Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que ara hi contactarem per telèfon, i també a la Palau del Baró.
Marco Bromé, bon dia.
Bon dia.
A veure, per on comencem, nois? Comencem parlant de menjar, potser?
Bueno, si voleu començar parlant de la gastronomia i del que estem fent.
Doncs sí, parlem del Palau del Baró, després entrarem a parlar del Sedoll
i després farem música en directe, i després regalarem un sopar,
un dos per un, per la setmana vinent.
Marco, què feu normalment al Palau del Baró? On sou?
Per qui encara no conegui el restaurant, que és difícil, eh?
On esteu i què feu?
Nosaltres estem al carrer Santa Anna, que és el carrer que uneix la plaça del Fòrum
i la plaça del Rei, just al davant del Museu d'Armoder,
on està la colla vella dels xiquets de Tarragona.
Molt bé.
És un primer pis i tenim una terrassa interior,
i acostumem a treballar els menús,
que tenim tres variants de menús,
menú del dia econòmic,
un menú especial d'arrossos,
amb unes tapes a escollir,
i després tenim un menú
que hem adaptat per aquesta ocasió,
que normalment fem tan bé,
el que passa que amb aquesta vegada
hem tret el que és la bodega
i hem posat el que és l'estrella inèdit,
que gràcies al patrocinador, que és l'estrella,
doncs podem fer aquesta activitat
i aquest festival, aquesta música directa.
Val la pena dir que,
com passa amb algunes de les campanyes dels restaurants de la Part Alta
i d'altres restaurants de la ciutat,
aquí patrocina i col·labora Estrellada inèdit,
i això vol dir que amb el menú aquest tancat que dèiem,
cada dues persones us ofereixen
i va afegit una ampolla d'estrella inèdit.
Que si aquell dia voleu vi,
l'ampolla us la porteu cap a casa.
Això mateix.
Que voleu vi, l'ampolla cap a casa i ja està.
Això mateix, que també, bueno,
es té que dir que és una cervesa suau,
amb tocs aromàtics,
una cervesa especial
i és una cervesa que a mi personalment m'agrada molt.
És una cervesa per menjar a taula,
és la típica cervesa d'aperitiu o de mitja tarda.
Això mateix.
Escolta, i quina és l'especialitat del Palau d'Alvaró?
Abans parlaves de tres tipus de menús,
però quin és el plat que hem de provar
si venim a casa vostra?
Un dels plats que estem fent
és amb aquest menú especial,
és la terrina de fum i cuit d'ànec,
amb bacallà fumat i mango i llers.
És una...
Ho estic assimilant, però això no et dic res.
A veure, terrina de fum i cuit...
De fum i cuit d'ànec, amb bacallà fumat,
amb mango confitat,
i no sé si ho estic dient bé o no,
gers, són aràndanos.
No sé si són gers.
No sé si són gers o navius.
Això mateix, són navius.
Moltes vegades se'n confong amb aquestes dues.
Jo també no ho tinc massa clar,
però ens fem la idea,
el que no em faig és la idea des de quin gust pot tenir,
tota aquesta barrega amb el bacallà.
Bé, és una...
És provar el que és el fumat,
el sabor del fumat,
el sabor del greix del foie,
que sempre es macera,
i després amb un toc dolç,
que s'acostuma a fer,
o sigui, un toc àcid i dolç,
que s'acostuma a acompanyar el que és el foie amicuit.
Però m'estàs dient que aquest és el plat una mica estrella,
del Palau d'Alvarós, sí?
De totes les coses que feu, això és el que més.
Els arrossos,
les cars,
la veritat és que
quasi tots els punts gastronomics que tenim,
o l'oferta gastronòmica que tenim,
són les coses que millor se'ns dona en cuina,
i són de les coses...
Una cuina tradicional.
Sí.
I és un...
Tradicional i també de temporada.
Amb un tos creatius, amb un tos de temporada.
Feu una cosa que jo sempre considero molt difícil,
no sé si coneixeu,
Bibia, Manuel, coneixeu el Palau d'Alvarós?
Ja heu estat mai?
He estado ahí justo esta semana para cenar.
Sí?
Sí.
Jo destacaria l'entorn, no?
Les sales, el lloc.
Sí, un palacio, no?
Es muy bonito y la...
Y la terraza donde justo están haciendo los concertos
es un sitio bastante agradable.
Ara, sobretot a la nit, no?
Que passa fresqueta.
Això mateix.
I deia jo que feu.
Jo crec que té una història,
fins i tot fantasmes creu que té,
no que hi ha com una llegenda.
Sí, sí, sí.
Explica, explica, es pot explicar això o no?
Bueno, diuen que n'hi ha una sala,
perquè tenim quatre sales,
i n'hi ha una sala entrant a la dreta
que, bueno, diuen que es va morir una senyora allà
i que volta per allà el seu esperit, no?
De bon rotllo, eh, l'esperit?
Però, bueno, que mai ha fet res
i quan ha fet alguna cosa no s'ha notat molt.
Serà cuina, no?
Sí, potser cuina, potser l'esploteu a la cuina.
Però, bueno, que la nostra...
També una de les coses de les nostres especialitats
són els banquets, els grups.
És el que t'anava a dir,
que feu aquesta cosa tan difícil que deia jo,
que és donar menjar a molta gent.
Teniu sales molt grans.
Quina capacitat té la que més?
A quanta gent podeu...?
50 persones.
50 persones.
Cuinar per 50 persones és un...
És més fàcil.
Sí?
És més fàcil perquè...
Us imaginàis, no?
Cuinar per 50 persones?
Quan cuines per 50 persones
i saps-ho que dinen,
doncs vas més a tot preparat
i tot mig fet, no?
Quan tens que preparar a la 2, a la 4, a la 6...
La clau és el menú tancat, no?
Això mateix.
El menú tancat, doncs, agilitza molt lo que és la cuina.
I suposo que hi ha coses que ja no les podeu oferir de menú
si és tanta gent.
Sí.
Sí, de tot.
Bueno, n'hi ha coses que no.
Hi ha coses que dius, no?
Perquè això no...
És molt complicat.
La intendència no pot ser.
Molt bé.
Per tant, per a grups amplis,
de fins a 50 persones,
el Palau d'Alvaro.
Però també té aquell punt íntim, no?
Encara que les salas siguin grans,
té el punt de sala molt bonica, molt...
Sobretot la terrassa, en aquest moment.
La terrassa és molt xula.
La terrassa, que és molt romàntica, tranquil·la,
i tant al migdia com a la nit,
però a la nit és la fresqueta,
i, home, s'està molt a gust.
Ara entrarem a parlar del menú concret
que ens heu ofert per aquest festival.
Vivian, de d'on eres?
Vivian Amarante.
Sí, jo de Brasil, de São Paulo.
Tu eres brasilera, no eres?
Yo, bastante.
Vives en Tarragona, pero...
Sí, bueno, he estado viviendo aquí cuatro años,
ahora mismo retorno,
vuelvo a estar ahí en Brasil
para grabar y tal,
y ahí me queda una temporada más larga.
Sí, o sea, estás a las puertas ya de marcharte
y quedarte una temporada ahí.
Sí.
Y grabar, ¿tienes canciones propias?
¿Eres compositora de música?
Sí, sí.
Eso es el trabajo, de hecho,
que estamos haciendo con Manuel ahora.
Las canciones las vamos a grabar en Brasil.
Sí.
y es lo que estamos barrellando,
es mezclando la música brasileña con flamenco.
Vale.
Esa es la propuesta de esta noche,
también es enseñar lo que vamos a grabar ahí.
Un poquito.
Vale.
O sea, ya nos avances,
que fareu música brasileña
con esta fusión de flamenco,
pero no se en tiren versiones.
Bueno, alguna cosita de Vinícius de Moraes
y de Tom Jovín,
pero la mayoría son canciones propias nuestras.
Muy bien.
Manuel Carmona, ¿y tú?
¿Dónde surts?
¿Dónde ets?
¿Qué haces?
Yo soy de...
Yo nací en Mallorca.
¿Sí?
Sí.
Y bueno, llevo 10 años aquí en Barcelona
y conocí a Vivi hace un año y medio, ¿no?
Más o menos.
Por ahí.
Y bueno, empezamos a hacer el trabajo del disco y tal,
nos lo pasamos muy bien,
investigando, ¿no?
Entre la rítmica del flamenco y la música brasileña
y bueno, pues ahí estamos, en el camino.
¿Qué feu normalmente como músicos?
perquè entenc que viviu per aquí,
doncs això, treballant de músics, ¿no?
¿Qué feu?
Bueno, lo curioso es que los dos somos arquitectos.
Otras.
De formación.
Pero hace unos años que la música
lo que nos lleva cinco más,
nos lo pide el corazón.
¿Pero os dediqueu profesionalmente a la música
o aneu compaginant?
Sí, sí, sí.
Heu deixat la part arquitectónica.
Bueno, yo compagino un poco, ¿no?
Voy haciendo alguna pequeña cosa y tal,
pero bastante volcado en la música, últimamente.
Vivian, ¿y tú?
Pues yo, la verdad que ahora es la música
lo fuerte que en mi vida,
la presencia de la música
es bastante más algo estudiando todavía, ¿no?
Para estar corriéndose al día
con la arquitectura bioclimática,
ecológica y tal,
pero lo que ahora mismo estoy
es con la música.
Vale.
¿Te tornes a Sao Paulo a grabar?
Sí.
¿Primer enregistrament o no?
¿Tens alguna cosa grabada?
No, es el segundo disco.
Voy por el segundo disco.
El primero lo grabé en 2008.
Son canciones propias también.
Y este será más música brasileña.
Bueno, una mezcla de Brasil.
Pues ahí en el primero había algo de reggae,
de funky,
y ritmos muchos distintos de Brasil.
Frevo, forró,
ballón, bossa, samba.
Es bastante...
El primer disco es bastante...
Enréctico.
Sí.
Vale.
Hacía tiempo que no nos veíamos,
desde Navidad o antes de Navidad.
Que yo estaba en Brasil
y vine para acá.
Y ella llegó ayer.
Bueno, no, llegué yo ayer.
Sí.
Y nos encontramos por la noche
y bueno, hace muchos meses que no nos vemos.
Pero llavors, ¿cómo os lo feo con los temas?
Porque, claro, las versiones son una cosa,
pero los temas propios de la Vivian,
¿cómo os lo feo para para ser ya?
Bueno, pero eso es lo que he dicho,
¿no?
Que nos conocemos hace un año y medio
y hemos estado, pues, nueve meses,
trabajando y componiendo juntos aquí en Tarragona,
en Barcelona, me fui a Mallorca.
En Granada estuvimos también.
Estuvimos, tiene familia en Granada
y fue un desafío, ¿no?
Jugar y también investigar, ¿no?
Ritmos y melodías y, de hecho,
el disco se va a llamar Costurando, ¿no?
¿Qué quiere decir?
Costurando, aparte de dedicarselo a mis abuelas
que eran costureras,
pues es la, poéticamente hablando de la costura
entre eso, ¿no?
La música brasileña y el flamenco.
A ver, repite el nombre.
Costurando.
Val.
Vale, vale, vale.
Molt xulo.
Molt, molt poètic.
Sí.
Escolteu, és fàcil de mesclar.
Som una mica com el que feu a vegades
experimentant en la cuina, ¿no?
Sí.
En allo, agafar ingredients d'aquí, d'allà, pim-pam
i té aquesta delicadesa.
Més o menys.
La veritat és que és l'art de la música
i l'art de la cuina.
Sí.
O com tots els arts,
és donar-li voltes al cap
i investigar i provar noves coses.
Son texturas al final, ¿no?
Colores, sabores, espacios.
Todo esto al final.
Presentaciones.
Todo puedes hablar en conjunto, ¿no?
Más o menos, sí, sí.
Y tanto que sí.
Si us preguntés, vaja, us ho pregunto,
perquè va ser una pregunta
que la setmana passada triomfa molt
i la vull fer en cada entrevista.
A veure, quin és el vostre menjar preferit?
Marco, jo et preguntaré la teva cançó preferida.
Així ja acabem de fer aquest avarreja, aquest mestissatge.
Yo tengo muchos, ¿eh?
Pero bueno, la paella de mi madre, pues...
Mira.
¿Y que el cuines tú?
No, no, mi madre.
No, no, mi madre.
Exactament.
És que la setmana passada
també me va dir la Maria Santos, que estava aquí,
que diu, mamá era fan fricantó de coma, pero...
Y ara al Manuel també.
Vivian, ¿tú cocinas o no?
Sí, yo me encanta.
Sí?
Una de las cosas que...
Una de las terapias que más me gusta
es estar en la cocina dedicándole tiempo.
Y mira, desde que estoy aquí, ¿no?
Viviendo en el Mediterráneo, pues...
de hecho, estuve trabajando un tiempo con eso y jugar con los vegetales, o sea, he entrado
mucho más en una... no dieta, pero he vivido mucho más con eso.
Con vida sana.
Sí, menos carne y mucho más jugando, o sea, con vegetales, o sea, yo soy mucho de abrir
la nevera a ver lo que hay e inventar.
y me gusta con salsas, miel y mostaza y...
¿Y algún plat que digues, va, aquest és el meu preferit o algún ingrediente?
El pescado me gusta mucho en general, no tengo un preferido, o sea, aquí el...
aquí hay muchas cosas, ¿no?, del mar, así, que la sépia, me encanta la sépia.
¿No teniu cap cançó dedicada al menjar?
Al menjar.
Pues la verdad que no.
Que parli de menjar, de cuinar.
No, pero es interesante.
Es curioso, sí.
Igual us en surt alguna, eh, fent aquest festival.
Que ja heu actuat en algun...
Tu que has hagut actuació, ja?
Sí, yo voy por la tercera.
¿Ya?
Sí.
Xica, ¿y qué tal de momento? ¿Dónde has estado?
Yo he estado la primera noche en el Arcs, ahí fue bonita experiencia, y el manjar también
ahí muy, muy, muy rica la, ¿no?
El Jordi es también, hay un gran maestro en la cocina, lo pasamos muy bien, y aparte
el restaurante es muy bonito, también debajo de los arcos y tal.
Sí.
Y el segundo he estado en el Tecla 60.
Sí, era la semana pasada.
Sí.
Y más próximo, ¿eh?
Con la gente más así, como más cerca.
Es más petite, el Tecla 60.
Sí.
Y debió tener la gente más de proximidad.
Sí.
Y también muy...
Fue una noche también tranquila.
Lo curioso es que había mucha gente en la puerta.
Ah, mirando.
Claro, porque la puerta es de vidre, ¿no?
Es toda una vidriera.
Sí, sí, sí.
De repente había la gente allá afuera aplaudiendo súper.
Molt bé.
I aquest cap de setmana us toca l'Entrecopes.
És això, avui, ¿no?
Avui l'Entrecopes.
Y demà tocamos en Lares.
En Lares.
En la plaça del fórum.
Molt bé, molt bé.
Marco, ¿tú estàs de guàrdia avui o demà al Palau d'Albaró?
Yo estoy de guàrdia demà.
Tu estàs de guàrdia demà dissabte.
És que, clar, aquí són tres restaurants un divendres i tres restaurants dissabte.
Així us ho aneu anant tornant.
Doncs, mira, Marco, si tu estàs de guàrdia demà,
avui deu estar de guàrdia al Cedoll,
perquè em sembla que hem muntat l'entrevista així, així a mitges.
Tenim al costat del telèfon la Joan.
Ell és el responsable del restaurant al Cedoll.
Està als fogons, per això no ha pogut venir.
Joan, bon dia.
Hola, bon dia.
Vosaltres esteu de guàrdia avui, aquesta nit?
Sí, avui tenim concert
i avui estic una miqueta enfeinat, però això no ha pogut vindre a la ràdio.
Molt bé. Escolta, qui us ve a casa? Qui us toca?
Avui tenim Plat d'Ujur.
Molt bé, molt bé.
Plat d'Ujur, els has vist ja?
Tens idea de com serà això?
Sí, una miqueta, clar, ens informem una miqueta del que vindrà a casa
i ja hem vist una miqueta per internet
algun vídeo que hem prengut als companys o així al YouTube.
Molt bé.
Recorda'ns on està el restaurant al Cedoll
i explica'ns una mica les virtuts de la vostra cuina.
Molt bé, doncs estem aquí a la Peralta,
al carrer Mare de Déu de la Mercè,
tant donat amb Talavera,
dius pel damunt de la plaça del Fòrum,
entrant pel portal de Sant Antoni.
És el restaurant que té, per entendre'ns tots,
aquell toc modernista, no?
Sí, sí, sí.
Crec que és l'únic de la comarca que té.
Crec que sí.
És aquesta decoració una mica peculiar.
I a nivell de cuina, què és el que us agrada fer?
Bé, doncs ja portem set anys
i ja estem una mica establerts aquí a la ciutat,
ja ens coneixem molta més gent,
perquè com que estem una miqueta amagadats,
hi ha molta gent de Tarragona que no puja fins aquí,
tant a la part alta,
si pujan a la part alta molt,
perquè està molt bé aquest barri,
però tant a l'alt de tot no pujan.
Llavors, què anava a dir?
Això a nivell de cuina, t'ho preguntava.
I jo, de fet, estava pensant
que la manera de passar per casa vostra
i una manera de veure la part alta de manera diferent
és entrar pel portal de Sant Antoni.
Només que entreu per Sant Antoni,
ja tindreu una visió diferent de la part alta.
Sí, ara tenim el rectorat,
tota la part de la plaça dels Falles Dias
i això, hi ha molta gent que no puja fins aquí.
Això que et deia, portem set anys
i bueno, anem fent, anem treballant i molt contents
i ara amb aquestes iniciatives que muntem des de l'ARPA,
doncs molt contents.
El plat estrella del Cedoll?
Doncs no en podia dir un, eh?
No en podia dir un,
perquè tenim plat a la carta que fa set anys que el fem
i que no els canvio perquè els clins m'ho demanen.
Per exemple, dónes alguns exemples.
El foie que fem nosaltres,
la bruixeta de calamars amb gambes,
que és un clàssic i un èxit total.
Els cargols també,
algun carpaccio, el carpaccio de gambes d'Aragona també.
Anem variant, però més o menys al final
sempre anem a morir els mateixos plats
que la gent te demana.
Molt bé, doncs.
A vegades som una mica covards entre cometes,
és a dir, no canviem i no som agosarats de canviar-ho tot.
I canvio tota la carta,
però no, no, al final la gent te demana
i has de fer el que demana l'actrient.
I què fareu aquesta nit?
Perquè, clar, una mica serveix per això,
per ensenyar la cuina que feu normalment, no?
El menú d'aquesta nit
a un preu tancat de 25 euros.
Què trobarem al Cedoll?
Sí, sí, sí.
Avui nosaltres hem fet un menú
amb plats que ja tenim a casa,
que són els que ja sabem que funcionen
i que els agrada a tothom,
i són plats del menú que tenim d'aquest estiu, d'acord?
Sí.
Llavors hem fet tres entrants,
tres segons d'escollir
i tres postres.
Tots amb la cervesa inèdit
que ens patrocina
tot aquest festival que muntem,
inclosa per una ampolla cada dues persones
i el preu de 25 euros.
I digues, sí, sí, te faré explicar.
Sí, sí, te faré explicar.
T'explico una mica els plats.
Sí, sí.
Vale, vale, vale.
Per escollir d'entrants
tens una amanida de formatge brí,
així embolicada i ficada al forn
que va cruixent
amb un curis d'albarcòs i unes pipes,
o sigui, una mica simpàtica per l'estiu.
Sí.
O un carpatxo de pop
que fem nosaltres sempre també
que el tenim a la carta
i que funciona molt bé.
O un gaspatxo de síndria,
així, unes perles,
unes boletes petites de mozzarella
i uns crotons i així,
una sopeta fresqueta per l'estiu.
Molt bé.
Com a segons,
doncs tenim lluç,
tenim un lluç amb una vinagreta mediterrània,
que és una vinagreta
amb dauets de tretitets de tomàquet,
amb olives, tàperes
i una miqueta d'alfàbrega.
Mhm.
Entrecot de verella al parmesà,
que és un altre cot d'aquí de Lleida,
del Pirineu,
de Trem,
sembla que és,
amb una salseta de sou de parmesà.
I com a últim a escollir
tenim el conflit d'ànec,
que és també un clàssic
que el fem més o menys sempre,
amb un chutney,
que és una compota agredolsa,
més o menys,
de prèsacs amb gingebre.
Molt bé, molt bé.
I com a postres,
ja acabo.
Sí, sí,
ja en tenia prou, eh?
Hem d'acabar, hem d'acabar.
Si no, no comença el concert, eh?
Si no, ja no comença el concert.
Comencem pel tiramisú,
que és el nostre clàssic,
que és el postre més clàssic
que tenim a casa,
un sorbet de llimona amb xertret
i un crep farcit de xocolata,
de gelat de xocolata.
Hosti, està molt bé, eh?
És que no sabria...
Tens per escollir,
tens per escollir.
L'únic que és el menú,
és el menú d'escollir,
perquè hi ha qui fa menú tancat
i degustació i una mica de tot
i hi ha qui fa un menú per escollir.
L'únic que és realment triar.
Sí, jo volia fer un tipus de degustació,
així tothom menja igual.
i tot és com més...
El ritme de les taules
és almenys igual.
Així és com un banquet.
Tothom menja l'hora
i tothom comença el concert.
Però visc que fa dues setmanes
vam fer el concert
i la gent arriba més tard,
hem de fer més aviat
i no van al mateix ritme,
xerren més i xerren menys
i al final van dir
que es colleixin
i així cadascú que menja la seva.
Bé, és que una cosa
que em fas recordar
que ho hem de dir
és que als restaurants
cada setmana,
cada cap de setmana
que us toca, doncs,
Guàrdia,
que teniu festival,
canvieu el menú, si voleu.
No teniu per què repetir?
Sí, sí, tenim aquesta opció.
Sí, sí, tenim aquesta opció.
Jo he repetit el mateix
que vaig fer amb l'altre concert
que vaig fer fa dues setmanes
perquè em va funcionar molt bé.
Com que són plats
que ja ens agraden
i que la gent ja coneix
i que són estandards
des de la casa,
doncs, torno a posar.
No vol dir que d'aquí dues setmanes
quan tingui un altre concert
torni a ficar el mateix menú.
Potser canvio, no ho sé.
Ja ho veurem.
Ja ho veurem.
Doncs que ho sapigueu,
aquesta nit
al restaurant El Cedoll,
plat d'ujug a partir
de dos quarts d'11
quan ja esteu per les postres
o el cafè abans però
cap a les 9 o així
quarts de 10
doncs ja comenceu els sopars
i ja que no.
Sí, preguem que la gent
sigui puntual.
Sí, sobretot.
Sí, sí, perquè així.
Clar, és el que dius tu.
El ritme que és important
per poder començar
ja quan el sopar està acabat.
Molt bé.
Joan, moltíssimes gràcies.
Et deixem que tornis
als fogons del Cedoll
que teniu moltíssima feina
i ens veiem al carret de la Vera.
Molt bé.
Una abraçada.
Moltes gràcies.
Adéu-hi-ho.
Ara sí, Marco.
T'hem deixat una mica pel final
perquè això, el Joan tenia molta feina.
Esteu enfeinats també, però,
al Palau d'Albaró.
Sí, tant que sí.
Si, passa que vosaltres
esteu de guàrdia demà
llavors tenim una mica de marge.
Nosaltres tenim una mica de temps.
Al cap de setmana
al Palau d'Albaró
us ve molta gent
o sou més de restaurant
d'entre setmana?
Bueno, ara actualment
és un restaurant
de treballar tots els dies
ja que estem a la part alta
és un lloc
molt de passo
de turisme
i ara estiu treballant bastant bé.
I a l'hivern
som més de treballar
al cap de setmana
o als banquets
o als grups.
I a l'estiu a tota hora, eh?
Això mateix.
Us ve gent de fora també,
perquè teniu un handicap
entenc jo que pot ser-ho
que esteu al primer pis
vull dir des de baix
la gent que no us coneix
potser fa una mica de recança
de pujar.
Sí, home, és un handicap
el que passa que tenim
i això és un atractiu
de l'entrada
tenim una làmpara
que es van fer
les arquitectes
mermelada de xocolata
la Laura, la Victoria
que està feta
amb cols de botella
i home, la gent
moltes vegades
entra a mirar-la
i moltes vegades
ja puyen les escales.
Clar, ja quan estan dintre
ja veuen una miqueta
el que hi ha a dalt
i ja puyen.
Aquest és l'atractiu
que tenim, no?
Però, home, és un handicap
sí que és veritat
que si estiguéssim
a peu de carrer
seria molt millor.
Bueno, doncs escolta,
descobriu-lo
si encara no coneixeu
el Palau d'Alvaro
aventureu-vos a pujar
que segur que us quedeu
i sobretot
feu una ullada
a la terrassa.
Què tenim de menú
demà
en aquest festival, Marco?
Bueno, demà
el més important
tenim el Richmond.
Ah sí, la música.
Ja veieu que aquí
combinem un restaurant
d'aquí un músic d'allà
i demà li toca a Richmond, no?
Demà li toca a Richmond
i nosaltres fem
el mateix menú
tot el festival
i tenim esculli
que és un menú
de 25 euros
i tenim esculli
carpaccio de badallà
amb pesto
i parmaçà
o una mania
de formatge
de cabra caramelitzat
amb confitura
de maduixes
i violetes
i fruits secs.
Val.
o un alfomicuit d'ànec
amb gers
o sigui,
amb navius
bacallà fumat
i briós.
Val,
val,
aquest plat estrella
que dèiem.
Després tenim arrossos
que són
de les coses
que se'n dona bé
dos tipus d'arròssos
la paella
o l'arròs negre
o la fideuà
de segon plat
o tenim
l'entrecot
de bou
el roquefort
o el pebre vero
o la salsa de foie
el melòs de vedella
amb bolets
cebetes
les sellades
o el suquet
d'allús
a l'estil
jayamaru
que és
una picada
d'una senyora gran
d'una iaia
que ens va donar
la recepta
i és un suquet
molt tradicional
semblant
un romesco
o alguna cosa així
és una recepta
que agrada
moltíssim
a la gent.
De segon plat
també triem
arròs
que és una mica
marca de la casa
també
o carn o peix
n'hi ha per tot
per triar
això mateix
i després
tenim
diversos
postres
un és un digestiu
l'altre
el melimato
de la pola
Montorres
i l'altre
xocolata
que agrada
molt la gent
només que posar
algú de xocolata
i has triomfat
per una part
del públic
això mateix
hi ha per tot
també
tu deies
cuinar per grups
quan és menú tancat
és fàcil
però és que aquí
ho heu deixat molt obert
tant tu com el Sadoll
trobo que sou molt aventurats
i tu més
perquè tu tens un menjador
molt gran
vull que aquí
estàs oferint
moltíssims plats
que pel client
està molt bé
perquè pot triar
però Déu-n'hi-do
el que teniu a la cuina
no?
Home sí
es té que córrer
es té que córrer
però bueno
sempre si t'organitzes bé
tot surt bé
a més la gent
també ve molt tranquil·la
perquè ve a
mirar el concert
estan relaxats
i bueno
tampoc no és que vinguin
a fer el menú
i anar-se a treballar
no?
que et toca fer concert
o ja has tingut
algun concert a casa?
No
ja he tingut un concert
a casa
que vaig tindre
l'any al dús
la veritat és que
va ser un èxit
va agradar moltíssim
a la gent
i home
la veritat és que
aquesta iniciativa
anima molt
la part alta
i els restaurants
a nivell de reserves
vosaltres teniu
molt de lloc
no sé si val la pena
reservar
o bueno
ens podem aventurar
una mica
home
nosaltres
treballem en reserves
perquè tampoc és que
agafem tot
el que
tot el que
vingui
o sigui
aunque n'hi hagi
molt de puesto
tampoc es fa
tot
arriba un moment
que has de
determinar
la cuina
no dona més
de si
és això
això mateix
per tant
truqueu
recorda'ns el telèfon
del Palau del Baró
977
24
14
64
molt bé
reserveu
això si teniu
si teniu
previst d'anar-hi
al Palau del Baró
estant de guàrdia
demà
i jo ara mateix
us recordo
el telèfon del Cedoll
que tenen
concert avui
977
24
44
04
molt bé
Marco
cançó preferida
la meva
l'he deixat
tens per pensar
la meva
és
tinc dos
però bueno
doncs dos
les dos
una és
No hay tregua
de Barricada
y la otra
es
la de
Europe
la de
bueno
la de
Final Countdown
o sigui
no aptes
per posar
de fil musical
al restaurant
cap de les dues
molt bé
això mateix
aquestes
són les que
més m'agraden
doncs
escolta
tu
te va un poquillo
un poquito heavy
un poquito heavy
què tal
això de tenir
a casa
amb músics
doncs
també m'agraden
també m'agraden
si tinc
totes
o sigui
a veure
també
aquestes són
les que més m'agraden
però
puc escoltar
això
o ara per exemple
el Pablo Alborán
que està sortint
per la ràdio
amb aquesta cançó
tan romàntica
que també m'agrada
molt
això mateix
Marco
ja que te tenim aquí
a veure
si arribem els primers
al Palau d'Albaró
on hem de seure
demà nit
per poder escoltar bé la música
i estar supertranquils
a la terrassa
de dintre també se sent
el que passa és que clar
el que passa és que l'espectacle
és millor estar fora
perquè nosaltres
fiquem els músics
quan surt de la terrassa
a la dreta
llavors
tota la gent
que està
davant
poden veure els músics
i escoltar-los
doncs
reservem
el Palau d'Albaró
i diem que ara ens reservin
una taula a la terrassa
molt bé
si truqueu ja
sereu els primers
i podreu
perquè quina capacitat té la terrassa?
45-50 persones
home déu-n'hi-do
doncs també
està bé
encara s'hi cabrà gent
anem a escoltar una mica
com sonen aquesta gent
Vivian Amarante
la Manuel
Carmona
què ens interpretareu
Vivian?
els hem demanat
i són molt amables
de fer-ho
perquè això
té un perill
costa molt
que toquin una peça
en directe
no tothom s'atreveix
i us ho agraeixo moltíssim
ja de 5 meses
o sé que no nos vemos
doncs mira
serà un prensaio
això serà un prensaig
Vivian Amarante
Manuel Carmona
Sí, justo vamos a hacer
la canción
que es tema del disco
que se llama
Costurando
que lo curioso
es que la hice
con vocabulario
que justo
la trabajé
con una de mis abuelas
y yo le decía
pues dime
palabras
de la costura
y fui jugando
con palabras
o sea
yo crecí
en medio
de la costura
y entonces
ahí hablo
de tradición
hablo
de
de lo que
la abuela
pasa a la nieta
de lo que
la madre
pasa a la hija
y costurando
pues
unas alegrías
ahí
con
con armonía
brasileña
la costurando
vamos a escuchar un tastetto
de Viviana Amarante
esa
dos tecidos
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit