Seguim endavant al Matí Tarragona Ràdio
i ara us volem parlar de la nomenada vespa asiàtica.
No és una moto, és un insecte que ja afecta les comarques gironines
i que ara volem refletir la preocupació entre els epicultors de Tarragona
i també de l'Ebrà per aquesta prova d'extensió de la plaga de la vespa asiàtica.
Temen que les zones més properes del riu Ebre i també el litoral
acabin siguent objecte d'aquest insecte invasor.
La climatologia es veu que és un factor clau.
Ja ens ho explicava, ho sentíem a l'informatiu,
el president de la cooperativa apícola tarragonina, que era el Josep Maria Margalef,
diu que és determinant i condiciona la seva reproducció.
Ara tenim al costat del fil telefònic i volem parlar amb ell, amb el Josep Maria Margalef.
Josep Maria, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia.
Teniu aquesta vespa asiàtica, que ja és ben present, com dèiem, en algunes comarques gironines.
I ara quin és el problema?
Bé, al principi, dins del sector hi ha un estemós normal,
és una espècie nova, és una espècie invasora, no té enemics naturals,
i com ja ens ha passat amb altres casos de plagues que ens han arribat a l'estranger,
doncs una certa preocupació important tenim dins del sector, és normal.
És a dir, que no és la primera plaga, no?, que teniu així...
No, aquí, per exemple, si retrocedim a la història del que és l'apicultura més recent,
als anys 80 vam tindre una epidèmia d'un insecte que es diu barroa destructor,
és la barroa, la barroa.
Fins a llavors, diguéssim que les abelles pràcticament no necessitaven tractaments químics,
ni tractaments ecològics, diguéssim que dins la natura els aixams se reproduïen naturalment,
els arbres havien aixams d'abelles salvatges, sense necessitat de l'home.
Aquesta primera evasió d'una plaga important va fer que, per exemple,
els aixams salvatges avui en dia pràcticament ja no existeixen,
que les úniques abelles que hi ha avui en dia al medi ambient natural i a l'agrícola
són les abelles dels apicultors i això ens obliga a fer un problema de tractaments constant
per intentar evitar que ens morin les abelles per aquesta malaltia.
I ara ens trobem en una altra incertidumbre, que és aquest insecte que ve de l'Àsia,
que aquella zona està adaptat i està equilibrat,
però arriba en una zona on no té enemics naturals,
el que fa és que pugui ser una invasió que pot ser potencialment molt perillosa per les nostres abelles.
Josep Maria, perquè de fet aquesta vespa asiàtica mata les vostres, les autòctones,
i crec que és cert que cinc vespes d'aquests es poden arribar a matar, a eliminar tot un rusc?
Bé, jo penso que cinc no, però el problema que té aquesta vespa és que té una capacitat de reproducció.
Si ella es troba al seu medi, si troba el medi que necessita,
té una capacitat de reproducció molt bèstia.
I el que et dic, no té pràcticament enemics naturals, té molt pocs enemics naturals.
Diguéssim que a l'arribada, per exemple, et puc explicar que el País Basc,
que és una zona on ha hagut màxima incidència aquests últims anys,
ha arribat a tirar... és un problema molt gran pels apicultors de la zona,
i inclús l'apartament del País Basc està intentant fer una lluita,
que és molt difícil, contra aquest insecte perquè pot arribar, si no a eliminar les abelles,
a impossibilitat que puguin arribar a produir mel, per exemple.
Perquè com afecten a l'abella autòctona, llavors?
És a dir, que... com... saps?
Vull dir, què fa que no puguin coexistir aquesta espècie autòctona amb les vostres?
La vespa és un depredador, vull dir, la vespa dins la seva alimentació és un carnívor,
no és com l'abella, l'abella el que fa és menjar nèctars de les flors, produeix mel.
La vespa no, la vespa té un component de matar, vull dir, de menjar abelles, no?
Llavors, és una vespa que relativament és molt gran, és molt gran,
comparat amb una abella, seria del doble o el doble d'una abella,
i té un sistema de defenses que pràcticament l'abella és molt difícil de poder-la matar
perquè és com un insecte que està preparat per poder rebre l'atac de les abelles.
Llavors, què passa? Que si una caixa...
Si una... si a vespa ataquen una caixa, no l'ataquen una o dos, sinó que ataquen en quantitat.
Llavors, poden eliminar, per exemple, que puguen sortir a volar,
perquè tenen por i no surten a volar, i es poden arribar, inclús, per exemple,
tenen problemes de beure aigua, perquè si durant l'estiu,
si ells tenen por, no van a beure aigua, ens tenen refrigerar la colmena.
Bé, molts de problemes per la seva supervivència.
Jo ara estic veient... és que com a tic que era tan gran,
estem buscant imatges per internet i n'he vist una.
Si la poséssim a la palma de la mà, pràcticament la vespa ciàtica,
a cobriria els quatre dits, no?, de la mà, més o menys?
Bé, tant no.
O no? És tan gran o no?
Estaríem parlant, estaríem parlant aproximadament uns dos centímetres.
Dos centímetres, bé, així, doncs, aquesta foto que has vist per internet
deu ser...
No soc experta, però el que seria curiós és el seu cicle reproductiu,
vull dir, és molt...
Des d'una reina que comença a criar a la primavera,
es multiplica amb molta, molta rapidesa.
El seu problema és aquest, que es multiplica amb molta, molta rapidesa
i arriba a fer colònies, moltes colònies i molt grans.
Llavors, sí, sí, quan...
Les avespes és una del seu aliment preferit
i és el que t'he dit que pot causar problemes per a la supervivència mateixa de les abelles.
Se sap què han fet al País Basc, què estan fent per eliminar-la o no?
Bé, al País Basc el que es fa és establir l'únic que...
L'únic que podem fer en aquest moment, bàsicament, és si trobem un niu, destruir-lo.
Però, bàsicament, el que es fa és establir trampes de control.
Llavors, són unes trampes que tenen uns atractius per a aquestes avespes,
i aquestes avespes entren dins la trampa i morin, d'acord?
No poden sortir i acaben morint.
I això el que s'està fent a tota la zona de la Garrotxa, de Girona,
és establir trampes de control per observar si en algun moment trobem aquesta avespa
i ja sabem que arriben en un lloc determinat.
A la Garrotxa, imagino que el que han fet ha sigut localitzar-les en trampes de control
i per això han establert que ja ha arribat a la Garrotxa.
Llavors, és intentar mitigar-los, però, bé, és que és el que t'he dit,
arriben a fer poblacions brutals si la climatologia és favorable
i no tenen depredadors, vull dir que hi ha un moment que, bé,
es poden afectar les supervivències a les abelles.
I està clar, Josep, que el nostre clima els agrada, no?
O s'afavoreix, en certa forma, no?
A veure, nosaltres, per la informació que tenim,
sembla clar que ells prefereixen un clima càlid i humit,
vull dir, per exemple, en la zona de Pirineu també tenim aquest problema,
però possiblement, degut a les baixes temperatures de l'hivern,
que és un hivern molt dur, la supervivència a l'hivern és baixa
i llavors les colònies no acaben de desenvolupar-se o surten poques colònies.
Al País Baix sabem que ha sigut una zona de les zones que ha hagut més problemes
perquè ha sigut un millor estar-hi, és molt preocupant.
Aquí, a la zona del sur de Tarragona i Tarragona,
aquest animal necessita molta aigua, necessita molta pasta i paper per fer els nius,
necessita xops, xopedes...
Pensem que si ens afecta a la zona de Tarragona,
serà molt proper a les zones de rius.
Jo penso personalment que a les zones més interiors, més seques,
serà difícil la seva supervivència, però la seva mateixa forma de funcionar.
Doncs és la vespa asiàtica, que se sap com ha arribat,
perquè ve d'Àsia, no?
Com ha arribat fins aquí, aquesta espècie?
Com tots sabem, dins el comèix global existeix un gran moviment de vaixells,
de containers, de mercàncies, vull dir,
les malalties s'estan fent globals.
Vull dir, jo justament aquest ivera he estat a Xile,
a l'apicultura xilena,
i allà, justament, la vespa d'aquí, la vespa que tenim aquí,
els hi va arribar fa 7 o 8 anys.
I per a ells és una epidèmia, ara.
Vull dir, ens sorprenen a nosaltres,
perquè, clar, nosaltres estem adaptats a aquesta vespa,
les nostres abelles estan adaptades,
però les seues abelles no estan adaptades a aquesta vespa.
Llavors, ha proliferat la vespa normal d'aquí,
ha proliferat a Xile,
i per a ells és una epidèmia,
perquè no la tenien.
I jo he vist arnes atacades per la nostra vespa,
com arribant a expulsar les abelles
i es mengen la seva mel, la seva cria,
s'ho mengen tot.
Vull dir, en el moment que la globalització,
un dels problemes que té és que les epidèmies,
el que abans tardava,
fer fer 100 quilòmetres tardava,
pot ser 3 anys o 10 anys, avançar,
ara, amb un vaixell, amb un avió,
amb qualsevol, amb un vehicle,
qualsevol vehicle, qualsevol,
ens estan passant les malalties molt ràpidament,
i les espècies no estan preparades
per ser tan ràpidament.
Només cal, mira, què està passant
amb el mosquit tigre, per exemple,
per posar un exemple,
també d'una espècie que ha vingut aquí
i que pràcticament ja està aquí ben assentada,
perquè no...
I la mosca negra,
i la mosca negra,
i la mosca negra, i les carres de l'Ebre...
Entre altres coses, també està canviant el clima
i la nostra activitat és treballar amb insectes molt sensibles
i ens estem adonant que el canvi climàtic
és realment molt, molt important
i per moltes espècies és molt greu.
La mobilitat d'aquesta vespa ja anem acabant,
s'hi ha dit que també és molt gran, no?
És a dir, que si ara està a la Garrotxa,
pot ser que demà passat estigui aquí, no?
Ja t'he dit,
jo crec que el factor limitant és la climatologia.
Jo no sé exactament si la climatologia
del Camp de Tarragona i dels Terres de l'Ebre
serà una climatologia favorable a la seva expansió.
Si fos favorable,
en un any, dos anys, estiré aquí, segur,
vull dir, perquè avança molt ràpidament, vull dir.
Però jo tinc l'esperança
que el nostre clima
no sigui massa agressiu, massa sec,
els estius molt secs,
tinc aquesta esperança
que això els limitarà una mica
la seva capacitat de supervivència.
Josep, ja aprofito l'evidentesa
que tenim per telèfon
per preguntar-te com està la mel,
com teniu la mel, la collita.
Bueno, sí, t'explico.
Al principi, la mel
és dels pocs productes a nivell mundial
que no hi ha prou producció
per a bastir el mercat.
Vull dir, el canvi climàtic està fent
que les produccions a nivell mundial
estan baixant brutalment.
Per exemple,
les produccions de la zona de Tarragona,
dels apicultors professionals
del camp de Tarragona,
de Terres de l'Ebre,
tenint en compte que estem
sobre el 40-30-40%
de la que eren produccions normals
fa només 10 anys.
Llavors, tenim problemes per produir,
tenim problemes per la mateixa supervivència
de les abelles,
perquè la climatologia està fent
que les primaveres siguin atípiques,
que els estius siguin atípics,
i aquesta feina nostra necessita
d'una regularitat climàtica,
que no estem tenint fa temps.
I estem una miqueta preocupats
pel seu futur per aquest tema,
bàsicament pel tema
de les noves malalties
i pel tema
que el canvi climàtic
ens està afectant massivament
a tot el món,
no només aquí,
a tot el món.
Llavors,
anem tirant,
intentem mitigar les coses,
però cada vegada tenim
més despeses
i menys ingressos.
I es fa difícil
continuar aquesta activitat,
però dins del que cap
encara anem tirant,
però preocupats
perquè esperem
que ens vinguin
alguns anys bons,
perquè ja portem uns quants
que han sigut bastant dolents.
La mel és bona, no?
A veure,
jo sempre dic
quan deixo de provar
o donem mel
produïda pels apicultors
al pagès
o a un company
o a una persona
i dius
hòstia,
que bona que és.
Sempre dic el mateix,
tot el que és recient fet
o recient produït
per un pagès
o per un hort
d'un pagès,
per un abeller,
per una poma de l'arbre,
tot això
no es pot comprar mai
amb un producte
que ha passat per la indústria.
La indústria,
el seu objectiu
és guanyar diners,
llavors,
el que fan
és mel,
legalment és mel,
però no és el mateix
menjar
una mel
recient produïda
d'un apicultor local
que menja mel
d'una empresa
que l'ha comprat a Xina
i l'ha mesclat
amb la Índia
i li ha passat
40 màquines,
vull dir,
és totalment diferent.
La mel
és un plaer,
és un privilegi,
vull dir,
jo dic que avui en dia
menjar mel
és un privilegi
perquè no és només
un aliment,
és un plaer.
Feu només mel
o també feu altres productes
derivats de la mel?
No,
aquí a la zona nostra
bàsicament
tenim floracions
per produir mel
i bàsicament
fem mel
perquè és el que
se'ns adapta
al nostre territori.
El nostre territori
és un territori
bastant hostil
per produir mel,
és bastant sec,
és bastant àrid.
Llavors,
hi ha altres parts d'Espanya
que poden produir pol·len
perquè és més fresc,
plou més,
però aquí
només fem mel.
Ja per anar acabant,
Josep,
com podem saber
que una mel
és bona
i feta
una mel
artesana?
No sé si pel color,
la densitat...
A veure,
hi ha una cosa
que hem de saber tots,
que la mel,
la seva,
gairebé tota la mel,
les seues característiques
naturals,
és que quan arriba
el fred
es fa,
es cristal·lita,
es fa dura.
Llavors,
un criteri
per conèixer a l'hivern
que la mel
és de qualitat
és que s'ha fet dura
o que es fa dura.
És bo també
si hi ha la possibilitat
de conèixer el productor
és bo saber
que d'on ve,
qui la fa,
d'on te l'ha fet.
Ens falta molta cultura
de mel
en aquest país,
vull dir,
tu vas a França
o a Alemanya
i el mercat
i l'agil consumidor
coneix
les diferents varietats
de mel
i valora
i cada un té
els seus gustos,
és com amb els vins,
vull dir,
cada un té els seus costums
i els seus gustos
i n'entenen
i ho troben.
Aquí ens fa falta
molta cultura de mel.
Jo crec que
intentar saber
d'on ve la mel
i qui l'ha fet
intentar buscar
marques artesanes
i productors.
Tot el que són
marques blanques
i el que són
mel de grans marques,
tot això
ja ho sabem tots,
que no és que siguin dolentes,
no són dolentes,
però no tenen
la qualitat,
l'agust,
l'aroma,
les propietats
físico-químiques
i naturals
que pot tenir una mel
refeta d'una apicultor.
Quines són ja,
per anar acabant,
ara sí,
aquestes propietats
que té la mel?
què ens reporta
la mel?
Bé,
la mel,
per exemple,
si és
d'alta qualitat,
per exemple,
s'utilitza
per a curar ferides,
vull dir,
és antibacteriana,
dins de la mel
porta uns enzims
que produeixen
les mateixes abelles
que fa que siguin
antibacteriana,
per exemple,
ja tothom sap
que pels constipats
va bé,
tothom sap
que té unes propietats
per a la salut
que van molt bé,
vull dir,
això sempre
quan la mel
no hagués fet
cap procés
industrial,
vull dir,
la mel natural,
la mel feta
per l'apicultor,
vull dir,
a part del gust,
sabor i aroma,
que és que això
és un món,
vull dir,
quan fa la fira
al Perelló
hi ha un instant
que es dona a provar
diferents mel
i s'explica a la gent
les característiques
de cada mel,
l'olor,
se'ls deixa
veure el color,
el gust,
se'ls dona a entendre
el que és una mel,
per exemple,
roma i tarronger
són mel molt suals,
una mel d'arbre
o de brezzo
és molt intensa
i se'ls hi ha
intentant ensenyar
a la gent
que se'ls ha de culturitzar
amb tema de qualitat
de mel,
vull dir,
però té moltes propietats
a nivell natural,
vull dir,
això ja se sap
des de l'època
dels egipcis,
vull dir,
els egipcis
embalsemaven amb mel,
vull dir,
és un aliment
que per la seva característica,
perquè les abelles
inyecten uns enzims,
és biològicament
és molt saladora,
vull dir,
hi ha països com Cuba,
per exemple,
que tenen molt poc accés
a medicaments autoritzats
perquè estan embargats,
que per exemple,
han desenvolupat
una lluita
contra les malalties
a base dels pròpolis
que protubissin les abelles,
que és una substància
que elles extrauen
dels arbres
i manipulen
i el que fan,
per exemple,
és que,
bé,
és antibacteriana
i és una substància
boníssima
per la salut
i per curar ferides.
Es poden fer moltes coses
de les abelles
i es poden fer moltes coses
de la mel,
el que passa
que ens fa falta
molta cultura
i, clar,
aquesta cultura
estem en mans
de les grans empreses
que el que intenten
és que no es difonga
aquesta cultura,
però és un producte
que s'ha de tenir,
que s'hauria d'estudiar
una mica,
les escoles
haurien d'estudiar
una mica alimentació,
perquè és que
estudien moltes coses
els nens
però possiblement
no saben
per què serveix una mel
o quina diferència
entre un oli
d'oliva verge
o un oli de colza,
vull dir,
ens fa falta
molta cultura alimentària.
Doncs queda dita,
Josep,
a veure si ho agafa
algú aquest que acabes
de deixar
i ens hi posem
fil a l'agulla
perquè tinguem
apicultors per molts anys
i perquè sàpiguem
valorar aquest producte
artesat que feu vosaltres
i que avui n'hem parlat
per això,
per aquesta plaga
de la vespa asiàtica
que veieu
que us preocupa.
Si voleu més informació
busqueu-los
a la cooperativa
Apícola Tarragonina,
la busqueu a internet,
trobarà molta informació
als diferents apicultors
que treballen aquí al territori,
tant a Camp de Targona
com a Terres de l'Ebrà
i llavors quedaria
un producte
que val la pena
si més no tenia
en consideració.
Josep Margalef,
una forta abraçada,
gràcies per explicar-nos-ho
Igualment
i gràcies per l'interès.
Vinga, fins aviat.
Fins aviat.