Ara sí, passen ja gairebé un quart d'hora de les 12 del migdia.
Jo estic a toquetejant internet, que sempre és una eina que ens va molt bé
mentre fem les entrevistes per acabar-nos de documentar i acabar de tafanejar.
Ho podeu fer també, només cal que feu un Google posant Arpa Tarragona,
associació de restaurants de la part alta, Arpa Tarragona,
i fareu cap a la seva pàgina web, que la veritat és molt divertida, molt neta, molt clara
i a més amb informació molt concisa.
Les activitats des del 2009 que estan ja referides,
busquem les del 2013 i ens ha direccionat l'activitat que els restauradors de la part alta
estan duent a terme ara mateix, el primer festival Arpa.
Atenció perquè s'acaba, ens queda aquest cap de setmana i el cap de setmana vinent ja.
fins al dia 8, em sembla, 9-7, 7, que és dissabte, no?
És l'últim dia, dos caps de setmana, per tant, en què podeu gaudir del bon menjar
amb aquests menús tancats, amb aquests preus arrodonits,
amb l'afegitor de la música en directe.
Nosaltres us ho hem vingut explicant amb els protagonistes des del començament,
això era començament d'estiu,
i ja anem tancant amb els darrers restaurants que ens queden.
Dos convidats pel que fa al món de la restauració,
Agustí Ferreres, del restaurant Lauriga.
Bon dia, Agustí.
Hola, bon dia a tots.
I a la Rafel Colmenero, del restaurant Ares.
Rafel, bon dia.
Què tal? Bon dia, com estem?
Bé, després parlarem amb la Sumarín, dels Angels Dust,
que avui no poden ser amb nosaltres,
sempre hem volgut tenir música en directe,
però clar, ens queden pocs grupets,
i a la que no poden o ens fallen no tenim pla B.
La Sú la tindrem per telèfon,
però sí que ha tingut a bé passar-nos música enregistrada,
música d'aquesta que fan ella i el Toni Hernández,
i vaja, ens farem l'efecte de com si estiguessin aquí, eh?
A veure, ara que se'ns està acabant la promoció,
quina valoració en feu des dels vostres restaurants?
Crec que a més l'Agustí és la primera vegada,
bé, per tots és la primera vegada,
però música no n'heu tingut mai a casa, no?
Bé, jo sí, jo individualment hem tingut alguns grups,
hem estat també algun any amb el Lixi de Tarragona,
i la veritat que és una experiència molt positiva,
i sobretot molt divertida.
Divertida?
És molt divertida.
Per què, per què?
Bé, no és el mateix atendre algú
quan està menjant amb un grup d'amics,
que estan d'acord que estan per menjar,
i per la conversa, que tindré uns amics,
escoltant música i gaudint del sopar.
Mires la sala i veus a tothom superatregat, no?
Exactament, tots miren cap al mateix lloc, no?
Llavors és diferent.
Cap al mateix lloc que en el cas de l'Auriga, on és?
On situaven els músics?
Ah, a l'Ostrem Abaix, al menjador d'Avall, sí.
Ah, molt bé, perquè així queda com a més...
Rodeixades d'un arc romànic,
arcs medievals, tenim dos petits arcs romans,
Rodeixades d'història.
Molt bé, està molt bé.
Per tant, el menjador de dalt el teniu tancat?
Sí, sí, sí, tan sols tenim els clients a la part de baix.
Aquests dies estem tan sols per ells.
Rafa, vosaltres a l'Ares, com que teniu la terrassa, ho feu allí?
Exactament, en la nostra casa és una mica diferent.
Sí, és la primera vegada que tenim música al restaurant,
i la veritat que a la terrassa, doncs, a l'última hora,
quan ja la gent està acabant de sopar,
comencem amb el tema musical, que han fet sol, jazz, blues, música moderna,
doncs, es crea un ambient, doncs, la veritat, que és molt agradable.
A més, el si a la terrassa i el si a la plaça, a la plaça del fòrum,
se us deuen ajuntar persones d'altres terrasses,
potser no que s'aixequin i veuen a veure.
La veritat és que ha vingut molta gent.
A banda de la gent que està sopant, doncs, quan escolta la música,
que és un to bastant veixet, vol dir,
no fan gaire si d'oil, però si s'acosta molta gent
que està a les terrasses al costat de dient,
mira, a veure, què passa.
I també podem veure que a Tarragona, doncs, no tot és una miqueta morta,
sinó que es fan activitats a nivell col·lectiu, a nivells privats,
i la veritat és que és molt agradable.
A l'Ares, dèiem, està a la plaça del fòrum.
A l'Ares, a la plaça del fòrum.
Molt bé. A Lauriga, recordem-ho, Agustí.
Carre Salines, número 5, al costadet de l'Ajuntament.
Sí, al carreronet que muntem.
on, doncs, allí estem naltros.
Quina valoració en feu? A part de divertit,
que aquest és un adjectiu que encara em sembla
que no me l'havia dit ningú,
a nivell de productivitat, no?
De dir, ho surt a compte, no ho surt a compte,
heu tingut cares noves, gent que ha vingut expressament per això,
heu fidelitzat. Com veieu el públic?
Bé, naltros hem tingut de tot.
Hem tingut clients, hem tingut clients que hem repetit,
perquè cada un dels sopars hem tingut música diferent
i plats diferents, hem tingut cares noves,
hem tingut cares noves que hem repetit,
o sigui que naltros estem contents.
I naltros també, la veritat, és que ha vingut molta gent,
a banda de la clientela nostra pròpia,
per el nostre producte, per la nostra oferta,
doncs moltíssima gent que,
inclús avui que tenim concert,
doncs que ja reserva taula
perquè no es vol perdre el concert,
vol dir, no estem parlant de dos, de tres,
sinó més, potser més de vint persones que aquesta nit
volen tindre una taula al restaurant
i està motivat per el fet que ve un grup a actuar.
Val, per tant, realment sí que us ha tret clientela.
No és allò la casualitat de dir,
ah, hi passava per aquí i avui vinc a sopar, eh?
Ja us han reservat.
La veritat és que estem, bueno, tots,
perquè entre naltros parlem i comentem,
estem tots supercontents
i la veritat és que s'ha vist una diferència
entre tindre concert i no tindre concert.
Sí, estàs d'acord, Agosti, i tu també, això ha passat.
Bueno, naltros, amb casualitat,
aquests dos caps de setmana,
inclús sense concert, hem treballat igual.
Clar, perquè...
Però, bueno, ha sigut per unes altres circumstàncies,
però els dies dels concerts en concret
crec que el 90% de la gent venia al concert.
Algú ha vingut a sopar
i s'ha trobat el concert allí,
però ha sigut no més enllà del 10%.
Què en diríeu de la qualitat dels grups?
Bé, dels grups o dels duets,
perquè diem grup, però moltes vegades
hem patit format, no?
Tots el que hem passat.
No estic sorprès, la veritat,
que no me l'esperava,
però som molt més bons del que jo em creia
i tenen un nivell per altíssim,
tots, tots, fins ara.
aquesta nit i l'Ancle Cruells,
però l'Ancle Cruells vam estar fa dos mesos aquí
amb aquesta emissora de ràdio,
la vaig escoltar aquí en directe,
avui vol dir que l'escoltaré gravada,
però fa un mes i mig la vam escoltar en directe,
i la veu que té realment és impressionant.
que tenen molta qualitat.
Sí, no tens la Cruells avui, eh?
No.
Que ho sàpigues.
és que, per això m'he quedat parada.
Àngel Dust, Àngel Dust.
Àngel Dust, que vam estar aquí.
Val també per la Carla Cruells,
que la vam tenir la setmana passada en directe,
i Déu-n'hi-do, és que clar.
La setmana passada era el que se m'havia quedat al cap.
S'ha de quedar clavada al cap, la veu, eh?
A Carla la tinc jo demà a l'Àuriga,
disfrutarem d'ella,
i Àngel Dust, la veritat,
que va ser el nostre primer grup que vam tindre a l'Àuriga,
i ella té una veu impressionant.
De moment, doncs, us està funcionant bé el tema de la música.
A més, suposo que,
ho comentem sempre amb ells, no?
Vull dir, gent que estan acostumats ja a tocar en proximitat al públic,
en locals...
Tot molt professionals.
I també una altra cosa que hem de dir,
que ells mateixos també resten un públic al restaurant,
perquè ja som coneguts aquí a Tarragona,
i pregunten on t'hi actueu aquesta setmana,
que se n'anirem a veure i a escoltar.
Molt bé.
Nois, a nivell de cuina,
què esteu oferint?
Què us queda per oferir?
Perquè vosaltres, clar, us hem convocat
perquè teniu guàrdia tant avui com demà.
Correcte.
Bé, la Rafel, vosaltres a l'Àre es deveu estar avui, no?
Avui, avui estem, nosaltres oferim un menú.
Durant tots aquests concerts,
hem volgut oferir sempre el mateix menú,
que són menú de 25 euros,
i està compostat, doncs, de sis entrants,
que són tots per compartir,
que es fa el menjar amb aquest més divertit,
i després hi ha uns segons per triar,
que també són molt extensos,
que hi ha des de peixos,
bacallars, entrecots, soletons,
filets de bou,
ullipostres,
i, per suposat, maridat amb la cervesa,
i n'he dit,
qui se l'han de dir sempre,
que la Casa d'Am és un dels patrocinadors
d'aquest primer festival de música d'harpa.
Molt bé.
La gent us demana la inèdit o tiren més...
La inèdit la teniu, eh,
si us la voleu emportar a casa,
però se la veuen allí o...?
No, se la veuen allà,
inclús molta gent no s'aprofita per dir,
bueno, doncs, mire, no l'he provat,
no l'havia pensat,
doncs, la tastarem.
i també, doncs,
li s'agrada, li s'agrada molt,
també s'ha de sortir una miqueta del ritme
d'aigua i vi,
aigua i vi,
o cervesa,
perquè no una cervesa,
de la qualitat que té inèdit,
indiscutiblement.
Molt bé.
A nivell de menjar alguna cosa que hagueu...
Vaja, tot el que oferiu en aquest menú d'agustació
és marca de la casa, diguem, no?
Sí, marca de la casa.
És el que trobarem després a diari.
És el que trobarem després.
Incluso estem fent,
em vaig fer així,
tots els plats que vam fer
per les orades costumades,
gasten una miqueta romanes.
Ah, sí?
Sí, doncs,
l'inclosa amb la carta,
perquè va tindre molt d'ècil,
i ho diuen,
doncs,
deixem que el veloç de porc ibéric
i el bacallà amb mel
la gent ho haguéssit menjant.
Val,
però no els teniu en aquest menú d'agustació?
Estim també en aquest menú d'agustació, sí.
D'acord.
Així,
vesclem tot una miqueta
per saber...
Com que és un menú molt estrens,
que no és limitat,
3 centes i 3 segons,
que ja ho dic,
hi ha potser 12 segons a triar,
doncs podem...
12 segons plats a triar.
Correcte.
Déu-n'hi-do.
O sigui,
val,
gairebé que heu agafat la carta
i heu dit,
vinga,
el que voleu.
La carta és molt més estensa encara.
Molt bé.
Recordem,
sempre,
vaja,
no sé si és així,
però em sembla que
tineu tirada cap a la carn vosaltres,
no?
Sí.
Així com l'altre dia parlàvem...
Tarragón,
la part alta és cara.
Dicem el serrallo
que treballa molt bé el peix.
Molt bé.
Doncs això és el que passarà a l'Ares,
avui.
Què passarà demà a l'Àriga?
Bé,
doncs demà a l'Àriga
nosaltres tenim
algú que
ens volia rellevar Rafa,
a Carla Cruells.
Demà actua a l'Àriga.
A veure si ho escoltareu.
I n'altres
hem preparat un menú degustació
que hem anat canviant
cada nit que hem tingut concert
i per demà
doncs hem preparat
amb el mateix format
de tres entrants,
una carn,
un peix
i un postres.
Tres entrants?
Tres entrants.
Carn, peix?
Carn, peix carn.
No, no, no.
Són sis plats.
Ah, val, és.
un de sis plats.
No cal triar, eh?
No cal triar, eh?
Això està bé.
pensat que la gent no tria
per a no trincar
l'encamp del concert.
O sigui, nosaltres
us serveu
i no cal preguntar res.
Anem servint
i no hi ha que preguntar res.
Llavors, per demà
tenim una bitxisoise
amb amelles
i oli de cibulet,
un pastís de peix
amb esbargínies
escabetxades,
una coca de seva confitada
amb xartrés,
foa i figues,
un llus de palangre
amb romesco,
un royal de conill
al muscatell
i una fondant de xocolata.
Maridat amb
la cervesa inàdit.
Està clar.
Déu-n'hi-do també, eh?
Vale.
Sou totalment antítesi,
però, eh?
El Rafel proposa,
vinga, 12 segons,
trieu
i vosaltres ja ho doneu tot.
Sí, bueno,
nosaltres,
l'experiència m'ho ha dit
que amb el tema del concert,
si intentis,
no vull dir molestar,
però sí trincar
la conversa amb el client
i que no tingués
que triar,
doncs,
mos facilita
estar en un entorn
un poc més íntim
i respectar un poc més
el músic.
Ah, quins horaris
seguiu, però?
Perquè això sí que ho teniu
més o menys clar,
que el concert
havia de començar
després de sopar,
suposo que en algun moment
es deuen cavalcar.
En realitat,
després de sopar
ha sigut impossible
perquè la gent a l'estiu,
la veritat que
a les 11 encara està buscant
un sopar, no?
Però, bueno,
en el meu cas,
el que fem és,
una vegada s'ha pres nota
a l'última taula,
especialment per el que
diu Agusti
de no estar prenent notes
i tot això,
que la gent ja està,
ja busc,
que estan acabant,
nosaltres estan començant,
és el moment
que comença el concert,
no?
Al voltant de quarts d'onze.
Estem a Tarragona,
som de Tarragona,
som mediterranis
i a les 11 per l'altros
encara és aviat.
Ah, ah,
clar,
aquí en principi
a l'hora de començar
era dos quarts d'onze,
però aquí depèn
del que pugueu fer,
també entenc jo a cuina,
no?
De lo més i menys
que pugueu fer a cuina.
Bueno,
en principi
nosaltres ja hem pres
la decisió
de deixar la música
a l'hora concertada,
que són les deu i mitja.
Ah, val.
Intentem convèncer
els clients
que vinguin
voltant de les 9 i quart,
9 i mitja,
no sempre ho aconseguim,
hi ha gent que ve a les 10,
10 i quart,
per aconseguir
per lo menos
que estiguin
els postres
o apuntar a sortir els postres
quan es comencen a trucar.
És una qüestió
que teniu molt clara,
una qüestió de respecte,
no?
Deien respecte
primer pel que és el menú
i després per als mòsics,
no?
Que la cosa se separi
es podria dir.
A veure,
jo crec que en aquest moment
qui necessita
major atenció
és el músic,
però bé,
tampoc volem,
crec que
hem de tindre
certa flexibilitat
a respectar
a quin horari
vol sopar
el client
dins del nostre horari.
Bé,
són coses
que potser
s'hauran de modificar
cara a una nova edició,
de dir,
mira,
pactem que la música
ja comenci més tard
o no ho sé.
I també són concerts musicals,
són menjats en música,
vol dir que tampoc
és un concert
allò que estic aturat,
sinó,
amb silenci,
però se pot seguir...
Bé,
es fa,
no?,
evidentment.
Estic sopar
i estic escoltant música.
És fer un festival
també una miqueta diferent,
no?
És el festival
de...
amb una auditoria escoltant
i estic a una discoteca
parlant.
I aquesta mescla
crec que tots
el restant
l'aconseguim força bé
que com que estiguis parlant
i sopar
amb els teus amics,
amb els teus familiars,
doncs estàs escoltant
un concert de música.
Us venen taules
de dos
o més aviat
de quatre
o familiars?
Quin tipus de...
De tot també.
De tot.
Jo he tingut
des d'una taula
de un
fins a una taula
de dotze.
Ah, sí?
Has tingut una sola persona?
Sí.
De dotze?
Sí.
Val.
O sigui,
hem tingut
tot el ventall possible.
Molt bé.
Rafael,
vosaltres?
No,
nosaltres exactament igual.
Taules de uns no,
però parelletes moltes,
sí.
És una forma
d'estar més elaborat,
dic jo.
Depèn també
del tipus de música
que aquí li estem fent.
I bueno,
les habituals,
grups de vuit,
dotze,
quatre,
sis,
tres.
El número
de comensals
no ha variat
per el fet
de fer un concert.
Val.
Nois,
ara estem intentant
contactar amb la Sumarín
de la formació
Angel Dust
i ara és quan us pregunto
a vosaltres
el tema musical.
A veure,
teniu música
normalment al restaurant
o no?
Quin tipus de música
us agrada?
Expliquem una mica...
És música...
Sí, sí, sí.
La música que posem al restaurant,
en el meu cas,
és una música molt suau.
Sempre hi ha música.
Un restaurant,
quan no té música,
sembla que no pots parlar,
que no pots dir,
que cal.
converses dels anys.
En el costat
i baixis el teu...
Una vegada està ple
el restaurant,
ja no t'adones
si hi ha música o no,
no?
Perquè mai
està anent molt forta,
però sobretot
per començar
i per això
i en el meu cas
sols escollir
una música
especial
per a restaurantes.
Ah, sí,
ja és així, eh?
Que ja és una música
més aviat.
Sí, ja més que molt suau,
normalment sols ser
instrumental
més que acústica
i bueno,
vas variant.
molt bé,
però també un film
ja musical donat,
no és que tu facis
de disc jockey
i vagis afegint cançons.
Com la tecnologia
ha canviat molt,
tens un pendrive
de 4 gigas,
400 cançons,
punxes...
Fas un play
i ja està.
I al final de la nit
tanques l'equip.
I si pregunto
quina és la teva cançó preferida
o el teu grup preferit?
T'adono temps de pensar-te?
No, no, no,
és que jo sóc molt gran,
jo sóc molt gran,
i el meu grup preferit
és Pink Floyd,
D'Ari Strait
i cantant,
per suposant,
ja sé que la gent
fa uuuh,
però és Camilo Sesto.
Sí,
bueno,
bueno.
Home,
és del més exòtic
que m'han dit per aquí, eh?
No, no enganyo.
Bueno, bueno,
Camilo Sesto
té el seu públic.
Tot.
Té el seu públic.
Però com canta
o Camilo Sesto tot?
Tot en un pack.
Com canta,
com canta sol.
És que té un puntet friqui
que és el seu.
Agustí,
tu també ets de Camilo Sesto,
o no?
No,
jo sóc un poquet més
nou
amb aquest món
i,
bueno,
jo sóc de,
jo era jove als 80
i m'agrada la música
espanyola dels 80
i Internacional dels 80
i soc,
el meu grup preferit
són YouTube.
No tinc una cançó preferida,
però,
bueno.
Qualsevol cosa.
Qualsevol cosa
dels 80.
No vull dir
que abans i després
no s'hagin fet bona música,
però,
bueno,
jo cadascú
us queda
en un personal
amb el seu.
I és el que més em ha amat
i...
Però els U2 dels 80
o els U2 ara?
Jo sóc dels U2 dels 80.
Vale, vale.
De Joshua 3
crec que va ser
el seu millor treball.
Cançó segurament
Sunday Black Sunday.
Us poseu aquesta música
a l'Òrega?
No,
al restaurant,
independentment
de quina música,
quin grup sigui
el meu grup preferit,
crec que
hi ha unes altres músiques
que també m'agraden moltíssim
i normalment
a l'Òrega
sempre hi ha jazz
i blues
ficat al...
al film musical,
diguem-ho.
Al film musical,
exacte.
Molt bé.
M'ho espereix alguna vegada
per algun cantant
per algun motiu
i el matxaquem un poquet,
dos o tres mesos,
però...
Trieu vosaltres,
però feu vosaltres
la música.
La llista.
Sí.
Molt bé.
Tu Camilo Sesto
a l'Ares
no l'has posat mai?
Sí.
Sí?
Sempre hem dit
dintre els pendents
i hi ha tres o quatre.
I la veritat
és que la gent
quan l'escolta
diu
hòstia,
que bé,
que bonic,
això em recorda.
Sí,
això sí,
eh?
Això sí,
té el punt de...
Ostres,
té molt de temps
perquè no l'escoltava.
Sí,
com xalen.
Bé,
doncs ara li preguntem,
després ja continuem parlant de...
De fet,
continuem parlant de música
però també de menjar.
Sumarín és la veu,
aquesta veu que tant elogiava
ara als nostres convidats,
la veu d'Angel Dust.
Su,
bon dia.
Hola,
bon dia,
com esteu?
Molt bé,
escolta,
ja m'han dit que no has pogut venir
perquè fas com les grans divas
que t'estàs a casa
descansant cuidant la veu
perquè aquesta nit tens bolo,
no?
Sí,
tenim aquesta nit,
estarem amb el Rafael.
Sí.
I bueno,
sàpiguen que li agrada tant
la música dels 80,
doncs ja farem algun...
Té mire,
tenim alguna cosa dels polis
i bueno,
doncs farem algun tema
que li agradi,
que li agradi molt.
La música dels 80,
t'equivoques,
avui és un dia d'arròs.
La música dels 80
li agrada a l'Agustí.
Ah,
a l'Agustí.
A l'Agustí.
Hola,
una abraçada.
Hola,
l'Agustí,
guapo.
Ja has tocat,
no?
A l'Agustí li vam fer
el guant d'O2,
quan vam anar.
Hombre.
No sé si se'n recordarà o no,
però li vam fer jo.
Sí, senyorita,
encara que estava a la cuina
aquell dia,
me'n vaig a recordar.
Canela fina, això, eh?
Molt bé.
Jo feia broma,
deia, segur que estàs
com les grans divas
a casa descansant,
cuidant-te la veu,
en plan de no por
de fer entrevistes,
mentida, eh?
Estic a casa descansant
i cuidant-me una mica la veu
perquè aquesta setmana
tenim tres bolos.
Avui estarem a l'Àres
i demà
estem a l'Entrecopes
i diumenge
estem al Pameles,
aquí també fent bolo
i, bueno,
m'has de cuidar una mica,
la veritat.
Doncs, però vaja,
que també és una cosa
de distància,
que no tenen cap problema
en venir a desplaçar-se,
però, bueno,
s'han ajuntat un munt de coses
que dius
és que no poden...
És que era impossible,
el Toni tenia molts compromisos
aquest dematí
que no els podia canviar,
era impossible
i, bueno,
jo, a part d'això
que em he de cuidar,
que els que fem rock and roll
no ens cuidem massa,
la veritat,
però, bueno,
a part d'això
és que jo he vist
que el vendré
i, bueno,
és una mica lluny
hem d'anar a d'hora
a muntar
i tenir-ho tot preparat
per l'ASEU
i, bueno...
Què us implica, Su?
Explica'ns alguna interioritat
de la part dels músics, no?
Abans hem entrat
als fogons,
a les cuines,
explica'ns de la part dels músics
què implica això
d'haver de cantar
amb espais
que no estan,
en principi,
acondicionats
com són els restaurants, no?
A vegades
heu de cantar en un racó,
el públic també us reacciona...
No sé si tens alguna anècdota
d'aquests dies
que heu estat tocant.
Sí, bueno,
a veure,
estem molt agraïts
i molt contents
perquè sí que teníem
aquesta por
d'anar a tocar
en un restaurant
que la gent
està més aviat sopant
i era un...
Puestos que no estan acostumats
a anar a escoltar un concert,
però estem molt,
molt contents
perquè és com tocar
en un...
A veure,
avui dia
el més normal
és que vagis
en un local petit,
no toquem el Sant Jordi,
no és el normal,
sempre anem a garituds
més aviat petits
i els restaurants
ens han deixat
una mica triar
el puesto
que nosaltres pensàvem
que sonaríem millor.
Ells
han col·laborat
en tot moment
perquè nosaltres
estiguessim a gust
i, bueno,
la veritat
és que ha sigut
un èxit
i la gent
molt de respecte.
A veure,
sí que és veritat
que abans
escoltava jo
que parlàveu
del tema
de quan començar,
si els postres,
si durant la...
estan sopant...
La veritat
és que es dona
una mica igual
perquè la gent
de Tarragona
ha demostrat
que sap respectar
un concert.
Nosaltres
sempre esperem
una mica
que arribin
els postres
i comencem
el primer quart d'hora
20 minuts
que encara estan
amb el gustet
de l'últim plat
a la boca.
Sí que intentem
que la música
sigui més suau
i anem entrant,
diguem,
a poc a poc,
fins, ja t'hi dic,
els primers 20 minuts.
Després ja comencem
a pujar una mica,
una mica més alegres
i, bueno,
i participen
i s'ho passen
superbé
i...
Però vaja,
jo l'anècdota és
que és un 10,
o sigui,
l'organització,
els restaurants,
el personal,
el tracte,
el públic,
o sigui,
ha sigut una molt grata sorpresa
el Festival Arpa
per part dels músics
i estem molt agraïts.
porteu un repertori
amplíssim.
Jo recordo
quan vau venir
a presentar
al festival,
va venir vosaltres
com a grup representant
i, vaja,
portaves una carpeta
amb lletres
que no s'acabava mai.
A més,
i això ja afegim,
que teniu facilitat
per contactar amb el públic,
la gent us ha demanat cançons.
Sí.
S'ha de,
no la tienes la de...
Sí, sí, sí,
sí que ens demanen cançons.
De fet,
nosaltres fem l'assaig
cada setmana
i cada setmana,
a més d'aquesta carpeta
que tu vas veure,
aquesta carpeta
ja porta com uns 15 temes més.
Perquè cada setmana
ens demanen cançons,
sobretot allà
al Pameles
que anem cada diumenge
i els habituals
sempre et diuen,
ara,
demanem més música
en castellà,
per exemple,
i aportem més temes
en castellà.
o,
o,
bueno,
per exemple,
sapiguem que
al Rafael
li agrada
el rock.
Bueno,
li agrada
Camilo Sesto.
Su,
li agrada
Camilo Sesto, eh?
És su preferido, preferido.
Bueno,
si li agrada
Camilo Sesto,
bueno,
a veure,
tenia una gran veu
l'home,
en el seu llibre.
Tot s'hi fa grata.
Camilo Sesto
era una gran veu,
era una gran veu.
Però,
bueno,
a mi també m'agradava,
però tenia 5 anys
i no tenia massa criteri encara.
Ho veig malament,
em parla.
Quina Raphael,
m'ha sembnight que et quedes
sense Camilo Sesto,
eh?
Té un torn.
m'ho demani, que jo em preparo, ni que siguin
quatre frases, i li canto.
Sí, doncs vinga, ja està fet.
El Perdona-me. Perdona-me.
Perdona-me, Sue, es diu Perdona-me, la cançó que vol.
Ah, Perdona-me. Ja tens feina.
Ja te'n poso en feina, ai, pobre.
Vale, vale. Ni que sigui la tornada, li faré.
Vinga, doncs fet.
Gràcies, Sánchez.
No, home, pot ser-hi, bé. Així funcionen, ja ho veiem
els músics que participen al festival
Arpa, eh? Funcionen d'aquesta manera, amb aquesta
frescó que dius, vinga, el que convingui.
No ho sé, a Sue, jo abans els he preguntat
a ells per una cançó, i ja et vaig
preguntar a tu quin era el teu plat que t'agradava més
de menjar.
T'ho torno a preguntar. Ah, no, sí, t'ho torno a preguntar
perquè no recordo què em vas dir, però a part, te pregunto
també, un afegitor de l'actuar
aquests dies en restaurants és que us donen de menjar
al mateix restaurant. Sí, exacte.
M'agradaria que em destaquessis
algun dels plats que has provat.
I tranquil·la, que no se'ns enfadarà ningú perquè
aquí estem. No, allà.
Sembla per tothom, eh? Vull dir que algun dels plats
que hagis trobat que era especial.
Bueno, va ser molt especial
potser perquè va ser el primer
al Palau del Baró. Sí.
Que vam provar un secret
ibèric que jo es desfeia
a la boca. Sí.
I, però sobretot, penso que
va créixer perquè va ser el primer restaurant
que vam fer i va ser com tocar
a casa de la família, o sigui,
va ser una nit molt especial.
No només per al sopar, però és que després
és que és veritat, o sigui, és que t'ho dic
sincerament. A cada restaurant
que hem anat, que nosaltres hem tingut
la sort de tocar al Palau del Baró,
a l'Àuriga, al Racó de l'Abad, a l'Arcs
i a la Cú, de moment.
Sí.
I de veritat que ha sigut
una família darrere l'altra.
o sigui, és que no podem
no podem triar un, perquè tots han sigut
això.
Doncs mira, Su, ho farem equitatiu.
El Rafel t'ha demanat si li pots cantar
una miqueta del perdonament de Camilo Sesto.
Tu què li demanes per sopar al Rafel?
Ui, jo ja he vist tot el que té el Rafel
per aquesta nit i amb qualsevol de les coses
que té jo disfrutaria moltíssim,
perquè a més soc molt carnívora
i jo ja he vist que hi ha xuletons,
que hi ha abacallà,
però hi ha carn
i jo amb això soc molt feliç.
I ja pots menjar abans del concert?
Mengeu abans, no?
Nosaltres acostumem a menjar abans
i avui pensàvem fer-ho després,
però finalment també anirem més d'hora
que estarem més tranquils tots
i sopem abans.
Sí, a mi no m'afecta.
No, no m'afecta.
A veure, el que sí que em passa
abans de cada concert,
hagi sopat o no,
és que m'agafa com a molta son.
Sí.
I suposo que és pels nervis
que ho estàs muntant,
estàs preparant.
Quan ja està tot enllestit,
arriba la calma,
el moment de començar,
i a mi m'agafa moltíssima son.
Un cafè carregadet?
Eh?
Llavors què fem,
un cafè carregadet?
No, no, no.
Com sortir a l'escenari
i els dos primers temes
ja es posen l'adrenalina
i cap a dalt.
Que sempre comenceu
amb els mateixos temes?
Sempre tenim un tema, allò,
protocol per començar o no?
No, la veritat és que no.
Tenim...
Bueno, allò vas a veure la carpeta.
Tenim molt per triar.
Sí que,
de tota la part de temes tranquils,
és que si ho fem sempre
en el mateix ordre
seria molt avorrit.
i, bueno,
per això també nosaltres
fem tres o quatre temes nous
cada setmana
perquè si no
ens avorriríem
de fer sempre el mateix.
I com que mai sabem
si alguna persona
ja ens ha vist
en un altre restaurant,
doncs també
sempre intentem
que hi hagi
alguna cosa diferent.
Que si volen fer
tota l'oferta
de restaurants
que té a l'ARPA,
doncs que si està
en gel d'est
sigui alguna cosa
una mica diferent
que la vegada anterior.
Doncs mira,
possiblement trobareu diferència
entre si aneu a l'Angel Dust
a veure'ls, eh?
A l'ARES,
avui divendres
o demà,
que també actuen
a l'Entrecopa.
Això ja l'última
oportunitat
de veure'ls
en aquest festival
és divendres vinent,
diguéssís,
al tecle 60.
De les mil cançons
que teniu al repertori,
però, Su,
la que no pot faltar,
la que sempre toqueu
i la que disfruteu
sempre més amb ella.
Quina diries que és?
Bueno,
a veure,
que no facis pensar.
A veure, a veure,
n'hi ha més d'una,
suposo, no?
És que hi ha moltes.
És que nosaltres
per triar els repertoris
són les cançons
que més ens agraden a nosaltres.
Però,
bueno...
Per anar fent cartera,
per anar fent una mica
de llista,
perquè la setmana
quan vau venir
fa un mes o dos mesos
o així,
no?
Ens vau fer
el 10-50 d'Ava.
Tot això en format acústic,
amb la guitarra
del Toni Hernández,
que té un punt orgànic
molt xulo
i la teva veu
que, vamos,
que ho omple tot.
Això,
el 10-50 d'Ava,
no ho sé,
dones més referències.
Més referències.
Doncs, a veure,
Personals lliços
de The Page Mode,
per exemple,
que ho fem en una versió
més aviat
amb el Johnny Cash,
fem el Back to Black
de la Amy Winehouse,
el Yellow de Coldplay,
el Roxanne de Police,
l'Hallelujah,
la versió de Jess Buckley
del tema de Leonard Cohen,
fem temes de Michael Jackson,
de Jamiro Kuei,
de Terence Trens Darby,
fins i tot el Frank Sinatra,
l'Adel,
l'Anna Miles,
Calamaro,
Radio Futura,
Gary Moore,
Aretha Franklin,
bueno.
Va, va,
i si et demano
la que a tu més t'agrada,
la que disfrutes més,
i hi ha una cançó
que és molt especial
per mi,
perquè va ser la primera cançó
que vaig cantar en directe
quan tenia 15 anys
i és l'Every Fred you take
de Police.
Però li tinc molt de carinyo
per això,
perquè va ser la primera
que vaig fer en directe.
I encara la fas?
I encara la fas.
I no t'ho vols?
Aquesta nit sonarà malament.
Sí?
Sí.
Ah, que xició.
Molt bé.
I després també m'agrada molt
un tema d'Esting,
que era un dels meus cantants preferits.
I m'agrada molt aquest tema
perquè m'encanta com toca el ton
i la guitarra.
I, bueno,
el tema d'Est Probable Me
és un tema que li queda molt bé.
No és de les més conegudes,
però és especialota.
Sí.
La gent diu que més suena.
Sí, home.
I hate to say it
and I hate to say
but it's probably me.
És un tema que l'han conegut.
Molt bé.
Molt bé.
Veus?
Al final hem tingut música en directe.
Molt bé.
I, bueno,
perquè no me'n recordo
de la tornada del Perdona-me,
que si no també l'hi faria ara.
Ai, reserva-t'ho,
reserva-t'ho per aquesta nit.
Però fes-li només
si t'agrada el sopar, eh?
Sí.
Bueno,
que el doni perfecte
perquè m'agradarà segur.
I t'agrada el sopar després.
Molt bé.
Doncs, escolta,
su,
moltíssimes gràcies.
De res, a vosaltres.
Mira, si et sembla,
ara continuarem parlant de menjar
i també li preguntarem
a l'Agustí
de l'Àuriga.
I ara m'he fet ja un lío
amb els noms dels restaurants.
Vosaltres vau estar a l'Àuriga,
també, ha que ser?
Sí, home.
Vau estar, mira,
però era el començament,
el 20 de juliol.
El primer cap de setmana era.
Sí, va ser...
Mira, nosaltres vam estar a l'Àuriga,
t'ho dic, segur...
Sí, el 20 de juliol, exacte.
Exacte.
Què recordes, Agustí?
Tot era el començament.
Què recordes dels Angels Das,
de la Su, del Toni?
Va ser el primer per vosaltres,
el primer concert.
El bozarrón de Su.
Impressionant.
Sí.
A més,
ells han sigut els únics
que han tocat el fons del local.
Els altres grups
ja els han tret fora a l'entrada.
a mi personalment m'agrada més
com sona la veu cap a dintre
i ella va dir que no,
que ja volia tocar el fons.
Ajà.
I bé, ho recordes?
Molt bé, sí, sí.
A més, va disfrutar molt
perquè va tindre una taula de quatre
sus davant
i va tindre un molt bon rotllo
amb les dues parelles que tenia allí.
I s'ho va passar molt bé.
Sí, sí, va,
al principi te'n recordes,
Agustí, que estàvem preocupats,
que jo deia,
ostres, aquesta gent aquí,
tan al costat,
igual,
però dic, bueno,
anem a provar.
Es va enamorar.
Sí, sí, sí,
va ser molt divertit
perquè els van ficar.
O sigui,
jo cada vegada que anava a fer un tema
dic,
què us sembla,
fem aquest o fem aquest?
Els preguntàvem a ells.
Sí, sí, sí,
va ser molt divertit.
I recordo que hi havia una taula
de quatre noies
que anaven allí
i dic,
no, no està,
i jo,
ai, no ens podem buscar més de mesa?
Dic,
però,
bueno,
estan totes ocupades,
però si la millor mesa és aquesta.
I no, no,
no van voler estar allí.
Tant a prop?
Els he fet tant?
No,
era molt a prop
de l'aire condicionat,
és que, bueno.
Bueno,
i al final?
I al final,
la taula que va estar allí
van disfrutar com uns,
van disfrutar com uns enanos.
van tindre molt bon rotllo
amb la Sú.
Sí, sí,
la veritat és que van tindre bon rotllo
amb tothom,
perquè hi havia una taula ja al final
d'una gent gran i tal,
una taula bastant maca,
era un,
no sé si,
fa vuit persones,
que amalava
amb el del Dancing Queen
i amb els Beatles
i tot això,
bueno,
s'ho vam passar d'allò més bé també.
Va ser molt divertit.
És a dir,
jo,
clar,
des del puesto
on estàvem nosaltres
teníem tots els comensals
a la vista,
a mi m'agrada molt
fer interactuar amb el públic,
parlar amb ells,
fer alguna broma,
i allà els tenia tots a la vista,
era el puesto perfecte.
Estaven controlats, eh?
Escolta,
i la gent se t'aixeca a ballar o no?
Doncs,
normalment,
no se m'ha aixecat ningú
fins que no hem acabat.
Val,
val,
no,
ho dic perquè a vegades
ni que sigui en format acústic
hi ha cançons
que es presten a ballar,
però la gent
té el punt respectuós
d'estar assegut.
Sí,
home,
tampoc els hem incitat massa
que veiessin,
però a mi se n'ha de donar una idea.
Aquesta nit
que esteve allà a la plaça
al fòrum,
igual animo la gent
a ballar.
Sí, sí, sí,
igual ho fem.
Esteu en exterior,
clar,
esteu en terrassa.
Clar,
doncs mira,
igual aquesta nit.
Mare de Déu,
se us gira feina
tots plegats.
Home,
em vaig donant idees.
Clar, clar,
escolta,
sumarín,
bozarrón.
Sí,
gran carinyet.
T'acaben de batejar
com el bozarrón.
Bueno,
bueno.
Ja està bé,
ja està bé.
Su,
moltíssimes gràcies.
Recordeu que la Su és això,
és la veu.
La guitarra la posa el Toni Hernández
i tots dos són Angel Dust.
Els trobareu en actuacions regulars
al Pamela.
Això està a Salou,
oi?
No,
el Pamela és aquí,
al Miracle.
És a l'antic Baracas.
Vale, vale, vale.
Perdona,
ara m'he confusiós.
Sí, és a l'antic Baracas,
allà on està el Fortí de la Reina.
Allà m'estem cada diumenge
a les vuit i mitja de la tarda.
Val, això continuarà
i això sí,
ocasió de veure'ls,
a més,
gaudeint de la bona gastronomia,
sopant en aquest festival ARPA.
El divendres,
avui mateix,
esteu a l'Ares,
demà a l'Entrecopes
i ja la propera setmana,
el dia vuit,
dissabte,
al Tecla 60.
Doncs sí,
exactament.
Doncs records al Toni,
escolta,
i moltíssimes gràcies,
una vegada més,
Su.
Una abraçada per tots tres
i un petó pel públic
que vindrà aquesta nit.
Moltes gràcies.
Un petó, Su,
i molta sort.
Gràcies.
Igualment,
es veiem aquesta nit.
Per cert,
per cert,
Su,
que acabem amb la vostra música,
que ens has fet arribar
un enregistrament,
també així,
acústic.
Sí,
dels assajos que fem a casa,
que sempre els gravem
per anar jo practicant a casa.
Molt bé,
doncs us escoltem
com si estéssiu aquí en directe.
Su,
moltes gràcies.
Vinga,
a tu.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí, jo crec que és una musiqueta més tranquil·la i més íntima.
Agustí, que hem repassat molt la música i els plats de l'Ares,
ara ens centrem en l'Àuriga.
Fem sobre el teu restaurant la pregunta, si et sembla.
Comencem concurs.
Tenim un dos per un per regalar-vos.
Hi ha dels darrers que ens queden per anar a gaudir d'aquests sopars.
Es tracta d'un dos per un i aneu a menys dues persones,
en pagueu només un, i serveix per dissabte vinent.
No sabem en quin restaurant encara, dels que hi ha de guàrdia dissabte vinent,
el que ens proporcioni l'ARPA.
Fes tu mateix, Agustí, la pregunta.
No ho sé si els hi podríem demanar, per exemple, que ens diguin un dels plats.
Un dels plats que tu has esmentat?
El que vulguin, els plats que tinguem per demà per sopar, si m'ho diuen com és.
I ja si el defineixen...
Ja, total, eh?
Estaria perfecte.
Un dels plats que us ofereix l'àuriga en aquest menú de demà,
perquè ells van anant canviant el menú en funció de la setmana,
però dels de demà, que abans ho hem repassat,
dieu-nos en un dels plats, no més.
Jo recordo que abans ho estàvem explicant una mica...
Vinga, va, 977-24-4767.
Tenim una trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, qui ets?
Som la Fina López.
Fina López, vinga, Fina.
Digue-m'ho, però digue-m'ho bé, eh?
Bé, heu parlat tantíssim.
A veure, a mi m'ha agradat molt, sembla que això del conill amb mosquatell,
o mel.
Conill amb mosquatell?
Amb mosquatell el fèl?
O mel.
Ai, ai, un pastís de peix.
Jo és que...
Sí?
I de postres, te'n recordes, Fina?
No, els postres són que no m'agraden massa.
No t'hi has quedat.
No és gens llaminera, no?
Amb la ceba confitada.
Mira, a mi m'ha agradat el conill amb mosquatell.
Parece mosquatell, no, Agustí?
És un royal de conill amb salsa de mosquatell, és correcte.
Ah, sí?
I el pastís de peix amb...
El pastís de peix amb esbargina escabetxada.
Molt bé.
M'ha fet gràcia el del mosquatell perquè és la pregunta que jo hagués fet al començament.
T'hagués preguntat amb quina salsa estava feta el conill,
però he pensat que és massa difícil.
No ho preguntis, això.
I ja ho has dit tu, perfecte.
És molt original, ha bastant boníssim.
Molt bé.
Doncs, Fina, què coneixes, Lauriga?
Bueno, conec algú...
Pel nom, no.
Val, val, val.
Lauriga Lárez, la qüestió és que de tant en tant vas a...
Passes, vaja, pels restaurants de la part alta.
Sobretot quan fan castells i, en fi, alguna festa sempre se n'hi ha enllà.
Mira, Santa Tecla, Santa Tecla sí que deuen tenir més pla.
Doncs, Fina, escolta, t'aguardem aquest bal dos per un?
No et sabem encara per quin restaurant serà, però segur que serà per a dissabte que ve.
Per tant, dissabte que ve a les 9 del vespre, ja saps que tens una cita a sopar.
I això sí, si cas, deixa el telèfon, sisplau, ara el nostre tècnic t'agafarà el telèfon.
D'acord.
I ja ens posarem en contacte amb tu perquè hauràs de venir a buscar un bal, un paper,
però ja serà cap a finals de la setmana vinent.
D'acord?
Molt bé.
Moltes gràcies, Fina.
Gràcies a tot.
Una abraçada.
Adéu.
Adéu, adéu.
A mi m'agafa la libera ja, amb aquesta hora.
Nois, ja se'ns està acabant això.
Alguna cosa que ens vulgueu...
Bé, la veritat, jo que també volia aprofitar la vintessa,
que també és un altre acte que organitzem als restaurants de l'ARPA,
que és pel proper dia 15, diumenge, dintre de les festes de Santa Tecla,
que farem les 20 versions d'espineta amb canagolins,
que serà un esborçat de forquilla,
i després, a continuació, a partir de la una,
farem una pella popular i una fiduat popular per 2.000 persones,
a la qual també us esteu invitats.
Primer vindrem a provar l'espineta amb canagolins,
són diverses formes de fer-la,
cada restaurant la farà d'una manera diferent,
i després farem el tema de la pella,
perquè veieu que ARPA està fent coses i no para de fer coses.
No pareu, no pareu, i a més per Santa Tecla.
No us ho he volgut treure el tema, ni et pregunto més sobre això,
perquè nosaltres farem programa especial a partir del dia 12.
Com nosaltres ja estem treballant i ja hem començat a preparar-lo,
i res més que falta en 15 dies, dues setmanetes.
Serà acabar una i començar amb l'altra.
Nois, que us vagi molt bé,
Moltes gràcies per invitar-nos.
Avui tenim guàrdia a l'Ares, ens ha acompanyat el Rafael Colmenera.
Moltes gràcies.
A més, dic, allà van estar els meus invitats,
que li va tocar el 2x1.
Ah, i han trucat abans, estan encantats.
Que va ser un cas especial.
Estan encantats.
Han trucat abans, a més és que és un avient molt oient d'aquesta ràdio,
i ha trucat abans per una altra cosa i diu,
per cert, vam estar molt bé.
Doncs moltes gràcies, i te l'agraeixo.
I és que vingueu, doncs espero que tots marxin content.
Jo crec.
Jo mateix li deixeixo al meu amic Agustí.
L'Agustí Ferreres, a l'Ares, recordeu que està a la plaça del fòrum,
l'Agustí té l'àuriga, on recorda-nos-ho?
El carrer Salines, número 5.
Ah, això Salines.
Justament al costadet de l'Ajuntament.
De l'Ajuntament.
Ells estan de guàrdia a l'àuriga, estan de guàrdia demà dissabte.
Nois, que que heu de passar molt bon festival, i felicitats.
Moltíssimes gràcies a nosaltres.
Felicitats a nosaltres.
Felicitats a nosaltres, partit d'una emissora de ràdio tan...
Amb tanta gana, que tenim molta gana sempre.
Sí, ara ho dic una parauleta.
No parem de parlar de menjar.
I recordeu-vos el camí a la cesta.
I recordeu-vos el camí a la cesta.
Na na na, na na na na.