Fins demà!
Fins demà!
Un periodista gastronòmic, un periodista que s'ha especialitzat en la vertent gastronòmica i que només escriu d'això, de restaurants, d'hotels, de turisme...
El Fèlix té aquella tasca, aquella feina, és una feina, però és molt envejable, que és d'anar reseguint restaurants i hotels de tot Catalunya i Andorra, bé, coneixent-los i posant puntuació.
Exacte, i fins i tot altres llocs d'interès, perquè la guia inclou també comunitats properes a la nostra, com pot ser inclús França, de tota la riviera francesa, inclús París, altres llocs d'Espanya, com per exemple Madrid, País Basc,
perquè pensem que són llocs turístics, que la gent hi va molt i que vol trobar bons restaurants i bons hotels.
És una bona feina, però també té les seves contrapartides, eh?
Ja m'ho penso, perquè tot el... Visiteu, eh? Tots els restaurants i hotels que trobem aquí, els visiteu?
Sí. Cada any? Cada any és impossible, perquè hi ha 600 establiments, uns 300 restaurants i uns 300 hotels, i clar, no es poden fer 300 hotels en un any, no?
Sempre estiries... No caldria tenir casa, es vol dir. No caldria tenir casa. No, però venim a fer un centenar d'hotels a l'any i uns 150 restaurants,
en el qual vol dir que en dos, tres anys donem la volta. Val, allò quan acabeu, doncs torneu a començar. Exacte, mentrestant, l'any que no podem visitar un establiment,
el que fem sempre és enviar una fitxa, via correu electrònic, perquè ens puguin actualitzar les dades.
Els preus, si han canviat el director, si han canviat el xef, és a dir, per tindre les dates actualitzades de cada establiment
i, per tant, poder sortir, doncs, amb el més actualitzat possible, doncs enviem una fitxa, eh?, on hi ha una sèrie de preguntes
i l'establiment el contesta i amb això, doncs, podem l'actualitzar. Si podem passar i hi passem, si no, serà l'any següent o l'altre, màxim.
Actualitzar dades, posar-se el dia sobre els establiments o, potser, no sé, si us heu trobat en aquests anys,
per la situació econòmica tal com està, de molts que hagin tancat.
Doncs sí, per exemple...
Molts, realment significatiu.
Sí, sí, sí, sí. Lamentablement, sí, i alguns de molt importants, com, per exemple, doncs, Can Faves.
Érem tres estrelles, estava a Sant Saloni i l'últim dia d'agost va tancar les seves portes,
o sigui que l'1 de setembre ja no va poder servir, doncs, els seus exquisits plats.
I com aquest, doncs, d'altres, evidentment.
La crisi, jo crec que ha afectat en alguns, però, afortunadament, emprenedors n'hi ha,
i també en tenim bastantes altes.
Amb aquesta guia del 2014, doncs, potser hi ha unes 40 altes.
Alguns que ja existien i que no coneixíem i que han anat redescobrint
i, per tant, els hem anat afegint a la nostra guia,
i altres, doncs, que són nous, que s'han posat novetats,
com, per exemple, doncs, mira, Cadaqués, n'ha nascut un de molt maco,
que es diu Compartir, i el seu xef, que és l'Oriol Castro,
és la mà dreta, podríem dir, de Ferran Adrià del Bulli,
doncs, és qui ens va presentar la guia, precisament ahir,
perquè ahir, doncs, vam fer la presentació als mitjans públics
i també a les autoritats, és a dir, a la premsa, ràdio, televisió i autoritats,
concretament, el mas fol de Constantí.
Després, doncs, el Daniel i el David, a Eixalà, que són els propietaris,
ens van oferir un excel·lent menú degustació,
i el presentador, doncs, va ser l'Oriol Castro,
que és d'aquest restaurant nou que hi ha, doncs, a Cadaqués i que és formidable.
Podem dir que l'acte, doncs, va estar presidit per l'alcalde de Constantí
i va ser, doncs, molt agradable, perquè, a més a més,
vam entregar les distincions del 2014.
Distincions? A veure, aquí, què és això de les distincions?
Sí, nosaltres, cada any, aquells restaurants, hotels i, a vegades, també, cellers,
que pensem que fan un esforç per tirar endavant i que ho fan molt bé,
doncs, els hi volem donar una distinció, un guardó, en definitiva, no?,
un premi.
I, diria a ser, com una mica, com allò que dèiem de les estrelles Michelin, no?,
doncs, aquest té estrella Michelin, doncs, nosaltres també li donem un premi
i l'anomenem restaurant, hotel o celler de l'any.
I, concretament, aquest any, doncs, hem coordonat com a celler de l'any
el celler cooperatiu de Gandesa,
perquè, doncs, és un celler que va començar a principis de segle,
el va fer en Martinell, és una obra d'art preciosa,
només per anar a veure'l ja val la pena arribar-se a Gandesa,
i, a més a més, té uns vins fantàstics,
que ens van acompanyar en el menú que ens va servir ahir al Mas Folk,
uns vins que vam apreciar boníssims i que, doncs, pensem que mereix
aquest reconeixement de celler cooperatiu de Gandesa, celler de l'any.
També, doncs, vam premiar el restaurant on tèrem, que és el Mas Folk,
com a restaurant de les comarques de Tarragona, 2014.
I també, doncs, vam tindre un premi per un establiment andorrà,
en aquest cas, el Mezzaluna,
un restaurant que està dintre de l'hotel Carton,
del costat mateix de Pirinès, Andorra la Vella,
i que han fitxat un xef molt bo que es diu Pablo Urzelaiz,
és un xef basc però fincat des de fa molt de temps a Andorra.
Abans estava en un restaurant al Rus i el va valoritzar moltíssim
i ara, doncs, l'ha fitxat al Grup Plaça per aquest hotel
i, per tant, pensem, doncs, que és un hotel i un restaurant molt recomanable
i també li vam donar el guardó.
I, finalment, dos altres guardons per un hotel i un restaurant de la Costa Brava,
un lloc molt maco,
i és el Guitart Monterrey, com a hotel de l'any 2014,
i el seu restaurant Freu.
El Guitart Monterrey és un hotel que s'ha renovat totalment
i té el casino actualment,
ha passat d'un 4 a uns 5 estrelles
i, a dir, per aquesta reforma feta
i per la seva excel·lent cuina,
el Freu, doncs, també l'han guardonat.
O sigui, en definitiva, vam donar 5 premis ahir.
Això és, en fi, els premis,
aquests guardons de l'exquisitesa,
de l'excel·lència,
però a la Guia Gourmand també hi trobareu establiments
més modestos però que compleixen
les expectatives que creen.
D'això es tracta,
no tot és glamour a la Guia Gourmand,
però sí que tot és bona relació, qualitat-preu.
Sí, i això ho volem incorporar,
és dir, no solament que sigui una guia,
diguem, per aquells que tenen
una economia molt forta
i que podran anar a aquests restaurants
que, en principi, són cars,
sinó que també incorporem,
juntament amb aquests,
que també els hi posem, lògicament,
establiments que, doncs,
un hi pot menjar per 15, 16, 20
i a vegades fins i tot 12 euros.
I que a vegades fan aquell suquet de l'àvia
que és tan difícil de trobar.
Exacte, i aquí a Tarragona, per exemple,
tenim la cuineta a prop de la catedral,
que té un menú molt bé de preu,
un xanfrà del fòrum,
que fa també una relació qualitat-preu estupenda,
juntament amb altres que tenen
una embargadora millor
i, lògicament, també el seu preu
va d'acord amb el que ofereixen.
Però vull dir que, com a exemples,
doncs, tenim a Tarragona, a capital,
doncs, restaurants com, per exemple,
fins i tot tenim el Lehmann,
que és un lloc que s'hi pot menjar també
a un preu molt econòmic,
i que s'hi menja bé.
L'Onada, tenim la catedral,
tenim el Rovira,
tenim el Badagús,
tenim el Còcula,
tenim el Galliner...
És a dir, una sèrie de restaurants,
per no fer-nos llars,
a Bordo, també,
que, doncs,
Cedoll,
Nàutic de Tarragona,
que Cal Joan, per exemple,
i, en fi,
m'endeixo, eh,
doncs, que són preus,
una relacionalitat preu estupenda.
Et pregunto, justament,
per al panorama gastronòmic
i hoteler de Tarragona,
no només ciutat, si vols,
tu, de tota la demarcació,
passa per un bon moment?
Heu notat, com dèiem,
allò, tancaments de locals,
o obertura de nous?
Jo crec que passem per un bon moment,
i la prova està en que, per fin,
doncs, una guia,
doncs, competència de la nostra,
que, en aquest cas, però, bueno,
a nivell estatal, que és la Michelin,
doncs, acaba de reconèixer
una nova estrella
a les comarques tarragonines.
Jo el vaig trucar
felicitant-lo,
el Geroni Castells,
és les Moles,
d'Ull de Cona.
Ara tenim, doncs,
teníem, l'any passat,
tres estrelles,
dues a Cambrils
i una a Xerta,
i ara, finalment,
tenim una nova,
la quarta,
a Ull de Cona,
les Moles.
Això fa molt poquet.
I, precisament,
volem assenyalar
que el seu dia,
ja fa uns anys,
nosaltres ja ho vam reconèixer
i el vam otorgar
a les Moles
restaurant de l'any.
O sigui,
que el nostre reconèixement
ja el tenia per avançat.
Finalment,
la Michelin també li ha donat
el seu premi.
O sigui,
que jo crec que estem passant
un bon moment.
Sí que seran tancats
d'establiments,
però, doncs,
molts altres han obert
i prova d'aquesta iniciativa
que la gent, doncs,
té ganes de tirar endavant
la restauració.
I jo també vull assenyalar
que la gran tasca
que està fent
l'escola de Cambrils
d'hostaleria.
Perquè, si ens fixem
que molts d'aquestos restaurants
importants
que tenim
per les nostres contrades,
quasi tots els xefs
han passat
per l'escola de Cambrils.
I tenim restaurants
molt destacats
que jo estic segur
que la Michelin
al final
els reconeixerà
amb la seva estrella,
com, per exemple,
el Mas Folk,
que nosaltres l'hem reconegut
aquest any,
o com, per exemple,
la Grava,
o com, per exemple,
les Coques
aquí a Tarragona,
que per mi també és un gran restaurant.
És a dir,
tenim restaurants importants
que podríem mereixer
aquest reconeixement.
I a la nostra guia
li posem una alta qualificació
i els tenim molt en compte.
Molt bé.
Més cosetes,
hem parlat molt de restaurants.
Què tal pel que fa als hotels?
Potser aquí
no ho tenim tan bé, no?
Aquí potser
hi ha una mica més de crisi.
Per exemple,
hotels que sempre havien estat
oberts
en la temporada d'hivern,
doncs aquell any
tanquen
durant els mesos d'hivern,
com, per exemple,
el Termes Bombrió,
o com, per exemple,
doncs un gran emblemàtic
que és el Meridient,
el ram de Sant Salvador,
de la platja de Sant Salvador.
Sí,
es nota,
es nota que hi ha crisis.
De totes maneres,
podem dir que
els hotels que són petits,
que tenen, diguem,
poques habitacions,
el que en diem
els hotels encantadors,
encissadors, no?
Amb encant,
doncs aquests
que tenen
10, 15,
màxim 20 habitacions,
doncs mantenen
l'oferta tot l'any
i et puc dir
que els caps de setmana
pràcticament
estan tots plens, eh?
Sí.
O sigui,
és difícil
trobar una habitació
a vegades
en un d'aquestos hotels.
Tenim, per exemple,
doncs el Gran Caustre
d'Altrefulla,
tenim, per exemple,
doncs el Miami Mar
de Sant Carlos de la Ràpita,
en fi,
Cal Barber,
Botarell,
hotelets d'aquestos
encantadors
que mantenen
tot l'any obert
i que, doncs,
tenen
una ocupació
realment important.
Escolta,
i marxant més enllà
de la demarcació
terragonina,
heu notat un canvi
en l'estil de cuinar
o en els plats,
sí,
amb la gastronomia
catalana?
Bé,
la gastronomia catalana
podem dir avui en dia
que ja no té res
que envejar a la francesa,
abans sempre parlàvem
de la cuina francesa
com la millor del món.
Avui en dia
estem molt a l'altura
de qualsevol cuina
important del món
i tenim també
els aliments
de gran prestigi
que ho demostren,
no?
Bé,
s'ha seguit
la línia,
diguem,
d'innovació,
de creativitat,
d'autor,
però també
noto jo
anant per aquests restaurants
que es retorna una mica
a vegades
molts d'ells
a la cuina de sempre.
És a dir,
aquella cuina
que feien les àvies
de la del xup-xup
i això sí,
doncs,
innovada,
posada al dia,
no amb tantes grasses
com podien tindre abans,
però aquells canelons
ben fets,
aquella olla barrejada,
aquella escudella,
aquests plats,
diguem,
inclús de cullera
que molts restaurants
els estan recuperant
i incorporant
a les seves cartes
juntament,
doncs,
altres de més creació,
no?,
de més actualitat,
però vull dir
que també es demanen molt
aquest retorn
a la cuina tradicional,
a la cuina catalana
de sempre,
un bon romesco,
per exemple.
Potser es té més cura
també del producte,
del producte base,
no?,
dels aliments,
que siguin allò
quilòmetre zero,
proximitat...
Exacte,
això també s'ha tornat molt
i hi ha molts
que són del quilòmetre zero,
inclús hi ha una associació
que promou aquesta qualitat,
diguem,
hi ha diversos restaurants
de les comarques de Tarragona
que formen part
d'aquest associació
de quilòmetre zero.
És a dir,
fins i tot n'hi ha alguns
que tenen el seu propi or
i tenen cura
de les seves gallines,
els seus oros
són ecològics,
els tenen ells mateixos,
els cuiden ells
i tenen el seu or,
o sigui,
les seves tomàques,
les seves carxofes,
les seves verdures,
les agafen,
res,
a 20 metres
de la cuina
del restaurant.
Evidentment,
el sabó també es nota,
que s'aprecia
una qualitat
immillorable.
Clar,
tot això,
clar,
t'ho preguntava
perquè amb 23 edicions
que portem
de la quia Gourmand
heu vist l'evolució
en aquests 23 anys
de la cuina,
no?
No és el mateix
el que es feia
els fogons abans,
fa 23 anys que ara.
I tenim restaurants
a les comarques de Tarragona
que porten molt de temps
i segueixen sent impecables,
com per exemple
el Jorge de Calafell
amb la seva tòfona blanca.
T'ho dic perquè ara estem
en temporada
de tòfona blanca,
és un dels pocs establiments
on la podem degustar,
és un brillant
de la gastronomia,
el seu preu
és astronòmic,
la d'una trufa,
està entre
quasi 6.000 euros
al quilo,
o sigui,
se'n va quasi
al millor de pessetes.
Sóc amb una miqueta
i ja n'hi ha prou.
Ara, doncs,
la porten del Piemonte,
la porten de pobles
com Pessar
o Alba,
és a dir,
d'Itàlia,
costa, doncs,
aconseguir-la,
però, doncs,
aquests pocs restaurants
que la tenen
i el Jorge és un,
doncs,
poder degustar
un plat a Jorge
amb tòfona blanca
és una meravella.
I ara, aquests dies,
tenim l'oportunitat
perquè és quan hi ha el fred
quan està, no?
O sigui,
de mitjans de novembre
fins al desembre.
Fèlix,
quina informació
doneu a la guia
i, sobretot,
on la trobem?
A veure,
a la guia,
pel que fa a restaurants,
evidentment,
com dèiem abans,
no hi ha l'adreça,
allò que no estrem,
però què més?
Sí, donem molta informació
perquè, a part de les dades tècniques,
on informem, doncs,
de l'adreça,
el telèfon,
el correu electrònic,
la web,
l'horari fins i tot
que té l'establiment,
els dies de tancament,
si té aire acondicionat,
si té aparcament,
o sigui,
tots els detalls.
A més a més,
donem una amplia informació
perquè la persona
que compra la nostra guia
i vulgui anar a un restaurant
sàpiga el que es trobarà.
Posem el nom del xef,
unes especialitats,
els seus preus,
si té menú,
si té menú degustació,
el seu preu,
el nom del metre,
quants vins té al celler,
la descripció física
de l'establiment,
és a dir,
si es trobarà un lloc elegant,
amb una decoració rústica
o amb una decoració moderna,
és a dir,
procurem donar
molta, molta informació
de cada establiment
i això és una de les característiques
que distingeix la nostra guia
i que la diferencia d'altres
de nivell estatal
com poden ser,
per exemple,
la Repsol o la Michelin.
Pel que fa als hotels,
alguna informació adicional?
No, també posem
el nombre d'habitacions,
el nombre de suïts,
el preu de l'habitació doble
i també una descripció
molt acurada
i tots els serveis que ofereix,
per exemple,
si té spa,
si té aparcament,
si té wifi,
si el wifi només
és per les habitacions
o s'ha sentat a l'hotel,
o sigui,
molts detalls
que un s'ha plantejat
quan va a un hotel
que es trobarà,
doncs allà
ho pot trobar perfectament.
Si té piscina,
si té piscina climatitzada...
Jo trobarem
aquesta guia gourmand
del 2014,
per tant actualitzada
i acabadeta de sortir del...
Doncs, bueno,
a les llibreries,
com saps,
la nostra guia
l'ha dit a Arola Editors
i ells,
a través dels seus distribuïdors
de llibres,
la posen per tot Catalunya,
les llibreries,
al preu de 20 euros.
És un preu també molt modi
perquè serveix per tot l'any
i és molt útil.
Ara,
hi ha una facilitat
encara més còmoda
i més barata
que és que
es pot consultar
íntegre,
repeteixo,
íntegre
i gratuïtament
online.
Només cal posar
www.guiagourmand.com
Llavors,
doncs,
pots consultar
la pàgina que vulguis
i et pots imprimir
la pàgina que vulguis.
Molt bé,
més fàcil i impossible.
Ja tenim aquesta tasca
d'un any més
de repassar
i puntuar,
valorar
restaurants i hotels
de Catalunya,
d'Andorra
i d'altres llocs.
Doncs,
el Ramon Segulló,
continuem amb aquesta tasca
que vam començar
l'any 1992,
portem 23 edicions
i ja quasi comencem
a preparar
la propera,
la de l'any 15.
Doncs vinga,
Fèlix Llovell,
moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.