Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Dissedat!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Per tant, volem viure en aquesta Costa Daurada tan envejada per tots els clients que ens visiten
i primer nosaltres volem viure tranquils en aquesta zona
i després perquè volem que els nostres clients, quan vinguin aquí, disfrutin d'aquest entorn.
Per aquest motiu, nosaltres el que hem fet és solidificar els nostres arguments
que potser en algun moment fins i tot van ser tillats de falta de rigor.
Hem demanat diferents experts dels sectors ferroviaris, jurídics, de protecció civil i altres
que ens valoreixin què suposava aquest projecte i després si hi havia una alternativa possible
perquè no volíem només sortir una altra vegada a la premsa dient que estàvem rotundament en contra sense dir res.
Llavors també hem estudiat, com tu bé dius, aquesta línia arreu-roda
i per ser precisos més aviat hem estudiat la línia parafort-roda
perquè també amb el pas del temps el traçat ferroviari de la província de Tarragona
també ha anat canviant.
Inicialment també hi havia tercer fil des de Vandellós fins a Vilaseca
posteriorment només hi ha Ampla Internacional
i després, que tampoc estava clar, amb aquest mateix Ampla Internacional
es lliura el servei de ferrocarril fins a parafort.
Per tant, tenim més feina feta, es va parlar durant un temps de travessar el polígon nord,
és a dir, el polígon petroquímic de Repsol, ara ja no es fa, es circombala per baix
i per tant considerem que encara la feina és més fàcil si volem rehabilitar la pera forroda.
Allà mateix on s'entrega aquesta línia podem continuar-la perquè la línia hi és
i bé, els estudis que nosaltres ahir presentàvem en primícia
perquè considerem que s'ho mereix a l'alcalde de la nostra ciutat
a ciutat capital de la província
doncs així ho manifesta, que és més econòmic
i a més a més l'impacte sobre el territori i sobre els ciutadans és molt menor.
És més econòmic?
Sí, és més econòmic.
He de dir que estem parlant que la línia, el tercer fil,
treballar sobre el tercer fil està parlant d'uns 95 milions d'euros,
tot inclòs, vull dir, tota la part d'obra, tota la part de seguretat
i d'electrificació i comunicacions
i nosaltres, amb la nostra proposta, surten 56 milions d'euros.
S'ha de dir una cosa important i és que
amb el nostre projecte hi ha inclòs una previsió de pantallament de roda de bra
pel que fa a l'acústica, perquè, clar, el que no volíem era escombrar
els nostres problemes cap a un altre lloc sense solucionar-los, no?
El punt, diguéssim, més delicat és Roda de Barà,
on literalment passa la línia del tren d'arreu roda
per al seu nucli urbà.
S'ha de dir que també, amb el projecte del tercer fil,
atreveix també el seu nucli urbà per a la costa,
per allà on hi ha els càmpings a l'Arc de Barà i al Roc de Sant Galletà
i, en aquest cas, passa per a la llavors.
S'ha previst un pantallament acústic
que considerem que minimitza quasi a zero
tots els possibles impactes que pugui tenir aquest projecte.
Sobre l'impacte del tercer fil,
què diuen els experts que heu consultat?
A veure, és que no volem...
Precisament el que no volem, i no ho farem ja des del primer moment des de casa,
és alarmar ningú.
Diuen que no és la millor solució,
però per el que us podeu imaginar tothom,
vull dir, és que no és el més lògic que les mercaderies passin per la costa
i per allà on hi ha els nuclis més poblats
i, en canvi, els passatgers els passem per parafort, no?
El lògic és invertir
i, clar, tothom et diu, els experts i a la normativa europea,
les directives de matèries perilloses i no perilloses,
és que les mercaderies han d'anar per fora, no?
Tota la resta de coses us les podeu imaginar,
no cal que fem ara aquí dramatismes, no?
He de dir una cosa, també, en pro del màxim rigor,
que la línia parafort-roda només té una via única.
Costa 56 milions i només té una via única.
El que passa és que considerem que té la bondat
que pot ser una línia exclusivament dedicada.
En canvi, el tercer fil ha de ser compatible
amb els 133 trens que a dia d'avui ja passen
per davant del litoral de Tarragona,
dels quals 45 són de mercaderies,
per tant, uns 80 i escaig són de passatgers,
han de ser compatibles amb les mercaderies.
Ara, amb el tercer fil, haurien de ser
que fem un càlcul de més o menys 85 i 85, no?
Ara, si dediquem la línia parafort-roda exclusivament a això,
considerem que per la línia podem treure 45 trens de mercaderies
que ja sabem que hi passen, de dia i també de nit,
de nit en passen 26,
i allà dalt, doncs, en via única es pot anar alternant, no?
Té moltes bondats, a més a més es pot recuperar, si volguéssim,
com a passatgers per tota la línia interior de la costa d'Aurada.
També és una línia alternativa, en cas de problemes a la costa,
poder passar per allà els trens.
Aquest estudi, de moment, l'heu presentat a l'alcalde,
Jura Félix Ballesteros, va ser ahir mateix.
On més el voleu presentar?
Teniu un previst anar a foment, també, a trucar a la porta?
Sí, ho farem a tothom.
Ja us dic que, per respecte, s'ha presentat primer a l'alcalde
i, posteriorment, es presentarà a tothom.
És una qüestió de temps, és una qüestió, literalment,
d'impressions i de demanar hores a tothom
perquè ens agradaria fer-ho de forma correcta
assentant-nos a tothom i no enviar-los pel correu.
Però sí, ho volem enviar a totes les persones
que s'han hi implicat i amb les que hem parlat
en tot el llarg d'aquests mesos, que són força.
Us puc parlar des del president
de la nostra Diputació de Tarragona,
des de també, perquè volem
estendre sempre ponts
i trobar un bon consens amb la Càmera de Comerç
i tant de bo ens puguem reunir amb aquella mateixa taula,
també amb els altres sectors impulsors del Tercefil.
També li farem arribar, per descomptat,
al president del Port,
al delegat del Govern,
al propi Ricard Font,
secretari d'Infraestructures de la Generalitat de Catalunya,
a tothom.
I, si podem, també ens agradaria poder-li entregar
a la pròpia ministra.
Per la informació que teniu
o per la que tenen aquests experts que ha consultat,
teniu algun indici
que Foment tingui sobre la taula
la recuperació del línia de Reu Roda?
Doncs, mira, curiosament,
els nostres enginyers,
els que vam contractar per fer aquest estudi,
que és un estudi preliminar,
he de dir també,
per ser precisos,
que hi ha un estudi informatiu,
que em sembla que veu informat vosaltres
i tots els mitjans de comunicació d'aquesta província,
un estudi informatiu,
que és el que procedeix
amb una obra tan important
com és la del corredor mediterrani,
que porta, per desgràcia,
anys i anys,
crec que, si no m'equivoco,
des de l'any 2009,
pendent de sortir al públic.
I la pròpia ministra va dir
que no se preocupen que en junio,
per al juny del 2012,
en junio,
encara no ha sortit.
Aquest estudi del que estem parlant informatiu
costa una barbaritat de diners
que nosaltres no podríem pagar,
estem parlant de 200, 300.000 euros.
Nosaltres el que hem fet és,
i hem invertit força diners,
no tants com els que he dit ara,
però que persones que estan acostumades
i que són enginyers ferroviaris
que analitzin tots els diferents punts
i diuen,
escolta,
això és possible,
que al fer un estudi encara més profund i tot,
perquè, com pots imaginar-te,
una línia de ferroviaris
s'ha d'estudiar metre a metre,
diu, però això és molt possible
i els números grossos,
amb un esbiaix de més,
d'un 15%,
o sigui, quan parlem de 56 milions,
té unes contingències d'un 15%,
això podria ser possible.
Responent a la teva pregunta,
curiosament,
els nostres enginyers
s'han trobat fent aquests estudis
amb enginyers també de DIF,
perquè s'estaven replantejant
precisament això també,
rehabilitar la línia per a fort,
roda de bra,
i ho celebrem,
vull dir,
ho celebrem també,
val a dir,
que s'ha dit
que les pròpies constructores,
pel fet de la dificultat
de fer un tercer fil,
havien demanat més temps
abans de presentar-los
les seves pliques
de propostes econòmiques,
perquè realment no és fàcil,
i especialment no és fàcil
amb una línia tan saturada
com és la Tarragona-Barcelona.
Imagineu-vos,
com us he dit abans,
passen 133 trens
entre aquestes dues ciutats
cada dia,
dia i nit,
i amb aquesta situació,
que això vol dir
trens cada 10 minuts,
més o menys,
amb aquesta situació
hem de fer una obra brutal
que ha de canviar
totes les vies,
perquè també és l'altre
dels nostres motius
possibles d'impugnació,
o sigui,
això s'ha publicitat,
s'ha venut,
si em permets l'expressió,
com que és una obra de millora
de la línia ferroviària
i és radicalment un canvi
de la situació ferroviària
de la costa d'Orada Nord,
i per tant és una de les altres bondats
de la línia Perefort-Roda
que s'hi pot treballar dia i nit
perquè en molts trams
no hi ha ningú vivint
a desenes de quilòmetres
al voltant
i no ha fet cap trànsit
perquè és una línia
que, com sabeu,
no funciona des dels anys 80.
Hi ha previsió
d'afectació en terrenys dels càmpings,
és a dir,
d'ampliar l'àrea de servitud
de l'actual línia
pel que falta ser fil?
No sé si teniu constància
de que...
No, precisament per això
s'ha fet tan ràpid
la licitació del tercer fil
perquè s'utilitza literalment
totes les mateixes línies
que hi ha ara.
Vull dir,
la nostra preocupació
no és que els càmpings
perdin terreny,
la nostra preocupació
és tot l'impacte
que pot generar
una línia de mercaderies.
Com sabeu,
també està previst
i és una de les coses
que celebro també
que el senyor alcalde
d'aquesta ciutat
hagi dit
que també li preocupa molt
i com deia en premsa
aquests dies
i ahir em se n'anà
també amb altres declaracions
en ràdio
és possible que sigui motiu
que el propi alcalde
impugni el projecte
del tercer fil
hi ha dos aturadors
perdó,
dins del terme municipal
de Tarragona,
no?
Hi ha un aturador
d'un quilòmetre
al balcó del Mediterrani
i hi ha un altre
a l'estació
d'Altafulla de Marit
que com sabeu
l'estació d'Altafulla
no és d'Altafulla
sinó que és terme municipal
de Tarragona.
bé, amb aquests aturadors
d'un quilòmetre
perquè estem parlant
de trens de mercaderies
d'un quilòmetre de llarg
que s'aturen allí
per parar
o per deixar passar
els trens
que van més ràpid
doncs clar,
això té un impacte important
en una ciutat
que repeteixo
i és emocionant
escoltar dia a dia
perquè literalment
és així
quan arriben tots els clients
que molt ben valorada
precisament per tots els recursos
naturals que tenim
llavors si amb tota aquesta zona
i implantem
aquesta infraestructura
doncs es veurà marmada.
S'assumaríeu per tant
a aquesta impugnació
que ja anuncia
que podria fer l'alcalde
si fos necessari?
A veure,
de fer-la,
de sumar-nos
ho farem paral·lelament
nosaltres no et negaré
que nosaltres ho estem estudiant
i és molt possible
que també
igual que l'alcalde diu
i va dir en premsa
que és possible
que divendres
s'acabi fent
aquesta impugnació
per part de l'Ajuntament
nosaltres també
ho estem preparant
i segurament també
també ho farem
precisament per tot
el que hem dit abans
perquè estem a favor
del desenvolupament econòmic
industrial
d'aquesta província
però les coses
s'han de fer ben fetes
les coses ben fetes
tenen futur
com ens ensenyàvem
quan érem petits
fa 20 anys
doncs fem les coses ben fetes
que no ens en penedirem mai.
Ara sí,
canviem de direcció
d'enfoc
i parlem
del turisme
que està a punt
pràcticament de vindre
de les previsions
que teniu
de cara a...
bé perquè ja ho deia
a partir de Sant Joan
és veritatament
Sant Joan
el punt d'inflexió?
aquí cap de setmana de Sant Joan
o aquesta setmana de Sant Joan
quan ja comença
és radicalment
un punt d'inflexió
com bé dius
ara tenim persones
ara tenim
clients
que estan fent vacances
a altres països
està fent vacances
ara mateix a Anglaterra
Alemanya
i Holanda
França va acabar
fa dues setmanes
i ben agraïts
que vinguin
i passin unes quantes setmanes
a casa
s'ha de dir que
curiosament
i no vull ser polèmic
es nota que a Alemanya
va bé les coses
perquè tenim forces alemanys
i és una situació
que no es donava des de feia dècades
i bé
estem contents
que tinguem força clients
alemanys
que com sabeu
i si no ho explico
som bastant amants
del món del càmping
home
s'ha de dir molts
vol dir molts
s'ha de dir que
heu notat
un increment considerat
respecte de l'any passat
per exemple
sí
a veure
no estem parlant
de grans quanties
perquè no estem
a l'estiu
però sí que us puc dir
que els alemanys
han pujat un 40%
sobretot els càmpings
que disposen
de primera línia de mar
que és sobretot
el punt estratègic
que volen els alemanys
volen estar davant de mar
no els importa
que sigui una miqueta
més car
volen estar davant de mar
en canvi els holandesos
que també
són clients
que venen
per aquestes dates
i veus per exemple
Holanda està patint
està en regressió
i es nota
estem tenint
una baixada
d'alemany
perdó
d'olandès
i en canvi
una pujada
d'alemany
i el francès
està dubitatiu
que també ens preocupa molt
perquè el públic francès
és el públic
fins ara
predominant
a la ciutat de Tarragona
a nivell internacional
em refereixo
la previsió
de cara a aquest estiu
d'aquesta temporada
com la veieu
des de l'agrupació
de càmpings
doncs a veure
encara és aviat
cada vegada
per les tendències
del mercat
cada vegada
és més difícil
fer previsions
a llarg termini
veiem que
està menys animada
que altres vegades
però
dic una cosa
que és molt evident
però és que
és realment efectiva
i és que
depèn del temps
es noten
a les línies telefòniques
o no
vull dir
el fet que a l'abril
i al maig
haguem tingut un temps
tan dolent
fa que el client
hagi retardat
les seves vacances
i això
vull dir
o la presa de decisió
d'on anirà
de vacances
el fet que
les últimes dues setmanes
hagi sigut millor
doncs han sonat
més el telèfon
i puc dir que
s'han notat
a les reserves
desitgem que
al final
els clients
segueixin venint
tot i que
estem convençuts
que es tornaran
a repetir
les dinàmiques
que ja hem anat
explicant
fins i tot
en aquest estudi
de reduir
estances
fent una despesa
molt
compactada
molt
assenyades
respecte a la despesa
sobretot
en restauració
també
avui coneixem
les dades de l'atur
avui les reflectíem
les dades de l'atur
que s'han reduït
a més de 2.000 persones
a la nostra demarcació
i teniu alguna cosa
a veure
al món del càmping
en aquesta reducció
de l'atur
perquè deien els sindicats
per exemple
que hi ha la sessionalitat
de cada any
d'aquesta època
de l'any
això que comencen
les contractacions
de serveis
pels diferents sectors
el vostre
és un dels casos
i ja començar
les contractacions
de personal
Sí
són aquestes dates
són principis de juny
finals de maig
home es notarà més
com tu ho has dit
cap a la segona quinzena
de juny
que és quan
hem d'estar tots preparats
per les vacances
escolars
tradicionals
que són les grans
tant a Espanya
com a Europa
que són de Sant Joan
fins a setembre
nosaltres comencem
l'11 de setembre
o el 12 de setembre
i els estrangers
comencen a principis
de setembre
però aquestes franges
és quan
nosaltres tenim
més treball
i per tant
hem de contactar
més personal
per donar
el servei
a dia
als clients
En conjunt
l'agrupació
els diferents
càmpics que hi ha
quantes persones
més o menys
et doneu feina
al llarg de la temporada
perquè
és una xifra
que hem conegut
Sí
directes
i indirectes
estem parlant
d'unes 500 persones
aquestes són les persones
que estan treballant
pels càmpings
en directes
estàvem parlant
d'unes 350
i després
hi ha 150
de persones puntuals
socorristes
que potser
estan subcontractats
o serveis puntuals
que venen a fer
per hores
i després
no tenim en compte
totes les
empreses de proveïdors
que ens venen
a servir
com són
per exemple
tots els
camions
d'alimentació
i de begudes
que entren cada dia
a tots els nostres
establiments
nosaltres
com ja sabeu
som 7 càmpings
alguns més grans
altres més petits
facturem 15 milions
d'euros
a l'any
i tenim
el 70%
dels llits
de la ciutat
tenim 6.800 llits
disponibles
per tothom
que vulgui dormir
a casa
avui és el dia mundial
del medi ambient
no s'entendria gaire
el món del càmping
sense un entorn natural
abans parlàvem
de les platges
però també
d'altres espais
que confoleixen
amb el món del càmping
Sí senyor
el nostre públic
busca això
de fet
nosaltres estem venent
el privilegi
de l'aire lliure
de poder fer
una estança
de lleure
en un espai obert
com ja he dit
algunes altres vegades
els francesos
ho venen
i crec que està
molt ben venut
el càmping
com hoteleria
en horitzontal
a l'aire lliure
nosaltres som això
és com
intentem
donar el mateix confort
que es pugui trobar
tothom en un hotel
ho dic també
faig la comparació
de l'hotel
perquè potser
el públic
està més acostumat
a l'hotel
que no pas al càmping
però té les mateixes
prestacions
que un hotel
sobretot si ho comparem
amb els bungalows
i després té
la bondat
que estàs a l'aire lliure
i
amb una llibertat
d'espais
que s'assembla molt
per qui hagi tingut
la sort
de disfrutar
encara que fos
només els estius
de l'ambient de poble
s'assembla molt
un ambient de poble
un càmping
Quan aneu a les fires
internacionals
hi ha alguna
no sé
alguna direcció nova
que s'estiguin perdent
des d'algun punt
ja sigui d'Europa
o no sé
d'altres punts
que creueu
que es pugui
aplicar aquí
a casa nostra
és a dir
es pot reinventar
d'alguna manera
el món del càmping
o ja està tot inventat
i ja està tot allò
Sí, sí
no m'agrada
que facis aquesta pregunta
mira
el món del càmping
es pot reinventar
sí, sí
clar que es pot reinventar
ara de fet
està sortint una tendència
que es diu
glamping
que vol dir
càmping
amb glamour
és a dir
que tenir
com us deia abans
tenir totes les bondats
del càmping
tradicional
però amb comoditats
i això sobretot
es veu representat
amb unes noves tendes
que s'assemblen
a les tendes
dels safaris d'Àfrica
com saps
quan les persones
que es poden permetre
anar a fer safaris
a Àfrica
no vull ser polèmica
ara
acostumen a dormir
als parcs nacionals
de Nigèria
i altres
amb tendes de campanya
que tenen
molt de confort
llavors nosaltres
dins del món del càmping
s'ha adaptat
aquest tema
i llavors hi ha tendes
de campanya
que dins
tenen la seva dutxa
també tenen el seu PC
i té un ambient
de tenda
amb clamor
de tenda
de les pel·lícules
d'Àfrica
si això és la tendència
unes altres tendències
són per exemple
tipis
les cabanes
les cabanes dels indis
altres tendències
són cabanes
als arbres
també
aquí a la costa d'Obrada
és que jo sàpig
encara no se n'han posat
però cap a Girona
i sobretot als càmpings
d'interior
estan fent-ho
això
a França
s'està utilitzant molt
tot aquest tema
i després
una tendència també
que s'està utilitzant
a França
i que segurament
entrarà aquí
ben aviat
són les tematitzacions
dels bungalows
amb la línia
Port Aventura
per exemple
perquè m'entengui
és fàcil
intentar fer
un tipus
de
ho he vist a França
per exemple
a la Provença
representes
precisament amb això
que et comentava abans
que els càmpings
s'assemblen als pobles
tematitzar
els bungalows
com si fossin
cases de poble
àntics
Ja per anar acabant
Joan Anton
l'objectiu
és mantenir
aquest estiu
o som una mica
agosserats
i podem
repuntar
algunes dècimes
Intentem
mantenir-vos
mantenir-nos
i ja veurem
sobretot
important és convencer
el client
el món del càmping
també té una particularitat
és que moltes vegades
el client ve
sense una data final fixa
llavors
si se sent còmode
i el tractes bé
i el clima també ajuda
es queden més dies
llavors
aquest és el nostre repte
fer-ho bé
perquè s'hi quedin
Doncs esperem que així sigui
ja no irem parlant
al llarg de la temporada
perquè a més a més
tenim bones relacions
amb els vídeos de càmpings
i direm
tenim alguna sorpresa preparada
per vosaltres
que us podrem fer
fins i tot
algun reglet
per antena
Joan Anton
gràcies per acompanyar-nos
i fins la propera
que vagi molt bé
Gràcies
Gràcies