El millor de la temporada a Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat, vol aquest estiu recuperar, recordar, reescoltar aquelles entrevistes,
aquells continguts o aquells espais que ens han semblat més interessants i que hem hemès al llarg de la temporada 2011-2012.
En fi, el millor de la temporada.
Avui recuperarem una entrevista que li fèiem el passat gener al que en aquells moments era el director del centre de producció de BASF a Tarragona, Joan Maria García Girona.
Amb ell fèiem balanç del 2011, analitzàvem les inversions realitzades o previstes i parlàvem d'altres temes d'actualitat que afectaven la companyia.
Dius més tard, entrevistàvem Francesc Blasco, president del Col·legi de Graduats Socials de Tarragona.
Amb ell analitzàvem també la reforma laboral aprovada llavors pel govern espanyol.
Li demanàvem que ens expliqués de la manera més clara possible els principals canvis que suposava el decret llei que entrava en vigor el passat 13 de febrer.
Aquestes seran les veus que avui escoltarem en la següent hora radiofònica, aquí, al millor de la temporada, a Tarragona Ràdio.
Temps per parlar durant els propers minuts d'una de les companyies emblemàtiques instal·lades a Tarragona,
al polígon petroquímic de la nostra ciutat.
Temps, doncs, per parlar d'economia, per parlar de xifres, per fer balanç del 2011,
i, en fi, també per donar una ullada al que pot ser aquest 2012.
Avui ens acompanya el director del centre de producció de BASF a Tarragona,
el senyor Joan Maria García Girona. Senyor García, molt bon dia.
Molt bon dia.
La setmana passada conversàvem amb el director del complex industrial de Rapsol i li preguntava com havia anat el 2011.
I aquesta és, d'alguna manera, també la primera pregunta que li faig,
perquè és important saber com una companyia com la que vostè representa,
com li ha anat aquest any que hem deixat enrere. Ha anat prou bé?
Ara li respon. Primer, hem de veure també una mica en quin nivell parlem.
Les nostres empreses, per sort, són multinacionals, per tant, tenim diferents àmbits d'actuació,
no només el local de Tarragona, sinó el nacional d'Espanya, l'europeu i el mundial.
Per la BASF, a nivell mundial, el 2011 ha sigut un any bo, molt bo,
tenint en compte, a més, que veníem del 2010, que no havia sigut tan bo.
A nivell europeu també ha sigut molt bo, bàsicament ja sabem per què,
perquè l'economia europea dels països del centre nord d'Europa ha anat molt bé,
i per digma és alemà, en aquest cas.
A nivell d'Espanya, i si comptem Espanya com, diguem,
tots els productes que la BASF ven al mercat espanyol ha anat relativament bé,
tinguent en compte tot el problema que tenim a Espanya,
doncs, el global ha anat relativament bé,
i a nivell de Tarragona el 2011 ha sigut un any molt bo, molt bo.
Hem tingut molt bones inversions, l'ocupació de les plantes ha sigut molt bo,
per tant, en definitiva, si us he de dir, he de ser sincer,
el 2011 ha sigut un any relativament bo.
Per tant, el 2011 també ha millorat el nivell de producció respecte al 2010?
Parlen, bàsicament, de la factoria del centre de producció de Tarragona?
Exacte, i si parlem amb el que nosaltres parlem, que és l'ocupació de les plantes,
és a dir, quantes tonelades hem produït respecte a les que podríem produir,
hem augmentat de 4 punts respecte al 2010,
que és una molt bona xifra.
Ha passat del 82% al 86%, és a dir, propers al 90%.
Això, pels que es movem en aquest món, és una ocupació molt, molt, molt bona.
Quins factors, quines causes atribuix vostè al fet que hi hagi anat tan bé,
doncs, aquest 2011 al centre de Tarragona?
Doncs, bàsicament, és potser la combinació d'una feina que es va començar a dur a terme ja fa molts anys.
No cal anar massa enrere, quan Tarragona, el polígon petroquímic en general,
i la BSEF no podia ser d'una altra manera,
érem una sèrie d'empreses que produïen, bàsicament, matèries plàstiques i commodities.
Doncs, ja fa molts anys, fa més de 10 anys,
nosaltres vam començar a, d'alguna manera, intentar canviar aquest paradigma.
Com ho vam fer, això?
Doncs, bé, eliminant produccions de commodities
i substituint-les per altres d'un valor afegit més elevat.
i que no només servien al mercat espanyol,
sinó que també fossin susceptibles de ser enviades fora.
Clar, avui en dia, més del 60% del que produïm en valor
el destinem a l'exportació.
Bé, però no només d'exportació, viu l'home,
l'altre 40 escats restant l'enviem al mercat espanyol.
Per tant, per què ha anat bé?
Doncs perquè hem sigut capaços de transformar-nos
i passar de produir commodities només pel mercat espanyol
a ser un centre que produeix pel mercat espanyol
produeix pel mercat europeu i internacional
i, a més, no només produeix commodities,
sinó que també produïm specialities.
Això és molt fàcil de dir, però això ha durat més de 10 anys.
Bé, estem aquí.
Ara, clar, si produem specialities,
no estem tan submesos a la ciclicitat dels mercats
i, sobretot, no estem tan submesos a les crisis,
sobretot la crisi nacional espanyola.
hi ha sectors que estan en molta crisi, sí,
però hi ha altres sectors que no.
El sector de l'alimentació humana, per exemple,
no estan mai en crisi, ni a Espanya ni fora.
El sector de catalitzadors,
els productes amb un gran valor afegit,
tampoc ha estat en recessió.
Per tant, bé, tenim aquesta barreja de coses
que fan que les unes es compensin amb les altres
i, si és cert que les plantes que produeixen
pel mercat espanyol han vist reduïda la seva ocupació,
les plantes que produeixen per altres mercats
les han vist augmentada.
Per tant, és l'equilibri que hem assolit.
Posi'ns alguns exemples d'algun d'aquests productes
que parla de valor afegit i que podem exportar al món
perquè la gent ens entengui,
és a dir, quines coses han anat innovant BASF
en els últims anys i que ara li permet
segurament superar molt millor aquest context de crisi?
Doncs miri, jo quan vaig començar la fàbrica, el 95,
el cor de la fàbrica era el complex que dèiem Oxxo,
on produíem oxoalcohols,
produíem plastificants per PVC, etc.
Bé, avui en dia aquest complex ja no existeix.
No existeix ni la planta.
L'hem eliminat completament, però a canvi què tenim?
Tenim una planta única al món,
la única planta dintre el món BASF
que produeix una sèrie de principis actius fungicides.
Tenim una planta, també única al món,
que produeix un catalitzador específic
per un tipus de polipropilè.
Bé, aquesta és la diferència.
Hem passat a produir moltes tonelades
d'alcohols i de plastificants
a un valor afegit molt baix
i hem passat a produir unes quantes tonelades,
unes quantes tonelades,
i quan dic unes quantes són unes quantes,
d'aquests productes,
clar, el valor afegit és molt diferent.
Aquest és l'exemple paradigmàtic.
També fa uns quants anys produïm poliestirè en bloc,
ja no el produïm,
el produïm a altres coses.
Les plantes, les indústries químiques, com tot,
hem de créixer, hem de desenvolupar-nos,
però també hem de canviar una mica
els productes, la paleta de productes.
Això no vol dir deixar de produir coses,
és deixar de produir unes coses,
però produir-no unes altres.
Aleshores, això situa el centre de producció de la Biasef
en el conjunt de la companyia com a puntal
en determinades qüestions a nivell mundial?
Evidentment, evidentment.
Quan li he dit que era l'única planta a nivell mundial que ho fem,
és que és veritat,
és l'única planta a nivell mundial
que ho podem fer avui per avui.
Ja et dic,
això és el resultat d'una transformació
que va començar fa molts anys.
A més, a Tarragona,
i permeti'm que ara, com ho diu,
doncs, té una mica més aquí al damunt,
nosaltres, a dintre de la nostra empresa
i a nivell dels centres de producció,
de fet, estem també classificats una mica,
si se'n recorden els plans d'ordenació urbanística
de la Generalitat,
els plans territorials, parcials,
els municipis estan classificats
com a municipis que poden créixer,
municipis que en taurí no han de créixer, etc.
Doncs nosaltres, a dintre de la nostra empresa,
les fàbriques, els centres de producció,
també estan classificats així.
Hi ha centres en els quals l'empresa diu
que aquest centre no ha de créixer més,
aquest centre ha de créixer,
aquest centre volem que créixi molt
i aquest centre no ens el deixarem,
diguem, que s'estigui tal com està.
Bé, doncs, fins fa, relativament poc,
és a dir, l'any passat,
nosaltres a Tarragona érem un centre
que, tot i que érem important,
no estaven classificats com un centre
que pogués créixer.
Doncs això, el novembre l'any passat,
es va canviar.
I l'empresa ha decidit
que el centre de Tarragona
sigui un centre que,
a part de ser molt important,
pugui créixer.
Això li deia que el 2011
ha sigut bo per Tarragona específicament.
86% diu d'ocupació
de la planta del centre de producció
de Bias EF a Tarragona
durant el 2011,
quatre punts més que el 2010.
I s'atreveix a fer previsions el 2012?
Pot continuar creixent?
La idea que tenim pel 2012
és que segurament a nivell d'ocupació
estarem al mateix nivell que el 2011.
La gran diferència, però,
que el 2012
arrenquem una sèrie de projectes
d'inversió molt grans,
molts d'ells derivats també
d'aquest fet que li he dit
que han passat de ser considerats
com a el que no podia créixer
a un que sí que pot créixer.
De fet,
quan dic que no podíem créixer
en els anys passats,
les inversions anuals
del centre de producció de Tarragona
s'han mogut entre unes xifres
entre 10 i 12 milions d'euros,
que Déu-n'hi-do
per una fàbrica
que en teoria no pot créixer.
Bé,
ara en sec,
el 2012 ja passem
a unes previsions
d'inversió
de més de 20 milions d'euros.
Bé,
el 2012,
tot i que a nivell d'ocupació
ens mantindrem semblants,
arrencarem molts projectes
d'aquest tipus.
Quins?
Sobretot.
20 milions d'euros,
ha dit.
20 milions d'euros
d'inversió.
I on es destinaran?
Sobretot,
més de 6 milions d'euros
a un negoci,
a una planta de producció
de catalitzadors
per polipropilè,
que requereix
expandir-se,
no només expandir-se,
sinó també canviar una mica
la paleta de productes,
també a una de les plantes
emblemàtiques que tenim,
que és la planta
de formulació de fungicides.
Aquestes dues plantes
s'emporten pràcticament
el 50%
d'aquests 20 milions
d'euros d'inversió.
I la resta?
La resta en les altres plantes.
Perquè tot i que
les altres plantes
potser no tenen
un creixement molt important,
la inversió hi és.
De fet,
a la indústria química
el gran avantatge que té
és que un any
que no fas res
has d'invertir
5, 6, 7 milions d'euros
per mantenir-les
a nivell de tecnologia,
a nivell de seguretat
i a nivell de medi ambient
que són, diguem,
les tres línies claus
d'inversió.
Aleshores,
aquesta apostada
de 20 milions d'euros
en un 2012
encara marcat clarament
en el context nacional
i internacional
per la crisi econòmica,
com l'hem d'entendre
els ciutadans?
Doncs que la indústria química
és una indústria
que,
tot i patir,
evidentment,
les crisis,
com som indústries
que produïm
per molts altres llocs
que no pas
allà on estàs
implicada geogràficament,
doncs som una mica,
diguem,
estem una mica més
a racer
d'aquestes fluctuacions
tan grans
que pot tenir
una economia local.
No només produïm
un producte
per un mercat,
produïm molts productes
per molts mercats
diferents,
molts dels quals,
repeteixo,
no és que no els hagi
tocat la crisi
del 2011,
és que el 2008
i el 2009
tampoc els va tocar
la crisi d'altres,
evidentment,
sí.
Parlo per Tarragona,
tenim altres centres
de producció a Espanya,
per exemple,
els centres de producció
que produeixen productes
per a la indústria
de la construcció,
que evidentment,
si ara em preguntés
sobre ells,
la foto seria
molt diferent,
molt diferent,
però jo,
bàsicament,
parlant de Tarragona,
com a Tarragona,
i parlant del global
d'Espanya,
quan a venda
de productes químics,
doncs la foto
és el que li he dit.
Tenint en compte
que la indústria
petroquímica,
en fi,
és un dels puntals
sens dubte econòmics
de la demarcació
i tenint en compte
aquest context
de crisi,
amb les dades
de l'atur,
que són tan,
en fi,
tan negatives
en el conjunt
del país,
quin nivell
de plantilla
té ara mateix
el centre
de producció
BSF?
Hi ha hagut canvis
en el terreny
o en els darrers anys
a la baixa
o a l'alça
i fins i tot
sí que hi ha hagut
potser canvis
en el perfil
d'alguns dels
treballadors
de la plantilla,
tenint en compte
moltes de les coses
que ens ha explicat
en els darrers minuts
sobre productes nous,
buscant aquest valor
afegit?
2011,
2010-2011
i probablement
2012
hi ha hagut
un creixement
molt,
diguem,
correcte
de la plantilla,
hi ha hagut
un cert creixement,
però bàsicament
podríem parlar
de l'1-2%
de la plantilla.
Quanta gent treballa
per fer-nos una idea?
Ara,
actualment,
devem ser
sobre les 660 persones
de les quals
una gran part
és, diguem,
en tasques productives,
és a dir,
tant a les plantes
de producció
com que nosaltres
diem també
operacions,
enginyeria,
manteniment,
logística.
El creixement
ha sigut
estable
en aquests anys,
però ha sigut
creixement,
no hem reduït
plantilla,
ni molt menys,
més que res,
perquè hem
continuat.
2012
preveiem
un creixement
no important,
però un creixement
lent,
però segur
de la plantilla,
degut bàsicament
a això,
a nous productes
que fem
i sobretot
més càrregues
de treball.
El perfil,
l'avantatge
que tenim nosaltres
és que ja,
com a requisit
d'entrada,
ja demanem
una certa formació,
però tampoc
ens preocupa massa
perquè dintre
de casa nostra
nosaltres tenim
un pla de formació
molt important,
és a dir,
el primer que entra
en una indústria química
no pot ja
desenvolupar-se
lliurement
i sol
dintre de la planta química
requereix
una formació
molt important,
no només en temes
de sobretat,
sinó en temes
de tecnologia.
Per tant,
dintre de casa nostra
fem un esforç
molt important
perquè això
es mantingui
al dia
i sigui capaç
de donar
aquesta formació
a la nova gent
que entra.
Totes les inversions
que ens comentava
no aturaran
de cap manera
o no afectaran
de cap manera
la producció
de les diferents plantes?
No,
la idea és aquesta.
És a dir,
anar fent
les millores
i la inversió
sense tocar
el dia a dia.
Aquest és el gran repte
que tenim
a dintre
en una indústria química.
És a dir,
fer les inversions
que siguin necessàries,
per exemple,
estem parlant
d'una inversió
que ara començarem
de més de 5 milions
d'euros
en una planta
i aconseguir
fer aquesta inversió
sense molestar,
entre cometes,
la producció
que hi ha actual
perquè no podem
permetre'ns el luxe
de parar
durant un,
dos anys,
fer els canvis
i tornar a arrencar.
Aquest és el gran repte
i és un repte
molt important
perquè no només
diguem,
és un repte
d'enginyeria,
el tècnic,
és un repte
de planificació,
és un repte
d'organització,
és un repte
de com ens organitzem
dintre el treball
les diferents unitats
dintre casa nostra.
Tingueu en compte
que de vegades
en aquests projectes
han d'intervenir
gent que no són d'aquí
perquè toquem tecnologies
que l'especialista
es troba
als Estats Units
en aquella casa
o l'especialista
està a la mani
en aquella altra casa.
És un tema
diguem,
logísticament molt complicat
però el repte és aquest,
no pararem
per fer això
i tornar a llegar
al cap de sis mesos,
no.
Volem continuar
i fer-ho
que vagi funcionant,
no podem permetre'ns això,
bàsicament
perquè estem fent
ampliacions de capacitat
perquè quan se fa
una ampliació de capacitat
normalment és que
el mercat necessita
més producte,
no li podem dir
als nostres clients,
mira,
es preu-se sis mesos
i després ja ho veurem,
per tant,
hem de seguir.
I la companyia
disposa encara de terrenys
per créixer,
si cal,
en fi,
a mig o a llarg termini
o a curt termini,
no ho sé.
A veure,
nosaltres
al centre
que tenim aquí
a la Canonja,
en total
són 112 hectàrees,
de les quals
encara en tenim
bàsicament
unes 40 lliures
per poder
desenvolupar
nous projectes.
Un dels quals,
un dels quals
que és un projecte
molt engrescador,
és la construcció
d'una terminal
intermodal.
Què és això?
Terminal intermodal
és
una cosa
en la qual
Espanya i Catalunya
és el nostre
deute pendent
que tenim
amb les indústries,
amb les indústries
que com nosaltres
necessitem
importar
i exportar
matèries primes.
Per importar
i exportar
matèries primes
es poden fer
de moltes maneres.
Una d'elles
és el camió.
Necessitem
una matèria prima
d'Alemanya,
un camió surt
d'Alemanya
i ens ho porta
a Tarragona.
Nosaltres fabriquem
un producte
que el necessiten
a Itàlia,
el posem dalt
d'un camió
i se'n va
cap a Itàlia.
Aquesta és una manera.
hi ha una altra manera
però que Europa
diguem
està molt
molt usada
que és el ferrocarril
i el ferrocarril
també es poden
transportar coses
de diferents maneres.
És a dir,
podem posar
una cisterna
d'un ferrocarril
i omplir-la
d'un producte líquid.
Això és una manera
de transportar-ho
o podem
posar
producte
sigui envasat
sigui granel
dintre d'un contenidor
i aquest contenidor
posar-lo damunt
d'un vagó
de ferrocarril.
Això és el que es diu
el transport
intermodal
que combina
contenidor,
una part de camió
i ferrocarril.
Què ens trobem
a Europa?
Doncs que
sobre el 18-20%
del transport
és transport
intermodal
i aquí a Espanya
no arribem
ni al 3%.
Què ens provoca
això a nosaltres?
Doncs que
lluitant
a la lliga
dels centres
de producció
tenim un desavantatge
competitiu
respecte als nostres
propis competidors
que són els centres
que tenim
altres centres
de producció
d'ESF a Europa.
Triguen més
i a més
deu ser més car, no?
I és més car
i a més
tenim un problema
afegit.
Tenim un problema
afegit.
Clar,
no utilitzem
el ferrocarril
perquè
el ferrocarril
ara per ara
té un problema
molt gros
que és que
hi ha un punt
en el qual
canvia
l'ample
de la via.
Clar,
això
per un profà
ja està,
es canvia
no és tan fàcil.
Tot és possible
però tot
val diners
en aquest món.
per tant,
què volem fer
nosaltres
des de Tarragona?
I en col·laboració
amb la nostra
central
a l'Ubisafen
també
la nostra
fàbrica
germana
a Enveres
elles dues
tenen terminals
intermodals.
Volíem d'alguna manera
construir-ne una
per poder
enllaçar
també
via ferrocarril
amb aquests
tres grans
centres de producció
perquè
diguem
la transferència
de matèries
primes
de producte
acabat
sigui molt més ràpid
parat-ho
i sobretot
segur
perquè si hi ha
una cosa
que distingueix
el transport
per ferrocarril
del transport
per carreteres
que és segur
molt més segur
i aquesta és la idea
ens vam
ajuntar amb altres socis
altres operadors
logístics
i vam dir
per què no muntem
una terminal
intermodal
lloc ideal per fer-ho
que anem
dintre casa nostra
ens passa la via
del tren
per dintre
tenim lloc de sobres
que anem
muntem-ho dintre
el problema
que això
només és possible
efectible
si tenim
l'ample de via europeu
a Tarragona
i l'ample de via europeu
a Tarragona
per aquest projecte
no només
és condició
necessària
és que ha de ser suficient
si tinguéssim
l'ample de via europeu
o tinguéssim
almenys
una perspectiva
de quan tindríem
l'ample de via europeu
aquest projecte
el tenim
perquè els socis
estan d'acord
nosaltres
internament
dintre casa nostra
també tenim
l'aprovació
del projecte
per tant
és qüestió
de tenir
una perspectiva
de quan tindrem
l'ample de via europeu
per començar
a construir-la
Quants diners costaria
i quina perspectiva
aleshores
de temps
cadria
per fer
les obres necessàries?
Els diners
que costaria
o la inversió
que representaria
serien
uns 12 milions d'euros
el temps necessari
des que diguéssim
endavant
fins a fer
estem parlant
de tres trimestres
que per aquest tipus
de construcció
és el normal
però és que no només
és això
aquesta estació
intermodal
que està fet
amb diferents socis
dintre casa nostra
però amb diferents socis
volem que sigui
una estació intermodal
oberta
a tot el polígon
no té sentit
fer tres o quatre estacions
intermodals
cadascú
a casa d'un
seria
una cosa
que generaria riquesa
pel territori
no només
per les químiques
pel territori
i a més
volem
lligar-la
també
amb les altres centres
grans centres
de distribució
europeu
i les altres companyes
del polígon de Tarraona
ja hi estan
a favor
i estarien fins i tot
disposades
a participar
en el finançament
de l'obra?
nosaltres
en el finançament
ja ho tenim
diguem
d'alguna manera
tancat
tancat
en el sentit
que volíem
lo lògic
fos que hi hagués
una empresa química
dintre d'aquest
grup de socis
lo lògic
seria que hi hagués
un operador
d'estacions intermodals
perquè són ells
els que saben
com fer l'anar
i lo lògic
seria que hi hagués
algú que disposés
de trens
i aquesta és la constel·lació
que tenim
però és que aquest projecte
en si
fixi's
perquè aquest projecte
en si
pot cridar altres projectes
Espanya té un problema
que a Espanya
no hi ha
en tot Espanya
una estació
per poder
netejar
les cisternes
del ferrocarril
és a dir
quan aquí ens envien
un producte
per cisterna
que se n'envien pocs
però se n'envien
d'un producte X
el que sigui
quan descarrega
aquesta cisterna
s'anar a tornar
a marxar
buida
perquè aquí a Espanya
no hi ha cap lloc
on la puguem rentar
i tornar a l'omplir
d'un altre producte
bé doncs
aquest projecte
portaria de més
associat
que també
una altra empresa
es vol instal·lar
al costat
de l'estació
intermodal
i netejar
aquestes cisternes
i el ciutadà
de Tarragona
escolti
que està acostumat
a sentir
en els darrers mesos
això del tercer fil
que és aquest projecte
que permetria
connectar
el port de Tarragona
i enviar mercaderies
fins a Castellbisbal
que és on arriba
sí que ja arriba
l'ample de via europeu
això
tindria alguna
relació
amb poder avançar
el projecte
que vostè ens explica?
evidentment
per nosaltres
avançar
en aquest projecte
l'únic necessari
és que tinguem
el tercer carrer
el tercer fil
perdó
l'ample de via europea
el port
que també
està fent
els seus plans
de desenvolupament
també planifiquen
una estació intermodal
però he de dir
que són estacions intermodals
completament complementàries
nosaltres
seríem una estació intermodal
per productes químics
ADR
i el port
seria una estació intermodal
per altres productes
per tant les dues
es complementarien
a la perfecció
a més
estan físicament
geogràficament
molt juntes
i les dues
tenim la mateixa necessitat
no té problema
la mateixa necessitat
que és
l'ample via europeu
per tant
no
per això li pregunto
si podem tirar endavant
aquest tercer fil
en fi
com a conjunt
de la societat
terraunina
les institucions
el port
i l'indústria química
aleshores seria efectible
tirar endavant
la inversió
que ens ha comentat
evidentment
ja ha dit
aquesta inversió
només estem pendents
no caldria esperar
a tenir
el corredor del Mediterrani
amb tot el que això representa
que pot ser d'aquí molts anys
bé
això seria una part
del corredor Mediterrani
de fet
el tros que hi ha ara
de la frontera francesa
fins a Castellbilbal
ja és una part
del corredor Mediterrani
només seria
una altra part
del corredor Mediterrani
de fet
ja l'he dit
només ens fa falta això
nosaltres aquest projecte
o aquesta
diguem
aquesta necessitat
que tenim de tenir
a l'ample via
de la terrona
ja ho hem presentat
ho hem presentat
divendres passat
crec recordar
el conseller Mena
ho hem presentat
al ministeri
de foment
perquè són ells
els que d'alguna manera
decidiran
on invertir els diners
per fer arribar
aquest ampli europeu
de la manera més ràpida
a Tarragona
evidentment
és un projecte
engrescador
que crec que és un projecte
que ha d'ajudar també
els nostres polítics
a que diguin
caram senyors
és que aquí
no estem parlant
de fum
no estem parlant
de projectes
que podríem venir
no no
és un projecte
que posem damunt
a la taula
12 milions
d'euros d'inversió
quedarà 25 llocs
de treball
és un projecte
que el tenim
pràcticament
a tocar la mà
jo crec
que avui per avui
aquest tipus de projectes
són els necessaris
i vostè creu
que tindran
que hi haurà
una sensibilitat
per part de les autoritats
en aquest cas
per part del nou govern espanyol
per part del govern
de la Generalitat
per impulsar
doncs això
aquest terce fil
i que puguin haver-hi
inversions com aquesta
malgrat aquest context
de crisi
en què sembla que
en fi
doncs no hi hagi diners
per determinades inversions
si no estigués convençut
que tindran
la sensibilitat necessària
no l'hagués començat
perquè jo veiem molt clar
aquest projecte
sense aquest
sense aquest
diguem
tercer carril
sense aquest amble de via europeu
no té sentit
fer-ho
d'acord
per tant
jo n'estic convençut
que sí que la tindran
i per això
fem tots els esforços
per comunicar-ho
explicar-ho
perquè vegin
repeteixo
que no només es tracta
que l'administració
fiqui una infraestructura
a disposició
d'algú altre
sabent que aquest altre
potser farà
o no farà
sinó que
ens adelantem
i diem
no senyors
senyors
administradors
nosaltres tenim un projecte
que quan vostès
puguin
vulguin
creguin oportú
invertir
nosaltres farem
aquesta estació intermodal
en qualsevol cas
més enllà de tots els avantatges
que ja ens ha explicat
de rapidesa
més barat
el transport
suposaria també
poder augmentar
la producció
del centre
de Tarragona
de l'Aviesef
abans de contestar-li
i sobretot
seguretat
sobretot
sobretot
el ferrocarril
és molt més segur
que el transport
per carretera
no ens ha de passar
per alt
el transport
per ferrocarril
és molt
molt més segur
que el transport
per carretera
a la pregunta
de si
si això pot crear
encara podria
augmentar més
la producció
evidentment
evidentment
pot augmentar
la producció
pot canviar
també la manera
de produir
i pot canviar
també la paleta
de productes
que fem
és a dir
fins fa poc
nosaltres
no podíem
competir
segons quines altres
plantes de producció
que tenim
dintre casa nostra
pel cost
de transferir
segons quines
matèries primes
que aquí a Tarragona
no produïm
i que les podeixen
a algun altre lloc
clar
nosaltres
partíem
amb un
hàndicap
que és que estem
lluny
dels grans mercats
consumidors
de producte químic
i també estem
lluny
del gran mercat
de producció
de productes químics
per tant
partíem
amb aquest doble
hàndicap
com ho compensàvem
amb això
sent una empresa
eficient
a nivell energètic
molt
molt
molt bona
però clar
partíem
amb aquest doble
hàndicap
no només
ens costava més
portar les matèries
primes
sinó ens costava més
retornar
el producte acabat
bé
quan això ho tinguem
podrem competir
pràcticament
amb igualtat
amb altres plantes
això clar
ens obre la porta
a fer qualsevol altra cosa
a banda
això parlant de Tarragona
com a centre de producció
però a banda
podrem
generar
un tràfic
de productes
de manera molt més ràpida
molt més segura
molt més barata
és a dir
això
pot canviar
pot canviar
fins i tot
una mica
la manera
de
diguem
de lliurar productes
segons quines empreses
aquí a la Península Ibèrica
vaig acabant
senyor García
l'entorn de Biasef
amb la societat
Tarragona
n'estàs satisfet
n'estàs content
de les relacions
que tenen
amb les institucions
amb les entitats
amb els col·lectius
amb la universitat
molt content
molt content
no només n'estic content
que el content
content o no content
és una cosa que
bueno
depèn una mica
del teu humor
en aquell moment
fins i tot
de l'estat d'ànim
d'un dia
exacte
sinó que
bé que fem coses
que serveixen pels dos
és a dir
no és que estiguem contents o no
sinó que
col·laborem
col·laborem
amb projectes
que són engrescadors
tant pels uns
com pels altres
a veure
una indústria química
i abans ho comentava
abans d'entrar
la indústria química
tenim la gran
com ho diria
no problema
però
la gran
deficiència
que tenim
és que tenim
unes instal·lacions
que es veuen molt
les instal·lacions
però en canvi
no es veu
el que d'aquestes instal·lacions surt
i sobretot
el que d'aquestes instal·lacions surt
fa per millorar
la nostra qualitat de vida
aquest és el gran
el gran
diguem
repte que té la indústria química
aquí a Tarragona
i en molts altres llocs també
de comunicació
és a dir
escolta'm
aquí
es veu
el que hi ha
però no veiem el que fem
i sobretot
no veiem com això ens ajuda
a nosaltres
a cadascú de nosaltres
al dia a dia
aquest és un gran repte
i amb aquest repte
per això
li deia que estic content
perquè
juntament amb la universitat
juntament amb els instituts
juntament amb la societat civil
terracúnina
estem
explicant
i explicant
no només com a BSE
com a associació empresarial química
de Tarragona
estem presents
en molts altres llocs
per donar a conèixer
aquesta realitat
de la indústria química
perquè la indústria química
és veritat
és una indústria molt complexa
però al final
no deixa de ser
una indústria
una indústria
que fa més de 40 anys
que està aquí
que dona
un gran nivell
de servei
als seus treballadors
que ha establert
llaços
estratíssims
en tot l'entorn
i l'entorn
li podem dir
des de l'universitat
fins a una associació
de jubilats
amb Elàstic
amb qualsevol
ajuntament de la vora
som
formem part
d'aquesta societat
formem part
i no podem separar-nos
és a dir
nosaltres serem
el que serem
formant part
d'aquesta societat
i com que formem part
d'aquesta societat
hem de col·laborar
amb aquesta societat
de la manera
que sigui
com sigui
i amb qui sigui
parlant de les relacions
amb l'entorn
i ara sí que acabo
a més a nivell personal
fins i tot
Joan Maria García Girona
l'ha nomenat
senador tarragoní
membre d'aquest
òrgan assessor
de l'alcaldia
que representa
li satisfà
especialment
i aquesta sí que és
una pregunta
molt a nivell personal
home
estic molt engrescat
és veritat
és cert que jo
no resideixo a Tarragona
però també és cert
que aquí a Tarragona
que ara jo m'he fet gran
he estudiat
tota la meva carrera
l'he estudiat aquí
i he treballat
un munt d'anys
aquí
vull dir que
dintre de la societat
tarragoní
jo em sento
un tarragoní més
i estic molt engrescat
amb aquesta tasca
és a dir
que ara em poder
donar la meva opinió
també
per intentar
intentar que
la nostra
la meva en aquest cas
opinió
sigui escoltada
i poder ajudar
diguem
a l'Ajuntament
d'aquesta ciutat
jo estic encantat
Té alguna proposta
ja a fer o què?
Encara no
home
primer escoltaré
propostes n'estic moltes
pensades
n'estic moltes
però veurem a veure
com és la dinàmica
d'aquest senat
i
bàsicament
estic molt engrescat
encara que siguin la seva persona
creu que d'alguna manera
és un reconeixement
que persones del món
de la indústria química
formin part d'aquest òrgan consultiu?
home
jo crec que era necessari
és a dir
el que no pot ser
és el que li he dit abans
nosaltres formem part
d'aquesta societat
caram
que nosaltres no puguem
dir almenys
la nostra opinió
amb un fòrum
com pot ser
el senat
de Tarragona
jo trobar que
li mancava
aquest
plus
diguem
de varietat
amb aquest
òrgan
ara ja hi som
ara podem parlar
de pràcticament
totes les coses
dins del senat
doncs
fent aquesta referència
personal
perquè com dèiem
Joan Maria García Girona
és un dels nous membres
del senat de Tarragona
i d'aquest òrgan
d'assessor
de l'alcaldia de Tarragona
acabem aquesta entrevista
aquest repàs
a l'actualitat
d'una de les companyies
punteres
del polígon patroquímic
de Tarragona
com és la BASF
senyor García Girona
moltes gràcies
i que vagi molt bé
aquest 2012
gràcies a vostès
El millor de la temporada
a Tarragona Ràdio
La reforma laboral
aprovada en divendres
passada pel Consell de Ministres
és sens dubte
el gran tema
d'actualitat
i també de debat
en aquests
tres últims dies
la reforma
el decret llei
aprovat en divendres
pel govern espanyol
suposa
fins i tot
ho va dir així
la vicepresidenta
suposarà
un abans
i un després
en les relacions
laborals
a l'estat espanyol
avui en volem parlar
amb un expert
en la matèria
perquè ens expliqui
de la manera
més clara possible
quins són aquests canvis
quins són aquestes novetats
que implica
el decrete en llei
que ja ha entrat
en vigor
per això hem convidat avui
el senyor Francesc Blasco
president del Col·legi
de Graduats Socials
de la província
de Tarragona
senyor Blasco
molt bon dia
bon dia
abans d'entrar una miqueta
en els detalls
com qualificaria
amb quin adjectiu
adjectius qualificaria
aquesta reforma laboral
del passat divendres
una reforma
que va en la bona línia
una reforma
amb alguns aspectes
novedosa
amb uns altres
no tant
però que jo no m'atreviria
tampoc
de qualificar d'històrica
profunda sí
en alguns aspectes sí
amb uns altres
no tant
i amb uns altres
no gens
considera per tant
que aquest abans i després
que deia la vicepresidenta
divendres
potser és una
afirmació
un pèl exagerada
per mi és exagerada
després d'haver estudiat
i llegit
el text del Boe
una altra cosa
és que els titulars
que hem anat sentint
aquest cap de setmana
hem anat llegint
que s'hauríem d'abstraure
una miqueta
d'aquests titulars
i intentar analitzar-lo
una miqueta més
el que dic jo
a la lletra petita
si analitzis una miqueta
la lletra petita
home sí
hi ha aspectes novedosos
però hi ha aspectes
com el tema estrella
que sembla que sigui
l'abaretiment
de l'acomiadament
que no és tan
nomadors
ni és tan
abaretiment
abaretiment
ara parlem
comencem precisament
per això
que potser
vostè no considera
tan novedors
i després anirem
desgranant altres mesures
que s'inclouen
en el decret llei
perquè s'ha parlat molt
d'això
de l'acomiadament improcedent
que fins ara
era de 45 dies
per any treballat
amb un màxim
de 42 mensualitats
i ara el decret
preveu que sigui
33 dies per any
treballat
amb un màxim
de 24 mensualitats
bé
primer que tot
l'acomiadament
de 33 dies
ja existia
això per començar
i existia
i va existir
ja l'any 2001
i és més
se va tornar
a posar
a fer palès
a l'agost
d'aquest mateix any
del 2011
ja es va fer
un contracte
de foment
de l'acomiadament
l'any 2001
que en cas
que l'empresari
procedigués
al seu acomiadament
la indemnització
per l'acomiadament
era de 33 dies
el mes d'agost
en cas
que les empreses
acomiadessin
elegant
pèrdues econòmiques
causes tècniques
o organitzatives
i reconeixessin
que aquestes causes
aquestes pèrdues
són improcedents
també
la indemnització
són de 33 dies
per tant
de verratiment
a 33 dies
res
el que sí hi ha
és
amb els treballadors
amb drets adquirits
que ja estan
fixos a les empreses
que aquests mantenen
la indemnització
de 45 dies
fins al dia d'ahir
fins al dia d'ahir
que és quan entra en vigor
la reforma
la present reforma
això vol dir
no vol dir
que ara
a partir d'avui
tinc una indemnització
de 33 dies
en total
no
o sigui
si farà un còmput
fins al dia d'ahir
de 45 dies
de sou
per any treballat
i a partir d'avui
fins
si és que són
acomiadats
en un futur
el càlcul
es farà
de 33 dies
la suma
de les dues indemnitzacions
serà el que haurà
de percebre
el treballador
per tant
en aquest sentit
sí
que
s'abarateix
en aquest tipus
de treballadors
aquesta indemnització
però només
en aquest tipus
o sigui
que conserven
l'indemnització
de 45 dies
tenim
que els grans titulars
doncs
en principi
ja no haurien de ser tant
no
i després
estar
a l'acomiadament
en 20 dies
també per causes
de tècniques
productives
i econòmiques
aquí
vostè creu
que pot haver-hi
un cert debat
perquè clar
es diu
acomiadament objectiu
20 dies
per any
treballat
amb un màxim
de 12 mensualitats
les causes
sembla que es flexibilitzen
perquè les empreses
poden justificar
aquesta mesura
amb 3 trimestres
consecutius
de baixada
d'ingressos
o de pèrdues
exacte
a veurem
també existia
no ens enganyem
l'acomiadament
en 20 dies
per causes
tècniques
econòmiques
productives
també existien
el que passa
que ara
i també existia
compte
amb una cosa
que també ha donat
molt a parlar
la disminució
d'ingressos
també servirà
per acomiadament
20 dies
però que també
estava previst
des de la llei
del mes d'agost
que es va vendre
en vigor
el 17 de setembre
el que ha fet
la llei
és facilitar
això sí
a les empreses
la prova
d'aquestes pèrdues
o sigui
n'hi haurà prou
en què
s'hi poden demostrar
que han tingut
3 trimestres
consecutius
de pèrdues
o de disminució
d'ingressos
podran acomiadar
amb 20 dies
de sou
per any
també és novetat
que això
ara
es passa
per
o sigui
abans
això
es passa
per ordre
o sigui
ara es passa
pel jutjat
o sigui
el treballador
si considera
que aquests 20 dies
aquesta indignació
o aquestes causes
legades
no són correctes
pot anar al jutjat
i té la tutela
dels jutjats
per contrarrestar
això
però el que sí
es fa
és objectivar
les causes
o sigui
abans
deien
causes tècniques
econòmiques
quines són
les causes
que es deien
les sentències
a base de jurisprudència
ara s'ha quantificat
que jo veig
una difícil
aplicació tècnica
d'això
els 3 trimestres
de pèrdues
o de disminució
d'ingressos
perquè ara
pensem en una empresa
que treballa 3 mesos
a l'any
una empresa
de gelats
un xeringuit
a la platja
clar
hi haurà
hi ha empreses molt temporals
d'activitat molt temporal
exacte
molt temporal
jo suposo que això
en tràmit o en via parlamentària
s'haurà de matitzar
i s'haurà de
matitzar
i concretar
el que sí
és una novetat
si em permet
la modificació
de les condicions
de treball
dels treballadors
i del salari
és aquí
és a dir
és que li anava a preguntar
això que s'al·lega
de raons
per raons
econòmiques
tècniques organitzatives
o de producció
sembla que les empreses
tindran llibertat
podran
reduir salaris
i reorganitzar internament
el treball
dels seus empleats
sí
és una modificació
de les condicions de treball
i aquí
s'afegeix
en un cas
que ja existia
la quantia del salari
o sigui
que l'empresa
podrà
retocar
a la baixa
se suposa
el salari
sense
fer cas
al conveni col·lectiu
ni a les condicions
pactades
amb el contracte
de treball
això és important
és una novetat
important
perquè
l'empresa
haurà de comunicar
amb el treballador
en un termini
de 15 dies
i l'última decisió
la tindrà l'empresa
o sigui
si hi ha acord
hi haurà acord
no passarà res
concretarà l'acord
però si no hi ha acord
l'empresari
és el que tindrà
l'última decisió
li quedarà
al treballador
poder impugnar-ho
davant dels tribunals
al jutjat del social
això que abans
es feia
no es podia fer
de tocar salaris
perquè hi havia
un conveni col·lectiu
que ho prohibia
ara faculta
l'empresari
de fer-ho unilateralment
això és una novetat
important
que crec que cal remarcar
jo remarco
tant unes coses
com les altres
sí
aquesta és una novetat
important
perquè a més
no es va explicar
en la roda de premsa
posterior del Consell de Ministres
i ha estat
quan veient dissabte
en el projectiu oficial
de l'Estat
el decret llei
és quan es comprova
que hi ha detalls
com aquests
que són
en fi
vostè ja ho diu
que és
segurament una de les grans
novetats
de la reforma
per mi
l'estrella
de la reforma
és aquest punt
aquest punt
és molt important
perquè
una empresa
jo no puc mantenir
el nivell de salaris
jo li comunico
als treballadors
d'aquí 15 dies
el seu salari
quedarà
a aquest nivell
no està d'acord
ho podrà impugnar
davant
el jutjat de social
no queda desemparat
el treballador
però sí que
es facilita
a l'empresari
com que la decisió
és executiva
el moment que
ho comunica
o el moment que
entre en vigor
per part de l'empresari
serà el treballador
el que haurà
d'impugnar-ho
si considera
que les causes
no són suficientment
justificables
perquè el decret
parla
això
genèricament
de raons
econòmiques
tècniques
sí
però això ja hi era
també
també
ja hi era
però aleshores
pels que estan
en el tema
de les relacions laborals
aquestes expressions
són ambigües
són ambigües
i el que passava
fins ara
era que les empreses
no feien servir
o feien servir
molt poc
aquests acompanyaments
per la inseguretat jurídica
que això provocava
el que ha volgut fer
ara el govern
en aquesta reforma
és concretar
de manera
crec que
poc clara
que
s'entendran
pèrdues econòmiques
la disminució
d'ingressos
no hi ha les pèrdues
sinó la disminució
d'ingressos
en tres trimestres consecutius
clar
això
comptablement
tothom sabem
que un
comptablement
un període
comptable
de una empresa
és d'un any
com se farà això
jo crec que aquí
hauran d'entrar
els grups parlamentaris
a concretar
aquesta mesura
i a concretar-la
d'una altra manera
és un tema
que queda molt obert
mal resol
i per mi
que jo crec
que no quedarà així
quan passi
pel tràmit
pel sedat
del Congrés
de Diputats
també
s'atreu
l'obligació
en casos
d'expedients
de regulació
d'ocupació
de reducció
de jornada
o de suspensió
de la mateixa
abans
necessitàvem
l'autorització
del Depenent de Treball
l'autoritat laboral
aquí ara desapareix això
ara desapareix totalment
i
també
se li comunica
en un termini
de 15 dies
al treballador
o als seus representants
que l'empresa
voldrà
suspendre
el contracte
o reduir la jornada
a partir de tal data
és a dir
qualsevol expedient
de regulació
d'ocupació
a partir d'ara
ja no necessita
aquesta autorització
administrativa
no necessita
no necessita
aquesta
o sigui
l'autoritat laboral
només vetllarà
perquè no s'hagi produït
en l'expedient
coaccions
d'olors
etcètera
però no necessita
i que no hi hagi frau
per obtenir prestacions
d'atur fraudulentes
això també
és una novetat
important
perquè
l'empresari
fins ara
s'adonava un període
de consultes
de 15 dies
amb els representants
dels treballadors
si hi havia acord
perfecte
i si no
era l'autoritat laboral
que decidia
en el seu lloc
què provocava
això també és cert
que per arribar
en un acord
les empreses
es pagaven
indemnitzacions
més altes
de les que
es podien pagar
perquè no hi hagués
problemes
i s'hi pogués
autoritzar
ara
el desaparèixer
el tràmit
de l'expedient
de revolució
d'ocupació
el que fan
és que l'empresari
al final
dels 15 dies
que es donen
com a període
perquè l'empresa
i els representants
dels treballadors
discuteixin
si hi ha alguna mesura
que pugui espal·liar
aquesta merma
si no hi ha acord
també serà
l'última decisió
de l'empresari
en què diran
escolti
a mi m'és igual
el que vostès diguin
però jo redueixo
la jornada
o suspenc
el contracte de treball
també
per sempre
l'últim recurs
és
el treballador
té
compareixer
davant del jutjat
del social
el de greia
i aprovat divendres
pel Consell de Ministres
també inclou
aspectes relacionats
amb els convenis
perquè per exemple
quan caduca un conveni
ara
si no hi ha acord
entre empresa i treballadors
doncs es va fer
es va prorrogant
indefinidament
si no m'equivoco
i a partir d'ara
crec que hi ha
un màxim
un límit
de dos anys
dos anys
això es coneix
perquè la gent
que no estigui
basada
sàpiga
de què estem parlant
com l'ultra activitat
del conveni
un conveni
pacten
les organitzacions
empresariales
i organitzacions
sindicals
i pacten
una durada
un conveni col·lectiu
és el que regula
les condicions laborals
de les empreses
dels empreses
i treballadors
què passava fins ara
que aquests convenis
quan arribar
el seu venciment
si les dues parts
no negociaven
ni se sentaven
a negociar
perquè
per renovar
el conveni
ni les condicions laborals
aquest conveni
quedava en vigor
fins a l'infinit
indefinidament
clar
això provocava
una patrificació
de les condicions laborals
que amb el temps
que estem
no poden permetre's
ara què han fet
han fet una solució
híbrida
que és
escoltim
si vostès en dos anys
no es posen d'acord
aquest conveni
i no volen acudir
amb un
amb un
amb un arbitratge
que ho haurà de preveure
el mateix conveni
el conveni
de cau
i vostè
anirà
o pel conveni superior
de sector
si és que n'hi ha
o si no
per la legislació bàsica
o sigui
per l'estatut dels treballadors
bé
jo crec que
el termini
de dos anys
jo crec que és
excessiu
ho dic sincerament
perquè
si una comissió
tant per part dels treballadors
com per part de l'empresa
en dos anys
no han sigut capaços
de posar-se d'acord
escoltim
potser que es desfaci
la comissió
d'aquest conveni
i en facin una altra
que aclovi
una altra activitat
o un altre sector
però en dos anys
jo crec que
és excessiu
perquè
si en dos anys
no se n'han posat d'acord
aquest conveni
vol dir que
no té la utilitat
per a les empreses
i treballadors
per tant
a mi
a mi em sobra
aquest conveni
o sigui
la durada de dos anys
la durada excessiva
jo crec que
en aquest cas
en un any
escoltim
vostès tenen un any
per posar-se d'acord
no s'han posat d'acord
doncs
escoltim
aquest conveni
decau
o es desfà
la comissió negociadora
i se'n forma un altre
vostès han sigut
incapaços
de posar-se d'acord
parlant de convenis
també senyor Blasco
preval a partir d'ara més
o es dona més importància
el conveni
entre una pròpia empresa
que no
els superiors
que hi hagi
de provincial
o sectorial
o aquí no hi ha cap canvi
sí
això és una demanda
que fa anys
que demanà
que
que els convenis
o sigui
la importància
dels convenis d'empresa
a veure
un petit taller
una empresa
petita mitjana
no pot estar regulada
per les condicions laborals
que es negocien
per exemple
a Madrid
amb un conveni nacional
clar
amb un nivell estatal
o
amb una comissió
que ningú coneix
que ningú sap
les característiques
de les empreses
a cada lloc
i per tant
aquests convenis nacionals
i fins i tot
autonòmics
no podien ser
havien de desaparèixer
i no estaven adequats
fins i tot
provincials
no?
Sí
aquesta és la sorpresa
que han deixat els provincials
una miqueta de banda
i aquesta és una sorpresa
perquè només parla
que els convenis d'empresa
tindran preferències
sobretot
els altres
i els altres
això és important
és important
perquè les empreses
i sindicats
també
podran negociar
a nivell d'empresa
convenis d'empresa
que puguin regular
les seves relacions
per tant
no veig
aquí
un motiu
de massa discòrdia
entre uns i els altres
perquè
escolti'm
hi ha una empresa petita
que es posa en contacte
amb els representants
dels treballadors
i si no n'hi ha
amb els treballadors
o si no
amb els sindicats
més representatius
escolti'm
jo vull fer un conveni
i fem un conveni
que pot ser millor
o pitjor
o diferent
del que estava regint
fins ara
per tant
és una mesura
que trobo
que trobo adequada
la reforma
si em permet
té alguna incoherència
si em permet
la diré
no sé
perquè ens entenguin
vol regular
o desregular
els despidos
perdó
els acomiadaments
express
perquè ens entenguin
què és això
un acomiadament express
perquè ens entenguin
els oients
un acomiadament express
era
que un empresari
podia acomiadar
amb un treballador
amb 45 dies
de sou
per any de servei
dipositant-ho
al despatx
perdó
al despatx
al jutjat
dipositant-ho
al jutjat
en el termini
de 48 hores
després de produir
l'acomiadament
amb això
què guanyava l'empresa
o hi perdia
això mai se sap
l'empresa
guanyava
seguretat jurídica
sabia
que dipositant
al jutjat
la indemnització
de 45 dies
de sou
per any
no tindria cap problema
d'impugnació
si era la correcta
la indemnització
és clar
ni tampoc
havia de pagar
els sous
de tramitació
què són els sous
de tramitació
els sous de tramitació
són
en cas d'un
acomiadament improcedent
és el sou
que ha de pagar
l'empresa
des de la data
que el va despedir
fins que hi ha la sentència
que declara
la improcedència
de l'acomiadament
això poden passar
3 o 4 mesos
l'empresa
s'estalviava
s'estalviava
aquests sous
de tramitació
si ja et depositava
els 45 dies
al jutjat
i aquí
el treballador
cobrava
l'atur
i no calia
que impunés
ara com s'ha volgut
de regular això
jo crec que de manera equivocada
de manera equivocada
perquè
et diu
escolti
els sous de tramitació
eliminem això
de poder depositar
perquè entenem
si amb l'exposició
de motius de la llei
et diuen que això
era una pràctica
malèvola
però bé
és que la solució
que han donat
encara ho és més
perquè
eliminem
eliminem el dipòsit
la possibilitat
de depositar
45 dies
de sou per any
sinó
escolti
els sous de tramitació
que és
el que verdaderament
el que verdaderament
doncs
feia
l'empresari
utilitzar
aquesta fórmula
només s'apagaran
si una sentència
declara la improcedència
de l'acomiadament
i l'empresari
opta per la remissió
per tant
aquí s'haurà de
revisar
en el Congrés
perquè
un empresari
podrà despedir
a acomiadar
amb un treballador
no pagar-li
la indemnització
esperar que surti
el judici
que declari
la improcedència
si cal
sense esforçar-se
massa
en provar
les proves
de l'acomiadament
i en el moment
d'efectuar
escolti
d'acord
m'han declarat
l'acomiadament
improcedent
jo opto
per la indemnització
no per la remissió
per què?
perquè si opto
per la remissió
pagaré
sols de tramitació
i què haurà passat?
que hauré dilatat
aquella consignació
que jo volia fer
durant les 48 hores
després
de l'acomiadament
l'hauré dilatatat
3 mesos més
que no hauré pagat
obligaré el treballador
a presentar demanda
perquè si no no cobrarà
la indemnització
i per tant
i a més
va en contra
de la
remissió
del treballador
per tant
va en contra
de la conservació
del lloc de treball
jo crec que és una incoherència
no sé si m'he acabat
d'explicar molt bé
és complicat
però sí
i això creu
que s'hauria de esmanar
clar
jo crec que s'ha de esmanar
amb tramitació parlamentària
que per cert
parlant d'això
clar
tenim un decret llei
que teòricament
ja ha entrat en vigor
després
hi haurà igualment
una tramitació parlamentària
no es pot semblar en res
el que surti després
però clar
aleshores sí que estarem
en una situació
una mica
cafteana
no pot semblar
perquè ara
els grups polítics
tot i que recordem
que clar
hi ha majoria absoluta
del govern del Partit Popular
i per tant
potser les esmenes
que s'introduiran
seran mínimes
si és que
accepten alguna
però jo crec que és
un tema
no resolt
volguent arreglar una cosa
crec que l'han espatllat
si vostè
vol treure els sous
de tramitació
tregui'ls del tot
no em digui
que al final
necessitem una sentència
i després
que l'empresa
ha de dir
escolta
com que jo he perdut
el judici
jo
el remeto
però si és que el remeto
tinc que pagar
tres mesos de sou
que és el que
més o menys
duran
però per tant
pago la indemnització
i si ja tenia previst
pagar-la
al començament
m'estalvio
tres mesos
de pagar-la
i la pagaré al final
o quan m'interessi
això és un tema
que no ha estat
completament resolt
el decreie també inclou
algun tipus de nou contracte
un contracte indefinit
com el valora
és un contracte indefinit
que ja existia
que ja existia
no és cap novetat
que hi hagi un contracte
nou indefinit
que en cas d'acomiadament
siguin 33 dies
de sou per any
ja existia
amb una sèrie
de bonificacions
l'empresari
amb més importància
pels joves
menors de 30 anys
sempre que es contracti
sigui el primer treballant
de l'empresa
l'empresant
en aquest cas
es podrà deduir
fiscalment
el 50%
del que li quedi
en aquest treballador
que està en ocupació
cobrant l'atur
tindrà una sèrie
de bonificacions
de la solidaritat social
i també
han deixat
una miqueta de banda
els majors
de 45 anys
que els toquen
una miqueta
d'esquil llevit
però que no li presten
massa atenció
i és un col·lectiu
que hauria de tindre
més atenció
de la qual li ha prestat
aquesta reforma
hi ha algun aspecte més
que en fi
suposo
després d'estudiar-s'ho
durant el cap de setmana
el decret
del budget oficial
de l'Estat
li hagi cridat l'atenció
ho hem repassat
bàsicament tot
sí, sí
el més important
l'estrella
jo no centraria
en l'avaratiment
de l'acomiadament
que hi és
que hi és
amb aquells
que ja ho són ara
i que a partir d'ara
el còmput serà
33 dies
però que no perden
els 45 dies
només en aquest aspecte
no té caràcter retroactiu
només en aquest aspecte
perquè els 33 dies
ja hi eren
i els 20 dies
ja hi eren
la facilitat dels tràmits
que les empreses
puguin demostrar
desminució d'ingressos
ja veurem això
quan tinguem les sentències
perquè el treballador
podrà impugnar
si això continua igual
i no haurem fet res
o sí que es dona
si el jutge
podrà entrar
a revisar les causes
o només revisarà
si s'ha produït coacció
res més
i també
el sistema
de flexibilitat
interna
que l'exposició
de motius de llei
li diu el terme
flexiseguretat
que l'empresa
podrà modificar
unilateralment
les condicions de treball
sempre revisable
també
amb la jurisdicció social
hem sentit
aquest cap de setmana
la patronal
els sindicats
els partits polítics
fent valoracions
discrepen evidentment
en les valoracions
jo li pregunto a vostè
com a president
del col·legi de graduats
socials
expert
i amb àmplia
experiència
en aquest món
de relacions laborals
entre empreses
i treballadors
vostè creu
que la nova reforma
augmentarà
la conflictivitat
entre cometes
és a dir
o
la percepció
diferent
en alguns punts
de les relacions laborals
entre empreses
i treballadors
perquè hi ha
algunes coses
que no queden
prou
clares
bé no
la conflictivitat
la trim hi ha
ja ha estat anunciada
pels sindicats
per tant
això ens hem de preparar tots
perquè això
hi serà
jo crec que
s'ha perdut una oportunitat
de treure matèries
que hagin anat al jutjat
per moltes raons
pel funcionament
de la justícia
amb l'acumulació
que hi ha
inclús
s'han afegit
matèries
que s'han anat al jutjat
que el jutge
doni el seu vistiplau
o no
i per tant
hi haurà
més conflictivitat
jo auguro
més conflictivitat
veurem
veurem
els acomiadaments
de 20 dies
cap a on
quina línia agafen
perquè això serà molt important
les resolucions judicials
un altre cop
quan tindrien que ser
més objectivables
per tant
més casos
que poden anar
als jutjats
als jutjats
al social
evidentment que sí
perquè no quedaran
amb alguns
els volen treure
i amb els altres
els hi posen
per tant
no quedaran
no es disminuiran
el meu parer
els casos als jutjats
se'ls ha girat feina
sí
bueno
bueno a vegades va bé no
senyor Francesc Blasco
president del col·legi de graduats socials
de Tarragona
gràcies per les explicacions
perquè volíem
això
explicar de manera
el més clara possible
algunes d'aquestes novetats
que vam conèixer divendres a la tarda
però que després també
han aportat algunes novetats
durant el cap de setmana
quan hem conegut
la lletra petita
del decret llei publicat
tal boé
així que gràcies per venir
aquest matí en directe
als estudis de Tarragona Ràdio
i parlar-nos d'aquesta
reforma laboral
gràcies i fins la propera
gràcies
i hauré intentat
ser el més didàctic possible
ho hem aconseguit
gràcies senyor Blasco
bon dia
El millor de la temporada
a Tarragona Ràdio
Doncs fins aquí hem arribat
una hora que ens ha servit
pel record
per recuperar
algunes de les veus
alguns dels testimonis
que han passat
pels micròfons
de la nostra emissora
durant la temporada
2011-2012
Nosaltres ens retrobarem
ben aviat
al millor de la temporada
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
al 96.7
de l'AFM
o a través d'internet
a tarragonaradio.cat
Fins la propera
Si vols que tot
vagi més de pressa
jo ho faré canviar
I si vols creure
en alguna cosa
mira al teu voltant
Ja no vivim
en un món de somnis
tot es penollirà
ens van rendir
i era massa d'hora
ho van deixar escapar
si hem temps aquí
i ens van fer
si hem temps aquí
si hem temps aquí
treu-te les noces
fes-les fugir
corra
corra
desinvoltat
de la llet
pots canviar
i tot
en un moment
tot el present
no és el que esperaves
tot s'ha anat torçant
i si has pensat
que la vida
és fàcil
en res
ja no és veritat
agafa fort
lligant les sabates
que el camí
és molt llarg
si tens por
fer-me bé
les passes
lluita
i venceràs
si hem temps aquí
trenca el silenci
deixa'l sortir
si hem temps aquí
treu-te les noces
fes-les fugir
corra
desinvoltat
de la llet
pots canviar-ho
tot
fer un moment
desinfoot
adieu
de l'autostini
treu-te els márothes
de l'autosti
de l'autosti
i
I si en tens aquí, treu-te les noces, fes-les fugir.
Corre a més i envolta't a la gent.
Pots canviar-ho tot en un moment.
I si en tens aquí, treu-te les noces, fes-les fugir.
Corre a més i envolta't a la gent.
Pots canviar-ho tot en un moment.
I si en tens aquí.
El millor de la temporada a Tarragona Ràdio.