.
Us hem explicat aquesta setmana a nivell d'informatius.
Avui volem ampliar informació.
L'Institut Ignaci Villalonga organitza el Castella de Penyéscola,
demà divendres, una jornada sobre l'Eix Central de l'Eixe Mediterrani,
el tram castelló Tortosa-Tarragona.
En volem parlar, és una jornada en la que existiran a diferents institucions
aquí del territori, ho hem anat explicant també,
hi haurà les Càmeres de Comerç, hi haurà la Diputació,
la Universitat Rovira i Virgili, també l'Ajuntament de Tarragona,
representat amb el Gévia Terresa, el tindent d'alcalde,
i parlaran d'això, d'aquest tram, i tot arran d'un estudi
que ha publicat l'Institut Ignaci Villalonga,
que s'analitzarà en aquestes jornades, el Castell de Penyéscola,
i del qual volem parlar ara amb el seu coordinador, que és el Pau Caparrós.
Pau Caparrós, molt bon dia.
Bon dia, què tal? Bon dia.
Com va això?
Molt bé, aquí preparar l'acte de Penyéscola de demà.
És un acte que girarà, pivotarà al voltant d'això,
d'aquest estudi que heu presentat recentment.
Què dieu, en definitiva, especialment d'aquest tram a Tarragona-Castelló,
imagino que molta referència a aquest coll d'ampolla
que tenim aquí de Via Única?
Sí, efectivament.
En aquest eix, hi ha, per una banda,
en tot allò que té a veure amb les infraestructures ferroviàries,
els 44 quilòmetres de Via Única, que encara hi ha des de Vandellós fins a Tarragona,
que és evident que impliquen a tot el corredor mediterrani,
és a dir, totes les mercaderies i tots els passatgers
que van en direcció sud des de Vandellós
o van en direcció nord des de Vandellós,
passen per aquest eix.
I, entre altres qüestions, aquesta ha estat una de les conseqüències
que durant moltíssims anys,
de fet hem de recordar que aquesta doble via entre València i Barcelona,
entre les dues capitals del Mediterrani perinsular més importants,
s'inicia en els anys 70,
ha provocat infinitud d'accidents,
problemes de congestió,
retards en la connectivitat, per exemple,
de l'Euromed València-Barcelona,
que continuen produint-se,
i, per tant, és absolutament imprescindible
que s'acabi amb aquesta monovia,
que sembla que finalment serà així,
traslladant cap a l'interior la connectivitat amb doble via
i, per tant, millorar la connectivitat de tot el corredor mediterrani.
Aquesta és una de les pràctiques més clares,
de les qüestions pràctiques més clares
que tenen a veure amb el corredor mediterrani.
També, però, entenem que el corredor
és molt més que un tren,
és un flux de relacions econòmiques,
comercials entre dos territoris
que, de facto, han estat cooperant i col·laborant
durant moltíssims anys
amb un nivell d'integració econòmica molt fort.
Parlem del País Valencià de Catalunya
com un dels territoris més exportadors
i amb major capacitat productiva de tot l'Estat
i que, per tant, han de tenir aquest tram
en perfectes condicions o en les millors condicions possibles,
tant des del punt de vista ferroviari
com des del punt de vista viari.
Hem de parlar també d'altres infraestructures
encara sense finalitzar,
com és la A7,
la Nacional 340,
per l'interior,
i també la possibilitat
de tendir ponts
entre les institucions
i entre les administracions
perquè s'entengui i se comprengui
que aquest tram és essencialment
el node de connexió,
el que nosaltres anomenem
el node central
del corredor mediterrani.
I sense aquest tram,
sense aquest tram anomenat simbòlicament
Castelló-Tortosa-Tarragona,
no podem entendre
la posada en marxa
d'un corredor mediterrani,
tant des del punt de vista ferroviari
com des del punt de vista de la carretera
i fins i tot des del punt de vista
de les persones
i de les institucions
que s'han d'entendre
perquè tot això pugui ser possible.
I el que hem fet és
anar als experts,
a les càmures de comerç,
a institucions
que ja practiquen
la cooperació
entre aquests dos territoris
com per exemple
la taula d'Arsenia,
a les universitats
Jaume I
i Rubi de Virgili
i a les administracions
catalana i valenciana,
la Generalitat
i valenciana i catalana
perquè ens donessin
la seva opinió
sobre aquestes
infraestructures
i aquestes
i la necessitat
d'actuar sobre ell
en matèria ferroviària
però també en matèria viària
i entendir ponts, no?
I això és un poc
el que hem anat
traient
i són les conclusions principals
que presentarem demà
a Castelló de Peníscola.
Des del punt de vista
de les xifres d'aquest estudi,
jo no sé si heu pogut avaluar
algun impacte negatiu econòmic
o els prejudicis que comporta
no tenir aquesta connexió
en bones condicions.
Bé, entre altres qüestions
que he de dir-te que demà
la Diputació de la Diputació de Tarragona
presentarà precisament aquest estudi,
un estudi dels beneficis econòmics
que se'n derivarien
de la possible posada en marxa
d'un corredor mediterrani
en termes ferroviaris
i per tant demà
es farà públic
aquestes conclusions.
No obstant,
puc ja avançar
que en matèria
d'infraestructures ferroviàries
i en tot allò
que té a veure
amb el transport de mercaderia,
el cost que es reduiria,
per exemple,
per al sector automobilístic
on hi ha la Ford,
hi ha la SEA i la Nissan,
hi ha un cost tan important
del sector automobilístic
en el corredor mediterrani,
parlem de fins a quasi
un 20% del cost total
del producte
de costos de transport.
Per tant,
augmentar la quota ferroviària
que avui està en torn
al poc més del 2 o el 3%
fins a un 16 o 15%
del total de mercaderies
podria baratir
fins a un 15 o un 20%
gran part del cost de transport
que avui significa
el preu total
d'una mercaderia.
I això aplicat també
al sector
de l'exportació
hortifortícola
o de l'exportació
de manufatura
o inclús dels trànsits
entre diverses zones
del prop viar mediterrani.
Això si parlem
de càrrega ferroviària,
de càrrega ferroviària.
D'altra banda,
hem de pensar
per exemple
en termes de
relació
de
de passagers
amb l'Euromet.
Avui l'Euromet
està fent
tres hores
amb aquesta
plataforma
que hauria d'anar
a la nova estació
de Reus,
aquest mateix Euromet
sense invertir
ni un cèntim
en alta velocitat,
sense invertir
ni un cèntim
en alta velocitat,
reudiria
el seu trajecte
de l'estrès
a les dues hores
i quart.
Això
permetria,
per exemple,
sortir de Barcelona
o sortir de València
i arribar
a qualsevol
de les dues capitals
en temps
molt competitius.
Avui dia,
per exemple,
arribar a Barcelona
des de la ciutat de València,
que és
una gran client
en termes de serveis,
financers,
mèdics,
de qualsevol
de les sectors punters
que avui dia
en puguem parlar.
Són moltes
les empreses valencianes
que acudeixen
a la ciutat de Barcelona.
Moltes les persones
de Castelló
i empreses de Castelló
que acudeixen
a la ciutat de Barcelona
passen per aquest corredor
i no poden arribar
abans de les 9 del matí.
Això en termes
de trànsit
de passatgers
i de sectors
de serveis avançats
o en el trànsit
de directius
i de persones
que treballen
en aquest tipus
d'empreses
és important,
més que res
perquè hem de pensar
que hi ha aquí
un altre possible competidor
que polaritza
aquestes relacions
que es diu Madrid
i on sí que es pot arribar
amb grans velocitats
a hores punta
i tot això
acaba
tenint un perjuït
en el tipus
de treballs
que es poden crear,
en el tipus
d'oportunitats
i cal tindre-ho
en compte
no és qualsevol cosa.
Algunes
de les qüestions
que tenen a veure
tan sols
amb el trànsit
ferroviari
que afecta
en concret
aquests 44 quilòmetres.
També hi ha un fet
que és l'aïllament
i aïllament entre cometes
de la zona
de Terres de l'Ebre
o aïllament
pràcticament
històric
també.
Bé,
això és un altre punt
que nosaltres
hem volgut destacar
precisament
en l'estudi
i hem valorat
la ubicació
de Tortosa
com un indret
necessari
a tindre en compte
que al pensar
que Tortosa
no va
anar
a qüestions
històriques
del segle XV
o XVI
però era
el centre
neuràlgic
d'una negació
per l'Ebre
i el centre
neuràlgic
de la coordinació
d'unes terres
que avui és
la vegaria
de les terres
de l'Ebre
i que fa un paper
important
en aquesta connectivitat
entre les connectivitats
de Castelló i Tarragona
hi ha un eix
molt gran
hi ha una trama
de ciutats
molt important
que això
a l'estudi
en les entrevistes
que s'han realitzat
els participants
que hi comentàvem
també ha sortit
que necessita
de ser articulat
per exemple
amb l'accés
a les estacions
d'aquest eix
a l'emposta
al dia de Tortosa
a Benicarlo Vinerós
hi ha una desconexió
hi ha una mala organització
i això és una de les conclusions
importants
de bàsicament
tots els entrevistats
en aquest tema
per tal de reordenar
l'accés
a les estacions
de grans línies
de tot aquest eix
i aquest tema
només es pot resoldre
si Tortosa
i la zona
de les Terres de l'Ebre
actuen
d'eix de connector
i d'eix vertebrador
de l'altre eix més gran
que és el de Castelló-Tarragona
de la zona
és imprescindible
que hi hagi
un tercer lloc
un tercer espai
entre Castelló
i la conurbació
diguem-ne
del triangle baix
Tortosa Reus
per entendre'ns
que estigui al voltant
de Tortosa
hi ha moltes oportunitats
i val la pena
posar-les en valor
per exemple
una de les dades
importants
que mostrem
en aquest estudi
i que val la pena
que ens sàpiga
és que a les Terres de l'Ebre
avui
a diferència
fins i tot
a nivell percentual
de la resta
de la província
de Tarragona
i de Castelló
i de la resta
de l'Arc Mediterrani
s'està produint
un augment importantíssim
del sector agroalimentari
en termes d'exportació industrial
molt superior
a la resta de territoris
molt superior
a la resta de territoris
i per tant
és una dada importantíssima
que tindrem en compte
en aquests moments
i ha potenciat
és un territori
on s'està treballant
i estan aixent
moltes oportunitats
Doncs mirem
mentre estem parlant
Pau
s'acaba de produir
un accident de trànsit
a la Nacional 340
precisament
a l'altura de l'alvea
que està provocant
diferents quilòmetres
de retenció
ho dic perquè també
ho tinguin present
els ullents
en tots els sentits
de la marxa
a més a més
ja passa alternatiu
vull dir que això
no és un fet aïllat
sovint passa
i és com
vosaltres també reclameu
que aquesta altra
artèria principal
de comunicació
del territori
no d'aquest corredor
també s'acabin
aquests colls d'ampolla
que tenen alguns punts
que encara s'han de fer
de dublament
és un altre punt
també que tracteu
Sí, sí
evidentment
a veure
quan nosaltres
hi plantegem
la necessitat
de parlar
del corredor mediterrani
i ho tornarem
a dir demà
a Peníscola
parlem
que aquest eix
és més que un tren
el tren
potser
és la polèmica
o la qüestió
que més
més adeptes
ha tingut
perquè afecta
a tot el trànsit
ferroviari
de llarga distància
tothom ha de passar
per aquest eix
però aquest eix
té diverses problemàtiques
una d'elles
és aquesta solució
de l'eix viari
litoral
de la Nacional 340
i com tu dius
incomprensiblement
continua tenint
un coll de botella
similar
al que té
el ferroviari
i que per tant
nosaltres plantegem
com una cosa
absolutament importantíssima
de resoldre
també hem parlat
dels accessos
ferroviaris
als ports
i de la solució
de l'eix viari
interior
de la connectivitat
cap a l'interior
que ara apareix
a l'estudi
i també se'n parla
aquesta zona
del que estem parlant
sobretot
tot l'eix
que se situaria
en el que seria
la taula del Sènia
entre Tortosa
Benicarlo
Vinarós
aquesta zona
en concret
és la
que pateix
majorment
la desconexió
i per on hi ha
el punt més dèbil
de tot aquest eix
i per tant cal tindre en compte
que és una oportunitat
també
plantejar
tots aquests
debats
de grans
corredors
mediterranis
i de grans xarxes
que connecten
les ciutats
urbanes
importants
amb Europa
que es facin
també en termes
de territori
i en termes
de realitats
més locals
que puguin ser
accessibles
per a la ciutadania
i que la ciutadania
entenga
que un corredor
de viatgers
ja sigui ferroviari
ja sigui per carretera
que va
des de la Can
fins a Montpellier
passarà per Vinarós
passarà per Vinicarlo
passarà per Ull de Cona
i passarà per aquest territori
i per tant aquí
hem de posar
els punts
per on s'ha d'actuar
quina és l'estació
de connectivitat
si a banda
hi ha d'haver
aquesta doble via
tot això
també ho hem de solventar
és importantíssim
La jornada es fa demà
divendres al matí
al castell
de Peníscola
si ara mateix
poguéssim puxar-hi
tu i jo
tindríem una vista
privilegiada
des del castell
de Peníscola
jo no sé si
des d'aquesta panoràmica
veieu encara
el fantasma
del corredor central
tornant a parlar
de l'àmbit ferroviari
o ja ha desaparegut
del tot aquest fantasma
No, no
això és un dels motius
jo inclús
m'atreveia a dir
el principal motiu
pel qual
nosaltres avui
convoquem
aquest acte
demà
el 22 de febrer
aquí a Peníscola
perquè a veure
la nostra institució
no ha estat
l'única
però ha estat
sinó la primera
de les primeres
que fa 10 anys
que porta
aquesta reivindicació
perquè primer de tot
Europa reconeguera
que l'Eix Mediterrani
era un eix prioritari
que havia de formar part
de la xarxa
transeuropeia
de transports
que és una xarxa
que dictamina
o que dibuixa
quins són els eixos
sobre els que Europa
ha d'invertir
i els estats
han de procurar
posar en condicions
bé
aquest eix
no estava
dins de la xarxa
transeuropea
de transports
això
aquest eix
entra
com a prioritari
l'any 2011
el 19 d'octubre
del 2011
la Comissió Europea
incorpora
finalment
aquest eix
gràcies
al recolzament
al treball
d'institucions
com el nostre
i de Fermet
i d'administracions
catalana
i valenciana
que finalment
entraren
en aquesta
línia
i anaren
a Brussel·les
amb aquesta reivindicació
però cal recordar
que encara
al mes de novembre
molts representants
del Parlament Europeu
entre d'ells
quasi o pàcticament
en bloc
gran part
dels sobrediputats espanyols
no els catalans
val a dir-ho
votaren a favor
de la incorporació
de l'eix central
que travessa
la cordillera
d'Espirineus
com a eix prioritari
quan la Comissió
ja l'havia descartat
l'any 2011
en la seva redefinició
i per tant
encara n'hi ha
un perill important
de fet
a la mes d'abril
s'haurà de votar
el Parlament Europeu
haurà de votar
i fer ja legal
aquest eix
que en definitiva
proposa la Comissió
és la Comissió
qui ha proposat
aquest eix
aquest eix
aquest eix
mediterranis
com a prioritaris
però encara cal passar
el tràmit
importantíssim
del Parlament Europeu
que converteix
en oficial
i en inamovible
la incorporació
de l'eix mediterrani
des de la xarxa
del cornetwork
de la xarxa central
que s'anomena
i per tant
aquí el govern espanyol
el Ministeri de Foment
doncs ha demostrat
i continua a demostrar
que no s'ha oblidat
de l'eix central
de la travessia central
quan tothom
tècnics i esperts
a Europa
i al propi estat
saben
que aquest eix
no té ningun sentit
quan parlem de trànsit
de llarg i recorregut
perquè entre altres coses
els aragonesos
que són el rerepaís
de Catalunya
i on hi ha
ubicades importants fàbriques
que subministren
l'economia catalana
qualsevol economista
això ho entendrà
gasten
i utilitzen
l'eix mediterrani
se surt en Europa
per Catalunya
que és per on s'ha sortit
sempre
per la cordillera central
per la vall
del Roine
per arribar als mercats
suïssos
alemanys
i francesos
com s'ha fet
pràcticament
des de l'època
de l'imperi romà
per tant
no s'obren arguments
per entendre
la poca utilitat
en termes de transport
ja recorregut
que tindria
aquest eix
més enllà dels seus impactes
ecològics
etc.
perquè també
totes les administracions
i tots els territoris
tenen dret
a inventar
quins són els seus
eixos de transport
això és evident
però que a totes
llums vista
aquest eix central
no és més que
un intent
de desviar
molt l'atenció
o de no entendre
quines leix prioritari
per als propis espanyols
i per als portuguesos
i per tots els que venen
del continent africà
i que volen entrar a Europa
o no ho entendre
o no
i per tant
no, no, això
no està oblidant
i molt menys
això està ahí
i caldrà passar el tràmit
al Parlament Europeu
a l'abril
i tindrem molt clar
que cal estar vigilants
i cal continuar demanant
que s'acabi
el corredor mediterrani
i que sigui aquí
on hi hagi
les principals inversions
i que per suposat
s'acabi amb la desconexió
que ja va cap a la seva
quarantena d'anys
entre València i Barcelona
i en concret
amb aquesta doble via ferroviària
¿Considerou que
que s'acomplirà el calendari
de l'Eix mediterrani
és a dir
d'aquest corredor
perquè ara
hem de recordar
que començaran
les obres de la tercera fila
a Tarragona
i jo no sé
si esteu en física
que això pot anar en detriment
de la resta d'inversió
amb aquest calendari fixat
que
Fermet ja ha anunciat
que dubten
que pugui finalitzar el 2015
i parlen fins i tot
de més enllà del 2017
com ho veieu vosaltres?
Bé
nosaltres en aquest punt
volem ser prudents
vull dir
volem ser prudents
perquè sabem
que el Ministeri de Foment
que a més
demà
estarà a Peníscola
i vindrà el director
general de Ferrocarrils
i ha incorporat
pressupostàriament
en els seus plans d'activitat
doncs
la finalització
de la monovia
de l'inici
d'un tram important
perquè hi hagi
capacitat
de transportar
mercaderies
en ampliït
pel corredor mediterrani
i que hi ha aquí
una sèrie d'actuacions
que en un termini
més o menys
curt o mitjà
fixat en el 2015
compten
amb una planificació
i un pressupost
clar
per a posar en marxa
també sabem
que en el seu moment
diners pressupostats
pel corredor mediterrani
es van
repressupostar
per a
ubicar-los
a l'AVE de Galícia
i per tant
doncs
els pressupostos
es poden complir
o no es poden complir
però clar
si es presenten
com a tals
en aquests moments
doncs
hem de confiar
que això
es compleixi
no podem
no podem
dubtar
que això
no vagi a fer-se
però sí que podem
estar vigilants
i sí que podem
demanar
que s'acabin
i que com a mínim
el 2015
la doble dia
en bandellos
d'Aragonès
pensem que aquest punt
serà fonamental
sense aquest punt
qualsevol altra inversió
no tindria sentit
i això sí que
volem deixar-ho molt clar
la inversió prioritària
és la bandellos d'Aragona
no n'hi ha altra inversió
més prioritària
que aquesta
ha de ser aquesta
la més prioritària
en termes ferroviaris
doncs
se'n parlarà
demà
recordem al matí
és la jornada
al castell
de Penlliscular
aquesta jornada tècnica
però que
hi intervindran
com deia
molts agents aquí del territori
les càmeres de comerç
la diputació
la universitat
i també l'Ajuntament de Tarragona
i també de responsables
tant de l'Estat
com de la Generalitat
que també prendran part
en aquestes jornades
organitzades
per l'Institut d'Economia i Empresa
Ignaci Villalonga
Villalonga
que per cert
explica'ns
perquè sou un lobby
de pressió
una entitat
l'Institut Villalonga
és una entitat
una associació
d'economistes
i d'empresaris
i d'institucions
que hem reunits
entorn a aquesta figura
que significa
el financer valencià
un personatge
dels anys 30
que també és
fou un president
interit
de la Generalitat
de Catalunya
molt amic del senyor
Cambó
gran fundador
d'empreses industrials
i que
va ja defensar
en els anys 30
la necessitat
de sortir
amb els nostres productes
cap a Europa
amb condicions
ferroviàries
vesperon
en condicions
quasi un segle després
continuen les mateixes
i per tant
significa
un símbol
en aquest enteniment
entre catalans i valencians
perquè en definitiva
aquí el que estem parlant
és
d'una entesa
important
entre catalans i valencians
per la via econòmica
i per tant
aquesta institució
reuneix
aquesta voluntat
fonamentalment
està creada
i està fundada
per reunir
aquestes sinergies
tan necessàries
com estem veient
i tan importants
en el context
de l'Europa
de les euroregions
com és la necessitat
de tindre una entitat
que treballi
per la coordinació
d'un arme mediterrani
o fins i tot
d'una euroregió
de l'arme mediterrani
aquesta és la fonamentació
de la nostra institució
i per tant
nosaltres el que tenim
són empreses
són economistes
universitats
tenim institucions
associades
i els nostres objectius
són
el de fomentar
el de crear
les sinergies necessàries
per crear
una euroregió
una euroregió
de l'arme mediterrani
que pugui
ser un instrument
des del que
impulsar
qüestions
tan concretes
com la del corredor
ferroviari
del Banderios Tarragona
o altres punts
de cooperació
en altres termes
en altres termes
de sectors econòmics
de cooperació internacional
en el sentit
que ho estan fent
també altres euroregions
i en el sentit
que pensem
en el que
s'està organitzant
en el context mundial
amb regions
dins de regions
i espais
anomenats també
megaregions
un poc
aquesta és la nostra filosofia
i el nostre objectiu
i ens n'ha parlat
a Pau Caparrós
Pau que vagi molt bé
gràcies per explicar-nos-ho
demà estarem també pendents
de la jornada
i del que dongui de si
una forta abraçada
una abraçada
moltes gràcies
a vosaltres
a vosaltres
gràcies
a vosaltres