Repsol amb Tarragona Ràdio, la ràdio de les festes.
Gairebé un quart de dotze del migdia.
Hola, què tal? Ens incorporem els de la ràdio de les festes.
Som els de Tarragona Ràdio, estem instal·lats al Teatre Tarragona,
a la banda treta d'aquesta entrada del Teatre Tarragona.
Avui, darrer dia, de la ràdio de les festes,
darrer dia que estem al Teatre Tarragona, perquè els actes continuen.
Aquesta tarda, per exemple, emitrem en directe,
us oferirem en directe la retransmissió del braç de Santa Tecla,
aquest pastís monumental del braç de Santa Tecla,
un dia on el protagonisme el té també el retaule,
que es dura a terme aquesta nit, la cucafera baixa,
amb molts actes que, com dèiem, protagonitzaran la Santa Tecla
d'aquest divendres.
El Gremi de Pastissers Artesans repartirà aquest divendres
unes 2.000 racions d'aquest tradicional pastís monumental
del braç de Santa Tecla.
En volem saber més, com cada any.
És aquelles entrevistes que també ens agraden fer cada any
i que ens indiquen com anirà i els preguntem si ja ho tenen tot preparat.
Josep González, bon dia.
Bon dia, bona hora.
T'ho preguntava a la introducció, però deixa'm que t'ho torni a preguntar.
Ja el teniu tot preparat, tot amanit, tot a punt?
Està quasi tot a punt.
Només que aquesta tarda ens hem d'ajuntar els companys al Gremi
i ja ha començat a tallar, ensucrar i preparar en safates
per portar a la plaça.
Clar, són 75 metres de braç, no?
Sí, exacte.
Això, òbviament, són molts metres i no ha de ser fàcil
fer una construcció d'aquest tipus.
No, a veure, es va començar amb els seus inicis,
eren molts més metres, va arribar a ser 150 metres.
El que passa és que, clar, les jubilacions
i no s'han recreat ja més nous pastissers artesans
i també la crisi s'ha fet mal
i se'ns han portat alguns companys
i llavors tot això ha anat a reduir.
En un començament vam intentar, els companys que anàvem quedant,
d'anar a suportar els braços que no feien els altres companys
perquè havien tancat, però ha arribat un moment que ja no es pot
i llavors hem hagut de disminuir una miqueta.
Quants braços pot fer cada pastisseria?
Com funciona això? Ho feu i després ho ajunteu?
Exacte, sí, fem uns 50 braços cadascú
i llavors d'allí tallem les porcions.
Llavors allà ho portem a plaça amb unes safatetes molt planetes
i els ajuntem.
Hem de parlar també amb el Josep Roquet
que ens acompanyarà per telèfon de la pastisseria Palau.
No sé si des dels estudis ja el tenim disponible per saludar-lo.
En tot cas, imagino que ara mateix encara no,
però vaja, el saludarem al llarg de l'entrevista.
Josep, 11 anys ja fa que ho feu, això.
Sí, ja fa força anys.
Sí, sí, hi ha moltes ganes.
Ha canviat molt des de la primera?
Deies que el braç ha patit diverses mides,
s'ha modificat, clar, molts pastissers també han plegat,
heu hagut d'assumir de la manera que heu pogut la feina,
però ha canviat molt la manera de fer el braç,
d'aquesta degustació, del repartiment?
No, en tot cas hem millorat amb l'organització,
això sí, per el que és el braç és exactament el mateix,
la mateixa qualitat.
L'únic que ha fumut és que en són menys.
Ja et dic, com t'he dit abans,
uns perquè s'han jubilat i no hi ha hagut continuïtat,
i altres perquè han hagut de plegar.
Doncs ara et anava a preguntar per l'inici,
per l'origen d'aquest braç,
però potser que saludem també el Josep Roquet,
de la pastisseria Palau.
Josep, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Estem parlant també amb el Josep González
arran d'aquesta 11a edició ja del braç de Santa Tecla.
Potser tu ens saps explicar com n'heix tot plegat.
Bé, això va néixer arran d'una proposta
per poder fer un postre popular per la Festa Major,
i vam plantejar la possibilitat de crear un postre,
fer una cosa diferent,
però finalment vam decidir que si hi ha existit un postre típic de Santa Tecla,
que era el braç,
perquè no promocional,
i continuar amb el mateix.
I des dels principis que s'ha fet aquest repartiment
i aquesta degustació?
S'ha fet des de sempre?
S'ha fet des de fa uns anys.
Sí, sí, sí.
Ininterromputs, eh?
Ininterromputament, eh?
Que això és important també avui.
Sí, sí, i amb els temps que corren encara més.
Li preguntava a l'altre Josep, avui la cosa va de Josep,
Sí, sí, creia que en aquests 11 anys havia canviat força el fet de crear,
de fer el braç, de repartir-lo, tu què en penses?
Bueno, amb els anys hem anat aprenent,
l'experiència ja ens ha ensenyat,
i llavors al principi unes mancances que potser ens trobàvem els primers anys,
amb el pas del temps,
les hem anat millorant i ens hem anat perfeccionant,
i jo crec que avui en dia això és un acte de Sant Rodó.
A nivell d'organització,
i bé, molt bé.
I s'ho organitzem, com dèiem, des del Gremi de Pastissers Artesans de Tarragona.
Josep González,
clar, el Gremi de Pastissers ha d'assumir l'organització
i la creació d'aquest braç de Santa Tecla any rere any.
Es nota la crisi, el context econòmic, en els darrers anys, sobretot?
Ui, i tant, i tant que es nota.
Aviam, amb les festes assenyalades,
el client hi va a la pastisseria,
hi va a la pastisseria artesana, no?
Però tot i a mi això sí que es nota,
i el dia a dia és una barbaritat.
El que sí, perdona, m'agradaria fer un incís,
i és que al Gremi t'elaborem els companys de Tarragona,
però tenim la vostra col·laboració de Tarragona Ràdio
que ens ajudeu en tots els temes organitzatius d'aquest braç,
que val la pena que s'hagi de dir, que tothom ho sàpiga.
A més, ho sabem, que tenim companys realment implicades
en aquest braç de Santa Tecla.
L'amiga Rosó.
Exacte, la Rosó, sí, sí.
I tant.
Doncs això serà aquesta mateixa tarda, aquest mateix divendres,
2.000 racions d'aquest tradicional pastís monumental
del braç de Santa Tecla.
Ja sé que és una pregunta que us faig cada any,
o que us fem cada any.
què porta el braç de Santa Tecla?
Bueno, a veure...
Josep Roquet, que el tenim al telèfon.
Pots intervenir quan vulguis, eh, també?
No, no, no, no, no, no, escoltos, escoltos.
Vull dir que pots intervenir quan vulguis.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Aviam, a veure, es fan de moltes maneres,
i depèn de cada pastisseria
l'habituat que estan els seus clients, no?
En el meu cas, per exemple,
se'n fan moltíssims de nata,
també de crema,
se'n fan de vainilla,
se'n fan de trufa,
i almenys jo, no sé si els meus companys,
no ho he comentat mai,
em faig de xertrés, també,
des de ja fa bastants anys.
Aquests també es reparteixen aquesta tarda o no?
No, no, no.
O el que es fa aquesta tarda és únic, s'unifica?
No, ja n'hi ha prou d'alcohol.
Va.
A les festes de tant d'alcohol, eh?
Això és dolçet, però més sa, no?
Sí, sí, sí.
Això pels grans, ja.
Josep, i amb el teu cas, Josep Roquet?
Bé, sí, el que diu el Josep,
vull dir, cadascú a casa seva
fa les especialitats que creu convenient,
i el que l'imagine això li dona,
i, aleshores, es tracta d'això, no?
De donar-hi una miqueta de gràcia
a cadascú a casa seva
amb moltes col·laboracions.
Clar, perquè recordem que aquest postre
es reparteix aquesta tarda,
però després també es pot comprar
a les pastisseries, també es pot adquirir, no?
També el feu.
Sí, sí, clar.
Jo crec que és el postre d'estrella d'aquests dies, no?
Quin retorn té, Josep?
La gent s'interessa, el compra, què us diu?
Sí, sí, sí.
Ja et dic, vull dir,
és el postre típic d'aquests dies, no?
Vull dir,
és malo buscar un postre a la pastisseria
i l'obre de la pastisseria, no és el que funciona aquests dies.
Digues, digues, Josep.
Principalment, l'aportació aquesta que fem a la plaça dels braços,
us ho sóc sincer, eh?
Mai s'ha pensat per vendre més braços.
En cap moment.
I la veritat és que no és que hagi augmentat per què fem això.
El que tots, els companys pastissers,
és que són molt tarragonins.
Però molt tarragonins.
I ens estimem molt la nostra ciutat
i és una manera de donar les gràcies
als nostres clients en general i als ciutadans de Tarragona.
I miren, nosaltres com ho hem de fer?
Som una cosa dolça.
Estàs d'acord, Pepe?
Sí, sí, totalment.
Vull dir, és un acte que nosaltres ho fem
malgrat l'esforç que puguem tindre econòmic
o un esforç humà per poder-ho fer.
Vull dir, nosaltres ho fem pensant bàsicament en això, no?
Pensant en els nostres clients,
pensant en la ciutat,
pensant en la festa major
i en cap moment hi volem donar la volta
i poder-hi treure un resultat econòmic, no?
És el contrari.
Això en altres últimes hores
el que es costa són calés.
Vinga, doncs anem a les dades més pràctiques,
que és que quan el podrem tastar,
dèiem que és aquesta tarda,
a la plaça de la Font,
per aconseguir els tiquets, com ho fem?
Quina és la banda més organitzativa?
Josep, explica'ns una mica com va tot això.
Bueno, a les 18 hores s'ha de passar per aquí,
per l'estam de les festes,
a recollir el tiquet
i llavors presentar-se a la plaça de la Font,
fer cua amb les quatre cantoneres
de l'eix central,
els quatre cantons hi haurà per anar entrant
i anar donant el tiquet
i anar recollint el tall de braç.
Aviam, recomanacions a l'hora de fer cua,
perquè sabem també que els braços
es creen grans aglomeracions
i la gent, a vegades, ens impacientem una mica massa, no?
És a dir, que a poc a poc hi ha bona lletra
i a facilitar-los també la feina
dels companys que reparteixen el braç.
Sí, evidentment, ens fan la tasca molt més fàcil
d'anar amb tranquil·litat, evidentment.
És a dir, que la recomanació de les persones
és que a partir de les 6 vinguin a buscar els tiquets
aquí a l'estat de les festes,
al Teatre Tarragona,
després vagin cap a la plaça de la Font,
però vas a Tranquils,
que jo crec que ningú es quedarà sense braç.
Sí, per repartir hi ha molts ajudants, eh, Pepe?
Digues, digues.
Que prenguin una infusió de paciència.
Que vagin amb tranquil·litat, eh?
Perquè hi ha hagut anys que, Déu-n'hi-do,
la cosa ha anat amb nervis.
Però no t'estem tan nervis,
perquè veus que la gent té molt d'interès
i que té il·lusió.
A veure, jo crec que és un dels actes
que aglutina més gent,
o si no, un dels que més.
Molt bé.
Cada any també ho comentem.
Continueu en guany amb les racions per celíacs?
Com va això?
Sí, en guany hi haurà 150 racions,
que són actes per celíac.
Això fa un any o tres que es fa
i, bueno, és una cosa més, no?
I és una manera també d'incloure
aquesta filosofia de festa per tothom, no?
O sigui, quina sigui la condició.
Josep, no sé si estaràs d'acord amb nosaltres,
perquè les persones també, doncs, que tenen...
Que tothom pugui disfrutar,
que tothom pugui disfrutar de l'acte
i tothom pugui disfrutar, doncs,
de poder degustar un pastís.
Molt bé.
Doncs, Josep, la cita a partir de les 7 a la plaça de la Font,
abans, una hora abans que passin per aquí al teatre
a recollir els tiquets,
i un any més, doncs, 75 metres de braç a repartir.
Molt bé.
Doncs, Josep Roquet, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies.
Gràcies, bona festa.
Vinga, adeu.
Josep, doncs, el que dèiem, a partir d'aquesta tarda,
al braç de Santa Tecla,
i, vaja, doncs, que vagi perdurant, no?,
any rere any, que no es vagin reduint massa els metres.
No, no, més ja seria malament,
però ho intentarem i lluitarem
perquè cada any no falti el braç de gitano a la plaça de la Font.
Doncs, Josep González, també, moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos al Teatre Tarragona
amb aquesta Ràdio de les Festes.
Bon braç i bona Santa Tecla.
Gràcies a vosaltres i molt bona feina.