Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
I com cada dimecres a la sintonia de Tarragona Ràdio,
un quart de català amb l'Enric Garriga,
que ja ens acompanya als estudis de Tarragona Ràdio.
Enric, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
I com sempre comencem amb música, eh?
Sí.
Anem a escoltar a veure què ens has portat avui?
Sí.
Som-hi.
La repetició és una crosta que s'enganxa,
s'encomana, es fa més grossa i agafa forma de panxa.
La repetició és una pizza de formatge,
no desfer ni l'equipatge i enxufar l'ordinador.
La repetició és tot el món patent d'Obama,
no un patir ni set ni gana i esperar el cap de setmana.
La repetició és estar al llit com a la glòria
i acabar la dolça història amb el teu despertador.
La repetició és el fit de la qüestió.
La repetició, amb aquesta cançó comencem avui.
A més a més, tenim el disc aquí audavant
i molt suggerent, si més no, eh?
Sí, allò que, mira, els dimecres Mercat, no?
Sí.
Doncs el disc es diu Música de Mercat.
I és molt esqueient.
Sí.
Quin tipus que hi podem trobar amb aquest disc, Enric?
La banda acostuma a ser més llarg el nom del grup que el del disc,
perquè el grup es titula, es diu
La increïble història de Carles Carolina.
Que el tal Carles Carolina no es diu Carles Carolina,
és un nom artístic,
que en realitat és un dels membres de Cabo San Roque,
que són aquells que fan coses amb màquines i tot això,
música mecànica i tot això tan interessant.
Però aquí és una cosa més, diguem, més assequible,
més assequible i més accessible, eh?
i amb uns quants col·legues.
Aquest és el seu segon disc.
El primer es va dir, encara era...
El primer es deia Enceladilla,
ja és de fa dos o tres anys,
és de l'any 2009 i el van posar al seu moment,
però fa dos anys que no el posaven
perquè aquest va sortir a finals de l'any passat.
I, doncs, ha sigut...
A la dotzena temporada no hi havia novetats del Carles Carolina.
Música de Mercat.
Aquest disc va sortir, doncs, a finals de l'any passat.
Conté aquest tipus de lletres.
Hi ha, per exemple, a mi me'n recorda,
hi ha una cançó que dius
és el Carles Carolina o és el Quimi Portet el que canta?
És molt semblant.
Sí, les lletres...
A veure, els podem posar dins de la mateixa trup, eh?
Sí.
Lletres surrealistes, enginyoses, amb certa gràcia...
Sempre, en el punt de vista parlant,
ara que diem Quimi Portet acaba de treure un disc,
ja pròximament haurem de parlar-ne.
Ja en parlarem.
És massa fresc, encara no el tenim.
Encara no el tenim.
I no sabem com és.
Però bé, doncs, la música de Mercat,
suggerent perquè surt una foto d'un senyor vendedor de pernils,
allí, la seva cara emmarcada entre pernils penjats,
que fan agafar gana.
Fan molt de boig, i tant.
I, doncs bé, una mica és això.
Diria que per aquí a Tarragona han vingut, eh?
Han vingut a tocar l'increïble història de Carles Carolina.
Com que el títol és molt lleu, sempre dic el Carles Carolina.
Ja, directament, eh?
El Carles Carolina.
I la cosa és la música en el cap.
I la cançó, doncs, és la repetició,
que, de fet, és la cançó que va sortir primer,
com abans que es trobava pel MySpace i aquests llocs,
però no enlloc més,
no havia trobat jo cançons d'aquestes.
El disc és de música global,
la discogràfica de música global,
i cansat de no trobar-la en cap botiga del Camp de Tarragona,
doncs el vaig acabar comprant per correu a la web directament.
Ho he dit perquè els discos d'aquest grup són difícils de trobar.
De trobar, eh?
A Barcelona potser sí, eh?
Amb algunes botiques cèntriques,
però a Barcelona no arriben els de música global com aquest.
I la repetició és la cançó aquesta,
que, com que jo sempre no es repeteixo,
i sempre acabo explicant les mateixes coses,
me l'aplico a mi mateix i em repetiré avui.
I ja funciona.
Em repeteixo a mi mateix.
Doncs ja ho veieu,
música de Mercat,
la increïble història de Carles Carolines,
la música que avui ens acompanya a Bon Quart de Català.
Com sempre, diverses coses,
diversos temes sobre la taula.
Avui, Enric, comencem parlant de voluntariat per la llengua.
Diverses notícies tenim al respecte, eh?
Sí, sí, perquè ara aquesta època de l'any
que està a punt de caure la primavera,
doncs és època de formació de parelles.
És una cosa molt assent, eh?
Primavera, fem parella,
et trobo una parella,
fa primavera, això tu, escolta'm.
A moltes de les oficines i serveis de català
del Centre de Númeria Llingüística,
ara, en aquesta època de l'any,
estem formant parelles i fent actes de presentació.
Sense anar més lluny,
avui mateix, aquesta tarda,
fem la presentació de les parelles,
de la tretzena edició,
tretzena, ja fa tretzena edicions,
fem un parell a l'any,
més o menys en cada oficina,
els llocs que fan així per temporada
en fan un parell cada any,
doncs a Salou,
avui arriben a la tretzena edició
i es presenten 18 parelles,
això és un quart de sis de l'etat,
de dir per si hi ha gent de Salou
que ens està sentint,
o que són dels implicats
que hi han d'anar o que hi haurien d'anar,
perquè es fa la presentació,
se'ls donen informacions pràctiques
de tipus llista de temes per parlar,
algun material de lectura
que serveixi també per donar peu a comentar-lo,
llista de llocs on es pot anar gratuïtament
amb el canet de voluntari, etcètera.
Això es fa a Salou,
a l'edifici Atenè,
que és aquell edifici tan modern
i tan espectacular
que tenen allà un Cristóbal Pé de l'Espadanya.
Com que no hi ha res al voltant,
des de lluny ja es veu.
Es veu de lluny, eh?
Costa l'Ibai, eh?
Costa l'Ibai.
T'imagines allò,
aquelles imatges del desert,
una persona amb el sol al cladell i tant,
alguns arriben morts.
Cap allà.
Deshidratats.
Però esperem que les parelles lingüístiques
arribin totes senceres i vives
per a conèixer-les en aquesta tretzena edició
i són 18 parelles.
No n'hi do, no?
Sí.
Com 18 són les edicions
que portem ja a Tarragona?
Ho has lligat així bé, això?
M'he fet venir bé,
m'he fet una allò numerologia,
Enric, eh?
No numerologia,
numerologia, Enric.
18 en edició a Tarragona
i això serà la setmana que ve.
I dius així,
llavors per què ho dius avui?
Ho dic avui perquè
si algú s'hi vol apuntar...
Encara pot, eh?
Encara poden, eh?
Trobaran la informació i la fitxa
per apuntar-se a la web bxl.cat
que és la web del Voluntariat per la Llengua
o poden venir o trucar
al servei local de Catalunya
a Tarragona
aquí a la plaça emperia el Tàrraco
i la presentació de les parelles
la farem el dijous de la setmana que ve,
el dia 22,
a dos quarts de sis de la tarda
a l'aula gran que tenim
que abans era l'obre 3,
ara és la sala de reunions,
però també s'hi fan cursos
d'aquests que fem per al SOC
perquè és una aula molt gran
i allí 50 o 60 persones
i caben.
Ara mateix no puc donar dades
de quantes parelles hi ha,
no cal, ja ho sabrem la setmana que ve.
Ja ho sabrem la setmana que ve.
El que fem avui és
ho avisem ja
perquè encara queda una setmana
i si algú s'ha despertat tard
o no s'ha apuntat
o no se'n recorda
si està apuntat o no
doncs encara tindrem aquests dies
o bé apuntar-se o bé trucar
per assegurar-se'n, etcètera, etcètera.
I amb tot això
tenim que continua obert
el nostre sorteig d'aquest mes de març
que farem,
de fet l'hem de fer dimecres que ve,
el sorteig que fem
a través dels Facebooks
tant del Voluntariat per la Llengua Tarragona
com el CNL de Tarragona
aquests són els noms de Facebook
que tenim,
les dues pàgines,
les de les voluntàries
i les del centre en conjunt,
que sortejem dos discos.
El famós disc dels Catarres
en què inclou la famosa cançó Jennifer
ara ja amb el premi al damunt
de la millor lletra
del pop rock català
de l'any 2011
amb els premis d'Andarac 2012.
Del passat dilluns, eh?
Dilluns, eh?
I que es veu que va estar bé la cosa.
La gala la van fer a la sala Polo
i tot això,
ja ho havien dit la setmana passada.
I l'altre disc és el millor pop en català
de l'any 2011
en què conté
molts dels premis
que dilluns es van repetir
doncs estan representats aquí
amb una cançó com a mínim
de cada un dels grups.
Hi ha 15 o 18 o 20,
no ho sé perquè no tinc la contraportada al damunt.
Però vaja, més o menys, eh?
Entre 15 i 20 temes hi ha
i molts d'aquests són el millor
del disc de tal o qual
que hi ha la iaia,
hi ha el Missima,
hi ha un munt de gent que han tingut...
No, Missima no,
que no van treure disc l'any passat.
El treuen ara.
El treuen ara.
Avui?
Avui?
Avui.
El dia 14, sí.
Avui ja el treuen.
Per això no el podem posar.
Clar, perquè no el tenim encara.
Està sortint...
Del forn ara mateix.
No sé d'on està sortint
però aquí encara no ha arribat.
Encara no ha arribat.
No ha arribat.
Si fos bimbo ja el tindríem
des del matí
però no el tenim.
Ja el tindrem.
Que és un dels nostres prevics.
Total.
Per tant, fins el dimecres que ve, eh?
Sí.
Fins el proper dimecres o no?
Poden apuntar-s'hi fins al dia 20.
Val, d'acord.
El dimecres al dematí ja faré jo la tria.
Ja farem el sorteig.
De moment, ja hi ha bastanta gent
que ha anat fent el seu comentari.
La cosa molt senzilla,
s'ha d'anar a la pàgina Facebook nostra
o del centre o dels voluntaris
i allí on hi ha la imatge dels discos i tot això
a sota afegi un comentari.
I així sabem qui és la persona
que ha fet el comentari
perquè llavors surt el teu nom
quan fas un comentari
dient quin és el teu grup catalano cantant preferit.
Això, el terme catalano cantant, eh?
Que vam dir la setmana passada.
Doncs ja ho sabeu.
És que em sembla que me l'he inventat jo.
No n'estic segur.
Però podria ser que me l'hagués inventat jo.
És igual, és igual.
No importa, te'l regalo.
Val.
Pots utilitzar.
Molt bé, doncs ja ho sabeu.
I el Carles Carolina s'hi pot incloure, eh?
Sí?
Ara que ja el coneixeu.
Doncs també.
Els nostres ulls han dit
Oi, m'ha agradat.
M'ha agradat aquest, doncs el podem posar.
Aquell tan llarg d'increïble no sé què
de la música del mercat.
També serviria.
Molt bé, doncs ja ho sabeu, eh?
Fins a la propera setmana,
fins al dia 20, que podeu votar
i dimecres farem el sorteig aquí a la ràdio.
Evidentment, una de les notícies
d'aquesta setmana,
de la passada setmana, sobretot,
i de fet n'hem parlat molt
també a Tarragona Ràdio,
la inversió lingüística, eh?
Ja va sortir aquest aval,
doncs per la inversió lingüística
al català, a les dues coses,
amb alguns paròs, no?
Però vaja, la notícia està sobre la taula, eh?
Sí, i jo, tot i que ja sé
que és una cosa que s'han parlat molt,
he pensat que com a mínim
alguna cosa havíem de dir.
Encara que sigui fent-ne un resum,
perquè potser hi ha gent
que no estava...
El que sigui,
per algun noient que no ho sap,
doncs li farem un resum
resumidíssim d'efectivament, eh?
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
de fet, és que estaven reunits,
ara fa una setmana,
quan nosaltres fèiem el programa
ells estaven reunits,
i dijous ja va sortir a la premsa,
quan era el diari El Punt Avui,
ja va sortir un article
de dos o tres pàgines senceres
d'allò amb detallets
i allò apartats al costat i dalt,
amb tot el que se suposava
que havien d'acabar d'aprovar
dijous al migdia.
Dijous al matí la premsa,
el diari Avui,
ja apuntava la filtració,
no sé si era filtració que era,
però ja sortia bastant el tema.
Ja sortia bastant...
Només amb el de...
Pendent que avui,
al migdia,
quan facin les votacions definitives,
ho aprovin tot això,
i així va anar,
i per tant,
el que sortia els dijous
ja era bastant afinat,
i després,
doncs ja a partir de...
Un cop ja es va decidir dijous,
va sortir a les teles
als migdies,
a les ràdios,
i els diàndres,
i dissabte i els diumenge,
tots els diaris
n'han anat plens,
amb entrevistes amb la...
Irene Rigau.
Amb Irene Rigau,
amb les valoracions,
per exemple,
l'entitat que defensa
la immersió lingüística
són els que van muntar
aquella manifestació
el 12 de setembre,
i tot això, per exemple,
aquí vam anar,
que són els que tenen
aquell argumentari
a favor de la immersió,
per exemple,
tot això,
doncs ells han fet
la seva valoració
i diuen,
consideren que
la resolució
del Tribunal Superior
de Justícia
de Catalunya
vocalitzem,
perquè si no,
després el divendres
sortim a l'última mitjora.
A l'última mitjora,
eh?
Doncs per no sortir
a l'última mitjora
vocalitzarem millor.
Ho consideren
una victòria parcial,
doncs sí.
Per què?
Doncs no ho sé.
Ah, sí,
perquè bàsicament
la sentència diu,
bé,
senyors de la Generalitat,
vostès han de garantir
que una persona
que demani
pel seu xiquet
l'ensenyament
en la seva llengua materna
si és el castellà,
l'hi heu de garantir.
I això?
És així,
ha de ser així.
Seria el parò que deia,
no un dos paròs.
És el parò parcial,
perquè en aquest sentit
sí que la Generalitat
està obligada
a fer això.
En canvi,
on la victòria
és d'això
és perquè
aquesta obligació
de la Generalitat
anava en un paquet
que incluïa
que no només
les persones individuals,
sinó que
des del Tribunal Suprem
o del Constitucional,
l'espanyol no me'n recordo,
deien,
instaven a la Generalitat
garantir que la llengua
castellana
sigui vehicular
a tot l'ensenyament,
a tot l'ensenyament
a Catalunya.
Això la Generalitat
ha anat escorrent el volto
i ha anat no aplicant-ho,
així descaradament
i directament.
No ho apliquen,
perquè si ho apliquessin
vol dir que els col·legis
ara haurien d'estar fent
les classes
la meitat en català
i la meitat en castellà
i no s'està fent.
Aleshores,
a principi de curs
hi va haver
tres famílies,
tres,
no trescentes,
no tres mil,
tres famílies
que van exigir
el seu dret
de tenir l'ensenyament
pels seus fills
en castellà.
Una d'elles de Tarragona.
Una d'elles de Tarragona.
Bé,
doncs llavors
aquí ve aquesta,
aquí comença
el tràmit judicial
i tot això
arriba al Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya.
El Tribunal de Justícia de Catalunya
en principi
diu la Generalitat
escolti,
vostès han de fer això.
La Generalitat
fa un recurs
defensant la seva postura
i ara el resultat
de tot això
és aquest.
Que per una banda
sí que la Generalitat
ha de garantir
aquestes tres famílies
el seu dret
i a partir d'ara
també hi ha qualsevol família
que demani això
per als seus fills
en les condicions
que ja està prevista
a la llei de política lingüística
i a l'Estatut
a la part que no està retallada.
Però en canvi
no obliga la Generalitat
de complir
aquella altra part
de la sentència
del Tribunal Constitucional
que deia
que això s'ha d'aplicar
a tot el sistema educatiu
a Catalunya.
Per tant,
per aquí ve
el de la victòria parcial.
Però com a mínim
salvem
el principal problema
que és que
ara no ens fotin en l'aire
el model
que fa dos o dècades
i mitja o tres que portem
que és que tot l'ensenyament
de la llengua vehicular
és el català, etcètera.
Per tant,
aquí la cosa està així.
Resultat de tot això,
doncs bé,
les entitats
com a la convivència cívica
que de convivència
en tenen ben poc
i de cívic
em sembla que menys
i els
Franciscos Caja
i tots aquests
que són els que
i les advocats
que aquí sulta la foto
d'aquest senyor
doncs
tots aquests
ja volen recórrer
ara al Tribunal
Suprem Espanyol
perquè ells volen
no només
no només
tenen
aquest neguit
per la seva
propi família
sinó que volen salvar
el país
i la llengua
per a tots
els que viuen a Catalunya
i volen que això
s'apliqui a tot Catalunya
per tant
la cosa pot continuar
encara una certa temporada
i el més graciós
de tot això
és que
tot això
el Tribunal Superior
de Justícia
de Catalunya
que és de Justícia
i és de Catalunya
i que principalment
treballa
amb temes
que afecten
la Generalitat
tot això
ho escriu
i ho redacta
en castellano
i l'únic trosset
que posen en català
hi ha més faltes
que línies de text
sí
hi ha faltes
exegero
hi ha faltes
però exegero
no hi ha més faltes
que línies de text
però hi ha unes faltes
amb 5 o 7 o 8 línies de text
hi ha un munt de faltes
en català
per tant
és just
és just
posar els punts
sobre les línies
i dir el que passa
amb això
de la llengua
i de la justícia
i de la igual
aparem
se n'estava plena
i
mira
això no ho diré
no?
no
o sí
ho diem
vinga va
doncs també
per a contrarrestar això
el Tribunal Suprem
espanyol
acaba de sentenciar
un cas
que hi havia també
de conflicte
en aquest sentit
i Suprem diu
no al català
en quin sentit
en què
fins a la sentència
del 2010
del Tribunal Constitucional
que ens va retallar
tot allò
de l'Estatut
era legal
que qualsevol
escrit adreçat
a un òrgan judicial
que es presentés
en territori català
es podia fer en castellà
encara que aquest document
aquest procés judicial
que fos
hagués d'acabar
a Espanya
a qualsevol altre tribunal
que no té el català
com a llengua pròpia
en aquella zona
ni oficial
es podia fer en català
però si tu presentaves
a Catalunya
a una instància
a una oficina
que està a Catalunya
encara que sigui
del Ministeri de Justícia
o que sigui
d'algun organisme
diguem
d'àmbit estatal
era vàlid
a partir de l'eliminació
i retallada
i amputació
digue-li com vulguis
del 2010
del juleu del 2010
precisament
aquella sentència
retallava això
diu
sí
l'article 33.5
de l'Estatut d'Autonomia
de Catalunya
diu que els òrgans
judicials
de l'Estat
han d'atendre
i han de tramitar
els escrits presentats
en català
que tenen
en tot cas
plena eficàcia jurídica
doncs aquest
és un dels articles
que es va encarregar
a partir de que
se l'ha encarregat
ara
i el conflicte
d'ara
venia
perquè
una advocada
d'un cas
d'acomiadament
i no sé què
havia presentat
la documentació
en català
i això havia arribat
a Madrid
i a Madrid
li havien retornat
i li exigien
que ho traduís
al castellà
la senyora
aferrant-se
als seus drets
de la llei
de política lingüística
que van en aquest sentit
que tu us pots presentar
tot això
i saltant-se
a la sentència
del 10 de juliol
del juliol
del 2010
ella insistia
que si volen
que s'ho tradueixin
ells
que jo ho he presentat
a Catalunya
i això és correcte
al final
aquí ve la sentència
aquesta del Tribunal Suprem
que diu
doncs no
senyora
a partir que
el 2010
vam retallar
tot allò
que ens feien Osa
doncs ara
vostès ja no poden
presentar escrits
en català
fora de Catalunya
si han d'anar
fora de Catalunya
no els poden
presentar en català
en castellà
o si els presenten
vostès mateixos
han de fer la traducció
per tant
la cosa
de l'idioma
és així
així està
així està
de justa
o injusta
o injusta
el que sí podem fer
per exemple
en el cas de l'idioma
i en el cas del català
és anar a veure
les pel·lícules en català
amb el cicle 5
que encara en tenim
unes quantes
i gràcies al cicle 5
arribem a una miqueta
més del 3%
de presència del català
a les sales de cinema
també una situació
és una situació justa
aquesta
no pas
un 3% només
és justa
però no en el sentit
de justícia
sinó en el sentit
de justesa
que és una cosa
justeta
de curta
justet
justet
justet
tampaito
misèria
i companyia
el 17 de març
tenim a Tarragona
a Vilaseca
i al Vendrell
el gat amb botes
que és una
diguem
que és com una
excrescència
de la saga
de l'esrec
de l'esrec
ja n'han fet
3 o 4
com se'n diu això
un spin-off
un spin-off
però un spin-off
això a mi em sona rus
encara que és d'anglès
és un spin-off
no
és spin-off
que vol dir
no sé què vol dir
però diguem
jo n'hi he dit
vol dir que de personatges
no d'altres sèries
o pel·lícules
en fan després
una altra pel·lícua
un personatge secundari
es comparteix després
un protagonista
sí
jo el que dic
és lingüísticament
això ho haurem de mirar
el terme gat
a veure si ho adapten
com es deu dir això
en català
és el gat amb botes
el personatge
de l'Antonio Banderas
doncs bé
ara el tenim en català
a Tarragona
a Vilaseca
i el Vendell
aquest dissabte
un quart de 5 de la tarda
el preu de 4 euros
en tots casos
a la cadena
o cine
a Santa Coloma
que van a diferent
Santa Coloma de Caral
ho fan el diumenge
i serà el 18
serà dos quart de 6
i la pel·lícula que fan
és la de
la gran aventura
del Dufí
Winder
que vol dir hivern
eh
del Dufí hivern
i
a Bimbudí
que van en paral·lel
a la Santa Coloma
de Caral
i a Bimbudí
a Bimbudí
el diumenge
18 de març
tenen
Tina Superbruixa
i el viatge de Madal·land
que és la segona
de la sèrie
de la Tina Superbruixa
que és un personatge
de literatura
diguem infantil
adolescent
que en castellà es diu
Quica
i en català es diu Tina
i d'origen alemany
és una sèrie de novel·les
i tal
que són l'escriptores alemanya
i les pel·lícules
també són alemanyes
i ja està
perquè en Montblanc
ja es va acabar
la setmana passada
el sigle
amb el viking
i el matell de Tor
molt bé
doncs encara teniu
per veure pel·lícules en català
aquest cap de setmana
a Tarragona
Viva Seca
o Vendrell
Bimbudí
i Santa Coloma
fem una pausa
de seguida
més coses
en un quart de català
Atenció
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntariat per la Llengua
un projecte de participació lingüística
Truquen sense compromís
i t'informarem
al 977-24-35-27
Voluntaris per la Llengua
Ajuda'ns
I ara com cada setmana
arrostim tòpics
avui per parlar del russejat
i aquí el guió
l'ha escrit i diu
aclarim-ho ja d'una vegada
Per què?
A veure
per què ho hem d'aclarir això
Enric?
A veure
Estic avorrit del russejat
afideuà
fideuà
rosseixat
i totes aquestes variants
ortopèdiques
de la paraula
i del concepte
i que ningú té clar
quina diferència hi ha
entre un russejat
i un afideuà
i totes aquestes coses
Això
com que a un quart de Catalunya
no hem tingut mai vocació
de fer lliçons de català
per unes arsianes
sinó que parlem d'altres coses
doncs al final dic
com ho puc fer?
Dic calla
m'inventaré una secció
del programa
ara que en portem
unes quantes temporades
i anem per l'altra gent
podem inventar
alguna estratègia
per poder parlar
del russejat?
Sí
Calla
Mira
Jaume Fabrega
gastronomia
cuina
i lingüística
i conceptes culturals
gastronòmics
i llingüístics
Llingüístics
Llingüístics
Diu
Dic calla
per fer una secció
del russejat
i així
un dia o altre
com qui no vol
colarem el tema
del russejat
i ens traurem
aquesta espineta
que tenim clavada
de tota la vida
aquí
Expliquem-ho
Què és el russejat?
Què és?
Des del punt de vista
lingüístic
la paraula
i el concepte
Primer
És una cosa
que es fa
amb fideus
Tot i que
també
es pot
aplicar
a l'arròs
Ja l'explicarem
per què
Primer
Seguint el fil
de l'article
del Jaume Fabrega
de la revista
El Temps
del novembre passat
deia
És una cosa
de pescadors
Això és un invent
de cuina marinera
de la que es fa
dalt dels barcos
Els pescadors
surten a la matinada
i tornen a la tarda
i per tant
com a mínim
esmorzen i dinen
el vaixell
i el vaixell
es cuina
amb el que es pesca
de la primera pescada
del matí
amb allò
es fa el dinar
Llavors
què fan?
Fan arrossos
i fan pastes
Fideus
són fàcils
són fàcils
de transportar
ocupen poc
i van molt bé
per fer moltes coses
es poden barrejar
moltes coses
llavors a partir d'aquí
això és una cosa
comuna
a tota la costa
mediterrània
diguem
dels països catalans
i no només això
sinó que
com que per exemple
entre Torrevella
i
a veure on estava
això per aquí
entre Torrevella
que és el País Valencià
i l'Escala
que és a la Catalunya
vella
doncs sempre hi ha hagut
un transport de sal
històricament
i per tant
hi havia relacions
des del sud
fins al nord
de la costa
i això
a part de transport de sal
doncs també
evidentment
transportaven
amistats
i receptes pràctiques
de què podem cuinar
a la barca
que ens avorrim
de menjar sempre el mateix
i per tant
hi ha un intercanvi
de receptes
de manera que
el plat del rossejat
és una cosa
que es troba
amb diferent nom
però a tota la costa catalana
els mariners fan rossejat
per exemple
a camí se'n diuen
fideus rossos
que no és altra cosa
que la descripció
del rossejat
el rossejat
no ve d'arròs
sinó que ve d'arròs
d'arròs
no d'arròs
exacte
ve d'arròs
i d'aquí entra
aquí ve la confusió
d'aquella gent que diu
arrossejat
perquè es pensen que és arròs
no ve de ross
de fer ross
en aquest cas
els fideus
però que també
això és
les receptes paral·leles
a l'arròs
a banda
que fan per allà
l'Alacant
i de fet
també en diuen
també se'n pot dir
rossejat
tant si ho fas amb fideus
com si ho fas amb arròs
aleshores
per què?
així
i fins i tot
en altres llocs
per exemple
la Vilanova i la Geltrú
ho fan amb pistons
i en diuen pistonat
però és el mateix
fan exactament
el mateix procediment
això diu
el Jaume Fabre
que també explica
que és
no és una tonteria
això de rossejar
l'arròs
o els fideus
amb el suquet
es fa amb un greix
es fa amb greix
normalment
s'arrosseja
amb oli
i uns grans d'all
i tal
i això
que sembla una tonteria
fa una funció important
en el punt de vista
del procés de cocció
que és que fixa
el midó
de la pasta
o de l'arròs
i fa que el producte
quedi
agradablement sec
però no pastós
ni tampoc
ni tampoc
incomestible
sinó que queda sec
però no queda
no es fa
perquè els fideus
si t'ha passes de cocció
queda allò que és pastós
i l'arròs
igual tant en l'arròs
com en la pasta
si t'ha passes de cocció
queda allò pastorot
doncs
fent-ho d'aquesta manera
no queda mai pastorot
i a més a més
també
amb aquest procediment
que ell diu
que es recomana
habitualment
fer-lo amb fideus
fins de cabell d'àngel
perquè és més ràpid de fer
i diu que si es fa bé
llavors al final
el resultat
els fideus queden trempats
això ha de quedar
ha de quedar així
ha de quedar trempat
que és allò
que queden drets
i l'analogia
és purament sexual
aquí se'ls diu
que quedin trempats
els fideus
per tot això
se'n diu
rossejat
la idea que és aquesta
de fer rossos
els fideus
o fer rossa
l'arròs
i a més a més
en aquest procés
també fa que
el moment que hi tires
el fumet
que és el suc de peix
el fumet
és el caldo
de peix
el suc del peix
doncs amb això
aquesta pasta
feta així
absorbeix molt bé
el gust
i tot el suc
i per tant
això és molt saborós
encara que només
siguin fideus
o només sigui arròs
i l'últim aspecte
del tema aquest és
que malgrat el que es pensi
la pasta
no ve de la Xina
encara que el Marco Polo
Marco Polo
deia que venia de Xina
però és que el Marco Polo
era del nord
i en aquella època
l'època de Marco Polo
al sud d'Itàlia
ja menjava macarrons
per què?
d'on ve la pasta?
doncs casualment
la pasta ve
dels països àrabs
tant a Itàlia
com als països catalans
la pasta
ens arriba via àrab
perquè tot el nord d'Àfrica
el Magrib
i tots aquells països
fan pasta
des de molt antic
utilitzen la pasta
i fan pasta
i per tant
i també
des d'allà
també li va
cap als països orientals
doncs Xipre
i de Xina
Japó
Tailàndia
i el Vietnam
i a més a més
diu
curiosament
això del rossejat
a Itàlia
no el coneixen
i no el fan
però en canvi a Xina
sí
a Xina sí que fan
fideus fregits
sí que en fan
doncs vull dir
que és una cosa curiosa
l'última curiositat
és aquesta
que a Xina
i aquí en fem
i a Itàlia
que es pensen
que són els pares
de la pasta
aquesta tècnica
no la utilitzen
i la desconeixen
per tant
la conclusió seria
que el rossejat
no ve d'arròs
sinó que ve d'arròs
de fer rossos
els fideus
si són fideus
com pistons
com qualsevol altra pasta
fer rossos
el rossejat
molt bé
doncs ja hem sortit
del dubte
i per acabar
un parell de novetats
editorials i informàtiques
Enric
una que és complexa
però l'explicarem breument
perquè és
per utilitzar-la
és una base de dades
de premsa
sobre llengua
això
apareix
al GenCat
als flashos
d'actualitat
de GenCat
que és una cosa
un bolletí quinzenal
de novetats lingüístiques
i tal
i apareix allà
que això ja existia
però ara s'ha renovat
bàsicament
és una base de dades
que recull
notícies
articles d'opinió
editorials
i entrevistes
periodístiques
sobre qualsevol tema
relacionat amb la llengua
per tant a mi
aquesta és una base
que em serà molt útil
catalana majoritàriament
però no només
sobre la llengua
articles publicats
des de l'any 2000 fins ara
i són tots
hi ha uns 81.000 registres
i
des del juny del 2010
també inclou
tots els mitjans digitals
la premsa digital
jo tinc
la pàgina web
que és molt senzill
i això
a qui li interessa
fer un treball
de recerca
de qualsevol cosa
de llengua
va molt bé
perquè a més a més
hi ha una eina
de cerca
d'aquella típica
eina
per a com
les bases de dades
tu pots posar
una sèrie
d'escriptors
hi ha una guia
de 4 o 5 pàgines
que es troba
tot això es troba
a les3bw.gencat.cat
barra llengua
barra bd
premsa
que és base
de les premsa
llavors allò típic
tu dius
paraula tal
amb quins idiomes
perquè aquí
també hi ha
el New York Times
i vull dir
no hi ha només
premsa catalana
hi ha premsa
de tot el món
hi ha desenes
de mitjans
de mitjans
de comunicació
tinc aquí
la llista
i hi ha
una mica
de guia
de com
fer la recerca
i a partir d'aquí
cada any
s'ha editat
un dossier temàtic
s'editen dossiers temàtics
m'interessa
saber com està
la terminologia esportiva
per exemple
futbol
d'en segona B
ara estarà de moda
aviat no
la segona B
a Tarragona
esperem que no
però es veu que sí
doncs per saber
com està
la terminologia
futbolística
en català
la segona divisió B
doncs podreu anar
a la base d'es
i fareu-vos el dossier
i allà el trobarem
fareu un dossier
amb recerca
futbol
segona B
català
Tarragona
nàstic tal
i fas un dossier
molt bé
per tant
una eina interessant
i després
un breu apunt
l'altre dia
vam esmentar
amb allò dels llonguets
i tal
el llibre aquell
un llibre medieval
que era com el que
va ser a català
ho dic perquè
algú que m'escolta
va preguntar
escolta i això
què?
com ho he dit allò?
ho repetiré
és un llibre que es diu
Especulum al Foder
és del segle XV
al principi del segle XV
i és un típic llibre
de l'edat mitjana
sobre
que es feia amb l'edat mitjana
sobre procediments
d'higiene
i tal
copiats
en llatí
ja n'hi havia
a l'època dels romans
i a l'edat mitjana
es recupera una mica això
la cosa és que
és en català
és el més antic d'Europa
i té tot un apartat
que hi ha
l'apartat gastronòmic
que comentava l'altre dia
i també hi ha l'apartat
de postures
i de tècniques sexuals
que amb això
és el que fa
que li diguin
el que m'assutra català
més és això
es va publicar fa poc
una edició moderna
en què
es posen en conjuntament
els dos únics manuscrits
que es coneixen
que existeixen d'això
que són de principis
del segle XV
i estan en biblioteques
valencianes
doncs
hi ha una edició recent
de l'any passat
o de fa dos anys
en què
estan posats
tots juntets
i està
diguem
una edició crítica
estudiant
i el meu dubte
era si això
era en llatí
o en català
efectivament
és en català
perquè hi ha tot un article
aquí adjunt
i tal
i es veu
hi ha uns extractes
dels originals
i és en català
del segle XV
català antic
català del segle XV
tenint en compte
això és de principis
del segle XV
doncs vaja
és una cosa
que recull
el que se sabia
al segle XIV
de tot això
és una curiositat
Déu-n'hi-do
molt bé
doncs la curiositat aquesta
és fer com el foder
i acabem
novament amb la música
de la increïble història
de Carles Carovina
i amb la cançó
que dóna nom al disc
música de mercat
sí
per què hem acabat
amb aquesta
per allò
que avui és
dia de mercat
i a més a més
em sembla
perquè la lletra
parla de mi
ah sí
sí
perquè què diu
perquè diu
que soc un indecís
l'Enric
sí
perquè soc un aficionat
per això
soc un aficionat
de la ràdio
i vinc aquí
com un aficionat
cada diner
i dic
a mi
em m'autodedico
la cançó
soc un aficionat
un aprenent
no en sabrem mai prou
doncs ja ho sabeu
Enric
fins la setmana vinent
dimecres més
soc un aficionat
soc un aficionat
soc un aficionat
soc un aficionat
un aprenent
gregari independent
d'accent poc tancat
música de mercat
de l'últim client
que treu tranquil·lament
de dins de l'anorac
els cèntims per comprar
de l'últim client
i de l'últim client
o és la resta
no en sabrem mai prou
som un aficionat
sóc un aficionat
sóc un aficionat
sóc un aficionat
sóc un aficionat
Defendent, gregar intel·ligent, jovec molt barat.
Música de mercat, de l'últim client, que flota el firmament vestit amb l'anorac i que no vol comprar.
Música de mercat, de l'altre de l'altre de l'altre de l'altre de l'altre de l'altre.