Aquí hem començat a fer-la petar, ja estem en plena xerrada,
i és que tot seguit tindrem àmplia, molt de temps per parlar,
ens hem plantejat des d'ara i gairebé fins la una,
tractar amb profunditat el tema de la restauració i la música.
Així ho fem cada divendres, al matí de Tarragona Ràdio,
amb l'excusa del primer festival LARPA.
Això vol dir a grans trets, i ho torno a recordar per si algú s'ha despistat,
que si aneu a sopar als restaurants de la part alta,
de l'associació de restaurants de la part alta,
divendres o dissabte, durant aquest estiu,
a part d'oferir-vos un menú a preu tancat amb el bo i millor de la seva cuina,
després, a l'hora del cafè, de les postres, de la copa,
tindreu música en directe, música amb diferents formacions de casa,
vinculades al camp de Tarragona, normalment en format de duet,
amb músics professionals que fa molt de temps que s'hi dediquen,
de qualitat contrastada,
i que actuen, a més, en un format semiacústic,
que crea un ambient molt íntim i molt càlid,
ideal per fer la sobretaula i acabar després d'un bon sopar.
Doncs vinga, cada divendres us presentem una formació musical i dos restaurants,
així durant tot l'estiu.
Avui saludem els components de Richmond,
és la formació musical, Richard Santos, bon dia.
Bon dia.
I també la Luba Stocheva, ja sabia que ho diria malament, Luba, bon dia.
Bon dia.
És una mica vulgarà, la Luba, una miqueta.
Tenim, per tant, guitarra, veu i violí, no?
I harmònica.
I harmònica, també.
Ja podreu tocar tot junts?
Ho intentarem.
Serà xulo, això.
On actueu aquesta nit?
Avui al Palau del Baró.
No, perdona, al Racó de l'Abad.
Avui al Racó de l'Abad.
I demà?
El taller de cuina.
El taller de cuina.
Òscar García, bon dia.
Bon dia.
Els tens a casa demà, eh?
Sí.
Al taller de cuina, recorda'ns on està.
Que remerceria 34.
Molt bé.
Després parlarem amb els músics, amb el taller de cuina, si ja m'ho permeteu.
Comencem saludant el Ramon Martí del Llegut, que és el que té més pressa.
És que heu deixat tots els fogons, no?
Sí.
Sí, clar, les nostres cases són molt petites i gairebé fem-ne tot tots els que estem.
Clar, jo quan els truco perquè vinguin, m'hi diuen, a veure si, bé, a les 12, però després ràpid marxo.
Doncs el Ramon i l'Òscar amb els restauradors parlarem primer, després amb els músics.
Digue'ns on és el Llegut, quin tipus de menjar ho fareu.
A la plaça del Rei.
Sí.
Arrossos.
Bé, o peix, no?
O sigui, nosaltres no toquem res de carn, no toquem peix i procurem treballar sobretot producte local i de proximitat.
I no toqueu res de carn?
No.
Preta res?
No tenen un plat de carn?
Res, zero. Per això ja n'hi ha molts que fan carn, no? A vegades ens passa que se senten clients a casa, sobretot ara a l'estiu, i que no ho saben, o que venen amb convidats i no ens avisen, doncs lògicament preparem alguna cosa, no?
Però ni un plat, ni una ampolla estreta a la plana.
No, bueno, ara precisament aquesta nit, al menú degustació que fem juntament amb la música, fem guatlles.
Ah, muchacho.
Però és una cosa molt excepcional, eh?
Guatlles? Home, és excepcional fer guatlles, eh? A més, o sigui, de la carn heu triat també la...
Bueno, fem un plat de guatlles desossada, amb bolets, que de fet és l'etapa amb la que hem guanyat ara una etapa, ara fa tres anys, i allò va tenir molt d'èxit, i bueno, doncs agrada, de tant en quant, posar aquesta etapa dintre del menú degustació que fem.
Una fanyada, desossar, desossar les guatlles és una fanyada, no?
Sí, bueno, tot és qüestió de pràctica, eh? Jo ho veig més difícil tocar la guitarra i l'armònica, eh? A l'hora, i a més cantar, no? Perquè també cantes.
Sí. Jo això ho veig més difícil, que desossar una guàlla.
No, no, a cadascú el que li toca.
Exactament.
Ah, doncs digue'ns quin menú heu preparat per aquesta nit. Recordeu que són menús tancats, que poden canviar, no? O sigui, cada setmana, cada cap de setmana hi ha sis restaurants de guàrdia, tres divendres i tres dissabte.
Repetiu, no esteu cada setmana, però sí un parell de setmanes durant l'estiu, i podeu anar canviant. Però si aneu, és avui, no? Al llagut?
Sí, aquesta nit.
Aquesta nit al llagut, què trobarem, Ramon?
Bé, hem preparat un menú de gustació de sis plats. Ja t'he dit que procurem treballar exclusivament producte de proximitat.
Hem preparat una ostra rissada del Delta, que va marinada. És un plat que ja alguna vegada l'hem donat a tastar i agrada molt.
També és potser una mica una barreja de cuina romana, amb la qual també pertanyem a un col·lectiu de Tarracotaula.
Una altra cosa molt interessant, amb la qual col·laborem des de ja fa dos o tres anys, són bastant recents, però molt interessant.
És un tipus de cuina que t'hem enganxat molt.
Vols dir que també hi haurà la mostreta, no?, en el menú de gustació?
En el menú de gustació d'aquesta nit també poseu una mostra d'aquesta cuina romana?
Bé, al final els menús de gustació serveixen una mica, almenys a casa nostra, per sortir una mica de la rutina
i per fer els capritxos que a un li venen més de gust.
Llavors el client decideix si aquest menú de gustació se manté o no se manté, o també el producte, la temporada, etc.
En aquest cas l'ostre va marinada amb mel i llima i queda molt refrescant.
I tampoc no és una ostra crua, que hi ha molta gent que és una mica reticent a l'ostre crua.
Després tenim una manida de ceitons, també ceitó d'aquí, de Tarragona, peix blau,
marinat sobre maduixa, amb uns petits enciams i una salsa de vermut.
Després la gualla, aquesta, que t'he explicat abans.
Gualla desossada.
Que fa gràcia veure-ho, però ja veig què et fa ara.
Ja veig què et fa ara.
No facis cas que això, una vegada agafes la pràctica, és un momentet.
I com la feu? Un cop desossada?
Sí, la fem farcida amb bolets, tot embolicat amb una pasta molt fina que queda cruixent,
fet cuit al forn, amb un toc oriental, deglacem amb el caldo de la gualla,
amb una mica, una infusió de gengibre i una mica de soja.
Bé, queda realment un platet molt divertit i molt d'estiu, penso.
després, doncs, hem tocat també pupets, pupets de Tarragona,
fets a l'estiu clàssic de la iaia, que això també és un tipus de cuina que de tan a cost m'agrada molt fer.
Estufats amb birranci i ceba i nosaltres li donem una mica un toc de pavot de romesco.
Penso, és que potser m'hi deixo alguna cosa, no sé, m'assembla molt cura això de moment.
Un tocot, no?
Sí.
Cochinillo.
No, no, llavors ja passem l'arròs, que, bueno, és un dels nostres insígnies al restaurant.
En aquests moments tenim tòfona d'estiu, que, a més, curiosament, ens la porten de Calafell,
però és que està agafada al litoral, o sigui, és una cosa que bastant...
Prenia com a excepcional, però es veu que és molt usual,
o sigui, que tothom que estigui aquí al litoral i vegi un camp de vellaners,
escarbeu una mica, potser us trobeu tòfones, però, a més, una tòfona fantàstica.
Sí?
Sí, sí, sí.
El noi que ens busca l'atòfona, doncs, té la casa a Calafell Centre
i des d'allà ha puesto, anar a recollir tòfona i tornar,
diu que en una hora anava a agafar mig quilet, o sigui, que no pot ser gaire lluny.
Clar, el puesto encara no m'ho ha explicat a on, però, bueno, ja t'he dit...
Anem-s-hi, Òlcar, anem-hi.
T'asseguro que és una tòfona excepcional.
Jo no sabria què fer amb l'atòfona, això.
Que normalment l'atòfona d'estiu és una tòfona molt insípida
i molt poca aromàtica, però en aquest cas és bestial.
I amb això feu l'arròs, o sigui, és arròs...
Fem un arròs cremós o amb safrà d'ajiloca,
que és un safrà també que està collit de forma terçanal
i tractat ecològicament i secat artesanalment
i és una qualitat també que jo fins ara no he trobat cap igual.
És veritat que aquí a la conca també s'està començant a recuperar el safrà,
que havia estat també un post, una zona de safrà,
però estan començant ara i encara els queda una miqueta de camins.
De moment estic gastant al d'ajiloca,
amb els quals també tinc molt bona relació.
Són també una producció molt petita,
fan, me sembla, 6 quilos de safrà a l'any,
o sigui, que et pots imaginar, no?
Bé, doncs això, fem un arròs amb safrà,
amb un formatge caramelitzat de maó,
virutes i a sobre l'atòfona d'estiu.
Està bé.
Sí, sí, molt bé. Estic molt content.
Hi ha plats amb els que te sents molt segur
i molt satisfet del resultat i aquest és un d'ells.
I crec que hem arribat a 4 plats i ens faltan 5.
Ho hem de portar 5 i falta el postre.
Sí, doncs què?
No li deixo un o què?
Hem parlat de les, a veure, repassem.
Sí, hem parlat de l'ostre, hem parlat del seito,
hem parlat de...
Les guatlles.
Les guatlles, els pupets.
Els pupets.
L'arròs, no, quadra, quadra.
I l'últim, les postres.
Hem fet un mojito glaçat.
Val.
També pensant en els grups que ara venen a tocar música,
doncs que la gent potser al postre ja li serveix una mica com de copa.
Molt bé.
Aquí teniu el llegut, aquesta nit.
Sí.
Aquesta nit tenim la Maria Santos.
Molt bé, la Maria Santos, que ja la vam tenir cantant aquí,
les seves versions.
Sí, sí, sí, sí.
Molt xulo.
Escolta, tot aquest menú degustació, que Déu-n'hi-do, eh?
El preu de 25 euros.
Són preus tancats de 25 i de 35.
Vosaltres ho ajusteu a 25 euros?
Bé, nosaltres estem dintre del segment d'establiments que treballem a 25 euros.
Usualment sembla que fem alguna acció amb l'associació de l'ARPA.
És el segment de preu on nosaltres ens trobem a gust i aquí és on funcionem.
Llavors, per 25 euros, exactament, tenim aquest menú d'agustació,
inclou una ampolla de cervesa inèdit per a cada dues persones.
I bé, espero que, a banda, a partir d'aquí, amb la música, amb el lloc, amb l'esforç d'un,
amb la feina de l'altre, doncs els nostres clients puguin gaudir d'una nit especial i excepcional.
Que és la primera incursió que teniu dins d'aquest festival?
No, ja és la segona.
O sigui, ja heu estat de guàrdia un cap de setmana?
Sí.
Com va anar, doncs, la primera?
Sí, sí, la gent ens saluda, els clients, i els que no som clients,
ens saludem pel carrer quan ens trobem i ens creuem.
I que, bueno, escolta'm, una iniciativa fantàstica.
I quan ho torneu a fer, no?, que ho estàvem preguntant.
Sí, bueno, ja t'he dit que això, clar, som...
Déu-n'hi-do, no sé quants restaurants som que participem en aquesta acció, 9 a 10, no?
12.
12?
Doncs mira, som 12 restaurants al Cas Cantí, a la part alta.
I jo convido a tothom a entrar a la nostra pàgina web, a l'ARPA,
i que vegi tota l'oferta que tenim.
I sobretot si us podeu fer amb un d'aquests llibrets de format butxaca.
És que està molt bé, perquè aquí està dividit el calendari,
està amb el calendari, l'explicació de cada restaurant,
i una mica el calendari de qui toca a on i quins restaurants hi ha de guàrdia.
És molt pràctic, molt visual.
Si podem trobar qualsevol restaurant, tenim, i el turisme a tot arreu està posat, això.
Doncs molt bé, Ramon, m'assembla que més o menys,
escolta, us toca encara, esteu de guàrdia encara algun altre dia, no?
Sí, penso que ens toca dos cops més.
Ara començarem a fer una setmana sí i dos no, crec.
I repetireu, ho sabeu, menú? O no? O canviareu alguna cosa?
No crec, perquè ja t'he dit, tof una distribuïa no, ja s'acaba.
Aneu de temporada, llavors potser que d'aquí...
Tampoc no és ara, amb la calor que fa, no és moment de continuar amb el lustró,
i ja ho veurà, no ho sé.
Està bé, això, perquè mira, ni que anem avui al llegut,
potser d'aquí dues setmanes hi podem tornar a anar perquè trobem un altre menú.
I tant, pots venir cada dia que vulguis, eh?
Molt bé.
Sí, però és que aquest menú està molt bé, eh?
Clar, perquè tastes una miqueta de tot, a mi els degustació m'agraden.
Sí.
Òscar, feu degustació vosaltres també, al taller de cuina?
Sí.
Jo em pregunto, això de fer un menú degustació no dona més mal de caps
que fer simplement primer, segon, postres i plats tancats o a triar?
No, perquè nosaltres sabem, t'organitzes i saps que tothom menjarà el mateix.
Sempre, si hi ha algú que sempre se pot modificar,
escolta, que a mi no m'agrada això, doncs li canviem el moment.
Però el fet que sàpigues que tot el menjador menja el mateix,
te pots preparar per això i acotes, no?,
el que és la cuina i la preparació a tot això.
I així també ho fem perquè és la manera que quan hi ha un degustació,
com no s'ha de demanar, no molestes tant a la taula.
O sigui, vas traient clar, vas traient, tothom menja.
I tothom prova tot.
També el bo del degustació és que tothom ho prova tot,
no han de compartir i tot aquest jaleu evita que la música no interfiri, no?
Clar, això també està bé, és veritat, no?
Que les taules, doncs, puguin estar parlant tranquil·lament.
De fet, això és molt proper si al taller de cuina sou un restaurant
que teniu taules normalment de dos, alguna de més gran,
però vaja, lloc per anar-hi en parella, puntet íntim.
A més, nosaltres la música la fem dintre i...
i quasi tot, no dir tot, són taules de dos que fem aquesta nit.
Nosaltres demanem que vingui la gent a les nou, servim el sopar a les nou,
de forma que a les deu i mitja hagin acabat de sopar i comença la música.
llavors que la gent pugui gaudir especialment de la música.
I nosaltres no estem allà enmig interferint.
Com a molt, l'últim cafè que passa és si ja te surts del mig
que la gent pugui gaudir del concert, de la música.
Sí, és el que hem parlat ja en altres entrevistes, no?
És una mica respectar la feina dels professionals.
primer es menja i després hi ha els músics i tothom té el seu moment de gaudir.
Clar, tu has dit una cosa, no ho t'he preguntat, Ramon,
on tindreu vosaltres a Maria Santos, on fareu el concert?
A fora.
A fora, a la plaça.
Sí.
Val, val, val. I tu, Òscar, els posaràs a dintre?
A dintre.
Però a dintre, on?
A dintre, just a l'entrar, tinc un raconet que sempre li dic, la taula rodona.
La taula rodona la trec d'allà i la poso al centre del menjador
i allà poso els músics.
Molt bé.
Perquè la llum toca de front i així puc baixar tota la llum
de deixar tot el menjador a les fosques perquè només es vegin els músics
i com cada taula té la seva lampareta, queda un ambient molt més íntim.
Molt bé. És el primer cap de setmana?
És la segona.
I a qui vas tenir el primer?
Vaig tindre la Carla, Carla Duets.
I què tal?
Impressionant.
Tocava bossa nova i va ser...
No l'hem entrevistat encara.
Va ser impressionant. Un to de veu, una qualitat,
l'ambient que es respirava al restaurant,
una parella es va aixecar, es va posar a ballar, no sé.
Ah, xulo, nen.
No sé, l'ambient era molt íntim, molt romàntic.
És que realment sí que el taller de cunió t'uniu molt a tocar, eh?
Sí.
És allà d'estar tots, d'estar tots junts.
Sí, és el que procurem, no?
Que sigui un ambient, doncs, bueno, molt íntim i molt tranquil i entre l'amunt.
Som diversos detalls que formen el conjunt, no?
Tot això ho acabem de completar amb un menú que també cuida els detalls.
Jo abans que m'ha fet molta gràcia el de pelar les guatlles,
però és que vosaltres al taller de cuina també, Déu-n'hi-do,
luminosos que sou, de la salseta, el detallet, la cosa...
Ens ho busquem, a vegades ens agrada complicar-la.
Ens agrada, ja està.
És que si no us avorriríeu els restauradors, jo crec, eh?
Òscar, a veure, què oferim al taller de cuina?
Bueno, nosaltres, com sempre, canviem els menús,
depenent de la temporada, doncs sempre anem de la mà.
Menys a la temporada de l'estiu,
que canviem dos vegades dintre de l'estiu.
Per què? Perquè ens trobem que el primer producte que ens trobem
a començar l'estiu no és el mateix que acabar.
Just aquesta setmana ja hem fet canvi de menú,
llavors aprofitarem per presentar-ho.
Van començar ja a presentar el nou menú,
doncs també aprofitarem per al concert,
per fer la presentació del nou menú.
Tenim, farem, hem fet com a aperitiu un carpaccio de verat,
amb una sal de pernil i una crema de llima,
molt refrescant, acompanyat...
Sal de pernil, has dit?
Sí.
La compreu feta ja?
No, no, la fem nosaltres.
La feu vosaltres?
Digue'ns, home, una mica com...
No es pot dir això, eh?
Això s'ha de provar, no t'ho puc explicar.
Sal de pernil, i què? Però la sal ja...
O sigui, el pernil és salat, la sal és salada.
Sí.
Però té gustet de la sal del pernil.
I després, al moment, amb un pot de perfum, espolvoregem xartrés damunt del carpaccio.
He comprat un número 5, doncs...
Sí.
Després, hem fet un ceviche de peix blau, de Saito, amb un gelat de gengibre i wasabi,
i regat amb un salmorejo.
Ceviche de peix blau amb gelat de gengibre.
Això és la cuina aquesta estupenda peruano-japonès.
Nikkei.
Nikkei. Molt bé. Ostres, molt bé.
Està tan de moda.
Sí.
Molt bé.
Hem fet una fusió, no?, entre el salmorejo, típic mediterrani,
amb el ceviche de Saito.
Després, hem fet un caneló de pollastre.
Perdó.
És que nosaltres sí que toquem...
A mi m'agrada tocar molta carn.
Ell sempre toca molt de peix, jo ho sé.
Jo quan vull menjar peix, baia llagut.
Vas a casa de...
I ell és molt... Jo soc de carn.
Hem fet un pollastre de corral, pata negra.
Són aquells que tens, pata negra.
Sí.
Aquest és molt gustós.
I el caneló l'emboliquem amb fulles de ceba.
Sí.
I ho reguem amb una crema de trufa blanca.
La nostra trufa és de Bulgària.
La porten de...
Ens arriba amb RUV.
Sí? No és la porta a la Luba?
No, no, no.
Nosaltres la demanem a un proveïdor de Bulgària.
I...
Així és la salsa, la beixamel amb trufa blanca.
És la beixamel i amb la trufa, amb el centre de la trufa, la tallem a màquina i la posem damunt i amb les puntes fem l'oli, que és amb el que reguem l'oli i fem la trufa, la crema de trufa amb l'oli.
Després fem un llom de tonyina roja amb una salsa, tipus, no sé si la gent coneix, la cafè de París.
És una salsa de mantega i amb moltes espècies.
Amb això acompanyem el llom de tonyina, una albergínia fumada i la tonyina balmadrat amb panxeta ibèrica.
Has de cuitar la tonyina.
Sí.
Vale.
I després un tataki de filet de vedella, marinat amb soia, oli de sèsam i verdures tipus chop suey de verdures japoneses.
Què és tataki?
Tataki és quan agafes una peça de carn o de peix, normalment es fan peix, que nosaltres ho hem pogut fer amb carn.
Agafes la peça de carn i la marques a la planxa molt, molt, molt forta, molt forta ha de marcar per fora la carn i de seguida la passes a un bol amb aigua i gel.
Llavors talles la cocció, te queda tot el borde de la carn, te queda fumat per fora i pel centre queda totalment cru.
Llavors això ho tallem molt finet i en el moment ho marinem i ho presentem.
Això es diu tataki.
Normalment la cuina japonesa ho fa amb tonyina, nosaltres ho hem fet amb vedella.
Molt bé, molt bé. Postres?
Postres, tenim el canari, canari és granisset de llimona i horxat, molt fresquet.
I després el postre hem fet un pastís de formatge rocafort amb un gelat de...
Oh, regalís.
Val, val. Sí, m'ho estic imaginant, eh?
Pastís de rocafort amb gelat de regalís.
Perdó, el prepostre no, el prepostre no és el canari, que té el menú antic.
És una crema de... és una crema de iogurt amb sorbet de tomàquet i alfàbrica.
M'agrada més.
M'agrada més. Gràcies.
T'ho he equivocat.
Molt bé.
Perquè no m'he portat xuleta.
Molt bé.
Baix de cap.
Escolta, jo ara m'estava plantejant, és que m'heu plantejat uns menús estupendos i no sabria on anar,
però és que no cal que triï, perquè el llagut està de guàrdia divendres i el taller de cuina està de guàrdia dissabte.
Reserva, no? Reservem prèviament.
A nosaltres ens caben 20 persones i a partir d'aquí ja no podem veure el concert,
perquè poden sopar, evidentment, poden sopar fora a la terrassa o al menjador de dalt,
però amb el concert ha de ser... Només caben 20 persones i no vull ficar més,
perquè si no trenco l'ambient, no?
I se sopa a les 9. Si no vols concert, pots vindre a l'hora que vulguis.
Val, però igualment el sopar el servireu a les 9.
En el menjador que hi ha concert, a les 9.
A partir d'aquí, qui vulgui anar a la seva, que estigui fora.
Perquè fora és veritat que allà hi ha tocat, al mercat del fòrum també poseu taules, no?
Sí, davant del xanfrà del fòrum, no del restaurant xanfrà del fòrum, sinó del xanfrà del mercat.
Sí, a la passa del fòrum.
Hi ha la passa del fòrum i al mercat, davant hi ha les nostres taules que estan davant del restaurant.
Molt bé, això al taller de cuina, la Ramon Martí del Llagut tenia pressa,
simplement abans de marxar, que ja deus estar patint.
Sempre preguntem als restauradors que ens digueu una cançó, un tema.
I després preguntarem als músics que ens digueu un plat que us agrada per menjar o un...
Nosaltres una cançó.
Sí, que és molt de... Sí, sí, sí.
Aneu pensant en una cançó, un grup, és per maridar allò música...
Em sembla que el teu estil és molt del Dylan, no? Veig?
A mi m'agrada molt del Dylan, però no cap cançó en concreta, o sigui...
T'agrada molt el Bob Dylan?
Sí, m'encanta.
Sí? Teniu film musical al restaurant, al Llagut, o no?
Sí.
Sí? Però vaja, és un film que no...
Però si venen ells, al fil, no l'amaguem, vull dir...
Home, evidentment.
M'estimo més que vingui gent com ells a cantar, lògicament.
Evidentment. Així que Bob Dylan, eh?
Sí, sisplau.
Però no l'escoltarem al Llagut, Bob Dylan, si teniu.
Jo sí, ja l'escoltaré. Si m'espavilo i la toques l'última,
potser la sento.
Val.
A la cuina.
Molt bé. Ramon Martí, ja t'acomiadem.
Gràcies.
Si vols, però així ja no... Marxes, no?
Sí, sí, marxo.
Vas a desossar les guatlles, ara ja ho sabem, perquè tenies pressa.
Gràcies.
Adéu, Ramon.
Adéu, Ramon, gràcies.
Doncs això que tenen feina els nostres restauradors,
però sí que hem volgut tenir una estoneta aquí amb nosaltres,
al Ramon Martí, del restaurant, al Llagut.
Oscar, tu et pots quedar un ratet més?
Sí.
Sí? Una estoneta.
Cançó, música.
Home, jo quan he entrat, que estaven ells a la sala d'aquí al costat,
estaven toquant alguna cosa que...
M'estava parlant el Ramon i l'escoltava.
M'he quedat pedat.
Ai, i què toca el xic?
No sé, no sé, preciós, molt xulo.
Que era una mica d'assaig del que tocareu ara en directe?
Sí, estàvem calentant un poc i tot.
I no m'ha donat temps a gravar-ho amb l'Instagram?
O sigui, si ara ho toqueu, podran entrar a l'Instagram del taller de cuina
i s'ho poden veure.
Sí, bueno, ara parlarem de música i ara us escoltarem a tocar.
Però a part d'això, alguna cançó coneguda,
Òscar, que t'agradi, algun grup...
Bueno, tu ja saps que...
L'Òscar tira cap a Madonna, no?
Sí.
Jo sóc imat, però...
Però època primera, època segona?
No, la primera, la època...
La petarda.
La vintage.
La petarda.
Escolta, però això, Madonna no és una cosa que soni al taller de cuina, no?
No et penses? Alguna vegada he posat algun tema remasteritzat.
Sí, sí, sí.
Sí, perquè teniu també film musical...
Sí, jo, Spotify i pronto.
Sí, allà amb la llista feta.
Però si hagués de dir una cançó,
doncs jo em diria un Xabella Vargas,
o em diria una Lupe.
No, va, una Lupe.
Però és que, clar, jo no es pot posar al taller de cuina mentre sopes, sí?
Sí.
Ostres.
Sí, que la poso, la Mola Lupe.
Sí?
Sí.
O poso, no sé...
Mira...
Us demanen a vegades música?
Mira, t'anava a explicació.
Tinc una parella que ell és periodista.
I jo no sé com es diu, perquè mai me'n recordo els noms.
I a ella li encanta la música que poso.
I a vegades em sap greu, perquè estan parlant i ella està.
Aquesta cançó és la D.
I jo moltes vegades, quan me preparo la llista de reproducció,
però al restaurant, sempre me ve al cap aquesta dona.
Sempre, sempre.
I a veure si l'agrada, a veure si l'agrada.
I l'altre dia estava buscant una cançó de Mina, també,
i li va encantar.
I no sé, m'encanta la música i posar...
I la gent, amb la música, quan ve...
Al principi del servei sempre poso una música molt relaxant
i després al final del servei poso una música una miqueta més pujada,
però sempre buscant la intimitat, no?
La música condiciona molt, també, el menjar, condiciona molt el servei, condiciona...
Bueno...
Clar, tot l'ambient estèreu d'acord, no?
Suposo, Richard, Santos, Luba...
Esteu d'acord?
La música és important, també a l'hora de menjar.
En nostres vides, sí.
Yo creo que en la de casi todo el mundo, no?
Como el comer, poco.
I si parlem de menjar amb vosaltres, què és el que us agrada menjar?
Quin és l'ingredient principal o aquell plat que us agrada molt?
A mi me gusta mucho comer.
Llevo un rato dándole vueltas.
I salivando, no?
Sí, bueno, salivaba cuando explicaban los menús, també.
Bien, quizá un plato que a mi me encanta, es simple, es los caracoles a la llauna.
Me encantan.
Ostras, eso ya es molt especial, no?
Sí.
Caracoles a la llauna.
Amb el ioli, salseta o què?
Sí, claro, no puede faltar.
Luba, ¿tú qué?
¿Cómo tienes lo de la comida?
Una comida que me encanta siempre aquí en Mediterráneo es gambas.
Las gambas.
Gambas con el rost, con otro, con otro.
Las gambas para mí es...
De toda manera.
Increíble.
Cada mes la gamba de Tarragona te la se va a fama, també, no?
Molt bé.
¿Y en Bulgaria?
¿Una comida típica que tenemos de Bulgaria?
Sí, tenemos muy típica comida.
Si quieres...
¿Le explicas la receta?
Sí, una receta.
Muy bueno por el verano.
Es una...
Es como...
Como supa fría.
Sí.
Se pregunta con...
Se prepara con...
Yogurt, pero...
Yogurt Bulgarian.
Claro.
Pepinos.
Pepinos y ajo.
Y eneldo.
Y eneldo.
Se llama...
Y se llama...
Tarator.
Es muy...
Es muy parecida a la...
Con la dieta búlgara, con la dieta griega.
Tiene mucha influencia.
Sí, sí.
Se llama Tarator y muy bueno.
¿Y el tzatziki que de él?
Yo no sé si dice...
Es la salsa.
Molson Blano.
Tzatziki es lo mateís.
Sí.
Pero en Bulgaria se llama Tarator.
Pero has dicho una cosa importante, que es el yogur.
El yogur búlgaro tiene...
Yogur búlgaro es muy importante.
Consumís mucho yogur, ¿no?
Me parece en Bulgaria.
Muy diferente de yogur por aquí.
Y yo...
Yo quiero...
No sé...
¿Dónde hay una tienda que vendré?
¿Qué vendré?
Yogur búlgaro.
Yogur búlgaro.
Tendrás que fabricártelo en casa.
Me falta un...
Hácelo tú en casa, claro.
Yo recuerdo famosos años...
Hace muchos años me pasaron...
Trabajé con una cocinera búlgar hace muchos años.
Vosotros no habíais nacido todavía.
Ay, mirad, mirad.
Y me pasó una receta que yo a veces la he copiado muchas veces.
Y eran unos rollos de col, rellenos de carne, arroz.
Pero se hierve...
La técnica es fantástica.
Y dentro es...
Sí, la carne, el arroz, todo se mete en crudo.
Se envuelve con la col.
y se hierve a horno durante un par de horas.
Arroz crudo?
Sí.
Bueno, un par de horas en el horno.
Ostres, deu que...
Tiene que quedar especial.
I comença a bullir i a inflar.
Però la tècnica, per canviar o per això qualsevol cosa,
és impressionant, aquesta tècnica, per fer...
I això m'ho va passar una búlgara.
Dos hores al forn, així tal qual.
Amb aigua, cobert d'aigua.
I llavors comença a bullir dintre l'arròs, la carn...
Se fa dintre del farcell de col, embolicat amb col.
Molt bé.
Molt bé.
Mira, mira, la l'alumarim que sí, tot orgullosa.
Bueno, chicos, Richman és el nom artístic.
Sí.
Projecte, entenc, de Richard Santos.
Sí.
Acabas compartint amb diferents músics.
Sí.
Explica'ns una miqueta què fas a la vida,
quina és la teva vida musical?
Bueno, básicamente es...
Es indie folk lo que hacemos.
Y son temas propios lo que vamos tocando en...
Bueno, en nuestras actuaciones,
tanto en los restaurantes como por ahí son temas propios.
Y por medio metemos alguna versión.
Pero básicamente nos dedicamos a tocar nuestros propios temas.
Indie folk, a ver, referencias.
Bueno, a ver, referencias, pues...
Bo Dylan ya ha salido, claro.
Dylan ha salido, ya lo han dicho ellos.
De Tollesman on the Earth.
José González.
Son todo así como cantautores.
Pero bueno, acompañado pues con el violín de l'Uva.
Sí.
Y la armónica.
Vale.
¿Cuánto tiempo hace, Richard, que estás en el món de la música?
¿Qué t'hi dediques?
Bueno, que me dedico...
Ocho años o así.
Déu-n'hi-duo.
Que toco y tal, pues ya hace mucho más.
Desde muy pequeño podemos decir veinti y pico años.
¿Y por on fas actuaciones?
¿Quién es el teu circuit natural?
Pues básicamente por la ciudad, por Tarragona.
¿Sí?
¿Es que hem sentit a parlar tanto de tú?
Jo he sentit a parlar...
Sí, porque suelo tocar en bares pequeños.
Bueno, hemos tocado en la Cero también.
Pero solemos tocar en bares pequeños.
También llevamos un formato...
Solemos, si puede ser, preferimos tocar en acústico.
Creemos que suena mucho mejor.
y en sitios así bastante íntimos,
que la gente pueda estar sentada y...
Per tant, es ideal el format aquest de tocar en restaurants pel festival.
Ja el teniu apamat, ja és el vostre.
Sí, sí, sí, nos viene al dedo.
Vau estrenar-vos el cap de setmana passada al Palau d'Albaró.
Sí.
Al Jardí, suposo.
Sí, arriba en la terraza.
Arriba, què tal?
Muy bien, muy bien.
Sí, porque aparte hay mucho entendimiento con los dueños de los restaurantes,
y entonces es fácil ponerse de acuerdo con ellos.
Por ejemplo, lo que comentaba él de poder hacer el concierto cuando todo el mundo ya haya cenado,
empezar un poquito antes y entonces pues ya se crea un ambiente,
la gente ya ha comido, está más relajada, está un poco por la música.
Entonces eso pues se agradece, la verdad.
Y en el Palau d'Albaró muy bien.
Ahí en la terracita que tienen montada arriba muy bien se llenó.
Y muy buena conexión también con la gente y todo.
Aquesta nit esteu al Racó de l'Abat i demà a casa de l'Òscar, al taller de cuina.
I que aniràs amb el mateix format que vas anar, o sigui, presentaràs les mateixes cançons que al Palau d'Albaró?
Sí, puede que...
Perquè l'Uva ja hi era, la Luba.
Sí.
Vale.
Tocamos los dos.
De hecho, todo el festival lo vamos a hacer juntos.
Muy bien.
Luba, ¿y qué hace una chica búlgara como tú?
Con un hombre como Richman.
¿Cómo os conocisteis y cómo colaboráis?
Primera vez cuando conocí Richman es un año antes.
Agosto, año pasado.
Sí.
Una casa, dentro de una casa muy importante para Tarragona,
pero ahora está cerrada, pero ahora está cerrada.
Calpobre se llama.
Ah, muy bien.
Mi noche primera en Tarragona, perdónenme mi castellano, no es bueno, pero aprende.
Se te entiende muy bien.
Se te entiende muy bien.
Sí.
Para llevar un año ahora hace muy bien.
Se te entiende muy bien.
Y con otro chico, se llama José, estamos dentro en un jardín, un jam.
Sí.
Y primera vez cuando yo he visto Richman y José tocamos juntos en este jardín.
Porque me gusta mucho rock, blues, música céltica.
Yo soy profesional violinista, pero me gusta este estilo, música más abierto.
Vale, por tanto tocas el violín como violín clásico.
No, yo toco, sí, toco clásico también, pero toco blues, rock, pop.
Ahora toco con cinco grupos en Tarragona.
¿Verdad?
Un grupo flamenco, un rumba, un brasileño con César Vasconcelos, con Richman.
Claro, es que no es fácil encontrar una violinista, ¿no?
Creo que no.
No es un instrumento muy fácil.
Y así de buena menos.
Pues ahora os sentiremos a tocar, de toda manera, yo repassando el repertori.
Ajuda'm, Richard, ¿quín repertori portareu?
Porque estic veient aquí, diu, sí, indie folk, Bob Dylan, vale.
Pero estic veient aquí una versión de Cindy Lauper.
Estic veient una versión de una canción que m'agrada molt dels verbos.
Talks the work.
Sí, que això ja és molt recent.
Vull dir que no ens quedem amb la imatge de Richman Bob Dylan, eh?
No, és més que això.
No.
Quizá, bueno, al ser una versión, pues la acomodamos un poco a nuestro estilo,
el Dragson World, por ejemplo.
Què més, què més sentirem aquesta nit i demà?
Què més heu preparat per aquest de repertori?
Sí, pues de versiones, las que salen ahí en el programa un poco,
y alguna más de David Bowie.
Modiblus.
Modiblus, sí.
I què més?
No, bàsicament és el que te he dit abans.
Tenim un repertori així, bastant extenso, de canciones pròpies.
Tu creus que cantes pròpies també, eh?
Bàsicament, entonces, pues por medio sí que,
porque sabemos que también a la gente le gusta un poco escuchar
pues temas conocidos y tal,
entonces pues nos, quizá ahora en las actuaciones
que vamos a ir haciendo estos días y tal,
pues meteremos un poquito más de versión
pues para tocar temas que a la gente, pues quizá le lleguen más,
que sean más familiares, más conocidos.
Ja els has sentit tu, Òscar, que els tens demà a casa.
Sí.
Els has sentit tocar ja?
Abans quan he vingut.
Ah, val.
Jo encara no he estat en cap concert seu,
perquè ni hem vingut a casa ni jo he tingut oportunitat,
però abans quan estàvem esperant a la sala...
Ja t'ha quedat filpat, no?
T'ha quedat enganxat.
Com sona i la compenetració que tenen.
O sigui, estan molt, molt...
Els seus instruments estan molt ben units.
Doncs, nois, quan vulgueu podeu tocar.
Què ens fareu, què ens interpreteu?
Pues tocaremos un tema nuestro.
Vale.
Se llama Freedom.
Molt bé.
Pongo el aparato de la ortodoncia.
L'aparell de la ortodoncia que diu el Richard
és el ferro aquest que aguanta l'armònica,
o sigui que tenim Richard a l'armònica,
a la luba amb el violí.
El Richard acaba d'agafar la guitarra,
jo no sé com s'ho farà això.
A més, suposo que cantarem.
Està aquí l'Òscar també,
utilitzant tots els aparells multimèdia que pot.
i així sona, així sona Richman.
Richman.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.

Oh, cos you are living in my memories
Walking on horses of freedom
Binding what you don't understand
Oh, cos you are living in my memories
Walking on horses of freedom
Binding what you don't understand
Binding what you don't understand
A moonstone
Seeing me again
Sitting at the piano
Of the night
For your eyes
Put me in some of my heart
And let it fly
And tell me why
Please tell me why
Oh, cos you are living in my memories
Walking on horses of freedom
Binding what you don't understand
Oh, cos you are living in my memories
Walking on horses of freedom
Binding what you don't understand
Oh, binding what you don't understand
Binding what you don't understand
Talkin' up
Oh, cos you are living in my memories
A moonstone
What you don't understand
ителей
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Així són a Richman, Richard Santos i Luba Stocheva.
Bé! Ara sí!
En directe, recordeu,
en directe, que és que tenir-los a prop...
Jo crec que la tria de la música està superben feta
perquè tothom que ha passat per aquí ens ha emocionat
de després de cas i de no poder parlar.
I després, tenir-los a prop,
sentir com toquen a prop,
té un plus extra, eh?
a aquesta proximitat.
Home, com es compaginen.
Val la pena.
Richman, els tenim avui al racó de l'abat
i demà al taller de cuina.
Ai, nois!
A veure, cobrim línies, vale?
Algú s'emportarà un dos per un per anar a sopar
a no sé quin restaurant toca la setmana que ve.
977 24 47 67.
Però sí que tinc una pregunta per fer-vos
que ja la tinc apuntada.
Us preguntaré...
Us demano una paraula japonesa que ha dit abans l'Òscar.
No la diguem, Òscar?
Una de les coses que preparen al taller de cuina.
Bon dia!
Ai, Núria!
Ai, la Dora!
Estic atabalada al que he apuntat aquí.
La Dora s'ha passat tot el rato apuntant
perquè t'agrada, eh?
T'agrada pujar la para alta a sopar.
És que la meva filla m'està dient cada dia
a veure, a veure, a veure,
que ella l'agrada molt al restaurant de l'apartanta.
I sempre t'hi porta, eh?
Des de la lámpara aquella tan bonica aquí a l'entrada
ja va a tots.
Molt bé.
Molt bé.
Ja els coneix tots, eh?
Ja se'ls sap tots.
Molt bé.
Dora.
Doncs, escolta, t'ha agradat la música d'aquests xics?
El què?
T'ha agradat la música?
Molt, molt.
Això m'ha servit per relajar-me.
Estàvem nerviosos apuntant per aquí.
Mira, heu relaxat.
La Dora és una oient.
Per això ens enrotllem tant,
perquè ja la coneixem a la Dora, eh?
De sempre.
Doncs, a veure,
te preguntaré una paraula en japonès.
Una cosa que fan al taller de cuina,
dins del menú degustació,
i que explicava l'Òscar,
a veure si ho explicaré bé,
no diguis la paraula.
Si convé, ajuda'm, però no diguis la paraula.
Que és la de la carn.
La de la carn,
que també es fa amb peix,
però que ells ho fan amb carn,
amb vedella,
i que consisteix a marcar-ho amb la paella,
amb el foc ben viu,
marcar, només...
Tataki.
Ostres.
A veure, torna-ho a dir Dora,
que ho has dit molt bé.
Tataki.
Tataki.
Molt bé.
La Dora truca molt,
però és que s'ho treballa molt, eh?
Ella s'ho apunta tot.
Però després no entiendo lo que pongo,
saps?
Lo pongo a medias y pim, pim, pim, pim sobre la marcha.
Eso de las guayas de...
Amb això també t'hi has quedat, no?
Les guayas de sozades.
Va a fer riure, eh?
I el tataki que fan al taller de cuina.
Però és que potser no és apuntadora,
lo millor és que vagis a provar.
Ah, sí, sí, la meva filla m'ha convidat a mi.
Sí?
Sí, sí.
Molt bé.
Doncs, Dora, t'ha val la pena apuntar-ho tot aquí.
Mira, ja n'ha de gustar.
Molt bé.
Ho has provat mai, això del tataki?
No, no, no.
Mira, la carn aquí de crua com que no, eh?
Ui, però...
Feta i cremada, si pot ser.
Sí?
Què li diem a la gent que diu la carn crua per mi no?
No, no, no.
Que demà hi ha una altra cosa.
La tallarem pel mig.
Se canvia.
Jo és que prefereixo canviar el plat que modificar els meus plats.
No sé què diu.
Molt bé.
Que si anessis al taller de cuina i dius
mira, jo és que la carn crua no,
t'ha farien una altra cosa sense problema.
És com demanar el tataki.
Ah, d'acord, sí, sí.
Ja, ja.
Això ja ho parlaríem allà,
que són molt agradables, tota aquesta gent de la part alta.
Sí.
I s'ho passen molt bé i s'ho muntan molt bé tot.
Sí que s'ho passen bé, sí.
Bueno, i al ràdio també, al tanto, eh?
També, que no se'ns enfadi ningú.
No, se'ns enfadi, no.
Que també fan alguna de tant en tant.
Doncs, Dora, te guardem un bal dos per un.
Molt bé.
El que no et sé dir jo encara és per quin restaurant,
però serà per la setmana vinent.
Sí, molt bé, molt bé.
Val, ja ens posarem en contacte i ja...
Ja em trucareu i ja em direu alguna coseta, vale?
Molt bé, ja direm com ho hem de fer.
Moltes gràcies, Dora.
Moltes gràcies, Dora.
Igualment.
Gràcies a tu.
Adéu, adéu.
Doncs ja està, ens ha passat el temps volant.
Nois que teniu com a Richmond, teniu alguna cosa gravada?
Estamos en ello, ahora.
Ahora.
Ocho años si no tienes nada gravado.
Bueno, del proyecto nuevo, del proyecto nuevo, el proyecto nuevo realmente, todos los temas
que tocamos ahora, el que más tiempo tiene, tiene dos años o alguno que por ahí que
lo hemos recuperado de a lo mejor tiene cinco años o así.
Yo debía buscar en cuanto llegue al restaurante en Spotify.
Bueno, hay un bandcamp, que es como una especie de MySpace.
Sí.
Que ahí tengo temas colgados y tal.
Ah, muy bien.
Pero ahora queríamos ponerlos este verano, pero es un poco difícil porque en verano es
cuando los músicos andan más, más liados.
Claro, es cuando teniu actuaciones a directa.
Y claro, yo pues voy tirando un poco de lúa, tirando de Samuel, de Yesamí, que es
otra violinista.
Sí.
Y ahora mismo se ha quedado todo un poco parado por, esperando que llegue pues el
a Escoño y supongo que se van a poder por la parada.
Bueno, pues lo típico, no?
A l'hivern no es tanqueu a estudi i a l'estiu és moment d'ensenyar la música en directa.
Eso es.
Molt bé.
Busqueu-los pel bandcamp, busqueu-los per internet, Richman, però l'ideal és que
els sentiu en directa.
De veritat, perquè és veritat que ens hem emocionat, Òscar, no?
Sí.
Déu-n'hi-do.
Richman, Luba, Richard, moltíssimes gràcies i que us vagi molt bé.
A vosotros.
Òscar, al taller de cuina, eh?
Sí.
Esteu de guàrdia demà.
Sí, ens toca demà.
I ja més endavant. Canviareu menú?
Sí, clar.
Sí, cada vegada que us toca aneu anant modificant.
Agafem, com és un menú degustació tancat, agafem plats de la nostra carta i els muntem.
Molt bé.
Perquè també ens agrada que la gent vegi diferència, no?
Si no, canviem música, també canviem menú.
Molt bé.
Doncs així hem passat aquesta estoneta avui presentant-vos dos restaurants de la part alta que participen
en aquest primer festival a l'ARPA.
Avui hem conegut, ja els coneixien, però vaja, hem fet petar la xerrada amb el taller de cuina i el llegut.
I també hem conegut la música de Richman.
Gràcies a tots.
Gràcies a tu.
Gràcies.
Gràcies a tots.
Gràcies a tots.
Gràcies.
Gràcies.