Fins demà!
Ja us ho hem explicat en el sumari, ens espera una hora des d'ara fins la una per parlar de menjar,
amb diferents localitzacions i diferents llocs, però vaja, comencem aquesta nova hora al matí de Tarragona Ràdio
saludant en Quintín Quinsac, ell és president de l'Associació de Restaurants de la Part Alta.
Quintín, bon dia de nou. Hola, bon dia.
Torneu a ser notícia a l'ARPA perquè ahir mateix vau presentar el segon festival ARPA.
Exacte.
Sopar i música en directe.
Un altre cop, sí.
Ara en parlarem, deixem a saludar també els altres convidats, són el Javier Martín,
el Josep Maria Tusset, bon dia.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Són, junta amb la Denise, Sotango.
Correcte.
Sotango més Tusset.
Més Tusset.
Molt bé, és veritat que heu afegit aquí al company.
Hi ha un satèl·lit.
Heu afegit veu, que no teníeu veu, no?
Sí.
Sí, sí, jo canto també, però el Josep Maria, a part, implica la part actural, és molt
important, a part de la veu.
Val.
Per tant, sentirem tangos en aquest segon festival, després de sopar?
Tangos també.
També, i altres coses.
Exacte, sí.
A Quintín, ja m'hem explicat una mica, i de fet ja ens ho avançàveu, no?, quan vam
fer la cluenda del primer festival, però com és que tenim una segona edició tan
a tocar de la primera que la vau tancar abans de fer-la d'estiu?
De fet, aquesta acció s'havia d'haver fet a l'hivern, perquè realment a l'estiu amb
les terrasses, bé, els concerts que fem dintre dels locals eren molt més adients, ara
era l'hivern.
El que passa és que, bé, que som aixins de colinquiets i vam dir, bé, provem-ho l'estiu
a veure què passa, sense saber que aniria tan bé i que vam acabar amb moltes ganes
de continuar i vam, quan va acabar, vam dir, bé, tornem-ho a fer.
Com que tenim el calendari tan apretat, ara el desembre hi ha el supòs de Nadal, al febrer
fem el sonriu de la crisi, doncs clar, només tenim, ara, sabem que és molt junt, però
bé, creiem que la proposta és molt, molt bona i per què no, eh?
Vull dir, juntar música amb gastronomia és bonic.
De fet, sí que és molt junt, però com qui diu, gairebé no heu ni desmuntat els amplis,
vull dir, ja sabeu com va, perquè repetiu els 12 restaurants.
Sí, sí, tothom va quedar molt content i tothom torna.
Repetiu restaurants, però heu canviat les formacions musicals, ara són a sis formacions.
Què destacaries? Us heu mogut més o menys pels mateixos criteris a l'hora de seleccionar-los?
Sí. De fet, per nosaltres era important que no repetir cap grup, no perquè no estiguem contents amb els primers,
al contrari, sinó perquè, bueno, pensem que si és un festival i si volem donar-li un contingut
i que això duri durant el temps, és molt bonic que cada cop siguin grups diferents, no?
Qui diu que el tercer festival, no sé si es farà, suposo que sí, tornem a repetir algun grup del primer festival,
és a dir, donem-nos un de marge, no?
Però el que vam buscar són grups amb qualitat i d'estils molt diferents, no?
Amb aquest hi ha flamenc, hi ha el tango, hi ha les versions, bueno, en fi, hem buscat una fórmula,
hi ha música brasilera, que hi hagi una mica un ventall de músiques molt diferents.
Doncs deixeu-me fer una mica els honors als grups i als restaurants també que hi participen.
Tenim la formació a Garta, flamenc mediterrani, diuen ells que fan,
que fan a la duo tabacana, que diuen que fan música popular brasilera,
Just i companyia, que fan cançons del rock, o sigui, versions d'aquelles del rock i del pop indi.
Això és Just i Cia.
Just i Cia.
Has vist? Just i Cia.
Just i Cia.
Ostres, sí? Està triat així?
Eh, qui li va.
Eh, en fi, el darrer hi ha Toni Just i Roger Cunesa, eh?
Ho dic perquè potser els noms a vegades quan s'ajunten aquests personatges
que fan de tant de temps que s'addiquen a la música, perquè tots són així,
i diuen, va, fem un duet perquè així podrem fer alguna cosa plegats,
dius, ai, aquest nom que s'han posat qui són?
Doncs hi ha els músics de Tarragona, d'aquests que... de Solera, eh? De base.
Val, val, ja parlarem amb tots.
La Liuba, la violinista, que la vam conèixer també en una altra formació,
ara ve acompanyada de bands, de diferents bandes.
Diu ella fent música popular i rock en català i castellà,
però és això en violí, eh? Imagineu-vos que xulo.
Rest in Peace, en fi, també amb noms conegutíssims,
com la Maribel Torres o el Miguel Zanon,
al darrere fan clàssics de tota la vida del pop rock,
amb el segell dels dos,
i Subtango, que potser sou la proposta, diríem,
atreveria a dir de les més, bueno, diferents, no?
Sí, sí, sí, perquè fem tango argentí, que sí,
aquí és estrany, és una música llunyana per aquí.
Bé, més castanya, a part que, clar,
destaca com a diferent de tota la resta de propostes.
Sí?
Bé, de les que ja veurem com sona això, ja veurem com sona.
De fet, ara ho sentirem en directe, que ens han portat la guitarra,
i en Josep Maria també el tenim afinant la veu de fa una estona.
Sí, sí.
Pel que fa als restaurants, els mateixos repeteixen.
Com funcionarà el tema dels menús?
Continuar amb la mateixa filosofia?
Exacte, sí. Dos línies de preu, 25 i 35 euros,
menú tancat, amb una botiga, amb una cerveja inédit cada dues persones,
i hi ha de tot, hi ha menú degustació, hi ha on es pot triar,
hi ha menú pica-pica, però en fi, és un menú tancat.
Et consta que seran diferents de l'altra edició els menús?
Sí.
De fet, ja ho eren.
Sí, sí, sí. Bueno, alguns comien cada concert,
d'altres ho feien igual perquè era un menú més pica-pica,
més clàssic, diguem, però sí, en principi, ha de ser diferent.
Estem parlant sempre de menús que tenen en compte,
bé, mostrar una mica la cuina de cada un dels restaurants,
que sempre es cuina allò, casolana, tradicional,
prom innovació, mercat, trobar mercat.
Jo crec que és interessant que no es posa un producte
que de vegades sí que està bé, que, doncs, menudo la carxofa.
Si no t'agrada la carxofa, estàs mort, no?
Aquí, doncs, no, cadascú fa la cuina que vol,
la que més li agrada, la de temporada,
i donar tota la llibertat del món al cuiner
perquè faci el que senti, no?
Molt bé.
Nois, com us ha caigut la proposta de participar al festival?
Com va anar? Vau haver de presentar-vos?
Hi va haver una selecció?
Es van presentar i es van escollir
i contents de poder-ho fer,
perquè poder ajuntar dues propostes culturals,
una de bon menjar i una de bona música,
doncs ens va semblar una idea fantàstica.
fins ara, a lo llarg de la trajectòria musical
que jo porto, estava més acostumat
a treballar amb restauradors,
però com una música d'ascensor,
com una música d'ambientació,
i, bueno, aquesta idea que la gent de l'Arpa té,
doncs ens sembla molt correcta i molt bona,
que una vegada s'ha acabat el sopar,
hi hagi un mini concert, un concert,
amb una proximitat amb la gent,
però és una cosa que creiem molt important.
Sí, és una innovació amb una idea fantàstica.
És innovar, és una nova idea,
un nova idea a una suma de dos tipus d'art,
com dèieu ahir a l'entrevista,
molt suculents.
Jo veiem la formació de Subtango,
que som amb la Denise,
flauta travessera,
i jo, que habitualment toco el bandoneón,
que és l'instrument rei del tango.
De vegades, en segons quins llocs,
jo soc pianista, toco el piano,
i avui he portat la guitarra,
però exactament,
anar variant una mica.
O li fa sèdic.
El que caigui, no?
El que convingui, efectivament.
Molt bé.
També, una altra cosa que es repeteix,
és que jo crec que s'assembla molt
a aquest segon festival, el primer.
A partir d'aquí, si hagués de fer un tercer,
les fórmules poden ser moltíssimes.
Quan acabi aquest segon,
ens sentarem.
el bonic és que res està escrit.
I que nosaltres farem el que ens proposem.
No tot, però sí que jo crec que és xulo això,
que som una associació dinàmica
i més o menys democràtica,
més o menys,
perquè tampoc es pot ser democràtic.
Perquè són molta gent, eh?
Clar.
Però quan acabi això,
ens centrem a la taula i direm
Nois, què fem?
Va ser xins, eh?
Va acabar el primer,
reunió.
El dia següent,
tots, eh, què fem?
I tothom va a xacar la mà.
Tornem-ho a fer.
Escolteu-me,
quan ho fem?
Al febrer, al gener,
ho fem ja?
I sabem, no?
Que està molt a prop.
I tothom va dir,
no, no, no,
és igual, tornem-hi.
Teníeu cantera de grups,
em sembla,
perquè es van presentar també molts
a la primera convocatòria.
Vull dir, de músics n'hi ha molts.
No, no, això és el més...
El que a mi em va sorprendre més,
no?
Perquè, realment,
el tema de la música,
si tu no la busques,
sí que te la trobes al carrer,
de tant en quant,
però, realment,
no ho saps, no?
És a dir,
i a mi em va sorprendre
la qualitat
dels músics que tenim aquí, no?
I, realment,
que no ha fet falta anar fora.
I això ha sigut una sorpresa, no?
Que n'hi ha més, eh?
Vull dir,
que podríem fer un tercer ara mateix
per grups
on es podrien fer sense problemes.
També heu tingut, suposo,
l'avantatge
o el que ha propiciat
aquesta segona
és que, a veure,
recordeu la mecànica
que és que només s'ofereix
aquests sopars,
menús,
amb concert
els caps de setmana,
divendres i dissabte
i no ho fan sempre
tots els restaurants
tots els caps de setmana.
No.
Fan tres divendres,
tres dissabte
i després
aneu per torns.
Sí.
Per tant,
fet i fet un restaurant
durant tot el festival,
quantes...
Quatre.
Té quatre...
Un cap de setmana sí,
un no.
Val.
O sigui,
jo,
el meu restaurant
aquest cada setmana
no fem concert
i el que ve ens toca
dissabte, no sembla.
Doncs així fins al final.
Clar,
no et cremes tampoc.
Clar,
ni et cremes
ni...
L'interessable
és que quan vinguin
els músics
hi hagi ambient
i tampoc cal
intentar,
bueno,
fer sis concerts
i tampoc sabem
com reaccionarà la gent
perquè una cosa
va ser a l'estiu
que al principi
nosaltres pensàvem
que no,
que amb les terrasses
que es faria molt de mal
i tal,
i va anar molt bé
i ara l'hivern
doncs...
A veure què passa,
és que és una incognita sempre.
Això de les terrasses
pot fer variar
també la ubicació
d'alguns dels músics
en alguns dels restaurants
perquè jo recordo
això,
no sé si...
N'hi ha diversos
que tenen terrassa
i que ens deien clar
els posem a la terrassa
amb la qual
guanyaven espai.
I a l'Ares...
Ara els hauran de...
Sí, bueno...
De coller dintre.
Ara em deia el Xavi
que demà
que toquen el Palau del Baró
estaven una mica
a expensar del temps
que faci
si fa un temps
poden tocar la terrassa.
Encara.
Hi ha el Llagut
i hi ha
el Palau
i hi ha l'Ares.
L'Ares,
el Quim Quima
també els posaven fora.
Sí, sí, sí.
Sí, bueno,
fora dintre el pati
que tenen.
Sí, hi ha de...
Bueno, a veure què,
serà també una mica
diferent en aquest sentit.
A veure,
tenim de guàrdia,
eh?
Restaurants,
tenim aquest cap de setmana.
Ja comencem.
El Llagut,
el Taller de Cuina,
el Palau del Baró,
l'Arcs,
l'Entrecopes
i el Racó de Labat.
Alguna cosa destacada
a aquests restaurants
que t'hagin comentat?
Mira,
jo ho faré així,
jo ho faré allà.
Més o menys
tothom anirà pel mateix.
Clar,
el tema,
per exemple,
ahir el Carles
dels Arcs em deia,
ostres,
que són tres els subtango.
On els potser?
Tres?
És un màxim tres.
Clar, clar,
perquè nosaltres
seran dos en total,
clar.
Però els Arcs
no és que vagin
en curs d'espai,
tampoc vull dir,
encara és dels...
Bueno,
hi ha més petits.
Sí,
però com que té
diferents menjadors,
vull dir que és un menjador
amb, en fi,
ostres,
que són tres, no?
Bueno,
jo crec que serà divertit
i al final,
en fi,
aquest cap de setmana,
la veritat és que hem començat
una miqueta tard
el tema aquest de la promoció,
amb la qual...
Però ja es coneix,
ja.
Ja,
ja,
bueno,
com sempre,
temes d'emprenyente i tal,
però bueno,
però és una incognitat,
jo crec que és xulo,
a veure què passa.
A veure què passa.
Nois,
que us donaran sopar,
abans o després de l'actuació?
Abans?
Que ho sabeu.
On actueu vosaltres
aquest cap de setmana?
Us toca allà?
Vosaltres estem al Palau d'Alvaro
avui i demà
al Recó de l'Abat.
Clar,
és que això comença avui
aquest divendres ja,
a veure,
avui al Palau d'Alvaro
i demà al Recó de l'Abat.
Correcte.
Coneixeu,
ja sou bons comensals?
Coneixeu els restaurants
de la part alta?
Sí,
alguns sí,
sí,
sí.
I aquest en concret,
els que estem també,
els dos els coneixem,
sí.
Us donarà ocasió també
de descobrir-ne
alguns altres.
Alguns de nou,
sí.
suposo que la recomanació
també és una mica
per la gent que ja
li va agradar la iniciativa
a la primera tongada,
al primer festival,
és continuem,
si us va agradar
la iniciativa aquí està,
proveu-ne de diferents,
no?
Aneu a provar altres,
altres llocs.
Clar,
una de dos,
o tu busques un restaurant
i t'esperes el grup
que t'interessa,
o al contrari,
et dius,
a veure,
avui he escoltat el Subtango,
on puc anar?
Doncs saps que avui van aquí.
Hi ha les dues vertents,
com que no se solapen,
com que són dues accions
que van de la mà
però no es barregen,
tant una com l'altra.
Jo tinc clientera meva
que dius,
doncs jo a l'Espanya
i a flamenc,
no?
Doncs a flamenc m'encanta
o no m'agrada,
doncs no aniré,
o sí aniré.
És aquesta la fórmula,
jo crec que és divertida,
no?
Que al final,
tant per un costat
com per l'altre,
pot venir a un restaurant
a escoltar música.
També hem dit moltes vegades,
o us passen
totes les promocions que feu,
que és l'excusa
per provar la cuina
d'un restaurant
amb un preu
més arrodonit, no?
I en aquest cas,
més que mai,
perquè és la cuina
que feu normalment,
no està condicionat
per un producte.
Exacte, sí, sí.
Aquí ens ajustem
el preu,
ja et dic 25 i 35 euros
em sembla que són preus.
Amb la beguda inclosa.
Amb la cervesa inclosa,
sí.
Amb la cervesa.
Amb la qual cosa,
jo crec que sí,
aquí fem l'esforç,
nosaltres el que volem
és que vingui la gent,
que s'ho passi bé.
És una acció,
per nosaltres,
molt diferent
a les que fèiem habitualment
de carrer,
més festives
i més populars,
aquest any no és popular.
Vull dir,
en el sentit que
potser venen 20, 30, 40 persones
com a molt, no?
És una acció molt selectiva.
És selecta,
té un punt de delicatesa,
no?
Sí, perquè realment,
vull dir,
si vingués moltíssima gent
no hi ha cap,
amb la qual cosa,
hi haurà els primers
que vinguin,
que tindran l'espai,
que podran ser,
que podran escoltar la música, no?
És una acció,
per nosaltres,
de qualitat
i la gent que ve
sí que s'emporta
un record molt bo.
Aquesta experiència
després de sopar,
jo els comentàvem a ells,
és un moment,
per mi,
perfecte
per trobar un concert,
no?
T'has vingut
tota la teva cervesa
o un vi,
si vols,
o te manes un gin tònic
o no,
és igual.
Però després de sopar,
bé,
que comenci un concert
i que a sobre
són i bé
i siguin bons,
ostres,
és una passada,
no?
Realment,
és un moment,
bueno,
jo crec que,
pels que,
no sé,
de qualitat,
no?
Estàs ben sentat,
un bon concert,
no té res a veure
amb anar a un lloc
que també està molt bé,
no?
De peu,
cridant,
ballant,
i això és una altra història.
Això és estar escoltant la música,
de fet,
la gent que ve a sopar
hi ha un silenci
increïble,
que a mi em va sorprendre
al principi,
que tu vaig comentar,
que jo pensava que la gent
estaria amb la seva conversa
i tal,
no,
de fet,
la gent...
Ja han pogut parlar
durant el sopar.
Escolten
i si a algú
se li fa tard
o no li agrada
que pot passar,
s'aixeca i marxa
i no passa res.
Però la gent que es queda,
tothom es queda
escoltant la música
i arriba a un punt,
al millor,
d'interacció amb els músics
que també
és una passada,
no?
Que dius,
ei,
us ha agradat?
Sí o no?
O tal,
o demanen cançons.
És un moment
realment xulo.
Nois,
què n'espereu
d'aquestes actuacions?
Esteu acostumats ja
a tocar
en bars,
en restaurants?
Sí.
A vosaltres,
jo diria que quasi,
si no tothom,
tothom que participa
festivant.
Bé,
potser la fórmula
de tango,
nosaltres com a músics
som bastant
polifarsètics
i toquem
diverses tecles,
però la fórmula
de tango
potser com a restaurant
potser és la primera vegada
que ho fem
amb aquest plan,
no?
De poder estar
en un restaurant
independentment
que primer serà
el sopar
després serà
el concert,
però portar
el tango
al restaurant
almenys jo
no he estat mai.
Jo crec que
la diferència
està
en altres tipus
de formacions,
en el fet
de la proximitat,
no?
Aquesta proximitat,
com el teatre
de proximitat
que pots trobar,
per exemple,
no sé,
a la trona,
o que els tens
allà al davant
i el com a treball,
doncs que pots veure
l'expressivitat
del cantant,
en aquest cas,
quan la nostra proposta
com la de qualsevol,
quan interpretes,
hi ha un personatge
que surt a la palestra,
no?
I aleshores això,
en un escenari,
en la llunyania,
hi ha molts detalls
que es perden
i aquí pot enriquir
precisament aquest vincle
perquè la proximitat
fa que tu
te n'adonis
de molt més
que no pas
en un concert
tradicional,
no?
Amb aquesta distància
que hi ha
entre l'escenari
i aquí no,
és que aquí,
de fet,
la proposta
que nosaltres portem
habitualment
ja tenim
aquesta proximitat
i a vegades
les taules
les tenim
tan a la vora
que hem de recórrer
a retrocedir
la nostra posició
o demanar
que ens ajustem,
no?
No ha hagut d'ajustar
tampoc repertori
perquè jo m'imagino
que aquelles formacions
que fan un tipus
de proposta musical
més, no ho sé,
més contundent.
Tenim un repertori
bastant ample
amb el món del tango
a la milonga
i al balcet argentí.
El que aquí
farem una proposta
una mica evolutiva
des de l'inici
del tango
passant per Cardell
i acabant
pel que va,
el personatge
que va revolucionar
el món del tango
que va ser
un bandoneonista
Astor Piazzola.
Serà com una miqueta
la història
des de l'inici
del tango
fins a Piazzola.
I anireu explicant,
anireu fent les explicacions
basses,
serà un luxe, eh?
Sí, perquè la proposta
que fem nosaltres
habitualment
que és bastant de carrer
està a vegades
plenes de sorpreses,
a vegades som dos
en ser que apareix
un altre personatge
i és diferent.
Aquí ja partirem
de que som
su tango
més toset.
Un consell
més estructurat, potser.
Ballar, res.
Bueno, per nosaltres
si a algú
li ve de gust ballar...
No proposem...
Maria diu,
jo ja tinc prou.
Si el consell
vol aixecar i ballar...
Encantats de la vida.
El tango
que fem nosaltres
és molt ballable,
la milonga
és molt ballable,
el basset també.
I, bueno,
quan toquem pel carrer
tenim la sorpresa
que hi ha molta gent.
Cada vegada
hi ha més gent
que balla tango argentí
i que es posen a ballar.
I per nosaltres,
doncs, és...
Bueno,
és igual que l'escoltin
com que el ballin
arriba la gent,
que és l'important.
I enganxa.
És curiós,
perquè sent
d'una longitud
tan distant
de la nostra,
inclús
idiomàticament,
és un llenguatge
que...
Però tu cantes tangos?
Dic,
doncs sí,
mira,
és com aquell
que li pica
el mosquit
i t'infecta,
no?
Doncs,
mica en mica
com ho diu ell.
Sí,
com ho diu?
Sí,
el tango mossega.
M'ho mossega.
No,
no,
és la mordida.
Sí,
sí,
no,
et mossega
i si et mossega
ja estàs llest,
no et deix.
No,
i per un actor...
Parla per experiència,
eh?
Sí,
sí,
no,
no,
indiscutible,
és el tel a sang.
Per un actor
és un caramel,
també,
escolta,
tu no només cantes,
t'interpretes...
Des de la meva vessant
més interpretativa
com a actor,
em permet descobrir
el personatge
que s'amaga
darrere de cada tango
i intentar treure'l
perquè la gent el vegi.
potser aquest és
el meu esforç
dintre de la nostra proposta,
no?
I ho aconsegueix,
eh?
Sí,
sí,
sí.
Dret assegut?
Com es canta d'estar?
No,
generalment sempre dret.
Dret.
Sí,
a més,
hi ha alguns
que necessito
fins i tot evolucionar.
Moure.
Sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
he de ballar,
hi ha un en concret
que generalment
tinc,
ja tinc l'acòmplice
que és ma filla
que sempre que pot bé
i m'agrada,
sí,
sí,
sí,
molt bé,
o sigui,
està tot,
això és un espectacle,
deixa't caure,
deixa't caure per allà
i ho veuràs.
Déu-n'hi-do.
Escolta,
voler...
Me trauràs a ballar?
Me trauràs a ballar?
Si vens,
ho tens segur.
Sí,
o sigui,
tu també es balles,
balles quan pots però on saps ballar.
Dos, tres segons,
quatre màxim
perquè la cançó no em permet
continuar ballant,
però sí que en aquell punt
sorprenent,
sí.
Ja vindrem la faldilla
amb la raja.
I el talla de la faldilla.
A veure si el Seat Panda
s'estrallarà per allà, eh?
A veure si s'ha de ballar,
s'ha de ballar bé.
Nois,
escolta,
sot tango,
voleu,
ja que estem així escalfats de conversa,
que escoltem un dels tangos
que ens heu portat en directe?
Vaja,
un.
Sí,
sí,
farem un tango,
el bo del tango
i que és el que ens ajuda molt
el Josep Maria
és que tenen unes lletres
molt flipants.
Estan escrits
des del 1918,
20,
30
i molts d'ells
són de plena actualitat.
El món
pot haver evolucionat moltíssim,
s'han descobert moltes coses,
portem mòbils,
autos molt ràpids
i...
I cuets que van a la lluna.
Exactament,
però la vida de la gent del carrer
continua sent igual.
Voldríem fer un tango
que està escrit
sobre els anys 30
i que es diu
Al mundo le falta un tornillo.
Molt bé.
Sub tango.
Sonen així.
Al mundo le falta un tornillo
que venga un mecánico


pa' ver si lo puede arreglar.
¿Qué sucede, mamma mía?
Se cayó la estantería
o San Pedro abrió el portón.
O San Pedro abrió el portón.
La creación anda a las piñas
y de pura rebatiña
y de pura rebatiña
a bolilla hasta el colchón.
El ladrón es hoy decente
a la fuerza se ha hecho gente
ya no tiene a quién robar.
y el honrao se ha vuelto chorro
porque en su fe es piedraorro
hoy se afana por guardar.
Hoy se vive de prepo
y se duerme apurado
y la barba hasta Cristo
se la han afeitao.
Hoy se lleva a empeñar
al amigo más fiel
Nadie invita a morfar
todo el mundo en el riel
Al mundo le falta un tornillo
que venga un mecánico
Che, ¿para qué querés vos un mecánico?
A vos también te cayó el tornillo.
L'estima que no hagueu pogut veure
la interpretació del Josep Maria
que sentia cada una de les frases.
Sí, sí, sí, cert, cert.
Val la pena, val la pena.
Hi ha d'altres més estracanades, inclús.
Escolta, i no m'he fixat jo mai
que el tango sempre es toca així amb la guitarra.
Sempre és aquest...
No sé si dir-ne arpegi o punteig,
no sé com ni dius.
Bueno, utilitzen molt un sistema
que és estirar els acords.
Però tu l'has tocat com a més punteig, eh?
Sí, aquest faig un arreglo així,
fent un punteig, sí.
Que xulo, eh?
És potser el meu estil,
tocant la guitarra.
Sempre ho porto...
Incorporat?
Al meu terreny.
No, no, tu t'estiro...
Tots personalitzem una mica cadascú
en la seva parcel·la, no?
Clar.
És com ara la restauració.
Claves.
De xefs i d'aliments
n'hi ha tots els que vulguis,
però després cadascú li...
Li donen el teu.
Jo sempre dic que en la cuina
hi ha un element de la recepta
que sempre varia.
La recepta per ser la mateixa,
però hi ha un que és el cuiner
que te diuen,
és que és el punt de sal,
però és que el punt de sal d'aquest
no és el punt de sal de l'altre.
Escolta, que vosaltres també cuineu bé?
A part de tocar cantatango bé,
també cuineu bé?
Sí.
Quatre cosetes.
Sí?
A veure.
Uns pits al cava te faria.
Uns pits al cava?
De pollastre, eh?
De pollastre.
A veure si la donen matarà.
Serà una mica eròtica, això, eh?
Sí, o sigui, el teu plat,
la teva especialitat preferida,
pits al cava.
Sí, sí.
Val.
O la cervesa,
si el pressupost no arriba.
Sí, perquè el xampany ja seria massa.
I tu,
quina és la teva especialitat culinària
o que t'agrada almenys menjar?
A mi m'agrada molt que vaig aprendre
de la meva mare el romesco.
Fé la salsa de romesco
i feia mandonguilles amb romesco,
pollastre amb romesco,
paixeta amb romesco.
I a més,
un romesco molt especial
per un defecte personal
que tinc al·lèrgia a l'omella.
Ostres!
És un defecte que amb el romesco...
Guanya.
I què hi poses?
I llavors hi puc posar pistatxos,
hi puc posar pinyons,
bueno, depèn de com m'agafi d'inspirat.
Ah, doncs mira.
I, bueno, és un altre romesco,
però per no acabar urgències,
no?
Clar, no, no.
No sobrecarregar les urgències.
Perquè, escolta,
si parlem d'un menjar argentí,
que acompanyés un menjar
que acompanyés en la vostra música.
Bueno, l'assado.
L'assado.
La carn feta al foc,
molt lentament,
molt lentament,
acompanyada amb un bon chimichurri.
Però qualsevol balla estango després, eh?
Bueno, és una manera d'ajudar a acabar així.
El chimichurri t'ajuda.
Sí, ajuda a baixar el camp.
i a lleugeria les cames, no?
Molt bé.
Sottengo,
Déu-n'hi-do si és actual aquesta lletra
i té un punt d'ironia molt divertit, eh?
Què, Quintín,
tu ja els havies escoltat com a mínim ahir,
van tocar la roda de premsa, no?
Bueno, i també, bueno,
jo vaig anar...
I abans ja...
Clar, clar,
i les veus,
la mi,
la mi, la mi,
la mi, la mi, la mi,
trobo genial.
Jo trobo...
Això és...
A veure,
això és qualitat, no?
És aquest punt, no?
Aquest punt més,
realment,
que no és inesperat
i no t'esperes en un restaurant.
El que dèiem abans, no?
Què seria?
Tota aquesta conversa que hem tingut amb ells,
el que acaben d'explicar,
la cançó,
o la música d'ascensor que diuen ells,
o de vacaciones en el mar, no?
Que tens allà el pesat del pianista
o del guitarrista,
o el que tu vulguis,
que t'està molestant
mentre estàs sopant, no?
Jo ho he fet molts anys.
Sí,
jo era el pesat.
Clar, clar, clar, clar.
Sí, però clar...
Però segurament tu,
si tu poguessis escollir,
segurament diries no, no.
Naturalment.
Però és que és una llàstima,
perquè la veritat,
ja ho sabíem
i és molt de teoria,
però és que quan ho veus
te n'adones encara més, no?
Veure-us,
com tocaves,
com estaves amb la guitarra
movent els dits
i veure el Josep Maria també,
com sentir a la lletra...
I a la veritat tu i jo xerrant, no?
Imagina, no?
Tu i jo estem xerrant, no?
Veníem a sopar
i aquests dos estan...
És que no t'he sentit.
Però després hi ha la visió
des del comensal
que d'alguna manera
es pot sentir implicat
en el treball del músic.
I dius, bueno,
tu estàs xerrant,
aquella persona acaba una peça
i la deferència faria
que doncs tu paris la conversa
i aplaudeixes mínimament.
Aleshores, en aquest cas,
no és necessari
perquè durant la menja,
durant el sopar,
les persones estan pendents
de la seva conversa,
de gaudir d'aquella cuina
i després,
com a projecte,
com a proposta,
tenim, bueno,
una estoneta de gaudir
en una altra tessitura, no?
Mai millor dit.
Musical.
I el que va passar,
alguna vegada,
si no et va bé,
t'aixeques marxes
i dius bona nit
i no passa absolutament res.
Perquè suposo que,
a part també es deveu haver trobat
amb la primera edició
de gent que venia a sopar
i que no sabia
que hi havia això.
Clar.
que potser tenien un altre compromís,
han vingut a sopar,
han acabat i han marxat.
Jo, per exemple,
al meu restaurant,
el que feia,
quan venia un d'aquests,
se'ls posava al final,
és a dir,
en una zona més apartada
de la música.
A lo millor,
després,
diuen,
ostres,
quina putada.
Per què m'ho haurà posat aquí?
Clar,
però jo,
si algú ve,
jo quan algú el reservava,
jo els deia,
nosaltres només fem aquest menú aquell dia,
amb la qual cosa,
els deia,
senyors,
què saben,
que hi ha un concert?
Ah, no, no, no,
doncs mire,
hi ha un concert,
només fem aquest menú,
total.
Si llavors,
amb tot això,
encara venien,
doncs ja els posaven un puesto,
doncs perquè estiguen més apartats
i encara,
si durant el concert
volien xerrar,
estaven molt,
bastant lluny del concert.
I qui vol,
qui venia al concert,
doncs els posaven més a prop.
Tampoc sé que és millor,
perquè també molt a prop,
tampoc.
Vull dir,
hi ha una distància bona,
no?
Però,
però clar,
això ho has de,
com a restaurador,
tu has d'intentar...
Has de buscar.
Has de buscar la fórmula.
El punt just.
Virtus in Medio Est.
Mira que bé.
Que equilibrats més veig.
Escolta,
no,
la veritat és que l'equilibri
i al final la confortabilitat,
no?
Allò de venir a casa meva,
que a més t'ofereixo això,
això hi és.
Quin tinc que t'agrada el tango.
A mi m'agrada tot,
tio, saps?
Sí.
Jo no tinc problemes.
Jo,
sí, sí, jo no...
Qui t'havia de dir que acabaries...
Perquè passen per la cu?
Passen per la cu?
Sí, sí, sí, sí.
Acabem amb ells.
Sí, sí, sí.
Qui t'havia de dir que sonaria tango en directe
al restaurant a cu?
Sí, sí,
perquè,
de fet,
jo no en tinc ni idea de tango.
Algún disc de malevaje,
que és el que em va tocar
quan jo era més jove a casa tinc,
aquestes racials i que són del poble,
més igual flamenco que blues que tango.
Crec que tot té alguna cosa en comú
i l'essència és la pureza,
és la gent del carrer
i el que dieu.
Jo crec que hi ha una línia en comú
entre totes aquestes músiques.
Jo al Xavi li he fet una petició,
no sé si es pot dir o no.
Sí, sí, es pot dir.
Jo l'ho intentaré.
Jo li he fet una petició personal per mi
i m'ha dit que sí.
No treurem amb el tango,
però ja ho haurem.
Val,
no podem dir més, no?
De moment ho deixem aquí.
Val, ja està, ja està.
Si és notícia ja ens ho explicareu.
Ah, exacte, vinguin a descobrir-ho.
Sot tango més Tusset.
Josep Maria Tusset a la veu.
Avui ens ha convidat també el Xavier Martí,
que és, en fi, el multinstrumentista,
bandeonista,
potser això és el que crida més.
Que toqui el bandeon, no n'hi ha molta gent.
No, no, sóc el millor català
perquè no n'hi ha cap més.
Sí, en sèrio?
Però l'Axel Argenti el domines, eh?
Sí, sí, sí, el domino.
Que cantaràs algun dels temes.
Sí, sí, sí, cantaré.
L'unfardo, l'idioma aquest que parla dels...
És l'unfardo, sí?
Val.
Els porteños, no?
Ara ho sabia, això.
És l'idioma del lumpen,
el que es parlava als barris baixos a Buenos Aires.
Utilitzen moltes paraules al revés.
Ah, sí?
Sí, sí, el vesre.
Gotan.
Gotan és tango.
Canvien les síl·labes.
Ah, ara entenc moltes coses.
Per exemple, aquí amb la cançó que hem fet ara,
parlen del piolín,
que compren dies de fiambre,
un trosset de fiambre,
i se morfa hasta el piolín.
El piolín és el lligam que es penja.
Ah.
El xoriço,
doncs es mengen hasta això de la miseria que hi ha.
Clar, tenen tot un vocabulari.
Hi ha un vocabulari que...
Aquí l'únic que hem canviat amb el tango aquest
és que el Josep Maria, que ara ha fet una petita cura
per oprimar-se,
el tango diu que ha baixat 8 quilos
i ell diu que hem n'ha baixat 15,
que és la realitat d'ell.
Molt bé.
Ja que et costa el teu esforç.
Aquest estiu hi pecat.
Es posa dintre el paper fins arribar amb això.
Fins i tot vaig forçar la màquina
i un dia vaig cantar que eren 20 de xer,
que eren 15 de xer.
En directe, d'acord.
Bueno, això sí presta a vegades.
Sí, tenim molt de joc amb ella, molt directe.
Podem ajustar les coses, segons va.
A vegades li canvio el guió.
Sí, i a vegades...
Però sempre se'n surt.
Mare de Déu, si teniu rotllo vosaltres dos,
fareu un concert de 3 hores.
Són sub-tango.
Fa molt de temps que es dediquen a això
de la música argentina del tango
i ho podreu comprovar amb les actuacions
que tenen durant aquest segon festival de l'ARPA.
Aquest cap de setmana, a veure, recordem-ho,
avui sou al Palau d'Alvaró
i demà al racó de l'Abat.
És correcte.
Molt bé.
Val.
A més, amb una història,
vull fer un repàs didàctic,
fins i tot a la història del tango,
de Gardella Piazzola.
Efectivament.
Sub-tango, moltíssimes gràcies per venir.
Moltes gràcies a vosaltres.
A vosaltres.
Quintín, anirem passant per aquí els músics,
els restauradors, una manera o altra.
Anirem cobrint aquest segon festival de l'ARPA
i intentarem fer-ho de manera diferent
de com vam cobrir el primer,
perquè també se'ns fa si amè.
Però, vaja, tenim moltes ganes
de donar-vos suport en aquesta iniciativa,
que esperem que funcioni tant o millor que la primera.
Molt agraïts.
Bé, depèn de la gent, no?
I esperem que sí, no?
Ja teniu els programes de butxaca
d'aquest segon festival, ARPA,
amb els dies que cada restaurant està de guàrdia
i també amb els grups que hi toquen.
Això, bé, a les oficines de turisme, com sempre,
els restaurants i a la web d'ARPA,
arpatgn.com, també es pot veure, no?
Fins al pont de desembre, fins al 7 de desembre,
segon festival ARPA.
Quintín, Quintín, moltíssimes gràcies i felicitats.
A tu, guapa.