Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No, no, no, no. Organització xinesa va a banda.
Però i tu hi has anat alguna vegada a Montblanc?
No, no, no. Això, plans futurs potser sí,
però bueno, de moment encara estem iniciant-nos
amb tot aquest tema d'ultratrail i encara queda molt.
Bueno, t'estàs iniciant, però escolta'm, segon, eh?
Sí, sí, sí.
Tu no te vas de marxar cap a la Xina, no?
Bé, bueno, la cursa també a posició, sí.
Al final va ser una mica sorpresa.
Durant la cursa, doncs, potser tu acabaves...
No m'ho acabava d'imaginar, ho veia,
però fins al quilòmetre 10 anava primer
i, clar, o sigui, veus que vas primer,
tires més fort del que pots, potser,
i al quilòmetre 11-12
em va passar un company, un suís,
que, bueno, ell ja va agafar el seu ritme
i va anar directe fins al final.
Llavors, després, al quilòmetre 21-22
em va tornar a passar un altre, un portuguès
que havia de la Federació de Triatló de Portugal.
Vam compartir uns quants quilòmetres junts,
però, bueno, també va acabar tirant
i així ja fins al quilòmetre 30.
Però es veu que el portuguès,
el corredor portuguès,
es va desviar en algun punt del recorregut
que no acabava d'estar tan poc senyalitzat
com de via, potser,
o, bueno, es despiste d'ell, també,
i me van avisar,
córre, córre, que queden 10 quilòmetres
i va a segon, no sé què,
i, bueno, llavors, a partir d'allí
vaig tirar la resta, sí, sí.
Escolta'm, 20.000 esglaons?
20.000 esglaons, diuen ells.
Jo estic segur que n'hi havia més, vamos.
És que, clar, és que imagineu-vos el panorama
perquè aneu per sobre de la muralla, no?
Sí, sí.
Hi ha alguns trams que suposo que no hi ha muralla, no?
Està mig de ruïda.
Sí, la cursa, més o menys,
estava formada per 30 quilòmetres de muralla,
uns 7 quilòmetres de camí de terra,
més o menys, així, camí com de muntanya,
i després, doncs, que davant,
la resta, una mica de camí asfaltat,
però, vaja, que eren 3, 4 quilòmetres.
Sí, sí, els trams de muralla,
doncs, el que diem, els esglaons,
a mi m'havien comentat,
és que no hi ha ni un esglaó que sigui igual,
i és veritat.
O sigui, en sec, trobaràs un esglaó de 60 centímetres
que havies de, o sigui, amb les mans,
directament pujar i trapar,
i després, en sec,
doncs, hi havia esglaons que estaven derruïts,
o sigui, molt uniforme tota la cursa.
El temps se't va acompanyar, no?
El temps meteorològic?
El temps va ser una de les causes
que va fer que la gent abandonés
d'una forma massiva.
O sigui, pel matí, havíem de sortir
a les 8 del matí,
temes d'organització,
el que dèiem,
doncs, potser faltava una mica d'allò,
vam acabar sortint una mica més tard,
i estàvem ja a uns 15 graus a aquella hora,
i en sec la temperatura va pujar,
però fins als 28 graus,
en algun punt de la carrera, sí, sí, sí.
I, escolta'm,
guantes 7 hores, 31 minuts, 29 segons,
com es fa, això?
Escafeu ruïm i escafeu...
a partir que ja ho saben, eh?
Però, com tu fas?
Doncs mira,
vas fent, a poc a poc,
amb calma,
i quan arriba un punt d'avituallament
o et vas enganyant el cap,
l'important és,
sobretot,
quan les cames vas allà amb rampes o...
Jo des del quilòmetre 12,
taig la veritat,
ja tenia sensació de rampes,
no sé si era la Calols,
i la Ons, tal,
i clar,
quedaven encara 30 quilòmetres,
doncs has d'anar enganyant el cap,
no te queda un altre.
Doncs vinga, va,
fem 5 quilòmetres més
i recuperem una miqueta,
bevem aigua,
ens mengem un plàtan
i tornem a arrencar.
I així fins que, bueno,
cada vegada veus l'arribada
més a prop,
més a prop,
més a prop,
i al final,
doncs estàs allà.
Les vistes t'haurien sent impressionades,
no?
Les vistes al voltant?
Aquesta és una pregunta
que tothom fa,
què t'assembla la muralla,
què tal les vistes,
i sincerament...
No veus res, no?
No he vist la muralla.
Veia els glaons,
els glaons cap a dalt,
cap a dalt,
cap a dalt,
i en algun moment
volia pensar,
va, Sebas,
mira la muralla,
mira el paisatge i tal,
però és que no tenies temps
perquè no t'ha deixat,
no t'ha deixat.
Ja he vist les fotos.
Sí, sí.
Vas,
fa molt que corres?
Bueno, sí,
jo practicava altres esports abans,
però en 17 anys ja
vaig fer la meva primera mitja marató
i diguem que, bueno,
que en els últims 3, 4 anys
és quan he començat a competir
cada cap de setmana
i anar sumant quilòmetres
i curses de diferents tipus, sí.
Escolta,
em diuen els companys de control
que hi ha una persona
que et vol felicitar.
Sí.
Em sembla que,
espera un segon
que et posarem un auricular
perquè si no no caldrà.
Mira, podràs escoltar-ho.
Hi ha algú que ha trucat
i et vol felicitar.
Anem a veure qui és?
Sí, sí, tant.
Ens saludem.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal?
Bon dia, bon dia.
Què tal, com estem?
Molt bé, molt bé, aquí a casa, mira.
A veure, aquí a casa,
qui és Sebastià?
Qui és aquesta persona
que ens ha trucat?
Et sona la veu o no?
Ara si dius que no,
que et sona la veu o no?
Sí, sí, sí.
Digues alguna cosa més,
convidat sorpresa,
que no acaba de situar-te.
Sí, sí, ja no és sorpresa,
ja no és sorpresa,
ja sé qui és.
Qui és?
Sí?
Mon pare, no?
És ton pare.
Com se diu, per cert, ton pare?
Sebastià Baciana, mira.
Sebastià, molt bon dia.
Sebastià, pare, molt bon dia.
Hola, bon dia, bon dia.
Bueno, escolta'm,
ton fill fa molt que córrer o què?
De petit ja anava corrents o què?
Sí, i tant, i tant.
Sí, sí.
És que no te sento gaire bé,
no sé què passa.
M'entens?
Bueno, intentaré parlar molt a poc a poc
perquè t'arribi bé el so.
a veure si t'arriba millor.
Bueno, escolta'm,
com ho has viscut, això?
Ara ens escoltes, Sebastià?
Hola, Sebastià, ens escoltes?
Ara, espere, que tornem a trucar, eh?
Tornem a trucar-te.
Era una sorpresa, Sebastià.
Ara tornem a trucar-te a ton pare, no?
Sorpresa, sorpresa, sí.
Com ho van saber, aquí a casa,
que havies quedat segon?
Vas poder enviar algun WhatsApp?
Doncs, bueno,
el tema de les comunicacions
ja està difícil
perquè no pots fer servir el Facebook,
no pots servir el Twitter
i avui en dia aquestes coses,
clar, o sigui,
són bàsiques de la nostra vida,
quasi, estem tot el dia posats.
I jo aquí vaig deixar, doncs,
un amic, l'Enric,
que des d'aquí l'agraeixo la seva tasca
i anava, doncs,
informant a tota la gent,
a tota la ciutat.
I amb uns pares,
doncs sí,
amb WhatsApp,
amb una amiga que està allà,
també una tarragonina
que està allí treballant,
la Raquel,
que ha estat, bueno,
que ha format part del viatge,
que ha organitzat tot,
em va buscar la cursa,
s'en va encarregar,
té inscripcions,
tot això,
doncs ella també anava informant
en directe a l'Enric
i així vam fer un equip
que, mira,
vam intentar.
Clar, perquè no és allà,
dir, mira,
me'n vaig a la Xina,
a la marató de la Xina,
a la muralla de la Xina
i vaig i ja està.
Aquí hi ha tota una preparació prèvia, no?
Sí, sí, sí,
hi ha una preparació prèvia
i sobretot el tema
tractant-se també de la Xina.
És un país que no pots anar
sense haver-t'ho preparat
perquè allí te trobes després
amb mil impediments,
o sigui,
problemes per realitzar coses
que potser són molt bàsiques aquí
i llavors,
sí, sí,
menys mal que vam fer
un bon equip entre tots
i al final va sortir tot perfecte.
Vas anar tu sol d'aquí de Tarragona?
Sí,
des de Tarragona
vaig anar allò sol
i llavors,
doncs allà
ja me vaig trobar
amb la meva amiga,
t'ho dic,
la Raquel que està allí treballant
i vam estar allà
els 13 dies.
13 dies.
13 dies,
sí,
sí,
vam marxar 8 dies abans de la carrera
més o menys
per aclimatar una mica,
bueno,
també aprofitar una mica
de turisme,
tot això
i després,
doncs ja,
la carrera
i els últims dos dies
que van ser un patiment allà.
Vas córrer abans de la carrera,
no?
Allò que diuen
que s'ha de reservar energia,
o vas fer alguna cosa?
Sí,
bueno,
em sortia a estirar una mica
les cames
a veure com sentava
córrer per allà,
però bueno,
no gaire cosa,
tirades de 10 quilòmetres,
tranquil·lets,
bastanta bicicleta
perquè per allà tothom
se mou en bicicleta,
gairebé tothom
i bueno,
això és el que vam anar fent.
Perquè on estàveu ubicats
allò geogràficament?
En quin punt estàveu?
Per les xines molt grans.
Sí,
sí,
bueno,
nosaltres estàvem a Pequín,
vam anar uns dies
a fer turisme
a una altra zona
així de muntanya
que vam aprofitar
per fer uns entrenaments
allà a muntanya
per la zona de Kilín,
Jançó,
tot això
i llavors vam tornar
a Pequín
una altra vegada
i la muralla,
el tram aquest de muralla
on se disputava la prova
més o menys
estava unes dues hores
en cotxe,
a dues hores
de la ciutat de Pequín.
Per cert,
la samarreta que portes
ja per aquí
ja posa alguna
de la muralla xina
i del tenis Tarragona,
vas córrer amb aquestes?
Sí,
bueno,
aquesta és la samarreta
que portava abans de la cursa
i després també,
bueno,
lògicament agraïn
als patrocinadors
al Club Tenis Tarragona
i al Viac Indústries Químiques
que han ajudat
doncs a que la prova
es faci una mica més fàcil
i doncs era un petit detall
perquè ells estiguessin
allà presents també.
Recuperem l'altre Sebastià,
Sebastià Baciana.
Sebastià,
ara sí ens escoltes?
Sí, sí, ara sí.
Bueno, escolta,
aprofita per felicitar-los si vols,
eh?
Que ara no t'escolta ningú.
Doncs, bueno,
jo ja l'he felicitat,
diguéssim,
bueno,
hem estat,
no ens veiem molt,
però bé a dinar
i bé a moltes hores aquí
i no hem tingut
tan bon temps
per poder
encara parlar
i tot això,
però vaja,
molt bé.
Ja corria,
el que et deia abans,
ja corria de petit
el Sebastià o no?
No, no,
no corria gaire,
jo corria més bé
arreu d'ell,
no, vaja,
per això.
Ja el feies córrer,
abans, eh?
Sí, sí,
per això.
Però bueno,
mira,
no,
sempre hi ha agradat
a l'esport,
diguéssim,
però vaja,
no,
això,
diguéssim,
de córrer d'aquesta manera,
doncs no,
no m'ho esperava,
vaja.
Quan t'abans
que s'anava
a la muralla xina
a córrer o la marató,
què vas pensar?
Home,
vam quedar
tant semana com jo,
vam quedar així una mica,
no ho dic,
home,
perquè t'has d'anar tan junts
i si per aquí a prop
no fa falta
que vagis,
però sí,
tenia molta il·lusió
anar allí
i, bueno,
doncs mira,
la cosa,
doncs que sí,
jo crec que li ha anat bé
i li ha servit,
diguéssim,
no sé,
oi,
sí,
sí,
a mi m'ha agradat
que hagi anat allí,
no sé.
Perquè clar,
Sebastià,
Sebastià,
fill,
clar,
dins la marató a Tarragona
no cal anar a la xina,
no?
Sí,
sí,
i tant.
Bueno,
s'ha de fer una mica de tot
avui en dia
perquè en aquesta vida
s'ha d'aprofitar
i s'ha d'anar buscant
curses per diferents parts del món
i aquesta era una de les que,
no sé per què,
sempre havia tingut
ja des de feia uns anys
que pensava,
ostres,
la marató a la muralla xina
i, bueno,
de moment,
doncs mira,
el repte aconseguit
i ara ja,
doncs a pensar en una altra prova
i a seguir sumant.
Sebastià,
Sebastià,
para,
i quan s'ho van dir
tot això
es van quedar així una mica
i diusim,
carai,
no se l'esperàvem,
de veritat,
que quedés així
en tan bona posició.
Bueno,
escoltem,
Sebastià,
Sebastià,
va ser a la nostra sorpresa,
perquè ell no ho sabia
que et trucaria.
Ah,
no, no.
Ell no ho sabia res,
t'hem trucat de sorpresa
perquè ho poguessis felicitar
en directe.
Molt bé.
Tu corres,
per cert,
o no?
No,
jo no corro gaire,
jo no...
No t'agafarà mai
d'allò de la seva?
Sí,
agafa,
perquè jo l'acompanyo
molt en moltes curses
i tot això,
i sí,
dic,
tinc que començar,
però no sé quan començaré.
A vegades sí,
com tinc el mateix nom,
doncs dic,
mira,
m'entens?
A vegades a les curses,
doncs mira,
vaig Sebastià a la Siana,
doncs hi quedarà tant.
Si tu ets el que fas
la foto d'arribada,
no?
Sí,
ells no corren,
però aguanten els quilòmetres
igual que jo,
perquè estan a totes les curses.
Sí.
Sebastià,
una forta abraçada a la família
i gràcies per la sorpresa.
Molt bé,
a l'altros,
moltes gràcies.
Seguim parlant amb l'altre Sebastià,
Sebastià no m'aclars,
que tu dius a casa,
mira,
em vaig a la Xina
a fer la Marató de la Muralla.
A la Tarragona
vas córrer,
a la Marató de Tarragona o no?
Aquest any no vaig participar
a la Marató de Tarragona,
tenia moltes ganes,
ja que era també el primer any
que es disputava aquí a la ciutat
i penso que aquesta ciutat
doncs mereix tindre proves
d'aquest tipus,
però,
bueno,
no va poder ser
perquè partem a calendari,
nosaltres ens marquem un calendari
que intentem seguir ja
plantejat
i aquesta va ser la decisió
per no córrer.
Jo us vaig seguint
a través del Facebook
els runners del grup
de Tens Tarragona
i de fet
teniu un calendari
que va bastant ampli
de curses.
Sí, sí,
nosaltres podem dir
que més o menys
comencem al setembre-octubre
i ara fins al 21 de juny
que tindrem l'última cursa
doncs més o menys
anem competint
no cada setmana
però de vegades
se n'ha de parar una miqueta
però sí, sí,
vam fer tota la part
totes les curses d'asfalt
i ara ja hem tornat
a canviar el trail
i així fins que arribi
l'última.
La propera quina serà?
La propera parada?
La propera parada
la setmana que ve
cursa o titxers
aquí a la ciutat.
L'Artur Aragonès
el passa que l'Artur
ho hem dit a vegades
amb el Pep Calvet
que ve aquí els divendres
que està acostumat
a anar en moto
llavors, clar,
moto és una cosa
i corrent és una altra
Sí, sí,
l'any passat ja...
Són durilles
a la que no us espanti ara
Sí, sí, sí
en sec te trobes unes rampes
allà que sí
són dignes de pujar en moto
però bé,
es pujaré en corrent.
fareu aquesta l'autí
que és més endavant
també hi ha alguna altra
del calendari així
a nivell...
perquè aneu a nivell
de tot Catalunya, no?
És a dir,
no els limiteu només
a tot Catalunya.
Sí, sí, sí
ens movem més o menys
per tot Catalunya
per les curses així
que són una miqueta
més importants també
però bé,
ara d'aquí
a final de la temporada
intentarem disputar
les proves que es fan
a la ciutat
lògicament,
com sempre
la cursa de la mina
o la puja del llorit
unes clàssiques
i llavors
doncs ens queden
dues grans proves
encara per acabar
o sigui,
la Reus Prade de Reus
55 quilòmetres
de muntanya
i que la fem
sobretot
en preparació
a l'últim
grap repte
que fem
al Running Club
Tenis Tarragona
que sempre intentem
tancar la temporada
amb una prova
de llarga distància.
L'any passat
vam anar a Carros de Foc
vam estar
quasi 23 hores
allí de carrera
i la fem aquí
o sigui,
sortim junts
i arribem junts
és l'important
per a nosaltres
després d'entrenar
tot l'any
i aquest any
anirem a Andorra
a fer l'estrail
83 quilòmetres.
Carai,
la Carros de Foc
que és el que va
pels refugis
molt bé
la cursa dels refugis
vas per pics
bàsicament
sí, sí
10.000 metres
de desnivell acumulat
més o menys
en 60 quilòmetres
i aquesta d'Andorra
com és?
aquesta d'Andorra
doncs és també
és com una volta
diguéssim
al cor d'Andorra
són 83 quilòmetres
de
de muntanya
de muntanya
sí, sí, sí
i també
desnivell acumulat
més o menys
té uns 10.000 metres
m'ho sembla a mi
Sebastià
o hi ha molta afició
i cada cop més
a córrer
en general
però també a Renor
sí, sí, sí
tot això
ja fa uns anys
que s'està veient
perquè les curses
cada vegada
multipliquen
i multipliquen
i multipliquen
les inscripcions
i s'acaben
les inscripcions
abans de
abans que
es faci la cursa
bé
tot això
perfecte
sortir per Tarragona
a més a aquesta ciutat
pots anar per la tarda
allà al passeig marítim
pots anar a qualsevol lloc
te trobes a gent corrent
a totes les hores
doncs
és bonic de veure
i aquí a Tarragona
trobo que sí que és una ciutat que bueno
tenim la mitja marató
ara tenim la marató
tenim moltes curses
de 10 quilòmetres
de 5 quilòmetres
doncs hem d'aprofitar
i que segueixi
per cert
quan vas arribar
de la Xina
al club
van fer un homenatge
van fer una recepció
a mi també
pel Facebook
la fotografia
i l'escalinat
aprofita
si vols dir alguna cosa
i també hi ha uns quants cracs
que arriben
ahir al club de running
la secció de running
del tenis Tarragona
doncs
són molts
i la veritat
que molt bons tots
o sigui
bons runners
i millors persones
la veritat
que treballar amb aquesta gent
és tot un luxe per mi
i bueno
res més
no puc agrair
en paraules
tot el que fan
ja fa fe no dir cap nom
perquè si en dius un
i te'n deixes algun
sí sí
doncs
escolta'm
Sebastià Baciana
l'enhorabona
per aquesta cursa
aquesta cursa
la marató
de la muralla xina
que ha quedat segon
aquest aleta tarragoní
de la secció
o responsable
de la secció de runners
del club tenis Tarragona
i per cert
si algun s'escolta
i es vol fer del club
no té cap problema
és a dir
que serà benvingut
i tant
benvingut
a les nostres sortides
de running
a la pàgina web
del club
es pot informar
i sobretot
que vingui
i a gaudir dels quilòmetres
amb nosaltres
a tu li preguntes
se m'ha oblidat
com va ser la sortida
com va sortir
la sortida
era amb escales
no
o sigui
hi havia diferents distàncies
hi havia 5 quilòmetres
10 quilòmetres
mitja marató
i marató
el mateix dia
a la mateixa hora
de la sortida
l'únic que
l'organitzador
va decidir
que primer sortissim
els de la marató
era una sortida
molt estreta
o sigui
res a veure
amb les sortides
que estem acostumats aquí
però bueno
ens vam col·locar allà
140 corredors
i ja cap amunt
ràpid cap amunt
et vas poder col·locar
sí
això més o menys
ja ho coneixes
és igual aquí
i a la Xina
si t'has de col·locar bé
si vols sortir bé
i sí
ja ens vam col·locar
per davant
i l'organització
què tal
l'avitallament
tot plegat
l'organització
sempre esperes
una mica més
o potser
és el que dèiem abans
o sigui
les compares aquí
amb les proves
de casa nostra
i llavors
doncs
trobes moltes coses
a faltar
únicament
únicament teníem aigua
els avitallaments
un punt en plàtan
l'aigua en sec
que arribaves
estava calenta
que clar
que al final
me la veig calenta
però ja no me la veig directament
però bueno
són coses que li donen
que la prova
fa sigui una mica més difícil
més esforç encara
i que al final
quan acabes
encara és més bonica
tu portaves
portaves ja
beguda energètica
portaves alguna cosa
no?
bueno
jo tenia un punt
on estava
situada la meva amiga
Raquel
i allí més o menys
doncs tenia una mica
de coses necessàries
o coses que pensava
que em podien fer falta
la veritat
que beguda energètica
no en tenia
i la vaig trobar a faltar
durant la cursa
però bueno
vaig intentar
amb gels
barretes
anar compensant una mica
i així
fins al final
el moment
i acabem
el moment més dur
aquell que dius
d'aquí no passem
va arribar
la barrera
que diuen
aquella no
el muro
que diuen
sí
el muro
bueno
el muro
clàssic normalment
és el quilòmetre 30
però t'ho dic
jo
vaig patir massa aviat
el quilòmetre 12
ja anava amb sensació
de rampes
el quilòmetre 15
ja em vaig haver de prendre
magnesi
per evitar les rampes
i el quilòmetre 20
me'n recordo
perfectament
quan vaig veure
quan vaig veure
els meus companys
de Raquel
doncs
va ser en plan
encara queden 22 quilòmetres
això serà molt llarg
no sé si
no sé si acabarem
i ella
després m'ho deia
a l'acabar la prova
deia
ostres
pensava que de veritat
no ho faríem
però bueno
al final
el que deia
es vas enganyant el cos
es vas enganyant el cap
i fins al final
per cert
a la Raquel
li enviarem l'entrevista
que està a la Xina encara
sí
està a la Xina
està a la Xina
en tius de fer un correu electrònic
li podem enviar l'entrevista
a la MP3
perquè
sí
hi ha moltes referències
i va ajudar molt
amb la cursa
home sí
sí
va ser 100% necessària
Sebastià Baciana
que corris molt
que corris molt lluny
i que
bueno
gràcies per compartir amb nosaltres
aquesta experiència
de la Marató de la Morella Xina
moltes gràcies
moltes gràcies a vosaltres
gràcies