I en rigorós fals directe, com cada mes,
comuniquem amb la nostra enviada especial a la Universitat d'Antoxford,
Marina Massagué, què tal? Com estàs?
Hola, bon dia, bé, doncs mira, estic pelada de fred,
però molt bé, molt bé, avui que quan mínim no plou, que ja és molt,
però em sembla que si plogués ja nevaria, eh, perquè fa fred, fa fred.
Però bé, estic bé, estic bé.
Aquí no te tenim envaixa perquè aquí també hi ha arribat el fred,
hi ha hagut neu ja per aquí al Priorat i per Prades i aquests llocs,
ja hi ha hagut neu i està fent un fred considerable aquí, eh,
ja hem arribat a estar sota...
Doncs això ja estem igual, així, ja...
Quasi, quasi.
I la cosa ja s'ha equilibrat per tothom,
encara aquestes últimes vegades que havíem parlat,
aquí encara anàvem amb maniga curta,
i jo aquí anava amb abric i botes i no gorro, però quasi, quasi.
Doncs ara ja ens hem posat tots la samarreta tèrmica.
Vaja.
Que no té res a veure amb el Terncat.
Però mira, a veure, per cert, què esteu fent per aquí a Oxford?
Perquè tinc entès que hi ha hagut algun congrés últimament, no?
Sí, a principis del mes de novembre, de l'1 al 3,
hi va haver un congrés, el que passa és que no va ser a Oxford,
va ser a Manchester en aquest cas,
però ja compta perquè és a Anglaterra,
i a més a més compta perquè és el congrés que es fa cada any
de l'Anglo-Catalan Society, que es diu,
que és una associació de catalanòfils, no?,
de persones que es dediquen als estudis catalans, a Anglaterra.
I, per tant, sempre és una trobada interessant,
evidentment hi ha estudiosos catalans,
però també hi ha molts estudiosos anglesos
sobre la cultura i la llengua i la literatura catalana.
I sempre és molt interessant, perquè que et vegin des de fora
o que t'expliquin com et veu un estranger,
doncs sempre t'aporta punts de vista
que tu, com a natiu, no t'hi pots posar, no?
No ets capaç de veure, de vegades.
I va ser molt interessant.
I en aquest sentit hi ha alguna visió,
d'això que deies tu ara,
de com ens veuen els anglesos a nosaltres,
a la nostra cultura,
i has tingut alguna sorpresa?
Bé, tant com a sorpresa, no,
però sí que, doncs, no ho sé,
per exemple, a l'hora d'interpretar,
doncs segons quina mena d'autors, no?
Doncs Maria Massé, Marçal, etcètera.
Nosaltres, alguns poemes, no?,
doncs sempre els interpretem en clau catalana.
I a vegades t'adones que coses que tu pots interpretar
en clau catalana, en realitat,
doncs són més universals, no?,
del que pot semblar en un primer moment, no?
Perquè les persones, si fa no fa,
són les mateixes a tot arreu, no?
I és el que t'adones, no?
Que a vegades, doncs, coses molt locals, no?,
o molt nacionals catalanes, en aquest cas,
doncs, si les llegeixes bé,
poden tenir un sentit universal, no?
El que passa també, per exemple,
amb la plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, no?,
que és una obra molt local,
però alhora hi ha moltes colometes
en molts llocs del món, no?
Per tant, t'adones per constatar, saps?,
aquest tipus de trobades serveixen
per constatar, doncs, aquest tipus de coses.
I a més a més, en aquest cas,
bé, aquestes trobades es parla de tot una mica, no?,
doncs tant de literatura, com de sociolingüística,
com de llengua, etcètera, etcètera.
i jo, en aquest cas, vaig presentar una comunicació del meu àmbit,
que, com tu ja saps, és la sociolingüística,
i jo el que em vaig dedicar va ser analitzar la imatge sociolingüística
que es dona de Barcelona a internet,
perquè això va venir d'una anècdota que em va passar amb un alumne,
que era que em va venir a veure al despatx
i em va dir que estava interessat a fer un curs de català intensiu a Barcelona
durant l'estiu.
I jo li vaig dir, sí, home, dic, ja buscarem un curs intensiu de català per tu
en una acadèmia privada, en aquest cas, no?,
perquè ell volia una cosa així molt específica,
que, de fet, ja es fa en espanyol, no?,
i en anglès.
I, clar, i a més a més, doncs, evidentment,
li vaig fer l'explicació sobre com és important parlar català,
si vols viure a Catalunya, etcètera, etcètera.
I dic, va, ja t'ajudo a buscar el curs per internet.
I llavors, quan vam fer la cerca, doncs,
me'n vaig adonar que no solament no hi ha cursos,
o pràcticament no hi ha cursos intensius de català a Barcelona,
en aquest cas, que és la ciutat, doncs, que més m'atrau, potser, no?,
pel meu perfil d'alumnes.
Sí, sí.
No hi ha cursos de català.
I, a més a més, en algunes webs d'acadèmies d'espanyol
et diuen que no cal que aprenguis català
perquè no serveix per res
i que sí que és veritat que a Catalunya es parla català,
però com que tothom t'entén en castellà,
doncs no és necessari parlar-lo.
I, clar, me'n vaig adonar que això, doncs,
xocava, no?,
amb la idea, no?,
que nosaltres, els lectors,
difonem a les nostres classes,
que, de fet, és la real, no?,
que si et vols integrar a Catalunya
has de parlar català,
igual com has de parlar holandès,
si et vols integrar a Holanda,
tot i que allà tothom parli l'anglès.
I vaig decidir, doncs,
mirar-m'ho una mica profundament, no?
I quines conclusions has tret d'això d'investigar una miqueta aquest àmbit?
Doncs, mira, que d'una banda hi ha el discurs institucional, no?,
doncs, tant de la Generalitat com de l'Institut Ramon Llull, etcètera,
que, evidentment, doncs, t'animen, no?,
i dels serveis lingüístics universitaris, per exemple,
doncs, que t'animen a aprendre la llengua, no?,
doncs, per raons pràctiques, no?,
doncs, d'entendre una comunicació que et pot enviar a una institució pública, no?,
o els mitjans de comunicació com per raons d'integració.
Després hi ha el discurs de les escoles d'espanyol, sobretot, privades,
i de les empreses turístiques, també privades,
que, evidentment, ells van de cara al negoci,
i el que volen és aconseguir molts alumnes que vulguin aprendre espanyol
i no català, i aquests són els que majoritàriament,
ara estic simplificant, eh?,
però els que majoritàriament diuen, doncs, que no, que no cal, no?,
que sí que és molt entranyable que els catalans tinguem una llengua pròpia
i que ens l'estimem molt, però que no és necessària,
i després vaig analitzar un altre àmbit,
que és el de les persones estrangeres que resideixen a Barcelona
i que tenen blocs personals oberts,
i, curiosament, el discurs d'aquestes persones
coincideix amb el discurs institucional, no?,
és a dir, ells sí que diuen, les persones individuals,
no he trobat ni un sol testimoni,
i he analitzat 27 blocs,
que digui que no és necessari aprendre català,
al contrari, animen a les persones estrangeres
que també volen anar a Barcelona a aprendre,
li diuen que és útil i que, en alguns casos,
doncs, han notat un abans i un després, no?,
a l'hora de formar part d'aquesta societat per aprendre català.
I, clar, és molt curiós que, en aquest cas,
el discurs individual confirmi el discurs institucional.
Per tant, els estranys, per entendre'ns,
són les acadèmies d'Espanyol, en aquest cas,
i les webs més comercials i més turístiques,
perquè hi ha un interès comercial al darrere.
Sort en tenim dels Matthew Tree residents a Barcelona i a Catalunya,
doncs, no?
Sí, Matthew Tree potser va ser el pioner, però...
A més, a més, anònims, eh?,
perquè la línia Matthew Tree, pel que he vist jo,
és la majoritària.
Sort, sort.
És una dada positiva, no?,
que la gent realment percebi aquesta necessitat,
la gent individual,
independentment del que diguin les empreses turístiques.
Sí, sí.
I, per cert, i els teus alumnes com van?
Els temes estan a punt ja per parlar amb els nostres, de Tarragona?
A punt a punt, encara no.
A punt a punt, encara no.
Estan entrenats.
Però van avançant.
Pensa que avui, aquesta tarda,
començarem a veure els verbs en present.
Així, totes les conjugacions,
que fins ara ens hem centrat més en presentacions,
en vocabulari,
en qüestions d'anar d'un lloc a l'altre al carrer,
i avui ja començarem a veure els temps de present.
Per tant, encara no, però jo crec que els hi falta poc.
Bé, i això esteu a punt d'acabar el trimestre, no?
Sí, avui és la penúltima classe,
i la setmana que ve ja serà l'última.
Ajà.
Ja, breument,
tinc indicis que he vist per aquí, per internet,
de que cap al mes de març,
a la Universitat d'Oxford, casualment, on no ets tu,
ves quina cosa,
hi haurà el 16è Fòrum d'Estudis Ibèrics,
i això, pel que he vist jo,
suposo que tu deus saber alguna cosa, no?
Sí, jo estic al comitè organitzador.
Pots fer una prèvia?
Sí, sí, sí, mira,
jo estic al comitè organitzador,
juntament amb els lectors de les altres llengües
de la península ibèrica,
és a dir, la lectora de castellà,
el lector de gallec i el lector de portugués,
i és un fòrum que ja fa molts anys que se celebra aquí,
ja és la setmana que hi ha,
i es fa cada dos anys,
per tant, ja fa 32 anys que se celebra aquest fòrum,
i és també una trobada d'estudiosos
de les diferents cultures de la península ibèrica
per posar en comú els estudis més recents
que s'han portat a terme
tant en qüestions de llengua com de literatura,
i aquest any el tema serà
la diversitat lingüística i cultural
a la península ibèrica,
tant des del punt de vista de la diversitat interna
mateixa de la península ibèrica,
que com ja saps,
s'hi parlen moltes llengües,
i hi ha moltes cultures diferents,
com des del punt de vista de la diversitat
que han aportat les persones
que han vingut justament a residir-hi
d'arreu del món en els últims anys.
I l'eix serà aquest,
llavors ara l'estem organitzant,
ja tenim la part logística,
ja la tenim més o menys coberta
de sales i totes aquestes coses,
i ara ens falta començar a rebre
les propostes de comunicació
de persones d'arreu del món.
És molt interessant una mica
pels mateixos motius
que l'Hanglo Catalan Society,
perquè s'ajunten estudiosos
de tot el món,
també anglèsos.
De fet, aquí la llengua predominant
en aquest fòrum
no serà cap de les llengües
de la península ibèrica,
sinó que serà l'anglès,
justament per acostar
les diferents cultures ibèriques,
entre les quals la catalana,
a estudiosos d'arreu del món.
I jo crec que anirà bé,
espero i desitjo que vagi bé,
perquè hi estem treballant molt,
o sigui que espero que d'això,
falten tres mesos,
que no és tant,
espero que surti bé.
Molt bé, doncs...
El pròxim contacte que fem
potser el farem en directe?
Vinc a Tarragona de cara a Nadal?
Sí, que vinc, sí.
Sí, sí, vinc a Tarragona.
Sí, sí.
Ja quedarem de data exacta,
però sí, vindré del 17 al 5.
El 5 de gener.
Per Reis no hi puc ser,
perquè Per Reis aquí a Anglaterra
és laborable aquí.
No ho celebra.
I el Nadal s'acaba per cap d'any.
Nosaltres allarguem una mica més
i llavors he de tornar una mica abans.
No podré haver-ho acabat aquest any.
Doncs molt bé, Marina.
Moltes gràcies per la teva comunicació.
Fins a la propera,
que potser ja ho concretarem,
però esperem que la podrem fer en directe
com ara fa un any així.
Abans de Nadal la fem en directe
i no en rigorós fals directe.
Una abraçada.
Molt bé, una abraçada.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.