Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El mateix dia del lliurament ja ens va dir que l'obra que has escollit no és fàcil, però estem parlant d'obra filosòfica.
Estem parlant d'obra filosòfica, també de caràcter religiós, estem parlant d'una obra hermètica, perquè la paraula hermetisme deriva d'allí, o sigui, com això ja està tot dit, una obra difícil.
Sí, no és una obra de consum senzill ni per passar l'estona.
No, no.
Ens agrada fins i tot com una mena de revelació o d'explicació del món paral·lela a la cristiana.
I aleshores va tenir moltíssima influència en el camp de la filosofia dels pensadors, és a dir, molts corrents, doncs, remetien al món d'Hermes, al món hermètic, doncs, per fonamentar una determinada manera de veure el món.
Hem de pensar que aquesta obra no és filosofia grega, vull dir, aquesta obra uneix tota la tradició de pensament i de divinitats egípcies amb el que els grecs realment van donar a Occident, que és la capacitat de pensar i de fer teoria i de fer filosofia.
I, per tant, el que trobem aquí, doncs, és tota la tradició egípcia, tot, Isis, Orus, cosa que sempre resulta en molt seductor en totes les èpoques.
Efectivament, la tradició hermètica té una gran influència occident.
Avui dia, quan diem, per exemple, que alguna cosa és hermètica, sovint no pensem que això té un origen i, precisament, l'origen és aquesta obra, no?
En principi, sí, en el sentit que depèn dels llibres d'Hermes, és a dir, que és un coneixement reservat a uns quants que hi excedeixen o que el coneixen.
De fet, avui dia, quan diem hermètic, vol dir que és tancat, que és reclòs, que és tancat, però sí, hermètic ve del nom del Déu Hermes, i el Déu Hermes entès en aquesta tradició.
Què passarà amb aquesta obra, amb aquest projecte? Perquè, en principi, el projecte, o sigui, el premi, el Vidal del Covert, és perquè es pugui traduir, no, aquesta obra?
Sí, sí, és perquè es pugui traduir, però sobre la base ja d'una traducció que ha estat iniciada i que ja n'hi ha una bona part de feta, és a dir, no d'un projecte del no res,
però la singularitat del premi és aquesta, i no n'hi ha gaire, per no dir que no n'hi ha cap més de premi com aquest, i aquesta és una raó més per felicitar a Tarragona per la iniciativa,
perquè justament la traducció sempre està considerada d'una manera potser com secundària, o com si no tingués importància,
quan en realitat és la possibilitat de llegir coses que no han estat creades en la nostra llengua, i per tant la feina del traductor és una gran feina.
Aleshores, aquest premi el que dona és un empèny, un respira a un traductor perquè construeixi l'obra, no un premi a una obra ja construïda, ja feta com una pogut.
D'aquest sentit, sí, sí, l'obra està previst més o menys que s'acabi l'any vinent, vegi, les bases del premi són aquestes, per tant l'obra sencera la tindrem l'any vinent, ara el que hi ha és un esborrany de l'obra.
L'original, on l'ha hagut d'anar a buscar?
L'original està molt ben editat, i aquesta és la feina dels filòlegs, perquè l'original són textos grecs, en tot cas l'original que conservem,
perquè la tradició textual aquí és complexa, però l'original que conservem són textos grecs, entre el segle I i el segle III abans de Crist,
transmesos alguns d'ells a través d'autors una mica més tardans, d'autors del segle V, fins i tot hi ha un original, el del discurs perfecte, que es va perdre,
i que només se'n conserva la traducció llatina de la mateixa època, és a dir, ja tenim problemes amb la transmissió antiga.
Aleshores, la filologia s'ocupa precisament d'editar aquesta mena de textos,
i hi ha una molt bona edició francesa, és a dir, feta a França, l'edició de Festiugère,
que ja fixa el text, el text grec i el text llatí, ja dona el text, segons els manuscrits,
el text que podem considerar més fiable, més fidel, i és a partir de la qual s'han fet traduccions a llengües europees modernes.
És a partir d'aquest text que treballarem.
Però tingueu en compte que al darrere hi ha tota una tradició també d'estudi de manuscrits.
Fixar el text és una cosa tan apassionant, de fet, penso que és més apassionant fins i tot que traduir-lo.
És que anava a preguntar-li també això, no?
És a dir, el fet que no només es traduir, eh?
És a dir, per la complexitat de traduir un text antic a la nostra llengua.
Quina és aquesta dificultat, aquesta complexitat?
La complexitat de traduir el text a la nostra llengua és donar,
la complexitat de qualsevol traducció,
és donar fidelment allò que l'autor va voler dir.
Això és una dificultat de tots els autors i de totes les llengües.
No podem dir que hi hagi textos fàcils o textos difícils.
El que pot ser, potser, més allunyat de nosaltres és el concepte o la, diguem-ne, el tema del document.
Ara, pel que fa als textos antics, doncs, esclar, hi ha un problema filosòfic,
hi ha un problema de contextualització, de contemporaneïtat.
És a dir, són textos de fa 2.000 anys, que, de fet, és la feina a la qual em dedico jo,
i fins i tot textos més antics, de fa 2.500 anys o més enllà.
És clar, costa molt no simplement saber què volen dir les coses,
sinó saber què volien dir en la seva època.
I, efectivament, i en aquest text, que, a més a més, ja dic, és de tarannà filosòfic,
donar l'autèntic sentit de grans conceptes, com són conceptes d'intel·ligència,
d'ànima, de ment, del món, de Déu, fins i tot el concepte de la divinitat,
doncs té dificultats per poder transmetre al lector modern alguna cosa
que el lector modern pugui assimilar amb les nostres categories d'aquest context,
d'aquest moment actual.
Efectivament, aquest és el repte.
Hi ha una part, també, que es fonamenta en la interpretació del traductor, no?
Sí, sempre, en qualsevol traducció, i en les traduccions antigues una miqueta més.
Evidentment, el traductor interpreta.
D'aquí aquesta cèlebre frase, allà, de la traïció de la traducció, oi?
La veritat és que, sí, el traductor ha d'interpretar,
i en els textos antics el traductor interpreta força, no diré molt, però força.
Efectivament.
Ara, aquesta interpretació, doncs, s'ha de procurar que no sigui un invent sobre el text,
que de vegades això també es fa.
Home, ha de donar raons de per què interpreta d'aquella manera,
i d'alguna manera, entendre un text antic ja és,
és a dir, traduir-lo és alguna cosa més que entendre-ho
o que passar-lo a una altra llengua.
Traduir-lo és, efectivament, saber de què va i interpretar-lo.
Tota manera, estic veient el currículum de Montserrat Campsi,
i, vaja, el seu dia a dia ja és això, eh?
Traduir molts textos, no?
I no només del grec, eh?
No només del grec, perquè ho deien també a la portada del llatí, no?
I també, doncs, heu treballat habitualment amb literatura grega,
mitologia, tradició clàssica, no?
Sí.
I us dediqueu també del grec, llatí, francesa, anglès i alemany.
Sí, són coses diferents.
És a dir, he fet traduccions, perquè m'agrada molt la traducció,
i aleshores he fet traduccions d'altres tipus de literatura,
de literatura contemporània, de coses, diguem-ne, d'un context diferent,
perquè presenten uns altres reptes de traducció,
que no són, evidentment, coses de filosofia del món antic,
però que tenen la dificultat, precisament, de transmetre
la mateixa frescor, la mateixa agilitat del text original.
La traducció no és una feina fàcil.
Hi ha algun autor o alguna temàtica que sigui allò, no sé,
qualificada com a impossible pels traductors, o no?
O tot és abordable?
Jo suposo que hi hauria opinions molt diferents sobre això.
Personalment penso que no.
Penso que una temàtica pot ser inabordable per a una persona concreta,
no per a la traducció com a tal.
Per exemple, jo no em sento capacitada per traduir realment poesia,
perquè no en sé fer prou com per fer-ho.
Però, en canvi, jo penso que no.
Qualsevol tema, qualsevol text que s'hagi creat en una llengua
es pot expressar en una altra.
Si no ho sap fer un, ho sabrà fer un altre.
És a dir, no penso que hagim de confondre, diríem,
la ineptitud personal amb la incapacitat real que el text sigui traduït.
Allò que l'ésser humà pot expressar, ho pot expressar en altres llengües.
Veig, per cert, que en aquests moments esteu preparant l'edició del text grec
i traducció de l'esgist de Plató.
Sí, ja ha sortit el primer volum, ja de pas, em permeteu la meva petita publicitat,
ha sortit el primer volum a la Fundació Bernat Metge,
acaba de sortir ara al mes de març,
són quatre volums perquè són 12 llibres,
i ha sortit el primer volum que té els tres primers llibres de les lleis de Plató,
que és una de les últimes obres platòniques
i en la qual presenta un tema que és molt d'actualitat,
que és com construir l'estat ideal.
És a dir, és un tema de caràcter polític.
És que n'anava a preguntar que molt probablement
algun d'aquests textos de Plató
deuen tenir molta vigència avui dia, no?
Sí, Plató sempre ha tingut vigència i sempre la té,
i aquí sí que efectivament també s'ha de fer un treball d'interpretació,
perquè Plató està molt estudiat, però sempre s'ho pot continuar estudiant,
i efectivament té molta vigència
per la capacitat de reflexionar sobre l'entorn.
És a dir, que això va ser el gran ensenyament dels grecs,
que podien encertar-la o no en moltes coses,
però la capacitat de pensar sobre allò que ens passa
i d'incidir en allò que ens passa i voler-ho canviar.
Aquesta és la gran capacitat que ens han ensenyat els grecs.
I és la gran reflexió platònica.
Com tocar la societat,
com fer que l'estat serveixi per millorar l'individu
i per millorar la col·lectivitat,
és a dir, la capacitat política
de fer que els éssers esdevinguin millors.
O sigui, la idea de la virtut i de la filosofia
darrere del treball polític.
Penso que això pot resultar molt modern.
Bet aquí també la importància d'allò que deia abans,
de la traducció perquè tothom pugui tenir accés a aquests textos,
que d'altra manera no els tindríem.
Sí, exactament.
És a dir, jo penso que no són coses d'experts ni d'erudits,
i per això a mi m'agrada molt la traducció,
perquè consisteix a dir que tothom pot llegir,
que es posa a l'abast de tothom,
allò que és patrimoni de la cultura universal.
Avui dia els catalans poden llegir,
ja fa molts anys, que poden llegir Plató.
De fet, aquesta era una de les últimes obres
que quedava per traduir el català.
Fa moltíssims anys que Plató està molt ben traduït al català.
i, per tant, no cal tenir coneixements de grec
per entendre o per veure Plató.
Es pot llegir en català i, per tant,
el podem incorporar a la nostra cultura,
a la nostra tradició i a la nostra reflexió.
I penso que aquest és el gran valor de la traducció,
que democratitza la literatura i la filosofia.
doncs, Montserrat, no sé si vol aprofitar els darrers minuts
per fer una trencada llança en favor d'aquests traductors
que ens estiguin escoltant hores d'ara
i aquells que no ho són també,
perquè convé seguir reivindicant.
Efectivament, a favor de la feina dels traductors,
perquè tenen molta més responsabilitat
de la que sembla o de la que se'ls atribueix.
Penso que la feina de la traducció
és una feina que demana molt respecte
pel text i pel públic.
I, per tant, també molt respecte per la persona que el fa.
I que no s'ha d'aprendre a la lleugera,
ni per part del públic ni per part dels editors.
I aprofitaria, doncs, els últims minuts
també per tornar a donar els gràcies a Tarragona
per aquesta iniciativa,
que és una gran iniciativa cultural
en un moment en què sentim parlar massa de retallades
i que la cultura és de printa que pateix totes les retallades.
Em sembla molt bé que aquesta ciutat
patrocini un premi d'aquesta mena
i que hagi premiat una obra difícil,
que tampoc és massa alternada els temps que corren.
És a dir, moltes gràcies.
Doncs queda dit a Montserrat Camps,
una forta abraçada des de Tarragona.
I quan sigui per aquí vingui a visitar-nos,
ja ho sap, això és cara seva.
Amb molt de gust podeu comptar-hi.
I l'any vinent, si voleu,
tornem a parlar del llibre
quan surti definitivament i estigui a la venda.
Doncs ens apuntem, també,
per quan surti aquest llibre.
Recordem aquesta traducció,
Dermes Trismegit, Escrits Sagrats,
Corpus Hermeticum.
Doncs ja en parlarem, eh,
quan surti calentet dels editorials.
Exactament.
Una forta abraçada.
Montserrat, fins aviat.
Gràcies, igualment.
Adéu, fins aviat.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.