Com us deia, avui volem parlar de les principals novetats
del nou decrete d'habitabilitat.
En volem parlar amb Adolfa Kekutis,
el vicepresident del Col·legi Oficial d'Aparalladors,
arquitectes, tècnics i enginers d'edificació.
Adolfa, què tal? Molt bon dia.
De fet, ara no fa gaire d'unes jornades,
se'n parlava aquí a Tarragona, a ciutat.
Va venir també el secretari general de l'habitatge, Carles Sal,
que per cert continuarà amb el càrrec,
que segons s'ha sabut fa poques hores,
per tant, continuant el càrrec, suposo que això també ho podem valorar una miqueta.
I vostè, a la banda, han publicat dos manuals
que aquí també es presentaven,
que recullen aquestes noves normatives, el decrete,
però a més a més incorporen comentaris d'experts en la matèria.
Uns manuals que crec que han tingut molt bona acollida
al sector i a nivell de Catalunya.
Sí, la veritat és que sí.
De fet, l'anterior manual ja era un manual comentat
i aquest cop han fet aquest manual,
aquest recull de decrets anteriors del 2012
i l'actual, doncs, els han fet comentats.
I els han fet conjuntament amb el Col·legi de Parelladors i Arquitectes Tècnics de Girona, també.
Pensem que el fet de comentar-los és una cosa que ajuda molt els professionals
que han de redactar les cèdules d'editabilitat,
fer les comprovacions correctes i els ajuda bastant, la veritat és aquesta.
Aquí què és el que ha canviat així a grans trets?
Doncs així com a...
A veure, hi ha tres o quatre elements que són els més distintius del canvi.
Un d'ells, el primer, és que canvia la superfície mínima de l'habitatge,
que passa de 40 metres quadrats a 36 metres quadrats,
amb la qual cosa, si tenim en compte que ens demana un estar, estar menjador,
diem-li com vulguem, estar menjador-cuina mínim de 20 metres quadrats
i li sumem el que també determina dels canvis d'ormitoris,
doncs anem que ja són bàsicament 26 metres quadrats
i la resta, doncs, és entre servei, passadissos, excessos i tot això.
Vull dir que 36 metres quadrats és el mínim d'habitatge.
És a dir, que a partir de qualsevol habitatge que es faci, que es construeixi, mínim...
Mínim 36 metres quadrats.
Això com ho interpreten vostès? És positiu?
Bé, de fet, en principi hauria d'ajudar una miqueta el sector, no?
En el sentit que, ja que el sol relativament és car,
doncs el fet de poder treure habitatges una mica més petits potser ajudaria.
Per una altra banda, doncs, bé, també complica el fet que hi ha més condicionants, no?
Més feina per l'arquitecte.
Més feina per l'arquitecte.
Ho haurà de fer quadratures del cercle perquè tot hi càpiga, eh, diguem-ne així.
Un altre dels temes que també varien és el tema de les habitacions que són més petites.
Passàvem d'una habitació mínim de 8 metres quadrats, ara passa a una habitació mínim de 6 metres quadrats.
El que passa és que l'habitació de 6 metres quadrats, perdó, fins a 8 metres quadrats seria una habitació individual.
A partir dels 8 metres quadrats seria una habitació doble.
Com a 6 metres quadrats, no ho sé, eh, perquè jo ho veig petit, no?
Petit, per això és una habitació individual, justet el llit.
No, vull dir que potser no hi cap a tauleta, no, fins i tot, o no?
Llitet de 80 centímetres, no? I un metre 80, potser un de dos metres ja gairebé no arribaria.
Però doncs sí, és veritat, és una habitació neta molt petita, però per això considera una habitació individual.
I a partir de 8 metres fins a 12 em sembla que és una habitació que podrien encabir fins a 3 persones.
És a dir, menys metres quadrats, eh, de entrada.
És a dir, podem fer habitatges més petits, dormitoris o habitacions més petites també, i què més?
Després, un altre tema seria el flexibilitzar els criteris i potenciar la rehabilitació.
Què fa això? Que en tot cas, tot el parc d'habitatges que hi ha en els municipis i que són anteriors,
que són habitatges molt petitonets, que són de les èpoques anteriors als anys 30, que són molt petitons,
doncs que es puguin rehabilitar i que això acabin obtenint una cèdula d'habitabilitat en condicions.
També hi ha un altre tema que el que seria l'ocupació dels habitatges que abans es feia en funció de la superfície total de l'habitatge,
dels metres quadrats que tenia l'habitatge, doncs ara també passa a ser en funció del nombre de dormitoris.
O sigui, si hi ha dos dormitoris de 6 metres quadrats, doncs són dues persones.
Si hi ha 3 dormitoris de 8 metres quadrats, serien fins a 6 persones.
Abans, en funció dels metres quadrats, hi havia una taula que ens permetia fer el criteri d'ocupació.
Tenint en compte que fins i tot aquests habitatges, els lofts per entendre'ns que està tot en un sol espai,
com que és un sol espai, en principi només es pot considerar que tenen una ocupació de fins a dues persones.
El tema de flexibilitzar les rehabilitacions, això pot accelerar d'alguna manera o incentivar,
activar un sector que ja sabem tots que està en hores baixes arran de la crisi?
Doncs molt, la veritat és que en hores molt baixes.
De fet, tenint en compte que el parc d'habitatges que hi ha construïts nous,
per les dificultats d'obtenir una hipoteca, obtenir un crèdit que permeti tirar endavant amb la compra de l'habitatge,
però la veritat és que està molt complexa i això que fa, doncs, esperem que aquest nou decret ens ajudi una mica,
ajudi a permetre rehabilitar-lo i de la gent que tenia intenció, que tenien en mente,
de dir que compraria un pis amb altres condicions o compraria un pis més nou o un habitatge més nou,
doncs, que el rehabilitin, que l'endrecin, que l'arreglin, que el deixin una altra vegada en condicions.
Seran, diguem, facilitats a nivell econòmic?
Ara per ara, que jo sàpiga, no.
No.
I no serà costat de pagar menys per poder rehabilitar-lo, per manar un permís d'obres, per aquí la cosa?
Exactament. A nivell de llicències, sí.
O sigui, això el que farà és facilitar la possibilitat que els ajuntaments donin amb més rapidesa aquestes llicències.
Llicències d'obra.
Per exemple, tampoc no s'exigeix ara el que et dèiem la llicència de primera ocupació,
que això també ho fem els ajuntaments, per tant, només amb el certificat final d'obra d'un habitatge nou,
parlem, d'un edifici, un habitatge o el que sigui nou, el fet de tenir aquest certificat de final d'obra,
amb aquest certificat és suficient per obtenir la cèdula d'edatabilitat.
Des de la seva experiència, des del que vostès saben, hi ha molts edificis, parlo de terres d'una ciutat,
allò que sí que convingui un rentat de cara, és a dir, una revisió allò profunda,
i recordem que hi havia allò de l'ITB, de l'habitatge, se'n va parlar força l'any passat,
i de fet hi havia més de 400 edificis de Tarragona, ciutat,
que en teoria a hores d'ara ja han hagut d'haver passat aquesta ITB, que eren els anteriors a 1930.
Com està la situació?
A nivell de números no et puc contestar, sincerament.
No tinc els números exactes com per definir exactament què és el que s'ha fet fins al dia 31 de desembre,
perquè és el dia en què acabava el termini dels habitatges o dels edificis
que havien de passar a l'inspecció tècnica d'edificis, que eren els anteriors a l'any 30.
Sempre parlem d'aquest termini de 45 anys, per tant, els anteriors a l'any 30.
Evidentment s'ha notat un cert moviment aquest últim trimestre a nivell de col·legi
que han passat els ITS a través del propi col·legi,
però que tampoc no sabem si aquests 400 edificis l'han passat al 100%,
l'han passat al 50% o l'han passat al 10%, i ara en aquests moments tampoc no ho podria dir.
Perquè quina és la dificultat de rehabilitar un edifici, doncs, això de més de 80 anys?
A veure, més que la dificultat és, sobretot, els temes estructurals,
que són els més complicats, els temes estructurals, els temes de tancaments,
que són edificis que difícilment complirien la normativa actual.
Clar, un edifici de l'any 30 o anterior a l'any 30,
la seva estructura sol ser estructura d'aquelles molt antigues
amb parets de càrrega, amb parets mitgeres...
Clar, tot això és molt més complex de treballar,
perquè vol dir que qualsevol activitat que facis
o qualsevol moviment que vulguis fer dins de l'habitatge o dins de l'edifici,
comporta, en primer lloc, una complexitat de construcció
que és grossa, sobretot si parlem d'aquests edificis
i pensem que aquests anteriors a l'any 30
tots solen estar dins del casc antic de Tarragona,
per tant, treballar-hi allà dins és molt complex.
A part d'això, no tenen possibilitats de posar-hi grues,
vull dir que és complicat.
Per tant, a veure què s'ha de fer,
però sí que s'han de rehabilitar, evidentment,
i seria interessant que es poguessin rehabilitar tots,
però té una certa complexitat.
En guany, aquest 2013, quins hauran de sotmetre's a aquesta ITB?
Aquest any 2013, el que serien els 20 anys compresos
entre el 1931 i 1950.
Fins al 31 de desembre del 2013,
els que van des de l'1 de gener, per entendre,
des del 31 fins al 31 de desembre del 1950.
Imaginem que el parc deu ser més o menys similar, no?
Els 400, 500...
Jo m'imagino que sí, m'imagino que sí.
Suposo que els que fins al 30 potser molts van quedar derruïts,
per tant, potser encara fins i tot hauria de ser,
crec jo, hauria de ser una miqueta fins i tot superior,
només per intuïció, per lògica.
Tornant als manuals que tenim ara aquí sobre la taula,
que és manuals sobre el decret d'habitabilitat,
per què han tingut tan bona acollida a nivell de Catalunya?
Per què han agradat tant?
No existien, de fet, no?
De fet, el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècniques de Tarragona
ja en teníem d'altres que estaven comentats, també.
Vull dir que cada cop que havia sortit un decret,
des de l'any 83, que va sortir el primer decret de la Generalitat,
que va entrar en vigència el 84,
n'han sortit, sembla que són quatre o cinc versions diferents.
La darrera, que és la del 2009,
doncs ja estava comentada.
A veure, ajuda molt a vegades a interpretar la llei,
que tampoc no és fàcil molts cops,
pels tècnics, encara que les interpretacions és una cosa
i la llei és una altra, en realitat.
Per tant, el fet de comentar-les, doncs, va molt bé.
Què més destacaríem, a banda del que ja hem dit d'aquest nou decret,
i que recullen en aquests manuals?
Què més, no sé, crida, per exemple, l'atenció d'aquesta novetat?
Bé, a veure, per exemple, també,
si separem una miqueta el que seria en tot el tema
de documentació específica per demanar aquestes cèdules de debatabilitat,
o sigui, tenim com a dos, un límit que seria l'any 1984,
que és quan entra en vigència el primer decret,
o sigui, hi ha habitatges, per entendre's,
habitatges que tenen cèdules de debatabilitat a partir del 1984,
i habitatges que no tenen cèdules de debatabilitat a partir del 1984.
I després, tot el que serien habitatges anteriors al 1984,
que en aquells moments, doncs, potser no hi havia la cèdula de debatabilitat.
Per tant, tot el que serien elements de sol·licitud d'aquestes cèdules,
doncs, també han canviat.
Perquè el fet de donar una cèdula de debatabilitat
amb un habitatge que no tingui cèdules de debatabilitat a partir del 1984,
no significa en absolut que aquest habitatge estigui...
que sigui un habitatge... ja en sortirà.
On no es pugui viure?
No, no, de viure sí.
El que no és és un habitatge legalitzat, per entendre's.
Hi ha molts habitatges, amb moltes urbanitzacions,
amb molts llocs que s'han edificat,
que no han estat legalitzats,
que no han tingut un projecte previ i no han passat per al propi ajuntament,
això no privarà que hi hagi una cèdula de debatabilitat,
per tant, que es podran evitar,
però això no significa que els habitatges estiguin legalitzats.
Per tant, en tot cas, el propi ajuntament,
o la Generalitat, és el que hauria de fer el seguiment
que aquests habitatges no hi són,
i per tant, caldria legalitzar-los.
I després, el que serien els anteriors, l'any 84,
serien uns habitatges que, en tot cas,
més que obtenir una cèdula, un certificat d'habitabilitat,
obtindrien una idoneïtat d'habitabilitat.
No una certificació, però, a un moment,
són habitatges que, el que dèiem,
no reuneixen cap dels requisits,
i per tant, caldria també.
I després, un altre tema que també és novetat,
és que, en funció dels diferents decrets,
els certificats d'habitabilitat s'hauran de fer
en funció de l'àpoca en què es va fer aquell decret.
No a l'últim, no al darrer,
en respecte al darrer,
sinó en cada un dels decrets.
Si hi ha hagut cinc o sis decrets diferents,
en l'etapa en què s'hagi fet aquell habitatge,
s'haurà d'aplicar aquell nou decret,
el decret d'aquell moment.
Es fan habitatges nous?
A Tarragona, eh?
Parlem de Tarragona Ciutat, que som nosaltres.
Jo el que et puc parlar és,
a nivell de col·legi d'aparelladors,
nosaltres, diguem que,
del darrer trimestre del 2012,
hi ha hagut un petit,
petit, petit,
s'ha de dir així,
incrementen quant a
visat d'habitatge nou.
Ja us he dit que és un,
no sé si és perquè és final d'any o pel que sigui,
però és una cosa molt petitona.
No podem dir,
nosaltres potser estem molt
escèptics en aquestes coses
i tampoc no arribem a creure
que això sigui un repunt.
Ja ho volem.
Perquè parlem de dades que,
respecte a fa uns anys,
s'han baixat moltíssim.
Recordo, dic de memòria,
crec que s'havia passat,
no sé si dels 10.000
als 2.000 visats
en pocs anys.
És possible, això?
Sí, sí, sí, i tant, i tant.
I en els industrials igual,
és a dir, parlo d'habitatge,
s'apartament als industrials,
pitjor encara.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, de fet,
del 2007 cap aquí
la davallada ha sigut progressiva,
però jo crec que fins al 2012
hi ha hagut moltes davallades.
Per això dic,
confiar que aquest trimestre
sigui un repunt.
Tenim els nostres dubtes.
Què fan al sector?
És a dir,
es reinventen?
Bé, doncs ens reinventem,
no?
Doncs tenim els ITEs,
tenim certificats d'habitabilitat,
doncs surten informes,
informes de solidesa,
del que sigui,
bé,
anem buscant-nos a la vida
una mica com sigui.
Evidentment,
tots ens hem hagut d'espavilar
i el que no,
doncs s'ha muntat la vida
d'una altra manera.
I la veritat és que,
bé,
anem,
jo sempre dic,
anem sobrevivint
en aquests moments,
no es tracta de viure,
sinó de sobreviure.
Tornant als manuals,
i de fet,
el decret en si,
el que es fonamenten,
per què és que no agrada
que et tingui entès a tothom?
És a dir,
no tothom hi està massa d'acord
amb aquest nou decret d'habitabilitat,
no agrada a tothom,
no,
en principi?
Bé,
jo no sé si agrada a tothom,
suposo que hi ha gent
que deuen ser més reacis,
potser pensar que,
de fet,
aquestes coses obligaran més
el que dèiem,
no?
Potser potser treballar
els projectes d'entrada,
comprovar que les coses compleixin,
però d'entrada,
bueno,
és el que hi ha
i per tant,
com que el decret ens obliga,
doncs ens obliga,
vull dir que tampoc no agradi o no agradi
aquestes coses,
de moment està aprovat
des del novembre del 2012
i per tant,
com que ha entrat en vigència,
no tenim massa cosa a comentar.
Beneficiem algun col·lectiu en concret
més que d'altres o no?
Jo crec que no,
jo sincerament crec que no,
perquè de fet el tema del decret,
l'únic que,
a veure,
el que dèiem abans,
potser l'únic que permet aquest nou decret,
doncs,
és el tema de reduir superfícies,
això,
doncs,
qui pot beneficiar?
Doncs mira,
per una banda,
molts promotors,
suposant que en quedin molts en aquests moments
i que tinguin ganes de tirar endavant,
eh?
i després,
doncs mira,
que potser dins de les ciutats
acabarem ubicant més gent,
encara no,
perquè clar,
d'aixíssis habitatges,
doncs,
n'atraurem un més,
no?
Més mesures noves,
així,
per allà n'acabar,
que se'ns acaba el temps,
més mesures noves
que incloqui aquest decret,
abans del que ja hem dit,
que sigui d'interès comú.
Bueno,
també la període de vigència
de la cèdula de debilitat,
que les cèdules de debilitat
d'habitatges nous
passen de 15 a 25 anys
i les restes mantenen,
eh?
Vull dir que també hi ha...
I després,
doncs,
la possibilitat aquesta
que jo penso que això és,
a mi em sembla que això és
de les coses que són interessants,
també el fet que
tots aquests tràmits
es puguin fer telemàticament.
Jo penso que això,
avui en dia,
tal com està l'administració,
el més lògic,
el més fàcil
i el més correcte
és fer-ho a través telemàticament.
Doncs vaja.
Ara, per exemple,
demanar una llicència
a un ajuntament,
quan pot trigar?
Jo suposo que en aquest moment
demanem bastant ràpids,
tenint en compte
que massa llicències
no deuen tenir els ajuntaments,
no crec que hi hagi
massa problema
perquè et concedeixi una llicència.
Suposo que s'ha de comprovar
tot el tema,
però de fet,
com que els ajuntaments
també ja porten,
o quan ja ho portes
del col·legi visat,
doncs ja portes
tot el tema
de normativa aplicada,
corregida,
comprovada,
en principi
hauria de ser una mica més ràpid.
Suposo que el tràmit
deu ser més o menys
com sempre.
Al final d'una obra
s'ha de continuar fent
allò que anomenen
el llibre blanc
que recullt
tot l'actuació?
Sí, això també és
el llibre de l'edifici
que anomenem.
El llibre de l'edifici,
sí,
perquè és un tema
de manteniment
i penso que són les coses
que s'han de tenir en compte
a l'hora de tenir
un edifici acabat.
és el fet
que si es manté
aquests 45 anys
de vigència
que tenen
aquests ITs,
vull dir que fins als 45 anys
no cal que tornis
a passar un IT,
doncs és molt més fàcil
que el passis,
que el superis,
que no tinguis cap dificultat
si al final
has seguit
tot el procediment
que et diuen
de terminar el llibre
de l'edifici.
Ja aprofito
el que tenim aquí
per preguntar-li,
acabem d'obrir un any nou,
parlava d'aquest
lleuger repunt
que et va tombar
l'any anterior,
el 2012.
Bones perspectives
veuen des d'aquest punt
de vista,
encara que sigui una miqueta
de cara a aquest any
que acabem d'obrir?
Ens agradaria.
Jo no sé
si podem dir
que hem de ser optimistes.
Evidentment,
en algun moment o altre
això ha de canviar,
ha de capgirar-se.
Sembla ser que ara
per ara
ho tenim difícil
i si escoltem
les notícies
que ens diuen
els dirigents,
doncs diuen
que cap a partir
del segon semestre
i arribem a repunt,
la veritat
és que som una mica
estem una miqueta
a la guaita
aviam què és el que passarà.
En algun moment
ha de girar,
però en algun moment
ha d'haver-hi un canvi,
si no això
se'ns enfonsarà tot
i jo crec que
en algun moment
algú ha de permetre
que això capgiri
i que tirem endavant.
L'esperança està justament
amb la rehabilitació
d'edificis?
Jo penso
que una de les grans
esperances
que tenim
és el fet
de les rehabilitacions
i això em sembla
que sí que és una de les coses
que hem de tenir
més clares.
edificis nous
n'hi ha molts,
n'hi ha molts per acabar,
n'hi ha molts que encara
tenen problemes
econòmics
per poder tirar endavant,
però jo penso
que la rehabilitació
és un dels grans camps
que tenim
en mente.
Per cert,
que aquí
a l'ESB City
a la seu del COAT
a partir de demà
crec que és, no?,
inauguren una exposició.
Una exposició,
exactament,
de fotografia
que es diu...
Ho direm,
ho direm de fotografia.
Una exposició de fotografia.
Bueno,
d'una de les coses
que tenim
dins del Col·legi
d'Aparellors
d'Arquitectes Tècnics
de Tarragona,
tenim, bueno,
la possibilitat
de fer
alguna activitat
a nivell social
i hem anat fent
exposicions
de diversos pintors,
una miqueta,
alguna exposició
també d'algun viatge
que hem fet
a través de la Fundació
Tarragona Unida
al Nepal,
també amb la possibilitat
de treballar conjuntament
amb NAMLO
i ara,
aquests...
Demà inaugurem
una exposició
que es diu
Analogies,
que és de fotografia
i que, bueno,
doncs que està obert
a tothom
que tingui interès
i ganes
de venir
acompanyats
a una estoneta.
Recordem on sou,
eh?
Al Col·legi Oficial
d'aparelladors
arquitectes tècnics
i enginyers
d'edificació
a Soua,
a Tarragona Ciutat,
a quin lloc,
exactament?
Bueno,
ara és
carrer Francesc Macià.
Francesc Macià.
Sí.
L'edifici,
bueno,
és conegut
per l'edifici
Noñini Navarro
en aquests moments,
va ser un dels
que va construir
l'expresident
del Barça
aquí a Tarragona.
Baixant cap
Joan XXIII
a l'esquerra
i tant del carrer.
Adolfa,
que escutim.
Moltes gràcies,
l'enhorabona
per aquests dos manuals
que seran molt pràctics
i esperem que es puguin utilitzar,
és a dir,
que si això vol dir
que si hi ha feines
podran fer servir
i per tant
les coses aniran bé
per vostès
però també per tothom.
És el vicepresident
del Col·legi
d'Aparelladors
Equitectes Tècnics
i Enginyers d'edificació.
Gràcies per acompanyar-nos,
bon any
i esperem que es compleixi això,
que hagi un cert refunt.
Moltes gràcies a vosaltres
i que la veritat
és que s'escolti.
Gràcies.