La cuina i la fotografia
Fuzionades amb un blog i sota el títol de La cuina violeta.
És el projecte que ens va presentar avui la tarragonina Nani Nolla,
que ha posat en marxa aquest blog gastronòmic en català
i que avui ens ve a explicar la sintonia de Tarragona Ràdio.
La saludem, Nani Nolla, molt bon dia.
Molt bon dia, Miquel.
La cuina violeta.
Sota aquest epígraf, podríem dir-ho d'alguna manera així,
sota aquesta frase hi ha tot un projecte, tot un blog que vas actualitzant.
ara ens diràs amb quina freqüència,
però explica'ns una mica quin és l'objectiu, és a dir, què hi trobem allà?
Hi trobes una cosa feta amb moltes ganes,
però és pura afició.
Vull dir, ni m'hi guanyo la vida amb això,
sinó que és combinar la cuina amb la fotografia,
i va néixer arrel que les meves filles i el meu marit,
al veure que a mi m'agradava fer-ho,
em van animar a posar-ho en marxa,
i mira, aquí estic.
És a dir, que tu no t'hi dediques professionalment a la cuina,
ni tens cap restaurant, en principi...
No, no, no, ni em considero una bona cuinera, tampoc.
El que passa és que tinc els conillars d'Índia a casa,
que van provant tot el que vaig fent.
I llavors un dia, a partir de l'empenta que et dona el teu marit,
les teves filles, decideixes muntar un bloc,
obrir un bloc, i començar a explicar les teves històries.
Fusions la cuina amb la fotografia.
Com tu fas això?
Bé, mira, és que jo ja fa molts anys vaig estudiar fotografia,
però era analògica,
i vaig arribar a tenir un laboratori a casa,
però després per la família ho vaig deixar,
i ara, de fa un parell d'anys, quasi tres,
me vaig passar a la digital i encara ho estic practicant.
Clar, ha canviat molt la fotografia.
Hem passat d'aquells tanks de revelat amb aquell líquid.
Segur que recordes encara la llor del líquid a les mans,
que no es treia ni...
No, què va, no marxava per res.
I ara, clar, no sé si és més fàcil o...
En tot cas és diferent, no?, la fotografia digital.
És diferent i que amb el que arribem a fer ara,
amb tota la fotografia,
seria impossible tornar-ho a fer analògic
perquè és molt car
i a part que poder veure el resultat al moment
canvia molt.
Tu pots, d'un plat, fer diverses versions
i no tens cap problema en repetir-ho.
Podem experimentar molt més, no?,
potser amb la fotografia digital.
Tot que encara estic aprenent, eh.
Amb la cuina també passa, això?
És a dir, no parlo d'una cuina digital, òbviament,
sinó que, bé, en certa manera sí,
perquè el blog seria això, una mena de cuina digital, no?
Però també creus que ha canviat, també, els últims anys,
la manera de cuinar o de concebir la cuina?
Tu què en penses?
Jo crec que sí, que ha canviat.
I els gustos, i hi ha cuiners que ho han propiciat, no?,
de fer una cuina diferent.
I, a més a més, jo diria que molt més sana.
Per exemple, el cuinar, abans crec que es cuinava molt de temps les coses
i ara potser ens agraden les coses un pèl més ràpid.
Més ràpid, més instantària.
També pot ser per la vida que té cadascú, pel temps,
que sembla que anem tots mancats de temps.
Llavors, clar, abans potser fèiem una cocció a foc lent
que podíem tenir un plat cinc hores, no?, per exemple.
Home, jo tinc algun plat encara, eh?,
que puc tardar set hores.
Si faig un gigot de xai,
el tinc tranquil·lament a foc molt poc, molt poc,
i vaig tombant i amb set hores.
I és una cosa boníssima,
però el dia que ho fas has d'estar per allò, eh?
Llavors no ho pots fer cada dia, eh?
No, no.
No ho pots fer cada dia.
Amb aquest blog hi trobem receptes de cuina,
hi trobem fotografies.
Què hi trobem?
Sí, hi trobem una mica de tot.
Mireu, ara, per exemple,
veient la portada d'aquest blog,
doncs veig una recepta de creps amb mel i mel melada de llima,
per exemple,
i hi ha, doncs, un...
Aviam, no sé com s'ho pronunciarà bé,
rilet d'ànec?
Sí, un rilet d'ànec, també,
i moltes coses que faig amb les verdures i fruites del l'hort de casa.
Una crema de carxofes i espinacs.
Sí, sí.
Això ho fas amb les fruites i verdures d'un hort que tens a casa?
Sí, bueno, d'un hort que el tenim al camp
i el cuida el meu marit,
i acostumem a fer...
I com que també m'agrada molt la fotografia de la natura,
intento posar, des del moment que neix el brot d'una carxofera
o d'una bejoquera o del que sigui,
fins al resultat final.
Per exemple, m'agraden molt les flors de totes les verdures,
que són com un tipus d'orquídies,
i m'agrada fer tot el procés des que surten,
i sobretot per la gent de la capital,
que no hem vist mai el que pot ser una flor d'una febera,
o d'una bejoquera, o d'una carxofera, no?
És interessant perquè també és una manera d'interioritzar més la cuina,
és a dir, no de seure'ns davant d'un plat,
o preguntar-nos fins i tot com s'ha fet aquell plat,
que és un tema que està bé,
i molts cuiners ho expliquen,
sinó que aniríem encara més enrere.
És a dir, tenim una crema de carxofes,
podem saber, per exemple, com es fa aquesta crema de carxofes,
però anem encara més enrere com està tot aquest procés de cultiu,
de les carxofes, d'on han vingut...
Sí, per exemple, ara la setmana vinent posaré una recepta de calçots,
i allí tinc des del moment que les cebes dels calçots surten del sac,
fins que les plantem,
i això, clar, a vegades ja ve des de l'any passat,
de les fotografies que vaig començar a fer quan les vam plantar,
i ara el procés d'haver-los agafat
i tenir-los frescos de l'hort a taula.
És a dir, que tu vas fent un arxiu fotogràfic,
i després, quan et convé aquesta fotografia, ja la penges.
Com fotografies mentre confeccions els plats també en vas fer?
No, alguna vegada ho he fet.
Però busques més aquest origen, pot ser.
Sí, sí, més a l'origen,
i com se fa el plat, a vegades ho he fet
quan hi ha un cuiner,
intento de tant en tant que algú conegut
ens faci un plat,
i llavors sí que acostumo a fer la fotografia del pas a pas,
i per exemple, una de les receptes que tinc,
hi ha el senyor Arimany,
de fa un parell d'anys,
que va ser dels primers que va participar amb nosaltres.
Sí, el senyor Salvador Arimany, sí.
I que fins i tot, alguna vegada,
si tenia algun dubte, el podia trucar,
i un senyor molt amable,
i amb ell vam fer un pas a pas,
i d'altres persones que també han fet el pas a pas,
perquè m'agrada llavors fer-ho.
És una manera també de tenir present aquests cuiners,
el Salvador Arimany, el recordem,
i el tenim força present també.
Sí.
Doncs aquesta és la pàgina web de l'Anani Nolla,
aquest blog.
Clar, internet, és cert que,
sobretot per a aquella gent que s'hi inicia,
és un bon punt per trobar-hi receptes,
jo crec que hi pots trobar pràcticament de tot,
cuinar de tots els països.
Sí.
Blocs en català de receptes també en tenim,
és a dir, que en aquest sentit...
No et feia por, això?
És a dir, crear un blog...
No?
Sí, no.
No, mira, a vegades som una mica inconscients,
però no.
Sí, ho dic perquè sembla que avui en dia
a internet, quan posem en marxa un projecte,
sembla que ens haguem de reinventar constantment.
Clar, és a dir, creant un blog tampoc sense desmereixer,
vull dir, no estem creant res nou,
perquè ja n'hi ha molts,
i per això tu preguntava, eh?
Jo tinc moltes receptes de Brasil,
perquè allà hi vaig néixer,
hi vaig viure fins als 12 anys,
i llavors ens diuen que els 12 primers anys
de la teva vida et marquen molt
amb el que menys.
I segur que t'han marcat.
Sí, i evidentment m'hi van marcar molt,
perquè, per exemple, fruits que ara estan molt de moda aquí,
nosaltres ja els menjàvem des de sempre allà,
i plats,
t'acostumes a una...
O sigui, t'enriqueixes,
no?, d'una manera,
i després de la que agafes aquí,
fas una globalització del teu gust.
I tu tot això ho comparteixes també amb aquest blog,
en parles d'aquest tipus de cuida,
n'has parlat amb algunes entrades?
Sí, sí, n'estic de Brasil,
i és quan acostumo,
i a més a més,
també sempre m'agrada combinar-ho,
bueno, posar una música de fons,
i moltes de les cançons que poso,
doncs són de música brasilera,
que m'agrada molt.
Acompanyant a cada post,
un petit reproductoret allà,
i amb alguna...
Que ho enllaço directament amb la música d'Esportify.
Sí, amb Esportify, molt bé.
Des de quan fa que el tens en marxa, aquest blog, Nani?
Ara, el juny farà dos anys.
Dos anys.
Sí.
I quantes...
Tens comptabilitzades el número d'entrades?
Sí, sí,
ara em sembla que porto 202 entrades.
202 entrades en dos anys,
doncs, vaja,
una entrada cada tres dies, no?,
tres, quatre dies...
Tu m'ho posar un parell a la setmana,
o una...
Normalment són un parell a la setmana,
que no sempre van acompanyades d'unes receptes,
sinó que pot ser alguna cosa interessant,
però que estigui unida al món de la gastronomia.
Per exemple,
relacions a Proust amb les Magdalenes.
Sí, sí.
Aquest pot me l'he llegit aquest matí,
perquè m'ha sobtat el títol,
i he dit, ostres,
quina relació hi poden tenir,
Proust amb les Magdalenes?
És això que ell deia,
que amb ell el portaven,
li recordaven alguna cosa de la infància, no?
M'agrada fer els posts molt, molt curtets,
no m'agrada allargar-me,
perquè jo sóc la primera que quan entro en un blog
si dec molta cosa a llegir,
doncs m'acanso, no?
Llavors, doncs, una petita referència,
m'agrada posar-la,
i amb aquesta vaig posar Proust.
Molt bé.
No, no, la veritat és que són posts,
són això, fàcils de llegir,
curts i amb aquestes referències.
Sí.
A nivell de visites,
vas controlant més o menys
si entres gent de diversos països...
Sí, ara fa temps que no ho he...
Estàs pendent de les estatístiques o no?
No, no estic massa pendent,
però sí, ara fa temps que no he controlat.
Per curiositat, no?
De quan en quan...
Sí, sí, sí, sí.
I què hi veus?
Hi ha gent que entra...
Bueno, hi ha gent dels Estats Units,
de Sud-amèrica,
d'Europa,
doncs la majoria,
i d'Espanya.
Va deixar en comentaris o no?
Sí, sí,
sí, acostumo a tenir
entre 15 i 20 comentaris
amb cada entrada.
Una manera també de promocionar
aquestes pàgines web,
aquests blocs,
és a través de les xarxes socials.
També hi tens presència?
Sí.
Al Twitter, al Facebook,
t'agrada tot aquest món de les xarxes socials?
Sí, sí,
el que passa és que el temps se'ns menja,
perquè ho intento posar,
però si has de fer un seguiment,
bueno,
el tenir família
i tenir nets
que també ens agrada estar amb ells
i tot això,
doncs s'escurça molt
el fer un seguiment llarg,
però vaja,
intento estar present
amb tots aquests mitjans.
T'has plantejat
anar evolucionant
amb aquesta pàgina,
amb aquesta web.
Ara em venia al cap,
per exemple,
la idea
de molts cuiners
o molts aficionats
a la cuina
que no són professionals,
però que tenen,
potser,
també el seu blog
i que han evolucionat
fins i tot
per arribar a un videoblog.
Avui en dia
amb els telèfons mòbils
és ben fàcil
gravar.
Vaja,
dic un videoblog,
però també podria ser
un podcast d'àudio
explicant les teves experiències.
No ho sé,
de moment no m'he plantejat.
De moment no m'he plantejat això.
A veure,
continuem el blog
i aniria a escriure
entrades.
Sí, senyor,
pura afició.
lacuinavioleta.blogspot.com.es
Aquesta seria
l'adreça
llarga, no?
Sí, sí.
Però vaja,
si la busquem al Google,
si posem la cuina violeta
és el primer resultat.
Sí, només surt aquesta.
Escolta,
i per què la cuina violeta?
Perquè,
mira,
la primera neta
que vaig tenir
es diu Violeta.
És un nom
que m'agrada molt,
les flors
m'agraden molt,
té una connotació
molt femenina
del color violeta
i...
És tot un conjunt
de sensacions,
doncs,
deixem,
sobretot
per la meva neta,
la primera.
Doncs et seguirem,
Nani,
a lacuinavioleta.blogspot.com,
també si ho cerqueu
al Google
i també en presència
a les xarxes socials,
les receptes,
les fotografies,
les referències,
les barreges culinàries
i fotogràfiques
amb aquests pensaments
que també
doncs ho fa
i la Marta Bé
la Nani Nolla.
Nani,
t'agraïm
la teva presència
als estudis,
t'agraïm també
doncs aquest pastís
que ens has portat,
no calia,
molt agraïts
i doncs
els micròfons
de Tarragona Ràdio
els tens oberts
quan vulguis.
Molt bé, moltes gràcies.
Gràcies, bon dia.
Bon dia.
Adéu.