Tarragona Ràdio
A més, com sabem que la cosa està difícil, aprofita aquesta oferta.
Menú especial de cap de setmana per dues persones amb amanida, dues pizzes i begudes, per sols 20 euros.
Restaurant Pizzeria Carl Peter. Et sorprendrà.
I aquestes setmanes tothom nosaltres a Pizzeria Carl Peter.
A més, és una gent que ens estimem, tu ja ho saps que especialment hi tenim ja amb nosaltres via telefònica el seu propietari, el Peter Martínez.
Peter, bona tarda.
Hola, bona tarda, gràcies a tots.
Com estàs?
Mira que trobàvem a faltar, eh? Que et sàpiguis que trobàvem a faltar.
Diguem, hem de parlar amb el Peter, això ho hem de tornar a fer, això no pot ser.
Me sembla estupendo.
Pizzer, a veure, a veure, que fa poquet que escoltàvem aquí a Tarragona Ràdio que estàvem amb l'etapa alta, que tenia molts dijous revolucionats a la part alta, a més a més en aquell primer aniversari, ja s'han entregat els premis, ja s'ha fet tot, però continueu fent de tant en tant alguna coseta, no, al respecte?
Sí, sí, bueno, vam fer ja el sorteig, això es va fer el macro, allà vam tindre la visita d'algun de la gent que va fer la ruta, vam estar allà amb el tema del sorteig, i bueno, pues sí, sí, ja hem sortejat el viatge.
Ja ho ha estat tot dia regalat i més que donat, no?
Sí, sí, sí, la gent està a la mar de contenta, a nivell anecdòtic, pues bueno, podíem dir que la gent va quedar sorpresa perquè encara que tot això s'estava fent d'una forma, diguem-ne, oficial i seriosa,
Sí. Tenien por de que a veure si tot això era una camama o si era una cosa que s'havíem tret nosaltres de la mània, no?
Ah, que dius! Sí, bueno, la gent és així una mica... Som malpensats per naturalesa, això és veritat, això és veritat i no tindria què ser, no?
Sí, molt contents i la gent molt bé, molt bé, al final va ser una cosa ben maca i vam estar bastant dels restauradors que estàvem a la rotapa, altres no vam poder estar perquè va ser un horari una mica complicat,
però, clar, perquè la gent pogués estar allà vam haver de fer a les 12 del migdia i llavors, clar, hi havia moltes dels restauradors que tenien d'estar davant dels seus fogons per fer la feina i poder obrir al migdia, no?
No, no, m'imagino. A més, Peter, si et serveix, a nosaltres també vam estar en col·laboració fa pocs dies amb una agència de viatges i vam regalar un viatge també a Mèxic.
Sí.
I hi havia moltíssima gent que a la pròpia agència li deien, però això és veritat? Esteu donant aquest viatge?
O sigui, la gent com que té aquest puntet de credulitat, o d'incredulitat seria, no?, i que no s'acaba de creure que les coses poden arribar a les seves mans.
Jo no sé si els hi deu passar també el mateix cada vegada que diem, no, no, que sí que és veritat que estem regalant un sopar per a dues persones, que no me'l quedo ni jo ni el Peter, que és per a vosaltres.
I per això potser tenen aquest puntet de dir, doncs no m'atreveixo o no acabo de trucar a la ràdio o no acabo de participar, no?
Sí, sí. Bueno, a veure, això que t'acabo de comentar ha sigut un comentari que...
Sí, sí, puntual, no?
Sí, que va sortir puntual perquè deia...
Però ja, però jo no ho tenia clar, això, que fos veritat.
Deia, dona, si nosaltres estem fent això, tenim un follet que podeu anar a tot el restaurant.
Nosaltres no podem pensar que això ho fem per prendre el pèl a ningú, que llavors quedia molt malament, no?
No, i a més a més t'estàs jugant al teu prestigi com a restaurador, no?
Tots, clar.
En el sentit aquest, no? I de tota la gent que està involucrada en el tema, clar.
Sí, sí.
A més, això és el que diem sempre, no?
La gent està... veu les coses, però moltes vegades està reàcia, com deies tu, a participar o el que sigui,
perquè a veure si m'estan prenent el pèl, no?
I en el nostre cas, però, som gent seriosa, i això ho tenim molt clar, i el que teníem de fer s'ha fet.
El macro va posar, perquè va posar allà una vitrina amb tots els productes, i déu-n'hi-do a la persona que li va tocar la compra de macro, també.
Ani, anava a dir-te, i la de les ampolles de vi, eh?, que m'han dit que era magnífic, eh?, allò.
Lo de les ampolles de vi, me van fer un comentari l'altre dia, el Rafa, del restaurant Ares.
Sí, què va passar? Què t'ha de dir?
Què t'ha de dir? Que resulta que a qui li ha tocat les botelles de vi, és un xiquet que allò del vi ni fu ni fa.
Què dius? Home, però potser a partir d'ara hem descobert que pot ser un gran anòleg.
No, no, però ja li va dir al seu sogre que no patigués, que ja s'encarregarà ell de fer la feina.
A nivell de d'edictòtica, em va dir això, però diu, sí, sí, però estava allà el sogre, va dir, no, tu tranquil, que ja m'encargaré jo de este trabajo.
Veus, és que, mira, jo ho comentava perquè un dels oients que ens va trucar, i per això em va ser un gent d'aquí de casa nostra,
que ens va dir, no, no, si hi ha el sorteig, ja el van fer, ja ho tenen tot més que repartir,
i jo vaig pensar, dic, home, aquella gent, la persona que li van tocar la cent i pico ampolles de vi,
jo crec, dic, es podria muntar una bodega tranquil·lament, eh?
Sí o no, Peter?
Aquest xiquet, aquest xiquet podrà quedar bé amb els seus amics, però, vamos, de conya,
perquè, ja veus, si a mi no li agrada el vi, i avui li regala una botelleta a un amic,
de mà li regala una altra, hòstia, tindrà tots els seus amics més contents,
i el sogre també, clar, i el sogre no vegis...
I, a més a més, sabent-hi, ja li dius, home, porta, no partius una, porta'n dues, no?
Vinga, que t'ajudarem a acabar-ho, home, no t'amoïnis, no t'amoïnis, que feina em farem.
Que no es faran malbé, no?
Això, això, que no et caducaran a casa, eh? No et preocupis.
Doncs me n'alegro molt que hagi anat tan bé, Peter,
segurament que després d'aquesta experiència, de cara més endavant,
no s'ha de celebrar, si pot ser, el segon, el tercer i els que convinguin d'aniversaris, no?
Perquè això ha de continuar brullant.
Sí, no, ara el que farem serà mantenint, com sempre, els dijous, de 8 a 10,
l'etapa, que també seguirà sent lliure.
Ah, molt bé.
Sí, saps què passa? Que, clar, com tenim el tema de les tapes per Tarragona,
que es tindrà de fer ara, llavors, clar, nosaltres tenim la rotapa,
que són tots els dijous, però quan fas-ho de l'etapa, el tema de Tarragona,
aquí el que hi ha és que en aquells dies determinats,
doncs que la gent recorre tots els restaurants que són,
o bars i restaurants, que estan dintre de la ruta, no?
I, clar, nosaltres en aquell moment baixem el ritme perquè, clar,
la gent va a fer la ruta de tapes per Tarragona.
Llavors, nosaltres, per no inferir, i tampoc perquè no obligar a la gent,
dels que estem aquí, el tema de la rotapa,
es vegin obligats a fer qualsevol cosa,
hem dit, mira, fem un altre trimestre de lliure,
i quan s'acabi el trimestre sorprendrem a la gent, d'alguna manera.
No sabem ben bé el que farem, però tenim pensat fer alguna cosa
per la gent que ha sigut una mica fidel durant aquests altres tres mesos
que estarem ara, i que en un moment determinat,
doncs, se'ns ocorrerà alguna cosa.
No ho tenim gaire clar, però alguna cosa sortirà...
Alguna cosa farem, no?
Sí.
Alguna cosa farem.
Sí, sí, sí.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Però fem una cosa, si et sembla,
Peter, parlem del restaurant Pizzeria Calpiter,
la gent que ara mateix ens estigui sentint,
què ens oferiu?
Quins són els preus que ara mateix tenim?
Quins són els plats especials i superiors que tenim
si ens apropem al carrer Cos,
el vau número 8 de la nostra ciutat?
Bé, doncs ara ja, en aquest moment,
nosaltres, com ja sabeu, tenim un menú que és un menú diari
d'entre setmana, que és per anar a fer feina,
llavors és un menú molt ajustadet en quant a preu,
i el tema de qualitat ja no en parlem,
perquè nosaltres sempre estem parlant de productes de primera qualitat,
però el que no fem és un menú molt carregat,
més que res perquè la gent quan surt d'aquí
té d'anar a treballar,
llavors si fas un menú d'aquests que la gent surt
o pit per a ment plena,
doncs quan arriben a la feina s'adormen,
no hi ha manera de treballar,
i lo dient que estigui, llavors hem fet...
Això vol dir que us ha passat més d'una vegada,
que us ho han comentat, no?
És que, Peter, sortim d'aquí tan bé, tan bé...
No, no, jo això ho vaig fer amb una dietista,
o sigui, jo tinc una amiga que és dietista,
llavors vam plantejar un menú o unes certes calories
que ens permet, doncs allò,
que surtis d'aquí,
més a més ho has de menjar una mica ràpid,
que surtis d'aquí,
que puguis menjar amb aquest impàs horari
que tu tens per poder anar una altra vegada a la feina,
i que no et sentis plena,
però que a la mateixa hora
estiguis bé per poder treballar, m'entens?
I llavors, doncs ja, això ho vam parlar amb ella,
vam fer, doncs bueno,
sempre tenim, perquè s'entenguem,
sempre tenim alguna cosa de verdureta,
sempre tenim algo de hidratos,
sempre tenim cars,
tenim aus, tenim peix, tenim ous,
i sempre presentat d'una manera diferent,
perquè no t'avorreixis de vindre a aquell lloc.
El dimecres al Peter hi ha macarrons a la Bolognesa.
Uau!
No, no, perquè, sí,
perquè això és el que no volem fer,
o sigui, no volem que un comensal que vingui aquí
que sigui un comercial que ve de fora
i que ve a Tarragona als dimecres,
per dir-ho d'alguna manera,
i que el dimecres, per lo que sigui,
descobreix el restaurant de Cal Peter.
Hòstia, que ben que he comidó hoy,
però que vingui el dimecres de la setmana que ve
i es torni a trobar el mateix,
i que vingui l'altre dimecres
i es torni a trobar el mateix,
sempre macarrons a la Bolognesa,
o sempre ous ferrats amb bacon,
perquè el dimecres toca ous ferrats amb bacon o macarrons.
Veus?
I això no ho volem fer.
Clar, clar, clar.
Això no ho volem fer,
llavors sempre menjaràs pasta,
però avui serà la Bolognesa
i el dimecres de la setmana que serà la marinera
i l'altre dimecres serà,
doncs, jo què sé, el peso.
Home, però això va molt bé també, Peter,
perquè a més a més ens fa que el nostre gust
s'obri a noves possibilitats,
que moltes vegades, sense voler,
ens tanquem amb quatre cosetes que coneixem
i després no li donem l'oportunitat a coses
que després segur que formen part ja dels nostres plats preferits.
Clar, sí, sí,
però la jugada és aquesta.
Justament el que no volem és avorrir el senyor aquell
que cada dimecres no vindrà aquí a Tarragona a treballar,
o, per exemple, a la gent que ja em ve més o menys a diari,
o dia sí, dia no,
depenent de les situacions de la seva feina,
i que, clar, que no sigui que menti sempre el mateix,
que sí que per molt que t'agradi,
però al final acabes dient,
ostres, estic ja de la Bolognesa fins als nasos, no?
Però, Peter...
Has de donar alternatives perquè aquesta persona,
quan vingui, es trobi a gust,
menti el que li agradi
i que no sigui repetitiu.
Però ara va dir-te que això també és un gran maldecap per tu.
I tant.
Perquè sempre s'ha d'anar buscant coses noves,
sempre s'ha d'anar mouent,
sempre s'ha d'anar fins i tot...
Jo que dius, mira, això ja ho tinc,
però encara ho vull perfeccionar encara una miqueta més, no?
Sí, sí, bueno,
el que nosaltres hem decidit al final,
després de fer moltes proves,
és que el que nosaltres fem a casa nostra
és menjar casolà.
Molt bé.
I llavors, com és el menjar casolà?
Si tu vens a menjar-te una de les meves sopetes,
és la sopeta que te farà la mama a casa.
Clar, i si tu vens a menjar-te uns canelons,
és els canelons de la iaia Teresina,
que la tinc aquí dalt, que és la meva sobra.
Clar, i la laçanya és el mateix.
Vull dir, nosaltres fem-ho de la tieta Remei
i fem-ho que feia la Chacha Maria
i llavors totes aquestes cosetes
que nosaltres fem a diari és un menú casolà.
I que nosaltres ho transporem també
cara el dissabte i el diumenge.
El diumenge fem el mateix
que fem uns menús de migdia
que són molt complets
i que serveix perquè la gent
pugui després petar una mica la xerrada.
la gent aquesta que ve de fora, de Tarragona,
que no coneix Tarragona i que arriba aquí,
dius, podem anar, a veure, què trobem per aquí?
I llavors, quan veu la carta,
veu el que nosaltres li posem,
que tens uns peus de porc amb cargols
o un conill amb cargols
o una vedella amb bolets.
Tot això és una mica el que crida l'atenció, no?
I llavors, quan seuen a taula,
t'ho agraeixen.
Això és el que mengem a casa
i això estem la mar de bé,
perquè estem menjant com si estiguéssim a casa.
I llavors això és el que és interessant per nosaltres.
I això no té preu, eh, Peter?
Que jo crec que hi ha molts llocs que presumeixen d'això,
però tu ho pots dir amb la boca ben plena
i que, a més a més,
sabent que és el que hi ha a casa teva, no?
Sí, sí, ho saps, ho saps.
Nosaltres hem volgut fer-ho així
i ho estem aconseguint
i, per sort, a la gent li agrada
i, bueno, és un dels secrets
que nosaltres hem, d'alguna manera, entre cometes,
hem buscat perquè la gent estigui contenta.
Llavors, jo igual tinc el divendres a la nit
i el dissabte a la nit
un menjador de gent jove,
de gent jove que ve a la pizzeria
a menjar els plats típics de sempre,
la meva calzona, les meves pizzas, les meves carbs...
Però després tinc uns migdies
que veus que ve el llaio amb el fill i amb els nets.
Amb la qual cosa, això també, per nosaltres,
és una cosa que ens fa gràcia
perquè veiem en un moment determinat
que hem arribat a tot el...
a tot el... diguem-ne, a tot el vano.
A totes les generacions, no?
Sí, sí, sí.
La veritat és que sí, clar.
I per això ens agrada la idea
que tenim aquestes opcions, no?
Llavors, el vano se'ns fa llarg
i per això, doncs, bueno,
suposo que hem complert 25 anys aquí
amb la porta oberta
i per això suposo que és
perquè seguim mantenint una mica
el nivell de cuina que tenim
des de fa, doncs, això, 25 anys.
I el que us queda, eh, Píter?
I el que us queda, que us amiguis.
A mi ja em sembla bé.
O sigui, el que passa és que potser,
no sé si una mica una loteria
o els cegos o allò que em toqués alguna cosa,
llavors, per poder dir, bueno, sabeu què?
A veure, deixo el Píter perquè algú vingui,
s'ho quedi i faci la mateixa feina,
jo li ensenyaré,
però jo ja podia anar a descansar i tot ja una mica, eh?
Píter, home, si vols que te toqui la grossa,
Píter, jo te recomano que passes un dia per aquí,
per Tarragona Ràdio,
que si és perquè te toqui alguna cosa,
ja ho sé, ja farem un esforç.
No, no, a veure,
a veure, la il·lusió crec que totes la tindrem,
ja ho sé, ja ho sé que també te toca descansar,
que portes treballant molts anys,
però, Píter, què faríem sense tu?
No, no, eh, no, ni tu plantegis, eh?
No, no us dejes, Píter.
Me quedaré un ratito, home.
Només una estoneta, eh, només una estoneta.
Mira, allò ho comentava fa,
que fa dos o tres dies,
quan tornàvem a estar amb vosaltres,
aquí en el restaurant,
i jo li deia, dic,
és que jo crec, des que tinc memòria,
que recordo el Píter treballant a la pizzeria.
Sí, sí, sí.
Potser una miqueta dos centímetres més avall
o un metre més amunt,
però que estaves en aquella zona
que sempre has estat,
que saps del que parles, del que tractes,
i que la gent la tractes bé
i per això fa tants anys que estàs.
Deus ser això, eh?
Sí, sí, no, no, seguríssim, Píter, seguríssim.
No tinc cap mena de dubte.
Però fem una cosa,
recomanes alguna de les cosetes?
Aquest cap de setmana tenim a la família a casa,
no hem decidit on anem a dinar,
al final ho fem a casa teva,
què ens recomanes?
Què farem aquest cap de setmana?
Aquest cap de setmana,
mira,
el que he estat parlant no fa gaire,
amb cuina,
llavors hem decidit que aquest cap de setmana
tenim conill amb cargols.
Oh!
Això són paraules vejors, eh?
Sí, i tant, i tant.
I tenim una vedella amb bolets,
que això també ho he comentat abans.
Sí?
Tenim una vedella,
sí, fem un rodó de vedella,
allò típic,
el que es fa sempre a casa,
amb bolets,
unes quantes patatetes,
quatre fresolets,
bueno, això és, bueno,
bocata cardinal, eh?
Bocata cardinal, eh?
i després, sí,
i després una de les històries
que nosaltres tenim
és que nosaltres fem cada diumenge fideuà.
Ah, molt bé!
Sí, la fideuà la tenim com un plat estrella.
D'acord.
I és perquè nosaltres,
mira, no sé per què,
li hem agafat el tranquillo
i surt sola.
Ai, molt bé!
I a la gent li encanta,
a més a més és una fideuà molt senzilleta,
no la vestim gaire,
però està molt bé de sabor
perquè li hem aconseguit
posar, doncs,
un caldó, doncs,
de peix que el fem nosaltres
i que està molt bé
i llavors, esclar,
a la gent li encanta.
Llavors, això és, diguem-ne,
el plató estrella, no?,
de la casa,
la fideuà del migdia.
Fantàstic.
Sí, i que per nosaltres,
per exemple,
que això no t'ho he dit,
nosaltres tenim un menú de mit,
que és un menú de quatre plats de primer
i de quatre plats de segon.
Sí.
I que sempre també tens
el que és la fideuà
i platets que anem canviant
perquè la gent també estigui
contenta de vindre una nit a sopar,
que també hi ha molta gent
que es queda fora de treballar
i que ha de quedar-se aquí a dormir,
i llavors,
per no menjar-se una pizza directament,
perquè a vegades dius,
hòstia, és que avui al migdia
he tingut de menjar,
de pressa m'he fotut una pizza
que estava molt bé,
però ara m'agradaria
menjar una altra cosa.
Ahà,
per obrir una miqueta més.
Això,
li fas un menú de nit
i també estan molt contents
per això,
que tenen unes alternatives
que també l'anem canviant.
el menú de nit
el canviem de setmana en setmana,
perquè ja no és el mateix,
no?,
que el migdia.
El canviem de setmana en setmana
i sempre tens quatre plats de primer
i quatre de segons
per poder triar
i normalment,
com la gent se queda
una o dues nits
els que treballen,
però sempre tenen
com que fer
un menú diferent
d'un dia a l'altre,
saps?
Peter,
pel que m'estàs dient,
ara te n'adones,
no?,
de per què fa molt de temps
que esteu treballant a Tarragona,
perquè us fixeu
en el que necessita
la gent
que ve a veure-us.
La gent necessita
una sèrie de qüestions
i allà esteu vosaltres
apuntant
precisament
tot el que es necessita
i de quina manera
es necessita,
no?
Sí,
bueno,
la idea és aquesta,
que la gent estigui contenta,
que quan entri per la porta
moltes vegades
no saps on entres,
però quan surts
per la porta
sàpigues,
dient,
bueno,
jo puc tornar aquí
perquè tal com m'han tractat
el que m'han posat a taula
i el que m'han cobrat
m'ha semblat correctíssim,
amb la qual cosa
jo demà puc tornar
tranquil·lament
sense,
o sigui,
sapiguent que no t'estan
prenent el pèl,
sinó que el que estan fent
ho estan fent
d'una forma
doncs honorable
i que tu veus
que efectivament
tu quan t'has tirat de taula
dius,
hem menjat bé,
he pagat un preu raonable
i la gent que hi ha aquí dintre,
doncs mira,
s'ha portat la mar de bé,
sí que se pot tornar
amb aquest local.
Doncs sí,
doncs sí,
ni més,
però ni més ni menys,
no podem explicar
d'una altra manera
i si no,
el Peter sempre ens organitza
alguna cosa.
I tant,
perquè com hi hagi
algun partit de futbol
d'aquells que són,
eh?
Bueno,
mira,
l'altre dia,
l'altre dia nena,
això estava de gom a gom,
no hi cabia amb tu.
No,
que et deia.
Sí,
la gent quan vol veure
el partidet,
ja saps trucar,
escolta,
que nosaltres som quatre,
nosaltres som set,
som nou,
i bueno,
comencem a girar taules
perquè la gent pugui veure
tots més o menys
el partit
amb tranquil·litat,
jo tinc aquí
la pantalla aquesta geganta,
la posem
i la gent,
doncs,
al·lucina.
Però,
Peter,
a veure,
a veure,
explica-m'ho.
O sigui,
tu a través,
perquè tot això ho veig
que ho mous molt
a través del Facebook.
I tant.
Que allà poses,
els amics,
la gent que et vulgui seguir,
tenen els amics
de Calpiter
a través del Facebook
que ja poden demanar
que és el nostre Peter,
el restaurant Pizzeria Calpiter
i que de tant en tant
dius,
mira,
que ve un partit d'aquests
forts,
un Barça-Madrid
o un...
I vosaltres
ho organitzeu,
ara esteu amb la Champions.
Exacte,
ara esteu amb la Champions,
és veritat,
que vau estar,
si no recordo malament,
va ser dimecres...
Que per cert
ens ha tocat un os,
eh?
Com que ens ha tocat un os?
Vaja,
el que ens ha tocat avui
és el Bayern,
o sigui que...
Ostres,
no ho havia seguit,
eh?
No,
ara m'enganxava
així despistada,
eh?
Dels quatre equips,
bueno,
al Madrid
li ha tocat
d'una perita
en dulce.
Sí o no?
El que passa
que, bueno,
tenen un problema
amb aquesta gent
que han jugat
i les dues vegades
que han jugat
han perdut,
el que passa
que estan crescuts
i potser aquesta vegada
sí que guanyaran,
no?
Però el Barça
és una final,
el Barça
és una final.
No, no,
jo crec que,
pel que estic veient
darrerament,
tenen moltes finals,
eh?
Sí,
no els hi estan posant
massa fàcil,
eh?
No sé què els està passant,
però massa fàcil
no els hi estan posant,
eh?
No, no,
que va,
que va,
que va.
Però bé,
el que dèiem,
que si algú ens està sentint
i si vol apuntar
amb aquestes nits
de futbol
i passió,
perquè seria això,
que l'únic que han de fer
és passar per allà
o, almenys,
primer trucar,
no?
Trucar,
i si tenen una pàgina
de feix,
que entrin
a la pàgina
d'Amics de Calpiter,
que demanin
entrar als amics,
els agafarem
i llavors
nosaltres sempre
donem informació,
però de tot,
eh?
O sigui,
a veure,
nosaltres igual
ara estem preparant
una cata
de cerveses.
Una cata de cerveses?
De cerveses.
Home,
sí, sí.
Molt bé,
i en què consisteix?
Bé,
nosaltres el que volem fer,
igual que si estan fent
allò,
ja fa temps immemorial,
cata de vins,
sí,
doncs nosaltres volem fer
una cata de cerveses,
però jo tinc una,
una carta de cerveses
bastant extensa.
Sí.
Hi ha molta gent
que li agrada la cervesa,
però que no té ocasió
de poder anar
a tastar
diferents cerveses
i que vingui
una persona,
un sommelier,
i que doni
les explicacions
de com se fa una cervesa,
quina classe de cerveses
n'hi ha,
per què es diuen
d'una manera
o per què es diuen
d'una altra,
per què tenen
un sabor determinat
i per què tenen
un altre,
i en fi,
totes aquestes historietes
que es fa amb el Vic
d'una forma,
d'alguna manera
entre cometes,
diguem,
d'una forma més
més quotidiana,
per dir-ho d'alguna manera.
Més per anar
a casa, no?
Sí,
ho volem fer
amb la cervesa.
Molt bé.
I llavors estem,
bueno,
ja fa dies
que estem buscant
aquestes informacions,
i suposo
que en qüestió
de dues setmanes,
tres,
com molt,
posarem un,
segurament serà
un dimecres nit
o dijous nit,
tot depèn,
i llavors portarem
aquí,
doncs,
un sommelier,
portarem,
bueno,
posarem la pantalla
i anirem passant
imatges,
i anirem explicant,
farem alguna mena
de maridatge
amb les cerveses
perquè puguem anar
tastant cerveses
i donant la informació
corresponent
del tema aquest.
I acte seguit,
no sé si serà
després de 15 dies més
o d'un altre mes,
farem comparatives.
Ah,
una vegada
que hagin fet una,
sí,
hagin fet
el tast
d'aquestes cerveses,
després el que farem
serà,
mira,
portarem una cervesa,
perquè normalment
totes aquestes cerveses
que farem ara
seran nacionals.
Val.
I llavors farem
les comparatives
amb les cerveses
estrangeres.
Ah,
molt bé.
Sí,
llavors agafarem
una cervesa,
sigui de la Moritz
o sigui la Rosita
o sigui una estrella
o sigui una estrella
de Galícia
i farem comparatives
amb altres cerveses
de la mateixa classe.
I llavors direm,
mira,
veu,
aquí això...
Veus el gust,
la forma,
el color...
Això,
clar,
llavors tot això
s'ajugarà
per fer una mica,
donar-li una mica
de moviment
al tema Cervecero.
Fantàstic.
Fem una cosa,
Peter,
quan ho tingueu,
quan estigui a punt
de posar-se en marxa això,
avisa'ns
i farem una entrevista
i així a tota la gent
que es vulgui apuntar
que li doni temps.
Ah,
sí,
sí,
tant i tant.
Et sembla?
Sí,
jo estaré ja pendent,
ara que m'ho has dit,
estaré pendent
i quan vegi
que hi ha moviment
de cervesa
que el Peter
dic ja,
ja sé,
se'n comença a posar en marxa,
eh?
Ja t'ho diré,
t'ho diré.
Molt bé,
molt bé.
Sí,
perquè hi ha molta gent
que li agrada la cervesa
i molta gent
amb la qual
ho he comentat
i m'ho han dit,
xoc, xoc,
però el dia que ho facis,
sisplau,
a mi m'avises,
no?
I llavors,
què és el que hem fet
amb tota aquesta gent?
Fer-los amics
que el Peter.
Molt bé.
Perquè amb aquesta pàgina
hi anirà sortint
tota una sèrie
d'informació
amb totes aquestes mogudes
que nosaltres
hi anirem fent.
Molt bé.
I com al Peter
li agraden també
aquestes coses
i que sempre està
amb tots els tafarranjos
de combate,
doncs t'apuntes
a qualsevol,
no?
A qualsevol batalla
que sigui bona,
no?
Sí,
sí,
no?
Doncs ja t'ho dir,
que aquesta serà
una de les primeres
i després
hi anirem fent
algun taller
que altre
de cuina.
Molt bé.
Si aquesta és de cuina
doncs quasi sempre
estarà basat
una mica
doncs en el tema
pasta-pizza.
Ah,
molt bé.
Sí,
i després hi anirem
jugant amb els plats
que fem
de la cuina casolana.
Molt bé,
fantàstic.
Sí, sí.
Fantàstic,
fantàstic.
I a nivell
d'informació
més a més,
nosaltres tenim
una pàgina
que es diu
La cocina màgica
del Peter.
Què dius?
I això ho tenim
al YouTube.
Ah,
molt bé,
molt bé.
I allà trobem
el Peter
fent els nostres
plats preferits?
No,
en principi
el que hem fet
ha sigut
agafar la pàgina
perquè ningú
se l'agafés.
Sí.
Ja la tenim
i només hi ha
una petita presentació
però jo ja m'he posat
en contacte
amb un amic meu
que és Mac,
el Mac Gerard,
no sé si el conec.
Sí,
home,
i tant,
que el tenim aquí
a casa nostra.
Sí,
sí.
amb ell he parlat
perquè jo vull fer
una sèrie de plats
i entre plat i plat
el que vull fer
és que ell,
amb una cosa així
molt ràpida,
faci un joc de mans.
Ah,
com tant.
I aquest joc de mans
que fa entre plat i plat
és el temps
que jo necessito
per fer el plat,
perquè s'entenguem.
Per acabar de fer
també la teva màgia.
Clar,
sí,
no,
perquè a més a més
la idea és que tu veus
que quan presenten
qualsevol pàgina
de cuina
te fan córrer
el rellotge
molt ràpid
o entra por un lado
un cochecito
y sale por el otro
y en ese momento
ha quedado el plat
o hecho,
te fan la presentación,
¿me entensas
lo que vull dir?
Sí,
perfectament.
Jo a les hores
de fer això
faré un joc de mans.
Molt bé.
De la mitjana.
Peter,
quan arribi tot això
que m'estàs dient
m'ho has d'explicar,
però ara són les 7
de la tarda
i arriba el moment
que hem de fer el sorteig.
Vinga, va.
Igual que l'altra vegada
de l'1 al 16
m'has de dir un número.
De l'1 al 16?
De l'1 al 16, sí.
Vinga, va,
posem el 6.
El 6?
Sí.
Doncs vinga,
el número 6
que pertany,
ho hem de dir
que a l'Amadeu Pujol,
el número 6
i el número 6
l'has triat
per alguna cosa especial?
És un número
de bona sort
per tu, Peter?
No, mira,
m'has sortit així.
Mira, t'has sortit així.
Sí, sí.
L'altra vegada,
recordem que crec
que me vas dir
el número 8
perquè era el teu.
No, era el 13.
Ai, el 13,
és veritat,
és veritat.
Que va ser el número
de la bona sort
de la meva mare.
Ah, és veritat,
és veritat.
Mira, ara m'ha vingut.
Ha estat jo del 8
i dic no,
que va ser el 13.
Tens raó, tens raó.
Saludem l'Amadeu,
Peter?
Sí, i tant, i tant.
Bona tarda.
Amadeu?
Jo crec que estava per aquí.
Amadeu?
Ai, sense tallar la comunicació.
Doncs res,
que l'Amadeu ens truqui
perquè ha estat
el nostre guanyador d'avui
i nosaltres agraïm
una setmana més
al Peter
haver estat aquí amb nosaltres.
Ja sabeu que podeu comptar amb mi
sempre que vulgueu.
I, Peter,
que de veritat
que qualsevol cosa que tinguis
aquí t'esperem, eh?
No pateixis
que tot això
que hem estat parlant
t'ho diré
perquè ho sàpigues
i en el seu moment
ja farem
el que hem de fer.
I per cert,
que la propera
tu i jo
face to face, eh?
Bueno...
Que això del telèfon
és molt frió, eh?
Per a tu i per a mi.
Sí, sí, no.
Tens raó, sí.
Intentaré
per tots els mitjans
te m'escapes, te m'escapes.
Crec que ara sí
que tindrem a l'Amadeu.
Amadeu!
No, sóc l'Amadeu.
Llavors, no, no,
tens veu de...
no d'Amadeu,
sinó una altra cosa.
No, és que està fora avui.
On està l'Amadeu?
Han sort...
Han fet una escapada avui.
Han fet una escapada.
I ja m'han dit
controla la ràdio.
Si toca, digue'ns-ho.
Jo ara els avisa bé.
Molt bé, molt bé.
Però diu, sí,
digue'ls-hi que sí,
que sí,
que ja tenim constància.
D'acord, d'acord.
Per res,
ja truca pels dits
i que sí,
que ja tenim constància.
Molt bé, doncs digue'ls-hi a l'Amadeu
de per nostra
que moltes felicitats
i que a partir de la setmana vinent
l'esperen per aquí per la ràdio.
Molt bé,
li farà molta il·lusió.
Gràcies, Mònica.
Vinga.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Doncs, Peter,
has vist com ens controlen, eh?
Sí, sí, sí.
No, està tot aquí
controladíssim, nena.
Que sembla que no hi siguin,
però mira, eh?
Sí, sí, sí.
En un moment donat,
un petonàs.
Adéu-siau, bona tarda.
Adéu.
Restaurant Pizzeria Calpiter.
Al cor del casc antic de Tarragona,
al carrer Cos del Bou, número 8.
Trobaràs un ambient càlid,
acollidor i familiar.
I si t'agraden les amanides,
la pasta, les pizzas,
lasanyes i canelons,
no dubtis a venir a visitar-nos.
També tenim a la nostra carta
el racó sense gluten
per persones amb problemes celíacs.
Truca'ns i pregunta
per al nostre menú
per sopars especials.
al 977-23-14-66.
977-23-14-66.
A més, com sabem que la cosa està difícil,
aprofita aquesta oferta.
Menú especial de cap de setmana
per dues persones
amb amanida,
dues pizzas i begudes
per sols 20 euros.
Restaurant Pizzeria Calpiter.
Et sorprendrà.