluja
d'aquell moment
potser s'han podrit
però
amb els viticultors
amb els anòlegs
que tenim avui en dia
tot això ho giren
perquè abans
sí
perquè abans
tot anava al sac
se premsava tot
i llavors
clar
sortia el que sortia
perquè és el que Déu donava
que és allò que deien
el que Dios da
però avui en dia
el que passa
és que
si tenim una putrefacció
en el CEP
doncs se tria
allò no es posa
llavors què passa
baixa la producció
però potser puja la qualitat
perquè jo què sé
la millor
aquell moment
aquell vi
estava excel·lent
el que passa
és que hem tingut aquest problema
a l'última hora
a vegades
no trobes la maduració òptima
però un any
no trobes la maduració
d'un home
llavors
dius
pel copatge
aquesta partida
de vi
no l'autolitzo
això ja són
diguéssim
treball de l'anòleg
és la feina de l'anòleg
jo crec que això
per les produccions
en altres partides
ho podem manegar molt bé
llavors potser
una mateixa marca
una anyada i l'altra
té una petita variació
del copatge
degut a això
degut a que
des del punt de vista
d'aquell moment
s'ha decidit
no afegir
aquesta varietat
o en una menys proporció
i jo crec que això
dona vida
jo crec que s'ha professionalitzat
molt
el sector
aquí
l'escola d'enologia
ha donat
un munt
d'enòlegs
que estan treballant aquí
i això
ha fet
que totes aquestes coses
es puguin fer
i fins i tot
persones
que familiarment
ja s'hi dedicaven
que tenien
les seves vinyes
a nivell familiar
que s'han format
continuen amb el negoci
familiar
però això
s'han format
el seu fill
possiblement
tenen més
de tecnologia
i s'han format
i això es nota molt
i jo crec que és una
de les coses
molt importants
que hem tingut aquí
no només a la de Tarragona
sinó en tota la província
de Tarragona
que hi ha hagut
un desembarc
d'enòlegs
de l'escola d'enologia
que això
ha fet
regirar total
i absolutament
el sector del vi
en aquestes comarques
jo ja sabeu que sou un gran defensor
de la universitat
perquè m'agrada molt
m'agrada molt
el que fan
m'agrada molt
la gent que surt d'allà
i crec que és el que diu ella
que això ha fet
ha provocat un moviment
una invasió
de gent
que en sap moltíssim
amb joves
amb moltes ganes
de menjar-se el món
que és el més important
perquè ara
en aquests moments difícils
si no hi poses molta il·lusió
els resultats
costen d'arribar
i més en aquest món
és una feina
de formigueta
d'any rere any
jo sé
de grans enòlegs
de gent molt
ja consagrada
que pel que sigui
han canviat de bodega
han començat a produir
ells mateixos
i es nota
dintre
d'aquesta gent
que en saben tant
doncs del primer any
al segon
al tercer
es nota moltíssim
l'evolució
perquè no és només
el saber fer les coses
que no
es coneix la terra
coneix el producte
és adaptar-te
el teu llot de feina
exacte
i llavors clar
potser el primer any
surt d'una manera
i vas coneixent
el teu ambient de feina
i llavors vas evolucionant
Parla'ns una miqueta
del teu vi
sí
digue'ns a veure
una miqueta
doncs
quina filosofia teniu
com ho colliu
què feu
bé
nosaltres és una finca
que esteu al Forja
de fet
com es diu primer el vi?
sí
el vi es diu ganagot
ganagot
tenim
ara
treurem una altra marca
que serà un vi jove
però
el nostre vi
el nostre vi
és el ganagot
que està
agraïssim al mercat
és un vi
de criança
amb botes de roure
i
de roure francès
perquè és el tipus
de roure
que ens
més
ens
agrada
perquè
és el que
denota
més elegància
en el nostre vi
i les varietats
que treballem
bàsicament
són la carnatge negre
que es troben
normalment
en el copatge
gairebé
entre un 80
i un 90%
la carinyena
i el cavernet
són
estem
en
una finca
que es troba
a 600 metres
d'alçada
i això
ens permet
una maduració
molt òptima
quan
tenim
graus
prou alts
per exemple
de 14.000
15 graus
però mantenim
molt l'acidesa
són vins
a part de ser
corpulents
tenen la seva acidesa
que els permet
aguantar molt
en ampolla
són vins
de guarda
i aquestes finques
que són familiars
han anat recuperant
sí, sí
són una finca
familiars
allà tenim
el que és a costat
del celler
que per cert
és visitable
ara estem fent
molta promoció
en quant a no turisme
tenim
pràcticament
tota la vinya
després
una mica més
això és un avall
llavors
a la nostra finca
neix un riu
que és el riu
Cortiella
i una mica més avall
tenim una altra
una altra finca
que és de Vinyavella
de 70 anys
en què hi ha
barrejades
abans
es plantava barrejada
la garnatxa
i la carinyena
hi ha una mica
de picapó i negre
que no està més
el paradeo
però són relíquies
que queden
i és Vinyavella
abans es feia
el copatge
al camp
exacte
abans es feia
el copatge
al camp
la idea d'abans
si la garnatxa
el donava el grau
i la carinyena
el donava el color
i llavors es barrejaven
i llavors
s'ho tenien
sí
perquè a mi he trobat
inclús visitant finques
a la Rioja
que es troben varietats
que no sabien
ni què hi eren
perquè com que
es feien el copatge
el pagès
quan plantava
ja feia el seu copatge
la seva idea
que això ha canviat molt
perquè ara
les maduracions
són diferents
llavors es prefereix
plantar separat
i ara inclús
nosaltres fem
a l'hora de collir
que és collit
a tota mà
perquè ja
són bancals
són costers
no pot entrar maquinària
per collir
es fa tota mà
amb caixes
i collir moltes vegades
per orientacions
al sol
perquè clar
la finca no és
no només estar orientada
en una vessant
sinó té diverses orientacions
i hem d'anar collint
segons la maduració òptima
és una feina
d'anar seguint
d'anar fent controls
i d'obtenir
obtindre
la matèria primera
la més òptima possible
que és
que és la base
principal
diguéssim
d'obtindre un bon vi
Josep Maria
quina producció
feu?
fem
l'any
uns 10.000 quilos
i llavors
embotellem
entre 4.000
i 5.000 ampolles
on van a parar
majoritàriament
aquí és el mercat potencial
ara vaig dir
que més Catalunya
i estem començant
a exportar
a diversos països
d'Europa
també
escolta
i no teniu ganes
de fer algun invent
jo és que ja sabeu
que sou un gran defensor
per exemple
dels vins rancis
dels vins de tot
a mi m'agraden els dolços
però sobretot del ranci
com a signe d'identitat
de Tarragona
nosaltres el que estem preveient
fer és un vi dolç natural
per les condicions
de la finca
sempre tenim
moltes
molt bones
graduacions
també tenim
és una finca
que sempre està
molt arreglada
però tenim
sempre
un vent
que és el que diuen
allà
a la zona
que diuen
Seré
que és el mestral
d'aquí
més de la costa
que és
un aire fresc
que ve del nord
i tot això
que asseca molt
el raïm
i la nostra idea
és fer un vi natural
sense afegir
cap tipus
d'alcohol
ni sucres
ni res
obtindre uns graus
bastant alt
quasi de 25
entre 20
i 22 graus
probables
i fer una
fermentació parcial
és la nostra idea
ja tenim el nom
i tot
ens falta
trobar el moment
ens falta
la collita
l'any passat
vam estar a punt
però es van
vindre les pluges
i es va fastidiar
una mica
l'invent
però bueno
ja el traurem
ja el traurem
molt bé
i de blanc
és un pla de raïm
el de blanca
per ara
no hi en fem
allà suposo
que aniria molt bé
tenim algunes
allà en el coste
que vell
tenim algunes
garnatges blanques
el que passa
que la quantitat
que és molt
és molt minsa
per fer una
una producció comercial
diguéssim
però ara
però bueno
quan ampliem la finca
que es pot ampliar
la finca
fa 40 hectàrees
i ara només tenim
plantades 5 hectàrees
i hi ha bancals
vell que es poden recuperar
i tot això
hi ha
una previsió de futur
bastant
escolta
ja de cara a la fira
on esteu situats vosaltres?
on estem situats?
sí
a la fira
d'aquí de la Rambla
que seu
pel mig
per no perdre'ns-ho
per tastar-ho
no ho sabeu
ara mateix
encara deu saber
que són
sí
ja està
són fileres
són carpes
de 5x5
i
estan oberts
als costats
de la Rambla
bé
són totes obertes
només estan
no estan
al costat de l'altre
sinó que són com a illes
sí
són illes
i en cada illa
n'hi haurà dos sellers
i com funciona
explica'ns una miqueta
el dels tíquets
i tot això
bueno sí
és una mica
el funcionament clàssic
de les fires de vins
compres un tíquet
que aquest per 8 euros
tens dret a una copa
i a 5 degustacions
i també
farem dissabte i diumenge a la tarda
farem 3 tastos
6 i mitja
7 i mitja
i 8 i mitja
per la gent que es vulgui apuntar
la nostra tècnica del Consell
farà un tas de 5 vins
cada tas serà 5 vins
un blanc, un rosat, dos negres i un dolç
i explicarem una mica
què està allà a la Rambla
estem a la Rambla
al tram de les Teresianes
comencem el divendres a les 7 de la tarda
que farem una inauguració oficial
amb les autoritats
i tot això que normalment es fa
i després anirem al Teatre Metropol
a entregar els premis del concurs de vins
i a partir d'aquest moment
de les 7 de la tarda
ja està obert al públic
i ja tothom pot anar a passejar
i a tastar els vins
totes aquestes dades
les trobareu via internet
de tarragona.cat
i allà us ho podreu apuntar-ho tot
Àngels, això que ens explicava abans
el Josep Maria
de les peculiaritats de la seva celler
de la seva finca
tal com treballen a Mas del Botó
seria semblant
tal com funcionen molts dels cellers
de la D.O. Tarragona
o cada celler és un munt?
A veure, cada celler
ell jo crec que el model que ell ha explicat
va molt bé per cellers petits
que cada com hi ha més
això sí que ens ho deies
Mira, aquí, ara jo estava repassant el llistat
i tenim un, dos, tres
i quants en venen?
19 cellers
tenim 19 cellers
i cellers així
de l'estil del que parla Josep Maria
doncs mira
1, 2, 3, 4, 5, 6
perquè és una cooperativa
però la cooperativa de Ronya
funciona com un celler petit
quasi
perquè a més a més
ells s'han apostat
per la varietat sumoi
de 19, 6
7, 8, 9
mira, 9
són cellers petits
i a més a més
sí, sí, sí
n'hi ha bastants
són cellers que estan
apostant bastant
per sortir al carrer
per la promoció
i es podran tastar
vins
de cellers
que no han vingut
mai a la fira
per diverses raons
entre d'altres
perquè eren molt joves
i encara no havien
per tant
això també ho hem de dir
encara que anéssiu a la fira
de fa dos anys
la fira del vi
trobareu evidentment
novetats en guany
productes
això
sí, sí
nous
i us sorprendrà
trobarem productes
nou
entre d'altres coses
per el que deia el francès
perquè el vi
cada any
és diferent
i cada ampolla
és diferent
però a més a més
d'això
n'hi ha cellers
que no
que no han vingut mai
a la fira de vins
de...
una altra cosa
aquí hi ha novetats
per exemple
i comença
a entrar dintre de l'ADO
el vi ecològic
no que sí
bueno, sí
tenim un celler
de rasquera
que fa
vins ecològics
estarà present
i es podran tastar
a veure, cada vegada
es comencen a preocupar més
per tots aquests temes
també un celler
de la nostra ADO
que és
Vinyallanin de Rodonyà
va ser uns dels
si no el primer
dels primers vins
que es van fer
de producció integrada
o sigui que
cada vegada més
la gent
cuida més
les produccions
treballa millor
la vinya
a veure, això
i això es nota moltíssim
nosaltres no tenim
el certificat ecològic
però fem
fem cultiu
nosaltres diem
cultiu tradicional
tradicional
tradicional
no utilitzem
productes
de síntesis química
utilitzem
bàsicament
el sofre
i el cobre
per tractar
la vinya
el conreu
i sí que
al celler
utilitzem
el sofre
amb el sofitat
i també teniu
en compte
la biodinàmica?
no
perquè això
expliqueu en quatre detalls
què és la biodinàmica
va a parlar de gent
que no
els ulls
que no ho sàpiga
la biodinàmica
és tota una filosofia
és molt difícil
d'aplicar-la
al 100%
perquè realment
si fossis estrictament
biodinàmic
només podries vendre
el vi al teu veí
i clar
això del biodinàmic
t'ho he d'explicar
un que fa vi biodinàmic
però hi ha trets
que jo crec
que són importants
hi ha coses
per exemple
jo
treno del món del vi
perquè la gent ho entengui
jo
els meus pares
han sigut antiquaris
de sempre
i abans
quan se tallava la fusta
en una determinada lluna
no hi havia corcó
i a aquestes antiguetats
no hi ha corcó
i amb la fusta
d'avui en dia
hi ha corcó
per tot arreu
això és una miqueta
la biodinàmica
que sí
així molt en general
a banda és una filosofia
però és molt més complexa
de producte
o sigui
producte d'extrema proximitat
una persona
passa llavors
que s'utilitza
el biodinàmic
llavors no podries
ni exportar el vi
i els que fan
biodinàmica
tenen el que ser ell
però jo crec
que com tot
el molt estricte
és dolent
però
és com el vincològic
té una vessant
que és autèntica
i tot això
però també hi ha
la vessant comercial
podríem parlar
d'una biodinàmica
aplicada
que pogués tenir
una sortida
perquè si segueixes
l'estrictament
aquí parlaríem
de
depèn de la fase
en què estigui la lluna
el moment en què es planta
el cep
el moment en què es recull
en què es poda
tot això
tot està
gestionat
per les constel·lacions
per les llunes
hi ha també
bueno
enterrar fems
amb
en cornes
de vaca
i tot això
durant un temps
i tot això
hi ha moltes
de sotirisme
la persona que ho faci
i està
diguéssim
convençuda
que és el millor
per la seva finca
i això
és un valor
i després els vins
no sulfiten
els vins
en principi
no sulfiten els vins
són vins naturals
això
és un tema
bastant complicat
sanitari
sanitari
i conservant
perquè realment
els profitors
el que fan
és conservar
el vi
és el que deia
ell
és el problema
després de la comercialització
si aquest vi segurament
li vens el veí
i se'l veu
en una setmana
no hi ha problema
el problema
clar
sí
efectivamente
és com tot
els extrems
jo crec que tots
els extrems
són dolents
en tota la vida
però si tu treus
una miqueta d'aquí
de coneixements d'aquí
d'allà
que és el que feu altres
que són gent molt formada
jo per això he dit el tema
perquè hi ha parts
de la biodinàmica
que jo he comprovat
que són realment
són interessants
jo per exemple
només a nivell de tasca
és el que em toca a mi
el mateix vi tastat
dintre del mateix mes
ja no et dic
perquè l'has tastat
un any després
sinó dintre del mateix mes
o dintre dels mateixos dos mesos
tastat
en diferents moments
té gust diferent
aquest vi
això també ho diuen
això del món rural
de la pagisia
sempre ho hem fet
això de mirar la lluna
de quan
per exemple
s'ha de
entre una mina
netejar una mina
i tot això
remoure els fems
també
és la sabidoria popular
que a vegades
la despreciem
perquè avui en dia
clar
som tan científics
i tan savis
però
la biodinàmica
potser és una mica
més internacional
una història
que ve de l'Alemanya
amb una filosofia
i bueno
si la persona
que ho fa
està convençuda
i d'això
de totes maneres
dona gust
veure celles
com el teu
perquè si veus
si el segueixes
una miqueta
durant l'any
veus les finques
com estan
veus com els treballen
veus les bodegues
com estan
com se treballen
les coses
amb el carinyo
amb la naturalitat
no és allò
una fàbrica
de robocops
sinó que és
una fàbrica
que no és falta
la mula
i moltes vegades
hasta te la trobes
vull dir que
tot això
jo crec que això
ho transmeteu
en el vi
perfectament
i sobretot
també
que no ho hem d'oblidar
això jo crec que és
molt important
perquè això s'havia fet
sempre
però hi ha darrere
una formació
i uns coneixements
que són aplicats
a tot això
o sigui
han perdut els mites
aquells que
les botes com més velles
i més brutes millor
doncs no
perquè això no és així
com és això
que per fer un litre de vi
es tenen que fer servir
guants d'aigua
per netejar
no sé exactament
de guants
però
i per netejar
no per barrejar
per netejar
estem ajuntant
la tradició
el saber fer
amb els coneixements
reals del vi
que és el canvi fort
que hi ha hagut a Espanya
aquests últims 25 anys
perquè el producte
l'han tingut sempre
però no el sabíem
treballar correctament
perquè hi havia
doncs
uns mites
de neteja
sobretot
que
aquests anòlogs
joves
i no tan joves
ja
doncs han canviat
i les fermentacions
controlades
i no deixar
o sigui
deixar les coses
que vagin com anaven
però no
controlant una miqueta
fent-ho bé
fent-ho bé
i llavors es nota
la personalitat de la terra
i es nota
el saber fer
que diuen els franceses
jo us volia preguntar
ara ja
per anar acabant
l'entrevista
el públic
estem preparats
pels vins de la D.O. Tarragona
hem d'obrir-nos una mica
més de mires
i aquí us he de tornar
a treure el tema
ja sé que sempre
el trec de l'ombra
bon sant
i priorat
res
jo crec que és que som
denominacions d'origen
que a veure
no tenim res a veure
complementàries
que som amics
a mi m'encanten
els vins que fan ells
i a veure som molt diferents
vull dir que no
som vins diferents
a veure
jo crec que això
és una mica
una història
que es va crear
no?
arreu de quan va haver
la separació
aquella i tal
però jo crec que això
està ja molt superàtic
aquí
més que a nivell de públic
tu dic Àngels
perquè a vegades passa
el símil que feia
el Francesc al començament
diu
és que jo quan vaig viure
al restaurant
tothom directament
m'ha demanat a Barrioja
i aquí potser
ets d'anarmanies
no, no, no
aquí la gent ve
ja i ja sap
el que va tastar
i no n'hi ha cap problema
jo diria
que els vins de la D.O. Tarragona
són mediterranis
són vins frescos
no hi vagis a buscar
sempre hi ha excepcions
i grans excepcions
però en general
no hi vagis a buscar
els tres peus al gat
sinó busca sinceritat
busca frescor
i busca terroir
una miqueta
però amb vins joves
amb vins àgils
amb vins ben fets
i ja està
i després comença
a buscar
algunes particularitats
i ja està
i preu
que també és una cosa
molt bona
el preu
avui dia tal com estem
són uns vins
que tenen un preu
que està per sota
de les altres d'hores
en general
no penses tu
Francesc
que a vegades
estan molt millor
de qualitat
i baixos de preu
que això és una cosa
jo
jo
jo no diré mai
que un vins
és massa barat
però no
de veritat
sempre i quan el paja
s'aguanyi la vida
això està claríssim
que de vegades
dius
però
home
tots ens hem d'ajustar
una miqueta el cinturon
i vista està
que Priorat
i Montsant
el que abans valia 25
ara val 10
no li diuen el mateix
però bueno
vull dir
és que clar
ens hem d'adaptar
als temps
i a la realitat
també
perquè vull dir
ara sí
tanquem l'entrevista
amb un últim consell
per quan anem divendres
dissabte i diumenge
aquesta fira del vi
14a edició
la trobareu a la Rambla
un consell
no ho sé
que amb què ens deixem
sorprendre
digués
proveu tal cosa
bueno jo crec que
sobretot
que la gent
vagi sense por
i encara que
pensi
que no sap
és que dona
el mateix
vull dir
un vi
estic a anar
a gaudir del vi
i no ser un expert
ni res d'això
vull dir
que estic a anar
a gaudir del vi
i ja està
i hi ha algun
que estigui present
a la fira
o que ens pugui sorprendre
o dir
escolta
s'està fent un gran esforç
per exemple
un momentum rosats
testeu
bueno
per dir-ho
tu què has de dir
jo el que et direm
és
quan se va tastar
una fira d'aquestes
i en tots els tastos
sinceritat
la paraula més
adequada
amb els tastos
és sinceritat
si és sincer
amb tu mateix
si jo hi trobo això
li trobo i punto
si no li trobo
no li trobo
si no
no n'aprendràs mai
Josep Maria
digue'ns però
quines característiques
té el teu vi
recordons com es deia
el vi es diu Garagot
Garagot
com és que es diu així
a mi m'encanta
els noms dels vins
es troba espectacular
el de Gana i Got
molt bé
però bueno
això ve
és una mica llarga la història
si en cas
ho explico ràpidament
Garagot és el fundador
del poble
del Forge
va ser un noble
que es deia Ramon de Garagot
que va acompanyar
Ramon Berrenguer IV
comte de Barcelona
a la conquesta de Siurana
i un dels cavallers
més actius
va ser el Ramon de Garagot
i per gratitud
al comte de Barcelona
li van donar
tot el territori
que va des del Forge
fins a Cambrils
en aquella època
el terme del Forge
era un territori feudal
Josep Maria
així el vostre vi
és menjar-se un tros
del Forge
és que és un homenatge
a la terra
exacte
és que nosaltres
estem molt compromisos
digue'ns
alguna pinzellada
alguna característica especial
que tingui el Garagot
perquè nalt estem
és això
el que he dit
l'elégància
l'elégància entre
un vi corpulent
i la frescor
diguéssim
d'unes vinyes
conreades
a 600 metres d'alçada
quina anyada
teniu al mercat?
ara tenim
el mercat
el 2005
encara el demanen
el 2006
i ara estem traient
el 2007
tenim un botellet
el 2008
no para
no paren les màquines
escolta
doncs recomanem
Francesc
ja per tancar
l'entrevista
recomanem a tothom
que es deixi sorprendre
aquest cap de setmana
a la fira del VI
de la DEO Tarragona
anar-hi sense perjudicis
perquè no hi ha per què
haver-n'hi
és una fira
de sobres consolidats
d'uns vins de sobres consolidats
jo n'he tastat
la meitat
perquè dels que es van presentar
al concurs de la DEO
i la veritat
és que el nivell
és molt alt
i amb pocs errors
diguem-ne
amb pocs vins
amb problemes
o sigui que
amb el qual
es pot disfrutar moltíssim
d'aquesta fira
i de fet ho fareu
avui hem tingut un espai de cuina
amb el Francesc Lleador
del Quim Quima
més llarg de l'habitual
i a més amb convidats
amb l'Àngels Acollador
secretària del Consell Regulador
de la DEO
Àngels
us queda molta feina
però fent cara
felicitats
i que disfruteu també
de la fira
que us vagi molt bé
també ens ha acompanyat
el Josep Maria Lleador
del celler
amb mas del botó
del forge
per explicar-nos
la seva experiència
com a expositor
en aquesta fira
i com a cellerista
moltíssimes gràcies
Josep Maria
felicitats
i Francesc Lleador
la setmana que ve
que a cireres
han d'acabar les cireres
pobra gent
que deuen tenir les cireres
a casa
i se'ls faran malbé
parlarem de cireres
gràcies Francesc
vinga vosaltres