El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a cobrar a bordo dels catalans,
el millor barco de guerra de la flota d'Ultramar, el tribuner i el nostre dos i catorze mariners,
eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palabroger, quan el català sortia a la mà,
els nois de Calella feien un cremar, mans a la guitarra solien cantar,
s'oblien cantar, visca Catalunya, visca el català.
Arribar en temps de guerra, de perfidies i traïcions,
i en el mar de la Sentida retronaren els canons.
Els mariners de Calella i el meu avi, en dit de tot,
van a morir a cobert de tot, van a morir al pèl del canó,
quan el català sortia a la mà,
i el meu avi...
Doncs sí, ja el tenim aquí amb nosaltres, t'ho dèiem, que ve molt ben acompanyat.
Avi, bona tarda.
Bona tarda.
Què tal? Que no ho sent bé?
Sí, sí, ara sí.
Sí, ara jo li vaig pujar en volum el que vulgui, eh?
Tu ets capaç de fer pujar, està la paciència...
Ai, perdona, perdona, perdona, perdona.
A veure, jo hi he explicat als oients de Tarragona Ràdio,
que diuen, només d'entrar per la porta, ni bona tarda ni res.
M'he dit, com la setmana que ve, me vas dir,
que tornaria a parlar de Sant Joan, de les coques i de no sé què,
he posat aquest convidat.
I jo dic, oh...
I no he explicat, eh?
Ja saps que jo, quan diem o dius, procurem d'això.
Sí, clar, hi ha vegades que encara que em faci gran,
a vegades encara penso, sí.
I ara jo, com que la setmana passada parlàvem de Sant Joan,
però vam parlar bastanta cosa de les coques i les festes d'això.
Jo llavors, pensant de la coca, pensava,
escolta'm, si jo me'n recordo quan era petit,
el Parelló i altres pobles,
quan era la Festa Major,
quan era la Festa Major,
després del Vall de Rams,
llavors, subestaven la coca,
una coca gran, que llavors servia per anar menjant, bevent, el que sigui.
I llavors, això em va recordar.
I ara, abans també per Sant Joan,
per Sant Joan era la coca de Sant Joan,
no?
Però abans era una coca,
doncs amb fruita o el que sigui.
I ara, com que vas pels pocs i veus tant de colorit,
tant de sort,
i ara jo, si parlo, no puc parlar jo a la ràdio,
de les diferents coques o això.
Llavors, pensava, a veure,
i com que sempre hi ha oportunitats i ocasions,
ara quan venia, he trobat l'Antonio.
L'Antonio és un noi que va començar amb Jimeno,
però resulta que ell, com saps què passa, no?,
que ensenya el que volen ensenyar,
però si vols d'aprendre, és d'aprendre el que tot convé.
i ell, com ha sigut un punyetero,
ha anat escoltant, mirant, preguntant,
i el que sigui,
i ara resulta que també, en pastisseria,
està al carrer,
alment després que hi havia el Jimeno,
ara és ell el que diu,
i ara entres allí,
i allò sembla un museu,
amb el sentit de la variació de coses que hi ha.
Inclús te diré una altra cosa,
a l'entrar vaig veure una cosa que feia anys que no veia,
que era un guapo,
no un guapo com ara aquests que passen,
un guapo de la televisió, no,
una pasta que es deia un guapo.
Anda!
Sí, com hi havia...
Perquè això vol dir que estava bo,
boníssim,
boníssim,
perquè té una pasta...
I era d'aquells de Primà, també, o no?
Té una pasta especial,
i després a dintre hi ha el que hi ha, i això.
Llavors, he pensat,
saps què ara,
al veure'l pel carrer,
tens molta feia?
I diu, home, feia sempre em tinc.
Home, jo sempre...
Dic, però fa temps, com que he fet,
és que no hem parlat,
si vols que...
No, anem, pren un altre lloc.
I l'he portat aquí.
Ah, molt bé.
I ara aquí el porto, saps per què?
Per què?
Perquè ella ens expliqui
quantes classes més o menys hi ha
de coques per Sant Joan.
Ah!
Sí, perquè a més a més,
segur que deuen haver unes quantes, eh?
Per això et dic,
perquè tu i jo aquí...
Jo li dic una cosa,
la nit de Sant Joan,
jo vaig tastar tres,
i les tres eren diferents.
Per això.
l'altre tenia una mica de farcit,
l'altre no tenia farcit,
l'altre li faltava no sé què,
i l'altre li posaven una altra cosa.
Doncs bueno.
Doncs ara jo crec que el més adequat...
Sí.
Digui, digui.
No, és que no ens acaba de sentir.
No ho sents?
No, ara farem tot el possible
perquè ens senti tranquil·lament.
Moment. Això saps què passa?
Sí.
Això és en directe.
Home, i tant, que és en directe.
Quan és en directe, no...
Ara, a veure,
jo crec que ara ja m'ha escoltat a mi.
Sí, ara ja m'ha escoltat.
Sí.
Molt bé.
Doncs ara ja podem fer la conversa, eh?
Sí.
A l'avi sí, a l'escolta, no?
Perquè el té al costat.
Molt bé.
Doncs ja està.
Ja no tenim cap mena de problema.
Gràcies, Silvia.
Perdoneu, però es veu...
De res.
Que estem aquí, eh?
Que estem aquí, eh?
Que no estem gravant.
Home, i si algú té algun dubte d'alguna cosa de pastisseria i això,
que aprofiti que tenim a l'Antonio amb nosaltres.
Sí, sí, que truqui, si vol.
I ho farem en un moment, no?
Vaja.
Sí.
A veure, a veure.
Avi, doncs preguntem-li, no?
Quants anys fa que es dedica al món de la pastisseria?
Escolta, mare, escolta, ten en compte una altra cosa, eh?
Sí, a veure.
El secret no t'ho podem prendre perquè ni ella i jo, avui en dia ja no són aquelles cuines d'abans,
que hi havia la cuina econòmica, que podies fer pasta i això.
Avui en dia ja, amb això del gas, el que sigui, ja no.
Ara la gent ja...
Ara...
Explica'n algun secret.
Explica'n quantes classes, més o menys, de coques feu.
Doncs n'hi ha quatre o cinc.
Jo, enguany, he fet de xocolata també, de crema cremada per dintre,
que la gent, gràcies a Déu, molta m'ha felicitat.
Jo sóc un que l'he tastat.
Gràcies.
Molt bé.
Així era.
Així.
Llavors ja pot parlar amb propietat, David, eh?
Ja pot parlar amb propietat.
És que no l'hauria portat si no tingués confiança.
Veus?
Bona propaganda que em fa.
I, bueno, n'hi ha de cabell, de mazzapà...
Bueno, n'hi ha del que se vulgui, però que...
sí que... està bé.
A la gent li agrada.
Però són molt caprichosos, Antonio, a l'hora de triar a la coca de Sant Joan,
o ens deixem emportar molt per les tradicions.
Jo que dius, mira, si hi ha això que és excepcional, l'agafem,
però a mi m'agrada la de fruita, o m'agrada més la de pinyons,
o la de cabell d'àngel, per allò de sempre, no? De tota la vida.
Sí que n'hi ha.
de, sobretot, de mazzapà amb pinyons i sucre.
I moltes persones volen la tradicional, la de mazzapà o de cabell.
Perquè potser ens hem acostumat a això, no?
Clar.
Però quan jo comento, per exemple,
tasti la de crema cremada,
se l'emporten tan bé.
Ja estan venuts.
És veritat que se venen moltes, però moltíssimes.
i, a més a més, si estan tan bones, ja acabem de fer.
Sí que estan bones, que l'avi Ramon ja l'ha tastat, aquesta.
Sí, sí, sí.
O per això, si no, no portaria ni parlaríem, no?
No, clar.
Després saps què passa, també?
Digui, l'avi.
Per exemple, moltes dones i molta gent,
ai, és que això engreixa, engreixa d'això.
Però llavors hi ha...
Però és una nit, tampoc és allò que dius.
No, no, però escolta, hi ha una excusa a la vida.
Somos hi ha una excusa.
que potser li encarreguen a la senyora o a qui sigui,
després porta una coca.
Si porta una coca d'això.
Quan arriba allí i...
Ai, i aquesta, d'aquest?
És d'això.
Ah, deu ser bona, no?
A mi sap què?
Me l'emporto.
Va ser una excusa, no?
I així va tastant-ne, va tastant-ne i va...
Home...
De una manera d'anar tastant les diferents coques que hi ha.
I és convenient, eh? Perquè...
Passa com mala vida.
I, avi, i després tenim...
Em perdó, eh?
Després tenim aquella cosa...
Ai, a mi no me convindria, però mira,
talla'm un trosset aquells petitets de mig quilo.
Sí, sí, sí.
I acabes menjant un tross gran, eh?
Jo aquest any he agafat algunes coques i les he tallat perquè la gent les provi.
Clar.
No, no, no, és que...
I picaven, eh? Picaven bastant.
Escolta, una cosa.
Si fas això...
Sí.
És un consell, no?
Ui.
Quan ho facis, no anuncis el dia que tens aquesta propaganda.
No.
Perquè llavors resultarà que hi ha tanta gent a provar-la, eh?
No guanyaré.
Ara està al fons, anar fent-ne per què d'això.
Perquè hi ha vegades, que ho explico aquí per la televisió,
quan hi ha aquest pica-piques, jo m'he de assenyalar la mà
per saber quina mà és la meva quan agafo una cosa.
Perquè hi ha tantes mans...
Sí, no, ja...
Vaja.
No, però escolta, no.
Això és bo, eh?
Això és bo que tu un dia digues,
ara vaig a fer un tipus de cosa.
I, doncs, a tal hora, estan convidats, doncs, els clients o el que sigui.
I és bo, també.
Perquè a vegades un no gosa comprar una cosa perquè penses
no sé si m'agradarà, no m'agradarà, com és, etc.
No, però és bo, això, saps?
És bo de provar-ho.
Sí, però jo el que agafo és...
Primer, ho tasto jo.
Si m'agrada, li dono a més persona.
i després se pon, se fica a la venta, diguem.
Això és el que faig.
O sigui, ja tens...
Tu fas igual que els romans, no?
Que tenien un que els hi provava el menjar perquè no els hi enveranessin.
Home, això és diferent, avi.
Això és molt diferent, home.
No, no, jo he fet...
Com que Tarragona som romans, eh?
Seguint tradicions d'aquestes,
doncs ell ja fa una cosa d'aquestes.
El que ell no ho fa, ell s'ha assegut que és bo.
Home, segur, segur.
No ho asseguríssim.
Però l'excusa que d'això...
A veure, provaré aquest.
Ai, sí que és bo.
I aquest altre?
Com és aquest altre?
I resulta que ja ha sopat.
Jo no, però estic una miqueta gras.
Grasoneta estic.
O sigui que...
No, però escolta, no.
Hi ha molta gent que és veritat, avi.
I després també depèn de quin lloc vagis,
que es porten al túper.
Sí, sí, sí.
No s'han trobat?
Sí, sí, sí.
I dius, a veure, però que només és per tastar,
que només és per agafar el trosset.
Sí, sí, sí.
Que veus que està allà volcant...
Sí, sí, sí.
I dius, per l'amor de Déu.
Què és això?
Que ho volen per tota la setmana?
No, no, no.
Està només per tastar.
I això...
Per això són coses molt puntuals, eh?
I això saps què passa?
Que molts llocs abans feien pica-piques
i coses d'aquestes,
que ara ja, segons com,
només hi ha una copa de cama.
I llavors diu, ah, sense menjar...
Escolta,
La copa és que vagis brindant,
vagis parlant,
vagis bevent.
I tant.
O sigui, que es confonen a vegades les coses.
Clar.
No és un...
Doncs tu fas bé de dir-ho
perquè, escolta'm,
no et trobaràs algun dia
a la pastisseria
que entrarà algú.
A veure, què hi ha algú de prova?
Doncs mira, ja ho saps, no?
Si n'hi ha...
O sigui que tu, oficialment aquí,
convides les persones que vulguin provar el que tu fas,
tu els convides a que vinguin a provar el que fas tu.
I tant.
Clar, sí.
Veus quina...
Però fem una cosa,
anem a parlar d'antecedents, avi,
que ens digui l'Antonio,
quant fa que es dedica al món de la pastisseria?
Sí.
I també una miqueta,
per què va triar aquest ram de la pastisseria?
Si era una cosa que li ve de família, potser?
O una cosa que a ell ja l'agradava fa temps?
Sílvia, mira, no.
Això no.
Jo vaig acabar el col·legi i vaig començar amb el Rion,
el Rion Tomàs, de tota la vida.
Sí, sí.
I em va agradar molt l'ofici,
perquè el senyor, a part que me l'estimava molt,
sempre ha sigut com un segon pare per mi.
I el senyor me va ensenyar molt bé.
Doncs jo vaig continuar amb ell,
però vam tindre la mala sort que ja no està amb nosaltres,
se'n va quedar el senyor Jimeno i jo vaig continuar.
Però tenia 13 anys.
Quan vaig començar, vaig començar amb 13 anys.
I bueno, ara me trobo que és meu.
Allò és meu.
No, no, i a més que tu has treballat.
T'ho han regalat, al contrari.
No, no.
I que allò que dius,
hauràs vist com ha canviat el món de la pastisseria en tots aquests anys?
que moltes vegades, jo abans feia allò de la part més clàssica,
però clar, la gent també demana moltes coses que van sorgint de tant en tant
i també us heu de posar al dia, no?
Ah, no, sí, de tota...
Sí, perquè sempre hi ha un pastisser que, per exemple, et diu,
mira, això se fa així, així, així, i l'agafes...
Igual no a la primera, perquè no soc tant d'això,
però a la segona o la tercera vegada ja me surt.
i, bueno, i se va provant, i provant, provant...
Jo t'ho dic perquè ara, no sé si, segur que ho saps,
que hi ha un munt de programes ara que dediquen al món de la pastisseria,
al món del fondant,
que sembla que s'hagi descobert l'or a través del fondant...
Ja, però no és això.
No, m'imagino, m'imagino, perquè, clar, és allò que dius,
mira, millor, potser no ho fas sencer,
però algun detallet o alguna cosa et demanen de dir, doncs fes-m'ho això.
Sí, això sí, però jo el que no faig són...
N'hi ha tardes de fotos.
I això sí que no ho puc fer, perquè...
Les revistes de dones que els interessa que la gent surti en això,
fotos, i t'expliquen com has de fer,
i llavors digues, si haguessis de fer, com diu aquí, a què sortiria?
Sí, no, però...
Hi ha la professió, hi ha...
Això que és curiós, perquè hi ha moltes coses que jo recordo,
que la gent, abans primer les àvies, i després les mares, i a vegades els fills,
es feien una sèrie de pastes als pobles, principalment,
que ho feien i porteu al forn.
Però hi havia hasta aquella miqueta de picabaralla,
de saber el secret d'una madalena, segons el que com, canviava.
Segons el cook ràpid, segons com d'això ja canviava.
I aquí vine la lluita de...
Perquè ara els pastissers ja també tenen un molt avantatge, és la presentació.
Clar.
Avui dia els pastissers teniu la presentació que poseu una sèrie de coses,
hi ha unes filigranes, i dius d'això.
però és que llavors hi ha aquelles pastes i aquelles coses, veient-les, hi ha, hi ha.
Te regalimes, eh, te regalimes.
Saps com vull dir?
Clar.
I ara, clar, vosaltres teniu aquest avantatge,
que poseu l'operador, però amb uns adornos i una sèrie de coses,
que llavors diu, sí, però llavors és qüestió de tastar-les,
perquè passa com a la vida.
L'apariència és una cosa i la realitat n'és una altra.
Sí, és veritat.
Què passa llavors?
Mira, l'altre dia és curiós.
Una cosa que feia temps que jo no havia vist i recordava de quan jo...
Els guapos.
Un guapo.
Ah, sí, el del pastís que ha comentat.
Un guapo.
Dic, escolta, què és això?
Si això són...
Tasta'l.
Vols dir, bueno, vaig agafar, tastar...
Ostres!
Però, aparentment, semblava...
Aparentment semblava un xut.
Però, clar, llavors, la pasta del xut i la pasta del guapo tenia una altra consistència,
una altra reacció...
Ostres!
Això, saps com vull dir?
Sí, com jo era el cosí germà, per dir alguna cosa.
Era com si fos una novetat dintre les pastes que deixo.
Avi, una cosa és, el xut que va a fregir i el guapo va al fort.
Però és la mateixa pasta.
Sí, però la gràcia està...
És el mateix?
Sí, és el mateix, però el xut, diguem, és fregir i l'altre se fica de la fermentadora al forn.
Va, directament.
I, clar, la pasta queda d'una altra manera.
Clar, la presidència queda sense l'oli...
Té un altre cruixent, saps?
Té un altre...
Se fica crema, se fica...
Se fica...
Ho entens.
O nata, o...
Bueno...
I això, com que feia temps que no havia vist, va ser una novetat.
I, clar, el sentir el menjau, aquell cruixent a la boca, que diu que és del forn i del d'allò,
el xut, te se'n posen tot i això.
Però, clar, això que m'està dient avi, ho té l'Antonio a la seva botiga.
Sí.
Oh.
Home, António.
Ja.
Home, ja que has vingut, a l'amor de Déu.
Ja passaré un altre dia i jo t'invitaré molt.
Home, jo...
Si pot ser un guapo, feu el que sigui, eh?
Ja, ja, ja ho sé.
Sílvia, la cosa, la cosa té la seva explicació.
Sí.
Que ell m'ho ha dit.
Si hagués sapigut que havia de vindre...
Ja ho sé, ja ho sé.
Li comptava la broma.
Però que l'he trobat pel carrer i diguem, clar...
És que n'ha fet un segrest, amant-mada.
Sí, amant-mada.
Llavors podria anar a passar la pasta així, a buscar, que llavors ja el programa ja hauria passat.
Clar, clar.
No, no, no.
No, no, no.
No, ja ho tastaràs, ja.
Sí.
Estic segur que ja...
La setmana que ve puc vindre.
Ja està, avi, ja està.
Home, recorda'm, on estava la botiga?
On està la teva botiga, António?
Mira, saps on està Casa Figueres?
Al costat n'hi ha entre Casa Figueres i la sabateria que n'hi ha, que és molt bona.
Diguem, és una botiga de sabates de nen.
I entre...
És un portal que n'hi ha, és un dobrador.
Ah, molt bé.
A la botiga és un aparador gran a fora del carrer.
Val.
Però l'entrada és el racó.
Ah.
És la porteta.
Això.
És la porteta que està...
Clar, dius aquí una porteta...
Ah, però quan descobreixes el que hi ha dins és el tresor, no?
Està dintre.
Sí.
Algo així.
No, escolta, que a vegades has de trobar-te, esperar-te a fora que surti algú per poder entrar.
Per això.
Per això.
I segurament jo em estava imaginant ara de cara a la nit de Sant Joan les comandes
i la gent fent cua a fora per poder agafar-les.
Seguríssim.
Abans sí, ara no tant.
No tant.
Heu notat vosaltres també en un any la crisi?
Sí, sí que es nota.
La veritat és que ha canviat una miqueta, però sí que es nota.
I ara saps que passa molta gent més i ja et gastes amb coets.
No ho cregui, avi, que també ha anat molt fruixet en guany, eh?
Sí, sí, però...
Dèiem que també molt fruixet, molt fruixet.
Hi ha ofertes perquè fan ofertes.
Jo vaig veure una oferta que si compraves i t'adavan cama.
O sigui...
A veure, a veure, espera, espera.
Esperi, esperi, avi.
Esperi, què m'està dient?
Que compraves una sèrie de coets i et regalaves una ampolla de cava?
Segons el cas tu que feies...
Home, els pares allà...
No dic perquè els pensis que faig propaganda.
I els crius més.
Segons el cas tu que feies, et donaven una copa, una botiga de cava.
Vull dir que la picardia i picaresca...
Però això què és?
Home, els pares contentíssims.
Continuo dient, eh?
Els pares dius, mira, nen, vosaltres aneu allà en sapatars,
que nosaltres anem a la convidada, no?
Ja, però...
Vull dir que la picaresca...
Ara, l'avantatge que tens, per exemple,
és que si, per exemple, ara, no vens com tant, però si tens qualitat...
Sí, sí.
Si tens qualitat, no baixes.
És el més important.
Clar.
Sí que és veritat.
L'important és això.
A veure...
Antonio, tu te deus trobar que molta gent no ha vist el que està comentant,
que hi ha molta gent que és fidel.
Sí, que és veritat.
I d'un any per l'altre repeteixen, repeteixen.
Quan tenen un aniversari, qualsevol història, sempre van a caure a casa teva, no?
Això també.
És això.
Saps que passa, també, que cada cosa té el seu.
Llavors també hi ha l'altra...
Perquè ara tot diem tot coques, coques.
Però llavors hi ha una cosa que ells tens tot l'any,
que és el pastís.
Clar.
Oh, que bo.
Les tardes.
El pastís, si tens gràcia en fer un pastís,
o diferents tipus de pastís, saps que passa que hi ha molta gent...
Escolta, vull un pastís com aquell.
Això vol dir algo.
Com i tant.
Vull un pastís com aquell que vaig prendre.
Com aquell, però si pot ser, saps, vull dir,
i la gent com que hi ha la confiança...
Va ser una mica de crema cremada.
Com que hi ha.
Uuu, la crema cremada a dins, avi.
Uuu.
Escolta, jo em vaig trobar...
Si és una altra cosa ja, eh?
Jo em vaig trobar un dia amb un compromís,
que jo, que és pobra de mi, jo com que volia un pastís,
però dic, escolta, em dic, aconsella'm tu.
I quan va ser l'hora de restar, me van preguntar, on l'has comprat?
Veus?
Veus?
Això parla molt de la persona que va darrere del pastís,
o la persona que l'ha feta, no?, amb el carinyo.
A més, a més, Antonio, tu que estàs allà, segurament que es nota, no?
Sí, que es nota.
Que dius, no sé com ha passat, però han sortit, per exemple, els guapos,
han sortit tots.
I dius, ui, mare, no m'ha quedat ni un.
Què ha passat avui?
Ja, però mira, les tartes, depèn com les facis.
Si...
A veure, hi ha molta gent que diu,
què me faries una tarta?
Quan trigaries?
Per exemple, si tenen pressa.
Dic, en un quart d'hora està feta la tarta.
I te diuen, en un quart d'hora, impossible.
No, no és impossible.
És, tal com te dic, en un quart d'hora està feta de sobres,
perquè és calentar la pala.
Mentre se calenta la pala, se...
Va ser la massa i vas acabar ja.
Se prepara i tot això.
I sí que se pot.
I de què? De yema, de yema.
Xocolata, xocolata.
Crema cremada.
Jo m'he acostumat a ficar...
perquè abans el meu jefe ficava yema per dintre i per fora.
Jo m'he acostumat a ficar per dintre crema.
És més suau.
Però la cremo encara millor.
Que amb la sucre, no?
Sí.
Agrada més.
Sí.
I per fora de lo que vulguen.
De xocolata, de yema, de lo que vulguen.
Però, escolta, estava molt bona.
Ja passaré...
I me la fas igual.
Imagina't.
I me la fas igual, eh?
Això és molt important.
Sí.
Sí, és veritat.
Això que dius...
No, no, me conformo.
És que no vull saber res més de n'altres més.
No, perquè...
Deixa-me-la així, que ja vaig tromfar així, no?
Sí, però és que...
Jo li comento...
Se pot fer d'una altra manera, de xocolata...
O és que és molt empalagós.
No és molt empalagós.
Segurament que depèn de les quantitats i depèn.
Clar, però si la fas justeta i la fas amb la part que ha de ser...
Sí, però...
Ha de quedar boníssima.
amb xocolata.
Ah.
Perquè...
Si agafes...
Hi ha diverses classes de xocolata.
I si hi fiques bo, xocolata bo, ni és empalagós ni res.
Perquè...
A mi m'han ensenyat molt bé, gràcies a Déu, un senyor pastissa que n'hi ha, i agafa, fa trufa, igual que és la trufa, nata amb xocolata i canela fina, diguem.
A mi, ens estàs posant les dents així, eh?
Llargues, llargues, llargues avui, eh?
I ja que és hora d'anar a berenar, Déu-n'hi-do.
Ara jo, hi ha una cosa, per exemple, que voldria dir referent als pastissers de Tarragona, eh?
Tarragona és una capital que sempre ha tingut fama de pastissers.
Vull dir, a Tarragona hi ha hagut grans pastissers, i encara hi són.
Sí, i tant.
Ara, el que hi ha una cosa que, per exemple, diran, avui fa propaganda de l'Antonio.
Jo sempre he dit a Tarragona, i ho dic sempre, que si algú convé alguna cosa de l'avi, l'avi està obert a tot, en companyia de la Sílvia i això.
Jo, com que coincidit, que he tingut la sort d'aquests dies de Sant Joan, doncs m'he trobat en aquest cas, i com que vaig trobar-me amb l'Antonio, doncs he posat l'Antonio que parli de pastisseria.
Ara, els altres, doncs mira, si algú no ha dit res, el que sigui, jo no he d'anar darrere ni d'allòs.
Jo m'ho ofereixo, i amb ell, doncs no he anat, o sigui que he sigut jo, que m'ha fet gràcia el sistema, la manera de la cosa, i aquesta cosa tan simple de l'Antonio,
doncs mira, vindre aquí i fer passar un rato i que ens expliqui, perquè molta gent de tu segur que avui han après, han vist i saben moltes coses.
A Tarragona, a vegades ens trobem amb això, parlem de fora, que hi ha aquí, que hem anat allà, que si jo no he coprat això, que si... No.
A vegades aquí tenim racons, com passa amb tu, que no és una pastelida de gran escaparat, però està en un lloc que hi ha un racó, que la gent saben, que a vegades passa el que sigui,
i a vegades hi ha gent que tenen el raconet, és on hi ha l'obó, no, Magadet?
Clar.
Doncs tu estàs amb un raconet, que també hi tens l'obó, com a pastisseria.
Clar que sí.
I tant.
Doncs sí, avui, sí.
I fem una cosa, a veure, que si algú vol venir, com hem fet amb el senyor Antonio, que vinguin, que sigui Antonio, i que puguin expressar-se i puguin comentar.
Per això el cap i a la fi, això és a la ràdio de la ciutat, i pertany als ciutadans, no?
Sí, l'avi...
Si volen parlar, doncs aquí tenim els micròfons.
L'avi és com això, per mi els altres com a nets, doncs qui vulgui vindre, sigui qui sigui, del que sigui, de la pastisseria, del que sigui, sigui de roba, sigui del que sigui, no?
Però avui m'ha agradat molt que m'ha portat Antonio, i a més a més que és una persona que fa molts anys que ens coneixem,
que no hem coincidit molt sovint, darrerament, perquè els camins s'han anat fent, però que m'ha fet molta il·lusió.
Jo explicaré el perquet d'avui.
A Sant Joan, ahir, ens trobem que també al rededor hi ha hagut molts petards, no els que vénen.
No ho dirà per mi, això de petards. No, no, ha de sortir d'aquest estudi, eh? No m'abusqui la boca, eh?
Hi ha molts petards, petards, que estan ben situats, i que estan com estan, i passa el que passa, i he pensat, a més de parlar d'aquests petards, millor parlar de coses dolces.
Podríem parlar de coques i de pastissos.
Molt bé.
Endolcem una miqueta.
Però però tenim, quan poses a la televisió i llegeixes, que veus cada petard, que dius, que hi són tot l'any.
Sí.
Perquè no és que siguin per sentit.
I després, quan fa la pirotècnia en general...
Entens com ho dir?
Que són tot l'any, eh?
I llavors els almenys portar una cosa dolça, una cosa, doncs, que endolci la vida.
Clar.
I avui l'Antonio ens ha...
L'hi compro.
L'hi compro.
Una miqueta.
Una miqueta.
L'hi compro.
L'hi compro.
M'encanta, eh?
M'encanta.
L'avi sempre...
No, hòstia, no dic res.
Ui.
No dic res.
Deixi, deixi.
Antonio, moltes, moltes, moltes gràcies per haver vingut.
Igualment.
Avi, que ara esperem la setmana vinent.
Això esperem.
Eh?
I si tu tens alguna novetat...
Doncs això que vingui, que ens el triqui, vinga.
Ara pensant...
Ai, no em vaig a escullar.
Aquí està més que convidat.
I tant.
Gràcies.
Aquí estàs convidat per quan vulguis.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.


Gràcies.


Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.

Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.