19 minuts ara mateix passen de les 12 del migdia,
seguim encarant els continguts del matí de Tarragona Ràdio,
hem fet aquests concursos, de seguida en farem més perquè sortejarem un sopar,
un dos per un, vaja, per anar a sopar a un dels restaurants que participen
en aquest festival de l'ARPA, de l'Associació de Restaurants de la Part Alta,
Sopars amb Música. Avui volem conèixer la música, la cuina, la música també,
però primer la cuina d'un dels restaurants, Els Arcs, amb el Carles Llobet.
Carles, bon dia. Hola, bon dia. Ens ha d'acompanyar també un representant
del restaurant Entre Copes, que esperem que s'incorpori breument
amb aquesta entrevista. I després també tenim la gent del Pic Fat,
el Richard White. Richard, bon dia, bons dies.
Bon dia, bon dia. I el Carles Vergés. Carles, bon dia.
Bon dia.
Després parlem amb vosaltres. Deixeu-me abans que li pregunti al Carles
com està anant aquests sopars amb música.
Ja porteu, déu-n'hi-do, no?, unes setmanes fent aquesta iniciativa, Carles.
Home, sí, aquesta és la tercera, quarta, cinquena setmana,
si no recordo malament. Això va arrencar 19 de juliol,
però mira, la quarta setmana, la quarta setmana que estem en aquesta història,
quatre caps de setmana. Jo crec que hem sigut exitosos,
hem sigut bonics, ha sigut una experiència nova,
una experiència com totes les primeres vegades d'alguna cosa,
no?, són difícils, són complicades, estan carregades de nervis
i de ganes que les coses surti bé. I crec que ens ha sortit bé,
i és pel que captes de la gent, el retorn que t'està donant,
la gent és brutal, la gent t'està agraïnt.
Ostres, quina cosa més bonica, bona música, bon menjar,
establiments preparats per encabir amb la seva justa mesura gent i música
i sobretot experiència que almenys nosaltres no havíem fet en cap moment
i crec, no sé, aquí a Tarragona, jo recordo, a banda del tema d'Ixi,
que és l'únic moment en què la música entra dintre dels restaurants,
que jo recordi així, a sobrevot, algú organitzat.
Jo no ho recordo, com la qual cosa...
De fet, l'experiència és positiva de maridar aquesta música
amb propostes gastronòmiques i, de fet, de la manera que ho heu encabit
i que ho heu plantejat, no?, que realment els músics no toquen
durant el sopar, sinó que ho fan després per poder gaudir de la gastronomia,
d'una bona xerrada, si anem a sopar amb un grup,
i després acabar i fer allò el pòster, el cafè, la copa, no?,
escoltant la música. Totalment correu de veure.
A mi, que els músics toquin mentre es menja
és posar-los a l'etiqueta de fil musical.
Jo sabia, a mi això, a mi, a qualsevol artista,
s'emprenyaria com una mona, jo ho tinc claríssim.
Amb la qual cosa, la proposta, per això, el nostre catàleg,
el nostre revisteta que hem tret amb tots els temes concerts,
posa que els concerts començaran a partir de les 10 i mitja,
que al final, que sempre són 11, 11 i quart.
A més, s'espera una mica que la gent acabi de sopar, no?
Esclar, esclar. Recomanem sempre que la gent vingui
als restaurants 9, 9 i quart, 9 i mitja.
Per què? Doncs perquè, bé, igual que hi ha restaurants
que fan menús més curts, restaurants que fan alguns menús
d'agostacions més llargs, però tens calculat que cap a les 11,
11 i quart, com a mínim, tothom estigui amb el pòster i el cafè.
Llavors, tu demanes atenció i demanes gaudir amb el menjar
i després demanes atenció i demanes que gaudeixin amb la música,
ni més ni menys.
Els he presentat molt ràpidament, però tenim amb nosaltres
a la formació PicFat. Com definiu la música que feu?
Què és exactament el que toqueu?
La música, en general, és música,
per marketing, americana,
però realment és blues, blues més tradicional,
que venen dels anys 20 i dels anys 30,
és una gran influència en la música.
però tampoc no podem tocar música
exactament com era en els anys 30,
perquè no tenim les mateixes condicions amb ells
i no té gaire sentit.
Sempre tenim un toque més modern.
Jo soc un poc més tradicional,
Carlos aquí,
sempre trae un toque més fresc aquí.
Us complementeu, no, Carlos?
Una porta a la banda més tradicional
i tu pots ser la banda més moderna.
Ell diu que sempre ha de posar aguaplast
per a tapar el volcán Roquero
però bueno, al final surt molt bé.
Però la combinació és...
vull dir, la creeu bé, no?
Surt bé, això.
Jo penso que sí.
De fet, aquest cap de setmana toqueu, no?
Amb tu, Carles, els arcs, no? Estaran?
Sí, demà estan amb mi.
Demà estan els arcs.
Avui divendres, si vols, et repassa una miqueta.
Espera't un segon, després repassem el programa,
perquè et anava a preguntar...
Clar, jo, per exemple, us vaig veure fa tres setmanes
amb un altre dels restaurants.
Com veieu el feedback del públic?
Què us dius?
Els agrada?
Quan acaben de sopar, allò, acabar,
fer el postre, fer el cafè,
escoltar una mica de blues,
a més ho feu amb dues guitares,
la veu, no?
La gent disfruta moltíssim
i a més a més tinc referències
que disfruten de tots els grups,
perquè és una experiència que és molt hedonista.
estàs menjant,
menjant una cuina espectacular
que es fa aquí a Tarragona
i a més a més després tens el plaer,
així amb la calma,
després de sopar amb postres i cafè,
doncs escoltar música
i és una experiència que aquí no s'havia
no s'havia vehiculat d'aquesta manera.
A més, no sé si ho vau fer a propòsit
o no sé si és la vostra tònica en general,
però quan jo us vaig veure,
potser durant els primers 20 minuts,
mitja hora de concert vau dedicar-vos
a una música més calmada,
més tranquil·la
i fins i tot al final vau fer acabar
vau acabar fent cantar al públic
i participar en les vostres músiques, no?
Bueno, s'ha d'enredar la troca, no?
No, no, però això ho dic que fins i tot
quan la gent ja havia acabat el cafè
i estava potser amb la copa
i estava més alegre,
doncs ja la vau fer també partícip
del vostre repertori, no?
Sí, després d'un par de mojitos...
Ja la cosa s'hi ve d'altra forma, no?
Potser si ho fessis al principi
el públic no respondria.
Ens agrada connectar amb la gent
i no ser un part del mobiliari
ens agrada tenir relació
amb les persones que han vingut.
En principi han vingut per tu, suposem,
i si no han vingut
doncs has de fer que creguin
que han vingut per tu
i que s'ho han passat molt bé.
I molta gent també
que potser va a sopar
en un restaurant com és Els Arcs
o qualsevol dels altres
que participen de l'ARPA
i s'ho troba i diu
ostres, aquí tenim música, no?
I realment està bé aquest plantejament
que no sigui un fil musical
sinó que sigui un complement
després del sopar, no?
Més allà.
Nosaltres ho agraïm molt
que no ser una mera excusa
per portar clientela
sinó ser una simbiosi
de cuina i música
i treballar simbiòticament
i això ho agraïm molt als ARPA.
Com plantegeu el repertori, Richard?
El trieu al moment?
El porteu ja una mica programat?
És en funció del que el públic demana?
Aneu improvisant?
Com ho feu?
És intentar fer alguna cosa diferent.
Intentem...
No sempre empecemos
amb el mateix repertori.
Tens uns quantos temes.
Podem durar dues hores i més
de temes, fàcilment.
però hem de mirar al públic
i veure si el tipus d'ambient
que hem de fer.
Empecemos normalment amb...
La primera cançó
sempre és molt important
perquè hem de calentar les mans.
Normalment no és una cançó
molt difícil de tocar,
el primer tema.
i ha de ser una cosa
que marca molt bé
que vam tocar
i donar un poc l'ambient
del concepte de Pig Fat.
I durant el concert
el que ens diquem
és a veure com van els peus.
Si veus que els peus segueixen...
Peus, cares i mans, no?
Una mica, imagino?
o què?
Sobretot jo sempre ve miro els peus.
Els peus.
Veus que estan amb aquell tema,
estan disfrutant,
doncs el següent
serà un tema
que segueixi una mica la tònica.
D'on us ve la influència
del blues
i aquesta passió
per aquest tipus de música?
Richard?
Això viene...
Sí, mira,
parla...
No, que yo tengo los blues
toda mi vida
ya que cuando nací
en los años 60
estoy ahora
dando mi edad.
Pero tienes que saber
en los años 60
los jóvenes
están descubriendo
el concepto de los blues
de los años 20
o 30
es un renacimiento
de blues
y venían
los bluesmen
de los años 20
o 30
o 40
todavía están vivos
y tocando
con los jóvenes
y es como la música
desde el principio
de mi vida
que he escuchado
en el radio
es una música
corriente
en el momento
y siempre
yo estaba muy enganchado
a esta música
siempre era mi música
más preferida.
Y en el teu caso, Carles,
¿qué aportes a aquest toc
que deia el Richard
al principio
más modernista?
Bueno, claro,
vaig néixer el 86
llavors
jo he viscut
el renaixement
del renaixement
d'aquesta música.
Ha sigut
els bluesmen
dels anys 90
que estaven fusionant
amb rock and roll
i bueno
m'he hagut d'anar
reconvertint
he anat descobrint
gràcies al Richard
la música
dels inicis
i bueno
t'hi vas ficant
i és molt interessant.
Dos moments
que creen
una simbiosi
també
com dèiem abans
que sona
a la Marta B.
Després els escoltem
perquè porten
les guitarres
i després els escoltarem
però vull parlar
també amb el Carles
perquè realment
la música
és part important
però l'altra part important
és la cuina també
és a dir
el que ens oferiu
als diversos restaurants.
Com és la cuina
de l'Arcs?
Jo defuixo
de les etiquetes
però si m'obligues
com ell diu
que t'ho defineixi
jo sempre dic
que la mare de la música
i la mare de la música
la mare de la cuina
és la cuina tradicional
dominem la cuina tradicional
però ens agrada
fer-li un top més
de Caragol
o sigui
hi ha un plat
que ho defineix
nosaltres fem uns farcells
uns canelons cruixents
de cua de bou
fem l'estofat
de cua de bou
de la iaia
de tota la vida
de 7-8 horetes
vi negre
i un cop el tenim fet
descarnem el bou
l'emboliguem
amb pasta cruixent
li drem un cop de forn
i amb tot el que ens ha sobrat
fem la salceta
o sigui
aquesta seria una mica
la definició
a nosaltres ens agrada
la cuina tradicional
no creiem en la cuina moderna
que no té arrels tradicionals
tu no pots desestructurar
un romesco
si no saps fer un romesco
és la nostra manera de veure-ho
i nosaltres sabem fer un romesco
i si ens ve de gust desestructural
el desestructurem
i ja està
però vull dir
una cuina molt propera
molt directa
amb gustos molt marcats
i amb combinacions
dintre del mateix plat
que el client
es pot anar fent seva
és allò que la cuina
s'ha de fer a poc a poc
en bona lletra
i sabem bé el que fem
oi tant
trepitjant
trepitjant
va ja haver un boom
de la cuina
de la cuina
molt creativa
la cuina
diguem-ne
si vols
dient palabrotes
molecular
sí
amb esferificacions
amb deconstrucció
el qual
no està malament
perquè això
és aquella punta de llança
que es tira
tots els altres
a evolucionar
una mica més
evidentment
però es va perdre
una mica el sentit
de
s'ha de dominar
la cuina tradicional
perquè si vols
esferificar
qualsevol cosa
primer hauràs de saber
com es fa aquella cosa
i després
pinta-la de verd
si vols
crec que tenim
el telèfon
si no
ara em corregirà
el nostre company
tècnic
perquè m'estàvem fent
indicacions
crec que tenim
el telèfon
el Jaume
del restaurant
Entre Copes
és així
Jaume
bon dia
bon dia
no sé si estàs d'acord
amb el que comentava
ara el Carles
que la cuina
suposo que
hi ha molts nivells
però
és aquesta cuina
tradicional
on també
pren protagonisme
tu què creus?
Sí
totalment d'acord
de fet
realment
és així
la cuina
com amb altres sectors
i nosaltres treballem
a cuina
i treballem
també
molt
el vi
es mou
per modes
llavors
les modes
a vegades
et porten
on no vols
o on
no és el teu terreny
propi
el que passa
nosaltres
jo el que afegiria
en el cas nostre
jo crec que tenim
altres
perquè també ens hem vist
una mica condicionats
pel tema
de la situació
econòmica
i del valor
que la gent
li dona
un bon plat
i un bon menjar
que això
amb els anys
nosaltres estem treballant
i estem oferint
el nostre servei
al públic
aquest concepte
malauradament
potser
la gent
ara
nosaltres
ens trobem
que no valora
tant
una bona cuina
que sí
que ho valora
però
hi valora
potser més
un espai
i un parell
llavors això
condiciona
que
el producte
amb el que treballes
s'ajusti
i s'hagi d'ajustar
una mica
la realitat
amb la que et mous
com ho esteu vivint
vosaltres
el tema
del festival
de música
sopar i música
convergir
fer sinergies
entre la música
i la gastronomia
Jaume
nosaltres
ho estem vivint
com un èxit
com un èxit
de marca
com un èxit
d'omplir
aquests dies
que hi ha
al restaurant
i com un èxit
d'oferir
un producte
un servei
diferent
als nostres clients
i a la vegada
fa que s'apropin
nous clients
perquè nosaltres
és una combinació
que des de l'ARPA
es va proposar
i que l'hem acceptat
com la majoria
de les
postres
que es porten
de l'ARPA
amb molt bona
amb moltes ganes
i estem encantats
és a dir
estem realment
molt molt molt contents
de poder oferir
perquè nosaltres sols
no podríem
vull dir
per tant
que hi hagi un grup
un conjunt de gent
que balli per fer això
perquè hi ha una gent
que està treballant
o que estem treballant
per poder oferir-ho
i realment
estem molt contents
molt contents
Aquest cap de setmana
teniu també
sopa amb música
Jaume, vosaltres?
Sí, nosaltres tenim
la Maria Santos
en company
que tocaran
aquesta nit
Aquesta mateixa nit
és a dir
aquesta nit
a l'Entrecopes
demà a l'Arcs
ara de seguida
també repassarem
el programa
amb la Carles
Jaume, doncs
no trobem més temps
moltíssimes gràcies
per entrar en directe
a la Sintonia de Tarragona Ràdio
Doncs moltíssimes gràcies
a vosaltres
per donar-nos
aquesta promoció
i donar a conèixer
aquesta molt bona iniciativa
de l'Arcs
Gràcies, bon dia
El Jaume
de l'Entrecopes
Carles
que ens comentava
també aquesta importància
de la cuina tradicional
com tu deies
Tens el programa
i et demanaria
una mica
que repasséssim
què tenim aquest cap de setmana
i una mica
el que ens queda encara
per viure
d'aquest festival
Jo et faig de preguntes
Vinga, va a veure
Avui, divendres
dia 16
Avui tenim 3 restaurants
Nosaltres ens hem dividit
d'una manera bastant
crec que equitativa
Cada divendres
hi ha 3 restaurants
que fan música
cada dissabte 3 més
A l'altra setmana 3 més
i a l'altra 3 més
Així fem el tomb dels 12
que estem participant
i d'aquesta manera
és rotatiu
és completament aleatori
no hi ha cap restaurant
que tingui més dissabtes
que divendres
ho hem equilibrat
d'aquesta manera
Avui divendres
el sedoll
la Carla Cruells
una musiqueta
a mi molt elegant
i molt bonica
a mi particularment
m'agrada molt
Després tenim la Maria Sandos
a l'Andracobas
com us he dit
el Jaume
més canyeta
i després tenim
el plat d'ujur
a l'àuriga
que potser serien
una mica
els més canyeros
que tenim dintre
d'aquest
d'aquest festival
de música
a mi particularment
Quina música fan
Carles
tu ho saps
tu?
així més
Ostres
jo amb les etiquetes
sóc molt doent
No però no hi ha tant
amb etiquetes
sinó
no ho sé
jo perquè
t'ho dic des de la ignorància
ara quedo fatal
però
me'ls trobaré pel carrer
i em renyaran
però jo
a mi més
perquè no sé
quina música fan
o sigui
que a mi em renyaran
més que tu
són rock
garage
o garage
molt rockero
jo he sentit
és bastant rockero
molt bons
i després això
avui divendres
i demà dissabte
arrencaria amb la Maria Santos
repeteix aquest cap de setmana
avui l'entrecopes
demà està a l'Ares
plat d'ujur
també repeteixen
avui estan a l'Auriat
demà estan a Palau del Baró
i Pic Fat
que els tenim aquí
guitarra setmanó
és els que els tinc
amb nosaltres
al restaurant Arcs
el dissabte
doncs
Richard Carles
aneu-vos preparant
perquè de seguida
us
us faré tocar
si voleu
les guitarres
mentre estan Carles
això fins quan dura
el festival
és a dir
fins quan tenim festivals
fins quan tenim música
i sopars
dissabte
7 de setembre
7 de setembre
exactament
dissabte 7 de setembre
o sigui
encara ens queden
aquest cap de setmana
nosaltres estem
un, dos, tres
i quatre caps de setmana
per rascar molta guitarra
per
conèixer nous clients
per
que clients
que ja ens coneixen
tinguin un afegit
un valor afegit
a aquests dies que venen
i sobretot
sincerament
jo he estat repassant
menús
que estem fent
no només nosaltres
a més els meus companys
als restaurants
jo com a client
hi aniria
o sigui que jo ja
més igual
el meu que un altre
són menús
a uns preus
sobre els 25 euros
25-35
25-35
exactament
clar
25-35 euros
un menú que estigui bé
a més
amb la possibilitat
d'acabar
sopant
escoltant música
de conèixer
també noves formacions
perquè també una mica
heu apostat
algunes formacions
noves
d'altres potser no tant
d'altres més consolidades
d'altres menys
però sí que formacions petites
és a dir
que puguin
que puguin
venir
muntar ràpid
que sigui una cosa
el cap dels nostres restaurants
és el Palau Sant Jordi
exacte
vull dir que no
no es tracta de fer
grans infraestructures
i grans muntatges
sinó una música
més propera
com la d'Espifat
per exemple
o com la d'altres grups
la paraula és propera
o sigui
en altres una de les coses
que més emociona
dintre dels nostres restaurants
és que quasi pots tocar
els músics
estàs veient
com estan movent
les mans
i com estan tocant
la guitarra
i això
no és comú
això no passa normalment
i quan un art
el tens tan proper
t'agrada i t'arriba
això emociona
jo crec que acaba emocionant
doncs sí que els tenim prop
de fet
a tocar
els tinc
el Carles i el Richard
12 i 36 minuts
Richard Carles
què ens toqueu?
què ens oferiu avui?
què ens prepareu?
què ens porteu?
ara mateix
sí
vamos a tocar
un tema
que se llama
Hesitation Blues
una canción muy antigua
tradicional
i va hasta los principios
principios de blues
quan està publicado
en 1911
creo que sí
i para Handy
aquest és un dels temes
que tocava
doncs quan vulgueu
els micròfons de Tarragona Ràdio
són vostres
mouem una mica els micros
perquè així ho podrem
escoltar millor
i quan m'indiqueu
doncs
començarem a escoltar-los
escoltar mortis
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hein!
Fins demà!
Fins demà!
Tienen tres o cuatro veces más
De volumen
Estamos hablando que no había electricidad
Clar, clar, per això
Han de ser guitarres que sonin fort
Que tinguin
Una brillantor forta
Exacte
Doncs
Pig Fat, Carles, Richard
Carles també
Ens trobem demà
Als arcs
Arcs demà amb un menú degustació que hem preparat per vosaltres
La Mar de Guapo
Fica-nos una mica abans de marxar
Què portarà el menú? Va
Jo t'ho explico ràpidament
Jo, t'ho dic en sèrio, fa com a 10 minuts
Que estic pensant en aquesta
Cua de bou que m'has comentat abans
Que no em marxa del cap
Doncs ara prepara't per uns quants registres més
Ara no sabràs on t'escollir
A veure, hem preparat un monodigustació
Bastant arrelat a casa nostra
Arrencarem amb una broqueta de llagostins
Formatge i poma
Això ho muntem dintre d'una copa de salmorejo
Un salmorejo fresquet i la broqueta clavada dintre
Seguirem amb un tàrtar de dos salmons
Salmó fumat i salmó fresc
Amb un oli de cibolet i uns xips d'iuca cruixentets a sobre
Això ho vestim amb una amanilleta
Que porta avellanes, uns deuets de brioix
I unes rostes de panxeta ibèrica
Per treballar
Això ho servim junt, el tartar i l'amanida
Per les rostes de panxeta i el salmó
Fot aquí un mar i muntanya
Molt divertit
Això ho superem demà?
Demà?
Això ho superem demà, sí senyor
Això ho superem demà
Vengo jo
Bueno, perdona
Ho supereu demà
I a mi em tocarà sopar a les set de la tarda
Apre ser corrent, no t'equivoqui
Necessiteu algú que us aguanti les guitarres
O que pugui vetir a sopar amb vosaltres
Després deixarem un plat de peix
Que és un llumet de bacallà
Amb una combinació que a mi em té el cor robat d'allà fa molts anys
Aquí anem amb el de la cuina tradicional
Això fa molts anys que es feia
Però a mi m'agrada recuperar
Que és una combinació de sobrassada i mel
Sobre un llom de bacallà
I al final acabarem amb la mateixa idea del farcell de cua de bou
Però que ho interpretem també amb un altre plat
Que és l'ànec amb taronja
Fem un ànec amb taronja
El descarnem
I fem un canolo cruixent d'ànec amb taronja
I ho rematem amb un postre
Que ja vam fer els altres concerts
Però el fem per petició popular
Un postre que és un sorbet de xocolata negra
Una melmelada casolana nostra
De cireres
I una culleradeta de mató
Que ens acaba de reunir aquest tema
Mare meva
Carles, Richard, Carles
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos
Gràcies a vosaltres
Que vagi molt bé demà a la nit
La música i el menú
Jo crec que no...
Vaja, si no es queda ningú a fer el programa
Jo si no me'n vaig amb el Carles
A provar aquest menjar
Quan vulguis
Però vaja
Que vagi molt bé
Nois, moltes gràcies per acompanyar-nos
Gràcies a vosaltres
A vosaltres
Gràcies a vosaltres