Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No en tenen tots,
però tots tenen uns tipus de mòbils
que a aquesta realitat
doncs no existeixen pas,
perquè els mòbits que tenen ells
són els mòbils que nosaltres teníem
quan apareixen els primers mobile.
I amb això estan ensenyant a llegir,
a escriure, a la gent.
Llavors, a banda de ser un projecte molt interessant
pel que ens aporta la pròpia tecnologia,
en tots aquests països, per exemple, els ordinadors ja no han arribat
a molts llocs, perquè parlem d'àmbits molt rurals,
molt allunyats de les urbs principals i tot això,
però sí que han arribat els mòbils, aquests mòbils antics
que nosaltres encara diríem, això què és?
Aquests mòbils realment són molt útils
i a totes aquestes persones els pot significar un canvi
molt significatiu a la seva vida.
Primer perquè poden aprendre a llegir i escriure
mitjançant aquests petits dispositius,
però a més a més hi ha alguns casos que, per exemple,
a partir de la recepció d'alguns missatges o SMS,
per exemple, al llarg d'unes determinades èpoques de l'any,
la gent sap quan ha de sembrar la llavor
o quan ha de recolectar tal cosa,
llavors realment sé que significa un canvi.
Que l'UNESCO es fixi en aquest aspecte
ja no sé, a mi em sembla que és prou important, no?
I tant, i tant.
Jo, com deia abans, havia estat treballant en aquest àmbit
durant un temps i realment quan van treure la primera documentació
a l'UNESCO basada en el mobile learning directament
i específicament només en això,
va ser un dia de molta alegria per la gent que treballava al voltant
perquè realment justificava una mica la feina que havíem fet fins ara
i també ens donava un estatus molt important
en aquesta categoria que moltes vegades es frivolitza
o queda una mica banalitzada
perquè sembla que amb el mòbil només puguem jugar,
però a banda de jugar també podem aprendre
o podem millorar la nostra qualitat de vida, no?
Accedir a moltes més coses
que potser si no els tinguéssim no hi podríem accedir, etcètera, etcètera.
Quan diu, a aquells llocs hi vas, a Mèxic, hi vas a...
A Mèxic i vaig anar, sí.
Abans d'anar-hi què et va passar?
Doncs abans d'anar-hi, com que era el primer viatge que feia,
acabava d'aterrar l'UNESCO,
potser això devia ser l'1 d'abril
i marxava el 10 d'abril
i llavors a l'UNESCO tots els viatges que es fan
se n'hi duen missions, no?
Llavors em van dir, bueno, hi ha aquesta missió
perquè era un projecte de formació del professorat
en l'ús dels mòbils
i doncs, bueno, feia falta que hi anés algú
i llavors em van dir si volia anar jo i vaig anar.
I realment a l'UNESCO,
no només el personal de l'UNESCO,
sinó tot el personal de Nacions Unides,
de qualsevol de les seves organitzacions,
abans de marxar et fan fer per primera vegada
dos cursos de seguretat,
un curs de seguretat bàsica
i un de seguretat avançada.
I bàsicament, doncs, bueno, són uns cursos online
i em van dir, bueno, fas els cursos online
i quan tinguis el certificat l'imprimeixes
o els envies perquè si no, no podem emetre els bitllets d'avió.
I sí, sí, entro a internet,
em connecto, entro al mòdul 1
del curs bàsic de seguretat
i la primera lliçó, el mòdul 1,
el punt 1,
era exactament què has de fer abans de marxar
a una missió, no?
I la resposta era que has de fer testament.
Carai.
I sí, sí, sí,
llavors tot eren un seguit de preguntes,
doncs, de...
preguntes, doncs, molt extremes, no?
Què fer si et segresten?
Què fer si et segueixen pel carrer?
I clar, així, a primer...
Clar, a mi ningú m'havia dit res de tot això, no?
Ja condiciono una mica el viatge, no?
Sí, i tant, i tant.
A veure què em trobaré, no?
I tant, i tant, i tant.
I després a Mèxic, per exemple,
també sí, m'enviaven abans de sortir de l'hotel,
sempre m'enviaven la matrícula del cotxe
que em venia a recollir
amb el nom de la persona, del xòfer,
doncs, i bàsicament, doncs, bueno,
una mica...
Sí, sí, sí, sí.
Tot per precaució, no?
Però vull realment,
doncs, sí que vaig veure una realitat
que abans jo viatjo prou
i mai havia tingut en compte
totes aquestes coses, no?
Sí, perquè havia anat, per exemple,
crec que a Dubai, no?
A Kuwait.
A Kuwait.
A Kuwait i vaig ara el mes vinent.
Torno anar-hi al mes vinent.
Que no té res a veure amb aquest projecte, no?
No pas, no pas, no, no.
Era de la meva feina a la universitat
i també de la meva activitat científica
i tot això.
De fet, tot va relacionat
perquè a mi l'UNESCO,
la primera vegada que em van contactar,
va ser perquè havien vist per internet
un parell d'articles
on jo havia treballat sobre la mobile
i llavors buscaven experts,
la cerca d'allò que dèiem,
no d'explicar les coses que fem,
doncs, mira, si no ho hagués explicat,
probablement no m'havia trobat.
Això ho deien fora micròfon, eh?
Ho deien fora micròfon, és veritat.
No ho saben, però parlàvem fora de micròfon
de la importància d'explicar allò que es fa,
doncs, entre quatre parets, no?
Ja sigui, doncs, de coneixement,
del que sigui, no?
D'exterioritzar-ho i que surti fora, no?
Per exemple, en l'àmbit universitari,
que és el que tu dediques, no?
Sens dubtar, sens dubtar.
De que arribi al gran públic, eh?
Sí, sí, sí.
I en aquest sentit,
aquesta eina que tenim a sobre de la taula,
els aparells de tecnologia,
els mòbils, però també altres sistemes,
són bons separadors, no?,
per explicar allò que un fa
o allò que una institució fa.
I tant que sí, i tant que sí.
I ja no...
Nosaltres tenim molts canals,
avui en dia, per sort,
tenim els canals, doncs,
els més acadèmics,
que serien les publicacions científiques
en revistes d'impacte,
que aquestes són les més importants,
perquè després les universitats
són avaluades a partir de la seva producció científica,
per tant, aquesta és la nostra primera prioritat,
però a banda d'aquest canal,
doncs, tenim totes les xarxes socials,
tenim els blogs,
tenim la feina que fan els nostres alumnes,
que també pot ser divulgada perfectament,
les xarxes amb les que nosaltres
ens comuniquem habitualment,
i, doncs, de tot això també
podem treure un gran rendiment, no?
La línia de formació de l'UNESCO
en aquesta matèria,
quina és una mica la directriu
que et passen els primers dies
i els objectius, no?,
d'aquest treball que ha durat sis mesos?
Sí, doncs, l'UNESCO treballa
a partir de tres grans eixos,
o sigui, el Mobile Learning,
hi ha un equip de persones
que només treballen en Mobile Learning,
i, llavors, doncs,
jo em vaig ubicar aquí dintre,
també el perfil meu encaixava molt bé
perquè no hi havia ningú directament
que provengués de l'àmbit educatiu
i, llavors, doncs,
hi havia molts gestors,
gestors de projectes,
persones que fan molts anys
que treballen en tecnologia
i educació i que ens saben molt
i jo crec que ens vam poder,
ens vam entendre molt bé
des de bon començament,
perquè jo tenia por
que potser no podria portar,
perquè tampoc coneixia
la institució prou i tot,
però realment sí que ens vam entendre molt bé
des de bon començament
i hem pogut treballar bastant,
d'una manera bastant continuada
i productiva també, no?
De fet, la col·laboració amb ells
encara continua,
tot i que jo sigui aquí, no?
El desembre hi ha de tornar a anar,
el febrer 2014 es presenta
la Mobile Learning Week,
que és un punt de trobada
per tots els professionals
que es troben treballant en aquest àmbit,
que és molt incipient,
llavors, doncs, també està bé
que ens anem trobant
i que compartim, no?,
i que, doncs,
puguem aprendre els uns dels altres.
I llavors aquí, en aquesta setmana,
doncs, també hi seré de nou, no?
Vull dir que els viatges a París,
potser no tan seguits,
però continuaran.
En aquests cinc països,
el Paquistà, Nigèria, Canadà,
Tailània i Mèxit,
ja hi ha alguna...
És a dir, ja hi ha projectes
in situ treballant amb el telèfon mòbil?
Sí, sí, el projecte aquest de formació
volia dir que l'UNESCO
treballa amb tres grans eixos,
un és la formació del professorat,
l'altre és l'establiment
de polítiques educatives
i el tercer és el gènere,
gènere i l'empoderament
de les nenes i de les dones
a partir de l'utilització
dels telèfons mòbils, eh?
Parlem de realitats
molt més complicades
que les que tenim aquí
que de vegades, doncs,
pel fet de ser dona o ser nena,
directament hi ha aquestes exclòs, no?
Doncs de tenir accés a la tecnologia
o de poder-ne fer un bon ús.
Llavors, aquests projectes
que estan en aquests països
que deies tu
són projectes adreçats
a la formació del professorat
que després aquest professorat
actua sobre una realitat, no?
Llavors, per exemple,
en el cas de Paquistan
va passar que era un projecte
per alfabetitzar a la població
i a les dones
passava que els seus marits,
els senyors,
els hi prenien el mòbil,
no els deixaven.
I això ho van solucionar
donant els mòbils de color rosa.
Els marits no volien.
Que els marits, doncs,
com que eren de color rosa,
doncs llavors ja no els hi van agafar.
Això era una rèplica
d'un projecte anterior
que havia estat en bicicletes
d'una altra cosa,
però en bicicletes també passava
que els hi agafaven les bicicletes
a les dones
fins que algú
va tenir la idea
de pintar-les de rosa
i aquí es va acabar el projecte.
Doncs amb els mòbils
ha passat el mateix, no?
Mira, si era senzilla, no?
La solució, no?
Sí, sí, sí.
Sembla estranya.
Sí.
Llavors, elles amb aquests
telèfons mòbils,
que no estem parlant
de smartphones, no?
No, no, no.
Llavors, elles amb aquests
telèfons mòbils
el que se'ls fa és
se'ls donen
unes petites pautes
de si saben llegir
o si en saben una mica,
doncs reforçar
allò que ja saben
mitjançant, doncs,
la pràctica,
doncs, d'alfabet.
Vull dir, parlem de
coses molt, molt, molt bàsiques,
però clar, parlem d'una població
que no sap llegir, no?
I sí, sí, realment
els resultats, doncs,
sobretot en aquests col·lectius, no?
Que són normalment
els més desfavorits,
doncs sé que els hi ha significat
un canvi important, eh?
I a l'Àfrica
és on es fan
moltes i moltes, moltes coses
ara, avui en dia,
a molts països, eh?
Aquest projecte era
a Senegal i a Nigèria,
però es fan coses
a gairebé tots els països
de l'Àfrica
en l'àmbit del mobile learning,
és a dir,
mobile learning for development,
que nosaltres treballem
en el mobile learning
tal qual, no?
Aquí parlem, per exemple,
a Barcelona,
que tenim el M-Schools,
tots aquests programes
de smart cities,
smart education,
que això és totalment
oposat,
és l'antípode,
no?
Una cosa de l'altra, no?
O sigui, aquí al costat
tenim, doncs,
totes aquesta ciutat,
d'aquesta ciutat smart,
que cada vegada, doncs,
és més intel·ligent
i tot això,
eh?
Com aquí a Tarragona,
que ara tenim el congrés
aquest de l'eficiència energètica.
Sí, sí, sí,
el que de setmana.
Exacte.
i d'altra banda, doncs,
clar, tenim totes aquestes
altres realitats
que són realment
molt més nombroses
que això
i bàsicament l'eix
és el telèfon mòbil,
no?
No deixes de ser molt curiós
i molt...
i realment, doncs,
molt enriquidor
també per una persona
que jo,
que a mi, doncs,
m'agrada molt
aquesta temàtica
i tot, doncs,
que realment
l'ecosistema
és totalment diferent
però, clar,
a mi m'ha servit molt
per aprendre,
per tenir moltes coses en compte,
per exemple,
que abans no contemplava.
Per exemple,
el fet d'aquests països
els mòbils
no es poden carregar,
els mòbils
no es poden endollar
perquè no hi ha endolls,
és que no hi ha electricitat,
llavors funciona
tot a partir
d'uns generadors,
clar,
és tot un altre
un altre submon, no?
I, clar,
això és el primer
que et xoca
i que t'impacta.
I el Canadà,
en concret,
el Canadà,
què hi feu?
No, el Canadà,
el Canadà no...
No.
Era...
és Mèxic,
Tailàndia,
Pakistà,
Nigèria i Senegal.
I Senegal.
I Senegal, sí.
Són països tots en vies
de desenvolupament.
Sí que hi ha experiències
al Canadà,
als Estats Units,
però, clar,
ja són experiències
de milions i milions
de dòlars
de dotació
en dispositius
i molta manca
a vegades,
que això també és un tret comú
a tots els projectes,
també els de països
en vies de desenvolupament,
que és aquesta falta
de monitoritzar
i avaluar realment
si això serveix
per alguna cosa
i si aquests models
després els podem escalar,
és la paraula
també molt de moda,
si aquests models
poden ser escalables
per altres realitats.
Si un projecte d'aquests
quan s'implementa
realment se li fa
un bon seguiment,
nosaltres després
aquest projecte
o aquest model
sempre es pot replicar
en altres àmbits
i en principi
hauria de funcionar.
Aquí a les escoles,
a les de casa nostra,
a les de la nostra ciutat
i tot això,
es fan moltes implementacions
de tauletes i tot,
però realment no hi ha
un seguiment,
no hi ha una declaració
d'objectius
i llavors ens costa molt
que aquestes experiències
puguin servir
per després
fer-les servir
en altres realitats properes
i penso que aquesta
és una de les coses
en les que ens hauríem
de centrar
i explorar
d'una forma
potser més a fons
perquè realment
hauríem de saber
treure millor rendiment
del que estem traient ara.
Si està bé
que els nens
es connectin a la tauleta
i que juguin
i que aprenguin,
que ja està molt bé,
però clar,
anem una mica més enllà
i realment
doncs traiem unes conclusions,
fem-ho científic,
no és allò que dèiem
i realment
doncs traiem-ne
tots un benefici
molt més gran
del que estem traient
fins ara.
Perquè ara
parla de la realitat
aquí és
que estan prohibits
els tràfos mòbils
o les aules.
El punt de partida
és aquest,
a partir d'aquí
podem millorar,
podem veure algun cas
en concret,
algun fet puntual
amb alguna escola
en concret
i de forma molt puntual
però la realitat general
seria aquesta.
Exacte,
tot i que ara sí que
és veritat
que s'ha introduït
aquesta en el marc
d'aquest projecte
de les M-Schools
auspiciat també
per la capitalitat
aquesta que té Barcelona
en el Mobile Congress
i tot això
i tot aquest projecte
que hi ha al voltant
educatiu
que és molt de la ciutat
de Barcelona
això aquí per exemple
no ho fem
a Tarragona
però sí que realment
doncs
jo penso
doncs que
tot són encara
moltes experiències
bolet
que van sortint
doncs sí que és veritat
un professorat
que intenta aprovar
i tot
però realment
falta aquesta sistematització
aquesta monitorització
i sobretot
l'avaluació
de l'impacte que té
tot això
en l'aprenentatge
dels nens
i de les nenes
perquè a grans trets
què creus
que pot aportar
o vaja
suposo que hi ha dades científiques
que demostren
que hi ha
un efecte directe
entre l'ús del mòbil
a les aules
i el rendiment escolar
exacte
n'hi ha molt pocs
n'hi ha ben pocs
però això també
n'hi ha ben pocs
en l'ús general
de la tecnologia
imagina't
el temps que fa
que estem remenant
tot això
dels ordinadors
de l'1 per 1
i tot això
i encara realment
no hi ha estudis
suficientment impactants
i suficientment
potents
per dir
no no senyors
aquest és el camí
no els tenim
l'evidència
aquesta
no hi és
llavors encara és molt més difícil
amb els mòbils
que encara estem començant
doncs potser
si seria una bona oportunitat
de dir
ja que ho fem
aprenem del passat
no
i ho hem de fer
una mica diferent
què ens pot aportar
l'ús dels mòbils
doncs bueno
en primer lloc
doncs que aquesta eina
és l'eina
que porten tots els nostres
nens i nenes
i pre-adolescents
no
a les butxaques
i que realment
ells ja tenen molt interioritzat
el seu ús
ara una vegada
tenim tot aquest ús
interioritzat
i tot això
el que hem de fer
és veure com
aquest rendiment
l'utilitzem per aprendre
no
com accedim al coneixement
com som crítics
amb la informació
que ens trobem
com la sintetitzem
com utilitzem
també aquests canals
de comunicació
doncs per aprendre més
per difondre allò que fem
una altra vegada
perquè de vegades
doncs ens quedem
monos del mòbil
també molt reduït
i
a vegades hem parlat
per exemple
d'algunes
aplicacions
que tenen rèplica
a l'ordinador
per també
el telèfon mòbil
Evernote
per posar un cas
en l'àmbit universitari
online
ja s'utilitzen
aquestes eines
Google Drive
en fi
altres portals
i altres aplicacions
això també
extès
en el conjunt
del món educatiu
també podria tenir
molts fruits
i tant
de fer un treball
de forma col·lectiva
per exemple
i que tu puguis
des del teu telèfon mòbil
veure bastant la qüestió
interactuar
amb els altres integrants
de l'equip
del grup de treball
sí
sens dubte
a la universitat
per exemple
ara també ja tenim
que l'entorn de formació
aquest model
que tenim de la universitat
els alumnes
els estudiants
i nosaltres
també hi podem accedir
ja des dels mòbils
o sigui
podem accedir
tots els continguts
de la nostra matèria
des dels mòbils
i realment
jo crec que ja
ara ja
el punt d'accés
en aquests continguts
ja és més gran
o sigui
ja es fa més
des del mòbil
que des dels ordinadors
això és una cosa
que també
des dels serveis d'informàtica
també ho han detectat
clar
si tenim tot això
doncs realment
hem de veure
com aprofitar-ho
i llavors també
això es pot traslladar
amb altres àrees
amb altres
àmbits d'edat
els nens de 0 fins a 6 anys
si és bo
hi ha gent
tota aquesta controvèrsia
sobre
si és bo
si no és bo
que els nens juguin
quan són tan petits
amb les tauletes
com sempre
no?
aquesta és la pregunta
que també ara
és la pregunta de modes
com sempre
bueno
clar
aquí hi ha
els pares
els professors
ja han de tenir
un cert criteri
per dir
està bé que juguin
i que tingui les tauletes
els mòbils
però una estoneta
cada dia
el que no pot ser és deixar-li un nen
un mòbil
que sigui
tot el dia
jugant
sense cap tipus de control
no?
perquè llavors aquí
no estem fent
potser la feina
com l'hauríem de fer
llavors sempre tot
amb moderació
amb precaució
i sobretot
amb aquests nens tan petits
no?
hi ha alguna definició
per sobre
de naviu digital
perquè abans parlàvem
dels navius digitals
i ara la realitat
és que la canalla
de ben petita
ja el dit del fan
o sigui
el nostre ratolí
el ratolí de l'ordinador
que hem fet servir nosaltres
per la canalla
és el dit
i encara no s'ha encunyat
cap definició
no per això
però sí que es distingeix molt
entre el naviu digital
que és tot aquest nen
i nena
que ha nascut
i ha acompanyat
sempre de tecnologia
que nosaltres no ho seríem
nosaltres seríem
immigrants digitals
tot i que som molt joves
també
és cert
van deixar que encara no
tot això era
exacte
era futur
i llavors
la terminologia
que s'utilitza
en contraposició
del naviu digital
és el competent digital
llavors es parla
de
molt bé
som navius
sabem fer anar
les maquinetes
molt bé
molt ràpid
molt més ràpid
que nosaltres
és així
però
som competents
sabem fer allò
que realment necessitem
fer en cada moment
amb aquest suport
tan important
de la tecnologia
doncs no
i aquesta és la tasca
que tenim
sobretot
dins l'àmbit educatiu
fer d'aquests
nadius digitals
no només
persones que realment
sí que saben fer anar
saben
moure's molt bé
dins d'aquest àmbit
tecnològic
perquè en saben molt
aquests nens petitets
que ningú els ha ensenyat
però clar
que el nen sàpiga
fer anar ràpid
totes les pantalles
no vol dir que el meu nen
sigui molt llest
i molts pares es pensen
que com que al nen
li dones la tauleta
i fa altres coses
i tot això
diuen
és que el meu fill
no
vull dir
aquí també
també s'ha de
s'ha d'insistir
en aquest fet
aquests nens no són competents digitals
i se'ls ha d'ensenyar
a ser-ho
una cosa és que passin les fotos
amb el dit
i l'altra és que puguin
entrar en aplicació
o una altra
i discriminar una miqueta
o agafar aquella foto
o fer una
per exemple
veure un procés
fer-li una foto
descriure'l
i enviar-ho al professor
llavors aquí sí que
estem fent un ús
significatiu
de la tecnologia
ara
clar
tot sempre
amb molt sentit comú
jo penso que si s'aplica
el sentit comú
al principi
tampoc és tan difícil
i llavors explorar molt
aquesta part creativa
emprenedora
que això també
ens ho aporta molt
la tecnologia mòbil
poder gravar
poder enregistrar la veu
això amb els nens petits
també es pot fer moltíssim
i moltes vegades
una càmera
i una enregistradora de veu
que això ho tenen
tots els mòbils
jo sempre ho dic
i això no fa falta
tenir un smartphone
això ja és una eina
molt potent
per crear activitats
per fer una història
per fer un conte
perquè el facin ells
no?
vull dir que
tenim feina
tenim feina
tenim feina
i a part d'acabar
Marc
l'església digital
encara
i després de passar
per l'UNESCO
de l'estat
durant tots aquests 6 mesos
tornant i tornant de París
clar
més perspectiva
del que està passant aquí
i del que passa
a altres realitats
encara és gran
l'església digital
sí
a França
per exemple
s'utilitza molt menys
la tecnologia
que aquí
fixa't
a França
el sistema educatiu francès
que també és un sistema
que també moltes vegades
eslloa i tot
però realment
també
estan potser
una mica
més enterrarits
en l'ús de la tecnologia
que no volem dir això
que els estudiants
sortin millor preparats
o pitjor
això seria un altre
un altre tema
i l'escletxa
clar
sí, sí
sí que hi és
però veus
en aquest cas
a tots aquests països
en vies de desenvolupament
el mòbil
no és un instrument
que provoqui
escletxa
sinó que
és un instrument
que realment
ens ajuda
a superar
aquesta escletxa
i a fer que
el coneixement
arribi a moltes altres realitats
a les que abans
no arribava
i que amb l'ordinador
no hauria arribat
perquè els ordinadors
allí no hi haurien arribat
i els mòbils hi són
tenim els satèl·lits
tenim aquest tipus de connexió
i clar
això és molt important
ja veurem què passa
d'aquí uns anys
ja
què vols dir?
bueno
en tots aquests països
clar
el tema de l'ordinador
és un tema de cos
no?
del que no
sí
l'Afganistan
o el Pakistan
per exemple
és insostenible
el mòbil
és un model
sostenible
en principi
i escalable
per tant
són aquestes dues paraules
així
com també molt
encara es fan servir
a tot arreu
però realment
doncs
ens aporta això
la sostenibilitat
d'una realitat
i de les possibilitats
d'un projecte
de créixer
i després
la possibilitat
d'escalar
que aquests models
puguin ser
utilitzats
en altres àmbits
i realment
doncs
també
siguin
fructífers
no?
quan tornes
cap a París
de moment
ara
fem un break
no?
ara faig un break
de París
perquè hi vaig
el desembre
dos dies només
a participar
en una taula rodona
i després
al febrer
torno a anar
a la Mobile Learning Week
i al novembre
vaig a Dubai
amb un congrés
de tecnologia educativa
també a parlar
de mòbils
sí
a Dubai
com ho porten?
a Dubai
doncs
és l'altra
l'altra
l'altra
clar
és l'altra
punta
del contrast
a Dubai
aquests països emergents
àrabs
molt rics
molts diners
molts recursos
i
molta manca
també
de preparació
del professorat
i també
de la
i molta
poca consciència
per part de les
institucions educatives
llavors
per això
també ens criden
a vegades
no?
i
una mica
es tracta
doncs
de convèncer
també
de la viabilitat
perquè allà
què passa?
els nens d'allà
què passa?
que tenen
no una tauleta
sinó que en tenen
tres
i cada vegada
l'últim model
supleix a l'anterior
i mòbils
i de tot el que vulguis
i més
són un altre tipus
de nens
però també són
en aquest món
aquest món
tan complex
i aquests nens
també realment
tampoc saben
fer anar
a aquestes tauletes
amb l'objectiu
d'aprendre
i llavors
és el que
ens
el que es tracta
d'ensenyar-los
sí
Marc Amacho
gràcies per acompanyar-nos
i que vagi molt bé
i que vagi
amb aquesta feina
que tot això
sigui ben aviat
normal
si més no
entre cometes
en el dia a dia
de les aules
de portes en dins
no de portes en fora
de portes en dins
gràcies
i bon dia
fins aviat