Com cada setmana, com cada dimecres,
ens curem en salut aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio,
amb aquest espai que fem amb la xarxa social i sanitària
de Sant Pau i Santa Tecla.
Avui volem recordar que el 2012 la Unió Europea
l'ha declarat com l'any europeu de l'envelliment actiu
i per això avui tractarem de l'envelliment i de les demències.
Per això ens acompanya com cada dimecres el doctor Javier Uliach,
director de l'Hospital Santa Tecla.
Doctor Uliach, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya la doctora Maria Pino.
Doctora Pino, també, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Perquè, doctor Uliach, com dèiem,
aquesta declaració de la Unió Europea
ens serveix avui d'excusa, entre cometes,
per tractar aquesta qüestió que jo m'imagino que va més,
precisament perquè la població cada cop,
afortunadament,
vivi més, més anys,
i per tant hi ha cada cop més persones grans.
Hi ha més persones grans
i l'exigència de viure amb qualitat.
No solament és allargar la vida,
que ho hem aconseguit,
sinó també és allargar-la amb una qualitat de vida acceptable,
que també ho hem aconseguit.
i un concepte bàsic, potser,
per començar a parlar de tot això,
és que moltes vegades pensem en la bellesa
com un sinònim de malaltia
i aquest jo penso que és un equívoc
que també al llarg del dematí
podem anar explicant una mica
per què és un equívoc.
Em sembla molt interessant
perquè li anava a preguntar
si precisament envelliment,
és a dir, més envelliment de la població,
volia dir,
directament volia dir conseqüència,
més demències.
Sí, és així.
És a dir,
a mesura que augmenta l'edat de la població,
hi ha més demències.
Això és així.
Però el que no és,
és un sinònim,
bellesa,
no és un sinònim de malaltia,
la paraula en si.
El que sí que és cert
és que la bellesa va associada,
a vegades,
amb una sèrie de malalties
i amb una sèrie de circumstàncies
que les hem d'afrontar.
I una mica ens agradaria parlar
de com estem,
de quines possibilitats hi ha de prevenció
i, si voler,
fins i tot podem parlar
d'allò dels tractaments anti-edat,
miraculosos,
podem fer un petit comentari
d'aquests temes.
Molt bé,
doncs ho farem també amb la doctora Pino.
Doctora Pino,
quan parlem de demències senils,
parlem d'una,
de moltíssimes,
de diferents tipus,
de diferents classes?
Bé,
la demència senil
és un terme genèric
que implica,
demència vol dir un deteriorament,
una persona que abans feia una vida autònoma
i tenia les capacitats mentals preservades
i arrel del que sigui,
potser per una embòlia
o sigui per causa desconeguda
com és la malaltia d'Alzheimer,
comença un deteriorament
de les seves facultats mentals
que això implica
una major necessitat d'ajuda
en realitzar les activitats
del dia a dia
per les quals era autònoma.
I quan diem senil
vol dir a partir dels 65 anys.
Llavors,
vol dir que hi ha demències presenils
en edats inferiors de 65
i dins de tants les senils
com les presenils
hi ha bastants tipus de demències.
Aleshores,
parla primer d'una qüestió mental,
per tant no física.
No, no,
és mental.
És mental únicament.
Després pot tenir
potser conseqüències
de deteriorament físic
per l'edat,
perquè avança l'edat,
però en principi
és una qüestió mental.
No,
o sigui,
com que al cervell
ja estan les funcions mentals
i també les físiques,
ens podem trobar patologies de demència,
com per exemple
quan hi ha una embòlia cerebral
que pot donar una conseqüència
que aquella persona
arrel d'aquella embòlia
és una persona dependent,
sobretot en persones grans,
no parlo en persones joves,
i això implica
un deteriorament mental,
possiblement,
no sempre hi ha
un deteriorament mental,
però la majoria de vegades sí,
i també pot haver
un deteriorament físic.
Depèn del tipus de demència,
ens trobem des del principi
símptomes motors o no.
L'Alzheimer, per exemple,
no comença amb símptomes motors,
però altres sí.
Podem classificar les demències
amb diferents tipus,
hi ha diferents classes
i quines serien?
Bàsicament la diferenciació
més clàssica
o més utilitzada
és les demències primàries,
és a dir,
aquelles que no se sap la causa,
la persona es deteriora
i encara no sabem la causa,
com l'Alzheimer
és la més coneguda,
i després estan
les demències secundàries
que serien aquelles
que són conseqüència
d'una patologia de base,
per exemple,
les demències vasculars
són aquelles que per patologia
vascular,
sigui perquè has tingut
una embòlia cerebral
o perquè es van fent
petits infarts cerebrals,
aquella persona
es va deteriorant
i sabem la causa,
que la causa
és aquest problema vascular.
O en alguns casos
de la malaltia de Parkinson,
no sempre pot desencadenar-me
una demència,
també sabem
que hi ha demències
associades
a patologies neurològiques
que en principi
no eren demenciables,
però que s'ha vist
que a la llarga
en alguns casos
sí que comporten
una demència.
I a partir d'aquesta classificació
que fa,
què és el més habitual?
Les primàries,
les demences primàries
o les secundàries?
La més prevalenta actualment
és l'Alzheimer,
que és demència primària.
L'Alzheimer?
Sí.
Perquè quins símptomes?
Clar, parlem molt
de l'Alzheimer
i en els últims anys
se n'ha parlat molt,
afortunadament,
una patologia
que segurament era
immensament desconeguda
fa 15 o 20 anys,
ara gairebé tothom
té una referència,
encara que sigui molt bàsica.
Com apareix l'Alzheimer?
Quina és el primer signe,
el primer símptoma
d'aquesta demència?
Habitualment,
els primers símptomes
de la malaltia
són problemes de memòria.
La persona abans
era capaç de recordar
certs events
o informació
que més coneixia
i comença a despistar-se,
a oblidar-se.
I no és una...
També és veritat
que amb l'envelliment normal
també hi ha una davallada
a la memòria,
però amb les proves
que passem,
els tests psicològics
que passem,
podem diferenciar
els problemes de memòria
per l'envelliment normal
dels que són patològics.
i són oblits
de coses que abans sabia
i ara no sap
o que es confon coses
o inclús hi ha una negació.
Moltes vegades
la mateixa negació
de què li passa
o a la persona
a ell mateix
que nega
i diu
no, no,
jo estic bé
i no necessito anar al metge
o no cal,
això és normal.
De vegades això
és el que la família
li crida l'atenció
i és el que el porta al metge.
I això apareix
ja en edat avançada,
no?
A partir de 65-70 anys
és més habitual.
És el més habitual, sí.
Però ens trobem també
en fases
en gent jove.
I és una patologia
que d'alguna manera
va creixent
tenint en compte
que és degenerativa, no?
I que no té cura.
Va apareixent molt
a poc a poc?
És a dir,
els primers símptomes,
des que pot aparèixer
el primer símptoma
fins que aquella persona
o la família
acudeixi a un professional?
Pot passar realment
molt de temps?
Nosaltres,
de vegades,
bé,
també és cert que
la població
que a vegades
té més sensibilitzades
amb el tema
perquè sabem que
els tractaments
són més eficats
o en fases inicials
i normalment
venen a consultar
a l'any,
més o menys,
de quan comencen
a notar símptomes,
sobretot de memòria.
I l'any
és un temps massa llarg?
És que no saben,
no?
Perquè hi ha molta gent
que té problemes
de memòria,
ho comenten
amb altres familiars,
i amb altres persones
de la seva edat,
bé,
a mi també em passa
i tal,
i el que passa també
és que la família
a principi
està desconcertada,
s'equivoca,
no s'equivoca
i llavors
solen tardar
més o menys un any.
Els que venen bé.
Hi ha prevenció?
Es pot prevenir l'Alzheimer?
A veure,
l'Alzheimer,
com que ara
no es coneix la causa
ara mateix,
no,
però el que sí que s'ha vist
és que el fet
que tinguis una vida activa,
tinguis un nivell cultural
o una formació
no diria acadèmica,
perquè no pel fet
de no haver anat
a l'escola de petit
no vol dir
que al llarg
de la teva vida
t'hagis format
o participat
en activitats
culturals,
socials,
de participació social,
tot el que implica
una activitat mental
i física
és un factor protector
per la demència,
perquè el que sabem
és que les neurones
van morint
al llarg de l'edat,
però el que sí que
fomentem
amb l'activitat
és la connexió
entre les neurones,
que això és
un factor protector.
actua com una malla
que aguanta
el pes
de la caiguda
de les pedres,
com si diguéssim,
aguanta, aguanta,
fins que al final
la persona comença
a manifestar símptomes,
però quanta més
estimulació,
activitat mental,
física
i major,
evidentment,
conservació
de vida saludable,
la dieta,
l'alimentació,
tot això,
és un factor protector
per la demència.
Dit d'una manera clara,
activitat física,
la que calgui,
però també donar-li
molt el coco,
no?
Intelectual, sí.
Moure molt el servei,
encara que es tingui
l'edat que es tingui,
això és bo
per, com a mínim,
prevenir o retardar
l'aparició
dels primers símptomes
de l'Alzheimer.
I social també,
la vida social.
Clar,
perquè així també
d'alguna manera
et mous tot,
el cos i l'ànima
i la ment, no?
Això és important.
Per exemple,
evitar casos
que això a vegades
passen persones grans
que viuen soles
o que tenen poca relació
o que surten poc de casa.
Tot això lliga
amb el que dèiem,
de l'any europeu
de l'envelliment actiu, no?
Actiu, sí.
És a dir,
ser actiu en totes les facetes
sempre que sigui possible.
Exacte.
De fet,
jo crec que hi ha més sensibilització
i que a vegades saps
que hi ha més tallers de memòria,
per exemple,
activitats per gent gran
o a vegades no cal que sigui
específicament un taller de memòria,
poden fer altre tipus d'activitats
com manualitats
o de qualsevol tipus
que indirectament
treballes el tema cognitiu
i afavoreixen la relació
amb les persones
i la persona està activa.
Això és el bàsic.
Doctora,
i aleshores,
quan tenim un cas,
és fàcil de detectar
pel professional?
Perquè, clar,
dèiem,
els dubtes de la persona,
de la família,
de l'entorn,
se m'oblida això,
no sé què,
acabo d'anar al metge.
Per a vostès,
de seguida es veu clarament?
No sempre, eh?
A veure,
jo soc psicòloga,
llavors,
cada vegada
els estudis psicològics,
amb els tests
que passem,
cada vegada són més fins
a l'hora de diferenciar
envelliments
normal,
patològic
i dins de les demències,
el tipus de demències,
no?
Segons com ho fa la persona,
podem diferenciar
on està
l'afectació cerebral
i sabem que,
per exemple,
l'Alzheimer
comença amb unes àrees
en concret
o altres tipus de demències
en unes altres àrees,
llavors,
amb això ho podem diferenciar.
Però el metge
utilitza altres eines diagnòstiques
com pot ser
la neuroimatge,
no?
La resonància
i el test cerebral,
l'analítica,
tota aquesta informació
l'ajuda a donar
el diagnòstic
de patològic o no
i si és patològic
quin tipus de patologia
hi ha
i entre tot
es treu el diagnòstic.
Però no sempre és fàcil
a la primera, eh?
Sí, sí.
Ja tenim el diagnòstic,
tractament,
aleshores,
tots els casos
d'Alzheimer
es tracten igual?
O depèn molt
de la fase
del moment
en què es detecta
i es diagnòstica
que estem
en un cas d'Alzheimer?
Sí,
de fet,
a veure,
en principi
la gent acostuma
en el metge
en fases bastant
inicials,
tractables
i des dels serveis sanitaris
hi han aprovades
una serie de medicacions
per fases inicials
i unes altres
per fases avançades.
L'habitual
és que la persona
que tingui
diagnòstic d'Alzheimer,
altre tipus de demència,
es tractarien
d'una altra manera,
es tractin
farmacològicament
i totes
el que sí que
nosaltres
oferim,
inclús de la xarxa
de Santa Tecla,
és l'estimulació
cognitiva,
que és el que...
Què vol dir això?
Es tracta de treballar
la memòria,
l'atenció,
totes aquelles funcions
que es van deteriorant
a través d'exercicis,
amb activitats en grup,
per fer exercicis
de memòria,
de llenguatge,
perquè tot allò
es mantingui
al màxim de temps possible.
és a dir,
que tot això
que havíem comentat abans
com a prevenció
és vàlid
un cop detectat
i diagnosticat
un cas d'Alzheimer,
perquè acompanya
els medicaments,
la medicació,
però és important
que aquella persona,
encara que ja
se li hagi
diagnosticat,
que mantingui
aquesta activitat
del servei que dèiem,
perquè sempre
anirà més lentament,
no?
Sí.
A veure,
no fem els mateixos exercicis
amb gent normal,
amb un envelliment normal
que amb gent amb patologia.
L'exigència és diferent,
els exercicis
han d'estar adaptats
perquè si no generes
frustració en la persona
i no és el que vols,
però sí que és cert
que l'activitat
que dèiem
en persones normal
és bàsica i necessària
en persones amb malaltia.
Sí, sí, totalment.
La progressió de la malaltia
acostuma a ser
el mateix ritme
a la majoria de pacients
o pot haver-hi
moltes diferències?
L'Alzheimer
té una durada mitja
d'uns 10 anys
d'evolució,
més o menys.
El que passa
és que pots trobar
persones que evolucionen
en 5 anys
i altres en 12, 13,
llavors això
no ho pots prevenir
ni anticipar la família
quan t'ho demanen.
El que sí que és cert
és que la malaltia d'Alzheimer
té unes fases
molt típiques,
molt ben clares
i va passant
per totes les fases
de forma molt clara
amb la qual cosa
sí que pots informar
la família
del que vindrà
perquè es vagi adaptant
el que té
i el que tindrà en el futur.
Podem comentar
aquestes fases
molt sintèticament?
Allò que el professional
veu molt clarament
respecte al pacient?
Nosaltres utilitzem
o des de l'àmbit clínic
s'utilitza una escala
que es diu GDS,
una escala
de ja fa uns quants anys
que funciona
que va des d'un GDS 1
nivell 1
fins a 7.
L'1 és una persona normal
i el 7 és la persona
amb demència molt greu.
Llavors es considera
que a partir del número 4
quan hi ha afectació
del dia a dia
la persona ja necessita
que algú li recordi
per exemple
la medicació
o que ha d'anar al metge
o l'ha d'acompanyar
per rutes
a partir d'aquest GDS 4
ja parlem de demència
i a partir d'aquí
cada vegada
va a menys
fins a arribar al 7
si no és que hi hagi
en mig alguna patologia
que provoqui la mort.
El 4 seria
a partir del moment
en què aquella persona
malalta
ja necessita
pràcticament
de manera permanent
una persona al costat?
Sí.
O si no permanent
gairebé, no?
Sí, sí.
Ja necessita
nosaltres diferenciar
les activitats del dia a dia
que diem instrumentals
i les bàsiques.
Les instrumentals
serien les més complicades
gestionant la medicació
que has d'anar al banc
i treure uns diners
per utilitzar
per pagar
no sé què
tot això és més difícil
que per exemple
menjar.
Llavors primer s'afecten
les difícils
les instrumentals
i cada cop
es van deteriorant
fins que arriben a les bàsiques
i després hi ha coses
molt més bàsiques
com ja és el caminar
o l'enuega.
L'Alzheimer
deia que és
la principal demència
senil primària
n'hi hauria alguna altra
que vulgui comentar
o bàsicament
ens hem de centrar
en l'Alzheimer?
No, no, no.
Hi ha altres patologies
a veure
tots pensem
en la demència
com a problema
de memòria
però ens trobem
moltes vegades
que ens arriben persones
que el problema principal
no és tant la memòria
com el comportament.
És una persona
normal i corrent
però comença
a tenir símptomes
més de tipus conductual
irritable
rampers d'agressivitat
o conductes
inclús desinhibides
comentaris que no toquen
coses d'aquest tipus
o al contrari
persones que es tornen
apàtiques
que no tenen iniciativa
i la família
diu
és que està a drop
o no té ganes de fer res
aquest tipus de demències
que considerem
més de tipus frontal
de les àrees frontals
dels serveis
també són dignes
de
són habituals.
I això
com es tracta?
Bé
això es tracta
de molta explicació
amb la família
si hi ha símptomes
que desborden
tant el familiar
a la família
es pot tractar
amb medicació
i moltes vegades
és adaptar-se
a explicar
per exemple
l'apatia
que és molt freqüent
en qualsevol tipus
de demència
que és la manca
d'iniciativa
i d'interès
per allò que t'envolta
s'ha d'explicar bé
perquè si no
genera enfrontament
entre la família
i l'afectat
que li diuen
ets un drop
has de fer això
li dir què fa
si no fa
llavors has d'explicar bé
què és això
perquè entenguin
i canviïn la manera
de tractar
i això també
ho podríem
qualificar
com a demència senil
i per tant
que afecten especialment
a persones ja
d'una determinada edat
és que el senil
té a veure amb l'edat
llavors
les demències frontals
ens podem trobar
bastant habitualment
de fer la demència
frontotemporal
és molt habitual
en gent jove
a partir dels 40 anys
ens podem trobar casos
de demències frontals
molt bé
demències secundàries
que ens ha explicat
al principi
del programa
que d'alguna manera
tindrien a veure
amb
que es produeix
una lesió
al cervell
sigui una embòlia
sigui un infart
m'imagino
que és el més
el més
el més habitual
aquestes
la demència vascular
la vascular
que és un problema vascular
sigui perquè ha fet
una única embòlia
lo suficientment important
com perquè
la persona
es demensi
o bé
perquè està fent
petits infarts
i progressivament
la persona
es va deteriorant
pot manifestar
els mateixos síntomes
que l'Alzheimer
però potser
en les proves
cognitives
que passem
estès
fa un rendiment
diferent
però al final
és el mateix
és a dir
s'oblida
igualment
de les coses
però el perfil
és diferent
i quan fas
la neuroimatge
te trobes
lesions vasculars
que és el que
explicarien
el deteriorament
i aleshores
aquí és quan també
hi ha
en la majoria
dels casos
o sempre
seqüeles físiques
és més habitual
que en les MSI
sí
sí
sí
sí
sí
perquè
diguéssim
que és com que
la irrigació cerebral
no arriba correctament
al cervell
i com al cervell
les àrees motores
de memòria
estan molt properes
doncs
poden haver símptomes
inicialment
des del principi
símptomes motors
de fet
és una de les
característiques diagnòstiques
l'aparició
de símptomes motors
en les demències vasculars
és bastant freqüent
això m'ho pot traduir
l'aparició de
has dit
símptomes motors
que per exemple
camina malament
o va més lent
o li costa
articular les paraules
tot això
que és més motor
doncs
moltes vegades
tirar cap a la vascular
i aleshores
això també té
un procés
similar
de deteriorament
de la persona
al que hem comentat
amb el tema
de l'Alzheimer
també es produeix
una situació
si fa no fa similar
no té la mateixa
evolució típica
o sigui
et pots trobar
dos demències vasculars
molt diferents
però
els dos Alzheimer's
tot i que són diferents
i en temps
també són diferents
tenen coses molt similars
a més les vasculars
depèn d'on estigui
faltant la sang
les conseqüències
els efectes són uns altres
és a dir
aquí sí que podem trobar
un ventall molt ampli
de situacions
però en quins tractaments
en general
es dona a terme
en aquests
en les vasculars
per exemple
és evitar els factors
de risc vasculars
si hi ha problemes
doncs bueno
els antiagregats
i tot el que té a veure
amb el problema vascular
perquè la persona
no faci més embòlies
i l'estimulació
és que
l'estimulació cognitiva
que és el fet
de donar-li activitat
a la persona
és a dir
que seria
en aquest cas
sí que sí
similar
a un cas d'Alzheimer
estimular-lo
perquè faci
dintre de les seves possibilitats
el que pugui
de fet
dins de la xarxa
tenim l'hospital de dia
del centre sociosanitari
llevant
en què
allí hi ha barrejats
demències
d'Alzheimer
vasculars
frontals
és a dir
no importa
quina és
el que importa
és els símptomes
que té
i que el tractament
que nosaltres oferim
a nivell d'activitats
cognitives
o d'activitats
per ells
és tot el mateix
és a dir
sí que els separem
en grups
els que estan
en fases més avançades
dels que no ho estan
però treballem el mateix
i sabem
el que podem demanar-li
a uns o a uns altres
el nivell d'exigència
amb uns
a l'altre
el com evolucionarà
llavors per exemple
els vasculars
poden tenir problemes
de memòria
no tan severs
com l'Alzheimer
llavors
en els exercicis
de memòria
que els hi proposarem
a un Alzheimer
serà més suau
i a un vascular
millor li demanarem
una miqueta més
però bé
treballem el mateix
però aleshores
ara una pregunta prèvia
que
clar
en el cas de les demències
secundàries
és a dir
d'aquestes embòlios infarts
clar
la lesió apareix
de cop i volta
no?
sempre o no?
no, no, no
de fet
hi ha infarts silents
que es diuen silentes
què és això?
és que abans també ha parlat
de petits infarts
sí
què vol dir petits infarts
o infarts silents?
a veure
pot ser que tinguis
una embòlia
perquè se't taponi
una artèria
de les que es riguen
al cervell
llavors dona
l'atípic
cas d'una embòlia
i això és
de cop i volta
tens un problema
una lesió
que després deriva
que és l'ictus
l'embòlia
l'infart cerebral
o
la feridura
en català
però tenim altres casos
que són
quan no afecta
l'artèria
o les artèries principals
sinó les petites venes
que arriben fins a les àrees
profundes del cervell
que són aquestes
les que es van taponant
i van donant
petits infarts
que no donen símptomes
evidents
com un ictus
però van provocant
canvis
la persona ja no camina
com abans
està més torpe
cau
comença a tenir
problemes de memòria
o canvis de comportament
i és quan
no sabent què és
li fas un TAC
perquè és una de les
eines diagnòstiques
que el protocol
d'estudio de la demència
normalment inclou
el test neuropsicològic
el TAC
l'analítica
i en el TAC
veus les lesions
i aquí és on es descobreix
i a partir d'aquí també
es pot diagnosticar
i comença el tractament
perquè clar
tenir petits
infarts
és un símptoma
que pugui tenir
un ictus
sí
sí
clar
té molta més probabilitat
sí
i això es pot evitar
amb el tractament
es pot prevenir
amb alguns tractaments
segons si ataques
la causa de l'ictus
perquè són petits
ambòlies
que s'han produït
perquè hi ha un problema
amb la fluidesa
de la sang
per exemple
amb els tractaments
antiagregants
pots prevenir
l'aparició
de noves embòlies
hi ha alguna cosa
més a comentar?
clar
aquí tot el tema
de la prevenció
sobretot
l'envelliment actiu
que era el lema
que dèiem al principi
del programa
tenir
en fi
doncs una vida
el més activa possible
encara que tingui
70 o 75
o 80 anys
els que siguin
tenir una vida activa
en tots els sentits
aquesta suposo
que és
les principals recomanacions
jo crec que també
una de les coses
importants
a transmetre
és que
la responsabilitat
de cadascun
també és important
el fet que un sigui gran
ha d'implicar també
que s'ha de mantenir actiu
tenir una vida social
participar en les activitats
ser actiu
perquè
ja ho dèiem
és un factor protector
s'està veient cada vegada més
que persones amb més
activitat
són
són menys propenses
a patir una demència
si al final
ha d'arribar
arribarà
es tractarà
i el que hagi de ser
però
com més puguis
mantenir-te
en un estat normal
amb la mesura
que puguis evitar-ho
jo crec que s'ha de fer
doctor Olíac
alguna cosa
que ens quedi pendent
per comentar
activitat física
una alimentació
i una nutrició
correcta
la tendència
vigilar
amb la tendència
nova
diguem-ne que
això no havia aparegut
pràcticament fins ara
del sobrepès en l'edat
en l'edat gran
el tema de la lluita
contra els hàbits tòxics
també en l'edat
en l'edat
també és important
i els tractaments
o les actuacions preventives
vegis el tema
de les
de les vacunacions
dels seguiments
de les patologies cròniques
que poden coexistir
amb l'edat
adulta
i totes aquestes actuacions
junt amb el que comentava
la doctora Pino
de la
una vida social activa
són elements
que poden fer
que la bellesa
que per si
ja hem dit
que no era una malaltia
la bellesa es porti
amb la màxima qualitat
de vida
ara que ha citat
malalties cròniques
esclar
una persona
amb alguna malaltia crònica
és més propensa
que tingui
algun problema
d'aquests
o no té res a veure
no, amb els temes
de deteriorament cognitiu
no té per què
moltes vegades
no tenen cap relació
una malaltia crònica
pot ser una diabetis
i sí que és veritat
que una diabetis
pot provocar
alteracions vasculars
i per tant
pot afavorir
que arribi malament
la sang al cervell
però diguem-ne
que és anar a buscar
molt
diguem-ne que
les grans línies
de relació
no estarien
amb deterioraments cognitius
doctora
i els casos
per exemple
d'Alzheimer
o de les altres
semències
que hem comentat
secundàries
apareixen cada cop més
per les estadístiques
pel que vostès veuen
a les consultes
amb edats més joves
o cada cop
precisament amb edats
més grans
perquè cada cop
tenim afortunadament
una població
més envellida
de fet el principal factor
de risc per la demència
és l'edat
a mesura que es fem més gran
creix exponencialment
la probabilitat
de patir una demència
per tant
cada cop es troben
casos de persones
més grans
que poden tenir
fins i tot una vida
perfecta
fins al 70 i escaig
però en un moment
determinat
sí que li apareix
la demència
ho dic també
perquè clar
vam tenir un cas
o tenim un cas
molt conegut
popular
perquè l'expresident
Maragall
el declarar la seva
el declarar públicament
que tenia Alzheimer
ho va fer
amb una edat
relativament encara
no molt gran
i potser per això
pot haver-hi la sensació
que una part de la població
pensi que cada cop
aquesta malaltia
es pot tenir abans
a veure
no és que es pugui tenir abans
es diagnostica abans
i també és cert
que a vegades
als mitjans de comunicació
quan veus
imatges de persones
amb demència
les veus en fases finals
amb cadira de rodes
i bueno
quan pensem en una demència
nosaltres clínics
ja no estem pensant
en aquestes fases
això ja són fases avançades
ja són fases finals
i ens trobem
que per nosaltres
una demència
ja és
la persona
et pot dir
la família
però si no lo parece
no ho sembla
però per nosaltres
ja ho és
per això li preguntava
perquè clar
l'aparició de personatges públics
que declaren tenir aquesta malaltia
en un estat inicial
de la patologia
és aparentment normal
exacte
i amb una edat
relativament jove
vull dir
que encara no
no sigui una persona
molt gran
de fet és això
la gent que va estar
més sensible
i a la que comença
hi ha alguns fallos
inclús ens estem trobant ara
familiars
de persones
que han tingut demència
que han sigut cuidadors
que saben el que és
patir una demència
perquè ho han viscut
amb els seus familiars
potser pares i mares
que comencen a tenir
uns fallos de memòria
que moltes vegades
són normals per l'edat
però que tenen la por
sí sí
de que no tingui
el que va tenir
la meva mare
bé
també
no hi ha cap problema
de visitar aquestes persones
perquè
és un motiu d'angoixa
hi ha un tema genètic
aquí pot haver-hi
un tema
la genètica
poc
explica
és lo excepcional
acabem
amb el missatge
de tenir això
un envelliment
el més actiu possible
en tots els sentits
de l'activitat física
però també
de l'activitat mental
com avui
n'hem parlat
àmpliament
en aquest espai
de salut
amb la xarxa
de Santa Tecla
i per fer
evident
la importància
de detectar
aquests casos
de demència
senil
avui n'hem parlat
amb la doctora
Maria Pino
de la xarxa
de Santa Tecla
doctora
moltes gràcies
ha estat molt interessant
que vagi molt bé
i doctor
Iac
fins al proper programa
gràcies també
per compartir
aquesta estona
amb els ullens
de Terrona Radio
que vagi bé
moltes gràcies
adeu bon dia
moltes gràcies
gràcies
cap am