Fins demà!
De forma oficial podríem dir-ne, tot i que, com es considera que el dret de sortida sempre acostuma a ser la festa, la gran festa del calçot que es fa a Balls aquest proper cap de setmana i de la qual, per cert, també en parlarem aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Volem parlar de com estarà, de com ha anat la collita fins ara, de l'IGP Calçot de Balls, és aquesta indicació geogràfica protegida.
De fet, ja s'ha avançat, que es preveu produir entre 9 i 10 milions d'unitats.
Jo no sé com seria traduït en manats de 50, però bé, ara li preguntem al Jordi Blanc, ell és la president d'aquesta indicació geogràfica protegida de l'IGP Calçot de Balls.
Jordi Blanc, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Consti que no ets el nostre company d'esports, que també es diu com tu, eh, Jordi Blanc?
Ah, molt bé.
No sóc la mateixa persona, eh?
No, no.
O sigui que, aclarit això, com estan en aquesta temporada, que portem la temporada i la collita, com és la qualitat d'aquest any?
Bé, la qualitat, en principi, és bona. Potser s'ha avançat una mica la collita perquè anem tenint un hivern bastant càlid,
però bé, de fet, la temporada pràcticament comença ara a l'última setmana de gener,
el fort i la demanda al mercat i l'oferta serà particularment de febrer i març.
Sí, febrer i març seria una mica la temporada alta, el calçot, no?
Sí.
O l'òptima, potser?
Jo crec que és l'òptima, perquè pel calçot, pel corredor del calçot necessita que faci una mica de fred.
Això no vol dir que si no fa res no siguin bons.
El que passa és que llavors la demanda de particulars i la gent comença a sortir més...
Va una mica lligat amb el... Quan es comença a allargar una mica el dia
i els caps de setmana, doncs ja sembla que anem enfilant cap a la primavera, encara que siguem en ple hivern,
doncs sempre presta més a sortir fer calçotades, no?
Llavors el que és febrer i març crec que és la temporada més forta.
Un calçot IGP, és a dir, d'indicació geogràfica protegida, com ha de ser?
Bé, nosaltres anem... El que intentem és...
Quan vam ja crear l'IGP del calçot de bals, el que volíem era marcar una mica la pauta,
donar una uniformitat a l'hora de la presentació al mercat dels calçots, no?
Llavors nosaltres tenim dos tipus de presentació, que ara potser s'ampliarà,
potser que mirem una mica la normativa, per presentar diferents formats,
però ara són manats de 50, manats de 25, que van lligats amb un fil blau i amb l'etiqueta identificativa.
Llavors aquests calçots han de tindre una allargada entre 15 i 17 centímetres de llarg,
comptats a partir de 5 centímetres de l'arrel, i de 2,2 a 2,7 centímetres de diàmetre.
Aquesta és la uniformitat més o menys que pot tindre el calçot etiquetat amb IGP.
Abans parlàvem d'aquesta xifra, entre 9 i 10 milions d'unitats.
Cap on van aquests calçots? Perquè em sembla que cada cop més us en demanen de fora, no?
Sí, bé, de fet, com que la comercialització del calçot aquest va a nivell particular de cada un dels socis,
cada vegada és una cosa, és un tipus de menjar que ha sortit de traspassar ja les fronteres,
no diguem ja catalanes, ha passat a les espanyoles i fins i tot a algun país europeu està demanant calçot.
El que passa és que majoritàriament és el que es consumeix és a Catalunya.
Però en qualsevol cas, ja sé que hi ha experiències d'enviar-ne a fora, no?
Per exemple, a Madrid, a altres punts de l'estat que us en demanen, no?
Sí, sí, sí, sí, a altres punts de l'estat.
Nosaltres particularment l'any passat vam enviar bastants calçots a Londres,
a diferents llocs, a diferents restaurants de Londres,
que ja comencen a conèixer una mica la calçotada.
De fet, una redactora d'un diari londinenc,
que va fer un reportatge l'any passat,
a través d'una senyora que ha estat aquí a Catalunya i havia conegut els calçots,
doncs ho van traspassar a la frontera i se'n van anar a Anglaterra
i es van fer les calçotades allà, molt semblant al que fem aquí.
El que passa és que ells se'ls mengen al vespre i això no sé si aquí nosaltres hi estem acostumats.
Em penso que no, que per penjar-los al vespre després la penja pateix, eh?
Sí, sí.
Llavors, per tant, a Londres fan calçotades, bé, calçotades catalanes,
però una mica diferent que la nostra, no?
Suposo que la salsa també es deu importar, no? Cap allà? Es porta.
S'importa o no?
Jo penso que ells venen a prendre aquí i llavors importen la manera de fer-ho.
Que és el que penso que jo he vist fotografies de calçots nostres
que es vien enviat allà i realment el feien a la flama i tot plegat.
I la senyora aquesta jo penso que ja en sabia bastant de fer salsa,
el va prendre aquí, eh?
Va, queda clar.
La manera de fer el calçot, Jordi, home, si és amb rebrots de set, millor, no?
Sí, nosaltres, bueno, jo penso que això és una de les coses principals.
Primer, que el calçot sigui d'Igp, que nosaltres anem a aconseguir
el que volem és aquesta uniformitat, que a l'hora de coure'l siguin tots,
o sigui, es coguin per un uniformament,
i llavors, doncs, també fets amb redoltes de set,
doncs, aquella flama del set, doncs, li dóna un gust especial.
El cap de setmana veurem la gran festa del calçotà de Valls, no?
Suposo que és una mica allò també la posada en escena, no?
Sí, és una mica, bueno, és una mica, ja dic, el tret de sortir de la posada en escena.
Vosaltres, mitjans de comunicació, ja ens feu ressò.
Quan de les coses se'n parlen, llavors, com que la gent ho escolta,
doncs, bueno, jo suposo que és quan la gent n'hi fa cap,
i a partir d'allí, pràcticament, donem per iniciar la temporada del calçot.
Diries, veieu, heu vist els últims anys que cada cop hi ha més interès
per part de restaurants que no siguin d'aquest territori, eh?
Perquè, de fet, a veure, estem parlant de l'Igp, que és, abans ho dèiem,
Aldi Baix Camp, Baix Panales i Tarragonès.
Fora d'aquesta zona geogràfica, també, cada cop hi ha més interès pel calçotà?
Sí, sí, hi ha interès, vull dir, hi ha restaurants...
Vull dir, a veure, això a cada un és a nivell particular,
jo puc parlar a nivell particularment perquè cada un és comercialit dels seus, no?
Però hi ha restaurants d'Almeria, restaurants de Valladolid,
restaurants de Madrid, ja et dic, aquests que són a l'estranger,
no m'han enviat a Bèlgica...
L'altre dia vam tindre una trucada de gent de la Corunya
que també volia fer calçot... Va traspassant, això, no?
Hi ha un cert interès, hi ha cert interès.
Molt bé, doncs, escolta'm, el calçot ja és internacional,
l'any de Fillauera, és a dir, continua creixent, diguem-ne, a nivell internacional.
Jo crec que sí, jo crec que sí.
Home, nosaltres anem a defensar, anem a defensar a la Ligia Pé,
l'excel·lència del calçot, i una mica, doncs, també ens agrada.
Doncs crec que la cosa i el mercat et tingui una certa acceptació, no?
Crec que van ja ho has comentat, Jordi,
però més o menys la temporada, fins quan serà?
Jo crec que...
Bé, això depèn una mica, hi ha vegades en funció de la Setmana Santa
i del temps, si cau molt avall o molt tard la Setmana Santa,
però nosaltres podem dir que fins a final de març.
Es pot allargar alguna cosa a l'abril,
però jo crec que tu el que no facis fins a final de març,
el que més és de regal, eh?
Sí, i també depenirà del temps ja o diguem-ne que ja no?
O sigui, aquestes calors que hem tingut aquests darrers dies,
últimament no, però...
Pot ser que hagi enlavantat una mica la collita,
el que passa és que és un conreu que és molt llarg, eh?
Pensa que aquesta cosa que estem començant a collir ara
està plantada de mitjans de setembre,
ai, d'agost, eh?
Sí, sí.
Sí, mitjans d'agost, imagina el temps que portem
i és un conreu que no dius,
hosti, ja comences a fer la collita i ja s'ha collit tot, no?
Vull dir, progressivament va creixent,
va seleccionar, el que fem nosaltres va seleccionar,
passant moltes vegades pel camp
i n'agafen els que estan amb la mida òptima.
Llavors, aquest recorregut és d'aquests dos mesos,
dos mesos i mig,
però el que és el mercat,
els restaurants pràcticament comencen a fer les calçotades
al mes de novembre.
Però nosaltres els que anem més aviat a mercat,
perquè majoritàriament el calçot d'IGP
majoritàriament es ven a Mercabarna
i a algun petit restaurant de per aquí a la zona,
doncs pràcticament es comença ara.
El procés de, diguem-ne,
l'elaboració a nivell tècnica,
tècnica a nivell d'agricultura,
és complexa, no?,
l'encavalcament, tot allò que s'ha de fer?
Home, és complexa.
És molt llarg, el procés.
La gent, potser ara,
com que ja ho m'ho he explicat tantes vegades,
potser ja ho sap, no?
Però pensa que el conreu de calçot
dura un any,
perquè ara, al mes de febrer,
nosaltres comencem a plantar el sabullí,
la planta de ceba,
que es convertirà en una ceba blanca,
que s'arrencarà al mes de juliol
i es tornarà a trasplantar al mes d'agost
perquè després es faci el calçot.
Després allà hi ha uns treballs, doncs,
amb tractor...
Ara sembla que ens hi sap bastant, no?,
d'anar a portar-li terra,
perquè el calçot,
ja diem que és una ceba calçada,
que vol dir que si calces i tapes de terra
dóna l'allargada de blanc
perquè no veu el sol,
que és el calçot.
Si el calçot no deixa de ser una ceba grillada,
que si no li tapessis no es faria llarg.
I llavors no seria blanc.
Doncs, i no tindria algú que té,
i no seria tan bo,
i tampoc tindria tant èxit.
Bé, clar.
Està clar.
Tot va lligat, eh?
Tot lligat, tot lligat.
Sí, sí, el que passa és que, ja dic,
el procés és llarg,
és d'un any,
pràcticament nosaltres al febrer
començarem a plantar la ceba,
però no entrem a treure el benefici
fins al cap d'un any,
que és ara al febrer,
quan comencem el risc al sol.
O sigui que és un any de terra
per treure el benefici al cap d'un any.
El preu, més o menys,
es manté respecte als tres anys?
Sí, no varia...
Això va en funció de l'oferta i la demanda.
L'any passat val a dir
que va ser un preu extraordinari
perquè hi va haver un cúmul de circumstàncies
que van fer que potser la produció
no hagués sigut tot el bon que esperàvem,
potser es van plantar menys,
potser la demanda va augmentar
perquè això influeix en moltes coses.
Potser el fred que va fer un moment puntual
va retreçar la collita
quan el mercat demarava calçot
i no l'hi havia perquè no estava en el punt,
per fred, perquè l'havia retreçat,
i el preu va ser bastant extraordinari.
Aquest any estem per la mitjana de sempre.
Sí que recupera el preu, eh?
Perfecte.
Jordi Blanca, president de l'EU,
IGP Calçot de Valls,
gràcies per explicar-nos-ho,
que vagi molt bé la temporada.
Molt bé.
I a fi que puguem veure moltes fumeres,
fumaroles per tot el territori,
que vol dir que hi ha calçotades.
Així ho esperem.
Una abraçada.
Molt bé, igualment, gràcies.