El matí de Tarragona Ràdio.
Obrim una entrada dins del matí de Tarragona Ràdio.
Em sembla que ja anem per la cinquena
i ara passen gairebé un quart d'hora de les onze del matí.
Seguim amb més continguts que us avançàvem ja en el sumari.
I anem a presentar-vos, ja es va presentar, va ser el passat 22 de maig,
però nosaltres ho fem ara via Tarragona Ràdio a través de les zones.
Us presentem un manual.
Es diu La cura per als que cuiden.
l'ha dit a Sanites Residencial i a CEAFA,
que és la Confederació Espanyola de Familiars de Persones amb Alzheimer.
Ens en parla Ona Serrano, educadora social.
Ona, bon dia.
Hola, bon dia.
La Ona treballa a Sanites Residencial.
Així és.
Treballes amb la gent gran.
Explica'ns en què consisteix la teva feina.
Doncs la meva feina és realitzar activitats adaptades
per a totes les persones, la gent gran que tenim a la residència,
i sobretot també amb persones amb Alzheimer i altres demències,
perquè trobem que és una patologia molt comuna degut a l'avançada d'edat
i requereix d'adaptacions especials segons cada individu.
Tu ets educadora social i això és una part del...
O sigui, podríem dir certament que ets cuidadora.
No amb totes les implicacions, perquè cuidar d'una persona amb Alzheimer,
una persona sense salem, però gran, implica moltes altres coses.
Moltes, moltes altres, sí.
Però tu sí que coneixes amb pròpia cara una miqueta la cura que ha de tenir també el que cuida.
Exacte, sí.
A part també he treballat com a cuidadora,
llavors també tinc experiència en la vessant més bàsica del cuidar de les persones així.
Estem parlant, perquè clar, la Ona, com a tothom qui treballa a la residència a Sanites,
sou professionals, per tant ja sabeu com us heu de cuidar per cuidar,
diguem-ho així, però fixeu especial l'atenció en totes aquelles persones
que teniu una persona gran a casa, que sou cuidadors, que no sou professionals del tema,
perquè per vosaltres em sembla que va dedicat aquest manual, no?
Exacte.
A veure, hem de tenir en compte les persones que tenen aquestes patologies,
però no podem oblidar tots aquells que les cuiden i que no són professionals,
que no tenen una titulació i que no tenen una preparació.
Llavors, aquestes persones també han de tenir en compte la seva vida
en molts aspectes que descuiden moltes vegades perquè tenen prioritat
de la vida de la persona que estan cuidant.
És molt important cuidar-se de la pròpia vida per poder cuidar amb una altra persona
i és aquí on ens centrem perquè aquestes persones ho puguin fer
de la forma més sana possible i puguin ser feliços fent tot això.
Sanites residencial, em comentaves ara,
a part de tenir la seva part de residència, també té a centre de dia.
Vaja, que us deveu trobar també amb les famílies, amb els cuidadors després a casa.
Exacte. Clar, clar, clar.
Ells tenen moltes demandes i tenen moltes necessitats especials.
Us pregunten?
Clar, clar, ells necessiten assessorament.
El necessiten, sí.
Perquè, bueno, a part de que sanites tenim especialistes en demències i en Alzheimer,
que això també és molt important,
els podem assessorar i ajudar en els seus moments a casa, al llarg,
quan els tenen ells, tots i que estiguin residents,
doncs també se'ls en duen a casa,
necessiten ajuda per dur a terme el cuidado d'aquestes persones,
perquè no sempre, tot i que és agradable i és gratificant,
no sempre tenen tots els mitjans per fer-ne front.
Quins diries que són els descuits, les problemàtiques,
o els hàndicaps en què es troben habitualment els cuidadors?
Bé, podem dir que tant com hàndicaps,
a part de que la falta de memòria i el mateix fer de les persones amb demència
es va deteriorant, per tant, van deixant de fer coses essencials i primàries
que una persona com a hàbit va agafant des que és petit,
ho van perdent, i això és molt dur perquè és com que has de reeducar una persona
que no té totes les capacitats per ser reeducada,
per tant, ho has de fer tu.
A part d'aquests hàndicaps, és més el com ho afronta aquesta persona.
Penso que tothom som capaços d'afrontar-ho,
però hem de tenir els mitjans per afrontar-ho.
Llavors, és més important com ho fem
que al final els hàndicaps propis que pot tenir cada individu,
perquè tot i que la demència i l'Alzheimer és definible,
podem dir que a cada individu l'efecta d'una manera diferent.
Per tant, cadascú necessita poder-ho afrontar d'una manera diferent.
La cuidador, doncs, pel que estic veient,
i això és reflexió en el manual, necessita cuidar-se físicament,
o sigui, cuidar una persona amb demència, una persona gran,
implica un desgast físic, però també mental.
I emocional.
Emocional.
I emocional.
Són els tres punts forts de la persona cuidadora,
no professional, dels quals s'han de tractar i s'han de tenir en compte.
físic, doncs, perquè requereix de molta energia
per poder dur a terme tot el que requereix durant el dia.
A part, no és un nen, no és petit, és un adult,
per tant, necessites atendre més coses, en més tamany, podem dir.
Emocional, perquè t'adones de les coses que abans no passaven,
que ara passen.
Per tant, has de tenir una certa fortalesa, també mental,
mental i emocional, perquè has de tenir un aguantre,
podem dir, malament i ràpid,
per suportar totes les coses que es van veient,
que van passant, de la teva mare, la teva àvia
o la persona a la que cuides.
Déu-n'hi-do.
Doncs entrem, si et sembla, a dir alguns d'aquests consells
que surten en aquest manual.
Tenir cura, la cura, per als qui cuiden.
Que a més és, diria jo, que és molt pràctic,
en el sentit que és de molt fàcil accés,
molt visual, està fins i tot la informació dividida en pestanyes.
Les deus tu mateixa, els blocs, els capítols, per entendre'ls.
Exacte, doncs n'hi ha quatre.
Són quatre eixos fonamentals.
El primer és com gestionar l'estrès,
perquè es genera estrès amb totes les responsabilitats
que es van adquirint durant el dia,
que sempre n'hi ha de noves, o sempre són variables,
es genera un estrès que s'ha de saber gestionar
i s'ha de saber minvar i disminuir en el màxim mesura possible
per seguir funcionant.
S'ha de saber menjar bé, que això és una cosa bàsica,
és que podem dir que aquests quatre eixos són bàsics
per a totes les persones, però com hem dit abans,
les persones que cuiden persones amb demència o amb Alzheimer
es van descuidant d'ells mateixos
i es descuiden dels eixos fonamentals per a viure bé.
Llavors, l'altre seria menjar bé,
perquè, ja et dic, se'n van oblidant,
es van deixant d'ells mateixos
i si un no té l'energia de l'aliment,
doncs no podrà tirar endavant durant el dia.
Després, moure's més,
perquè tot i que durant el dia es fan moltes coses,
s'han d'enfocar, moltes de les coses que en fan,
a una millora física de la mateixa persona.
És a dir, si has d'anar a comprar,
pren-te'ho com a que estàs fent un passeig també
per ajudar-te físicament a tu,
per a desconnectar, per a agafar energia,
si les feines que es fan a casa, per exemple,
es gestionen com a un entrenament,
també s'augmenta el cor,
l'energia funciona més
en el cas que l'exercici físic s'augmenti.
No és que et cansis més,
és que funciona millor el cos com més energia li dones.
I dormir bé, que clar,
si tot això que hem dit anteriorment funciona,
a l'hora de gestionar la zona és més fàcil,
perquè l'estrès no és tan augmentat,
el cap descansa més tranquil·lament,
estàs més ben alimentat,
i per tant, si l'exercici físic és més bo,
el son és més fàcil d'agafar.
Clar, és el que deies,
valdria per tothom això.
El que passa és que sí que hi ha una mica la sensació
que la persona que cuida d'una persona,
agrada un malalt a casa,
té aquest punt de sacrifici,
el ser cuidador aquí,
el descuidar-se un mateix per donar-ho tot per l'altre,
té un punt de sacrifici,
a vegades mal entès i que va en detriment
del mateix servei que vols donar.
Exacte, exacte, clar.
A veure, té un punt de sacrifici,
però aquest sacrifici no s'ha d'oblidar de la pròpia persona.
Si ho enfoquem sempre com un sacrifici,
pròpiament, únicament,
llavors sí que ens oblidem de tot el de més,
que és el cuidar-se un mateix,
per poder-se dedicar a l'altre,
per poder ajudar l'altre,
que la qualitat de vida de l'altre sigui més bona,
sense oblidar-se de la pròpia, clar.
perquè, si no, llavors estem perdent en una part
i l'altra també es veu perjudicat.
Aquest manual, per tenir cura dels que cuiden,
arriba en un moment en què,
jo diria que cada cop hi ha més,
menys gent que pot accedir
a portar la persona malalta en residències,
i que, per tant, cada cop el malalt es tracta més a casa.
Exacte.
Està una mica buscat...
Per què heu cregut en la necessitat de fer això ara?
Bé, és quelcom que s'està treballant ja de fa temps,
perquè a Sanita Residencial tenim experts en demències,
en Alzheimer,
i treballant en diferents vessants en aquest aspecte.
I aquest és un que, junt amb CEAFA,
es va pensar de fer com a alguna cosa pròxima als familiars,
perquè és el que diem, treballem amb els malalts,
però hem de recordar que darrere dels malalts hi ha una família.
Per tant, sí, és cert que aquesta família no...
ara ens trobem en una situació que potser no tenen tots els recursos
per portar-los a les residències,
però no per això ens hem d'oblidar d'aquests familiars,
no perquè no estiguin a la nostra residència,
no hi hem de pensar.
No hi hem de pensar, llavors.
considerem que han de tenir tots els recursos,
tot i que no puguin venir a portar-los a la residència.
Llavors nosaltres hi som igual per tots aquests que ho necessitin.
Diria que està molt enfocat ara,
a mesura que aprofundim en la informació,
que està bastant enfocat al que dèiem,
a cuidar les persones que cuiden a persones amb Alzheimer o amb demències,
que és diferent de qui cuida una persona,
creen que potser el desgast és més físic,
però aquí hi ha la part, com dèiem, emocional i mental.
I pel que dius, té un punt de coaching, això, eh?
Sí, clar, és autoajuda, sí, sí.
Digue'ns doncs, Ona, si et sembla, entrem al detall.
Un anual que, per cert, on el podrem aconseguir?
Home, entrem a la web de Sanites, el podem demanar,
inclús podem parlar directament amb experts,
els que t'he comentat,
i des d'allà assessoren, l'envien
i el que faci falta fan per a aquestes persones.
Sanites a la sidencia.
Exacte, a punt com.
Doncs digue'ns algun dels consells que doneu
en aquests quatre grans àmbits, no?
Que és controlar l'estrès, per exemple,
controlar l'estrès.
Per exemple, en l'estrès.
A vegades estem estressats i no sabem per què.
El més important seria, inicialment, localitzar.
Quins són els moments del dia que més ens estressem?
No té per què ser una cosa molt rellevant.
Pot ser una tonteria que ens estressi,
però en aquell moment afecta.
Si en aquell moment tenim aquesta situació d'estrès,
el més apropiat és intentar apartar-nos d'aquella situació.
Quan les anem identificant, intentar...
Si necessitem cinc minuts per respirar,
respirem cinc minuts.
Que no ens dolgui, no, no, no, ara no puc,
perquè he de fer això, perquè he de fer allò,
a veure un moment, ets una persona
i et mereixes respirar també,
perquè a vegades ens oblidem d'això
i és molt important.
L'estrès es genera per diferents coses
que a vegades no tenen rellevància un dia i l'altre.
Si aquell dia la tenen...
Perdonem-nos, perquè a vegades també és això,
que no ens perdonem.
Com pot ser que...
No, no, no, a veure, no passa res.
Ets una persona.
Per tant, si en aquest moment tens estrès per això,
primera, no passa res.
Respira, 35 minuts,
i sobretot, pensant les coses bones que fas.
Perquè quan ens estressem, pensem en tot el dolent.
És que he fet això malament, he fet allò malament...
Bueno, i tot el bo.
I tot el bo que estàs fent durant el dia allò,
ni ens n'en recordem,
perquè com que va fluït, no hi pensem.
Doncs recordem el bo que fem.
És aquí on l'estrès mimbarà,
perquè ens alimentarem de les coses positives
que fem durant el dia.
Aquest seria un exemple de l'estrès, per exemple.
Molt bé.
L'alimentació.
Creiem que és tan important
i que sí, que a vegades passa allò un pim-pam
i menjo qualsevol cosa o no menjo.
Exacte.
Ja tinc prou.
Per començar a intentar fer-nos una dieta sana.
Bueno, això és un tòpic de tothom, no?
Però un mínim de dieta sana.
Per exemple, a l'hora d'esmorzar,
sabem que sempre hem d'esmorzar bé.
Però en aquest cas, que necessitem energia,
si ens centrem en els integrals i en la vena,
això es queda a l'organisme durant més temps
i et donen energia durant més llarga durada.
Que no podem dinar en molta quantitat
perquè estem molt ocupats,
en dinem potser en menor quantitat,
però fem més menjades durant el dia.
No ens oblidem d'alimentar-nos.
I a ser possible, ja et dic, de forma sana.
No molts dolços, no moltes coses amb colesterol,
sempre de forma sana la fruita
i moltes menjades durant el dia.
Que no puguem fer un gran dinar
no vol dir que després no puguem fer
dues o tres menjades a la tarda.
Petites, però sanes.
Molt bé.
Això pel que fa a l'alimentació.
Són només alguns dels consells,
n'en trobareu més, evidentment, en aquest manual.
En quin capítol estem? Moure's?
Moure'ns.
Bé, l'activitat física, com he dit abans,
és important.
És el que diem,
a vegades ens fa parer apuntar-nos al gimnàs,
però després ens hi apuntem.
I tampoc tenim temps, no?
I és allò de dir com m'he d'apuntar
si he d'estar tot el dia pendent d'aquesta altra persona.
Exacte.
Llavors, però després quan fas activitat física
et dona la sensació que estàs més actiu,
perquè al revivar-se el cos,
la sang circula més ràpid,
a l'estar més actiu tens més energia.
Per tant, hem de buscar aquestes maneres
d'activar l'energia,
aquestes tasques de la vida diària,
com he dit abans, com a entrenaments.
És a dir, hem de netejar la casa,
hem d'anar a comprar,
hem de passejar amb el nostre familiar.
Doncs tot això fem-ho com a un hàbit
i que ens serà beneficiós per la nostra salut física.
Igualment, hem d'anar a comprar, no agafis el cotxe.
Si hi pots anar a peu, vés-hi a peu.
Perquè d'aquesta manera també estàs motivant el teu cos a l'exercici físic.
Si pots pujar per les escales, puja per les escales.
No pugis per l'ascensor.
Això són petits detalls,
que si els agafes com a hàbits,
el teu cos ho agraeix a la llarga.
I després, la darrera dels grups,
la darrera pestanyeta d'aquest manual,
que també té una importància rellevant, no?
Cap dalt, que és dormir bé.
Dormir bé.
Si fem tot el que hem dit amb anterioritat,
el dormir bé ja ajuda molt.
Però, per exemple,
coses importants és crear un entorn propici pel somni.
A vegades no ens adonem,
i, per exemple, el malalt es desperta per la nit
i obrim llums i sorolls i la porta.
i, bé, podem fer el mateix sense obrir la llum gran.
Per exemple, obres la llum petitona,
la tens amb més suavitat.
No és una període del dia
en què es pugui parlar igual.
Parles amb més calma.
D'aquesta manera,
el teu cos no s'activa tant durant la nit
i pot ser més fàcil tornar a agafar la son
després d'haver-lo atès
i d'haver fet el que necessités ell.
Aquest és un exemple.
I l'altre, agafar una rutina del somni.
És a dir, inclús els caps de setmana,
intentar sempre agafar una rutina del somni,
no dormir sempre a la mateixa hora
o ben fet les mateixes coses abans
i fer que el teu malalt,
dins de les necessitats que pugui tenir
o de les limitacions,
l'intenti agafar també.
A tu t'ajudarà el teu cos
a habituar-se a agafar el somni
o a dormir més o menys a les mateixes hores.
Que en el cas que per la nit no dormis massa,
intentar trobar algun moment per la tarda
de descansar 10 o 20 minuts, inclús,
això hi ajuda molt a tornar a agafar energia
durant el dia.
Jo trobo que aquest apartat
és especialment difícil
en el sentit que, clar,
no només has de gestionar el teu somni,
que amb el carregat que vas
doncs ja deu ser prou difícil, no?
Perquè a vegades
la gent que té aquesta tensió
dormen del mateix cansament.
Exacte.
Però no vol dir que descansi.
Exacte.
Perquè moltes vegades
dorms del cansament
però el cap segueix funcionant.
I per què he de fer això?
Perquè li he d'anar aquí,
he d'anar al metge,
he de trucar aquí, he de trucar allà.
Una tècnica també que fa,
que és d'una companya cuidadora,
no professional,
és que ella,
quan li van sorgint les coses
abans d'anar a dormir,
ho apunta tot.
Ai, així ja ho deixa el paper
i ja que se'n va descarregada.
Llavors, clar,
el cap, com que ja sap que ho té apuntat,
descansa més ràpidament
perquè no ho ha de pensar.
Sap que té un segur ull al costat
que està escrit.
I l'endemà se n'adona
que moltes de les coses que ha apuntat
no eren tan rellevants.
Clar.
Exacte.
Llavors, o sigui,
és doblement sa, això.
Sí, sí, sí.
Però si això has de gestionar el teu son
amb el son de la persona
que cuides del malalt en aquest cas,
que a vegades no va a conjunt.
Per això també el manual
es facilita un CD
per ajudar a relaxar el familiar
amb aquesta patologia,
on es donen tècniques de relaxació
i de respiració,
perquè ajudem a desconnectar
també la ment del nostre familiar
amb dependència,
que també és molt important
per a conciliar el son.
Déu-n'hi-do.
Tot a consells pràctics.
No sé si surten de preguntes
que us fan habitualment.
Bé, és d'un estudi general
dels treballadors
i dels experts
de sanitat residencial
junt amb CEAFA
que treballen conjuntament
en aquest àmbit
i se n'han tret
totes aquestes conclusions,
però n'hi-hi moltes més
a la web
i als experts
que si es posen en contacte
es pot ajudar molt bé
molt més.
Tant mateix,
hi ha un test
on diu el grau
de necessitat
de cura
d'aquests quatre eixos
que poden trobar els familiars
per ser conscients
que a vegades
ni en som.
No, no, jo dormo bé.
Bé, doncs bé,
dorms quatre hores al dia.
I aquí es pot comprovar
també d'una manera
més quantitativa
la situació
de cada familiar.
Sí que és veritat
que a vegades
el mateix cuidador
no s'hi és conscient
perquè a més
és com una flama
que es va apagant,
diguem-ho així,
cada dia vas una mica
més carregat
però és tan progressiu.
No, és normal,
és normal.
Bé, és normal.
Doncs aquests consells
així de pràctics
en trobareu molts més
en quina web?
A la web de
sanitatresidencial.com
i allí
en la pestanyeta
poden trobar els professionals,
els experts
i es poden posar en contacte
i ells facilitarien
tota la informació.
I si no,
passeu-vos justament
per sanitatresidencials
que cara a cara
us facilitaran el manual
i també doncs
una miqueta us faran.
Un feedback
i podem fer reunions
i en podem parlar
i el que necessitin
tindran.
Avui hem volgut presentar
aquí de les zones
de Tarragona Ràdio
aquest manual.
Jo l'he dit a l'Ona
que és un llibre
i diu no,
és un manual realment
és que ha de ser un manual.
Exacte, exacte.
Donar hàbits i consells
i ha de ser, sí,
de forma pràctica.
Si tu amb un familiar
que és cuidador,
que no és no professional,
li dones un tot xuc,
difícilment se'l mirarà.
Llavors ha de ser a l'abast,
ha de ser assequible
i fàcil de llegir
i pràctic.
La cura
per als que cuiden
una publicació manual
que presenta
en Sanitat Residencial
i CEAFA,
la Confederació Espanyola
de Familiars de Persones
amb Alzheimer.
Avui ens ha acompanyat
a Ona Serrano,
educadora social
de Sanitat Residencial.
Gràcies, moltes gràcies.
Gràcies a tu, gràcies a vosaltres.