Hola, bon dia. Avui hem vingut a la fàbrica de La Rosita,
hem vingut aquí al Cuber, a l'empresa La Gardènia,
per explicar-vos la trajectòria d'aquesta empresa
que ja ha complert el cinquè aniversari,
tot i que la història va néixer molt abans,
però ja han fet aquest cinquè aniversari en guany, aquest 2013,
i de començar a fabricar cervesa artesana.
Ara fa alguns anys han passat ja a exportar
a alguns països a nivell de tot el món.
Ara en parlarem per ens acompanyar un dels seus responsables,
és el Ramon Uller. Ramon, què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia.
Tenim davant un mapa, perquè ara estem situats
a la zona de recepció d'aquí de la fàbrica,
un mapa amb els llocs on es porteu,
Austràlia, el Japó,
diferents països a nivell nòrdic,
de la Gran Bretanya,
Finlàndia, Canadà,
també Amèrica, com ha anat això?
Estem molt contents,
perquè a nivell internacional la gent
està valorant molt la cervesa russita,
els agrada molt,
i a poc a poc anem arribant cada vegada
a més de 12 països
que estem exportant actualment.
van començar per Austràlia
fa molt de temps,
va ser el primer client que va començar,
un importador de vins d'aquí del Priorat,
i li va vindre,
va provar la russita a Tarragona,
llavors va agafar
i va començar a exportar la cervesa a Austràlia.
I a poc a poc
van anar cayent a la resta.
Cada mercat és una història,
suposo que no és el mateix
vendre pels japonesos
que pels canadens,
que crec que per ells pels canadens
feu una ampolla especial.
Sí, sí,
en Canadà és obligatori
que les etiquetes
totes estiguin en francès
i en anglès,
per normativa aquesta,
i el format
diuen que ha de ser
de 50 centilitres
perquè diuen que així
és més ecològica
que no pas la de 33 centilitres.
El fet que la relació
entre vidre i cervesa
és menor
a la de 50 centilitres.
També estem a Nova York,
a Puerto Rico
o a Brasil,
per exemple,
a cada un dels països
ens demanen unes coses
una mica diferents
i s'anem adaptant
a cada país
el que van demanant.
El Japó també són molt especials
o no?
Per això del Japó.
El Japó són molt divertits,
són gent que
molt desconfiats
per un pic
que comences a vendre al Japó
tens un client de per vida,
o sigui,
no es casen amb ningú,
són gent,
els millors pagadors
que hi ha al món actualment,
o sigui,
abans d'enviar la factura
pro forma,
ja tenim la transferència feta,
és una cosa bastant inusual,
però bé,
ells senten molt
la marca
i tenen una sèrie
d'especificacions
molt importants.
Ara comentàvem
que els vam
regalar uns gots
de Rosita
i al cap de poc temps
es van demanar
els anàlisis
dels gots.
Es vam quedar sorpresos
perquè els vam dir
que no eren de plàstic,
que eren de vidre,
que no calien cap anàlisis.
Havia passat
el tema
de la central
de Fukushima
i el tsunami
i tot això,
i no en teníem
aquesta falera
pels anàlisis
dels gots.
Hem estat donant-li voltes
i vam dir
que no,
que ja sabien
que no eren de plàstic,
sinó que eren de vidre
i que demanaven
l'anàlisis
de la tinta
dels gots.
Vam dir
que la tinta
anava per fora,
que no es podien
contaminar
de cap manera,
fos la tinta que fos.
Vam tornar a insistir
que volien
ni que la tinta
fos per fora,
volien saber
si la tinta aquesta
no portava plom.
Bé,
vam demanar
al fabricant
i efectivament
no tenia plom
i vam preguntar
el per què.
Diu,
el per què
és perquè
quan els gots
els rentes
als rentaplats,
si la tinta
portés plom,
aquest plom
acabaria
a les clavegueres
contaminant
al mar
del Japó.
És una similaritat
del Japó,
és un mercat
molt exigent,
fins a aquest punt,
perquè a més
estaven en ple tsunami,
que va ser
al cap de poc.
Sí,
al cap de poc temps
van demanar això
i nosaltres encara
aquesta gent
estan preocupats
per la tinta
dels gots
de la Rosita
i no els preocupa
gaire,
segurament
molt més
tot el tsunami,
la central aquesta,
el nuclear
i tot aquest drama
que ha estat
al Japó.
Ells,
per exemple,
el que no suporten
és que el tinguem
llàstima.
Els japonesos
són molt orgullosos
i no suporten
que tinguem
una condescendència
especial per a ells
per tot això
que ha passat.
És això,
no volen
que ningú
s'hi tingui llàstima.
Explica'ns
on som ara,
perquè aquí
hi ha les botes,
estem a la part
de dalt de la fàbrica,
no?
Estem a la part
de dalt de les botes,
nosaltres anem rebent
visites
molts dies,
especialment
les portes,
quan fem portes
obertes
un cop al mes
o si no,
fins i tot
ara a l'època
de Calçotades
que venen moltes excursions
d'avis
i dels jubilats
i que els ensenyem
com fem la cervesa,
com el mètode
que tenim,
les diferents
maltes
i llúpols
que utilitzem
i aquí els expliquem
i fem una petita degustació
cada vegada que venen.
Les botes fan
funció de taula,
hi ha unes quantes,
hi ha una barra
de bar,
no?,
amb les diferents cerveses,
està ambientat.
A més a més,
aquí també expliqueu
una mica
els diferents productes
que s'utilitzen
a la fabricació,
no?
Molt bé,
fem una explicació
de com es fa la cervesa,
nosaltres la cervesa
fem d'una forma natural
com s'ha fet sempre,
utilitzem només
productes naturals
i a la gent
li agrada
que s'hi expliquin
i sàpiguen
com es fa la cervesa,
és una cosa
molt interessant
i tenim des d'avis
que van d'excursions
fins a estudiants
que estan fent
el treball
de cintesi
o de recerca
o de la universitat,
molta gent,
aquí ve moltíssima gent
de visita.
Si ara algú,
per exemple,
ens escolta,
un empresari
que va portar aquí
l'empresa
i fa una mica de festa,
una mica de presentació
també és possible,
això o no?
Sí,
i tant,
aquí estem oberts per tots,
aquí es tracta
que la gent
conegui cada vegada més
la rucita,
la cervesa,
la manera de fabricar-la
i obert-se a tothom
i quan vulguin.
Quan va sortir,
recordo que es van vendre
en poques setmanes
20.000 ampolles,
ja fa més de 5 anys,
després vau aconseguir
posar-la
a algun dels millors restaurants
a Catalunya,
va haver-hi una màxim
després de ser-hi,
per exemple,
amb el Bulli
o amb altres restaurants
de prestigi de Catalunya?
Sí, sí,
nosaltres al començament
vam estar gratament sorpresos
perquè vam vendre
20.000 botelles de cervesa
en menys de 15 dies,
va ser una gran buxeria,
però després
el que ens ha ajudat més
és que els restaurants
com el Bulli
o del Ferran Adrià,
o de la Carme Roscalleda,
o el Celler de Can Roca,
o fins i tot
de l'Arzac,
la tinguin a la seva carta
i puguin degustar Rosita,
o sigui,
hi ha poques cerveses artesanes,
poques perquè crec
que som l'única
que puguem estar
en aquests restaurants.
El fet d'estar
en aquests restaurants
ens ha obert
tota una sèrie de portes
perquè altres restaurants
que miren
aquests restaurants
com el mirall
allà on anar,
com a objectiu,
veuen que tenen
a la seva carta Rosita
i això és una carta
de presentació brutal,
tant a nivell nacional
com a nivell internacional.
Són molt valorats
en tots els nivells
d'aquestes restaurants.
Vaja,
el secret és fer un bon producte,
no?
Si no,
el producte no és bon
o no te l'agafen,
no?
A aquest restaurant?
Sí,
no,
aquestes gent
són molt,
molt exigents
i volen productes
de primeríssima qualitat,
si no,
no hi ha manera.
El coneixement
que tenen
de la cervesa
no és una cervesa
com qualsevol altra canya,
sinó són cerveses
que s'han de degustar
i s'han d'apreciar
totes les aromes
i tots els sabors
que puguis trobar.
tant a nivell nacional
com a nivell internacional.
Pensem que som un país,
és un país de vi
aquest on estem ara,
tenim la cultura del vi
molt arraigada
i som grans coneixedors
de vins,
però la cervesa
encara ens falta molt
per estar al nivell
d'altres països europeus
o mundials.
Ara,
quin tant per cent
exporteu
de la recita?
Ara estem a un 20%
exportant
en aquests països
que comentàvem
i esperem pujar encara més
perquè a fora d'aquest país
la gent valora moltíssim
una cervesa
d'altíssima qualitat
com la nostra
i aquí a poc a poc
estan sortint
moltes marques
de cervesa
que estan fent
molt bona fenya
perquè estan posant
en valor
una cervesa
una cervesa artesana
que només porta
malta,
iúpols,
aigua i llevats.
Això és com
s'haurien de fer
totes les cerveses
potser.
Quants tipus de malta
hi ha?
Perquè abans m'ho comentaves
fora micròfon
que n'hi ha moltíssims
no?
Sí, sí,
de maltes n'hi ha
hi ha molts tipus
de la malta
prové de l'ordi
hi ha molts tipus
de famílies
d'ordi
després en funció
del maltejat
del torrat
de la malta
n'hi ha més de 300 tipus
de maltes
i de torrats
diferents
amb la qual cosa
et dona una sèrie
de possibilitats
per fer
molts tipus
de cervesa
totalment diferents.
I el fet que escollísiu
aquesta en concret
i una altra
va ser fruit de l'atzar
va ser fruit
d'una investigació profunda
com va anar?
vam estar investigant
molt
a veure
que volia buscar
una cervesa
que quan vam començar
a fer-la a França
alguna cervesa
que ens agradés
i primer vam preguntar
als que nosaltres
pensàvem
que eren especialistes
a grans sommeliers
i això
però ells em van dir
que bueno
que podríem distingir
una cervesa
molt ben elaborada
d'una altra bona
però no per això
voldria dir
que ells la demanarien
més sovint
llavors vam anar
a fer una sèrie
de cates
a la facultat
d'enologia
de Tarragona
i després vam trobar
que el que buscàvem
era una cervesa
que agradés
a molta gent
que estigués
molt ben feta
però que agradés
a un públic
com el nostre
molt mediterrani
amb un clima
determinat
i que es pugui
ser una cervesa
de referència
en el nostre país
hem portat
i hem portat el nom
de Tarragona
de Rosita
per mig món
així a l'Otonto
a l'Otonto
ja estem fabricant
més de mig milió
de botelles
100.000 de les quals
se'n van
per a aquests
mons de Déu
i s'expliquen
on està Tarragona
què és això
de la terra
corromana
nosaltres intentem
fer país
allà on anem
de fet teniu
teniu una cervesa
una de les Rositas
perquè hi ha diferents varietats
una que és l'Ibori
que fa referència
a això
la Nineta d'Ibori
nosaltres sempre
la cervesa
la gent es pregunta
per què li diem Rosita
i Rosita
perquè és un nom
molt tarragoní
i a totes les famílies
sempre hi ha una Rosita
i una de les varietats
que és la Rosita d'Ibori
fa una mica
d'homenatge
a la nostra
Nineta d'Ibori
porta una miqueta
de blat
una miqueta
de pell de taronja
i li dona un color
així un color Ibori
un color Marfil
i per això
li hem dit
Rosita d'Ibori
n'hi ha una també
Ramon
que és afrodisiaca
no?
és la Picant
sí, sí
aquesta és la primera
cervesa afrodisiaca
del món
que barreja
gingebre
barreja
coriandre
llimona
i aquesta barreja
diuen que és afrodisiaca
i té molt d'èxit
en totes les visites
que tenim
especialment
amb els avis
que ven aquí
de visita
hem anat fent
varietats
totes
en funció
de la Rosita
hem anat canviant
la Rosita
de cara
som al Camp de Tarragona
i també no podia faltar
la Rosita d'Avellana
que teniu per aquí també
no?
sí, sí
això és obligat
aquí on som
aquí és obligat
teníem que fer
una Rosita negra
perquè no podíem ser
una cerveseria com cal
si no tingués
una cervesa negra
i vam fer una cervesa
amb Avellanes
Avellanes aquí del Cuber
i vam fer aquesta cervesa
de Rosita negra
amb Avellanes del Cuber
i la negra de Avellanes
i la negra normal
que és l'altra de la Wall
la bolla
és una cervesa més torrada
és de cara més al Nadal
no és tan negra com la negra
és més torradeta
i l'ampolla gran
que és la Magnum
sí
tenim una ampolla de Magnum
aquesta per fer festa
especial per les calçotades
o per les grans celebracions
on tenim molta gent
a casa
o a sopar
i a la gent
són de les coses
que li agrada més
Ramon
però és una mena inquieta
i vam provar
aneu provant
és a dir que sempre
la mena oberta
i anar fent provatures
estem provant
coses molt noves
molt novedoses
ara cervesa
potser amb licors
cerveses
amb altres gustos
altres aromes
altres històries
sempre hem d'anar
innovant una miqueta
i anar traient
varietats noves
i diferents
esperant
que les coses funcionin
o que la gent
els s'agradi
com es fa la cervesa
Ramon?
que és el que et pregunta
tothom quan ve aquí
com es fa la cervesa
perquè ara som a la part de dalt
som a una mena d'altell
si tenim la fàbrica a sota
i ara doncs
ens acostem
a una mena de mirador
que hi ha
a una barana
damunt d'aquest altell
veiem baix la fàbrica
i quan feu aquí la visita
la gent li ensenyeu
què és el que es fa aquí baix
com es fa la cervesa?
doncs la cervesa
és de les begudes
més fàcils de fer
es fan des de temps
dels egipcis
i la cervesa
és barrejar
primer farem una cocció
farem una espècie
al most
fem un caldo
que li afegim aigua
i li afegim la malta
i aquí
aquest caldo
amb unes temperatures
molt controlades
i molt determinades
tenim una fórmula magistral
supersecreta
ben guardada
que marca aquestes temperatures
tan especials de cocció
una vegada s'ha cuit
fem un primer filtratge
i li afegim el llúpol
el llúpol és una planta
de la família del cannabis
que és el que li donarà
el sabor aquest amarg
a la cervesa
i a part té propietats conservants
hi ha molts tipus de llúpols també
amb moltes varietats
un pic hem fet tot això
el passarem
amb una de les tines
hi ha unes tines
que li diuen
fermentadors
que tenen una forma cònica
a baix
el que farem serà
afegir-li el llevat
el mateix llevat
que pot haver-hi
amb un fort de pa
i aquest llevat
transformarà
els sucres del mos
amb alcohol
i amb CO2
de forma totalment natural
això trigarà
de 10 a 12 dies
anirà fent aquesta fermentació
i fins que arriba un moment
que ja ha fermentat prou
baixarem la temperatura
a dos graus i mig
i ja haurem acabat
aquesta primera fermentació
transferirem aquest mos
en una segona tina
la deixarem reposar
durant dos o tres dies
i el dia de l'embotellatge
li afegirem
sucre desfet
el mateix que fem a casa
quan intentem fer una mica
de caramel
o líquid
o alguna cosa d'aquestes
li afegirem
aquest sucre desfet
ho barrejarem
i farem que fermenti
dintre la botella
és a dir que fermenta
ja l'ampolla de vidre
no fermenta amb aquestes tines
sinó
quan comença a fermentar
les tines
hi ha dues fermentacions
una primera fermentació
a les tines
i una segona fermentació
dintre la botella
tancada
l'ampolla tancada
una vegada que l'hem botellat
la portarem a un quart
en temperatura calenta
temperatura controlada
i el que farem serà
allir
despertar el llevat
dintre de la cervesa
i fermenta
això què vol dir
que la cervesa artesana
no té gas afegit
senzillament
que ha fermentat
de forma totalment natural
i espontània
és la de les begudes
més sanes
i naturals que hi ha
i ningú es pot intoxicar
amb una cervesa
t'agrada més o menys
a gent que l'agrada més
o menys
però mai a la vida
et podràs intoxicar
per què?
perquè aquesta segona fermentació
que fa dintre l'ampolla
fa que
mati qualsevol
bitxo viviente
i pugui quedar per allí
és més fàcil
intoxicar-se
amb una
amb una
coca-cola
una fanta taronja
o una botella d'aigua
que no pas
amb una cervesa
que ha estat fermentada dintre
la cervesa
que no és artesana
que no és artesana
l'injecten gas
o l'injecten
perquè ells fan
un filtratge
complet
i llavors
l'injecten gas
perquè tingui gas
seria una fabricació
com la coca-cola
no són dolentes
i també
de tant en tant
en prenem
però
és un mètode
clar
ells
tenen una producció
molt més elevada
i han d'anar
amb unes velocitats
més grans
però per fer-lo
de forma industrial
han d'injectar gas
i han de
posar
estabilitzant d'espuma
i aquestes coses
la cervesa artesana
diuen
que era la beguda
típica
a Holanda
sabeu que Holanda
està al mateix nivell
del mar
i sempre tenien
problemes de salubritat
de l'aigua
i era un focus
de transmissió
de malalties
sempre
les mares
als nens
els donaven cervesa
obrien una botella
de cervesa
deixaven que l'alcohol
s'evaporés
llavors li donaven
al nen
que d'allò era
una font de nutrients
i de vitamines
brutal
i si quedava
una miqueta
d'alcohol
a la cervesa
no passaven res
perquè els nens
dormien
tota la nit
i ja està
i no passava res
és de les cerveses
més naturals
o sigui
mai
amb una cervesa
artesana
se podrem intoxicar
s'emborratxarem
igual que amb una altra
o sigui
no té diferències
amb això
però mai
tindrem ressaca
perquè tot el gas
que tenim
dintre una botella
de cervesa
ha vingut
de forma natural
o sigui
no me l'ha afegit
després
sinó que de forma natural
aquest gas
l'ha provocat
el llevat
dintre la botella
quants graus
té la rosita?
la rosita té
hi ha diverses varietats
però està
al voltant
entre 4,5
i 7 graus
la més forta
que és aquesta
en Nadal
la rosita original
la rosita original
que coneixem tots
la de Tarragona
té 5 graus
i mig
i les demés
van voltant
des de 4,5
fins a 7 graus
quan ja ha fet
la fermentació segona
després la traieu fora
ja passeu
a l'etiquetatge
cada país
demana la seva etiqueta
la seva etiqueta
amb el seu idioma
amb diversos idiomes
com pot ser el Canadà
o fins i tot
els Estats Units
que diuen
que has de posar
que la gent
que beu alcohol
no pot conduir
ni portar material
maquinària passada
cada país
té la seva
a l'Austràlia
per exemple
en comptes
a més
els graus
alcohòlics
et fan indicar
el número
de beguda
estàndard
que hi diuen
cada beguda
en funció
dels alcohols
que té
té una valoració
per exemple
la cervesa
la rosita
té 1,5
si anéssim
amb el vi
tindrà 2,3
si anéssim
amb el whisky
tindrà 4,8
i aquestes mides
d'estàndard drinks
que diuen ells
fan que sigui
una beguda
més alcohòlica
o menys
cada país
és un món
quin país
costa més
entrar
a exportar
quin país
és més
a nivell burocràtic
o a nivell
de traves
a l'hora
de passar
el material
és més complicat
traves
tots
als Estats Units
és el país
que ens costa més
perquè és un país
jo crec que no
per les traves
sinó perquè
el seu coneixement
a nivell de cervesa
actualment
són els números
us
en fabricació
de cervesa
tenen un nivell
de qualitat
altíssim
i fa que costi
molt competir
amb aquest país
que en sap tant
de cervesa
és com si aquí
algú
vingués
a la zona
el priorat
a intentar
vendre'ns vi
diríem
que fa molts anys
que fem vi
en sabem molt
de fer vi
però a altres països
cadascú
té les seves
particularitats
esteu a Nova York
esteu a Nova York
estem a Nova York
estem al Canadà
estem en un projecte
molt xulo
a Texas
tenim molts projectes
en dansa
nosaltres venem
a molts països
però no venem
gaire quantitat
s'agradaria vendre
molt més
però a poquet
a poquet
anem entrant
a tot arreu
la màquina
és aquesta d'aquí baix
la que s'etiqueta
és aquesta d'aquí baix
tenim l'etiquetadora
i l'embotelladora
una alineada
de l'altra
quan una embotella
després la deixem
reposar dintre la botella
i després l'etiquetem
per cert Ramon
que som al Cové
i no hem dit
que hi ha una cervesa
que també es va fer
per la fira del Bandolet
per la fira del Bandolet
aquí del Cové
sí
hem fet edicions especials
aquestes per la fira del Bandolet
d'aquest any 2013
vam fer un concurs
d'etiquetes
i com ja sabeu
per exemple
la Rosita Ibori
fins que Tarragona
va ser candidata
l'any 2016
a la capital cultural europea
vam estar també
identificant
totes les etiquetes
de l'Ibori
amb el símbol aquell
de la capital europea
de la cultura
ara que ja no estem
ja l'hem tret
intentem col·laborar
amb tot
en la nostra
petita mesura
som una empresa petita
tampoc podem fer moltes coses
però intentem posar
el nom de Tarragona
al mapa
això és el que ens agradaria més
posar el nom de Tarragona
al mapa
perquè la gent es pregunti
escolta'm
jo vull vindre a Tarragona
també hem traduït
l'etiqueta
al rus
amb els nous
russos
que han vingut aquí
a Rússia encara no hem tingut sort
no hem pogut
exportar res a Rússia
i a veure si tenim
una miqueta de sort
i arribem
amb aquest mercat
tan interessant
però bueno
el fet de tindre
l'etiqueta traduïda
al rus
també ajuda
una miqueta
com a diferència
per vendre'la
doncs això
la tenim per aquí
es pot comprar
aquesta ampolla
de tarragona
amb etiqueta russa
no
la tenim preparada
la tenim preparada
per enviar-la
al rus
si fa falta
igual que
a altres països
que ens costa molt
la Xina
per exemple
ens està costant
molt entrar
perquè tenen
barreres molt
fortes
a l'entrada
de productes
i més com
la cervesa
és molt més gran
les barreres
que tenen
burocràtiques
a la cervesa
que no passa
el vi
o per exemple
el que ha fet
ara França
i Bèlgica
França i Bèlgica
estan lluitant
una per l'altra
Bèlgica
ha pujat
un 200%
a l'impost
d'importació
del vi
França
ha fet
el mateix
amb la cervesa
com que
s'han enfadat
però clar
no poden fer-ho
per un país
en concret
sinó per tot
en general
llavors ara
si vols exportar
a França
el que importa allí
paga el doble
per la cervesa
que pagava abans
o sigui
també has de patir
les baralles
o les polítiques
entre cada un
dels països
Ara
mirant enrere
Ramon
aquests més de 5 anys
de trajectòria empresarial
tant tu com el teu soci
què diries
amb algú que comenci ara
que tinc una idea
que creï que és una idea
molt bona
que vulgui tirar endavant
què els recomanaries
tu que
ja heu viscut
aquest periple
de més de 5 anys
com a empresaris
jo crec que
a veure
que tot és possible
i tot es pot fer
si nosaltres
hem muntat
una fàbrica de cerveses
qualsevol pot fer
qualsevol cosa
s'ha de tindre
les idees
molt clares
treballar molt
sobretot
jo crec que
l'important
és el company
de viatge
que tinguis algú
que estigui al teu costat
perquè no és fàcil
perquè les coses
tot costa
i més quan portes
intentes portar
una empresa
una empresa
endavant
i ja està
és trobar
no espereu
a tindre
la idea meravellosa
que diguis
ostres
si jo hagués inventat
el pa amb tomàquet
no no
si tot és possible
i tot
tot es pot fer
com deia aquell
diu
el que
el que sí que s'ha de tindre
són
són ganes
i fer-ho
més bé
que els altres
aprendre dels altres
i ja està
també mira què fan al voltant
no?
clar
és important
nosaltres estem
en un lloc
penseu que
la mitjana
el país
és de 47 litros
per persona llenç
de cervesa
és un mercat brutal
de cervesa
que encara podem créixer
moltíssim
i amb 47 litros
estic comptant
la meva dona
la meva filla
s'asseguro
que no arribem
a la mitjana
ni molt menys
i qualsevol cosa
pot ser un bon negoci
per fer
però no hi ha res
que sigui fàcil
el més complicat
és vendre-ho
abans ho comentàvem
que fer cervesa
no és complicat
si ho fèiem
des de temps
els egipcis
qualsevol
podem fer cervesa
el més complicat
és vendre-ho
la cervesa
arribar al mercat
i una vegada
que has venut
ara ja també
és complicat
fins i tot cobrar
que la gent
pugui pagar
per fer una cervesa
el difícil
sempre és
el mercat
és arribar
a aquell mercat
a vendre-ho
i es tracta
de treballar molt
córrer molt
i ja està
de qui va ser
la idea?
la idea
va néixer
al carrer Comte
de Tarragona
al carrer Comte
de Tarragona
estàvem pensant
estàvem començant
a pintar els pilons
aquells
els pilons
del carrer de Comte
i això
se feia acompanyar
d'alguna cervesa
algun gintònic
i alguna cosa d'aquesta
jo faria una fábrica
de cervesa
doncs vinga
anem a fer
vols dir que no
primer vam dir
a veure si faríem
una bodega de vins
però vins hi ha
molt bons
i altíssima qualitat
després vam pensar
en fer vermut
però el vermut
és una de les coses
més difícils que hi ha
per fer un bon vermut
i després vam dir
cervesa
per què no fem cervesa
i allí
al carrer Comte
entre uns quants d'allí
que és un lloc
molt creatiu
que ja
és com una espècie
de microclima
que hi ha per allí
que la gent està
una mica
ningú té vergonya
de dir el que
se li passa pel cap
o sigui que
és important
doncs va néixer
la Rosita
i primer
no teníem un nom
no teníem un nom
i en Pepe Escoda
que és un fotògraf
que viu allà al carrer
va dir
per què no diu Rosita
i dic
ostres Rosita
era un nom femení
molt més xulo
que qualsevol altre
d'aquestos que n'hi ha
de Cruz Camp
o Sant Miguel
o Budweiser
un nom d'una noia
i a Tarragona
és un nom
que a totes les famílies
és una Rosita
és un nom simpàtic
i el millor de tot
és que no pots
demanar una Rosita
sense somriure
o sigui tu pots demanar
qualsevol tipus de cervesa
però quan demanes una Rosita
has de somriure
una Rosita
somrius
sempre
i la Gardènia
el nom de l'empresa?
la Gardènia
mon pare
totes les famílies
de Tarragona
i mon pare
tenia una
una fàbrica
de llegius
al carrer hospital
al comte de Rius
fa molts anys
jo no la vaig conèixer
que es deia
Legies la Gardènia
i em recorda
mon pare
li van posar
cerveses
la Gardènia
per això li diem
si algú se'n recordaran
que eren
Jabones Monté
i Legies la Gardènia
es deia
alguna cosa així
però allò
aquesta fàbrica
es va tancar l'any
jo no havia nascut
em sembla
63
o 64
fa molts anys
que la fàbrica
no existiu
ara hi ha una pizzeria
la pizzeria de Nicola
està als locals
on es feia
aquella decció
quan vingueu ara
de la cartera
de la Riba
quan estigueu a punt
d'arribar al cul
mireu a mà dreta
veureu una ampolla gran
a la façana
d'una nau
que és la fàbrica
de la Gardènia
on fan aquestes cerveses
la Rosita
que no només
podeu veure aquí a Tarragona
sinó també
amb aquesta
descena llarga
de països
arreu del món
avui hem volgut venir
fins aquí
a conèixer-los
a parlar la seva història
amb aquests 5 anys
d'història
de la Rosita
que com veieu
com ens explicava Ramon
ja va molt més lluny
d'aquí
de les nostres contrades
de les contrades de Tarragona
Ramon gràcies
per obrir la porta
la porta de baix
sempre està oberta
la porta de baix
la porta de baix
sempre està oberta
i sempre podeu vindre
a prendre una bona cervesa
i com dient nosaltres
si això
de la Rosita
al final no triomfarem
assegurem
tot l'estoc que tenim
i també s'ho passarem bé
o sigui que esteu tots convidats
a visitar la fàbrica
sempre que vulgueu
gràcies
i una forta versada
al soci
i al company
gràcies
vinga Josep
que vagi molt bé
doncs això és tot
des de la fàbrica
la Gardènia
des del Cuber
tornem cap a Tarragona
fins ara