Padrins, arriba el dia de la mona.
I a Pastisseria Genef ho tenim tot preparat
perquè els vostres fillols gaudeixin del seu pastís.
Tenim mones de Pasqua amb yema, mantega, xocolata cuita
i, si ets tradicional, tenim el típic tortell d'ou amb cabell d'àngel.
A més, t'esperen les figures de xocolata blanc, llet i negre
de la vella Maia, Monster High, Bob Esponja, Peppa Pig,
Barrufets, Angry Beers i d'altres.
Pastisseria Genef, visita'ns al carrer Ramon i Cajal, número 49.
Per reserves, al telèfon 977-21-1853.
La teva mona de Pasqua a Pastisseria Genef.
Doncs sí, la teva mona de Pasqua i espavilat, espavilat,
perquè, clar, depèn de quina figureta...
Ara parlarem amb el Pere Sant Romà Junior,
Pere Sant Romà Fill, que el tenim via telefònica.
Pere, bona tarda.
Hola, bona tarda.
I jo no sé si estava pensant que ara mateix...
No sé si hi ha molta gent que s'ha abocat a la mateixa figura
o que hi ha un més sortida per un costat que per un altre
i potser depèn de com...
A mi jo no arribem a temps.
Sí.
Bé, hi ha molta variació, eh?
Sí.
La gent varia molt.
Fem una cosa.
Dígame.
Abans d'entrar en el que són les figuretes,
abans d'entrar en els pastissos de la mona de Pasqua en si,
o del que trobarem a les taules dels tarragonins aquest dilluns,
parlem una miqueta de la pastisseria.
Quant fa que us trobeu al carrer de Mònica Hall?
Quant fa que vau obrir?
Fem una miqueta d'història, et sembla?
D'acord.
Aquesta pastisseria es va obrir ja fa...
ja fa... ja farà vora 28 anys amb uns antics propietaris.
La vaig ser regent jo amb la meva dona el novembre de l'any fa dos anys.
Sí.
I llavors continuem amb ella.
Hem variat una miqueta, hem canviat, hem fet coses bones,
hem retirat les que no ens agradaven.
I bé, encara estem aquí.
Molt bé.
I per molts anys, no, Pere?
I per molts anys que no fa el fi, sí.
A més, segurament que en aquests dos anys que us heu posat,
allò que dius, anem amb mans a l'obra i anem a modificar una miqueta,
les coses que es van aprenent dels propis clients, no de la pastisseria?
I tant, tothom et diu...
Hi ha cosetes que diuen això, sisplau, no ho deixis,
però ho continuem fent.
Llavors ho continuem fent.
I igual que les coses noves que s'han fet, a la gent li agrada.
I ja està, no?
I qui serien les estrelles de la pastisseria?
Què és allò que dius, el que deies?
Que no pot faltar a la pastisseria de Genev,
i que a més a més que si no, us ho reclamen.
Vaja, que no pot faltar són els musos,
els que es venen bastant.
Sí.
A veure, a veure, ara jo crec que el Pere està donant un cop d'ull al voltant del que té a la pastisseria, eh?
No, no, que va, que va.
És que ja estava fent la migdiada.
T'ho he enganxat.
Això és el que passa quan ets pastisser, clar, tens les hores canviades.
Sí, el que no falta a mi, el que no ha de faltar mai a la pastisseria de diumenges, eh?
Per exemple, és el turdell de crema, de cabell d'àngel, d'acord?
Sí.
De pasta de full.
Oh.
Llavors...
Algú que anava a pastisseria d'aniversari, no?
Algú que anava a pastisseria de crema cremada.
També, també.
Natta, braços de natta, trufa, de tot, vaja.
I el teu fill predilecte quin seria, Pere?
Aquell que fas tu amb aquella il·lusió i amb...
A veure, segurament que tots em diràs que ho fas amb la il·lusió i amb les ganes, no?
Sí.
Però sempre hi ha alguna cosa que dius, mira, aquest és que...
que, mira, m'ha agafat el cor i no sé per què ni com, però és el que més.
Bé, el que més és el sàcher, el que faig.
Què és el sàcher? Explica'm-ho.
El sàcher és un pastís belga que es fa de xocolata, d'acord?
Es fa un pa de pessic que està fet a base de xocolata desfeta.
Després s'omple amb un relleno de maduixa, solsé.
Té que el demana diferent, d'acord?
I van dues capetes, una de maduixa i una de xocolata cuita.
Deu tenir la pinta.
Sí, és una pinta molt bona, és el més xocolata desfeta per sobre, queda lluent, molt maco.
I aquest és un pastís que no deixo que falti mai perquè m'agrada fer-ho.
I el feien carinyo amb ganes.
Com tots els altres, no?
Però aquest és el que més demanda té i el que més se ven.
I segurament que el primer dia que algú el va tastar va dir
Pere, la setmana vinent tornem-hi, eh?
Sí, sí, bo.
I l'altre, eh?
I l'altre, eh?
I els tens abonats, eh?
No m'estranya el que m'estàs dient.
En fem bastants, eh?
O sigui, ja sabeu, ja sabeu.
És algú que el tasta i el prova i veig a recomanar un cop, dos,
i si fa falta tres, o sigui que...
M'imagino, m'imagino.
També fem una especialitat que és el biscuit de...
el biscuit de la fe.
Sí?
És un semifred que està fet de velliga,
que ja feien els antispobitaris,
s'ha millorat una mica,
i és un pastís que l'accepta molt bé la gent,
les agrada molt,
l'estiu és molt bo, amb el comodó de menjar,
no omple,
és fresquet, val?,
perquè és un semifred,
i aquests també és un dels que fem bastant.
No, no, m'imagino que la pastisseria deu ser bastant gran, no?
Sí.
Perquè m'estàs dient, doncs,
un ventall molt extens
de molts dels productes que oferiu a la gent que us va visitar.
Precuro tenir de tot,
sí, procuro tenir de tot, que no falti res.
La pastisseria és normaleta.
Si fos més gran, més l'ompliria.
Sí, m'imagino.
I no tingués 20 metres més.
Ja, estiu, m'imagino.
A més a més,
també es podia fer una incursió, no?,
perquè hi ha molta gent que fa també,
dius, mira,
fem pastisseria,
però també tenim aquí un raconet
que també seria per cafeteria.
Sí.
No?
Sí,
fem una petita degustació,
val?
Sí.
Fem cafès,
xocolata d'esfeta,
que és una xocolata,
és un preparat que el fem nosaltres també a mà,
d'acord?
És molt fàcil de preparar
i la gent altra se li agrada,
també se fa bastant.
Molt bé.
Sembla el típic cacol de la sucre.
I aquí m'imagino que es fa la tertúlia,
depèn de quin dia...
Sí.
Aquelles llargues i animades, no?
Sí, sí,
llargues i animades
i a vegades més per mirar i no dir res.
Passi de cas, no?
Passi de cas.
Però això passa, Pere,
quan la confiança fa fàstic.
Sí, sí.
Ho saps, no?
I tant.
Això vol dir que ja forma part de la família
de la passisserie a Geneve
i ja són...
Sí, ja ho dic, ja...
I a més que clients,
ja passen a ser amics, no?
Sí, sí, i tant, i tant que sí.
M'imagino.
A igual que...
Quan coneixem,
de seguida...
ja saben qui ets i ja...
ja són com una família a tots.
Sí.
A igual que m'imagino que t'anava a comentar
que quan arriben dies extraordinaris,
com són aniversaris,
algun sant...
Ja van directament cap a casa vostra.
Sí.
Bé, és que últimament
jo faig una decoració
pels infants,
pels nens petits.
Sí.
que és molt divertida
i posem uns globus a sobre,
uns payassos
amb uns nenos de gominoles
i és un pastís molt divertit
i s'ha de molts nens.
Home, i a més a més
deu quedar xocant, no?
Perquè és diferent...
Sí, és un pastís que es veu diferent
i la gent, pues...
Clar, se'n van els comprens
i els diuen
Ai, mira, això ho has fet aquí
però l'aproxim any
per a mon fil
ho faré jo, no?
I em feia bastants, eh?
De precisos d'aquestos nens.
I també te surten
de cara a la comunió
fins i tot batejos?
O som una miqueta més tradicionals?
Eh, el bateig i la comunió
Sí.
Depèn dels restaurants
és una cosa que costa de fer.
Clar.
Vaja, no s'ha de més pastís
de la Rona
suposo que igual
però depèn del restaurant
i també depèn dels preus.
Clar.
Perquè la gent
avui en dia
pel bateig
si es pot estalviar
50 euros al pastís
se l'estalvia.
Oh, ho fem d'una altra manera
també, és veritat.
Sí, és cert.
Es fan ara de més petits
abans eren de 70
de 80 persones
i se'n fan de 30 o 35.
No, però sempre tenim
alguna excusa bona
per visitar la pastisseria,
eh que sí?
Si no de cara a Sant Jordi
que tenim aquest pastís nou
amb aquestes cosetes
que sempre van bé.
Sí, sí, sí.
I de cara al dia
dels enamorats
algun altre cor
també haurà sortit, no?
El cor també
van vendre uns quants cors.
Per Carnaval
els carretes de Carnaval.
També vols fer carretes
de Carnaval?
No m'aventurava jo a dir-ho, eh?
Sí, sí, són unes carretes
molt divertides també.
si poso l'antifàs
i rebuixo una mica.
Ah, molt bé.
I està molt bé.
Clar, pel dia de Carnaval
que algunes vegades
s'ajunten les famílies
i quan acaba la comparsa
anem tots a dinar
a casa d'algú.
Sí, sí.
Sempre per portar
un detallat
que queda bé, no?
Sí, i tant.
També se van fer,
se van vendre bastant.
Són unes carretes
que les fem rellenes
de crema cremada.
Sí.
També les fem rellenes
de nata o de trufa.
i...
Pel que veiem, Pere,
sempre...
Sempre anar innovant,
pel que veig, eh?
Sempre treballar...
Home, clar,
si no quedes enrere,
saber mirar
i inventar coses.
Hi ha vegades
que et surts bé
i a vegades que dius,
bueno,
l'any que ve
inventem una altra, no?
No,
i fins i tot
alguna vegada repetim,
el primer any
no ha acabat de sortir
perquè la gent
l'has agafat
una mica despistada,
però el segon any
dius,
ostres,
però en guany
s'ho han emportat tot,
que ha passat, no?
Que ha passat?
Sí, això s'ha passat, eh?
Clar,
perquè el primer any
ha arribat ja
i després s'ha faltat
una mica.
I tu ja saps
que la gent
som de rutina,
ens agraden molt
les rutines,
ens agraden molt
quan comencem
a agafar un ritme
i ha de ser aquell, eh?
Passo un pastís nou
i la gent
se'l mira de reull
i és molt bo
i està fet d'avellana
amb col·lisent de coco
i no sé què.
No, no, no.
A mi la'm...
A mi la'm la de sempre, eh?
La'm tira crema cremada,
la deixem de trucades
i el tornam al personal.
Sí, sí,
som molt tradicionals
amb això, eh?
És veritat, és veritat.
I costa innovar
perquè no...
El públic...
Hi ha poc públic
que s'animi
a tastar coses noves.
Però de mica en mica, eh?
Jo crec que si no t'han en tant
a fer un tastet
del que teniu,
i t'han en tant
Feu provar a la gent.
Crec que després caiem
a la tentació, eh? I la que teniu a casa
vostra és de les millors, crec jo, no?
Sí, saprem.
Allà es ven, bueno,
es ven de tot.
Molt bé. La gent
li agrada tot, vaja.
I no sé tant. Jo
fa un 25 anys o 30
que faig pastissos
i m'agrada tot, eh? O sigui, jo
deixo de picar, també. No, no, però
pel que m'estàs dient, clar,
de banda que us agrada innovar,
us agrada buscar també barreges
de gustos. Comentaves abans el xocolata
amb la maduixa, que jo crec que és un gust
d'aquells explosius. És molt bo, eh?
És boníssim. A més a més...
La maduixa amb els dos del xocolata
està molt bo, eh? I a més a més hi ha xocolata
negra. Sí, sí, i amb taronja
també, eh? Uuuh!
La gent li tira menys de taronja,
més de maduixa, i...
I la menta, també, de tant en tant, eh?
La menta amb una miqueta de xocolata.
Sí, és com els...
les pastilles d'aquelles negres de menta
i xocolata. Exacte.
No me'n recordo com es diuen, tu.
O sigui, aquelles xocolatines de tota la vida,
també, no? Sí, sí, sí.
Que es venien, és veritat.
No, són barrigides que són bones,
el que passa que la gent no està acostumada
a tastar, però... I jo tinc un client
que es menja la coca i l'omple
perlinta de fogràs. Què dius?
Sí, la que sé.
Però coca, m'estàs dient, coca dolça,
que l'obre pel... i la posa en fogràs.
Sí.
Però deu quedar un gust aquí.
Una lleula de fogràs i... i saludis a la fot.
I bueno, pues si és bo, t'agrada,
dius, està boníssima, tu.
Diu, l'has de tastar.
Diu, bueno, pues...
Jo ja la tastaré algun dia.
Dius, ara mateix no m'atreveixo ni jo, eh?
Dic, no, no, deixa, deixa.
Bon profit, no? Bon profit.
Està bé, sí.
Mira, si es menja és que li deu agradar.
Mira, que potser no t'hagi donat una idea
de cara a un futur.
Sí, no?
Home, petites coques amb foie.
En foie, sí, i tant.
Li pots posar un nom així una mica francès,
cop de foie, i ja està.
Bueno, i aquí ho trenquem tot, eh?
I tant, i tant.
Que no se sap mai.
Sí, sí.
Pere, parlem del dia de la mona, si et sembla.
Sí.
Més o menys, quines són les mones que surten?
Continuem també el que dèiem fa moner una mica.
Continuem sent tradicionals?
Tirem sempre de parles mateixes?
Ens agraden les mones de la dou, per exemple,
que seria la típica, típica mona?
Sí.
O ens agraden també els pastissos?
Com ens agraden les mones?
La dou, la tradició de mitja a la dou
és el diumenge i el dilluns, d'acord?
Sí.
Sempre se'n treu els dies abans,
se'n treu unes quantes,
la gent les tasta,
però la tradicional que es ve sempre és la de gemma.
D'acord?
Sí, sí, sí.
A part, després amb la figureta,
tal.
Jo vaig començar l'any passat aquí a fer-ne
de rellenes de crema amb xocolata per sobre,
xocolata cuita,
que queden així com si fos un sàcher per sobre,
amb xocolata d'aquestes i lluenta.
I l'any passat vaig fer unes quantes,
i es veu,
m'han faltat ja que ja amb la previsió de l'any passat
ja n'he fet unes quantes més.
És una bona que abans,
en vez de fer-la de xocolata,
a la feia n'han de xocolata amb mantequilla,
amb mantega,
que per mi és una miqueta empalagosa la mantega,
i a canviar-la en aquest format,
doncs la gent li va agradar, no?
I llavors és una de les que la gent
ara comença a demanar bastant.
Molt bé.
O sigui que m'estàs dient que,
veient la comparació,
el que va passar l'any passat,
aquest any t'has curat en salut,
això vol dir que potser es podrà vendre
una miqueta més de mones en guany que l'any passat?
Se vendran.
Tot el que és el dia de se venen.
Sí.
El que passa que abans,
les mones no miraven
si venien 50 o 60 euros,
però ara
estan prenent una igual,
però de més petita,
clar,
aquí sí,
la gent compra igual,
el que passa que més petita.
A més ser de 40 o 50 euros
se la compren de 25 o 30.
Jo ho faig per tots els preus,
perquè tothom pugui comprar-se una mona,
inclús està de xocolata,
i mona està per 8 euros, no?
Molt bé.
Per mirar tot, és el que dèiem,
que a més a més que estem en aquest planeta,
que estem en aquest país,
i que som conscients del que hi ha al voltant, no?
Sí, i tant, i tant.
Hi ha moltes famílies que ara mateix ho estan passant malament,
i també perquè sigui accessible i perquè sigui un dia fantàstic per a ells, no?
Clar, també el delet de feu, no?
I tant.
És qüestiós que no ens ho puguin fer,
és que no entenem.
O que aquell nen no pugui arribar a rebre de mans dels seus padrins...
El seu padrín...
Exacte, padrín o padrina, la seva mona, no?
Una moneta, i tant.
Encara que sigui petita, però que la tingui.
Però que arribi,
que li arribi a les seves mans, per almenys.
I de figuretes que tal, enguany.
S'ha obert una miqueta més el ventall?
Això deu ser també una miqueta de mal de cap per a vosaltres, encertar, no?
Trobes de tot, eh?
També nens petits allà i s'esconeixen tots.
I llavors ja no sé si l'any que ve.
Agafen un parell de nens petits que se sentin a mi a l'obrador
i m'hi diguin aquest ni no va aquest.
A tot el que hi va allà.
A poc posar-me aquí.
Perquè són l'hòstia a tu.
Però sí, sí, ho saben tot.
Nosaltres havíem de posar, per almenys,
tres mesos abans a la televisió
ve la dibuixos d'animats i agafa el film.
No, i te dic una cosa...
Ja sembles tonto, però bueno.
Pere, t'ho dic una cosa, t'ho poso fàcil.
Et poses a la porta del col·le un dia a la sortida
i escoltar les converses que, a més a més, les tenen, eh?
Sí, sí, faig.
Del capítol del tal, del capítol de qual,
o mirar les motxilles.
Moltes vegades les motxilles o les xaquetes
que porten els crios als jerseis...
Potsen el seu dibuixet amb el nino que els agrada.
Exacte, et dona un munt de pistes, eh?
Aquí també hem fet la de l'Angry Birds,
que és un joppell a l'iPhone.
Sí, sí, sí.
Los pajaros cabreados, no?
Els que s'hi diuen.
A més a més, encertada total, t'anava a dir, eh?
Perquè és una de les mones que t'haurà sortit, eh?
Sí, sí, és una mona que s'ha agafat bastant, eh?
Hem fet de valles midas.
Sí.
I és alguna cosa que la gent, quan ho veu, diu...
Diu, hosti, si això ho tinc jo a l'iPhone.
Si és el joc meu, eh?
Diu...
És que és el joc meu, eh?
Diu, escolta, però s'ha quedat pel monagot, eh?
I d'aquest li regalo jo.
Però t'has fixat, Pere,
que són més capritxosos els grans que els propis petits?
Sí, perquè quan a qui li han de regalar jo és una mica més gran,
se l'agafen al seu gust.
Clar, home...
Quan és un nen petit de 3 o 4 anys ja diuen,
no, mira, un Disney o...
O la veja Maya, també.
Sí, la vella Maya o qualsevol coseta, saps?
Però quan ja són una mica més gran,
diuen, ah, hòstia, aquesta m'agrada per mi.
I tota aquesta.
Sí.
Sí, sí.
A més, si no és massa gran el xocolata,
allò que dius,
doncs mira, me l'aniré menjant trosset a trosset
durant tota la setmana, no?
I anirà caient, anirà caient.
Home, tinc una que és la més gran que tinc a la botiga.
Sí.
Que s'ha venut, eh?
L'enguany.
Què dius?
De gran, com estem...
De què estem parlant?
A veure, però explica'm.
És una mona de 300 euros, no?
Molt bé.
Tinc una padrina molt curiosa
que ve cada any a fer-me-la.
I em va dir aquest any,
Pere, avui és la més gran.
Bé, doncs...
És la més gran.
I hem fet la casa de la Pepa Pic.
La casa de la Pepa Pic?
Sí.
Oh, que divertida!
És com un xalet, així, gran.
Sí, sí, sí.
I hem posat tota la família de la Pepa Pic,
que està bastant de moda.
Sí.
i fins aquest any hem tingut sol i no hem venut.
T'he de dir que durant aquesta setmana
que hem fet el concurs,
i hem anat preguntant,
perquè ens han trucat molta canalla.
Sí.
I clar, la gran majoria que ens han trucat
han estat nenes, eh?
Ens han faltat nens, eh?
I és la de la Pepa Pic.
La Pepa Pic, Monster High...
Sí.
Aquesta també, eh?
La Monster High també és bastant, eh?
També és un...
És algú...
Mira, és una de les figures que no hi confiava,
perquè no...
No m'agrada és que les nenes, tu...
No m'agrada...
Boges, eh?
De veritat.
Sí, sí, sí.
És una falera autèntica, eh?
El que hi ha.
Sí, sí, n'hem fet unes quantes, eh?
I em sembla que me'n queden dos o tres.
Dos o tres me'n queden allà a la botiga.
No, i si fas...
Home, que són lletges,
perquè va, amb una hem fet un ataúd i tot.
Això no ho diguis, Pere, això no ho diguis.
Imagina't.
Ui, no, què m'hi dic.
Mare de Déu.
És que has de veure els dibuixos.
Has de veure els dibuixos.
Això és el que comentàvem abans.
Sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Sabes que m'han amb tu.
Com ho sap, són el futur, no?
Sí, sí.
Són el futur i el que han tirat endavant tot.
I si és, és, ja està.
Doncs sí, doncs sí.
I a més, ells ho tenen molt clar, eh?
És el que deien també, no?
Que si els hi agrada i els hi entra,
a més, un amb l'altre,
i què he de dir també,
ara, mira, m'ha vingut així present,
els escuts,
ja sigui del Barça, del Madrid, del Nàstic,
el que convingui, eh?
Sí, sí.
A veure, bé, normal,
he fet el Barça.
Has fet el Barça, molt bé.
Sí, perquè del Nàstic no...
no m'he fet,
perquè és que tinc tantes coses per fer
que agafo sempre més o més el que més...
sé que segurament ho vendré, no?
I el del Madrid no entra a casa teva, del Madrid?
Del Madrid...
Ara s'ho ha pensat, eh?
Ara s'ho ha pensat.
Del Madrid, saps què?
Què?
No n'he fet cap.
Veus?
No n'he fet cap.
Ara, pobres madridistes...
Però si me'l demana un client,
si un client ve i me'l demana per l'any que ve,
jo li faig.
Ah, molt bé.
Molt bé.
Sí, per això no tinc problema,
li faig.
Molt bé.
I si no s'ha fet a Madrid
és perquè no n'ha hagut temps, però...
No per una altra cosa.
No n'hi ha hagut temps, eh?
No, n'hi ha problema.
Sí, ja ho sé.
El meu fútbol no m'agrada.
A més bé, sóc un punyetero com ells.
Però bueno...
Sí o no?
Tu ets aquell que dius...
el que fa de corcó?
Sí.
I mira que fan...
Si has d'acordat, és el Barça,
sóc el Marí.
I si és el Marí, sóc el Marí.
Sí, que s'ho passa amb pipa amb tu, no?
Home, sí, clar.
Doncs Pere, fem una cosa.
Fem el sorteig, et sembla?
Sí, i tant.
Ens han trucat 23 persones
durant aquesta setmana.
D'acord.
I tenint en compte que la setmana
ha estat curtíssima,
ha estat un èxit bestial,
i m'has de dir un número
de l'1 al 23,
i jo espero que la persona
que sigui la propietària d'aquest número,
que ens truqui de seguida,
és la que vindrà a buscar la meva casa meva.
I que serà la persona
que vindrà a buscar a casa vostra
el que és la Mònica Hall,
la mona de Pasqua,
que m'has dit que és magnífica.
Després parlarem amb ella, eh?
Després, quan sabem
quina persona li ha tocat,
em diràs com és la mona
que ens regaleu a través de la ràdio.
D'acord.
Doncs digue'm un número de l'1 al 23.
Ai, ai, ai.
Vinga, el que més t'agrada,
el que més ràbia et doni...
Ah, el 16.
El 16.
Doncs vinga, el número 16.
Perfecte.
Doncs ja espero que la persona
que té el número 16,
que precisament ens ha trucat avui
que ens truqui.
Sí, sí.
Ens ha trucat avui el número 16.
I a veure si ens truca ràpidament.
Hem de dir que és la Ima Llevaria
que s'emportava el número 16.
Ima, si ens estàs escoltant,
espero que ens truqui ràpid.
M'ha dit la Ima,
t'ho dic, Pere,
que té a casa seva,
s'ajuntaran aquest cap de setmana,
el dia de la mona,
s'ajuntaran unes 20 i moltes persones.
D'acord.
Ja li esperem una mona.
Li esperem una mona mengrosa.
Molt bé.
Crec que tenim l'Aima al telèfon.
Ima.
Hola.
Hola, què tal?
Com estàs?
Bé, mira.
Moltes felicitats.
Gràcies.
Tenim el Pere.
Li vols dir alguna cosa, Ima?
Hola, Ima, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bueno, enhorabona, eh?
Gràcies, per dir, bueno,
elegir el set, eh?
Bueno, entre tots, pues bueno.
Mira, eh...
Com que t'has tocat a tu,
deixo escollir el gust que t'agrada.
Què és el que més t'agrada, Ima?
Quina és la que més t'agrada, per fer-la?
Hombre, a mi m'agrada, pues, que sigui...
La yema de crema...
Ay, la yema de xocolata cuita o de manteiga?
Ah, de xocolata.
De xocolata cuita?
D'acord.
Veus?
Veus?
Aquí ja l'hem arreglat.
Sí, sí.
Doncs...
Bueno, pues...
Així te la farem, eh?
Quan fa t'agrada, ho veus que...
Doncs, mira, primer has de passar per aquí,
per Tarragona Ràdio, Ima.
Ah, molt bé.
Que et donarem una carta conforme et certifica
com a guanyadora d'aquesta mona de Pasqua
i jo et deixarem també el número de telèfon
de la pastisseria.
Parleu amb ells i us poseu entesos
per anar a recollir-la, d'acord?
D'acord, eh?
Perquè si dèiem tant, pues igual...
Agafem un altre, no?
Doncs mira, Pere...
Vinga, molt bé, Ima.
Ves guardant, eh? Ves guardant.
I tant, que anirem guardant.
Moltes gràcies.
Vale, Ima, adéu a tu.
Gràcies, Ima, adéu-siau, bona tarda i felicitats.
Gràcies.
Adéu-siau.
Pere, doncs mira, allò que dius són dos ocells d'un tret, eh?
Sí, sí, eh?
Almenys ja mirem, s'ha vingut que la Ima negra
de la xocolata cuita.
Doncs mira...
I aquí davant d'allà la tenim.
Igual...
Igual...
Igual...
Igual l'ha tastat, o vosaltres...
Ja ho vorem.
A veure, a veure, jo crec que sí, no?
Perquè, a més a més, vosaltres porteu dos anys...
Jo crec que sí que la Ima haurà passat.
Haurà passat segur que algun dia per casa vostra.
Possiblement, sí.
Doncs Pere, gràcies per haver estat amb nosaltres.
Gràcies per haver compartit aquests moments de ràdio.
A vosaltres.
Que vagi molt bé, que ho veneu tot.
I això vol dir que comenceu de zero a partir de dimarts
amb tot el que teniu dintre la pastisseria.
Sí, jo crec que sí que ho podem, ho podem tot.
I res, que tornarem, eh?
D'acord.
Que amenaçem a tornar-vos a visitar un altre dia a casa vostra.
Val, quan ho necessitis.
Gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, Pere.
Bon dia.
Adéu-siau, adéu-siau.
Padrins, arriba el dia de la mona.
I a Pastisseria Genef ho tenim tot preparat
perquè els vostres fillols gaudeixin del seu pastís.
Tenim mones de Pasqua amb yema, mantega, xocolata cuita.
I si ets tradicional, tenim el típic tortell d'ou amb cabell d'àngel.
A més, t'esperen les figures de xocolata blanc, llet i negra
de la vella Maia, Monster High, Bob Esponja, Peppa Pig,
Barrufets, Angry Beers i d'altres.
Pastisseria Genef.
Visita'ns al carrer Ramon i Cajal, número 49.
Per reserves, el telèfon 977 21 18 53.
La teva mona de Pasqua a Pastisseria Genef.