L'escriptor Jordi Tenyen ha començat a editar les seves novel·les,
els nous formats digitals.
Si en sou usuaris, ja les podeu descarregar en diferents portals,
que ara us ho explicarem.
Són les dues últimes editades en català,
el peix de gat i el gos s'excida,
i també tres, en la seva traducció al castellà,
Un dia en la vida d'Isaac,
el butmic, la sombra del coronel i l'americante.
En podem parlar? Volem parlar amb ell.
Avui l'hem convidat i està aquí amb nosaltres,
Jordi Tenyen, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Això està ja disponible, eh?
Això està disponible, sí.
Ha estat un procés una mica llarg,
però ara ja es poden descarregar i es poden llegir.
Com decideixes fer el pas al món digital?
Bé, de fet, era un tema pendent,
i ja feia temps que em rondava pel cap de fer-ho.
I més o menys que l'estiu passat vaig començar a posar-hi fil a l'agulla.
Vas començar per les dues en català, no?
O com m'adopa?
En principi, la idea era recuperar novel·les que són difícils de trobar.
Jo crec que el llibre digital, d'una banda, és un format que s'acabarà extenent.
Avui encara és una part molt petita del mercat, però s'acabarà extenent.
D'altra banda, sobretot, perquè permet que tots els llibres estiguin a l'abast.
És a dir, ara mateix, amb la política que porten les editorials
i el ritme en què descatalogen els llibres i, per tant, els trinxen
i els fa impossible de trobar llibres de tot tipus i de qualsevol autor.
Llavors, el format digital ocupa poc, està penjat a diferents servidors
i permet, per tant, que sempre els llibres estiguin a l'abast.
Llavors, jo crec que aquesta és la raó més important i més potent
per editar en digital.
Per tant, la idea era començar per aquells llibres
que ja no es trobaven a les llibreries
o que costava molt de trobar a les llibreries
i, per tant, començar amb llibres antics.
Després vaig pensar que, esclar, això era molt parcial
i que, com a mínim, els lectors que et segueixen
tenien dret a tenir també les novetats.
i així vaig decidir també per publicar les dues últimes.
I el procés com ha anat?
És a dir, perquè, clar, suposo que agafes un llibre, no sé,
de fa 10 anys i el torns a llegir, no?
Potser hi canviaràs alguna cosa, no?
Sí. Jo no em rellegeixo mai, aquesta és la veritat.
Però, clar, ara a l'hora de preparar les edicions digitals
m'he rellegit i, inevitablement, arribes a la conclusió
que encara que hi dediquis més temps i més esforç
hi ha coses que val la pena revisar
i que no pots deixar una novel·la escrita fa 13 o 14 anys
doncs exactament com estava
perquè tu ja no la veus igual.
I, efectivament, jo les he revisat
i he modificat coses.
No coses essencials, coses d'estil, sobretot.
No d'argument ni de característiques dels personatges,
però sí d'estil.
Veus l'evolució en aquests últims anys rellegint novel·les del passat?
Sí, sí, sí.
Notes que en un moment determinat, doncs, es repeteixen imatges,
per exemple, d'un llibre a l'altre.
Et reconeixes, no?
I reconeixes alguns tics d'ús, de paraules o d'adverbis
i això és el que he modificat.
Què podem trobar en digital?
Quines obres són les que hi ha en format digital?
Doncs ara...
Ara el que hi ha són tres traducions en castellà
de novel·les que encara es poden trobar,
tot i que són alguna molt antiga,
però encara es poden trobar,
que són la traducció en castellà d'un dia a la vida d'Ixet Búdmic,
que això és una novel·la de l'any 98,
no, 94 o 95,
que havia estat Premi a Ciutat d'Alzira.
Aquesta és una novel·la que es pot trobar en català i en paper,
no es trobarà a la llibreria normalment,
però sí es pot demanar a l'editorial, que encara n'hi ha.
També la traducció en castellà de l'Ombra del Coronel,
La Sombra del Coronel,
que també es pot trobar en català i en paper,
i la traducció en castellà del Mercant,
el Mercante, que també es pot trobar.
Llavors aquestes tres traduccions en castellà
que no estan al mercat en paper
són les que s'han publicat en digital.
I en paral·lel hi ha també les edicions digitals
dels últims dos llibres,
El peix de gat i El gos suïcida,
que aquests també es poden trobar lògicament en paper.
Fa poc, no? Qui són, m'imagino?
Sí, sí, sí.
Això, el procés va començar a l'estiu passat
i s'ha acabat ara, al març.
Per tant, que es puguin adquirir,
que es puguin tenir en format digital,
doncs fa un mes, més o menys totes.
I n'hi haurà més?
N'hi haurà més, sí.
Ara estic preparant...
La pròxima que sortirà serà La dona del grill,
que també és una novel·la antiga de l'any 97,
que aquesta no es pot trobar enlloc,
ni en paper, ni en català, ni en castellà,
ni en castellà no es pot trobar enlloc.
Aquesta també sortirà en català i en castellà en format digital.
La traducció, per cert, del castellà la fas tu, no?
Sí, jo he preferit...
Ja sé que això...
Mira, això és molt discutible
i hi ha opinions de tots els gustos, no?
És veritat que si no la tradueixes tu,
t'inhibeixes i ho deixes a mans del traductor,
doncs garanteixes que sigui més o menys fidel.
La traducció pot ser millor o pot ser pitjor,
però garanteixes que el traductor no s'atrevirà a tocar res.
Mentre que si la fas tu,
efectivament tens la tentació de retocar coses.
I efectivament la retoques.
Però per això sóc lector.
Jo les he traduït jo
i efectivament he modificat coses.
No essencials tampoc,
igual que amb les de català tampoc no he modificat coses essencials,
però sí d'estil i de composició una miqueta.
Ja, ja, ja,
sembla que és una cosa que sona molt diferent, no?
Bueno, sonen diferents...
Sí, sonen diferents.
La traducció és una professió.
Jo no soc professional de la traducció,
tot i que m'he trepit perquè són les meves,
i si fa llunyà l'autor tampoc no es queixerà.
però la traducció és una professió molt seriosa
i no és fàcil traduir.
No ho és gens perquè els girs de les llengües són molt diferents.
Tota la fraseologia és molt diferent
i donar-li un ritme, una cadència a la paraula
també tenen l'accentuació,
el ritme de l'accentuació és diferent també.
No és gens fàcil, eh?
Et planteixes fer-ho amb algun altre idioma?
Jo personalment no m'atreviria a fer-ho en cap altre idioma
perquè conec les meves limitacions i tot,
i que parlo francès bastant bé i anglès em defenso,
no m'atreviria a fer les...
no en sé prou per atrevir-me a fer les traduccions.
Així que, si es tradueixen en aquestes idiomes,
recorreré a un professional.
Tornant al tema dels llibres digitals,
hi ha aquest etern debat,
si algun dia arribem a suplir el llibre en paper,
si coexistiran i finalment triomfarà un format a sobre l'altre?
És molt difícil dir-ho.
Jo penso que conviuran.
És a dir, hi ha un tipus de llibre
que necessàriament serà llibre en paper,
perquè el format digital no hi podrà competir.
És a dir, el tipus de llibre que té moltes il·lustracions,
que no són il·lustracions,
sinó que són l'essencial del llibre,
o llibres de gran format,
amb paper bo i fotografies i tal,
mantindran el format en paper,
perquè el digital aquí no té res a pelar.
Ara,
llibres com novel·les, per exemple,
doncs, cada vegada serà més fàcil
que es passi en el món digital,
en un termini d'anys.
Tampoc no serà una cosa immediata.
Avui el mercat digital és molt petit encara,
però creix, i creix molt,
tot i la seva petitesa.
Permet arribar a un públic
que d'altra manera no s'hi arribaria,
a través del llibre digital?
Jo crec que no exactament.
És a dir,
vull dir,
el llibre digital se n'estan comprant
molts de lectors,
i aquest és una mica l'índex
per saber si això prospera o no prospera,
és la venda de lectors.
Se n'estan regalant molts,
no sé si tots s'utilitzen després,
però tampoc no sabem
si tots els llibres que es compren
es llegeixen,
això és exactament igual.
És evident que
per les seves característiques tecnològiques
això arriba a un públic més jove,
no a un públic gran
que continua amb paper,
però bé,
com sempre,
quan hi ha canvis tecnològics,
doncs la gent de mitjana edat
i més jove són els que s'incorporen més.
Però no crec que creï més lectors,
això tampoc no ho crec,
la veritat.
No diria per aquí la cosa.
No, jo crec que no.
Jo crec que la creació de lectors
va per un altre cantó,
no pel suport.
El suport pot ser el paper,
pot ser el digital,
però si tu no llegeixes,
no llegeixes.
Tens l'impressione que cada cop,
no sé si per falta de temps o per què sigui,
però cada cop es llegeix menys?
Ara és molt difícil de dir,
perquè el mitjà ha travessat
la crisi econòmica permanent
i efectivament la...
No sé si l'altre dia llegia
que potser havia baixat
quasi un 40%
la venda de llibres,
no?
És molt,
és moltíssim.
Bé,
clar,
no sabem
si això respon
a un canvi d'hàbits
lectors,
i per tant hi ha menys lectors,
o si és que la gent
a l'hora de retallar
l'economia domèstica
comença retallant,
entre altres coses,
llibres.
Perquè jo no em cansaré
de dir que el llibre en paper
no és car,
donada la...
com es produeix,
però, esclar,
gastar-se 20 o 24 euros
en un llibre,
de cop,
doncs piquen una mica
si l'economia va malament.
Això ho hem d'entendre tots.
Ja,
el dia Sant Jordi,
que és el dia que...
Ja diuen els editorials,
no sé quin percentatge és exactament,
però les vendes
es concentren molt a Sant Jordi
i previs i voltants.
Sí, Sant Jordi i Nadal,
són dues campanyes,
dos moments de l'any,
i la resta,
doncs,
poqueta cosa.
Quin llibre tens entre mans?
Bé,
ara estic
començant a escriure
una novel·la ambientada
en el moment actual.
No diré gran cosa més,
perquè tampoc no puc dir
gran cosa més,
és un procés de treball
i estic fent-lo.
Encara no està...
no té termini,
encara.
Però ho parla de coses
que passen avui dia,
no?
Sí.
Bé,
està marcada
en la situació
aquesta tan complicada
que estem vivint
de falta d'esperança
i de crisi econòmica
i de problemes socials
que van aparellats.
Com ho escrius,
Jordi?
Fas abans un plantejament
de guió sencer
de començament de final
i llavors vas omplint?
diguem-ne...
No, no, jo no escriu així.
A mi el que m'agrada escriure
és justament
seure davant de l'ordinador
i no saber exactament
com continuaré.
Això és el que m'agrada.
Per tant,
jo començo
amb un fil molt prim.
Tinc una idea fonamental,
alguna imatge al cap
i una idea
sobre quin temps,
quin lloc
i de què vull parlar
i a partir d'aquí
començo a tirar.
I el procés pot anar fent,
no?
Sí, sí.
Això és el que m'apassiona més,
que és el procés de creació.
Vull dir,
l'altre procediment
que és
tancar la novel·la
sobre el paper,
no?
És a dir,
esquemàtica
i després redactar-la a mi
això no m'agrada gaire.
T'amoïna més el final
que no sé què...
O sigui,
trobar un bon final
per una novel·la o...?
Mira,
els finals apareixen
com tot amb els processos
de creació
d'una manera
inesperada.
De vegades,
en alguns casos,
al final
el tens al principi.
Jo ja he escrit novel·les,
per exemple,
el comandant de Perpinyà,
l'escena final
del llibre
és la primera
que vaig tenir.
I, per tant,
la novel·la ja estava tancada
abans de començar
i jo sabia
com s'acabava
abans de saber
com m'hi arribava, no?
En la majoria dels casos,
però, no és així.
I al final
apareix en el moment
que li convé a la novel·la.
És una mica
un problema
d'intuïció.
i de vegades
costa molt
un bon final.
Aquesta que començo ara
no sé com s'acaba encara.
S'acaba que comença,
no?
I, en fi,
doncs,
no l'ha fet per Sant Jordi
no la veurem, eh?
No, no,
per Sant Jordi no,
és evident que no.
El proper potser, no?
Sí,
segurament sí.
Espero que sí.
avui és el dia mundial
de la poesia.
Continua sent la germana pobra, no?
Malauradament,
no sé si dir-ho així,
però vaja,
tothom que en parla,
estudiu, no?
de...
Sí,
la poesia és el germanet pobre de la literatura
pel que fa a presència pública
als mitjans de comunicació
i pel que fa a la seva penetració
en el mercat del llibre.
De tota manera,
també és cert que en els últims anys,
gràcies als festivals de poesia
que han servit d'altaveu,
doncs,
s'ha creat una dinàmica una mica diferent.
Aquests festivals permeten, doncs,
que els autors nou, novells
i ja més consolidats
puguin recitar els seus poemes,
permet que la gent
els pugui anar a escoltar
i pugui parlar,
però vaja,
és evident que té un públic més reduït.
Saben un dia com el d'avui,
un dia mundial,
també està bé, no?
activitats,
lectures públiques,
escenifica una miqueta, no?
Que es vegi, no?
Que tingui visibilitat.
Sí, sí, sí.
Poeta és un ésser estrany.
No t'ha picat mai el cuc de la poesia?
No és que no m'hagi picat,
és que jo sé perfectament que no en sé,
que no soc capaç de fer versos.
Això ho tinc claríssim.
És a dir,
la poesia,
al marge de rimes,
de mètriques
i de tecnicismes
sobre la poesia,
el vers el que ha de tenir
és ritme sobretot.
Això és la base de la poesia.
És a dir,
la poesia és vers
i aquest vers té un ritme necessari.
I jo no soc capaç d'això.
la veritat és que...
I una bona novel·la,
què és el que...
Quins són els ingredients,
una bona novel·la?
Això és tan difícil
com parlar del sexe dels àngels.
Hi ha novel·les de tot tipus.
Jo penso,
de totes maneres,
és que el que ha de tenir
una bona novel·la
és sobretot
la capacitat
d'atrapar el lector
amb la paraula,
més enllà de la història.
És a dir,
hi ha lectors
que el que volen
és que passin coses
i d'anar d'altres
que no
i que els agraden
sobretot els personatges.
En fi, en el món és molt variat.
Però jo crec que allò
que és essencial d'una novel·la
és que
és una narració
en la qual la paraula
té la capacitat
d'atrapar l'atenció del lector
per explicar-li el que sigui,
el que vulgui l'autor
i el que li agradi el lector
que coincideixin en aquell moment.
Però és la paraula sobretot.
De les que ara apareixen,
ja són,
en versió digital,
quines recomanaries
a algú que encara no t'ha llegit mai
i que ens digui escoltant
perquè comenci,
perquè entri en el món
en el Montinyena.
Això és molt difícil
de dir
perquè
les novel·les tenen històries diferents,
tenen pretensions diferents
i hi ha novel·les,
jo crec que de les cinc
ara que hi ha,
si
si li agrada
per exemple
el tema
d'angoixes,
de misteri,
de dificultats
del viure,
el Marcant
o el Marcant
en la seva traducció
és una novel·la
que pot agradar.
Si té una intenció
més de caràcter
social,
internacional i tal,
un dia en la vida
que tracta de la guerra
de Bòsnia
i del setge
de Sarajevo,
en fi,
és que és molt difícil
recomanar,
molt, molt, molt difícil.
Si el que vol
és una història
més tancada,
amb dos personatges,
un vis-à-vis,
un tour de forç,
entre dos personatges,
doncs,
l'elecció seria
segurament
el gos suïcida
i si el que interessa
són històries
de postguerra,
doncs,
evidentment,
Peix de Gast
i La Sombra del Coronel.
Hi ha alguna matèria,
alguna etapa històrica,
algun fet
que t'agradaria escriure
que encara
que estigui en mente
i que algun dia vindrà?
No ho sé.
No d'una manera.
Jo vaig fer
un cicle
al començament
de novel·la
ambientada
en diferents segles.
Vaig començar,
vaja,
tinc novel·les
que van des del 14
del segle XIV,
al segle XVI,
al segle XVII,
al segle XVIII,
al segle XIX,
fins a arribar al XX,
i vaig recórrer
una mica ja
la història
en aquell moment.
Ara mateix
no estic interessat
ara
en això,
la qual cosa
no vol dir
que pugui estar-ho
d'aquí un mes.
És a dir,
ara estic
en veure altra història
que és aquesta
que t'explico
del moment actual,
però pot ser
que aquest projecte
no surti.
Un sap el que comença
a escriure,
no sap si això
acabarà fructificant
i si acabarà sent
una novel·la.
Pot ser que sí
i pot ser que s'interrompi
i que me'n cansi
o que no tingui ganes
de continuar
o que no vagi sortida
i llavors m'interessa
por altra cosa.
Però, vaja,
recórrer a episodis històrics
o a moments de la història
jo ja ho he fet
i puc tornar a fer-ho,
esclar.
Això passa sovint,
això del full en blanc?
És a dir,
que arrius a un punt
que no saps
que pot tirar
o...
Sí, sí, esclar.
Forna part de l'ofici,
diguem-ne.
Sí, sí.
I jo no sé
com ho fan d'altres
i jo ja t'he comentat abans
que el que m'agrada
és crear dia a dia.
Jo soc molt regular,
soc molt treballador
en el sentit
que quan...
Poc estar a època
sense escriure
però en el moment
en què començo
a escriure una novel·la
soc molt constant
i m'hi poso pràcticament
cada dia.
I llavors m'obligo.
És a dir,
hi ha moments en què
dius,
bueno, i ara què?
Però en aquell moment
t'has d'obligar.
I clar,
això,
el que té d'atractiu
és que tu poses
el personatge
davant d'una porta
i el deixes aquí
i dius,
demà continuaré.
Doncs demà continuaré.
Però demà has d'obrir la porta
o recular.
I si llavors la porta
has de decidir
que hi ha a l'altre costat.
Això és el procés creatiu
que m'interessa.
Però és evident
que això
té els seus inconvenients
perquè pot ser
que la novel·la
tiri cap a una animalada
i que sigui incoherent
i també...
O pot ser
que no sàpigues
què posar
a l'altre cantó
de la porta
i et passi això
que deies tu
del full en blanc
i diguis
i ara què?
I ara què?
I doncs bé,
pot ser que no trobis
sortida i abandonis
el projecte.
Això et passa.
Això passa.
I el títol apareix
al començament
o al final
o depèn de cada cas?
Depèn de cada cas.
Jo soc conscient
que els meus títols
no són gaire atractius.
A mi em costa molt títol,
moltíssim.
I en alguns casos
el títol ha sortit
amb molta facilitat
i d'altres vegades
he recorregut
a referents literaris.
Per exemple,
és òbvi que
Un dia en la vida
d'Ixat Búmit
és un títol
que remet fàcilment
a un dia en la vida
d'Ivan Denisòvich
del Solzhenitskin
o un dia en la vida
d'Ignacio Morel
del Ramon J. Sender
de vegades
és un referent
que dius
aquest mecanisme
de títol
i en va bé.
D'altres vegades
les novel·les
passen per 3 o 4 títols
i no saps
fins al final
l'ombra del coronel
va tenir diferents títols.
l'home
tranquil
i o què sé.
Molt bé.
Si vols en parlem
i d'aquest tema
que està a punt d'arribar
aquesta novel·la
que a punt d'arribar
que arribarà.
Jordi,
gràcies.
La bona partitació
del món digital
i anirem seguint
ho anirem seguint.
Gràcies.
Molt bé.
Gràcies.
Gràcies.