En rigorós fals directe, i per segona temporada
des d'un quart de català,
tu a Oxford i jo a Tarragona Ràdio.
Bon dia, Marina Massaguer des d'Oxford.
Bon dia, com esteu?
Quant de temps sense veure'ns
per telèfon?
Sí, sí, ens vam veure a l'estiu
quan vaig venir a Tarragona, però ara
feia temps que no parlàvem per Skype.
És que això, clar, des del juny
que no teníem un quart de català
en la onda, a l'aire,
perdó, i ara ja hem tornat
i ara és final de mes, primer mes
d'aquesta quinzena temporada, ja anem per la quinzena,
imagina't, i tu vas per la teva
segona temporada a Oxford.
Sí, vaig per la segona temporada
i estic contenta perquè tenim més alumnes
que la primera, o sigui
que assenyal que la cosa va bé, va creixent.
Estic molt contenta perquè s'han activat
tots els grups de català, això vol dir
5 assignatures de català.
Ala, 5 assignatures.
Déu-n'hi-do, sí, sí, que després m'he de preparar, també,
però vaja, no, no, molt contenta,
compensa l'esforç.
5 assignatures, què vols dir?
A primer tenim molts alumnes, diguem, diguem.
Què vol dir això, 5 assignatures?
No feies classe de català perquè n'aprenguin,
bàsicament?
Sí, però tenim 3 nivells de llengua,
tenim elemental, intermedi i avançat,
tenim un taller de traducció del català a l'anglès,
i tenim una assignatura nova que és introducció a la cultura catalana
que em tenia una mica, una mica així preocupada perquè és en anglès
i no sabia, primer, si jo seria, vaja, si el meu anglès seria prou bo
per saber-me explicar sobre cultura catalana en anglès
i tampoc sabia si tindria prou alumnes per activar el grup
i sí, ara hem fet una sessió
i crec que va anar prou bé.
Ells t'entenien a tu, t'entenien?
Com, perdona?
T'entenien a tu, el teu anglès?
Sí, espero que sí.
Si no m'entenien, van fer veure que sí,
però sí, sí, jo crec que sí.
Més que res que a vegades hi ha com a conceptes
com una mica intraduïbles, saps?
Sí, com això del seny i la rauxa, és traduïble?
No, amb les...
Clar, es pot explicar, es pot explicar,
però vaja, seny, per exemple, es tradueix com a sentit comú,
però clar, no és exactament el mateix.
I això de la...
Jo què sé, coses com ara que estem aquí en plena farbacència castellera,
la terminologia castellera deu ser complicada, no?
Sí, amb els castells el que faig,
els hi poso directament les imatges i...
I els expliques què és.
Això m'he deix i els hi explico així.
De moment, els castells els hem tractat més a llengua catalana
que a cultura catalana.
A cultura catalana tractarem la cultura popular
el segon trimestre,
i, per cert, ho penso centrar en Santa Tecla,
o sigui que ja, quan toqui, ja en parlarem
i ja t'explicaré com ha anat.
Ostres, que haurem de traduir el nostre llibre de paraula de tecla,
haurem de fer Word of Tecle.
Ah, això mateix, a veure, a veure.
Home, jo ja els hi vaig ensenyar, ja ho saben.
Ja en tens uns quants exemplars a classe
per donar-los de premi als alumnes més avantatjats
en matèria de folklòria tarragoní?
Ja avui, doncs mira, ho vaig pensar,
això és que tots dos tenim així,
fusta de profes,
vaig pensar que l'últim dia el que podríem fer
seria fer com una mena de concurs
o alguna mena d'activitat, diguéssim,
per repassar tots els continguts,
i que el premi podria ser una paraula de tecla,
a veure si s'animen a venir l'any que ve.
Bé, bé, escolta'm,
totes aquestes signatures,
tens molts alumnes en total o com va això?
Sí, del que estic més contenta és de la mental,
que en tinc 17,
que és moltíssim,
perquè aquí català és una assignatura voluntària,
és a dir, que venen perquè volen realment
i perquè els interessa
i a canvi no tenen ni crèdits ni res,
vull dir, realment és per l'atracció que senten
per la cultura catalana,
pel que sigui,
i per la llengua, evidentment,
i, vaja, d'aquest grup en concret
n'estic molt contenta,
i després a Intermedium en tinc quatre,
que Déu-n'hi-do,
d'avançat tinc una noia
que va viure a Catalunya un temps,
va viure a Vic,
i, clar, és molt bo perquè parla amb accent de Vic
i parla molt bé,
o sigui que ens entenem la mar de bé,
i això, i tant,
el taller de traducció com a cultura catalana
en tinc sis a cada un,
o sigui que en total són,
ho haig de sumar,
són com a 37 persones
vinculades d'una manera o altra
amb la llengua i la cultura catalana
a la Universitat d'Oxford.
I això del taller de traducció,
què tradueixen?
Del català a l'anglès
o de l'anglès al català?
O de les dues coses?
No, no, del català a l'anglès
també em costa les meves suades,
no et pensis,
perquè, Déu-n'hi-do,
el que passa és que té de bo que,
clar, hi ha molta literatura catalana traduïda,
ho centrem en literatura catalana contemporània,
i llavors, clar,
jo sempre tinc el coixí que hi ha una traducció publicada,
però sí que no et negaré que alguna vegada he suat,
segons quines preguntes et fan,
no seria millor aquesta paraula que aquesta altra en anglès?
i, clar, a vegades, la veritat és que no ho saps.
D'anglès en deuen saber més ells que tu, no?
Sí, sí, sí.
Jo l'objectiu,
i els hi vaig explicar el primer dia,
és més aviat que coneguin la poesia catalana contemporània
i que, vaja, i que, a més a més,
que també coneguin més profundament la seva llengua
a partir de les traduccions.
I, mira, la setmana passada, sense voler,
pràcticament li vam fer un homenatge al Lurrit,
perquè vam traduir un poema de l'Enric Casasas,
que es diu Amèrica,
i és un poema que justament Lurrit havia dit,
havia recitat en una jornada sobre poesia catalana
que es van fer a Nova York el 2007
i el vídeo és al YouTube.
Sí, ahir en veiem imatges per TV3 en els obituaris,
sortien imatges amb el Pep Bargalló,
que tots dos coneixem i que ens va presentar el Paral·la de Tegra,
el Pep Bargalló, amb el vídeo i la foto de la seva vida,
junt amb el Lurrit i la Patti Smith i la Laura Anderson.
Sí, sí, sí.
Gran moment.
Quina enveja, eh?
Sí, quina enveja, quina enveja.
Pel Pep Bargalló, per la part nostra.
Sí, sí, i tant.
Però bé, tenim de bo que hi ha els documents visuals i sonors
i que els podem mirar
i no només els podem mirar nosaltres i gaudir-nos,
sinó que els podem donar a conèixer gent que potser no els coneix.
Doncs molt bé.
I que ens poden interessar.
Marina, enguany vam dir que faríem més escatconferències.
Ho farem, això?
Tornarem a presentar els teus alumnes i els meus, per exemple,
amb videoconferències?
Sí, ho farem, però ho farem el segon trimestre
perquè, clar, ara els meus 17 alumnes de la mental
encara han d'aprendre a parlar una mica
i llavors el que farem serà fer com una selecció
dels alumnes així, doncs, que vagin més...
Que tinguin més fluïdesa.
Més avançat i que tinguin així més possibilitat de paraula, diguéssim.
I que vulguin preguntar coses.
Això mateix, sí, sí.
I llavors el segon trimestre, doncs, ja...
Això ja es tornaran a conèixer els alumnes d'aquí amb els d'allà,
amb els d'Arragona, amb els d'Oxford.
Sí, nosaltres ara, com que aquesta experiència nostra en Voxford va anar bé,
ara en guany el que farem és que també ho farem
entre diferents oficines nostres i les nostres parelles lingüístiques,
doncs els organitzarem videoconferències, per exemple,
entre Tarragona i Calafell o entre Tarragona i Valls.
I això sí que ja ho començarem a fer nosaltres ara abans de Nadal
i així els tindrem entrenats per quan al segon trimestre
fem una cosa més internacional.
Veus, escolta, la mar de bé pas per pas.
Primer que es coneguin entre pobles i ciutats de Catalunya
i després ja farem el pas internacional.
I que s'entrenin amb això de la videoconferència.
Això mateix.
Marina, ha nevat a Oxford?
No, no ha nevat, però plou, fa vent, fa fred
i ja comença a fer mandra a sortir al carrer.
Doncs mira, aquí el que fa mandra és la castanyada
perquè se l'haurem de menjar amb banyador.
I aquestes coses de les castanyes,
amb aquest temps que tenim aquí, no lliguen gens.
Fa una calor d'estival, la gent encara va a la platja,
tots anem amb màniga curta,
la meitat van amb pantalons i xancletes,
encara amb pantalons curts i xancletes.
Sí, l'altre dia uns amics em van enviar una foto per WhatsApp
i veia que tothom anava amb pantalons curts i samarreta i tot això,
i pensava que em prenien el pèl.
I no, després ja vaig comprovar que és que realment fa calor a Tarragona.
Sí, sí.
Aquí no, aquí no.
Vostres ja esteu en el temps que toca,
nosaltres som els que anem amb un estiu allargassat.
Sí, sí, però vaja,
bé, què hi farem, no?
De tant en tant es troba a faltar el sol de Tarragona.
Sí, aquí de tant en tant ens sobra una mica.
Marina, d'aquí poques setmanes ens tornem a trobar,
ni que sigui d'aquesta manera per internet i per Skype.
Bé, sí, sí, ja us explicaré les evolucions.
A veure com evolucionen tantes assignatures
i tant d'alumnat i tanta varietat de coses que has de fer.
Això mateix, el que sí que m'agradaria destacar per acabar
és que justament el fet de tenir tants alumnes aquest any
és que, ostres, que la cultura catalana atrau,
perquè sí que jo faig promoció del que fem,
però jo, clar, a veure, em limito a donar la informació del que poden fer.
Després els que decideixen venir són ells.
i jo és una cosa que hi ha alguna vegada amb tu hem comentat
que ens falta una mica d'autoestima com a catalans i com a catalanoparlants
perquè els únics que em pregunten
«ai, hi ha tens alumnes a Oxford?»
això sempre, sempre m'ho pregunten catalans.
El d'aquí ningú se sorprèn que tingui 17 alumnes.
És que tenim aquesta personalitat pessimista.
Com que s'han fotut tantes degarrotades al llarg de la història,
doncs ja estem acostumats a rebre
i el que ens sembla normal, el que ens sembla estrany, és no rebre.
Sí, sí, però vaja, com a mínim, no sé, bones notícies com aquesta,
jo crec que ens han d'animar, eh?
Ens han d'animar i ens han d'estimular a seguir endavant.
Doncs farem una tornera, se n'anirem tots des d'aquí,
agafarem un navió de Ryanair mateix, que és veredet, eh?
i se n'anirem tots jocs fora a fer-nos pujar l'autoestima
contemplant els teus alumnes.
Ai, és tu mateix.
Doncs sereu benvinguts.
Marina, el novembre, més.
Molt bé, perfecte.
Una abraçada.
Apa, una abraçada.
Adéu.
Adéu.