Com us deia, segurament recordareu que dimarts passat
vam parlar amb una fundista tarragonina
que aquesta setmana d'aquest diumenge
anava cap a Tiop i va prendre part
en la cursa solidària a Disabeba, la capital.
És la gran carrera d'Etiòpia,
la més coneguda d'Àfrica,
amb més de 37.000 participants,
a més a més al voltant de 500 atletes d'elit.
La cursa es va disputar el passat diumenge,
va coincidir, per tant, amb la mitja de Tarragona
i hi havia, doncs, això, com dèiem,
a primeres espaces del món de l'atletisme
d'aquest país, d'Etiòpia,
però també d'altres països africans i d'arreu del món.
L'atleta tarragonina, la fundista tarragonina,
fins que a dalt a fulla, és l'Helena Rodríguez
i, home, ja ha tornat d'Etiòpia, eh?
Ja ens ha explicat que li anava molt bé
i podem també explicar-ho totes vosaltres.
Helena Rodríguez, què tal, com estàs?
Molt bé, molt bon dia i moltes gràcies de nou.
Bueno, has tornat, eh?, d'Etiòpia.
He tornat, he arribat
a l'arribada
i a Barcelona ja
i l'experiència fantàstica.
Bueno, explica'ns com ha anat,
perquè van ser uns quants dies, recordo que us vas dir
que primer hi havia un període d'aclimatació
pel tema de l'altura, no?
Sí. Com ha anat, com ha anat?
Bé, bé, molt bé. La veritat és que
nosaltres viatjàvem un grupet
de 7 o 8 persones,
ens coneixíem entre nosaltres,
anàvem a Ranafica,
que és una agència de turisme esportiu
que munta aquests viatges
no només per córrer curses d'Etiòpia,
també per entrenar-se, i és el que vam fer.
Vam viatjar a la cursa de diumenge,
vam viatjar dimecres
i vam anar directament a un centre
de preparació esportiva, d'entrenament en alçada.
Allà, la veritat és que
va ser molt, molt, molt xulo,
perquè vam poder entrar
amb corredors joves
que s'estan preparant ara
pels jocs olímpics,
que ens portaven a córrer per allà,
i ens ensenyàvem una mica de tècnica,
una mica de tècnica de carrera,
d'estiraments,
i ens ajudaven a adaptar-nos,
perquè realment ja ho sabíem,
però notar com t'ofegues
amb aquella alçada,
2.500 metres,
com el primer dia pràcticament
els 20 minuts ja has de parar,
i el segon dia hi aguantes una mica més,
vas notant que et vas aclimatant
una mica millor a l'alçada,
però realment la diferència
de córrer a peu de platja,
com correu nosaltres,
a fer-ho allà és molt evident,
ja es nota molt.
I van ser uns primers dies fantàstics
de preparació física
fins a arribar al dia de la carrera,
que, bueno, espectacular.
Espectacular.
Jo m'imagino d'anar,
i bueno, m'imagino d'anar,
perquè ja m'ho has explicat,
però que devies haver d'anar
per la carrera,
que eren 10 quilòmetres,
surteixen obstacles, no?
Una mica, una mica,
la veritat és que, bueno,
és una carrera magnífica,
37.000 persones,
la majoria són d'allà,
de fet, l'organització ens van dir
que érem uns 500 europeus,
aproximadament,
la resta eren sobretot gent d'allà,
gent de la capital,
gent sobretot de la capital,
també d'altres zones del país,
però pels bitxans que tenen allà,
segurament la majoria
eren de la capital.
Eres molt popular,
hi havia moltíssima gent,
era una festa,
jo quedava parada,
perquè aquí quan anem a les curses
ens estem concentrats,
hi ha aquella mena de silenci,
se senten les nostres passes,
que escalfem,
que estirem,
molt...
Allà era una festa,
vull dir,
feien uns corrillos,
i saltaven,
i ballaven,
que jo pensava,
no pot ser,
si és que estaré cansada,
però no podies més
que anar allà,
escalfant vells,
en aquells càntics tan ètnics
i disfrutant d'aquella festa
de més de dues hores
abans de prendre la sortida.
I com és molt popular,
doncs clar,
efectivament els primers
sí que anava més de pressa,
però clar,
havíem de sortar ja molta gent
que vivia allò,
doncs com una,
mira,
com una festa popular,
i que alguns anaven més lents,
alguns inclús caminaven,
després ens van a tratar tots,
perquè...
que Déu n'hi havia bastant desnivell,
i clar,
personalment,
a mi no em donava la respiració
per poder córrer tota l'estona,
i després,
al revés,
eren ells,
alguns que ens adelantaven,
animant-nos,
això sí,
sempre,
sempre,
tota la cursa animant-nos.
Vas veure en alguna d'aquestes esportistes
d'elit,
no?,
del país d'Etiòpia,
no?
Sí,
sí,
va ser magnífic,
perquè a més no ens esperàvem,
i vam tenir,
per exemple,
la possibilitat d'entrenar
amb el que vas entrenar
en un grup reduït,
amb el que vas ser
el guanyador
de la Marató de Nova York
del 2010,
el Gebre Gebre Marian,
i per més vam estar
a la pasta party
amb el Haile,
com és?,
amb el Haile Greve Selassie,
vam estar amb ells,
també amb l'organització
vam poder anar
a un dinar
que es va fer
per l'organització
a casa seva,
del Haile,
el Haile és un cràst,
és...
Deu la barallista de l'Olimpí,
no?
Clar,
ara és al top
de l'atletisme
i estava allà
perquè a més a padrina
la cursa
i està amb l'organització,
està darrere de l'organització,
és un encant de persona
molt proper,
molt bromisca,
ens animava
tot el dispositiu
així que veníem
de fora,
els estrangers,
ens animava moltíssim
a cridar a més gent
per participar
a la Great Ethiopian Rank,
que realment
és el que faig,
perquè és,
com a cursa,
és magnífic,
esportivament no,
no és la menys fàcil,
perquè tot i si només 10 quilòmetres,
ja dic,
l'alçada costa molt,
hi ha moltes pujades i baixades,
l'última hora van haver de canviar
el recorregut,
perquè,
bé,
tota la ciutat,
que també ho explicarem,
hi ha molta pobresa,
també els dies,
aquests dies d'entrenament
tan magnífics,
es combinàvem
amb una visió
de la pobresa
tremenda
i massificada
de la ciutat.
Doncs realment
estan molt en obres,
estan construint molt
a la ciutat
i a última hora
van haver de canviar
el recorregut
i per encabir
tanta gent
els va obligar
a agafar un traçat
que tenia
una mica de desnivell.
Doncs esportivament
no és
la millor cursa
per fer una gran marca,
però és una grandíssima
experiència.
Fer una cursa,
fer aquella cursa
és que no té res a veure
amb les que acostumem
a fer per aquí.
L'ambient és
és que és increïble,
és formidable.
La manera
ja més fàcil
d'explicar-ho,
per mi
la vivència
que jo vaig tenir
era com fer puenting
durant 10 quilòmetres
d'aquella adrenalina
que juntament
amb la ràbia
de tota aquella pobresa
que vam veure
als dies previs
ens feia córrer
i ens feia arribar
i amb tota aquella gent,
aquells nens
a l'arribada
quan obren la mà
i els xoques la mà
i et viuen
amb aquell somriure
tan gran que tenen
i tu els havies vist,
t'havies patit
els dies anteriors
veient-nos al carrer
i ara
estaven allà
xocant-te amb la mà
i tan contents
que vinguéssim allà
al país
a córrer,
en fi.
Se nota, Helena,
la teva prisma
vessant
d'esportista
d'atleta
però també
d'interran
d'intermonos que fem
perquè avui no hem dit
encara els ullens
però tu també organitzes
la Trey Walker
és a dir,
fins ara entrevista
com a atleta
i ara
camiem el barret
traiem el barret verd
i et poses el vermell
i ara entrevista
com a organitzadora
d'aquesta Trey Walker
que és recordem
una cursa
caminada
recorregut
de 100 quilòmetres
per la via verda
del Pirineu
per la costa
Brava
i que
ho feu des
d'intermonos fam
i que es farà
el proper mes d'abril
el 26 carrer d'abril
exacte
sortirem d'olat
arribarem
entre el 26
i el 27
a Sant Feliu de Guixols
i és el Trey Walker
que és aquesta marxa
per equip
són equips
de 4 persones
no diem que és una cursa
perquè no és competitiva
perquè molta gent
la fa corrent
però també hi ha molta gent
que la fa caminant
i de fet
està molt relacionat
amb Etiòpia
i al final
tot tanca el cercle
nosaltres sempre
sempre parlem
o des del principi
del Trey Walker
aquí
quan el vam portar a Catalunya
perquè el Trey Walker
se celebra
a més de 11 països
a tot el món
11 Oxfans
que estem preparant
alguns Trey Walker
des de fa més de 30 anys
doncs nosaltres
aquí a Catalunya
fa 4 anys
que vam fer el primer Trey Walker
i posàvem l'exemple
precisament
de les dones i les nenes
que Etiòpia
han de caminar
molts quilòmetres
carregades
amb uns bidons d'aigua
que jo els he agafat
de 20 quilos
i han de caminar
potser 5 o 6 hores
cada dia
per anar a buscar aigua
perquè no tenen
un accés
a prop de les seves cases
i en nom d'elles
i perquè no ho hagin de fer
organitzant aquest Trey Walker
perquè els equips
abans de participar
recullen donatius
per poder destinar projectes
doncs en Intermont
alguns d'ells
per exemple
els d'aigua
que fem a Etiòpia
i amb el que aconseguim
per exemple
acostar
i construir
canalitzacions d'aigua
i també
fer formacions
d'higiene
i sanejament
en aquestes comunitats
d'Etiòpia
evitar
que hagin de caminar
tantes tantes hores
per anar a buscar aigua
i en canvi
puguin dedicar-se
les nenes
a anar a l'escola
i les dones
a cultivar la terra
i d'aquesta manera
bueno
millorar l'economia
de la família
poder sortir endavant
moltes vegades
el problema de la pobresa
el problema de la gana
no és la gana
és que t'impedeix
fer altres coses
t'impedeix
sortir d'aquell
cercle viciós
de la pobresa
el que fem
el triuó
és sortir d'aquí
posar aquestes infraestructures
per petre
sobretot
que les dones
i les nenes
puguin tenir un futur
i puguin sortir
d'aquesta pobresa
i això ho fem
després caminem
fent quilòmetres
no, això està fet
és una marxa
de com deia
l'Helena Solidària
per tant
hi ha un reforç solidari
i la gràcia és que els participants
cadascun
d'aquest equip
de quatre persones
ells puguin organitzar
de forma individual
i amb iniciativa pròpia
activitats
per recaptar
1.500 euros
entre les quatre
que és el requisit
per prendre part
de la Trey Walker
si primer els equips
s'inscriuen
en el Trey Walker
és una inscripció
de cursa
de 200 euros
per equip
i després
han de recaptar
un mínim
de 1.500 euros
que són al final
250 euros
per persona
perquè cada equip
el componen
els quatre
que caminen
i dues persones
que els fan
de assistència
els ha ditollament
el cas és que sí
que amb iniciatives
de tot tipus
hi ha equips
que només envien e-mails
als amics
als familiars
i aconsegueixen
aquestes petites aportacions
de 5, 10, 15 euros
i van sumant
van sumant
a més ho poden sumar
a través de la pàgina web
del Trey Walker
o que fan
venda de samarretes
o que les seves empreses
fan
esmorzar solidaris
n'hi ha que fan
uns tornejos
de pàdel
n'hi ha que fan
unes degustacions
creativitat
amb 300 equips
que vam tenir
l'any passat
i anem per bon camí
que hi ha molts inscrits
ja
la veritat
és que amb creativitat
i amb ganes
de recollir
aquests donatius
de la família
dels amics
dels companys de feina
s'aconsegueixen
no només
aquests 1.500 euros
perquè
de fet
la mitjana
de l'any passat
per exemple
van ser més de 2.000 euros
per equip
que van recaptar
i equips
que van recaptar
5.000
6.000
7.000
un equip
va recaptar
11.000 euros
quan no hi ha cap necessitat
però
realment s'animen
veuen
que en petites coses
estan aconseguint
aquests donatius
de la gent que coneixen
dels seus pobles
de les seves empreses
i s'animen
s'animen
i no paren
i perquè és el 26 d'abril
si no
si dureix tot l'any
més donatius
que recaptarien
doncs a veure si algun equip
s'anima aquí a Tarragona
perquè segurament
teniu
a nivell de la marcació
teniu
ja tenim alguns equips
inscrits
però a Tarragona
s'ha de notar més
ara els equips
sobretot
el 50%
són de Barcelona
més o menys
de Girona
també hi ha molts equips
i no no
a Tarragona
ho hem de mobilitzar
amb els runners
i amb els
i amb els senderistes
que tenim aquí
a la província
hem de fer més equips
queden 4 mesos
més de 4 mesos
5 mesos
per la Trey Walker
de 2014
per tant
sou a temps
de poder
de poder muntar
el vostre equip
i de participar
i doncs
que a més a més
és molt xula
la cursa
la cursa
la marxa
és molt xula
i hi ha molt d'ambient
com diu l'Helena
a més a més
es pot fer en 36 hores
no?
el màxim
o com va això?
sí
és un màxim
de 32 hores
l'any passat
els primers
que van arribar
sempre parlem dels primers
perquè no parlem de guanyadors
no
considerem que tots són guanyadors
en fet de prendre la sortida
per haver consegut
aquell primer repte
de recollir diners
però el primer
el primer que van arribar
ho van fer
amb 9 hores 45 minuts
va ser record
a Oxfam
vull dir
que d'aquests 11 països
que organitzen Trey Walker
el record
el tenim nosaltres
també hem de dir
que és la ruta més fàcil
que és la més planeta
és la més plana
i es pot fer corrents
tot el recorregut
cosa que no cal
perquè hi ha fins a 32 hores
sortim el dissabte
al dematí
i els últims
poden arribar fins a les 6 de la tarda
de diumenge
es poden fer parades
habilitem
a partir de Girona
llocs per poder
pernoctar una miqueta
4 o 5 hores
estirades
aquells que ho necessitin
hi ha temps de sobre
en fet
nosaltres calculem
són 32 hores
calculem
que es poden fer
a 3 o 4 quilòmetres hora
i encara sobrarien
unes quantes hores
per descansar
la mitjana
són unes 25 hores
que la nit
i que la majoria
ens agafarà
caminant
doncs el frontal
i cap problema
i avanti
i cames
bueno Helena
doncs escolta
molts ànims
amb aquesta marxa
esperant que hagi
molts regutins
que puguin fer
el seu equip
també i prendre part
en aquest trail walker
l'abril del 2014
que això està aquí
com dèiem
5 mesos vista
i que serà
més a més
per una via verda
d'aquestes comarques
de Gironines
que és una passada
també
vull dir que
és força pla
més a més
no hi ha
no hi ha grans
alcibaixos
no hi ha un primer
desnivell
una miqueta
de 600 metres
màxim
per la part
de la Garrotxa
i després
tot baixada
fins al mar
tot baixada
doncs ja ho sabeu
la trail walker
Helena
escolta'm
una curiositat
després de tornar
d'Etiòpi
has anat a entrenar
allà o encara no?
sí sí
ahir vaig fer
una sortida
a la tarda
i jo no sé
si és que encara
durava l'emoció
realment els ròvuls
vermells els tinc
allò superinflats
i superpotents
però
però estàvem
una energia
llàstima que
pel que m'han dit
durat poc
en 4 o 5 dies
aquest efecte
d'aquest entrenament
amb alçada
ja comença
a anar de ballada
però
aquest primer entreno
que vaig fer
sortia en balada
i era com
treure'm pes
de sobre
jo crec que també
havia nedat
nosaltres
quan nedàvem
nedàvem amb samarreta
i el dia de competició
veies que anaves
molt ràpid
doncs això és igual
semblava que m'haguessin
tret 10 quilos
de sobre
i realment
estava molt molt potent
ja sembla que no tinc
una cursa
a curt termini
perquè potser
deixava marca i tot
però només la sensació
ja va ser
molt xulo
tenir aquesta potència
saps?
està molt bé
Helena
moltes gràcies
per explicar-nos-ho
la nera bona
per la iniciativa
i també per la Trey Walker
i que sigui tot un èxit
ja en parlarem d'aquí a l'abril
ja anirem parlant
perfecte
perquè aquí també estem animats
a veure si podem aconseguir
des d'aquí fer l'equip
si no és de serena
que ja m'han arribat
veus que per aquí
s'està gestionant un equip
no us deixeu perdre
és una experiència magnífica
i us he d'animar
us he d'animar
ja en parlarem
una forta abraçada
una abraçada
ho digueu igualment