Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És el Sergi Albarran, que avui ens acompanya i volem parlar del món del comerç i dels serveis en general.
Sergi, molt bon dia.
Bon dia.
I ara parlàvem d'una aplicació, a part de fons mòbils i per tables, com la que portes,
una aplicació on trobaríem 4.500 referències de comerç a proximitat.
És a dir, voleu que el turista que ens visiti, a part dels turistes també la gent d'aquí,
tinguin la possibilitat d'en un sol clic anar pràcticament a la porta del comerç.
Sí, de fet, és un projecte que vam iniciar fa anys enrere,
amb un pla estratègic del comerç de la nostra demarcació pel turisme.
Vèiem que una de les poques àrees en què el comerç pot créixer i pot mantindre's
serveix als visitants que tenim de forma equacional durant l'estiu o a les èpoques de vacances.
Llavors, dintre d'aquest pla estratègic, hi havia diferents àrees de treball
i una d'elles eren les noves tecnologies.
Clar, fa cinc anys enrere, tot el tema d'aplicacions estava encara en un procés que iniciava,
però tot ha anat evolucionant i el que hem fet ha estat fer una aplicació
que el que vol ajuntar són aquestes dues àrees,
el comerç i l'activitat lúdica que fa el turista durant la seva estància.
En l'aplicació que tenim, que està feta per dispositius Android i Apple,
podem trobar 4.500 establiments de les poblacions de la Costa Dorada
més tota la informació turística de les poblacions
a nivell de monuments, a nivell d'agenda cultural,
a nivell de totes les activitats lúdico-festives que fan durant l'estiu.
Tant és així que l'aplicació va també, que properament farem un pas més endavant,
tenim converses amb l'agència que té la turisme
i ens ha encarregat fer aquesta mateixa aplicació per tota Catalunya.
Carai, o sigui que m'apliques quan veig aquí a Tarragona, no?
I serà per tot el territori?
Sí, de fet, aquí a Tarragona ho fem servir com de caldo de cultiu
de diferents projectes que després s'apliquen a tota Catalunya.
Un és aquest, l'altre va ser tot el tema del Tom Manta,
que va néixer aquí, la lluita contra el Tom Manta va néixer a la Costa Dorada
i després es bastien de la resta de Catalunya.
Us preocupa el Tom Manta?
Ens preocupa moltíssim, no només pel que afecta el comerç,
sinó per la imatge que donem als turistes
i a més a més per la situació greu amb la que es troben els venedors.
Nosaltres sempre diem que els venedors és l'esglau més dèbil,
és cap a qui va tota la pressió policial,
són els primers afectats i realment són les primeres víctimes.
Després està el comerç, el comerç també està molt afectat, evidentment,
però qui més pateix el Tom Manta són els mateixos venedors.
Els venedors del Tom Manta, eh?
S'estan parlant dels que...
Sí.
Perquè al darrere s'entén que hi ha...
No sé si xarxa, no sé com...
Bé, de fet, el material aquest ha d'entrada d'alguna forma,
no el fan a Constantini, el fan a un polígon d'aquest,
al producte de Tarragona.
Això, aquests productes venen de la Xina amb un percentatge molt elevat.
Hem detectat que venen via Amèrica del Sur,
o sigui, no venen directament, sinó fan diferents escales
perquè no se'ls pugui fer el seguiment.
I realment són xarxes de distribució
que s'aprofiten d'un col·lectiu
que està en una situació social molt greu,
que són aquest col·lectiu d'immigrants
que ara mateix no té feina
i s'aprofiten d'això per una explotació laboral
i fent una activitat de risc
que es podria considerar que és la venda al carrer.
Per aderir a aquest material, mar, aire o terra, se sap o no?
Doncs mira, a Europa entren pels ports directament
perquè el percentatge de continuïs que es controlen és molt baix,
entra en molta mercaderia,
molta entra via Rotterdam, via el port d'Holanda,
que és una via d'entrada de producte d'Europa enorme,
i hem detectat això, doncs, que no venen directament de la Xina,
sinó que venen via països de Sud-amèrica,
allà fan el baixell, fa una escala,
o canvien de baixell i després entra aquí.
Però entren de forma legal perquè no els controla ningú.
N'entren tant, no?, que estadísticament fan la part de...
Els milers de contenidors que entren a la porta de Barcelona,
a la porta de Raona, diàriament,
sobretot el de Barcelona, que és més de contenidors,
és enorme, és pràcticament incontrollable.
Sí que la Guàrdia Civil fa control amb contenidors sospitosos,
però, clar, la quantitat és tan gran
que és pràcticament impossible controlar.
I no oblidem que estem a l'espai de la Unió Europea
que poden entrar contenidors des de qualsevol país d'Europa
sense cap mena de control de la frontera de la Junquera.
Per tant...
Com està la situació del comerç?
I ara, si vols, ens centrem aquí a la ciutat,
a Tarragona, a la ciutat.
Continuen tancant comerços?
Doncs continuen tancant i continuen obrint.
Diguem que...
I és dur, això que diré,
però la crisi no és res més que una selecció natural
d'aquelles botigues que tenien un projecte bo
i un projecte de qualitat
i tenien un recolzament dels professionals
darrere i han pogut continuar,
moltes vegades a costa del patrimoni personal,
perquè no oblidem que les petites botigues,
les botigues de proximitat,
doncs és el botiguer, és l'empresari,
és qui posa tot el patrimoni a la botiga
i moltes vegades s'han de tancar
i perden el patrimoni personal.
Però aquelles botigues que s'obrien
i es tancaven i sortien com a flors de maig,
doncs aquestes tanquen.
I també estem donant pas
a un altre tipus de botiga més especialitzada,
que la gent s'especialitza més en un producte concret,
que dona una qualitat més elevada
i la gent això ho agraeix,
perquè el consumidor ha canviat molt
amb aquesta forma de comprar.
Teniu, no sé, quantificat,
davallades de consum
o alguna dada que tingueu a punt de mira
i que calgui treballar en especial
de cara a portar pocs mesos de l'any,
d'aquest 2013,
però no sé, que tingueu en ment.
Sí, de fet,
el que sigui,
diem és que 6 de cada 10 botigues
venen menys que l'any passat,
que ja és molt.
6 de cada 10,
més de la meitat.
Més de la meitat.
Més de la meitat també venen molt menys que l'any passat.
Però ens trobem amb això,
que hi ha botigues a Tarragona que s'obren.
Entre altres coses,
perquè queden locals lliures,
que abans eren lloguers molt elevats,
i els propietaris,
per tindre el buit,
baixen el lloguer,
i donen oportunitat a tant altre tipus de botiga,
amb espais molt emblemàtics de la ciutat,
amb carrers molt comercials,
que d'altra forma estarien buits.
I abans trobàvem bancs,
o trobàvem altres tipus d'aliments,
i ara s'aprofita i s'obre,
i obren botigues més especialitzades,
el que dèiem.
Tindre una altra botiga a la Tarragona,
o tindre botigues especialitzades només al running,
això era impensable abans,
perquè els lloguers no ho permetien això.
És a dir, que s'han d'anar a veure tindint els lloguers,
arran de la situació de crisi,
també hi ha una oferta més atractiva,
en aquest sentit,
del local de lloguer.
Inclús els mateixos lloguers
que estan ocupant els locals
a l'hora de renovar el contracte
intenten renegociar amb el propietari.
Entre altres coses,
perquè creiem que els preus no eren preus de mercat.
Ni eren preus de mercat
quan no hi havia crisis,
que estaven molt elevats,
però hi havia molta demanda de local,
i ara, com que la demanda ha baixat,
evidentment el preu també baixa.
Estratègies de cara a aquest 2013,
amb aquesta junta de continuïtat,
perquè, de fet,
ja heu dit que s'ha rellevat
el president de la CECO7,
que és l'Ernest Lluncosa,
segueix, per tant, endavant ell.
Tu també, com a responsable,
encara visible aquí a Tarragona.
En aquesta nova etapa,
quins objectius us fixeu?
Bé, de fet,
continuem treballant
amb allò que continua treballant fins ara.
Tot el que és la relació comerç,
turisme i cultura.
Aquest eix serà el principal nostre,
amb l'aplicació,
que la vam presentar el mes de juny de l'any passat,
però que començarà al 100% aquesta temporada,
i la lluita contra el Tom Manta.
També tenim línies en formació.
Hem signat convenis d'aprovar pilot,
que també s'han realitzat a la ciutat de Tarragona,
amb programes duals amb el comerç.
Aquest any també s'amplia a Reus
i a altres poblacions de la província,
però també volem tirar per aquí,
fer molta força amb el tema
d'una formació a nivell de base,
a nivell de gent que està fent formació professional,
una formació més especialitzada en el comerç.
Llavors tenim el que és turisme,
l'ajuda contra el Manta i la formació.
Són tres eixos que amb els pressuposts que tenim
i amb els recursos que tenim,
que patim molt la crisi de les associacions,
intentarem treballar per aquestes línies.
Com es diu l'aplicació?
Shopping Costa Dorada.
Shopping Costa Dorada.
Sí, de fet, si poses a qualsevol dels buscadors d'Apple o de Google,
Shopping Costa Dorada,
Shopping Tarragona,
Shopping Reus,
Shopping Salou,
el que vulguis estem,
si no el primer, el segon.
És oberta?
És a dir, que si hi ha algunes aliments d'escolta,
algun responsable d'algun comerç
i vol ser-hi,
és a temps d'incorporar-se?
Sí, sí.
De fet, nosaltres,
la gran bandatge de ser una patronal
i que la patronal gestioni l'aplicació
és que donem entrada de forma gratuïta
a qualsevol botiga que estigui associada amb la patronal.
D'aquesta forma,
tenen accés gratuït a l'aplicació,
tenen la geolocalització,
estaran ubicats dintre de la població
i si després volem fer una ampliació
i volem pujar ofertes,
perquè aquesta aplicació ens permet molt de joc,
si volem pujar ofertes de forma regular,
doncs té un petit cost,
que és pel manteniment de la traducció,
perquè pensa que aquesta aplicació
està feta en cinc idiomes,
català, castellà, anglès, francès
i properament en francès,
i la disposem en català, castellà, anglès i russi actualment.
El públic potencial és aquí
que arriba per l'aeroport d'arreus o no?
Doncs per l'aeroport d'arreus,
segons les dades,
més d'un 80% es queda a la Costa Dorada,
però pensa que aquí també tenim molta gent
que per la proximitat de la frontera ens arriben cotxe
i ens arriben autobús.
Esperem que en un futur ens arribin amb AVE.
Això triga una miqueta més.
Però sí, molts ens arriben per reus,
tant a través de les línies de Ryanair
com de Volkswagen.
Sou, no, a la taula estratègica de...
Ja no.
Ja no.
A partir de dilluns passat
vam haver de renunciar molt al nostre passar,
perquè, com comentàvem abans,
els recursos que tenim són molt escassos,
a l'estat d'aquesta taula ens costa
una aportació econòmica anual molt elevada,
molt elevada per la nostra estructura.
I preferim, o ens devem,
haver de fer línies per fomentar el comerç,
no fer línies per fer volar avions,
que ja n'hi ha institucions que ho poden fer
i ho poden fer millor.
Sí, que no ho sou per tant a la taula.
No, ho hem estat fins ara,
abans estava a la Unió de Botigues de Reus,
després ens vam passar el testimoni a nosaltres,
però és que ara ens és impossible.
vam haver de renunciar
perquè són més de 6.000 euros l'any
que ara mateix no podem.
Hem de prioritzar línies d'acció
i la nostra línia d'acció prioritària
és donar primer suport a les associacions
que encara continuen,
que continuen amb molt d'esforç
i després donar cobertura
a les botigues del nostre territori
que volen aprofitar el turisme que ens ve.
Creus que, no sé, veieu alguna forma
de, no sé fins a quin punt,
reinventar el sector comercial
o el sector serveis?
Hi ha alguna, no sé,
clar, imagino que tampoc no es pot descobrir
la sopa d'all, no?
O tot està almenys inventat,
però hi ha alguna forma
de reconduir la situació
per tal de vendre més en definitiva
i tenir més ingressos?
A veure, jo crec que anem pel camí
no de la reinventació,
perquè ja està tot inventat, com deies tu,
però sí que anem pel camí
de l'especialització.
Aquelles botigues que sobreviuen
són les que tenen, primer,
un projecte de negoci consolidat
i després donen una qualitat
i uns serveis adequats al consumidor.
Fa qüestió d'un mes,
més i mig,
els de Sade van fer un estudi
en com ha canviat la forma
de comprar dels compradors.
I això ho indica molt.
Ho vam resumir en vuit punts,
si vols te'ls comento.
Primer comentàvem
que el consumidor busca més les ofertes.
O sigui, ara mateix,
quan anem a comprar,
realment el que fem és
no entrem i comprem,
sinó mirem quina és l'oferta
i ens informem del producte i l'oferta.
I això, el comerciant
ha d'estar preparat
per donar tota la informació
que ens demana el comprador
i a més a més
a un preu competitiu.
Fa compres molt més petites.
No fem una compra gran
al principi de mes
o a final de mes
quan cobrem,
sinó que va cada setmana a comprar
amb el que també es facilita
molt al petit comerç,
donar aquest servei de proximitat
que pugui sortir de casa seva
i comprar al carrer.
Només
compra el que realment busca.
o sigui, no hi ha la compra compulsiva
com hi havia abans.
O sigui, si t'has de comprar una camisa
aniràs, voltaràs,
trobaràs la camisa que t'agrada
amb la qualitat que t'agradi
i la compraràs.
Però realment no compraràs
la del costat
perquè mira, m'agrada
i ja me la posaré.
No, realment compres el que t'interessa.
A no ser que estigui d'oferta,
no?
A no ser que estigui molt rebaixada
al carrer.
A no ser que estigui molt rebaixada
llavors escolliràs
quina de les dues compres.
Realment és així,
fem una compra molt més intel·ligent
que abans.
Li costa molt més decidir,
el que dèiem, no?
També diu que a la gent
li costa més
perquè té un nivell d'estalvi
molt més elevat
que no el d'abans
perquè també el nivell d'ingressos
s'ha baixat molt.
Entra i surt a les botigues
sense comprar,
que abans no passava això.
Abans entràs a una botiga
i picotejaves alguna cosa,
sempre que hi ha alguna cosa.
Ara no, ara entres,
preguntes,
t'informes,
surts i després
al millor tornes
al cap dos dies i compres.
No és gens fidel
ni a la botiga ni a la marca.
O sigui, la gent
com que volta tant
veu que hi ha altres productes.
La gent abans
anava a una gran superfície
i allà ho comprava tot.
I ara va a la gran superfície,
mira preus,
després surt al petit comerç
i ho comprova.
I moltes vegades
el petit comerç
recupera clients
que havia perdut.
I sobretot
els mercats municipals
i les botigues
d'alimentació de proximitat
estan recuperant clients
que abans anaven
un cop al mes
a la gran superfície de torn
i allà ho compraven tot.
S'han donat compte
que ara comprar preus
que la botiga del costat
potser és més barata.
I sobretot
té el producte més fresc
i de més qualitat.
Com a setè punt
ens comenten
que té una actitud
molt més apagada.
La gent no té
aquest ànim
per anar a compres.
Va a comprar
perquè li fa falta
però no és una activitat
lúdica
com era fins ara.
I evidentment
com a últim
és que va molt menys a comprar.
La gent volta
però no compra
tant com abans.
Ens hem d'adaptar
a aquesta situació
i a aquestes noves tendències
dels compradors.
Si la botiga de proximitat,
la botiga
del centre ciutat
està preparada
per donar tota la informació,
s'especialitza
en quin és el tipus
de producte
que vol vendre
i dona una qualitat
i un servei posterior
amb el servei de postvenda
té un futur
complicat
però el té molt més clar
que no abans.
Ens dedicàvem a vendre
sense donar
una especialització.
I sobretot
si comparem
amb les grans superfícies
que ja
el sector d'especialització
no és massa
bo
el servei
que ens donen
els venedors
no pot ser
massa bo
doncs
tenim molt guanyat
respecte a fa dos o tres anys enrere.
Les rebaixes
acabaran desapareixent?
Per el primer punt
que deies
o per el primer o segon
que el client busca l'oferta.
Si busca l'oferta
s'haurà de fer tot l'any.
És que crec
que el concepte
de rebaixes
no és el que hauria de ser.
Ara mateix
les rebaixes
es van concebre
i si mires
com estan regulades
per llei
les rebaixes
és per
buidades
d'estocatge
a les botigues.
El que no pot ser
són les rebaixes
de dos mesos.
El que no pot ser
és que te'n vagis
a qualsevol botiga
i està prohibit
posar rebaixes
fora de la temporada
però posen dos comptes.
Posen ofertes.
Quan no tens
la Setmana Fantàstica
tens
la quincena
de l'oferta
llavors
això s'ha de reinventar.
Les rebaixes
realment ha de ser per això
perquè les botigues
buidin d'estocatge.
També s'ha de dir
que les petites botigues
les rebaixes
fan una gran venda
però fan venda
perquè ja
moltes vegades
preveuen
que fan aquesta venda
cosa que tampoc
no hauria de ser així
perquè les botigues
també han regulat molt
l'estocatge que tenen.
Ara mateix
el comerç de proximitat
està realitzant
unes rebaixes
amb el concepte
propi de rebaixes.
Abans de posar
l'aparador d'estiu
doncs buido
tot el que tinc d'hivern
i ho buido.
No sé si s'acabran
desapareixent
però sí que s'han de regular
i s'han de reinventar.
Tornant
als comerços
això de que
6 a cada 10
estan
venent menys
hi ha percentatge
més o menys
un 20%
un 10%
un 15%
ho teniu quantificat
això o no?
És que clar
quan diem
de reducció de vendes
s'hauria d'especificar
molt bé
si és
reducció d'unitats
de venda
o reducció de benefici
i això és molt complicat
de saber
perquè moltes vegades
una botiga pot dir
doncs jo he vengut el mateix
has vengut el mateix
número de samarretes
per exemple
o has guanyat el mateix
que anys enrere
i això és molt difícil
de calcular
perquè
primer que les botigues
estan rebaixant molt
el seu marge
llavors
estan venent més producte
però guanyant menys diners
llavors clar
és molt complicat
això ho sabrem
d'aquí un mes
més i mig
quan tinguem dades més clares
de realment
si han reduït
han reduït totes
evidentment
però el percentatge
de benefici
o el percentatge
de venda
de facturació final
les fluctuacions
o sigui
tancaments de persiana
i d'altres cobren
es localitzen al centre
la perifèria
el casc antic
que la Sarrallo
estan distribuïts
per tota la ciutat
de fet
el que és lògic
és que
en les zones comercials
com pot ser
la part alta
que és una zona comercial
i la part centre
doncs en el moment
que es tanca una botiga
està poc temps
el local 8
sobre una altra
i el que dèiem abans
les botigues
potser especialitzades
o botigues
que estaven fora del centre
i ara veuen
una oportunitat
d'anar a la Rambla
perquè hi ha un local 8
que el seu lloguer
és accessible
qui ho pateix més
són els barris
que es tanca en botigues
i després allà
no hi ha una rotació tan gran
tenim rotació
perquè en els barris
doncs ens entren empresaris
no vinguts
que munten botigues
d'alimentació
i ara per exemple
tenim una onada
de botigues
que s'obren d'alimentació
de fruites i verdures
gestionades
per gent
de no vinguts
que veuen
amb això
una oportunitat
de negoci
paquistanesos
xinos
tot això
que obren botigues
allà on
els ciutadans
de tota la vida
de Tarragona
doncs la van tancar
perquè no els hi sortia a compte
i bars
fins i tot
i bars
i bars
de tapes
que
els xinos
te fan braves
braves
però realment
és curiós
perquè tenen
un tipus de gestió
del negoci
que amb ells
els hi surt a compte
doncs
fantàstic
mentre no es tanqui
nosaltres
tenim dintre
la confederació
associacions
empresaris xinesos
i tenen
un concepte
del negoci
una miqueta
diferent
del nostre
s'han d'adaptar
i han d'adaptar
una miqueta
la seva forma
de treballar
a la nostra
perquè no sigui
una competència
desleial
però déu-n'hi-do
som molt emprenedors
i a part d'acabar
veieu-ho
perspectives bones
en aquest 2013
Sergi?
hi ha elements
per l'optimisme?
a veure
aquí tenim una gran sort
en la nostra demarcació
que és que
ens afecta molt
el turisme
i ens afecta
positivament
aquest any
s'espera
un 40%
més
de russos
a tota la demarcació
de la Costa Dourada
i això
doncs
ens ajuda
i ens ajudarà
molt a salvar
la temporada
tant a Reus
com a Salou
com a Cambrils
com a inclús Tarragona
doncs l'Avinguda del Turisme
el turisme encara
segueix actiu
segueix incrementant
el número
de visitants
d'altres països
sabem del cert
que els ajuntaments
i els platges de turisme
fan un esforç molt gran
per fer que cada cop
vinguin més turistes
de qualitat
i això ens ajudarà
caldria també
que la resta
de temporada
doncs
els ciutadans
locals
per dir-ho així
doncs
poguessin incrementar
una mica
el consum
però bueno
ens conformem
amb arribar
al 2014
i arribar bé
ja
i no és poca cosa
suposa que contribueixen
festivals com
Tarracoviva
que veurem
properament
a màs
i ara en parlarem
són aquestes apostes
de cultura
i comerç
quan la gent
ve a fer cultura
no tota l'estona
estan els museus oberts
quan la gent ve a la platja
no tota l'estona
estan a la platja
també fan una activitat
que és el xòping
pensi en aquesta aplicació
xòping
costa d'aurada
i és gratis
exacte
no costa ni cinc
la poden localitzar
clar
si un i busquen un comerç
el poden localitzar
geolocalitzar
i pràcticament
el telèfon o l'aplicació
els hi portarà
fins a la porta
Sergi
gràcies per acompanyar-nos
recosa a l'Ernest Lluncosa
ara el llegit
com a president
de la CECOSET
i que vagi molt bé
moltes gràcies
per acompanyar-nos