I tot seguit en aquest ratet que ens queda fins a arribar a la una del migdia,
ara parlarem sobre un producte dolç, llaminer,
un producte més que surt especialment dedicat a les festes de Sant Magí.
Si parlem que cada festivitat aquí a casa nostra té el seu postre o el seu dolç associat,
doncs Sant Joan amb les coques, el Dia de Reis amb el Tortell, en fi, me'n deixo molts.
Santa Tecla, per exemple, tenia el braç de Santa Tecla i Sant Magí.
Quines postres mengem per Sant Magí?
Doncs a partir d'ara podem ja menjar el que hem anomenat matxetes, les matxetes de Sant Magí,
que surten del fruit de la col·laboració entre l'Associació Projecte Tarragona 1800
i el Gremi de Pastissers de Tarragona.
Ara en parlem justament amb el vicepresident d'aquest Gremi de Pastissers de Tarragona,
amb el Josep González de la Pastisseria Conde.
Josep, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Com estem?
Doncs en aquest moment, mig de vacances.
Ah, sí?
Sí.
Però no tanqueu, no, a casa vostra?
O sí?
Bé, aquest any només tancarem una setmaneta,
perquè les circumstàncies evidents no ho permeten, no?
Però havia que descansar una miqueta per poder afrontar el que ens ve amb força i ganes.
Ganes no en falten, sens dubte.
Però la setmana que ve, que ja serà una mica el tret de sortida de Sant Magí,
vosaltres esteu en actiu, eh?
Estarem en actiu, evidentment.
Perquè presenteu.
Dimarts presenteu les matxetes de Sant Magí.
Correcte.
Com va...
Digues, digues, dimarts, digues, digues.
A dimarts, al Pati Jaume I, fem la presentació de les matxetes de Sant Magí.
Això serà, mira, fas bé de recordar-ho, a dimarts, a dos quarts de vuit, al Pati del rei Jaume I.
Correcte.
Com va sorgir la idea de fer un postre dedicat a Sant Magí?
Perquè em sembla que, a més, bé, no em sembla, és així, no?
Estar organitzat amb l'associació Projecte Tarragona 1800.
Com va anar?
Molt correcte.
Sí, o sigui, el president, l'amic Elias, em va vindre a veure i va proposar de fer algun tipus de dolç per fer el bicentenari del que demanem la guerra del francès, no?
I llavors, diria, ostres, podria estar bé de fer, si us sembla, la matxeta, perquè, bueno, ens vam estar parlant de la llegenda de la matxeta, de la metxa, no?
Sí.
I, home, primer em vaig dir, quin marrón m'ha quigut al damunt.
Perquè, clar, fer una matxeta, doncs, era una mica complicat per fer un preu assequible, no?
Sí.
Però, llavors, bueno, després de fer moltes proves i proves i proves i rebutjar-les, vam arribar al que hem fet ara, que és una matxeta feta amb productes de la zona, també, o sigui, Port Avellana.
Ah.
Sí, sí, home.
Ara et demanaré els ingredients. Espera, espera. Primer que tot, havien de ser metges, o s'havia de dir així, i tenia aspecte de matxetes, perquè és això, és la metge de la bomba que no va esclatar i, per tant, va deixar intact.
Per tant, per tant, per tant, per tant.
Tres vegades, sí, sí.
I va deixar intacta l'església de Sant Magí.
I, escolta, això volia dir, clar, però metge us marcava un nom i una manera de fer, però no hi ha cap postre avui en dia que es digui metxetes, o sí?
Que jo sàpiga, no, de fet, està en marxa el poder presentar això, no me'n recordo ara la paraula com s'hi diu.
Patentar-ho, no com així.
Patentar-ho, exacte, més que res, no per res, és perquè no ho pugui ser qualsevol industrialitzat només de cara a la pela.
Nosaltres, evidentment, ens hem de guanyar la vida,
però principalment el que hem pensat és que a Tarragona,
mitjançant això, a més a més se li pot donar nom,
que es parli de Tarragona a través d'aquest petit dolç.
Si tenim la sort i el nostre públic l'accepta i tenim èxit,
a més a més de vendre'n, evidentment,
també el que farem serà donar-li més nom a la ciutat que tant estimem.
Per tant, estem parlant d'un dolç que són com a galetes
i tenen aquesta forma allargada, la forma allargada que tindrien les metges,
i jo ho assimilo a un malindro, s'assemblaria a això?
No, no, perquè el malindro és un biscuit i això, diguéssim,
és perquè ens entenguem com un mantecau, no?
Ah, d'acord.
Sí, els meus companys, que són els que m'han donat la satisfacció
de deixar-me fer aquesta mostra, aquesta galeta,
i han confiat en mi sense cap mena de dubte,
una cosa de les quals estic, me sento, molt satisfet,
ho han agafat amb moltes ganes i, a més a més, diuen que estan molt bones, eh?
Sí? A veure, a veure, què porten?
Perquè, clar, estem parlant d'una galeta, però una galeta tova,
d'aquelles que s'esmicolen, no d'aquelles dures, sinó...
Sí, sí, correcte, correcte.
Aquí hi havia un problema, aquí hi havia un problema,
i és que teníem d'aconseguir que aquesta matxeta durés uns quants dies,
com a artesans no podíem permetre quin és cap mena de producte químic
i, bueno, que tingués la qualitat que ha de tenir com a pastissers artesans que ho fem, no?
I, bueno, ja et dic, després de buscar diverses coses,
coses que no aguantaven, que s'estobaven, altres que s'assecaven...
Com és, però, que volíeu que durés uns quants dies?
Doncs perquè no pertenem que sigui simplement per la ciutat de Tarragona,
sinó que qualsevol fill pugui prendre-ho cap a casa
i li pugui donar un parell de semanetes sense cap mena de problema,
que podria durar més, però, bueno, en òptimes condicions,
un parell de semanetes, i si algun, per dir,
algun alemany ve i vol comprar, les prengui
i quan arribi allà se les pugui menjar i en recordar-se de Tarragona.
En aquest sentit, a part de la conservació,
també vau veure que havia de ser productes de la terra, no?
Alguna producta que identifiqués...
Sí, sí, o sigui, diré, l'anècdota és que jo tenia
una entrevista fa dos dilluns
i vaig voler fer les matxetes perquè les provessin
i resulta que el mateix dia se'm va acudir
canviar la fórmula que tenia i afegir-li l'avellana.
Em vaig arriscar molt, però bé,
va semblar que la vas encertar i els companys així ho han dit.
Molt bé, molt bé.
O sigui, l'avellana no estava prevista i llavors li vas afegir.
No, perquè jo creia que havíem de posar algun producte,
com tu dius, d'aquí, de la zona nostra, no?
I que, a més, tenim aquí Constantí al costat mateix,
que és un gran productor d'avellana, no?
I teníem que fer alguna cosa així.
Almenys així ho vaig creure jo i tots els meus companys
ho han acceptat amb molt de grat.
Avellanes, pols d'avellanes o trossets d'avellanes,
com les trobarem, les avellanes?
Que intueixo que ara ja s'han transformat en el producte estrella
de les matxetes, no?
A veure, no acabo de sentir-me, marxa la freqüència.
Sí, digue, Josep, quina protagonisme tenen les avellanes?
Vull dir, estan en pols, estan en trossets?
Sí, sí, estan torredetes i en pols dintre de la mateixa fórmula.
La fórmula és una fórmula de mantega,
birranci, farina, sucre i les avellanes.
Molt bé.
Quin gust té?
Té molt de gust d'avellana?
Són molt dolces?
No, no, no, no ho són màxims.
És el que preteníem, també, que no fossin dolces,
que no fossin...
A veure, una persona,
el Vilis, per exemple,
que és l'Elies, perdó,
que és dels que el va aprovar,
diu, coi, són d'aquestes que et fan repetir, no?
O sigui, que no molesten el paladari,
i l'avellana s'ha de notar amb el seu punt just.
Massa tampoc,
perquè llavors sembla que mengis avellanes, no?
Clar.
Jo penso que tot ha de tindre el seu equilibri,
i aquest crec que l'hem aconseguit.
No van decorades, amb cap...
No, a veure, porten al damunt unes ratlletes,
simulant les voltes de la metxa, no?
I després una miqueta de sucreta pel damunt,
i punt, res més.
En forma de, diguéssim, de fletxa.
En forma de fletxa?
Sí, té una miqueta de forma de fletxa,
volem simular la punta de la metxa
ja una mica cremada, per dir alguna cosa.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Escolta, on ho trobarem?
Perquè ara tu aquesta fórmula que te l'has inventat,
la passaràs, m'assembla, al gremi de pastisser?
Sí, sí, sí.
On la trobarem després?
A veure, ara de memòria, a veure,
espero no deixar-me ningú,
però tots els companys artesans,
que això sí que ho tenim molt clar,
que han de ser artesans i fer les coses ben fetes,
que serien, per exemple, jo mateix,
pastisseria Conde,
la pastisseria Palau,
la pastisseria Trill,
la pastisseria Sant Romà,
el Bar de Bassó,
i la pastisseria de Geneva.
Molt bé, molt bé, molt bé.
El gremi de pastissers de Tarragona.
Bé, el gremi, com a tal,
el gremi és provincial.
Val, val.
Llavors, el que fem és un grup de pastissers de Tarragona,
un grup d'artesans pastissers de Tarragona.
Val, val, val, val, val.
Molt bé.
Suposo que, a més,
ho tindreu als aparadors,
ara per Sant Magí,
a partir que feu la presentació dimarts?
Sí.
Ho trobarem molt a l'abast.
Sí, a veure,
perdona que et faci una cosa,
que és molt important.
O sigui, dintre de la caixeta,
a la banda de darrere,
hem pensat de ficar un paperet
en el qual s'expliqui una miqueta
la llegenda de Sant Magí.
Perquè, clar,
el que intentem,
com he dit abans,
no solament és vendre la pasteta,
sinó donar a conèixer aquesta llegenda
i donar a conèixer la ciutat de Tarragona
més encara del que ja es coneix, suposo.
Molt bé.
O sigui, també hem pensat en aquest detallet.
Explicarà la llegenda de Sant Magí
o això que dèiem de la retirada dels francesos?
i la metja que no crema.
Serà això?
Sí, sí, sí.
O sigui,
el que hem tingut ha sigut això, exactament.
No, t'ho dic perquè és una cosa curiosa
i la trobo molt original,
que, a veure,
de Sant Magí s'han explicat mil llegendes,
doncs,
el típic de fer brullar el riu Gaià...
Sí.
Però no us centreu en el Sant,
sinó que us centreu,
el vostre postre i la vostra llegenda
se centra,
gràcies a això,
que va ser un projecte
que us van proposar
des de l'associació 1800,
se centra en aquesta retirada dels francesos.
Sí.
Amb l'església de Sant Magí,
més que no pas amb el Sant.
Correcte.
Però, a més a més,
per donar una miqueta d'homenatge
a tota la gent nostra
que va morir en aquella guerra.
Molt bé.
O sigui, tot.
O sigui,
representen moltes coses,
molts sentiments.
Molt bé.
Amb quin format els trobarem?
Com podrem comprar aquestes matxetes?
Has parlat d'una capsa?
Sí.
En principi,
anirà tot amb una capseta
precisament per això.
Perquè si ho venem,
suelto que també la llarga
potser s'agafarà, no?
Tot serà a qüestió
de la demanda d'un client.
Però el que pretenem
és que la gent sàpiga
de què es tracta,
que els clients sàpiguen
el que és,
i tinguin la informació
i la informació
la poden portar
dintre de la caixeta
amb aquest escrit
de l'agenda
que us explicava.
Per així,
doncs bé,
potser a la llarga
ho farem,
però ara d'entrada
ens interessava
que tothom
conegui la gent
de tal com és,
que potser n'hi ha alguns
que no la coneixen,
sobretot si són fora de casa,
clar.
Les capsetes,
quantes unitats portaran
i a quin preu les vendreu?
Això dependrà de cadascú
o hi haurà un preu unitari?
A veure,
intentarem buscar
un preu unitari,
no hem arribat encara
en un acord,
però creiem que
anirà entre els 6 i 7 euros
i hi haurà unes
de set de unitats.
Unes set?
Setze, setze.
Ah, setze unitats.
Sí, sí, setze unitats, sí.
Però clar,
hi ha que comptar
que hi ha la queixeta,
hi ha l'explicació
aquesta al darrere,
una etiqueta al damunt
que ficarà meixetes de Tarragona,
hi ha moltes coses.
Sí, sí,
tot l'envolcall
perquè quedi presentable.
Perquè quedi de cent
i doni la imatge
que volem donar
de Sant Magí.
Molt bé.
Clar,
de Santa Tecla
és prou conegut
el braç de Santa Tecla
com tu deies abans,
però de Sant Magí
hi ha poca cosa.
Les trobarem
durant més enllà
de la setmana de Sant Magí
o no?
Serà un producte exclusiu?
Sí, sí.
La intenció
és que això
continuï tot l'any.
O sigui,
no és qüestió
només ara per Sant Magí,
és ara quan la inaugurem,
és ara quan la presentem,
però la nostra intenció
és que estigui durant tot l'any
i es pugui vendre tot l'any.
Molt bé.
Com anirà la presentació,
ja per acabar l'entrevista,
Josep?
Com anirà la presentació?
Recordeu dimarts
a dos quarts de vuit
al Pati del Rei Jaume I.
Al Pati Jaume I,
sí,
serà una miqueta
de presentació
de cara més aviat
a la premsa
per explicar
tot el que heu comanat,
tot el que estem parlant
ara tu i jo mateix.
Que fareu degustació també.
Sí, sí, sí.
Bueno,
de cara a la premsa,
però també us vindran,
ja sabeu, no?,
que serà un acte
que us vindrà moltíssima gent
per provar ja.
Bueno,
esperem que si ve gent
intentarem cobrir
totes les necessitats.
Quantes unitats
heu preparat per aquell dia?
O ho prepararem?
Com a unitats
no ho hem preparat,
o sigui,
cadascú hem dit
que portés una safata
d'unes dimensions
més o menys iguals
i seran 6-7 safates.
Bé, hi ha un company
que està fora
que aquest no ho podrà fer,
però bé,
un de nosaltres
en portarem dues
i ja està.
Unitats no et puc dir exactament
perquè no sé quantes
ni caben,
no ho he mirat, eh?
No podem fer allò
per a tantes persones, eh?
No,
les que hi hagi hi haurà
i la gent que vingui a provarà.
Exacte,
o sigui,
nosaltres tenim prevista
unes 70-80 persones,
si en vénen més
doncs mirarem
de solventar-ho com sigui.
A més,
a més hi haurà
un tastet de vi.
Bé,
és que ara t'ho anava a dir,
és que això a més,
el fet que hi hagi aquest puntet
de ballana,
això ara t'adona
per casar
amb vins dolços, eh?
És que clar.
Sí, sí, no,
i si que hem un vidurcet
i a més a més
una empresa artesana
totalment
d'aquí dels voltants
de Tarragona, eh?
Clar,
clar, clar, clar.
Hem volgut que tot fos artesà.
Ja ho veig artesà
i molt vinculat també
al territori,
allò que es diu
de quilòmetre zero darrere.
Exacte, exacte.
Doncs, a veure,
tenim moltes ganes ja
de provar aquestes matxetes.
De moment encara no les trobem, no?
Fins que no feu la presentació
no us venen?
No, no, nosaltres
volem la presentació,
volem respectar això
i llavors a partir
del mateix dia de la presentació
llavors ja se'n podrà trobar
les pastisseries anomenades.
Molt bé.
En tenim moltes ganes.
Felicitats per aquesta bona pensada,
per aquesta iniciativa
i esperem que triomfi molt
Josep González.
Moltes gràcies a vosaltres
i gràcies pel vostre suport.
Gràcies.
El Josep González
és el vicepresident
del Gremi de Pastissers Artesans
de Tarragona
que ens donaven aquesta bona notícia,
un nou producte de merxandatge
d'aquells que endolceixen
i que poden ajudar
per al seu valor energètic també
a que puguem seguir
doncs això,
tot el camí cap a Sant Magí
de la Burfeganya
podríem fer
tenint aquestes matxetes
a la butxaca
i anar menjant.
Les matxetes de Sant Magí
es presenten dimarts
a dos quarts de vuit
a la Palau del Rei Jaume I.
Ho tornarem a recordar
perquè de fet serà
la setmana vinent
quan aquí a Tarragona Ràdio
estarem immersos ja
en la celebració
de les festes de Sant Magí.