I acabarem de completar aquesta hora fins a l'1
en aquests 9 minuts escassos que tenim per davant,
parlant-vos també de menjar, però des d'un altre aspecte,
des del punt de vista més que saludable.
Menjar festucs, pistatxos, podries prevenir la diabetis.
Així ho confirma un estudi que s'ha realitzat
durant dos anys i amb 50 voluntaris,
un estudi fet per la Unitat de Nutrició Humana de la URB,
de la Facultat de Medicina.
Parlem sobre com ha anat aquest estudi
i com és que s'ha arribat a aquesta conclusió
amb una de les seves responsables, la investigadora Mònica Bulló.
Mònica, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Explica'ns una mica, perquè ens crida la curiositat,
com se'ns va acudir de fer un estudi plantejant,
partint de la hipòtesi, o us la vau trobar fent l'estudi?
No, no, l'estudi es va dissenyar en base a la hipòtesi
i la hipòtesi sorgeix, doncs, bàsicament perquè nosaltres,
com a grup de nutrició, doncs, fa ja molts anys
que estem treballant en fluids secs,
ja tenim, doncs, diverses publicacions,
ja hem vist, doncs, que els fluids secs
prevenen o van bé per la malaltia cardiovascular
i també teníem ja alguna evidència
de que, bé, de que podia tindre un paquet beneficiós
en el que seria la diabetes tipus 2.
Va sortir una convocatòria de projectes internacionals
que anava sobre els pistatges
i vam presentar aquest projecte, ens ho van concedir.
I, bé, bé, sí que volia fer una notificació
i és que encara no hem confirmat
que realment el consum de festucs o de pistatges
que són correctes vagin bé per la diabetes tipus 2.
És un estudi que estem encara fent,
estem encara en fase, diguéssim, de treball de camp.
Tenim alguns resultats preliminars
que sí que apunten cap a aquesta hipòtesi,
però per realment acabar de confirmar
necessitem acabar l'estudi.
Però veiem que això s'acabarà
i que tindrem uns resultats ja cap a finals d'aquest any.
Llavors, el tema és que, bé,
que els pistatges tenen un perfil lípíric
molt favorable per la diabetes tipus 2,
per previndre la diabetes tipus 2.
I, a més a més, en comparació amb altres fruits secs,
són rics en carotens.
Sí.
I, bé, això els fa, doncs,
potencialment susceptibles
de tindre un paper important
en el control de la glucosa i de la insulina.
Parles sempre de prevenció,
això tinguem-ho en compte,
no de curació,
doncs un cop la malaltia ja hi és.
I parles sempre de la diabetes tipus 2.
És la més comuna?
Bé, sí.
En realitat, la diabetes tipus 2
és la més comuna,
és la que afecta ja habitualment
en edats adultes.
I, a més a més,
és metabòlicament o fisiològicament
diferent de la diabetes tipus 2.
Per tant, sí, estem parlant
en concret de prevenció
i estem parlant només,
en aquest cas,
de diabetes tipus 2.
A partir d'aquí,
de què decidiu, doncs,
provar això als pistatxos,
a veure com funcionen
i si realment serveixen
per la vostra tesi,
vau decidir treballar
amb 50 voluntaris.
De quins requisits partíeu?
Quin perfil havien de tenir?
Aquest estudi,
degut a les característiques
justament dels participants,
a veure, nosaltres el que,
justament perquè estem
en prevenció i no en curació,
necessitàvem persones
que no fossin diabètiques.
És a dir,
necessitàvem persones
que tinguessin uns nivells
de glucosa alterats,
que són el que clínicament,
diguéssim,
anomenem prediabetes.
Gent amb un metabolismo
de glucosa alterat,
però que encara no arriben
a la diabetes,
però que sí que tenen
una probabilitat més elevada
que la resta de població
d'acabar desenvolupant
una diabetes.
Per aquest motiu,
justament com aquestes persones
són gent que acudeixen
amb atenció primària,
el projecte aquest
és en col·laboració
amb el grup Sagesa.
Bàsicament,
la majoria de pacients
provenen de CAPS
del grup Sagesa
i també tenim contacte
amb l'ICS.
És a dir,
són pacients ambulatoris.
Són pacients que han anat
al seu metge de capçalera
per altres motius,
se'ls detecta una glicemia alterada
i llavors se'ls centra
en aquest estudi.
Què han hagut de fer
aquests 50 voluntaris?
Intueixo que són
de totes les edats
o precisament perquè són
prediabètics,
per entendre'ns,
tenen un perfil,
una edat ja concreta?
No,
a veure,
la diabetes tipo 2
o la prediabetes
com el que diu
pot afectar qualsevol edat,
si bé és cert
que hi ha determinats factors
que fan que sigui
més probable tenir-la,
no?
L'edat és un,
l'obesitat és una altra.
l'edat adulta,
és a dir,
el punt de tall
seria a partir de 20 anys
bàsicament
i fins a 65,
65 sobretot
per evitar, diguéssim,
problemes de mala dentició
i també perquè,
bueno,
si una persona és prediabètica
sovint al 65
a lo millor ja s'ha fet diabètica,
no?
Aquestes persones
el que havien de fer bàsicament
i en resum
és menjar festucs,
menjar pistatxos.
Amb quina quantitat?
Sí, a veure,
la intervenció són 9 mesos
però és un estudi creuat
de manera que passen
per una dieta amb pistatxos
i per una dieta sense pistatxos.
cadascú és control de si mateix.
Llavors,
concretament,
amb pistatxos,
menjant pistatxos
estaven 4 mesos
cada dia,
4 mesos,
amb una quantitat
de 53 grams diaris.
La meitat eren salats,
la meitat eren,
són, vaja,
naturals,
sense sal,
també per no incrementar
justament
les concentracions de sal
a la dieta.
53 grams diaris.
53 grams diaris
no és massa,
4 mesos cada dia.
No és massa, no?
És un...
És el que ni podíem dir,
clar,
depèn de la mà,
però un grapat.
Un grapadet,
sí.
Un grapat de testa.
No és una exageració
que diguis,
ostres,
és que potser em surt a compte
no em surt a compte
menjar tant de fastuc.
No,
perquè d'altra banda,
si confirmem la hipòtesi,
el que volem
és que això sigui seguible.
Llavors,
donar 3 quilos
de pistatxos diaris
es menjaran dos dies
i ni això, no?
Llavors,
evidentment,
busquem unes dosis,
unes quantitats
que es puguin dur a terme després.
Tot això ho feien
durant 4 mesos?
Tot això és
durant 4 mesos, sí.
Molt bé.
La resta de la dieta,
normal,
com sempre?
La resta de la dieta,
bé,
en definitiva,
la resta de la dieta
és una dieta,
el que ni podríem dir,
una dieta mediterrània.
Una dieta equilibrada en tot,
carbohidrats, lípids i proteïnes,
també en vitamines i minerals.
Quins resultats heu obtingut?
Per dir,
d'home,
aquests resultats preliminars
ja indiquen
que anem cap aquí.
Bé,
de moment,
com que el treball de camp
doncs és llarg
i farragós,
els resultats més directes
que tenim ara
són els valors de glucosa.
Sí.
Els valors de glucosa
i, bueno,
així amb un estudi preliminar,
totes que són resultats
que tenim encara
una N,
un tamany poblacional petit
en l'hidrat,
doncs, bueno,
sembla que apuntin
cap a aquesta
confirmació d'hipòtesi.
De tota manera,
torno a dir que són resultats
encara preliminars
que, evidentment,
s'ha d'esperar
a la totalitat de l'estudi
i que podem parlar
amb més detall,
com aquell que diu,
amb més profunditat
o amb més confirmació,
doncs això,
cap a finals d'aquest any.
De fet,
són resultats
que està previst també
que es presentin
en el Congrés Internacional
de Nutrició,
que hi ha aquest any
aquí a Espanya,
en concret a Granada,
que es fa al setembre.
Vosaltres,
en aquest cas,
esteu estudiant
el tema dels pistatxos,
us heu centrat
també en altres fruits secs,
no?,
avellanes i de més.
És un aliment
que encara està molt
per descobrir
totes les propietats
que té,
i per altra banda
s'estan estudiant molt
els fruits secs?
Sí,
sens dubte,
s'estan estudiant bastant
perquè tradicionalment
sempre s'havien anul·lat
de qualsevol dieta
perquè s'assumia
que es guanyava pes
perquè eren bàsicament
una matriu de greix,
però que des de ja fa uns quants anys
s'ha vist
que són alguna cosa més
i que a més a més
no tot el greix és igual,
no podem parlar de greix en general,
sinó que hi ha diferents tipus de greix
que es metabolitzen
de manera diferent
i a part són uns productes
que aporten
altres components
antioxidants
que tenen propietats
i que probablement
encara en el futur
han d'escollir més
de propietats beneficioses,
estem convençuts.
Els pistatxos em sembla
que per el que dèiem abans
amb alguns convidats
no és un producte autòcton.
Bé, hi ha algun que altre
arbre que fabrica
algun que altre pistatxer
com el que diu
però no és cert
que el nostre país
no és un producte de pistatxos.
De fet,
els pistatxos bàsicament
provenen o d'Amèrica
o són d'Iran.
La gran majoria de pistatxos
que trobem aquí a Europa
són d'Iran.
Són els dos grans exportadors,
no són país productor pròpiament.
Ja veieu que no tots els fruits secs
són iguals.
Alguns tenen
unes propietats
o unes altres
que afavoreixen
una cosa o altra.
En el cas dels pistatxos
estan demostrant
des de l'Unitat de Nutrició Humana
de la URB
que ajuden
a disminuir
els nivells de glucosa,
augmenten la sensibilitat
a la insulina,
això vol dir
que ajuden a prevenir
el que seria
la diabetes.
A part
que dieu
que són els menys energètics,
tenen quantitats
més altes d'àcids
de grassos poliinsaturats,
elevat contingut
de beta-carotens...
Bé,
tot una joia a descobrir,
no?
I a més a més són bons.
I a més a més són bons.
Aquí està.
Doncs avui hem parlat
sobre els beneficis
dels pistatxos
i sobretot
sobre la investigació
que s'està duent a terme
des de la URB
amb Mònica Bulló.
Mònica,
moltíssimes gràcies
i felicitats
per aquest estudi.
Gràcies a vosaltres
per l'interès.