11 minuts són els que passen ara mateix de les 10 del matí,
ho diguem en el sumari,
volem dedicar els propers minuts a parlar de la Tonina Roja.
De fet, la nostra ciutat, Tarragona,
de sempre ha tingut una tradició pesquera en la captura artesanal de la Tonina.
I avui en volem parlar de la situació del sector,
de com van ser aquelles primeres exportacions al Japó
i ho volem fer amb l'Artur Budesca, que ja ens acompanya als nostres estudis.
Artur, molt bon dia.
Bon dia.
Recordàvem ara fora de micròfon l'any 85,
aquelles primeres exportacions de Tonina al Japó.
De fet, van ser pioners amb l'exportació de la Tonina Roja.
En Tonina, diem, Tonina fresca amb avió,
i amb congelat ja es treballava, però amb fresa no.
Va ser un hàntic, perquè, clar,
el primer que no entenies el per què volien un tipus de Tonina i no un altre,
jo vaig haver de fer un viatge al Japó per veure-ho una mica in situ
el que era aquell mercat, que llavors és un mercat colossal.
És que és extraordinari.
120 milions de tondes de peix l'any.
Quin tipus de Tonina demanaven en aquell moment?
O ho s'havia d'enviar?
Quines característiques havia de tenir?
Una Tonina, doncs que, clar, llavors se pescava a l'am,
però una tonina que s'ha de sangrar al moment,
que s'ha de desembotxar al moment,
s'ha de cobrir, s'ha de trecatar en gel,
per a baixar la temperatura del temps que té,
i aleshores, perquè si no de sangres,
fa coàgul de sang a la carn,
i al Japó això no te'l compren de cap manera.
A més, a més, té de tenir un component de grassa
i un component de color.
i ha de mantenir el color i la grassa
perquè sigui una tonina òptima.
Vull dir, és com el pernir,
el pernir ja 5 gotes, 4 gotes,
però si vols un got a gotes,
ho fas així o no arriba.
Com és que es comença a interessar per la tonina,
i més concretament per la zona de Tarragona?
Perquè va ser una companyia japonesa,
els japoneses, més o menys,
són companyies financeres, inversors,
que potser treballen tonina,
que treballen diamants, que cotxes,
que són financers, aquesta gent.
De fet, al Japó,
totes aquestes grans companyies de peix,
també són companyies de cotxes,
però la Mitsubishi, per exemple, també compra peix.
I la Nitshiro, i la Tayo,
són companyies que compren de tot.
Llavors, mitjançar al Banc de Tòquio de Barcelona,
me'l van enviar a Tarragona,
vam parlar, vam fer una societat que deia Fuji Ibèrica,
amb capital d'ells i nostre,
i vam començar a treballar a la 85.
I fins quan van estar col·laborant?
Fins que es va acabar, va haver una temporada
que va haver molt poca tonyina,
i aleshores mantindran estructura amb poca tonyina,
perquè van començar a pescar
les barques aquestes d'encerclement,
i sabem que el peix pel·làgic
té temporada i temporada, això no sempre és regular.
Hi ha anys de pesqueria i anys de poca pesquera.
Depèn segurament del peix que tenen,
la biomassa que tenen disponible per menjar,
depèn del temps,
depèn de molts acotjaments.
de molts factors.
Òbviament hi ha hagut un canvi
en la captura de la tonyina,
des d'aquella pesca que es feia a l'AM
a la manera que es pesca actualment,
ha canviat molt.
Ara són vaixells de pesca d'encerclament,
vol dir pesca de superfície,
que agafen la mola de tonyines
i la ratllen,
i una setmana van agafar 600 o 600 tones de tonyines.
Vull dir, el que tenen previst per peca de tot el mes
van pescar una setmana,
vol dir, peix n'hi ha.
A mi el que m'estranya és que autoritzin
i augmentin els cupos d'encerclament
d'aquestes marques industrials
i que en canvi prohibeixin la pesca de l'AM.
La pesca de l'AM està completament prohibida?
Està prohibida, però han donat els permisos,
no res, per tapar l'expedient.
No res.
Pràcticament, a la pràctica, està prohibida.
I quin motiu donen davant la prohibició d'aquesta...?
Segurament deu ser que agafaven masses,
potser agafaven masses.
Vull dir, quan aquí el mèxic havia d'haver a l'any
i en 200 o 300 tonyines l'any excepcional,
que parlem de 60 tonelades,
estem parlant de 700 i 800 tonelades.
Òbviament, amb la pesca l'AM no es pescaven
tantes quantitats com...
Una al dia, dos, cap, una setmana de cap,
depèn, això depèn.
La temporada de la pesca de la tonyia
també ha canviat actualment, o no?
Continua sent la mateixa?
Sí, la tonyina entra per Gibraltar,
ve aquí a Creà,
hi ha tres punts al Mediterrà de Creà,
que és el golf de Sant Jordi aquí,
i el de Messina,
i allà baix a Turquia.
Hi ha tres punts, més o menys,
que és on la tonyina de Creà.
Llavors torna a sortir,
que la tonyina...
l'entrada de la sortida torna a sortir cap a l'Atlàntic,
allà al mes de...
final de junts, juliol...
la tonyia està desobada,
està bastant...
una tonyia blanca,
que comercialment no val res.
I coincideix a la temporada,
amb altres temporades de peix,
o no?
La de la tonyina?
Bueno, la tonyia...
Aquí coincideix la temporada
del peix petit,
de llocet petit,
i coincideix la temporada del brom.
El brom és una espècie de moca petita,
que ho tura els arts,
i aleshores aquí el que feien molts,
deixaven de pescar aquest peixet petit,
i anaven a la tonyina,
com a alternativa a deixar de pescar.
Jo els hi proposava l'altre dia,
parlant amb ells,
i perquè no canviem la subvenció
que dona l'administració
a aquests dos mesos de paro biològic,
per la pesca de la tonyina.
Uns s'estudien diners,
i vosaltres,
si teniu sort,
podeu continuar vivint igual, no?
Bueno, en principi,
no els hi va desagradar,
vull dir...
Però el problema està
en que els hiats
poden pescar tonyina,
això és dir,
sin muerte,
això no existeix,
això és una fal·làcia.
Una tonyina,
quan l'agafes,
estàs un o dos treballant un peix,
quan arriba a bord,
si no ha mort,
està exhausta.
A més,
hi hauria d'haver una tonyina
desenganxada
i caurà emplomada a baix,
al fons.
Això no existeix.
que a mi em poden agafar,
per concursos em poden pescar,
i en canvi,
el pescador de tota la vida
que anà artesanalment
amb dues línies a la marc,
qui no pot pescar?
Per concursos també?
És a dir,
la pesca esportiva
també està permesa
en alguns casos o no?
A què?
Dèiem vostè,
per concursos em poden pescar.
Per concursos
i per pesca esportiva
poden agafar tonyina,
sí, muerte.
No la maten ells,
com se les estimen tant,
no les maten, no.
Fent una mica
de mirada cap enrere,
en èpoques passades,
clar,
les barques,
artesanals,
com treballaven
en aquesta època,
en aquesta temporada
de la tonyina?
Doncs deixaven,
els que anaven al trasmall,
deixaven al trasmall,
els que anaven a l'arrossegament,
deixaven l'arrossegament,
i llavors anaven,
normalment anaven dues persones,
una prou i una popa,
depèn de la corrent,
agafaven l'esquerra,
grumejaven,
i si hi havia sort,
agafaven una tonyina,
o cap,
o dos,
depèn dels dies,
això vull dir,
això sí.
Això era de l'abril,
més o menys,
cap al juny,
des de l'abril cap al juny,
més o menys,
era la temporada?
Sí, és, és,
encara ara.
Encara, eh?
Encara es manté.
Sí, perquè el cercle biològic
no canvia.
I actualment,
la veda de l'arrossegament,
com...
Aquí és mati juny,
treure mati juny
i Sant Carlos,
i allà,
és juliol-agost,
no,
agost-setembre.
I ara mateix,
Artur,
com...
Perdó,
aquí és mati juny
i allà és juliol
i agost.
Actualment,
com veu el sector?
Home,
el sector,
hi ha sectors
que van més funcionant,
el que avui està,
per mi,
tocat de mort
és el d'encerclament,
el de la sardina,
Tarragona,
que era un port
de sardina,
autòctivament de sardina,
m'està de dir
que l'any 92,
crec recordar,
van agafar
un milió,
doscentes,
mil caixos,
és a dir,
14.000 tones
de sardina.
De sardina
eren unes 11.000 tones
de sardina.
Ara no n'hi ha hagut,
crec que en guany,
ni 20 tones
ni n'hi ha estat.
Jo que crec
que la torina
aquesta,
la torina
aquesta que agafen
aquests vaixells grans,
la porten viva.
Amb unes gàbies
les porten vives
fins a la costa.
I a la costa
hi ha unes gàbies
molt grandíssimes
que aquest peix
que ara ha desobat
i llavors
ara no el poden vendre,
aquest peix s'ha de vendre
a partir d'octubre,
novembre, desembre,
quan aquest peix
ja passa l'estiu,
torna a menjar
i torna a engreixar
i torna a agafar color.
Però clar,
aquest peix,
jo només dic una cosa,
si amb unes gàbies
a dintre d'una veia
poses 700 tonelades de tonia,
que és el depredador
més gran de la mar,
imaginem-se que posem
en una plaça de bous
o alguna cosa així
700 tonelades de llagons,
no?
Hi ha una cabra
i un cavall
que s'acosti a 10 quilòmetres,
no?
Jo crec
que la llum,
o sigui,
l'encerclement,
està patint
aquesta
quantitat de tonina,
el que fa
és fer fugir
el peix
del seu hàbitat normal.
Però ha estat
que no tenim una sardina.
Això és perjudicial
per la pesca
de l'encerclement.
Però per ells no,
per nosaltres sí.
A més a més,
un lloc
on hi ha
600 tonelades de peix,
el que menja això
cada dia
els excrements
això
on van.
Això de fer
una contaminació
enorme també.
Això també
de cara al peix,
tot això
ha influït
que Tarragona
ha de ser el primer port
potser del Mediterrà
amb sardina
ha desaparegut.
Hi hauria alguna
solució
idònea
per...
S'ha de prendre
l'administració.
Jo la tindria
bastant clara,
però
jo soc ningú
i l'administració
segurament
que és més rendible
allò que això
i vale,
doncs bé,
no ho sé.
Clar,
imagino també
que la qualitat
de la tonina
haurà canviat.
Home,
evidentment,
una tonina
salvatge
que fa del dia,
més una tonina
que estigui
amb una gàbia
de 7 o 4 mesos,
evidentment,
no és igual,
que estigui viva.
Quan vostès exportaven
tonina cap a l'any 85,
què la feia especial
la tonina d'aquí,
de la zona?
Home,
doncs,
que és tonina roja,
que és tonina
que ha agafat a l'AM,
que és la tonina
que els japonès
es van ensenyar
com s'ha de tractar
de sangrant-la
i tapant-la
i tal,
i tal,
i fèiem una tonina
de...
Home,
jo,
el dia que vaig estar,
un dels dies que vaig estar a Tòquio,
una tonina de 200 quilos
la vaig vendre
per
3 milions,
15.000 peles al quilo.
Déu-n'hi-do.
Era una tonina especial.
Vull dir...
És a dir,
vostès també es van saber adaptar
a les necessitats
dels japonesos
d'aquella època,
o si vols vendre
t'adaptes
a la força.
A la força,
vull dir,
si vols vendre
a un mercat
t'es adaptant
a un mercat
i aquell mercat
vol això
o li dones
o no el compren.
Vull dir,
està claríssim això, eh?
Clar,
a l'actualitat
els pescadors artesanals
no tenen permís de pesca
de la tonina roja,
no?
No.
És la que ja pescaven abans
i en canvi
sí que hi ha permís
de pesca
per al que deia,
concursos,
pesca esportiva,
pesca recreativa...
Recreativa, sí, sí.
Clar,
resulta una mica paradoxal,
no?
Totalment paradoxal.
El que ha viscut d'això
tota la vida,
el que ha inventat
la pesca de la tonina
i l'ha portat
des dels seus
avantpassats
fins a l'actualitat
resulta que aquests
no poden pescar
i els que ara
els últims arribats
doncs mira,
de fora vendran
que de casa no es jutjaran.
I a Europa
què hi diu tot això?
Perquè en principi
hi ha regulació
amb la Comissió Internacional.
L'administració nostra
també està per molt
el que diu Europa
perquè Europa
com de moltes coses
tinc idea
que ja ho estem veient
perquè han deixat
que els països
anem a la ruïna
i Europa està dormint.
Vull dir,
Xipra la ruïna,
Gràcia la ruïna,
Itàlia la ruïna,
Espanya la ruïna,
Portugal la ruïna
i aquelles estan a Brussel·les
descansa la panxa.
Vull dir,
a banda que serveix
tants governs
i tants vigilants
i tant de tot
que tenim aquí.
Tant d'IVA,
21% d'IVA
per me tindrem més gau.
Ho deia
perquè les darreres informacions
diuen que la Comissió Europea
ha reafirmat el compromís
per gestionar,
per fer una gestió sostenible
de la tonina
durant la temporada
principal de pesca.
Aquests no tenen idea
aquests d'això.
Aquests no tenen idea
que és sostenible.
el que està
una mica
en els llocs
d'aquests
on pren decisions
ho veus
i dius
però què saps
aquest d'això?
Tot està de...
Tot s'amou
per política
i per diners
i el de baix
de tot
aquest no se'l mira ningú.
Qui té força
aixecapès
i aquí qui mana
són els lobbies
i s'han acabat el bròquil.
Els lobbies
són els que van al món
i el rest
ho sí
però res de res.
És a dir que
aquesta és la situació
com ho veu vostè.
Per mi,
aquest és el meu punt de vista,
segur que hi haurà d'altres punts de vista
que podíem
confrontar-los
i drogar
però aquest és el meu punt de vista
perquè ja tinc 70 anys
tota la vida he viscut el peix
des dels 15 anys
i el poc que ser
ho he après pel carrer
anant per aquí
i anant per allà
perquè de peix
i de pesca
no hi ha universitat
al Japó
si hi ha universitat de pesca
aquí no.
Aquí si vols aprendre alguna cosa
d'això
has d'anar pel món
i el bitjat per tot el món
només he estat
a 40-50 peixes
tots
no he estat ni a Àustria
ni a Suïssa
perquè no tenen mar
però els països de mar
he estat quasi tots els països de mar
d'Àfrica
d'Àsia
i he anat veient
i he anat
aprenent coses
preguntant a gent
que sap més que jo
i això
la conseqüència
si volem
una pesca sostenible
de fet
la pesca sostenible
ho fa molt més
l'artesanal
durant dos mesos
un peix pel·làgic
que va i ve
que no és del terreny
que no
aquestes captures massives
ara
això interessa més
econòmicament
estic d'acord
Òbviament ja ens ho ha comentat
però com veu el futur
de la pesca artesanal
actualment?
Què vols que et digui
jo et dic una cosa
mira Tarragona
l'any 90
tenia 36
barques d'encerclament
ara n'hi ha
pensem que 8
això
t'ho dirà tot
en 15 anys
hem perdut
el 70-80%
de la captura
per què?
perquè no és rendible
els peixos van a menys
han anat a menys
Tarragona no té una sardina
és a dir que
4 citons i petits
no hi ha barats
no hi ha maire
o sigui el pel·làgic
de Tarragona
ha desaparegut
el pel·làgic és el peix
no el que està a baix
a baix és el bentònic
el que n'hi ha
el lluç
la maire
això
per mi ha desaparegut
i hi ha algú
que el fa desaparèixer
i llavors s'ha d'anar
a buscar altres
altres llocs
i d'altres maneres
no?
sí però
la mar nostra
és el que és
vull dir
la plataforma continental
arriba fins a 200 metres
de profunditat
a partir d'allí
a més hi ha gamba sola
clar
o sigui
el peix
està fins a 200 metres
dos metres per allà
són
la pesca abismal
i a més hi ha gamba
i algun peix raro d'aquests
la gamba tarragona
que gràcies a Déu
sort a la gamba
pot existir la flota
perquè
si no hi hagués gamba
l'altre peix no és
avui hi ha 7 o 8 o 10 barques
per la gamba
tot l'any
és el primer dia
i tenen gran sort
que tot el dia
agafen gamba
més o menys
i poden viure d'això
doncs aquesta és la situació
que ens comenta
l'Artur
Budesca
l'Artur
clar ens ho deia
ell ha viatjat
per molts llocs
haurà vist moltes coses
ens comentaven
aquests canvis
que hi ha hagut
en quant a la pesca artesanal
en tots aquests viatges
que ens comentava
Artur
haurà tingut moltes experiències
també fora del país
amb altres països
per aprendre
com fer
agradables i desagradables
de tot
jo vaig començar a Itàlia
l'any 68
i la primera vegada
que vingui a fer
és començar a aprendre
l'idioma
perquè sense idioma
no t'aclares a ningú
i clar
doncs
t'has d'espavilar
la passes malament
quan no coneixes
ni l'indició
i la gràcia del país
ni la llengua del país
i has de fer
un curs accelerat
mental
situat en el país
si vols vendre
has de vendre
el que volen ells
i com volen ells
el que volen
i com ho volen
perquè no tothom
vol el peix
ni vol el producte igual
el que va bé per un lloc
no va bé per un altre
és el que dèiem abans
aquesta
ens hem d'adaptar
al que demana el país
per força
i quins altres peixos
exportava
o venien
altres de Suïssa
França
Gràcia
Gràcia
Gràcia
un tipus de peix
a Gràcia
per exemple
la llissa
aquests peixos baratos
a Croàcia
enviàvem
a Itàlia
per exemple
a Itàlia del Sur
anava un tipus de peix
a Itàlia del Nord
un altre
a la part de Venècia
anava un tipus de peix
a la part de Toscana
un altre
això has de conèixer
al país
per saber que
a cada lloc
el que has d'enviar
dèiem al principi
de l'entrevista
també
que van ser pioners
l'any 85
amb l'exportació
de Tonina
de manera artesa
al Japó
després li consta
que hi hagi hagut
d'altres persones
o d'altres zones
de l'estat
que ho hagin fet
com jo
sí
a partir d'aquí
van sortir
3 o 4 companyies
el mateix any
va obrir una mica
les portes
va sobrecar
va haver de la mitjana
un munt de companyies
hasta coreanes
companyies coreanes
que després venien
al Japó també
són companyies coreanes
que deia jo
financeres
com
aquestes que et fan cotxes
no sé com se diu
l'Andro
sí
vaja
grandes empreses
que també es dedicaven
a aquest
exacte
a comprar i vendre
el que sigui
per guanyar diners
i la Tonina
en aquell moment
era un producte
molt especulat
perquè aquí era molt barat
allà era molt car
aleshores la gent
se tira
per guanyar diners
és lògic
doncs Artur Budesca
moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat
per parlar de la situació
actual
del sector
vaja
pel que ens explicava
no pinta massa bé
el futur
però bé
acabarem
amb una mica
de positivitat
jo dic
de què pinta bé el futur
quasi de res
doncs també
Artur
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
bon dia
Gràcies
moltíssim gràcies
Gràcies
Gràcies