Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I aquest any hem tornat a entrar a Finlàndia a través d'un tender.
Els tenders són concursos que organitzen els monopolis de Finlàndia, de Noruega i de Suècia.
I aquest mes també entrarem en un grup a Dinamarca.
I l'idea és expandir-se més en els països escandinavs que són mercats molt receptius pel vi nostre.
Com funcionen aquest tipus de mercats? Són similars als d'aquí? Són diferents?
Per què s'interessen?
Hi ha una diferència bàsica i és que el cas de Suècia, Noruega i Finlàndia és l'estat el que intervé en les compres de vi per una raó,
perquè són països on hi ha hagut moltes vegades elevats graus d'alcoholisme.
Llavors, una manera de protegir la població, per dir-ho d'alguna manera,
és fer una selecció dels vins i les begudes alcohòliques que es venen en aquests països.
Llavors, només hi ha la possibilitat, per part del consumidor final,
d'adquirir-ho a través de les botigues que tenen els diferents monopolis de cada país,
o bé a través del canal Noruega, a través de distribució per restaurants.
Encara que el volum principal de ventes del 90% es centra en el que són les botigues del monopoli.
I per quins tipus de productes s'interessen?
Per quins són els vins que exporteu majoritàriament en aquest tipus de mercats?
Després ens centrarem més en el tema finlandès, que és el que ara us introduïu, però així més en general.
Hem de pensar que aquests països tenen una cultura del vi molt més gran que la nostra,
en el sentit que la seva visió és global,
o sigui, ells importen vins d'Austràlia, de Sud-Àfrica, de Nova Zelanda, d'Estats Units, de Xile, d'Argentina, d'Itàlia, de tot el món.
Llavors busquen potser un tipus de vins una miqueta diferents dels que tradicionalment fins ara s'havien fet al nostre país.
Hem de pensar que a nivell internacional la primera D.O. reconeguda o coneguda d'Espanya és la Rioja,
després ens vindria Ribera del Duero, després Ries Baixes i la quarta seria Peneders.
Llavors hi ha moltes denominacions d'origen que són desconegudes o que les comencen a descobrir ara.
El cas en concret de Montsant veiem que està apostant fort,
o sigui, aquests mercats cada vegada volen més vi del Montsant i més vins també en general d'Espanya.
Va passar una època on vins de Xile i d'Argentina ja han tingut molta presència,
però m'imagino que degut al context econòmic s'està apostant també molt pels vins del sud d'Europa.
Principalment el país que s'emporta la principal quota del mercat d'aquests països és Itàlia,
que han sabut fer uns vins molt rodons, és a dir, que són molt aromàtics al principi,
que tenen molta estructura, o una bona estructura, o jugositat, les qualitats pròpies del vi,
i llavors són llargs de boca, són molt rodons, amb molt bon balanç.
De fet, són els que més èxit estan tinguent en aquests moments,
però tant als països escandinavs com a tot el món,
han adequat molt la manera de fer el vi per gustos internacionals.
I en el vostre cas, amb els vins que vosaltres exporteu, quines propietats es valoren?
Sobretot al Montsant hi ha una veritat, que és la garnatxa,
i així com anys enrere la garnatxa no tenia el reconeixement que té ara,
ara sí que té un gran reconeixement, es fan uns vins amb molta personalitat,
amb molta expressivitat, i llavors són copatges de garnatxa, de carinyena,
cirà, però rodon-los una miqueta,
i vull dir, és el tipus de vi que estan buscant en aquests moments.
Ara l'agost, 5.000 ampolles sortiran de la cooperativa cap a Finlàndia
després que el Beatles hagi guanyat aquest tender, no?
Beatles negre.
Sí, és el Barema Tardana, hi ha dos vins Barema Tardana,
hi ha Barema Tardana blanc i Barema Tardana negre,
i aquest concretament va ser un tender fet pel monopoli finlandès,
en el qual es demanaven vins de totes les dominacions d'origen d'Espanya,
o sigui, primer es fa una preselecció,
que es poden apuntar al concurs 70, 80, 90, vins,
d'unes característiques determinades,
i llavors fan una tria.
Generalment el monopoli finlandès acaba fent una tria d'entre 25 i 30,
i finalment es fa una cata cegues,
i el vi que el jurat decideix que és el que reuneix les qualitats que estàvem buscant,
i que consideren que és millor per al seu mercat,
doncs és el que guanya.
Llavors ens hem de felicitar perquè el Barema Tardana ha guanyat,
com a Beatles, els diferents vins presentats de totes les dominacions d'origen d'Espanya.
Segons els finlandesos, el vi dels Barema Tardana és el millor d'Espanya, eh?
Sí, sí, sí.
I ara, durant els propers tres anys,
els consumidors finlandeses podran gaudir d'aquest vi.
És a dir, que és com una mena de contracte a tres anys, no?, per dir-ho d'alguna manera.
Sí, hi ha tenders, concursos que són indefinits,
és a dir, que consideren que mentre hi hagi uns ratis de vendes,
el vi es perduren en el temps,
i poden haver començat des de fa 20 anys,
o sigui, segueixen estant al monopoli,
i d'altres que consideren que fan un concurs especial
per unes vendes que seran només durant tres anys.
En el cas de Vidols,
perquè hem de pensar que el Vidols no és dintre dels vins,
i sobretot els països escandinaus,
són unes vendes més petites,
perquè no tenen tant acostum amb els vins de postre,
llavors han considerat que durant tres anys tindran aquest vi.
Més enllà d'aquests tres anys,
però, perdó, més enllà d'aquests tres anys,
perdó, deia que el concurs,
el fet d'haver guanyat aquest premi,
aquest guardó, aquest reconeixement,
us farà entrar en força també al mercat finlandès.
T'obre les portes.
Sempre guanyar un tender, obre les portes,
perquè, com t'he comentat abans,
una cosa és el que és les vendes
a través de les botigues de Monopoli,
i després hi ha dos altres canals,
que són el Canal Oreca,
on es destinen vins per restaurants,
i llavors des de Finlàndia
també hi ha un altre sector molt important,
que és el duty free,
que són totes les línies marítimes
que fan el tràfic entre Suècia, Noruega,
Finlàndia i Dinamarca,
i també podem entrar llavors en aquest canal,
amb d'altres vins de la cooperativa.
Continueu però amb aquests projectes
d'obrir-vos als mercats escandinaves,
continueu treballant amb més tenders
o amb més concursos d'aquest tipus?
Sí, sí, per descomptat.
La meva feina, bàsicament, a la cooperativa,
és aquesta.
És aquesta, presentant-nos els concursos,
i bé, intentar buscar el vi més adequat
pel cada requeriment de tender que fan.
En aquest sentit, podíem dir, per exemple,
que Suècia i Noruega són molt específics,
perquè et donen molts detalls del tipus de vi que volen,
i llavors es pot fer un vi bastant adequat.
En el cas de Finlàndia,
solen ser molt més oberts,
llavors no saps mai exactament...
Te l'has de jugar més, no?
Vas més a...
Sí, no saps mai quin criteri seguiran,
et donen uns paràmetres,
però no deixi d'estar molt obert.
Home, doncs per no saber-ho,
l'heu encertat, eh?
Sí.
Aquesta vegada l'heu endevinat, perquè, vaja...
Sí, sí, parem a Tardana,
és que és un gran vidols,
que els recomano a tothom que ens estigui escoltant,
que el tastin, perquè...
El tastarem, eh?
Personalment no ho he fet,
però no dubtis que ho faré.
Molt bé.
Canviem radicalment de tema,
i és que volem parlar també d'aquesta expansió
que comentàvem al principi,
agafo presència al mercat finlandès,
continueu consolidant-vos també al mercat més local.
Sí, home,
la cooperativa és del Monsant,
és catalana,
i llavors, esclar, vull dir,
els esforços estan en que hi hagi, primer,
una gran difusió en el que és el nostre territori a Catalunya,
per descomptat.
Ara sí que faig aquest canvi radical de tema que deia,
radical o no tan radical,
perquè hem de parlar també de la compra de vins
a nivell local i també forani,
que també podem fer ara a través d'una nova pàgina web.
Sovint, doncs, les empreses van donant-se més presència digital
a través de les xarxes socials,
a través de la pàgina web.
La cooperativa Falset Mercer sap que això fa falta
i ha creat la pàgina web
www.laguiocooperativa.cat.
Sí, aquesta és una,
i a part de l'altra,
us puc dir que la cooperativa
és la quarta empresa catalana
més activa al Twitter.
O sigui que...
Què podem dir?
Que el vi no deixa de ser un acte social,
no?
Llavors, doncs,
les reds socials
han potenciat, doncs,
l'obertura d'un altre canal
que és la venda
a través de...
sigui de pàgines web,
sigui a través de prescriptors
que decideixen
o que donen consells,
llavors, vull dir,
és una altra manera d'arribar al consumidor
i de permetre-li conèixer
amb més exactitud
el que són els vins
que es produeixen a la cooperativa.
De fet, ja tenia una botiga digital
des del 2011, no?,
aquest etim.cat
i ara s'amplia
aquest ventall
de possibilitats a la xarxa.
Sí, per descomptat,
és això una miqueta
el que hem comentat abans,
que com més comunicació hi ha
del que estàs fent,
com més comunicació hi ha
d'explicar qui ets,
la teva identitat,
de convents,
perquè la cooperativa,
bueno,
són tot un seguit
de viticultors,
300 viticultors
que treballen,
que junten esforços
per produir vins
de molta qualitat
que han reconegut internacionalment.
I què hi trobem
amb aquesta nova pàgina web?
Bueno,
tens una mica més
de coneixement
de més informació
respecte a la cooperativa,
tens també la possibilitat
de fer les compres
de vins online
i, bueno,
és donar més comunicació
del que és la cooperativa.
Sí, els oients hi volen entrar,
és www.laguiocooperativa.cat,
la tinc ara mateix en pantalla,
doncs hi veiem tots els productes,
els vins, els vermuts,
els dolços, els rancis,
és a dir,
que hi tenim aquí
molt clara la pàgina web,
és a dir,
d'una manera molt senzilla,
molt clara,
la presentació d'aquests productes
i la possibilitat també
d'adquirir-ho, no?
Exacte.
S'obre també la presència
a una desena de comptes
de xarxes socials,
perquè no només és Twitter
o és Facebook,
teniu presència també
a d'altres xarxes socials,
és a dir,
que realment
li doneu importància
a la comunicació
amb aquest món
més social.
per descomptat,
vull dir,
avui en dia
o ets present
a través de xarxes socials,
a través d'internet,
o la teva repercussió
és més petita,
llavors,
des de fa un temps
la cooperativa
està apostant molt
i la veritat,
bueno,
és que dóna els resultats,
per descomptat.
Twitter,
Facebook,
Flickr,
Fosquare,
Spotify fins i tot,
no?
Sí, sí, sí.
Vaja,
és ampli,
estava ara fent aquest repàs,
però és ampli
la presència
que teniu.
Més novetats
pel que fa
a la cooperativa,
també,
doncs,
hi ha
certes activitats
més enllà,
no sé com novenar-ho,
de gaire
pot ser més solidari,
no?
Sí, home,
hem de pensar
que la cooperativa
està compromesa
socialment
amb el territori,
amb les persones
i, bueno,
m'imagino que
com estàs parlant
ha sigut
la campanya
que s'ha iniciat
que és que els nens,
que no es quedin els nens
sense poder fer
colònies d'estiu,
doncs,
la cooperativa
contribueix
amb això,
també,
vull dir,
és que, esclar,
no és només
una cooperativa,
no és només
una empresa
que vagi a buscar
un benefici,
sinó que
té que tenir
sobretot
una vessant social
que és el que
la pot diferenciar
una miqueta
de les empreses
tal com fins ara
les hem entès.
També hi ha moltes
empreses que
cada vegada
s'estan implicant més
perquè no deixa
de ser una empresa
un punt
on convergeixen
els esforços
de moltes persones
i això
té que tenir
una repercussió
a nivell social
per descomptat.
Estava veient
també ara
una informació
a la vostra pàgina
que explica
que dissabte
aquest dissabte
hi haurà també
un concert solidari
fins i tot
a càrrec
de l'orquestra
Camerata 21.
Estava veient
ara la pàgina web,
no sé si...
Sí,
bueno,
si seguiu la pàgina web
anireu veient
que hi ha tot un seguit
d'activitats
i, bueno,
que,
com he dit,
som molt actius
i, bueno,
la cooperativa
és molt activa
en aquest sentit
i, per descomptat,
sempre es fan coses
de cara al públic
i...
Doncs,
Manuel López,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
a aquesta estoneta
i que continuem
amb els projectes
obrint-vos
aquests mercats
escandinaus
i, vaja,
doncs,
atestar aquest vidols
que ha guanyat
aquest reconeixement
és el que ens toca.
Molt bé.
Gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Vinga.