El millor de la temporada a Tarragona Ràdio.
Hola, què tal? Benvinguts a una nova edició del millor de la temporada 2011-2012 a Tarragona Ràdio.
Aquest estiu volem recuperar els continguts i programes més interessants que us hem oferit els darrers mesos.
Els volem tornar a escoltar i, d'aquesta manera, recordar amb vosaltres quins temes o quines entrevistes o quines estones de ràdio han estat les més destacades de la temporada radiofònica 2011-2012.
Avui viatjarem cap a l'octubre del 2011. En aquells dies estava a punt de complir un any de l'obertura del Corte Inglés.
Ara ja en fa gairebé un any i mig. Arrel d'això, analitzàvem amb els responsables del petit comerç tarragoní com afectaven o afecten els grans centres comercials els seus negocis.
Ens visitaven el president de la Federació Unió de Botigues de Tarragona, Eduard Manyas, també el president de la T de Tarragona, Joan Blázquez, i el president de Botigues de Tarragona, Ferran Milà.
Tot seguit remetrem aquest espai i després parlarem de llibres, de bones lectures.
I és que també el passat octubre es presentava la novel·la Jo Confesso, de Jaume Cabré.
L'escriptor era a Tarragona, aprofitava per fer promoció del seu llibre i passava pels micròfons de Tarragona Ràdio.
El Ricard Laod l'entrevistava.
Tot seguit recuperem, doncs, aquests dos espais que protagonitzen avui el millor de la temporada.
Temps durant la propera mitja hora per analitzar la situació del petit comerç de la ciutat de Tarragona.
Un altre sector econòmic, un altre sector comercial, afectat com pràcticament tothom per la crisi econòmica.
Però mirarem de parlar més enllà de la crisi i mirarem d'analitzar el petit comerç ara que està a punt de complir-se el primer any de la implantació a Tarragona del centre comercial al Corte Inglés.
Ara fa un any en parlàvem àmpliament i un any després en volem fer balanç amb responsables de tres associacions que apleguen el petit comerç de la nostra ciutat.
Ens acompanya Joan Blázquez, que és el president del centre comercial La TET de Tarragona. Joan, bon dia.
Hola, bon dia.
Eduard Manyes, que és el president de la Federació d'Unions de Botigués. Eduard, bon dia.
Bon dia.
I també Ferran Milà, que és el president de Botigués de Tarragona. Ferran, bon dia.
Bon dia.
Comencem, si els sembla, per a l'últim que comentava.
Ara fa un any s'obria el Corte Inglés.
S'havien creat moltes expectatives i moltes previsions a favor o en contra sobre l'impacte positiu o negatiu que podria tenir aquest centre comercial que obria portes a Tarragona.
Vostès que representen el petit comerç. Un any després, Joan, el Corte Inglés ha resultat positiu o negatiu o no s'ha notat gaire pel que fa al sector que vostès representen?
Doncs per la nostra banda diríem que no s'ha notat la qual cosa perquè per poder dir exactament el que ha passat hauríem de fer un estudi tan a fons que seria quasi impossible de fer, no?
Botiga per botiga i tal. I de totes maneres mai seria exacte perquè si dius, mira, s'ha venut menys, bueno, és per culpa del Corte Inglés o és per la crisi o per què és, no?
Jo diria que no s'ha notat les expectatives que havien.
Jo sempre he estat positiu amb l'arribada del Corte Inglés perquè doncs sabem que ens fa una propaganda exterior que nosaltres no podem arribar a fer.
Sabem que ens porta gent de fora i això doncs és positiu i dona un nivell a la ciutat de comerç que, bueno, tenint Corte Inglés és com si puigéssim una mica al nivell, no?
I el que havíem dit sempre, millor aquí que no es posés en un altre lloc a fora, amb la qual cosa la gent d'aquí anirien cap a fora.
La gent d'aquí tota la vida ha anat al Corte Inglés Barcelona, doncs si ara són els mateixos els que van Corte Inglés Tarragona,
després anar a Barcelona quasi quasi vol dir passar el dia per allà i fer gasto i donar vida a les altres botigues de Barcelona,
del voltant del Corte Inglés o d'allà on sigui, però fora de Tarragona.
D'aquesta manera el que va al Corte Inglés Tarragona doncs va a Corte Inglés i després la resta de vida,
si ha de seguir comprant la farà a Tarragona, per tant no estem negatius.
Ara, el que m'agradaria, de vegades hi ha persones que em diuen, mira que no, sembla que no els hi va massa bé,
doncs a mi no em fa gens de gràcia, perquè jo trobo que és com un termòmetre, no?
Si el Corte Inglés va a tope, vol dir que tot va funcionant, no?
Jo desitjo que funcioni.
Eduard, ha resultat positiu, negatiu, no s'ha notat el petit comerç?
Aviam, que portés la gent a Tarragona a comprar el petit comerç no ho ha notat pràcticament.
Si pot ser la restauració, va a restaurants, la gent que ve de fora doncs han aprofitat el dia
per quedar-se a fer un cafè o fer un dinar aquí a Tarragona,
però el petit comerç no l'ha beneficiat en res.
Jo diria tot el contrari, l'ha perjudicat molt,
perquè si compres un vestit o unes sabates al Corte Inglés no ho compres amb el comerç petit,
amb el comerç tradicional.
per tant, ens ha afectat i molt.
I no sols a Corte Inglés.
Jo crec que el pitjor que tenim ara és la crisi.
La crisi és el que està afectant de ple el petit comerç.
Abans parlàvem amb el microfon no tancat, no?
Els mitjans de comunicació jo crec que estan fent molt de mal,
no parlo de la ràdio, sinó de tots els mitjans, ràdio, televisió,
parlant contínuament de la crisi.
i la gent s'espanta.
Hi ha gent que sí que està treballant, que podrien gastar i podrien consumir,
però no ho fan perquè estan espantats.
Per tant, jo crec que se li està fent un flac favor
amb els mitjans de comunicació a la gent perquè el comerç pugui vendre.
I jo, aquesta gran superfície, jo no vull fer propaganda,
sempre ho he dit, no vull dir el nom d'aquest centre comercial.
Aquesta gran superfície ens afectarà i ens està afectant.
Evidentment que sí. També m'ha constat que ho estan passant malament ells.
Ferran Milà.
Bueno, doncs a veure com diu el seu director del centre comercial.
Ha vingut tard i malament, això és obvi.
Ha vingut, potser va haver de tenir que ha vingut abans,
va sortir l'altre dia amb una crònica del diari.
Ha vingut en un pitjor moment possible,
ha vingut en un moment de crisi i de baix consum,
més que la crisi a nosaltres ens afecta al baix consum.
Som els primers que ho notem i els últims que notarem la sortida de la crisi.
Malgrat tot, ja que està aquí,
a nivell de territori, si com diu el Joan,
és millor que estigui aquí que no pas un altre indret.
Però bueno, és una competència més, ja estem acostumats.
Vam començar amb el parc central, vam començar amb les Gavarres,
ens saltava el corte inglés, espero que no vingui ningú més ja
i que a partir d'ara ens dediquem exclusivament a treballar
i a parlar de Tarragona, centre, o Tarragona ciutat,
o Tarragona, el que és la ciutat de Tarragona,
amb tot el que es regenta, barris inclosos.
Dit això, jo penso que a més a més és veritat
que en les trobades que hem tingut amb aquest nom
del centre de corte inglés, com diu l'Eduard,
no hi ha sigut mai tampoc aquí.
Aquí venim amb els tres representants
potser més significatius de la ciutat,
però el corte inglés, quan parlem del corte inglés,
és que no hi és tampoc.
No sé si és de la ciutat o d'on són el corte inglés,
perquè aquí no hi és el corte inglés.
Dit això, res més,
ells ho passen malament com nosaltres.
és una gran empresa,
a diferència de nosaltres,
que som tres associacions de comerciants
i una federació,
i el que hem de fer és un pas endavant
en quant a que no...
Potser ens saltaria aquesta professionalització
amb la gestió a nivell d'associacions,
perquè competim amb aquesta gent,
cada dia que passa ells som més forts,
i nosaltres cada dia que passa som més fluixos,
més dèbils.
I aquí sí que noto mancar aquesta contravèrsia entre un,
que ara ben la té molt llarga,
i nosaltres que, evidentment, de vegades trobar-nos entre tots tres,
a vegades incos costa.
Jo trobo falta això.
Ara fa un any, justament,
i ho recordaran molts oients,
i ho recordaran evident els nostres convidats,
compartíem aquesta taula,
no aquí a la ràdio,
sinó justament a fora,
a l'exterior de la Rambla Lluís Companys,
davant del centre comercial en dia,
el dia en que obrien aquesta gran superfície
a la ciutat de Tarragona.
I ara fa un any,
i parlant amb vostès,
s'havien creat tota una sèrie d'expectatives,
i a més hi havia idees i projectes en marxa
per intentar atreure aquests milers de persones
que venien de fora de Tarragona
per atreure'ls cap a la zona de la Rambla,
cap a la zona del centre de la ciutat,
del nucli antic i d'altres zones comercials.
Un any després,
els experiments o les proves o les iniciatives
que van impulsar vostès
i que alguns van també tirar endavant
amb l'Ajuntament i la Cambra de Comerç,
entenc de les seves paraules abans
que no han tingut resultat?
No, els tres no, els tres a l'hora.
No, jo no dic que no.
Ah, perdona, doncs, Eduard, a veure.
Es va intentar fer,
a través d'un mitjà de transport,
portar la gent que venia de fora
perquè anés al centre.
El bus comercial.
El bus comercial.
Jo ja vaig dir,
amb el seu dia,
amb les reunions que van tindre,
que no era atractiu
per la gent que venia de fora
un bus comercial,
i efectivament va durar,
m'assembla que van ser dos mesos, aquest bus.
Jo agraeixo la bona voluntat
per part de l'Ajuntament
de buscar alternatives
perquè la gent que vingués de fora
pogués anar al centre.
Estem agraïts.
Jo, des de la Federació,
li agraïm al Carles Castelló
aquest esforç que va fer.
Però no va ser bo.
Jo vaig proposar de fer el trener turístic.
Em sembla que quan tu, Ferran,
estaves també a la Federació,
ho van comentar,
de fer un trener turístic,
fins i tot que ho portés a la Federació.
i era una manera
d'enganxar la gent
que vingués de fora
a fer una visita per la ciutat.
I de pas,
doncs, aprofitar
que pujaven al centre
perquè poguessin fer compres.
El bus,
desgraciadament,
no ens va favorir.
Però, en bus o sense bus,
aquesta afluència,
teòricament,
de gent que ve de fora
al Corte Inglés,
després no s'ha desplaçat...
Vostès no han notat
un desplaçament?
No, jo sempre he dit,
la gent que ve de fora
de Tarragona
a Tarragona
ve amb el seu cotxe,
a part que al pàrquing
d'aquesta gran superfície
fan la compra i marxen.
Per tant,
nosaltres aquí
no els hem vist
al centre de la ciutat.
Joan, tu tens una altra opinió?
A veure,
jo vinc a dir
una mica el mateix,
però amb matisos, no?
És el que havia dit Ferran abans,
que el Corte Inglés
ha vingut en un mal moment.
És que no podem treure
masses conclusions
perquè ara mateix
no està venint la gent
que hauria de venir.
Llavors, si vingués
nosaltres dèiem,
si mira,
de tota la gent que vingui,
si un 10%,
que ja seria molt,
el desplaçéssim cap a la ciutat,
ja estaria bé.
Perquè pensa que tot
bàsicament
veia de fora,
llavors agafes un 10%
que abans no tenies.
I això representa molt,
perquè un 10%
d'un Corte Inglés
ple
és molta gent.
I com podríem atreure,
perquè aleshores
estaria d'acord
el Joan Blasquez
que les iniciatives
que s'han dut a terme
no han resultat
atractives.
o què creuen
que es pot fer
per atreure
aquest 10%
o el tant percent
de seguit?
El bus
jo sempre he dit
que jo no tinc
una bola de vidre
ni crec
en res d'això.
O sigui,
dir coses,
jo puc parlar
del que ja s'ha provat
i llavors puc dir
si funciona
o no funciona.
Llavors,
el bus
no va funcionar,
tot i que
vam posar esperances,
de totes màs
jo des del primer dia
sempre he pensat
s'ha de provar.
O sigui,
no asseguro
que funcionarà,
mai he assegurat res.
I llavors,
que ara provéssim
el tren,
doncs ja m'agradaria
també.
Seria una altra prova
i si funciona bé
i si no,
doncs,
a pensar una altra cosa.
I vull dir
que no estic
en contra de res,
tot és,
tot és,
l'ideal
és poder-ho provar.
Hi ha coses
que no se poden arribar
a provar
per pressupost,
per altres inconvenients
que puguin tenir.
Però jo ho provaria
i això del trenet
ho provaria.
I quan
l'amic Mañasa
ho proposava
jo ja deia
que estava d'acord
però que ens estaven
proposant un bus
doncs venga endavant.
Però el del tren
havíem parlat
fins a les palmeres
i tal
i saps que jo
en contra no hi he estat mai.
Es podria aprofitar
doncs el trenet turístic,
no?
O un altre?
No, un altre.
Un altre.
Un altre.
El que ara està fent
recorregut
que ja ho vaig dir
des de fa molt de temps
també, no?
Que teníem
que unir
la part alta
amb el Serrallo.
Jo crec que són
els atractius
d'aquesta ciutat
per la gent
que ve de fora.
La part alta
per l'encant que té
i per les runes romanes
que té
i el Serrallo
per la seva gastronomia.
Jo crec que això
ho han d'aprofitar
i ho han de promocionar.
I ara ve que
des de l'àrea
de promoció econòmica
o des de l'àrea
que porta la PAD,
la PAD Antón,
doncs ara s'ha fet
aquest recorregut
del trenet
Serrallo
per alta
per unir les dues parts.
Ferran,
la valoració
d'allò
que es va impulsar
ara fa un any.
A veure,
tots els esforços
són positius
si realment
la gent té ganes
de que les coses
funcionen
i és així.
que ens ho hem de mirar
des d'un punt de vista
a curt i llarg termini.
Vull dir,
les coses a vegades
no surten a la primera
ni a la segona.
Jo penso que nosaltres
hem de fer un rècer
i intentar veure
quins potencials tenim,
com dic jo,
quin valor
a la gent tenim
a la ciutat.
Hi ha dos molt importants,
un és el patrimoni
de la ciutat
i l'altre és la restauració.
Tenim dos grups
molt importants
de restauradors,
tant el Serrallo
com la Paralta,
tenim patrimoni
de la humanitat,
hem de saber
que hauria de vendre tot això
i a més a més
ens han d'entendre.
És veritat
que aquest estiu
ha vingut gent de fora,
francesos, belgues i russos
i una mica
aquesta és la feina
que nosaltres sí que hem de fer.
Ens hem d'acabar
de formar
a nivell
que ens puguin entendre
i com més hi hagi gent
al carrer,
com diu el Joan,
aquest 10%, 15%
ja pujaran.
El que passa
és que evidentment
estem en un moment
de crisi,
estem en un moment
molt complicat
per les empreses,
pels botiguers
i per tothom en general
i inclús
per l'entxa local
però jo penso
que l'emprendació
com he dit abans
ja està feta.
Es tracta
que a curt termini
intentar fer
no un pla director
ni un pla estratègi
ni coses d'aquestes
però sí
hem d'intentar
veure què és
el que tenim de bo
i per i vagar
el que tenim de dolent.
Senzillament és això.
Però és a curir
i a llarg termini.
En aquest moment
fer coses per avui
i per demà
no funcionaran
perquè no és el moment.
I la temporada,
digues,
bueno,
ja ho van comentar
amb el gust,
se va intentar
i jo ja vaig dir
des del primer dia
que no seria positiu
o tot el contrari.
i a més a més
és que ho vaig dir
amb les reunions
que van tindre
que estàveu presents
que seria atractiu
per la gent
del centre de Tarragona
per agafar el bus
i anar
amb aquest gran superficie
amb aquest centre comercial
i així va passar,
no?
Per tant,
ostres,
jo crec que abans
de fer les coses
s'han d'estudiar.
Jo estic d'acord
i ho he agraït abans
que des de l'Ajuntament
se posés
un mitjà de transport
perquè la gent
pogués vindre
però, ostres,
jo crec que abans
de fer-lo
s'ha de fer
fet aquest estudi
i veure què és el que podia passar
i no es va aficir
i la veritat és que va costar
molts diners
per no res.
En aquests últims mesos,
a més de la instal·lació
d'aquest centre comercial
han passat més coses,
la crisi s'ha mantingut
però, per exemple,
hem tingut una temporada
turística,
diuen els experts
i els empresaris
del sector,
molt atractiva
a nivell general
de la província de Tarragona
i de la costa d'Aurada.
I d'això també
se n'ha parlat molt
aquest estiu
sobretot per la presència
d'uns turistes,
els russos,
que diuen que venen carregats
de diners,
que a més paguen en efectiu
i que fan moltes compres.
I és evident
que també
aquest centre comercial
ha tret,
perquè a més ho hem vist
in situ,
ha tret
segurament milers
de turistes
russos
a la ciutat
de Tarragona.
Pregunta,
la bona temporada turística,
Joan,
s'ha notat
a nivell d'alguns comerços
o del petit comerç
de Tarragona
i, per exemple,
el tema russ,
s'ha notat
que venen
amb les butxagues plenes
i ja sabem
que això no es resultarà
la crisi,
però l'heu notat o no?
A veure,
això del russ
amb les butxagues plenes
ja no és
el que era.
O sigui,
jo diria
que eren els mafiosos
que tenien
la butxaca plena
de dòlars.
És una llegenda,
vols dir?
Sí,
no, no, no,
va passar.
Això va passar.
Sí, però vols dir
que ara ja no és veritat?
Encara deuen venir alguns,
però el bo,
el interessant,
és que ara ve la classe mitja
perquè a Rússia estan bé
i la classe mitja
són molts milers
o milions de persones.
Això és el que ens interessa.
I l'heu notat
a Tarragona?
S'ha notat a Tarragona
i venen
amb aquesta idea
que no porten
el desmadre aquell
que portaven
aquells primers russos
que a més a més
només buscaven
marques ja reconegudes
sinó que
o he viscut
o he viscut
en primera persona
perquè jo he tingut
tres noies,
tres nenes
de l'Acadèmia
Cervantes
de Moscú
que venien
a passar 15 dies aquí
i les he tingut a casa
i he vist
realment
com actuen,
no?
Són gent
de classe mitja,
ve molta gent
d'aquesta,
per sort
i ojalà
que segueixin venint,
que crec que seguiran
venint més
perquè marxen
molt contents tots.
i hi ha un dia
que el dediquen
un dia
o més d'un dia
el dediquen
a fer compres,
o sigui,
això ja forma
part del pla,
no és vindre de vacances,
passar uns dies,
fer platja,
a més a més,
el bo és que
el seu nivell cultural
és bastant interessant,
els interessa tot,
els interessa
l'arquitectura,
l'arqueologia,
els interessa
la platja,
el sol,
clar,
és una diferència
de temperatura
que això
ells ho aprecien
moltíssim,
posar-se
moreners també,
i sortir una mica
de festa també,
doncs jo què sé,
si hi ha una mica
de música al carrer,
doncs s'entusiasmen,
saben disfrutar-ho tot,
els hi agrada tot.
I compren.
I compren,
i clar,
a nivell de classe mitja,
però escolta,
a nivell de classe mitja,
si ve molta,
abans,
aquells que venien
amb la cartera plena,
feien quatre compres
a quatre llocs,
i ara aquests
compren per tot arreu,
vull dir,
ens interessa
i hem de treballar
una mica
a nivell
de la diputació
que tenen
turisme,
que per desgràcia,
i això és una cosa
que hauríem de mirar
i veure de quina manera
ho podem solucionar,
i és molt important,
Tarragona no està
aquí
amb aquest turisme
de la diputació,
està a Reus,
està a Cambrils,
està a Salou,
i no està a Tarragona,
a la diputació.
Llavors,
el que és
la secció
de turisme
de Tarragona
té un pressupost
petitíssim,
l'única forma
seria entrar
dins de la diputació,
el que passa
és que com sempre
tenim arreus
que et veten
perquè no puguis
entrar
i dir aquestes coses.
Això es va intentar
i va haver
una mica de fracàs
per aquí.
Després els preguntarem
en qualsevol cas
què demanen
precisament
a la nova regidora
de turisme
i comerç
que és a més
les dues facetes
que és la Patricia Anton.
Tema turisme rus,
Eduard,
alguna valoració?
S'ha notat?
No s'ha notat?
Sí, s'ha notat.
O els turistes en general?
Però clar,
com que diuen que aquests
són els que compren...
S'ha notat.
Però jo crec que...
Aviam,
matissem,
no?
Per què s'ha notat?
perquè el mes de juliol
va fer un temps
horrorós
per la gent
que venia
a passar
els dies de platja.
Com que no va fer bo,
doncs van sortir
o anaven
a passejar
i de pas
aprofitaven
i compraven.
No és perquè
el rus
vingués aquí
predisposat a gastar,
sinó perquè
es va trobar
amb una climatologia
que no li va
donar
perquè pogués
anar
a fer allò
que volia
que era anar a les platges.
Sí que s'ha notat
i molt.
Jo discrepo molt
el que has dit
de la Diputació.
Ostres,
la Diputació
de Turisme
està apostant fort
per la Costa Dorada
i Costa Dorada
que jo sàpiga
també és Tarragona,
Joan.
Sí,
però no...
Quan surten
a fer
la promoció
de Tarragona
com d'home.
Jo diria
que això ja no passa,
jo diria que això
havia passat històricament
però jo diria
que ara no passa.
Doncs hauríem d'apretar més
amb el que és el tema
de Tarragona
perquè ja t'ha dit...
Tarragona és Costa Dorada
i és el que no és Costa Dorada
perquè la Diputació
no és Tarragona.
La Diputació és la província
per tant...
Però no està Tarragona
que és la llàstima.
No està...
La patronal
no està Tarragona.
A veure, Ferran.
Digueu-me.
Tenim el tema russos.
Deixeu-vos-hi dir així.
Benvingut al turisme rus.
Evidentment,
com diu el Joan,
venen amb la lliçó de presa,
saben el que volen comprar,
saben el que volen
i són gent que van a penya fixar.
Però no oblidem també
el turisme francès.
Aquest any han vingut
molts francesos.
És veritat que el turisme francès
és complicat
perquè és un tio
que regateja
i que ha un breu
més gitano,
per dir-ho,
i amb tot el carinyo del món.
A veure,
jo vull una ciutat turística.
Nosaltres volem una ciutat turística
i ojalà,
com a botiguer,
volem vendre qui sigui,
sigui russ, xinó.
Xinó també és una gran potència.
Només l'1% dels xinos
que vinguin aquí
que tenen diners
també és una gran oportunitat.
Sí, però d'aquests
no se'n veuen gaires, no?
Aquí no.
Jo t'ho puc dir
que ara hi ha uns xinos
que venen a estudiar aquí.
Sí, sí.
Sí, és a dir anys
que venen a la universitat.
Però la patronat,
jo no soc ningú per dir,
perquè a mi no soc
la patronat,
la patronat de turisme
a la Diputació.
És cert que ara
ja fem la promoció conjunta
amb l'Ajuntament de Tarragona,
ja la fem conjunta.
Quan anem a Fitur
ja anem tots
va fer passos
com perquè tot ja fos
una promoció conjunta
de Costa Dourada.
Però a dia d'avui
encara no està fet.
Jo crec que la nova regidora
de la Pagatanton
ho aconseguirem
i intentarem
que la promoció
sigui conjunta.
Això és el que jo volia dir.
Per això, a veure,
no és un tema
que em toqui a mi
defensant i molt menys,
senzillament.
Vendre a Tarragona
o vendre a Costa Dourada
ens interessa a tots.
I això és el que tenim.
Com ho digui,
volem vendre tothom.
A veure, com que ha sortit
el nom de la nova regidora,
des del passat mes de juny
i tenim el nou equip
de govern de l'Ajuntament
de Tarragona
en la línia
del que suposo
que hi ha les relacions
entre vostès
com a associacions
de botigues i ajuntament.
Què és el que demanen?
Què és el que consideren
prioritari?
Diners?
Promoció?
Obres als carrers
perquè estiguin millors?
A veure, Joan,
per exemple,
què considera
que és prioritari
en les relacions
amb l'Ajuntament?
Doncs promoció,
clar, diners necessitem
perquè estem
en aquesta dinàmica.
Potser a la llarga
és una cosa
que està muntada
de cara a que
al final no ens tinguin
que ajudar
i ens hem d'ajudar
nosaltres mateixos.
O sigui,
que hem de començar
per fer pedagogia
dels mateixos socis
que sàpiguin
que s'han d'associar,
que s'han d'esforçar
i que hem de fer coses
per al bé de tots.
Però,
en principi,
necessitem aquests diners.
Però,
hi ha coses
com petites associacions
que són moltíssimes
i van regalant
una mica de diners
per aquí
i una mica per allà.
Jo agafaria tots
aquests diners
i faria una bona promoció
perquè de coses
que no solucionen
res més
que una xocolatada
a final d'any
per a moltes associacions,
doncs,
d'aquesta manera,
tots aquests diners junts
podrien ser
una bona promoció
per Tarragona.
És a dir,
una manera diferent
de repartir
una manera molt diferent
de repartir.
Els diners de l'Ajuntament
en les ajudes
a les associacions.
Sí.
I això,
jo crec que
ara tenim la sort
de tenir
la Patentón
que des que jo
tinc una mica
de coneixement
amb el que són
els regidors
de comerç
de Tarragona,
ara tenim
una bona regidora
per tota l'experiència
que té,
perquè ve del món
de comerç,
ha estat treballant
amb empreses importants,
portant
una associació
amb la qual cosa
has d'estar al dia
amb tot el que li passa
a les botigues,
quins problemes tenen,
què és el que s'ha de fer,
què és el que faries,
i jo crec que
ara tenim
una bona regidora
i hem de recolzar-la
entre tots
de manera
que pugui fer
la seva feina
el màxim possible.
Eduard,
què li demanes?
Què li demano?
El que sempre he demanat.
Jo entenc
que la promoció
de comerç
d'aquesta ciutat
no l'han de fer
ni la Téa de Tarragona
ni la Federació
ni Botiguers.
Entenc que aquesta promoció
de comerç
l'ha de fer l'administració
i demanar el suport
de les entitats
que representem
el col·lectiu comercial,
no com s'està fent
fins ara,
que són nosaltres
els que han de promocionar
el comerç
d'aquesta ciutat.
I això en quatre
els que ens donen,
perquè clar,
cada vegada
ens van retallant més,
com que no tenim pressupost,
cada vegada
ens van retallant més.
Torno a dir-ho mateix,
nosaltres
ens hem de dedicar
a unir el comerç
d'alguna manera
a aportar,
a donar idees,
però el que de veritat
ha de fer promoció
de comerç
de la ciutat
és l'Ajuntament.
Abans deia
el que és
de la Diputació,
si la Diputació
des que no representava
o no promocionava
el turisme
de la ciutat de Tarragona
capital...
No que sí que ho fa,
però que ho ha de fer més.
Vale,
doncs jo diria
que el que ha de fer
aquesta promoció
de comerç
és l'Ajuntament,
no és ni la Federació
ni la Téa
ni Botiguers.
Ferran.
Bé,
doncs el mateix que abans,
benvinguda a la Patrícia,
no només perquè sap
gestionar una associació
de comerciants
que ja ho ha demostrat,
sinó perquè a més
té el know-how
que ens coneix
a tots plegats,
ens coneix a mi,
coneix a Joan,
coneix al Mayas,
som una espècie
a vegades una mica complicada,
som gent que a vegades
tenim el nostre
orgull molt alt
i la Patrícia
té aquest valor
que ens coneix
a tots plegats.
Hem de ser capaços
d'aquí dos, tres anys
també,
o quatre anys,
que és el seu mandat,
en quant a que això
es pugui transformar
en una gestió
jo crec professionalitzada,
jo ho crec sincerament,
penso que
ni el Joan ni jo
hem de perdre més hores
ni més telèfonos
ni més hores
extres
dels que ja hi dediquem,
s'ha de professionalitzar
el sector,
s'ha de fer
amb capital privat
i públic
i nosaltres
bàsicament
el que hem de fer
és gestionar
i unificar.
Jo aquí discrepo una mica,
jo us diré
la meva idiosincràcia,
com més gent hi hagi
gent al territori
que defensi el comerç,
com més interlocut
és això, Joan,
és bo
que hi hagi gent
que perdi hores
per defensar el comerç
de la ciutat,
digue-li Canyelles,
digue-li Paralta,
digue-li Serrallo,
digue-li Bonavista,
digue-li Camp Clar,
és bo
que hi hagi gent altruista
que defensi el comerç,
que hi hagi un referent
en el territori,
és bo.
El que hem de ser capaços
és de crear una estructura,
digue-li una UTE
o una UTA,
és una unió temporal
d'associacions
o d'empreses,
perquè el que ens hem de fer
tot el món
és una gran empresa,
el Centre Comissari
de Corte Inglés
és una gran empresa
i aquesta gent
tenen infraestructura,
tenen molts recursos
i en saben més que ningú.
Mentre dediquem
a barallar-nos entre nosaltres,
perdem dies,
ja ho he dit abans,
cada dia que passa
perdem...
No es barallant, eh?
No, no s'estan barallant, eh?
És un parlar d'Eduard,
és un parlar...
No, no és barallar
però és dividir, no?
O sigui, cadascú fa la campanyeta
per la seva conta...
Jo crec que hem de ser capaços
de fer una proposta
a nivell, diguéssim,
que, com diu en aquest moment
la Generalitat,
que també ha canviat,
com diu abans el tripartit,
o dèiem per aquí la tertúlia,
el concepte d'una gran del llibre
s'ha acabat.
Com més gent n'hi hagi en el comerç,
millor.
Com més gent que defensa
el comerç, millor.
El que sí que la gestió
ha de ser professionalitzada
i optimitzada i centralitzada.
Per què?
Perquè no tenim prou recursos
per pagar personal qualificat,
com la Patricia,
que pugui gestionar
una bona associació.
A veure...
Com no n'hi ha...
Ja acabo, ja acabo.
Sí, sí, no, no.
Com no n'hi ha,
el que hem de fer
és intentar sumar esforços.
Cada un defensarà
el seu espai,
el seu territori,
els seus associats,
però entre tots
hem de ser capaços
de fer una estructura
més igual,
una grupació d'intestes econòmics,
una UTE,
alguna cosa
que pugui competir
amb el cor d'inglès.
Ho dic així de clar,
perquè és que ens menjaran
i és així.
És a dir, no,
és que jo volia aclarir
pels oients
que ens estiguin escoltant,
quan parla d'una gestió
professionalitzada
parla d'això
d'una unitat,
d'un enys
que agrupi a tots els comerciants
o a totes les associacions
comercials de la ciutat
i que hi hagi
un grup de professionals
que portin el tema.
No podem tindre tots
una secretària,
tots no podem tindre
un ordinador,
tots no podem tindre
una pantalla,
tots no podem tindre
una impressora,
tots no podem tindre
una dinamitzadora.
Clar, aquí vindrà
la Generalitat i els diré
senyors,
jo tot això no puc pagar-ho
o no puc subvencionar-ho.
Val més que enves
d'entre quatre secretàries
en tinguem dues
que treballin per tothom
i que siguin professionalitzades,
que és la feina
de l'administració.
Nosaltres agafarem
els calés dels associats
i ens ho estarem
amb xocolates
com diu el Joan
o farem pinchos
o farem el que convingui.
Però la gestió
ha de ser per tothom,
per tothom.
Per tothom
que paga impostos,
tothom té els seus drets
i tothom té...
És comerç,
estigui o no estigui associat.
Sempre ho he dit,
sempre ho he dit
que el comerç...
Et miro a tu,
no?
Ja està.
Sempre ho he dit
que el comerç és comerç
i paga els seus impostos.
Però no és perquè nosaltres vulguem,
és que en aquest moment
l'administració,
que és que paga
el 50% de l'estructura,
ens obligarà l'any.
No, no,
el 50% de l'estructura no,
arriben fins a un 50%
que l'estructura paga
un 15 o un 20%.
Entre Ajuntament
i Generalitat
és un 50%.
Doncs mira,
Ferran,
tens sort
si a tu és el 50%,
no sé si a la Tània de Tarragona
li es paga el 50%.
A la Fasió ja t'he dit que no, eh?
No és tracte de 48,
50, 45.
És un tema de dir
quin model de gestió volem,
com volem representar
la representació
del comerç de Tarragona,
perquè estem obligats
a fer-ho
i ens hem d'entendre
perquè evidentment,
com dius tu,
hi ha uns inputs
que arriben de fora
que es fan mal.
I cada un té
les seves maneres
de veure el comerç
i de promocionar el comerç.
Jo tinc la meva opinió.
A partir d'aquí...
Jo t'ho dono la meva.
Crec que hi ha gent
més que ens han d'escriure.
No, home,
no,
que ets una persona
jo crec
bastant preparada
i amb una trajectòria
i vam estar plegats
a la Càmera de Comerç,
no?
I crec que vam fer propostes
i vam treballar
bé.
Els dos anys i escaig
o que vam estar bé, no?
Podem tornar a treballar,
si vols.
En qualsevol cosa.
Jo sempre
he estès la mà
a tothom.
Fa quatre dies
li vaig estendre la mà
amb el Joan
per fer una campanya
de cara a Nadal.
La meva sorpresa
és que parlem
i es omplim la boca
de dir
que han d'anar junts,
que han de treballar plegats
i tal.
Li faig una proposta
que crec que és molt bona,
molt bona
per al comerç de la ciutat.
A més a més,
fem entrar d'alguna manera
la restauració del serrat
i la part alta
i me trobo una negativa
per part de la Té de Tarragona.
Per tant,
o sigui,
no diem
allò que no pensem.
Jo la desconec.
Pensem una cosa
i fem una altra.
Jo la campanya aquesta
que dius tu la desconec.
Però aclarim això,
no és una negativa
que de la forma que ho dius
sembla que
ens hem posat d'esquena a tu.
No.
que no s'ha pogut assumir,
o sigui,
que nosaltres teníem
tots els pressupostos ja posats
i sempre,
pensa una cosa,
comptant amb el que ens han de donar
sense saber
quan ens ho donaran.
Ni el que ens donaran.
I tirant de pòlissa.
Sí, sí.
Pòlissa, a més a més,
són interessos i tal.
O sigui,
nosaltres,
les comptes,
sempre fem una auditoria cada any
i acabem amb un superàvit
petit,
però perquè se digui
que és superàvit,
però presentem les comptes
ben presentades
i jo vull continuar
per aquesta línia.
En qualsevol cas,
més enllà de si fan
una cosa conjunta o no,
estarien d'acord
amb una major unitat
del comerç
i una gestió professionalitzada
que els ajudi
a fer front
a la competència
que poden tenir
de les grans superfícies comercials?
Sí,
evidentment que sí.
Per la meva part,
sí.
Sempre ho han demanat,
des que estàvem a la càmera,
ja ho han demanat,
de crear l'oficina
de comerç.
La Generalitat
diu
oficina de gestió comercial
i serveis.
Per la meva vegada
s'inclou
hosteleria
en comerç.
Això és un fet importantíssim
perquè els bars
també és comerç.
Fins ara ens trobàvem
amb el Joan i jo
quan anàvem a buscar socis
no, no,
el bar és hosteleria.
Escolta'm,
també esteu a peu de carrer
i també esteu donant servei
al carrer.
Nosaltres tenim socis
de bars,
tenim socis
de tot tipus.
Però ara està reconegut
a nivell institucional
que els serveis
també formen part del comerç.
Això és molt important.
Jo he anat un dia
parlant amb un restaurant
i els vaig dir
escolta,
podríeu ser de la T
que us donem
aquesta possibilitat
i l'altra
i l'altra
i l'altra.
L'any passat
vam fer 40 coses.
molt importants totes.
I molt interessant.
com a qualsevol soci
que s'aprofiti
d'una o dues
d'aquestes coses
no li costa res
a ser soci
sinó que guanya diners
i tot.
I llavors resulta
que em deia
no,
és que jo ja soc
de l'associació
d'hosteleria
i dic
és que no t'estic dient
que ho deixis.
Aquesta és especialitzada
en hosteleria
i nosaltres
t'adonem
altres coses
que et poden interessar.
I molts són socis nostres
últimament per sort
que les coses
funcionen
per al boc a orella
i per fer la feina
ben feta.
En qualsevol cas, Joan,
és que estem a punt
d'acabar.
Series partidari
que pogués haver-hi això?
Una estructura única
amb una gestió
professionalitzada?
A veure,
això és el que he estat dient
i he dit abans
que en lloc de repartir
els diners
amb associacionetes
que no serveixen de res
que a més a més
posen pals a les rodes
a la que funciona
perquè diuen
jo ja soc d'aquesta
i no es fan
de la que funciona de veritat.
O sigui,
ens treu la possibilitat
d'aconseguir més socis
a nosaltres
i a més a més
són associacions
que paguen
unes cotes miserables
la gent
tampoc està
per pagar menys
ja li va bé
i no saben
el perjudici
o l'avantatge
que estan perdent
de no estar
en una associació
que funcioni
no dic gran
sinó que funcioni
sigui gran
o sigui petita
i llavors
jo el que dic
és que en lloc
de repartir
aquests diners
que ja facin
això t'ho he dit abans
que ja facin
una bona promoció
per part de l'Ajuntament
directament
o el que està fent
per part de la Diputació
o sigui
que es dediquin
a aquests diners
que tots junts
sí que representen diners
i si reparteixen
no serveixen de res
ho deixem aquí
senyors
moltes gràcies
per compartir aquesta zona
amb els oients
de Tarragona Ràdio
representants
del petit comerç
de Tarragona
Duar Manyas
que és el president
de la Federació
d'Unions de Botiguers
Joan Blázquez
que és el president
de la T de Tarragona
i Ferran Milà
que és el president
de Botiguers de Tarragona
tots tres
moltes gràcies
per compartir
com deia
aquesta zona
amb els oients
de la ràdio
que vagi molt bé
malgrat la crisi
adeu-siau
bon dia
adeu-siau
Bones lectures
segurament el llibre
més de moda
en aquests moments
al nostre país
jo confesso
aquest és el títol
que ens presenta
Jaume Cabré
un dels escriptors
en fi
que està també
més de moda
en el panorama
actual
de la literatura
catalana
jo confesso
a més és un éxit
de vendes
fa poques setmanes
va sortir al carrer
i en fi
és una de les obres
que més serà
o ja és
més traduïda
ara ens ho comentarà
el propi autor
Jaume Cabré
que avui és a Tarragona
fent promoció
fent presentacions
al llibre
de fet a dos quarts
d'una del migdia
estarà a la llibreria
a la Capona
del carrer Gasòmetre
Jaume Cabré
molt bon dia
hola bon dia
li agrada això
d'escriptor de moda
gens
m'incomoda molt
el que has dit
de moda
i d'èxit
per diverses raons
que no
que no vull dir
que
que sigui
exacta
això mateix
això mateix
jo ho entenc
per tant
però no m'agrada
o no m'hi trobo còmode
perquè
la moda
no la pretens
el que vols
si de cas
és ser present
en el lector
a partir
a partir de la seva memòria
lectora
en el moment
en què el llegeixi
ser present
en la seva lectura
naturalment
però després
que en tingui
un record vital
encara que no recordi
les coses
recordi que
aquell llibre
l'ha llegit
si em permets
una al·lusió personal
a l'entrar
m'has dit
senyoria
i me n'has parlat
com si
ja és un llibre
que tinguessis a dintre
perquè el tens
aquí al davant
i dius
n'has parlat
com si el tinguessis a dintre
això és el que vull
la moda és efímera
la moda se'n va
amb
amb una temporada
ja parlant així
de moda
podem parlar de temporada
i amb una temporada
s'ha acabat
i l'èxit també
què vols
en lloc
d'èxit
doncs jo diria
que
el que vols
és
convèncer el lector
de
de la necessitat
ineludible
d'acabar
aquest llibre
que ha començat
aquesta
és la teva pretensió
més enllà d'això
doncs
benvingut
el
el fet que hi hagi
molts lectors
benvinguda
la
com t'ho diré
l'actitud
d'edicions
proa
de llançar
la casa
per la finestra
i de fer una
una promoció
extraordinària
que l'ha començada
molt abans
de l'1 de setembre
que és quan va sortir
el llibre
benvingut
tot això
i per això
estic a disposició
de l'editorial
i per això
estic
amb aquesta fase
de promoció
fent-ho
molt de gust
tot i que la meva feina
és l'altra
la d'escriure
però m'ha agradat molt
el que has dit
per poder explicar
aquestes
aquestes qüestions
tu has dit
el periodista
diu això
llavors
està bé
llavors l'escriptor
pot dir
a veure
també
tot és legítim
tot és legítim
pot haver
algú
que el que persegueix
és l'èxit
i el que persegueix
és la moda
el que passa
que de seguida
te pot agafar coragra
perquè
el dia que deixes
d'estar de moda
dius
ja no sóc escriptor
en canvi tu
el que fas
és escriure
escriure
escriure
i sense pensar
és a dir
tenint en compte
el que tens al davant
no sé si em poso
massa seriós
però tenint en compte
el que tens al davant
que és els personatges
la història que tens
que no acaba de sortir
i és això el que vols
però ara parlarem
de la història
dels personatges
ja jo confesso
però clar
Jaume Cabré
ha citat Senyoria
una obra de fa molts anys
dels anys 80 diria
o de principis dels 90
quan segurament
Jaume Cabré
no era tan conegut
ni estava tan de moda
si em continua
permetent aquesta expressió
jo t'ho permeto tot
i per tant
ara sí que arriba
el gran públic
té la sensació
suposo Jaume Cabré
que en els últims anys
i sobretot
gràcies a les peus de pa mano
ha arribat el gran públic
i no quan Senyoria
que segurament és un títol
que potser molts lectors
recuperaran ara
un cop llegeixin
jo confesso
o les peus de pa mano
pot ser
pot ser
però
a veure
el que trobo interessant
és el fet
de guanyar lectors
és evident
perquè
escrius
perquè et llegeixin
però no escrius
pensant
en el lector
concret
o en un nombre
de lectors
ni en res d'això
tu saps
que t'acabaran llegint
però tu escrius
pensant en la història
que tens al davant
després
és lògic
quan algú llegeix
i et diu la lectura
i et diu
que li ha agradat molt
et sent satisfet
i si et diu
que no li ha agradat gens
doncs
penses
és que no sap llegir
és que s'ha equivocat
això és lògic
perquè tots tenim
el nostre cor
i
i ens semblen bé
els elogis
i malament
les crítiques
però
de tota manera
el fet
que hi hagi una
no és unanimitat
però sí
una certa consciència
que aquest llibre
agrada
o interessa
o
corprèn
en alguns casos
es diuen
paraules així
doncs
això
em satisfà
sí, sí, sí
el que tenim avui
damunt de la taula
és un llibre
de mil pàgines
per tant ja no de lectura fàcil
això està clar
a més
situat en moltíssimes èpoques
diferents
des de l'actualitat
fins a
segles enrere
en escenaris
que ens porten
des de Barcelona
fins al Pallarso
i Centre Europa
què és
jo confesso
bufa
què és
vuit anys
de feina
mil pàgines
de resultat
i què és
és difícil
de contestar
en certa manera
et podria dir
que és una novel·la
sobre Europa
i per tant
una
l'espai
natural
de la novel·la
és Europa
surts l'Àfrica
surts l'Aràbia
surts diversos llocs
però
l'espai
és Europa
per una banda
per una altra banda
és una reflexió global
sobre
sobre
la civilització
occidental
Europa
s'ha considerat
sempre el bressol
de la civilització
occidental
i aleshores
si ho mires en fredor
pots arribar a dir
doncs
quina civilització
on hi ha hagut
tants exemples
de barbària
tants exemples
de mal instrumentat
per raons religioses
per raons polítiques
per raons del tipus
que siguin
però
mal instrumentat
fins i tot
organitzadament
per això
podríem dir
que hi ha uns elements
simbòlics
com poden ser
la inquisició
en nom de Déu
de la religió
o també podria ser
l'islamisme
intransigent
o radical
en nom de Déu
i de la religió
o també
en nom
d'una
societat ideal
com podria ser
el nazisme
de fer la societat
perfecta
la manera que
la tenia
els nazis
o podria ser
Stalin
i tot això
és Europa
i després
de l'Holocaust
diem
ja s'ha acabat
mai més
tornarà a venir això
després de tant d'horror
mai més
mira les guerres
als Balcans
i torna a veure
també el genocidi
o mira Ruanda
que no és Europa
però
és després de l'Holocaust
i per tant
sembla que no n'aprenem
què li passa a la humanitat
són reflexions
sobre això
portades a terme
per un personatge
que és un historiador
de les idees
que el veiem des de petit
fins que és una persona
que publica
i que té molt de prestigi
i que arriba un moment
que diu
que
amb la reflexió
no arriba enlloc
i llavors es passa
el relat
i llavors el que fa
és escriure
d'aquí el títol
de Jo Confesso
escriure
a una persona
que el lector
ho va
descobrint
a poc a poc
com totes les novel·les
de Jaume Cabrè
acabes de fer
una cara de lector
com una mena
de trencaclosques
no?
el sentit
que has d'anar
descobrint pàgina a pàgina
alguna vegada et perds
però de seguida
potser ho recuperes
sí
perquè sempre hi ha una xarxa
perquè això
els seus lectors
no l'hi han dit
moltes vegades
no
Jaume
alguna vegada
m'he arribat a perdre
però de seguida
però de seguida
és a dir
la sensació que tens
és la meva intenció
la sensació que tens
és que et perds
en algun moment
però de seguida
et recull
per algun cantó
o altre
qualsevol detall
és una lectura
que ha de ser atenta
però que no és difícil
és el que m'agrada
a mi com a lector
quan estic davant
d'un text evident
que vas llegint
dius
ara passa això
ara l'altre
és lògic
no m'ho mou
l'acabes
i allò no t'ha pertorbat
no t'ha servit de res
perquè l'oblides
hi vas al següent
en canvi
quan
com a lector
agafa un text
i em començo a interrogar
i això per què
ah mira
aquí
llavors descobreixes una cosa
abans que te la diguin
estàs construint tu
la teva lectura
i ets actiu
en aquesta lectura
a mi com a lector
m'agrada molt
i llavors el que pretenc
és oferir
això al lector
perquè sé que és intel·ligent
perquè sé que és curiós
i
perquè sé
que té fe
i té memòria
lectora
i té fe
en les obres
que en principi
estan ben fetes
per tant
com que sé
que no li puc demanar
impossibles
a un lector
sé que li puc exigir
és a dir
que puc pujar
el llistó
i
és que
portaràs algun lector
bé
una llàstima
però
els que saltin
s'ho passaran molt bé
però té
lectors de nivell alt
bé
ho reconeix
bé
de nivell alt
o de nivell
de lectors de nivell
no cal que sigui
molt alt
però
i això que a vostè li agrada
com a lector
i que diu que fa
com a autor
és
podem parlar d'un estil cabré?
Mare de Déu
faria de mal dir
manera
més que estil
perquè
per mi la paraula estil
jo la reservaria
per parlar de la llengua
de l'ús que fem de la llengua
i aleshores
per això parlem de recursos estilístics
i parlem de
de to
que seria
l'aspecte més
més dedicat a la llengua
però si de cas
una manera
podria ser
aquella
en la qual
el lector
fent l'experiència directament
o si ha llegit
algun altre llibre
ja ho sap
sap que no s'hi perd
perquè
pot trobar-se
en un laberint
i anar cap aquí
o anar cap allà
no ho sap
però
sempre trobarà una xarxa
perquè ja procuro
que sempre hi hagi una xarxa
per tant mai quedarà
no li puc demanar impossibles
com en deia abans
no li puc dir
pèrde't aquí
i d'aquí 300 pàgines
en recolliré
no no no
és allò de
t'hi perds
perquè hi ha
en aquest moment
moltes possibilitats
narratives
perquè a mi m'han sortit
aquestes possibilitats
i te les ofereixo
però t'ho recullo
i et guio cap aquí
o cap allà
i anem plegats
i estàvem en aquest laberint
i jo ja explicava
fa un moment
que jo confesso
volia dir
el títol es referia
que el principal protagonista
acaba escrivint
s'acaba confessant
en un personatge
que descobrirem
al final de la novel·la
no tant com al final no
però que l'anem descobrint
l'anem descobrint
a poc a poc
progressivament
i entenem aleshores
que ell li estigui explicant
la seva vida
i li estigui explicant
és que té d'explicar
moltes més coses
és una persona
amb qui ha estat en contacte
ja ho anem veient
serà un llibre
especialment idoni
pels lectors
de Jaume Cabré
els de sempre
els de tota la vida
espero que sí
però també
per qualsevol lector
nou
nou
sí sí
sé que hi ha
clar és que els lectors
es van renovant
per això els escriptors
escrivim
a les biblioteques
hi ha llibres
i a les llibreries
tenen llibres
perquè els lectors
es van renovant
i aleshores
ara m'he trobat
amb gent
o amb piulades
o el que sigui
que et diuen
és el primer llibre
que llegeixo
de Cabré
ostres
ara ja aniré
enrere els altres
potser
és algú
que no m'havia llegit
molt fàcilment
és un lector jove
que ara
s'està iniciant
la lectura
i ara
clar
el que li ha caigut
és aquest
perquè és el que
se'n parla
en aquests moments
però això
el farà anar enrere
a buscar
els altres llibres
espero
més pretensions
en el llibre
més enllà
de les que ens explicava
que ens situava
en aquest espai
d'Europa
del continent
i en fi
com una descripció
de la civilització europea
la meva pretensió
com a escriptor
és
primer
resoldre un problema personal
que és
he d'escriure
i no puc no fer-ho
i per tant
el resol
com escrivint
i
sé
que
el fet de l'escriptura
m'ho fa passar
molt bé
i el temps
que estic escrivint
i em dono
tot el temps
que em fa falta
el temps que estic escrivint
és el que necessito
per aquella història
que no el sé mai
no puc dir
fareu una novel·la
de 300 pàgines
i estaré 7 mesos
treballant-hi
és impossible
plantejar-ho d'aquesta manera
per tant
vas fent
vas fent
i quan veus
que estàs
mitja acabant
doncs estàs
mitja acabant
i ara no sé
per què t'ho deia això
no però clar
va fent va fent
però aquí ha estat fent
8 anys no?
sí
sí sí
sí perquè la novel·la
ella mateixa
ja m'anava dient
ei ei
que peso molt
com li neix
la idea?
no neix una idea
el que faig
és posar-me a escriure
per això que et deia
d'aquesta necessitat
d'escriure
perquè és
la meva manera
ja sé que és una imatge
no?
però és la meva manera
de respirar
el fet d'escriure
em fa sentir bé
i per tant
escrivint
m'hi trobo bé
i creant
inventant personatges
possibilitats narratives
m'ho passo bé
de la mateixa manera
que m'ho passo bé
llegint
perquè de fet
sóc escriptor
perquè sóc l'actor
i vaig començar
a escriure
perquè m'ho passava
molt bé
llegint
i llavors pensava
i per què no proves
de fer-ho tu
i em vaig adonar
que escriure
era una manera
de llegir
més lenta
però una manera
de llegir
com si agafessis
el estiu formol
aquell
allò
per
llaurar la fusta
com si estiguessis
escrivint
llaurant una miqueta
i per tant
més a poc a poc
però era
com si estiguessis
llegint
però llegint
amb aquesta ràbia
amb aquesta profunditat
que fas
que hi hagi
una miqueta de relleu
i aleshores
és per això
que escrius
i si la novel·la
et demana
cent pàgines
és ella que t'ho diu
i si te'n demana
dues centes
és ella
no és tu
que prèviament
li dius
tindràs
dues centes pàgines
i tenir-ne mil
i fer-ne una gran promoció
és tot un repte?
bé
perquè
som a l'època del Twitter
abans t'he parlat
de piulades
que
sembla que és un gènere
molt d'avui
no sé si són 140
140 caràcters
molt bé
en l'època del Twitter
vostè publica
8 pàgines
hi ha una novel·la
publicada en Twitter
d'en Cervera
en Cervera ha fet una novel·la
en Twitter
sí, sí
Jordi Cervera
això mateix
doncs
això sí
és un anti-Twitter
se senti una mica
contracorrent?
no
i ara
alguna vegada he trobat
algun col·lega que em diu
no, no
i ara faig coses ben breus
perquè els lectors
no estan per això
i com a molt cent pàgines
diuen
doncs ja t'ho faràs
però jo soc un lector
que el que vull
és
no cent pàgines ni mil
sinó vull
bones històries
però tant me fot
si en tenen cent
o en tenen
cinc centes
vull que em
commocioni allò
i aquests
lectors
sempre hi són
sempre
abans estava buscant
una paraula
jo quan fèiem la conversa
fa un moment
quin us
enfada
la llengua?
quin tractament
dona a la llengua?
jo m'acabaré
amb les seves novel·les
considero
que
et contesto
d'una manera més global
si m'ho permets
l'escriptor
per mi
ha de tenir
primer deia
una consciència
després dues
i ara em dic tres
tres consciències
molt clares
una
la consciència
de la pròpia mort
i dius
i ara què ve això?
sí, sí
ve justament
pel fet que no pots
escriure bestieses
tal com ho prenc jo
cadascú fa el que vol
o el que pot
però tal com ho prenc jo
no pots escriure bestieses
sinó que has d'anar a sac
perquè
tots tenim data de caducitat
i per tant
el que no pots és
és
fer perdre el temps
els altres
i també perdre el tu
amb banalitats
és a dir
defugir la superficialitat
allò de
no, si això és jugar
quan algun escriptor em diu
no, és que fer literatura
és jugar una miqueta
i va
i tal
no, no
ja
no ens entenem
no ens entenem
per mi m'hi va la vida
una
l'altra consciència
és la consciència
d'estil
que és
te la deixo pel final
una segona consciència
perquè la pregunta anava a venir
una segona consciència seria
la del sentit de l'artesania
és un ofici
i per tant
les hores que hi gastes
amb això
són tan importants
perquè vas aprenent un ofici
a mesura que vas fent
així com l'escultor
primer ha d'aprendre
la manera de treballar
aquell material
i si és hàbil
té més avantatges
i si no
tindrà problemes
doncs de la mateixa manera
l'escriptor
ha d'aprendre l'ofici
i ha de saber
que el temps que gasti
en resoldre problemes
en resoldre equilibris
són
en benefici
de l'obra
perquè hi ha escriptors
que diuen
no, no, no
això és
ja està
i que no em meregin més
i si algú vol traduir
que ho tradueixin
i a mi que no em meregin
considero que
que és un error
amb tota la humilitat
però considero que és un error
i l'altra
la consciència d'estil
si treballes
sense adonar-te'n
del que escrius
segurament no té sentit allò
en canvi
a mi el que m'agrada
és llegir una pàgina
de qualsevol llibre
llegir una pàgina
i després d'haver llegit
dir
la torno a llegir
i la torno a llegir
no perquè no ho hagi entès
ja he entès l'escena
però m'ha agradat molt
i vull veure
on rau
el secret
que m'hagi agradat tant
però si l'escena era molt clara
com és que t'ha agradat
és l'estil estúpid
que deia
i això és el que busca
clar
aquest estúpid ja me l'entén
és la frase aquella
és l'economia
és l'estil
és l'estil
és l'estil
el que et porta
i dius
mira com ha posat l'adjectiu
mira quina
quina metonímia
acaba de fer
és clar
són qüestions
que són tècniques
que les has après
a base de
amb la teva capacitat pròpia
però també a base de llegir
a base de conèixer
de llegir molta poesia
a base de
de treballar
el teu ofici
i tenir
mirada
tenir capacitat
i tenir gràcia
i aleshores això atrapa
i moltes vegades
el lector no té per què saber-ho
home jo com a lector
que a més a més
tinc l'ofici d'escriptor
m'adono de moltes coses
no totes
però m'adono de moltes coses
però el lector
que és lector només
no té per què adonar-se
se n'adona
de moltes
però hi ha moments
que diu
oi que bonic tot això
no sé si aquí
hi havia una metàfora
no sé si allò era
una sinècdota
no sé si aquí
hi havia una literació
però m'està agradant moltíssim
i de vegades
diu això
no sé què és
però aquí hi ha un recurs
que m'ha agradat
i això que busca
com a lector
evidentment
és el que pretén
també com a escriptor
a quants idiomes
serà traduït
jo confesso
a quants no ho sé
de moment
en aquests moments
està traduït
està fet en català
està traduït
el castellà
que van mirar
de sortir l'endemà
de sortir en català
i està anant molt bé
a Espanya
s'ha acabat
la traducció
a l'alemany
i sortirà
a començaments
de desembre
s'està fent
la traducció
al francès
a l'italià
i al neerlandès
i ara començarà
en polonès
també
però això és de moment
continuarà
continuarà
Jaume Cabret
no li ha agradat
que li diguem
que és un escriptor de moda
però si dic
que és l'escriptor
més internacional
de la literatura catalana
això sí que potser
m'ho acceptarà
bé
n'hi ha d'altres
que són molt traduïts
com en Sánchez Pinyol
per exemple
hi ha una novel·la
de l'Emili Rosales
que està traduïda
a 15, 16 o 17 llengües
com es diu
la ciutat submergida
invisible
la ciutat invisible
a Sant Carles de la Ràpita
doncs està traduïda
15 o 16 llengües
Maria Barbal
està força traduïda
Marcia Rodoreda
està molt traduïda
també
i això que demostra
partint de la base
d'una llengua
entre cometes
minoritària
la llengua no és minoritària
la llengua si de cas
el que està
en problemes
de minorització
que és diferent
és un problema
sociolingüístic
que és el que patim nosaltres
que és una situació
molt singular
al món
d'una llengua viva
amb ganes de viure
en una cultura viva
amb ganes de viure
amb una nació viva
amb ganes de viure
però que té un estat
que tot això
li va assegant
i li va negant
i li ho va dificultant
i considera
que tot això
és una nosa
per ell
d'aquí
la solució
és la separació
el més amistosa possible
però la solució
és la separació
per viure
sense haver d'anar al psiquiatre
uns i altres
però
això com a parèntesi
però aleshores
el que resulta
és que és una llengua
que té unes dificultats afegides
sobretot la de no tenir estat
els eslovens
no arriben a dos milions
els que viuen a Eslovènia
n'hi ha descampats pel món
però no arriben a dos milions
però tenen un estat
que els protegeix
no el tenien tan clar
amb Iugoslàvia
però ara tenen un estat
que els protegeix
els txecs
els passa el mateix
són més
però els passa el mateix
tenen un estat
que els protegeix
nosaltres no
tenim un estat
que més aviat
ens nega
més aviat
a Frankfurt
el 2007
quan va haver-hi
Catalunya
que corria per allà
entre els alemanys
era
l'existència de la literatura catalana
és
el secret
d'estat
més ben guardat
per Espanya
fins ara
ara ens hem adonat
que existia
ho tenien molt guardat
això és un drama
que s'arribia
d'això
aleshores
per tant
tenim
problemes afegits
però tot i així
se'ns tradueix
poc
val a dir-ho
però se'ns tradueix
la llengua d'Europa
saps quin és
la traducció
això és una frase
d'Humberto Eco
la llengua d'Europa
és la traducció
és cert
perquè a Europa
hi ha una cinquantena
de llengües
o més
depèn d'on
posis la frontera
d'Europa
si fills els orals
o menys
i te'n trobaràs
moltíssimes de llengües
i és cert
és cert que n'hi ha
de molt poderoses
com l'alemany
l'anglès
el francès
bàsicament
després l'italià
i després polonès
i espanyol
ara l'espanyol
en el món
és una altra cosa
però Europa
té
per milions d'habitants
i tot i així
molts d'ells
en situació
d'iglòsia
que seria
una situació
no exactament
igual que el bilingüisme
i per tant
la traducció
és fonamental
a Europa
i és fonamental
al món
com és lògic
i m'estic enrotllant
i no sé
què t'estic dient
i tu ets tan ben educat
que em deixes parlar
la llengua d'Europa
és la traducció
jo m'he quedat
amb aquesta frase
llavors
com més
un llibre és traduït
més
vida té
perquè passa
a altres comunitats
lingüístiques
no li passa
a la música
ni li passa
a l'art plàstic
a l'art plàstic
tu agafes un quadre
i el pots anar
ensenyant
a tot el món
i no et fa falta
cap mena de traducció
sinó simplement
tenir persones sensibles
que el vegin
i ja està
i en canvi
amb la literatura
et fa falta
per accedir
a una altra comunitat
a una comunitat
d'una altra llengua
per accedir
i necessites la traducció
Acabo
Jaume Cabré
en 30 segons
perquè no es perdi
i perquè no es perdi els ullens
se sent còmode
en aquesta campanya
de promoció
fent entrevistes
amb gent tan amable
com tu
sí
si et plau
i tant
sí
em sento còmode
però molt cansat
i a més a més
em sento
amb un cert deure
de fer-ho
atesa
la manera
com s'hi ha posat
l'editorial
de totes maneres
se sent una mica
que ho fa
per obligació
ho està fent
per obligació
però m'hi sento bé
però
enyoro
el despatx
l'estudi
la propera novel·la
no tregarà 8 anys
espero
no en tinc ni idea
ha començat
he començat a fer coses
però no en tinc ni idea
així acabem
Jaume Cabré
l'autor
de moda
o l'autor més internacional
o un dels autors
més traduïts
del nostre país
jo confesso
una novel·la
de mil pàgines
no és fàcil
ja ho anunciem
però en fi
és fàcil
és fàcil
sí
home
jo diria que
és per
per nota
per gent amb nota
Jaume Cabré
un plaer
compartir aquesta estona
amb els ulls
de Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé
aquesta estada
d'unes hores
a la nostra ciutat
Fins la propera
Moltes gràcies
El millor de la temporada
a Tarragona Ràdio
I avui fins aquí
hem arribat
amb el recull
dels millors moments
de la temporada
2011-2012
de la ràdio
de la ciutat
de Tarragona Ràdio
Avui hem recordat
dues entrevistes
dues converses
que realitzàvem
el passat mes d'octubre
hem parlat
de llibres
de literatura
i del comerç
de la ciutat
Esperem que hagi estat
del vostre interès
i ens retrobem
ben aviat
recordant
el millor de la temporada
al 96.7
de la freqüència
modulada
i també a través
d'internet
a tarragonaradio.cat