Bé, doncs, tot seguit ho podem parlar de mas tot sants, eh?
I, per tant, hem de parlar de panellets, sí, sí,
de panellets que potser alguns ho sabreu atrevit a elaborar-los a casa vostra,
altres anireu, doncs, a les vostres pastisseries de referència,
sobretot artesanes, a buscar, doncs, els panellets aquests dies de tots sants.
Ara us en parlem, volem parlar amb el vicepresident del gremi d'artessans pastissers
d'aquí de Tarragona, que és el Josep González,
anem, per tant, fins a l'obrador de la pastisseria Conde,
i allà tenim el Josep.
Josep, molt bon dia.
Molt bon dia.
Com estàs? Estan fets ja o no?
Home, n'estem fent, n'estem fent.
Esteu a l'obrador, eh?
Evidentment.
Bueno, explica'ns com aneu en guany, com van les previsions
de cara a aquesta nova edició de tots sants.
Bueno, en principi, les previsions les hem començat un pelet pessimistes,
i dic pessimistes perquè és evident que la crisi afecta tothom,
i llavors, doncs, clar, entenem, doncs, que la gent se n'estan una miqueta.
El que sí m'agradaria constatar,
que molts clients nostres, i no només aquí a casa meva,
sinó a casa dels companys, doncs, els hi deien,
oi, que avui, aquest any, aquest any, no ho sé, haurem d'ajustar,
però que farien alguna compra de menys quantitat,
però que continuarien anant a la pastisseria artesana,
que és el que crec que s'ha de fer.
És que no té res a veure, no?
No, no, no.
Jo diria que estem parlant de coses diferents, fins i tot, no?
I tant.
En aspectes el mateix, no, tampoc, és que tampoc ni m'aspecta.
No, no, no m'aspecta, tampoc, que va ni molt menys.
O sigui, el dilluns un company meu no es va poder resistir,
va estar en un supermercat de majoristes,
i me va trucar i em va dir, escolta, mira el que acabo de veure.
Vi a vispanellets de pinyons, però de pinyons xinès,
industrials, que vés a saber les setmanes o mesos que fa que estan fets,
i els tenien el preu que nosaltres estem venent,
els de pinyons, de pinyó de Castella, autèntics,
a 42,65 el tenien.
Diu jo, Josep, és que ja no ho sé, ja no ho entenc.
O sigui, hi ha coses que són inacceptables
del que s'estan fent avui en dia amb l'alimentació en general
i amb la pastisseria, doncs no té ni bo.
Doncs això, eh, un bon panellet, ni que sigui menys,
però almenys que sigui bo, no?
Sí, sí, o sigui, i si no el poden anar pel motiu que sigui a la pastisseria,
més que se'l facin.
Ara en parlem, si vols també, de fer-los,
perquè això, a l'hora de fer el panellet,
cadascú té la seva recepta, no?
O sigui, hi ha diferents matèries primes, no?,
per poder utilitzar.
Home, bàsicament el que hi ha és el maçapà,
que ha de ser un maçapà com cal,
amb una avellana, ai, perdó,
omella, marcona,
i el sucre i ous.
Aquest és el base.
A partir d'aquí, llavors,
si el volem fer d'avellana,
doncs li afegim una mica d'avellana,
si és maduixa, l'afegim maduixa,
de codonyac, doncs li afegim codonyac,
coco, i així successivament els gustos que tu vulguis.
Amb tota la gent que potser
no pugui tenir maçapà,
hi ha algun altre element que el pugui suplir,
el maçapà, o no?
No, no, el maçapà, o sigui,
el panellet sempre ha de ser de maçapà
i és insuplible.
Vol dir, perquè hi ha qui,
a mi, tot el fa de patata, no?
Bé, no, de patata sola no crec que ho facin.
El que sí que fan,
n'hi ha que afegir amb patata
per a veratir el preu
del parellet,
però és un absurd, perquè és que el gust
és radicalment diferent, no?
Però el que és patata sola,
llavors el que seria,
seria un puri de patata amb pinyons,
per dir alguna cosa, eh?
No té res a veure el gust.
No, no, no.
Escolta'm, digue'm algun secret
per fer que els pinyons s'enganxin.
Perquè els pinyons s'enganxin?
Perquè s'alguentin, perquè és que...
Jo no me'n surto, eh?
No te'n surts?
Doncs mira,
si vols d'aquí un ratet vens i t'ho ensenyo.
Això és simple, eh?
És pràctica, no?
No, no, no hi ha cap problema,
no tinc cap problema per ensenyar-t'ho.
Això s'agafa el pal,
o sigui, el que és el trosset de maçapà,
la boleta de maçapà,
es voleix amb les mans,
nosaltres ho fem amb uns guants de Neotril,
i llavors, doncs,
el mullem una miqueta amb ou,
el pinyó.
El pinyó que estigui ben humit amb ou,
llavors el...
Diguéssim que volegem el pinyó
junt amb la bol l'altra vegada.
Llavors se van enganxant.
Si tires excés d'ou,
lògicament rellisca i no enganxa.
perquè, clar, el pinyó,
el que té, com que no té cantos vius,
és diferent l'aumella,
el granet d'aumella,
que al tindre cantos vius
enganxa molt més bé, no?
Però el pinyó, evidentment, ja no.
Clar, si afegeixes massa ou,
llavors patina i no enganxa prou bé.
I si està sec, tampoc.
Jo és que em sembla que vaig fer això,
que deuria posar massa ou i no...
Probablement, probablement.
Ja ho saps,
has anat provant mica a mica
fins que se t'enganxi bé.
S'encadava més a la mà
que no passa el...
Sí, no, i a més a més,
el pinyó et xupa molt,
una miqueta d'ou
i al cap un ratet
se l'ha absorbit tot.
Josep, a què en trobarem?
De pinyons?
De quines veritats més trobarem?
A veure,
n'hi ha de moltes veritats.
Per exemple, a casa nostra,
nata, pinyons, ametlla,
avellana, maduixa, codonyà,
coco, cafè, llimona...
I llavors hi ha companys
que fan de roses,
de xartrés i de xocolata.
I fins i tot d'altres sabors
que se m'escapen ara a la memòria, eh?
Però que, per exemple, a casa meva
hi ha tots aquests,
excepte el de roses,
i el de xartrés
que no l'estic fent.
Mira, el de nata, per exemple,
no ho havia sentit mai,
que ens en feien de nata, per exemple.
Sí, potser és el que es ven menys, eh?
Un any jo he rebaixat de nata
i ho he augmentat de llimó
perquè el de llimó
està agradant bastant.
També se'n fan de taronja, eh?
Però jo t'hi he dit els més habituals, eh?
Els que surten més,
els que es venen més,
quins són?
Els de pinyons.
Els de pinyons, eh?
Sí, sí.
A nosaltres, jo quan era aprenentet,
a mi l'oficial,
o el meu pare,
me deia,
nen,
treu els duros.
En vez de dir-me
treu els pinyons,
me deia,
treu els duros.
De locars que sempre
han estat els pinyons.
És que, no,
és que, clar,
els pinyons,
per això són tan bons, eh?
Sí,
deu ser això,
deu ser això,
escaríssim,
escaríssim.
O sigui,
i en guany,
els artesans,
hem assumit
el sobrecos dels pinyons
i de l'omella,
que també ha augmentat,
i hem deixat pràcticament
el preu els mateixos.
L'any passat,
potser ha augmentat un euro o algun,
no?
Però molt poca cosa,
perquè,
estar la cosa com està,
volem estar al costat
dels nostres clients,
també.
És a dir,
tenim preu anticrisi, eh?
Sí, sí,
bé,
a veure,
més anticrisi és impossible
perquè la qualitat,
o sigui,
la matèria prima,
és la que mana,
i d'aquí no pots baixar.
I llavors,
doncs,
d'aquí se'n poden fer,
com s'han fet antigament,
fa molts anys,
se feien de primera,
de segona i de tercera classe,
eh?
Que això,
gràcies a Déu,
ja va marxar fa molts anys,
doncs,
n'hi havia uns,
que jo,
això ja m'ho explicava el meu pare,
eh?
Jo ja no ho he viscut,
que se'n ficava farina d'arròs.
Carai.
Sí,
per avaratir,
per ser el de terceres,
per exemple.
Per la gent que no hi podia arribar,
avui,
encara que hi hagi una crisi,
la gent encara es pot comprar algun panellet.
Escolta,
a mi m'han venut a buscar a vegades
fins a dos panellets, eh?
Dos panellets.
Sí, sí, sí,
aquest matí dos panellets per esmorzar.
Vinga.
Escolta'm,
és que està bé, no?
Fins i tot per allò,
per vindre a esmorzar,
a fer el cafetó,
i per acompanyar el cafetó,
doncs allò,
un parell de panellets.
Exacte, sí, sí, sí.
Doncs ja ho sabeu,
els pastissers artesans,
recordem-ho,
no és que ens hem de dir-ho,
artesans que faran aquests panellets
que els faran mel a la boca.
Evidentment.
I que els poden trobar.
Fins quan en trobem,
més o menys?
Bueno, a veure,
de fet és fins demà,
però passat demà
encara en farem alguns, eh?
Llavors hi ha alguns companys
que durant uns quants dies
encara en van fent algun,
sempre depenent
de les comandes
o de les xerradetes
que vas tenint amb els clients
que et diuen,
sí, mira,
passat festes
en voldré comprar algun més,
i llavors, doncs, bueno,
el massapà el tens preparat
i llavors fas les mescles
i fas uns quants panellets més
per aquells clients
que els hi fa goig
tornar a tenir uns quants dies més.
Veig, per exemple,
que diuen els vostres companys
a nivell de Catalunya, eh?
Sí.
Que el preu, per exemple,
parlen del preu del pinyó,
que diuen que ha crescut un 50%
respecte a l'any passat.
Sí, és una barbaritat.
I l'enmetlla un 40%.
Sí, bueno,
ara no recordo exactament el preu,
però sembla que se'n va
quasi als 60 euros al quilo.
O sigui,
és una barbaritat
el preu del pinyó.
Fins i tot un amic meu,
molt amic meu,
el Josep Roquet,
de la Bastiga Palau,
me deia,
dius, Josep,
haurem de comprar una caixa forta
per posar els pinyons.
Per posar els pinyons, eh?
Sí, sí.
Perquè, clar,
és que és una fortuna
comprar un saquet de pinyons
de mitjanets
se te'n va a mil i pico d'euros.
O sigui,
que no és res de l'altre món.
Només imagina't tu
que se t'ha fès molt bé.
Poca broma, eh?
Sí, sí.
Poca broma, sí, sí.
El que sí, doncs,
com tu has resultat molt
i t'ho agraeixo moltíssim
com a artesà,
és el panellet artesà
de veritat
per diversos motius.
Primer,
per la qualitat,
perquè no hi ha res
de conservants
pel sabor,
evidentment.
I, a més a més,
també perquè n'hi ha molts
que venen fins i tot
fets de l'estranger.
O sigui,
no estan fets
ni a Catalunya
ni a Espanya,
sinó a l'estranger.
Llavors,
estem donant de guanyar,
això generalment
són els dels supermercats,
estem donant de guanyar
a la gent de fora
i a la nostra gent
d'aquí a la vora.
Jo, per exemple,
intento comprar
tot el que comprem
aquí a casa,
comprar-ho a la ciutat,
tot el que podem a la ciutat
per ajudar
els nostres ciutadans.
Si, a més a més,
aquestes empreses
se'n van
i deixen el caler
fora a l'estranger,
no ho crec
èticament correcte.
És una bona reflexió
per fer,
a l'hora de comprar,
de tenir-ho en compte
d'on ve el producte
perquè després
ens sembla
que no hi ha feina,
que hi ha crisi,
però tenim nosaltres
la manera dia a dia
d'escollir-ho allò que comprem
i si allò que comprem
és la proximitat
hi ha més possibilitats
que el nostre familiar
que està a l'atur
doncs treballi feina.
És que és un plaer
que mossega la cua.
Això jo crec
que ho hem de fer
entre tots,
entre tots els ciutadans
ens hem d'ajudar mútuament
i no hem de donar,
a veure,
clar que s'ha de donar
feina a fora també,
evidentment,
però primer els nostres.
Efectivament.
Josep,
una forta abraçada
des de Tarragona Ràdio
que vagi molt bé
a l'Oberdó
perquè suposo que la feina
avui no s'acaba.
No s'acaba,
no s'acaba.
Gràcies a Déu.
I que duri.
I escolta'm,
i amb aquesta olor també,
perquè l'olor
a les panellets panachets
també es nota,
la bona olor
del panellet ben fet.
Evidentment que sí
que es nota,
i tant.
I ja ve de gust menjar-se.
Gràcies,
una forta abraçada
i també la resta
d'integrants d'aquest gremi
de pastissers artesans
aquí de Tarragona.
Ho faré de part vostra
i molt agraït
per donar suport
sempre
a les iniciatives
artesanes de Tarragona.
Que vagi bé, Josep.
Adéu-siau.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.