Com cada dijous, encara que avui, des de fora, des de la part alta,
us oferim l'espai de cuina amb en Francesc Lledó del restaurant Quim Quima,
que ara està, doncs, degustant una miqueta de cafè.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Que bé que ens van aquestes pastes, aquest cafè que ens han posat aquí a Cal Hermità.
I tant, i tant, ens cuiden molt bé.
Que havies pujat, tu, a Cal Hermità?
Doncs no, no havia estat mai aquí dalt, no?
I mira que ho tinc al costat, ho tinc a prop, però no, no, no.
És que és el que dèiem, home, dijous tenim l'espai de cuina
i encara que avui us oferim aquest programa des d'aquí,
amb els amics de la cofreria de Sant Magí Màrtir,
doncs volíem que el Francesc també fos, i més quan aquest és el seu barri,
és el barri del Quim Quima.
Sí, sí, sí, estem aquí al costat mateix,
però, i a més, la Jordina Valcó li ha aquí,
vull dir els meus fills diuen, fem vida aquí al barri amb nosaltres.
Però la veritat és que aquí dalt,
i he pujat perquè m'agrada molt aquest carrer,
i se l'ha quedat molt bonica, està molt ben arreglat i ha quedat molt xulo,
però la veritat és que no havia entrat mai, no?
La Jordina Lledó és la filla del Francesc,
tenim aquests dies a vacances i he dit,
calla, que això també és el meu barri, vindré.
Jordina, bon dia.
Bon dia.
Tu saps el que és un plat que es diu el timbal de Sant Magí?
No.
No? Però si és un timbal com es deu fer?
Doncs en forma de timbal.
Amb aquell aro rodó tan xulo, no?,
que vas anar posant coses dins de l'aro,
trasllar-ho i queda tot sencer.
Sí.
El que passa és que no sabem què porta.
Per aquí ens han dit,
ens han dit,
existeix aquest plat, el timbal de Sant Magí?
Si algú sap que ens truqui,
que ens passaran la trucada des de l'estudi central.
977-24-4767.
El que sí que sabem és que hi ha dos ingredients bàsics,
si parlem de Sant Magí,
l'aigua i l'alfàbrega.
Home, suposo que hi deuen ser presents en aquest plat,
però no ho sé, no ho sé.
Primera notícia, la veritat,
és que no l'havia sentit a parlar,
però a veure,
jo no conec tot ni molt menys, eh?
Ojalà, ojalà.
El Francesc avui ens ha preparat un programa molt especial,
com dèiem, dedicat a l'alfàbrega i a l'aigua,
que no ens l'acabarem avui,
potser farem una miradeta, no?
Farem una miradeta,
però bueno, tampoc,
és molt ampli, sobretot l'alfàbrega,
perquè l'aigua també, eh?
Però doncs l'aigua,
a mi m'agradaria explicar una miqueta,
perquè el tema de les aigües embotellades
és un tema molt extens
i que s'ha convertit en una economia molt important,
vull dir,
el moviment d'aigua embotellada
que es belluga a nivell mundial és brutal, no?
Quan és una cosa que originàriament
no tenia gaire sentit,
perquè la gent bevia l'aigua
de les seves fonts, no?
De les fonts que hi havia.
I hi ha un tema comercial darrere molt important,
molt, molt important,
però també, doncs,
hi ha hagut també una davallada
en la qualitat de l'aigua domèstica,
no és el cas de Tarragona,
que han pujat de qualitat
des que tenim el trasbàs de l'Ebre,
perquè abans era salada l'aigua d'aquí de l'aixeta
i ara no ho és,
o sigui que aquí, en aquest cas,
han millorat, però, en general,
les aigües que hi havia a les fonts
de les ciutats i dels pobles
eren potables i eren bones.
Ara, doncs, són aigües potabilitzades,
moltes vegades,
procedents, doncs, de depuradores netejades
higiènicament correctes, eh?
Jo no dic que no,
però, doncs,
que no són aigües minerals naturals,
ni aigües de manantial,
ni res a veure amb tot això,
sinó que són aigües potabilitzades
a través de processos físics i químics.
Aquest seria un tipus d'aigua, no?
L'aigua de l'aixeta,
que és això,
és aigua potabilitzada?
En què a vegades notem, allò,
aquell clor o aquell gust de la pastilla?
Sí, cada vegada menys,
perquè, a veure,
n'assaven més, eh?
I hi ha processos biològics
amb els que, doncs,
no cal posar-hi productes químics,
però, sens dubte,
és una aigua molt irregular
en quant a composició
i poc recomanada pel consum directe, d'acord?
Sí, per què la faríem servir?
Per exemple, bullim la pasta amb aquesta aigua?
Sí, sí, per coure no hi ha masses problemes,
encara que millorarem, sobretot,
tot el que són temes llegums
i això milloren molt
si les bullim amb aigua de garrafa,
però, doncs,
és una aigua correcta pel consum humà,
sense cap dubte.
El que sí que millora molt,
aquesta aigua,
és si la filtrem amb filtres d'aquests
que venen,
venen filtres per filtrar les aigües,
llavors baixaríem molt els residus secs,
també baixem la mineralització,
que és un tema important,
o sigui, ens queda una aigua bastant despullada,
però molt més aconsellable pel consum directe.
Algú en aconsella a l'hora de triar un filtre o un altre?
No en tinc ni idea,
no el conec aquest món,
no els conec i no t'ho sabria dir.
Home, hi ha filtros fixos a la casa,
com són els d'osmosis inversa,
que van força bé,
però tot el que siguin filtratges físics,
el que estem fent és traient-ho tot de l'aigua,
tant el bo com el dolent.
Perquè estem filtrant,
i per exemple en el cas de l'osmosis inversa
són filtros molt potents,
i estem traient tant les bactèries que hi pugui haver,
com també els minerals,
ho estem traient tot,
i llavors, clar,
l'aigua que ens queda és una aigua quasi destil·lada,
que tampoc és, a veure,
no és dolenta ni molt menys,
es pot consumir i és recomanable,
però ens aporta gran cosa.
No ens aporta gran cosa.
Quins altres tipus d'aigua que hi ha?
És important que ens fixem amb les etiquetes de les aigües,
perquè ell ens ho diu,
i sobretot el que no ens diu és el que és important,
perquè, clar,
si un no porta elevadores elèctricos no t'ho diu,
t'ho diu el que em porten els cotxes,
perquè ens en tanquem.
Doncs en el cas de les aigües és el mateix.
L'aigua de més qualitat, diguem-ne,
és la que hi posa aigua mineral natural.
Menys qualitat.
De més, de més.
Ah, també és?
La de més qualitat.
Aigua mineral natural.
I què hem requisitat?
L'aigua mineral natural
que està embotellada exactament com se troba a la natura.
O sigui, no se li ha fet absolutament res més que posar-hi el tap.
És una aigua procedent de manentials subterranis,
és obligatori que siguin manentials subterranis,
i que, degut a això,
degut a que són manentials subterranis
i no tenen contacte amb l'aire,
són lliures de bacteris
i tenen la particularitat que el ser manentials subterranis
normalment de gran profunditat,
tenen una composició constant en quant a minerals.
Llavors, l'aigua que surt d'allí
sempre és la mateixa,
vull dir, en quant a composició química.
Això és molt bo perquè
no hi ha una aigua millor i una aigua pitjor,
si són aigües minerals naturals,
perquè totes són bones, totes són naturals,
però ens podem adaptar a les nostres necessitats del nostre cos.
Clar, perquè després hi ha aquelles tan xules
que et diu de mineralització dèbil.
De mineralització dèbil.
Per exemple, aquest és un tema que a mi,
jo crec que és, jo no sóc metge ni molt menys,
però jo crec que és un tema important.
O sigui, la mineralització ha de ser com més baixa millor en general.
No cal anar a extrems.
Això vol dir que no tingui gaire residu sòlid,
però no tingui gaire mineral.
No, a partir de 150 jo crec que és una barbaritat.
I penseu que la majoria d'aigües passen dels 150.
Ho posa.
Residus sòlids, això on veureu l'etiqueta,
llegiu,
però a partir de 150, 200,
sobretot a partir de 200,
ja comencen a ser, per mi,
amb un residu sòlid.
Residu sòlid és, us explico,
al laboratori el que fan és,
agafen un litre d'aigua,
li posen foc a sota,
i l'evaporen.
I llavors, quan ja no queda aigua,
el que ha quedat enganxat a la cassola, diguem-ne,
ho pesen.
I aquell pes és el que posa allí.
Residu sòlid.
Són milígrams per litre.
Molt bé.
Llavors, si estem parlant de 25 milígrams per litre,
vol dir que de cada litre d'aigua evaporada,
queden 25 milígrams,
o sigui que és una quarta part d'un gram
de coses, de minerals, que diguem-ne, que queden.
Si 150, 200...
Diuen 500, vol dir que queda...
500 milígrams, vol dir que queda, doncs,
150, 200 vegades més, no?
Vull dir, per mi és important,
és molt important perquè, doncs,
també et demostra una miqueta, doncs,
però no té per què ser sempre...
O sigui, podem consumir aigües de mineralització dèbil
habitualment, però, de tant en tant,
afegim-hi, per exemple, una aigua carbonatada,
com pot ser un bitxí, rica amb sodi,
per exemple, que és salada, que a l'estiu ens va molt bé.
A vegades ens convé la part de mineral, no sempre.
Clar, per això ho dic que no ens hem de tancar amb una aigua,
només tampoc cal tenir una carta d'aigües,
allà ni molt menys, no estic dient això,
però vull dir que no hi ha una aigua millor ni una aigua pitjor,
hi ha gent, per exemple, que té dietes baixes amb sodi,
llavors ha de buscar aigües baixes amb sodi.
hi ha gent que té problemes de calcificació,
doncs hauria de buscar aigües, doncs, d'acord,
però sempre buscant aquesta qualitat de l'aigua mineral natural,
que vol dir que són aigües de gran puresa,
que són aigües que només s'hi ha posat al tap,
que s'embotellen en origen perquè no hi hagi contaminacions,
i que no estan ni filtrades, ni s'hi ha fet absolutament res.
I, sobretot, que tenen la composició química constant.
Això vol dir que si un dia ens basquegem una miqueta,
hòstia, vull una aigua rica amb magnesi,
perquè necessito magnesi rica,
perquè tenen molts, molts minerals, les aigües.
Llavors, és buscar, perquè no hi ha només sodi i potassi,
sinó que hi ha moltes més coses.
Doncs busquem l'adequada i aquella sempre serà igual
si és aigua mineral natural.
Molt bé. Un altre tipus d'aigua que ens portes és la de manantial.
La de manantial que sembla...
Aquesta surta a l'exterior.
Aquesta seria la de la brofeganya?
La que va fer brullar.
Sí, brulla, sí, sempre.
Encara que el nom soni més natural,
perquè hi ha aigua de manantial.
Sí, no? Sona bé.
Sona molt bé.
Què passa? Que ja és més impura, però...
Sí, perquè ha sortit de fora,
i el sortir de fora no vol dir que sigui menys pura,
però hi ha la possibilitat que entri en contacte amb elements externs.
Llavors, aquesta aigua, el que es fa per embotellar-la és filtrar-la.
O sigui, es fan processos físics, a més.
No hi ha cap procés químic, a més són processos físics,
que es cola l'aigua, diguem-ne,
perquè ens en tanquem col·loquialment,
perquè no hi hagi pedres, no hi hagi insectes, no hi hagi coses.
I un cop colada, s'embotella i puntó.
Tampoc porta cap procés agressiu, doncs?
No porta cap procés agressiu.
El que sí que la seva composició química no és tan constant,
perquè hi ha un filtratge,
que això fa que a vegades hi hagi més coses, a vegades menys.
I el fet de brullar, entrar en contacte amb l'aigua,
fa que no sigui tan constant.
Però a part d'això, poca cosa més.
Sanitàriament totes està portant control de sanitat i totes no hi ha problema amb això.
No es pot, no existeix o no hauria d'existir mai una botella d'aigua contaminada de cap mena.
Vull dir, això hi ha en compte el sanitari estricte,
tant a nivell bacterià com a nivell de productes químics que poguessin afectar-nos.
Tercer tipus, i em sembla que hem de més a menys.
Aigua potable preparada?
Preparada, sí.
Aigua potable preparada, que seria l'aigua que es pot treure d'on vulguin,
i que l'únic que es fa és, a part de colar-la,
donar-hi processos químics per netejar-la.
Seria com l'aigua de l'aixeta, però en tot cas.
Com l'aigua de l'aixeta, exacte.
És com un botell aigua de l'aixeta.
I n'hi ha d'aquesta aigua?
N'hi ha, n'hi ha al mercat.
I què ens aporta d'especial que no tingui l'aigua de l'aixeta?
Res, l'únic que l'aigua de l'aixeta potser la podem treure a cloro,
i en aquestes aigües no en porten, i estan ben filtrades,
però seria la mateixa feina que podríem fer nosaltres a casa
amb aquells filtros que us deia abans,
doncs la fan per nosaltres, aquesta feina.
I això consta a l'etiqueta, que és aigua potable preparada?
Consta així amb aquest nom?
Moltes vegades no hi posa res, perquè els fa una mica de vergonya.
Llavors, si ens hi posen aigua, i ja està.
Però això és com sempre, l'oli també,
quan és oli verge extra, ho posa l'etiqueta oli verge extra.
però quan no ho posa, desconfieu, perquè vol dir que no ho és.
Vull dir, l'altre dia també una anècdota,
en un restaurant, uns amics els van comentar
que els havien servit hamburgueses de Blacangus, no?
I com si tu serveixes hamburgueses de Blacangus en un restaurant,
ho poses a la carta.
Que és la vedella aquesta de toper.
Exacte.
Vull dir, és raro que et vinguin després i diguin
no, és que això era Blacangus, no? És molt raro.
La gent no...
O sigui, la informació quan és bona, apareix.
Sí.
I quan no és bona, doncs no apareix, però no és il·legal.
Vull dir, per omissió no és il·legal.
Tinc més preguntes.
El gas.
A vegades el gas és afegit i a vegades és natural.
Sí, és natural, sí.
Aquí el gas afegit...
Per exemple, tenim el cas de Bitxí.
Sí.
El Bitxí, ens trobem amb unes aigües de gran qualitat,
aigües minerals naturals, que això és important també,
l'aigua de gas.
Heu de saber també...
Està dintre de les tres categories, també.
Mineral natural, de manantial o potabilitzada,
també hi és el gas.
Però, a més, hi ha gas afegit o endogen, d'acord?
A més, el gas afegit pot ser endogen o pot ser exogen, també, d'acord?
O sigui, hi ha moltes maneres de veure-ho.
De totes maneres, per exemple, hi ha la Perrier, famosa Perrier,
o la Malavella, que són aigües minerals naturals,
amb gas endogen, o sigui, que no és afegit.
Gas propi.
Amb gas propi.
Què passa amb aquests gasos propis, moltes vegades?
Que són molt suaus, molt sotils.
I a vegades la gent volen més Coca-Cola,
volen més gas, volen més tipus sifon i això,
i llavors el que fan és que n'hi afegeixen una miqueta,
com en el cas del bitxí català.
El bitxí català és de gas endogen, però porta gas afegit,
una miqueta de gas afegit.
I el trobem una miqueta més picant.
Si us agrada més el gas normal, l'original,
aneu a Malavella, caldes a Malavella,
l'aigua a Malavella, que seria aquest gas endogen natural.
Però això a nivell de qualitat és el mateix.
És el mateix, l'important és l'aigua de base.
A més, aquest gas que s'hi afegeix pot ser gas
que es treu de les pròpies manantials,
que llavors seria un gas del mateix origen,
o pot ser un carboni afegit de producció química,
que no té per què tenir cap problema,
però que no és endogen,
que no prové de la mateixa aigua.
A part d'això, res més.
Vull dir, les aigües amb gas,
mirar també les composicions.
Estem dintre d'una aigua,
o sigui, tenim el mateix,
amb residus secs, tot,
però també l'aigua amb gas la consumirem normalment
en menys quantitats,
i llavors també ens podem permetre, potser,
que ens aporti una miqueta més de minerals.
Jo, per exemple, jo el bitxill,
a l'estiu el faig servir molt,
perquè quan sues, que fa calor,
i això ens aporta aquestes salts que perdem.
Per això no n'hem d'abusar tant,
perquè té una composició de salts una mica més forta.
Exacte, no és tan...
Les aigües de mineralització dèbil,
el que passa és que l'aigua,
pel nostre cos, a part d'hidratar,
perquè ens hidrata,
també ens fa una miqueta, doncs,
de...
De netejador.
De canviar d'escombraries,
o sigui, ens neteja el cos, d'acord?
Llavors, si l'aigua ve neta,
com més neta totes ho són,
però, doncs, si l'aigua ve
amb poca quantitat de residus sec,
doncs, accepta més residus
i pot netejar més el nostre cos
i no deixa cap marca en el nostre cos.
Si l'aigua ja ve carregada de residus secs,
n'agafarà menys
i ens pot deixar algun residu al cos, no?
O sigui, sempre, per això,
aquest efecte de neteja,
però l'aigua no només neteja,
sinó que ens nutreix, que ens hidrata,
llavors, per això, doncs,
no ens hem de tancar amb una sola aigua.
L'aigua ens nutreix, has dit una cosa,
que és interessant,
perquè s'ha venut molt l'aigua com a...
Bueno, com si fossin aqua, no?
I a veure, també té la seva repercussió.
I, de fet, ens han venut com a incolora ionodora,
que ho ha de ser, però té...
Preguntem-li a la Jordina. Jordina, tu veus molta aigua?
Sí.
I tu notes el gust amb diferents aigües?
De dir, aquesta m'agrada i aquesta no,
que això hi ha molta gent que ho diu.
Això no, sol amb la de l'aixeta i amb la embotellada.
Notes diferència, si és de l'aixeta, que si és embotellada.
Però després, les embotellades, t'és igual.
Sí.
Val, però sí que hi ha gent, eh?,
que nota diferència.
És que n'hi ha, eh?
N'hi ha, n'hi ha.
N'hi ha de diferència, no és una qüestió...
Sobretot hi ha una part de la nostra sensibilitat de la boca,
que es diu l'umami,
que és un gust que el tenim poc treballat a la cultura occidental.
És un gust, en canvi, que la cultura oriental el treballen molt,
que és el que més faríem servir a l'hora de tastar les aigües.
A vegades, quan beveu aigües,
sobretot si s'hi fixeu nosaltres,
per exemple, estem acostumats a tastar, no?
I doncs quan bevem aigües ens hi fixem.
Si tu t'hi fixes,
notaràs alguna cosa diferent amb una aigua d'una altra
i no sabràs què explicar-ho.
perquè no té gust de flors, no té gust de fruita, no té...
Però dius...
Alguna sensació.
Hi ha una sensació en boca que et diu
que et permet diferenciar les aigües, no?
Doncs aquesta sensació podria ser aquest umami, no?
Aquest gust que no tenim treballat.
Això és el gran estret del tema de les aigües,
que dona molt de sí,
perquè no hem entrat en el tema de tot el ritual que fan servir
els que fan el whisky, per exemple, no?
Totes les aigües amb fiscoseses.
Bé, deixem-ho, un altre dia.
Entrem cinc minutets en el tema de l'alfàbrega,
que és l'altre gran, l'alfàbrega cuina.
Home, a mi el que no m'ha sorprès,
però m'ha sorprès una miqueta, quan hi he dit més en profunditat,
és la quantitat de propietats medicinals que té l'alfàbrega.
És brutalment útil, vull dir, és una passada.
A part del gustet, eh?
I el gustet que té fantàstic
i que és tan mediterrània com nosaltres.
És una gran senadora, és una...
Sí?
Sí.
Per què serveix?
Doncs mira, serveix.
Bàsicament és un calmant, és un gran calmant,
sobretot de tot el sistema digestiu,
o sigui, si tenim problemes de gasos,
si tenim problemes de nàusies, vòmits,
i si tenim allò, cal freds d'estomacals,
allò que ens agafen a vegades, eh?
Sí.
Doncs l'alfàbrega és un gran calmant, relaxant,
es veu que va superbé.
Després, picades de mosquits i d'abelles i tot això,
es fa un emplaste,
s'escarcen les fulles d'alfàbrega, s'hi posen,
i també es veu que va superbé.
Ara que dius això,
te vull preguntar una cosa, a veure si ho saps.
Hi ha un tipus diferent d'alfàbrega,
aquesta que en diuen per espantar mosquits,
i després la de cuinar?
Sí.
Són diferents?
Sí, són diferents.
No podem utilitzar la de mosquits per cuinar?
Hi ha 150 o 200 espècies diferents de...
No, no, totes serveixen per cuinar, totes.
Sí, val, val, val.
El que passa és que hi ha moltes espècies,
hi ha l'alfàbrega dolça,
que és aquesta de fulla grossa,
que és la que es fa servir més per cuinar,
i després hi ha l'alfàbrega aquella de fulla petita,
però totes se poden consumir,
i no hi ha problema,
el que passa és que varien les intensitats efectives,
les propietats,
les quantitats d'uns minerals
o d'algunes productes d'aquests que aporten,
varien d'una a l'altra,
però es poden consumir totes sense cap problema.
Doncs ens havíem quedat amb el tema dels mosquits.
Sí, després són...
Es veu que van molt bé per antidepressius,
perquè, doncs,
només l'olor sola, imagina't,
l'olor sola diuen que ja ajuda molt a...
No ho sé, a revifar-se, no?
M'ho crec, m'ho crec,
és que fa una olor boníssima.
De tot, és que per l'acné, per exemple,
netejar la cara dels adolescents...
Sigue es purificant?
Sí, és antibactericida,
llavors neteja, es veu que purifica tota la pell i tot,
es veu que fer una bona cataplasma amb el fàbrega
va molt bé per l'acné.
I per l'insomni, veig?
Sí, perquè és relaxant,
l'alfàbrega és relaxant,
llavors antiestrès,
sobretot molt antiestrès,
he llegit moltes coses sobre l'antiestrès en l'alfàbrega,
i aquestes propietats relaxants,
tant a nivell digestiu i tot això,
ens van molt bé també per l'insomni,
clar, si ens relaxem,
dormim millor també.
Doncs escolta, Francesc,
com que no tenim massa temps,
si vols,
ferem una alfàbrega segona part,
que dona molt d'ací quan et vingui de gust,
però sí que m'agradaria acabar
amb alguna aplicació a cuina,
segur que ens has portat alguna recepta.
Sí, home, a veure,
a la cuina,
el pesto,
el coneixem tots,
triturada amb oli,
ens aguanta molt bé,
la nevera,
millor que seca o congelada.
Ai, així tenim un oli rometitzat també.
Un oli,
senzillament triturada amb un tórmics,
oli d'olio de verge extra,
del millor que trobeu,
i suau,
això sí,
un arbequí perquè no ens predomini.
I a la nevera.
I alfàbrega triturat,
i a la nevera ens aguanta,
un mes tranquil·lament.
I amb mantega,
està espectacular.
Amb mantega com?
Amb mantega,
doncs agafem la mantega,
la fem pomada,
que es diu,
i llavors triturem l'alfàbrega amb la mantega,
i també ho guardem a la nevera,
i també llavors tenim una mantega d'alfàbrega
per untar damunt d'un pa
i fer-nos esmorzar,
i fer-nos torrades,
el que vulgueu.
Combina amb tomàquet,
amb formatge,
amb llenties,
amb formatge,
amb olives negres,
amb moltes coses,
amb moltes coses.
Doncs si vols ho deixem aquí,
suposo que al Quim Quima teniu plats,
l'utilitzeu a dojo,
no?
Sí, sí,
la fem servir molt,
fem una olivada d'olives negres amb elfàbrega,
està espectacular.
Jordina,
va dir que amb un plat que t'agradi,
l'alfàbrega t'agrada molt.
El pesto li agrada a ella,
no?
El pesto t'agrada?
Sí.
I què el saps fer?
Perquè em sembla que és molt fàcil de fer.
Bueno,
saber-lo fer,
saber-lo fer,
jo no l'he fet mai,
però suposo que si m'hi fiquéss
que el sabria fer.
Sí, no?
Allò tirar els pinyons
i tots els ingredients.
Jordina,
no t'hem fet parlar gaire avui?
Què m'expliques?
Bueno,
està aquí una mica de convidada de pedra.
Doncs escolta,
moltes gràcies per venir
per preparar aquest programa especial.
De res, de res.
Segona part d'aigua d'alfàbrega,
quan vulguis, Francesc.
El farem,
el farem,
no patiu,
no patiu.
Us deixo aquí a Sant Magí,
amb tota la congregació aquesta.
Jordina,
què té el papa avui al Quim Quima?
Que hi ha al restaurant per dinar,
que ho saps?
És que no ho sé.
És que no ho sap,
que feu alguna cosa especial
aquests dies.
No,
estem preparant.
Doncs ara a la terrassa,
amb totes les tapetes i això,
i bé,
més que res,
que acompanyin els dies,
que no faci massa calor
i que es pugui disfrutar
de les terrasses
que hi ha aquí a la Peralta,
que estan molt xules.
Li agraïm un dia més
al Francesc Lledó
del restaurant Quim Quima,
aquesta estoneta de bona cuina.
Moltes gràcies, Francesc.
A vosaltres.
I moltes gràcies,
Gràcies.